Jo (no) robot
60
Jo (no) robot
Transcript of Jo (no) robot
Jo (no) robot
Andrea Pajares RivasNiub: 16858575Tutor: Dr. Xavi SalasTreball fi de grau, Juny 2019Departament d’Arts, Conservació i RestauracióFacultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona
4 Jo (no) Robot
Agraeixo inicialment a totes aquelles persones que m’han ajudat en aquest projecte i que m’han acompanyat al llarg del meu recorregut en aquesta Universitat.Per començar, m’agradaria donar les gràcies a la meva famí-lia, amics i companys de carrera per tot el recolzament que m’han donat en aquest trajecte.M’agradaria donar les gràcies de tot cor als mestres de ta-ller, en especial Ares, Ruben i Jordi per tots els consells, la confiança i sobretot, el positivisme que m’han transmès per a realitzar aquest treball. També, agrair-los tot el que m’han ajudat per tal que aquest projecte fos possible ja que sense ells, tot això no seria el mateix.Agrair també als companys de taller per tots els consells que m’han donat i per fer que la feina fos més fàcil al seu costat. Per últim, agrair a tots els professors que al llarg de la trajec-tòria m’han aconsellat per tal de fer una millora, i en espe-cial al meu tutor, Xavi Salas, per acompanyar-me en aquest treball de fi de grau.Marxo d’aquí molt contenta de tota la gent que m’emporto, i d’aquesta gran experiència que m’ha fet créixer com a per-sona i com a artista.
AGRAÏMENTS
6 Jo (no) Robot
Índex
1. Resum...........................................pg.9
2. Introducció.................................pg.10
3. Objectius.....................................pg.11
4. Marc contextual.......................pg.12
4.1 Antedecents............................pg.13/17
4.2 Referents..................................pg.18/22
6. Marc conceptual......................pg.23/27
6.1 Orígens.....................................pg.23
6.2 Plantejaments........................pg.24
6.3 Referències.............................pg.25 6.4 Evolució...................................pg.26 6.5 Lleis...........................................pg.27
7. Metodologia de treball.......pg.28/45 8. Obra............................................pg.46/53
9. Conclusions..............................pg.55
10. Bibliografia.............................pg.58/59
8 Jo (no) Robot
Jo (no) Robot 9
ESCULTURA - FERRO - ANDROIDE - FUTUR - TECNOLOGIA
RESUMParteixo de la representació d’un androide amb una visió de futur, per interpel·lar i fer qüestionar a l’espectador. Reflexionar sobre la idea de si amb el pas del temps adquiriran consciènca pròpia i de quina manera conviurem amb els robots i les no-ves tecnologies.
ABSTRACTHaving a future vision in mind, I have started by executing a reflexive image of an android to make the spectator wonder if as the times goes by they’ll get a conscience of their own and to see how we will get along with the robots and the new tecnh-nologies
10 Jo (no) Robot
Aquest projecte té la intenció de donar visibilitat a un fet que per a molts és desconegut o no és d’interès. La realització de la obra consisteix en una representació del que entenem com androide a mida real. He treballat el volum a partir d’una peça escul-tòrica, de manera que s’assembli el més possible a la forma d’un humà. D’aquesta manera busco crear una mena d’inseguretat de qüestionar-se sobre les pròpies reaccions cap allò que no coneixem, però que alhora té la mateixa apa-rença que nosaltres. Al llarg dels anys, els humans han anat evolucionant i paral·lelament la tecnologia creix molt ràpidament fins el punt d’arribar a crear una nova espècie a partir de la intel·ligència artificial.Jo (no) robot, també planteja la idea de fins a quin punt un robot és un objecte, o si va més enllà degut a la seva forma física.En el 2017, la Unió europea1 es va veure obligada, de-gut a aquesta evolució, a crear les lleis de la robòtica basades en les de Isac Asimov2.
