rrr^f^m^^^m^^?^:^^^ • ' ... '-••'.''•'• !••• J » ^ - . - . . " • ! Í , - . ' ' - , -J

(.•llinic f/fiil>it<l(> t¡iu' hizo ni ¡u Kncitfla de ¡{rllnn Affc-s r/c Olol

JOAN

EN EL

RECORD

per J O A N GICH

Inesperadamente ha rnort Joan Sibecas. L'Em-pordé ha perdut un p i n to r que coneixia ín t ima-ment el seu palsatge, que vivia immerg i t entre la t ramuntana i el sel descobert , i que admirava cada d ia, des d 'Avinyonet de Puigventós, cami de Figueres, la corba graciosa del golf de Roses, o contemplava la muntanya de la Mare de Déu del Mont o les Salines, a la ratlla de Franga.

Joan Sibecas ha mor t sobtadament . El cor ha dia p r o u . Foques hores abans, havia a r r iba t d 'Olot amb l 'art ista Capalleras. Feia una tempo­rada que assistia a classe de gravat, d isc ip l ina que I 'entusiasmava. Eli, que era tan bon coneixe-dor de les técniques de la p in tu ra a l 'oli i de l'aquareNs, s'havia endinsat en el gravat amb il-lusió de p inc ip ian t . Capalleras el deixa a casa seva, mentre feien projectes per a l 'endemá. Un demé que per a Joan Sibecas será e tern , ¡a que va ficar-se al Hit per a mor i r - h i . Ara, hom d iu que Sibecas feia temps que es queixava d'unes opres-sions al cor. Pero era un tosuC que no volia anar a cal metge. Li havien d i t que fes un t rac tament per a epr imar-se i el seu régim era desbaratat . Menjava mol t f o r t a migd ia , coses que li eren per jud ic ia ls . Després passava hores gairebé en de jú , p icote jant avellanes i ametlles que duia a

34

les butxeques, tot clien que es moría de gana. Vull d i r , que ell mateix es feia de metge, i, per tant, el seu régim era to ta lment nociu i desbarata! . No hi havia manera de fer-! i comprendre que era un absurd. Sibecss, en aquest sent i t , era un ind i ­v idual is ta ferotge, que no donava impor tanc ia a la seva salut. La qüest ió era anar t i ran t , que tot s' 'arreglaria.

L 'ú l t ima vegada que vaig veure en Si becas fou a la Sala Rovira, amb mo t i u de l 'exposició de Felip Vi lá . El «clan» Roca va a r r iba r de Fi-gueres, per a o fe r i r l 'aper i t iu . A l cap de poca es tona, entra va Sibecas, amagada la seva vista darrera les ulleres intensament negres. Sibecas tenia un posat de Mapoleó que els seus com-panys sempre destacaven. No recordó qu¡ va fer-l i , en el seu á l bum, un retrat amb I 'un i forme que acostumava a vest ir el m i l i t a r f rancés, i Si-becas semblava el seu doble. A ixó li feia mol ta gracia. A vegades, adopta va posats solemnes, a m b la má creuada sobre ei vo luminós abdo­men.

Fa pocs meses, mor ia Fages de Cl iment , que havia estat el mento r esp i r i tua l i el gran or ien­tador , en aquests ú l t ims anys, de la p in tu ra de Sibecas. Anaven sempre plegats, Fages af i rmava que li feia de «manager» i les u l t imes exposi-cions de l 'art ista ~ concretament la que va pre­sentar a les Galeries Espanyoles ara fa un pa-rell d 'anys i la de la Sala Revira — por taven unes paraules, clares i l luminoses, de! poeta sobre la in tenc ional i ta t de la p in tu ra de Sibecas. Aquells textos son m o l t necessaris per a comprendre l 'art del p in to r d 'Av inyonet . El tándem Fages-Sibecas, en aquests ú l t ims anys, era un deis es-pectacles que o fer ia la in te l . lectua l i ta t de Figue-res. La quan t i ta t de projectes que sorgien de les llargues converses que tenien, eren espectaculars i, com no podía ésser d 'a l t ra manera, to ta lment i r real i tzables. Pero ai i imaven el foc de l 'esperit i no es deixaven a d o r m i r per cap mena de man-d ra . Sibecas tenia una a d m i r a d o per Fages. Quan el poeta va caure greument mala l t , Sibecas, ju t i t amb Roca, no va deixar- lo un momen t . Roca no pod ia , per les seves ocupacions, dedicar- l i el temps que cal la. En canvi , Sibecas no es va mou-re ni un moment del costat de Fages. Els dies dolorosos de l 'Hospi ta l de Figueres, va estar sempre de guardia. El dia abans de la mor t de Fages, a priiTiera hora de! mat í , cap a les set, en to rnar d'Agullana a Barcelona, vaig ent rar un moment per a saber com esta va. Sibecas va d i r -me que s'acabava. Tota la ni t l 'havia veíl lat, i la seva cara denotava cansament. Resulta que Fages el vol ia al seu costat i demanava que l'a-tengués en les coses mes menudes i impensades. Sibecas li dedica est ima, afecte, i ho feia devo-tamení , com un fill per al seu pare. Sempre ho recordaré- En canv i , el pobre Sibecas mor í si len-c iosament , sense donar molest ia a n ingú, Potser tal com ell desi t java. Era un home si lencios, afa­ble, i un pun t d is tant i al lunyat, com sí sempre Tembolcallés un cert mis ter i que no era al tra

cosa que la seva t imidesa. Ara s'haurá t robat al t ra vegada, amb el seu amic Fages i hauran représ les llargues converses i passejades, tot in­ven tan ! projectes, arborats de t ramun tana . sota la batuta del «Sabater d 'Ord is» .