Sovint veiem en pel·lícules, còmics, sèries, llibres, etc. que existeix una preocupació per com aques-tes màquines actuaran i reaccionaran en vers a no-saltres amb el temps. És aquí on trobem l’origen d’aquest treball, que neix dels referents que trobem en aquests diferents àmbits.Faré referència a les màquines amb el material em-prat per a la realització del projecte, on podrem ob-servar que aquest, també s’ha pogut efectuar grà-cies a la tecnologia que disposem.Hi ha un gran interès en saber que passarà en un futur, i com conviurem els uns amb els altres. Ja que una cosa tan complexa que hem creat, pot arribar a desenvolupar-se per si sola i arribar a superar la ment humana. Com afrontarem aquesta situació? Com serà quan aquests androides arribin a auto modificar-se? Serem nosaltres els que amb la nostra inconsciència traspassarem els nostres errors cap a aquests éssers?
Introducció
1. Caballero, C. (2019). Las 6 leyes de la robótica propuestas por la Unión Europea.. [online] Blogthinkbig.com. Disponible a: https://
blogthinkbig.com/las-6-leyes-de-la-robotica-de-la-union-europea.
2. Lleis de la robòtica. (2019). Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleis_de_la_rob%C3%B2tica
Jo (no) Robot 11
Els objectius que em proposo per aquest treball són reflexionar sobre un tema que, per a molts és des-conegut, i alhora, per donar-li visibilitat a un fet que està passant actualment i que molts no en som cons-cients.
A nivell conceptual:
1. Reflexionar mitjançant una peça escultòrica sobre l’evolució tecnològica.
2. Incitar a l’espectador a qüestionar-se com seria un futur amb la convivència d’humans i robots i, què passarà quan aquests prenguin consciència pròpia.
3. Reflexionar en el marc conceptual dels avenços que es duen a terme en el camp de la robòtica i la biomedicina.
4. Observar les reaccions del públic a l’interactuar amb la peça, i trobar-se amb un ésser que s’assembla a ell.
A nivell tècnic:
1. Aprendre a utilitzar la màquina de tall plasma, CNC, després de realitzar un plano dibuixat amb Autocad.
2. Produir una peça a partir d’un únic mòdul. Treball modular.
3. Aprofundir a utilitzar la radial per a polir i tallar.
4. Programar amb base d’Arduino Uno per a tal de crear un sensor de moviment per infrarojos, per a un possible moviment dels ulls.
Objectius
12 Jo (no) Robot
Marc contextuala nivell conceptual
Interès per la idea de bucle, recerca de la llum com a tècnica i com a llenguatge, Desig de reflexionar, interpel·lar i qüestionar a l’espectador de manera que aquest formi part de l’obra, i així es suprimeixi la idea d’observador per donar pas a la interacció.
Reflexió sobre la idea de la deshumanització i plan-tejament de possibles futurs.
a nivell tècnic
Interès per la repetició i pel treball modular. Bene-fici del ferro com a matèria i ús del volum com a mitjà d’expressió directe per a transmetre les me-ves necessitats i preocupacions cap a una societat reflexiva.
Exploració de diferents disciplines per a comple-mentar tot allò que queda ocult en l’escultura per tal d’enriquir el meu discurs.
“El más triste aspecto de la vida ahora mismo, es que la ciencia alcanza el conocimien-to más rápido que la sociedad alcanza la sabiduría.”
(ISAAC ASIMOV)
Jo (no) Robot 13
Marc contextualAntecedents
Títol: Bucle de bucles
Any: 2018
Tècnica: Mixta
Mides: 50 x 60 cm
Pla de l’Autocad utilitzat per a fer el dibuix del mòdul que completa la peça final de l’obra. Caixa de llum realitzada amb leds, cartolina i fusta.
14 Jo (no) Robot
Títol: No tinc temps
Autor: Andrea Pajares Rivas
Any: 2017
Tècnica: Fotografia llum amb moviment
Sèrie de fotografies realitzades per a l’experimentació de la llum amb moviment i el plantejament de tot allò que és efímer i temporal.
Jo (no) Robot 15
Títol: Transformació
Autor: Andrea Pajares Rivas
Any: 2017
Tècnica: fotografia i fibra òptica
Sèrie de fotografies realitzades per aprofundir el tractament de llum en moviment.
16 Jo (no) Robot
Títol: L’efecte del bucle
Any: 2017
Tècnica: Fosa en bronze
Mides: 15 x 16 cm
Prototip d’una caixa que consisteix en unes proporcions monumentals on una persona es col·locaria al centre on formaria part d’un bucle infinit que es repetiria en tots els miralls.
Jo (no) Robot 17
Títol: Transformació
Autor: Andrea Pajares Rivas
Any: 2017
Tècnica: fotografia i fibra òptica
Caixa de llum per a experimentar com aquesta es comporta dins d’un espai.
18 Jo (no) Robot
Marc contextualReferents
La historia està ambientada en l’any 2035 on, un detectiu d’homicidis de Chicago persegueix a un robot acusat de matar a un científic.
Yo Robot (pel·lícula)
Gènere: ciència ficció
Director: Alex Proyas
Any: 2004
Yo, robot
Referent a nivell estètic i conceptual. Si-militud en el tractament de la cara i les mans, també en el fil argumental en la idea d’un robot que pren consciència.
Jo (no) Robot 19
Pel·lícula ambientada a l’any 2000, en la qual, un industrial dirigeix una ciutat, on els rics viuen a la part superior i els po-bres a la part inferior.
Metròpolis (Pel·lícula)
Gènere: ciència ficció
Director: Fritz Lang
Any: 1927
M e t r ò p o l i s
A nivell estètic i conceptual, tot i que tractat de diferent manera, ja que és un projecte audiovisual.
20 Jo (no) Robot
Videojoc a mode de pel·lícula interactiva on depenent de la possibilitat que escu-llis, hi ha diversos desenllaços. Es basa en un futur on conviuen humans i androi-des.
Detroit Become Human (videojoc)
Gènere: ciència ficció
Producció: Quantic Dream
Any: 2018
Detroit Become Human
A nivell conceptual, amb la idea de futur, on també podem trobar característiques estètiques semblants.
Ü i.J l: · U .J '.::, l '•./ l:
• X I ¡,JLUTRfa.L
Jo (no) Robot 21
La seva pràctica artística consisteix en analitzar el poder i els seus dispositius on es desenvolupa, com per exemple: els cossos de seguretat; el patriarcat; les institucions… etc. i com aquests poden afectar als nostres drets i al nostre dia a dia.. Idea d’interpel·lar, generar moments d’interrogació ètica, i constantment fer moltes preguntes però no donar respos-tes.
Nuria Güell
A nivell conceptual, buscant sempre que l’espectador es qüestioni i reaccioni da-vant una preocupació. Idea d’interpel·lar.
Nuria Güell és una artista nascuda a Gi-rona el 1981, graduada en Belles Arts al2003 per la Universitat de Barcelona.
---------~------~-------~. ~ .. ~-- .:.,m;l;u1<11> o,.,c
--\~_,,_,,,..q:¡,.._ _,.\o
~ 't... C.1Mé>1 f'"O "" c.!,MI
""flao. ,t-...... -l.._
...... ....;: ~~ ..... -~ ..,....., ~-~--r . ......:. ....... ..
.........., ........ ..i..:....,;. .: .. ........._~ ... ~ ~ ...
,¡.u...l , 7 'e:¼ ~1, ~..;~...., , r - 1,1 l ~
22 Jo (no) Robot
Marcus és un artista digital que treballa a partir de la imatge en 3D.Normalment el tractament de les imat-ges sol ser molt futurista i sovint lligat amb la idea del cos
Marcus CongeRochester, Nova YorkArtista 3D
@Rockingthepixel
A nivell tècnic, estèticament, ja que juga amb el buit de les figures deixant que l’espectador s’imagini la forma que se-gueix. Com a distinció, Marcus treballa el volum partint de l’ordinador.
• • ¿ ,._, ( ¡
··1 : '._,/ ,'.;:J ': , . :~ A~ 1/ Á': l•~.¡;~,,t ' P~ .. .. -----.:\,~., ' ·/ •• ~,\ J';•.lt. V
'"'r ~\ .·. "'1,"' \ . / lf-'~ ~,r ¡j 1>, - , ) . / /,Í
1 • \ ' / . J ' /'; . . •"'1' . \ , , - . 1 1 I T . r,,_ .,~
1 ' ~ "' -. ,Li ..