Sibecas era un p in to r mo l t do ta t , i sentia una ex t raord inar ia afecció peí seu o f i c i . Durant mo l ts anys havia donat lli^ons a gran nombre de deixebles. Mo l ts deis p in to rs af ic ionats de Fi­gueres i de l 'Empordá, que s'entretenen el d iu -menge davant una tela o un paper, i hi deixen cor rer els pinzells, pensen en el que Sibecas els havia ensenyat. Va comentar amb una v is ió d i ­recta, precisa i neta del paisatge que el vol tava. El fet és comú a tots els art istes empordanesos. La c i rcumstánc ia pesa ex t raord inár iament i gra­vi ta en el seu con to rn estétic, en el moment en qué comencen a trebal lar. El record de Dal i ; el sarampió dal in iá l 'han de passar tots, Posterior-ment , hom veu si el sarampió es cura o bé queda com a mal crónic . Sibecas se'! va curar tot se-gu i í . Era un home inte l . l igent , que sabia allá on anava la seva p i n tu ra , encara que aquests ú l t ims anys, Fages l 'havia embolcal lada de moltes teo-ries, que momentan iament , li feren rodar el cap. De la p r imera etapa hi ha uns bodegons i uns paisatges f in íss ims, tocats amb una gran v ivaci-tat de co lor , espontanis i plens de for^a. Mes ta rd , va endinsar-se en el món de l ' in formal is -me. Va dura r poc. Sibecas veía l ' i n fo rma l i sme des d'una real i tat concreta. La f l o ra de la seva térra, la geología del poblé, de les roques que voregen la Costa Brava, el mis ter i de les velles ol iveres, deis suros i alzines, to t aixó, reelabo-rat , prenia fo rma en les seves teles i d ibu ixos. El seu, d ' i n fo rma l i sme , era amarat de real i ta t . Per aquest m o t i u tenia una forga i posseia unes estructures sol idíssimes. Durant un temps, va treballar intensament en aquest aspecte, ment re cont inuava ensenyant ais seus deixebles el per f i l exacte d'una muntanya , la gracia greu d 'un xi-prer , o bé els descobria el vellutat suau de les roses.

U l t imament , Sibecas havia tornat a la reali­tat concreta del món que l 'envoltava. No podia fer al t ra cosa. Pero hi va to rna r , després d'una experiencia i un treball serios i conscient. Avinyonet de Puigventós fuete ja t peí vent , poblé sobre el qual les bruixes vol ten moltes ní ts, era el seu re fug i . Sibecas buscava una visió d i ferent de la térra i la c i rcumstánc ia que el vo l tava. Els paisatges d 'Av inyonet , per exemple, es mante-nien sobre una est ructura allargada, geométr ica, una geometría que trontol lava perqué hi havia un pun t de vent que la desequi l ibrava i un sen­t i t poétic que donava a totes les composic ions una v ib rac ió que, a vegades, sorprenia. Sibecas vela el paisatge, l luny de la precisió i met icu los i -tat que son caracter ist íques de l'escola emporda-nesB. Hi havia, en tot moment , un afany de re-e laborac ió, de cons t ru i r un món personal , que anava cr is ta l . l i tzant a m b seguretat. Les seves composic ions sobre temes geológics i botanics aclquir ien intensi tat de color . Eren com ¡oles tre-

35

Siufovía itwcííbada

ballades ¡ pol ides i mostraven una for^a In terna,

c laredat de concepte, exseta d i s t r i buc ió ¡ equi-

l ib r i seré; aquest aspee te. Sí becas havia acon-

seguit, potser, els mi l lors n ioments de la seva

p in tu ra .

U l t imament , s'havia I l iurat de pie al gravat,

co in deia, anava a Olot per s treballar en aques­

ta d isc ip l ina. Cada dia torna va entusiasmat i

mosírava ais seus amics el que anava real i tzant .

Solia viatj 'ar amb el p in to r Capalleras.

Sibecas va m o r i r t rebal lant, una ni t clara de febrer . Quan Anton i Rovira m 'ho va d i r , no m'ho podia creure. Pobre Joan Sibecas! Malaguanyat ! Ara reposa en el cement i r i del seu poblé, Avinyo-net de Puigventós. Allá on va vJure i trebal lar, ha vo lgut reposar-hi per sempre. El cor, igual que va passar-li a Mar ian Llavanera en plena jo-ventu t , va fal lar-! i . Un cor que sempre havía es-tat bo i géneros. Ara , Joan Sibecas no necessita les seves ulleres negrissimes, Veu d a r a m e n t la gran l lum i l 'autént ica ver i ta t de la p in tu ra que, en v ida, havia buscat aferr issadament .

S6