Jo (no) Robot 23
MARC CONCEPTUAL
Al llarg de la història, la representació dels robots sempre ha estat associada a la ciència ficció, ja sigui en format pel·lícula, videojoc, llibre, etc. És ben cert que existeix una preocupació sobre com serà el fu-tur degut al gran avenç de la tecnologia, que cada vegada, creix més ràpidament. Aquesta, es pot ob-servar sobretot en el món del cinema on, diferents pel·lícules aborden el tema del futur. Per exemple, po-dríem citar en aquest cas, “Inteligencia Artificial3”de Steven Spilberg, on planteja la idea d’adoptar un nen robot com a fill, de manera que aquest amb un con-tracte de fidelitat, mai deixi d’estimar-te. Tot i que de primeres aquest nen és un robot, l’humà l’ha creat per a que pugui tenir sentiments. És així, com acaba prenent consciència pròpia i emocions que fan que acabi sentint com un persona real. Altres exemples parlant del mateix director, podria ser la idea d’un futur lligat amb la realitat virtual, com ara, en el film “Ready Player One4”, on ja no importa la realitat on vius, sinó que tot el que pots tenir està en el joc. Un joc on pots trobar un lloc on fugir de la teva vida personal o fins i tot espais amb extrema violència. Moltes altres pel·lícules tracten també tots aquests ideals com ara “Yo, robot” entre d’altres.
Tots aquests films que aporten idees i possibilitats de com serà el futur, no són més que el fruit de la preocupació de moltes persones que treballen en àmbits on la tecnologia hi és present. És ben cert que aquesta necessitat d’imaginar el futur on viu-rem ve de més enrere, com ara en la pel·lícula Me-tròpolis5, estrenada al 1927, tot i que té un plante-jament molt enfocat a la ciència ficció, no deixa de ser el mateix que fem ara, intentem construir possi-bles futurs per tal de tenir una estabilitat en el pre-sent. Però, com serà aquest futur? Serà com en les pel·lícules i els robots prendran consciència pròpia i aconseguiran auto modificar-se i superar a l’ésser humà, un ésser que haurà quedat inepte degut a la aparició d’aquestes màquines? O viurem en un món de realitat virtual on, la nostra identitat desaparei-xerà per complet i només ens sentirem nosaltres mateixos quan estiguem en un joc, creat per una falsa realitat on creurem que som feliços?
ORÍGENS
3. Spilberg, S. (2001). A.I. Inteligencia Artificial [Pel·lícula]. Estats Units: Warner Bros. / DreamWorks SKG / Amblin Entertainment /
Stanley Kubrick Production.
4. Spilberg, S. (2018). Ready Player One [Pel·lícula]. Estats Units: Warner Bros. / Amblin Entertainment / De Line Pictures / Village
Roadshow / Reliance Entertainment.
5. Lang, F. (1927). Metrópolis [Pel·lícula]. Alemanya: U.F.A.
24 Jo (no) Robot
PLANTEJAMENTSExisteixen diversos estudis sobre la preocupació di-recta cap a la intel·ligència artificial, però citaré un en concret, realitzat per Carlos Santana Vega6, gra-duat en Enginyeria Informàtica, Data Science i amb especialització en l’àrea Machine Learning. on expli-ca que poden haver-hi dos casos; el que surt direc-tament de la ciència ficció i que tots coneixem, on es planteja la idea anterior. Es proposa la idea de que els robots, amb el temps, puguin prendre conscièn-cia pròpia. El segon cas que planteja és el del mal ús dels humans i la inconsciència sobre la intel·ligència artificial, ja que aquesta, està pensada per a que sigui el més semblant possible a la intel·ligència humana. Si ens fixem, en la societat actual, existeixen diversos prejudicis com ara el racisme, la desigualtat de drets entre homes i dones, etc. Tots aquests errors seran traspassats a la intel·ligència artificial degut a que serà programada per un humà,.
Així doncs, seran les màquines les que no es com-portin correctament, o serem nosaltres mateixos qui farem que aquestes actuïn d’aquesta manera?A més, la intel·ligència artificial, no és una ciència cer-ta, ja que està basada en la probabilitat, és així doncs, com no podem saber el resultat exacte sobre aques-ta, ni com reaccionarà al programar-la, degut a que consisteix en una sèrie d’algoritmes que no sabem del cert com s’acabaran comportant.
6. Santana Vega, C. (2019). ¿Por qué hay que temer DE VERDAD a la Inteligencia Artificial? | DATA COFFEE #2. Disponible a: https://
www.youtube.com/watch?v=W9jrzZ6pia0
Jo (no) Robot 25
Tot i que un dels aspectes tractats en aquest treball és la humanització de les màquines, podem obser-var altres termes referits a un efecte contrari, com ara, la mecanització dels humans anomenats Cy-borgs. Podem veure l’exploració del terme cyborg al llarg dels anys, com cita Ricardo Iglesias en el llibre Arte i Robòtica7,
“Al 1960, en el programa de la NASA d’exploració del cosmos, el fisiòleg Manfred Clynes i el psiquia-tra Nathan Kline van donar forma al terme “cyborg”, de la unió de cybernetic i organism, com una enti-tat humana que podia ser mecànicament optimitza-da per suportar les condicions extremes de l’espai exterior degut a la potenciació dels òrgans vitals i l’enfortiment de l’organisme.“
Aquest aspecte el podem veure cada vegada més vigent en la nostra societat, com per exemple Neil Harbisson8, la primera persona en el món reconegu-da com a cyborg.
Tornant al text de Ricardo Iglesias:
“També podem fixar-nos en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola on es defineix el terme cyborg com: ésser format per matèria viva i dispositius elec-trònics”
REFERÈNCIES
7. Iglesias García, R. (2016). Arte y robótica. Madrid: Casimiro.
8. Harbisson, N. CYBORG ARTS. Disponible a: from https://www.cyborgarts.com/castellano
26 Jo (no) Robot
Arrel de tot això, neixen entitats, com ara el grup ano-menat Youbionic9, on tracten la investigació de pròte-sis biòniques per impressió 3D, de manera que, es ven-dria l’arxiu .stl amb la possibilitat d’imprimir-ho sense haver de comprar cap tipus de material. A més, no cal muntar-la ja que ve preparada per complir el seu ús.
D’aquesta manera, molta més gent tindria ac-cessibilitat i podria tenir dret a aquest privilegi.
Un altre dels grans avenços de la tecnologia que ex-plora el camp de la robòtica és el de les pròtesis.
Les pròtesis biòniques serveixen per a substituir aquelles extremitats que s’han perdut, ja sigui un braç, una mà, una cama... . La biònica, és la branca que combina sistemes electrònics i biològics per tal de formar una connexió entre la ment i la màquina i, aquestes, formin un vincle i s’uneixin de tal manera que les dues funcionin a la vegada i així poder, per exemple, recuperar el sentit del tacte. Per a la pro-gramació d’aquestes pròtesis entren en joc diversesdisciplines, com ara les matemàtiques, la física, l’electrònica, la informàtica, l’anatomia i la biolo-gia. Totes aquestes pròtesis tenen la finalitat de millorar la qualitat de vida de totes aquelles per-sones que han perdut una extremitat. És ben cert, que això és un privilegi, ja que els preus són extre-madament alts, degut a que els materials amb els quals estan formats no són dels més econòmics.
EVOLUCIÓ
9. Youbionic. Disponible a: https://www.youbionic.com/
Jo (no) Robot 27
Al 2017, la Unió Europea va proposar 6 noves lleis basades en les lleis de Asimov, aquestes, sorgeixen de la preocupació de veure que la tecnologia creix tan ràpidament, juntament amb la intel·ligència artificial.
1. Els robots hauran de tenir un botó d’emergència.
2. Els robots no podran fer mal als éssers humans.
3. No podran generar-se relacions emocionals amb els robots.
4. Els que siguin més grans hauran de tenir un se-gur obligatori.
5. Drets i obligacions pels robots.
6. Tindran l’obligació de pagar impostos.
Podem veure altres exemples on existeix aques-ta preocupació des de fa molt de temps, com ara el cas d’ Isaac Asimov, un escriptor de ciència ficció el qual va elaborar les tres lleis de la robòtica al 1942, aquestes, també les podem veure contemplades en la pel·lícula Yo Robot, citada anteriorment, estrenada al 2004, basada en el llibre d’Asimov que conté el mateix títol. Són unes lleis que tenen la finalitat de protegir als éssers humans, aquestes, sovint les podem trobar en novel·les, pel·lícules, etc. I són les següents:
1. Un robot no farà mal a un ésser humà o, per inac-ció, permetrà que un ésser humà pateixi mal.
2. Un robot ha de complir les ordres donades per els éssers humans, a excepció d’aquelles que entrin en conflicte amb la primera llei.
3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mida en que aquesta protecció noentri en conflicte amb la primera o segona llei.
LLEIS
28 Jo (no) Robot
Primer, per a obtenir el dibuix de la peça, estudi previ del cos humà per tal d’ajustar el dibuix el millor possible.
Visualització de les mides de la peça respecte al cos, i anàlisi d’enquadrament del dibuix sobre aquest, per tal que tingui una coherència.
Metodologia de treball
Jo (no) Robot 29
Preparació d’un dibuix del desplegat a partir d’Autocad per així obtenir el pla del mòdul que uti-litzaré per a la realització de l’estructura del cos de l’Androide.
A continuació, s’envia el dibuix a la CNC, una màqui-na de tall plasma mitjançant el control numèric per ordinador a partir del dibuix realitzat prèviament i analitzat per a que sigui correcte i la màquina pugui seguir el seu recorregut. Un cop tallat, obtenim el pla del mòdul on, a partir d’aquí, podrem començar a modelar.
.• .... ,' ·., ·,
( B{1
' ' .... c':1\• '< ..
' v.¡, ... ~ . c., .. , •
f \
30 Jo (no) Robot
Jo (no) Robot 31
32 Jo (no) Robot
Un cop tenim el pla retallat sobre la planxa de ferro, cal polir la peça per tal de garantir la seguretat i poder així co-mençar a modelar.
Per a polir la peça, utilitzarem la radial amb el disc de mil fulles, per així seguidament, po-der-la passar per altres màquines sense que pateixin cap tipus de mal.
Realització d’un motlle de guix so-bre la cara d’un maniquí, per des-prés realitzar un motlle de silicona per extreure’n la part davantera de la cara.
Jo (no) Robot 33
Un cop fet el motlle, aboquem la si-licona per a fer el positiu, en aquest cas, s’ha utilitzat la Pro Gel 10, una si-licona específica usada normalment per a fer caracterització en cinema.
Un cop ja tenim el positiu del cap, s’uneix amb una estructura de ferro que farà que aquest no es deformi, i anirà unit a una molla que farà pos-sible la curvatura del coll i de la co-lumna vertebral.
El procediment de les mans, serà el ma-teix, tret de que en comptes de ser un motlle de silicona, serà d’alginat, ja que estarà realitzat sobre un model humà.
'taselit1i,
34 Jo (no) Robot
Jo (no) Robot 35
36 Jo (no) Robot
Una vegada ja polides les peces que conformen tota l’estructura, ja po-dem passar a modelar per tal de que s’ajusti el millor possible a cada part del cos.
Jo (no) Robot 37
Un cop modelat i fixat, passem a la part on s’ha d’unir tota l’estructura per tal de que aquesta es subjecti i quedi rígida.
38 Jo (no) Robot
Jo (no) Robot 39
40 Jo (no) Robot
Per a la part de programació, primerament haurem de crear un mecanisme on anira subjectat l’Arduino i el servo motor a partir d’impressió 3D. Això ho farem amb el Tinker Cad, un programa de disseny tridimensional. Per això caldrà mesurar totes les parts del cap per tal que encaixi i finalment, poder muntar tot el me-canisme.
Jo (no) Robot 41
+
A¡ ,i
42 Jo (no) Robot
Jo (no) Robot 43
44 Jo (no) Robot
DDlll [31) Neat Blorr-Leelo BCll!l
1 ~• 1
DDlll 130 Neat Blorr-Leelo BCll!l
,. Hora de simulador: 00:00:34
SensorPIR
•
lmWM • Iniciar simulación Exportar Compartir
Texto 1 (Arduino Uno R3)
14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 2' 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42
voi cl 3etup ( )
pinMode (L ED, OUTPUT) ; p i nMode ( PIR, I NPUT ) ; nar ia . attach(10) ; // indicar que antom.o e stá conectado en el pin 1 0 anton:.o . attach (9 ) ; // indicar que antonio está conecta do e n el pin 9
vo.:.d l ooo ( ) ESTADO. = digitalRead ( PIR) ; :.: (ESTADO == f.!Gf. ) {
d i gitalWr ite ( :.ED, flGH} ;
/ / maria.write ( llO);
va l = analogRead (?Otpi n ) ; val = !".!.ap (v a l , 9 , 170, 1010 , 81) ; antonio.wr ite(va l ) ; d day ( lOOO) ;
el:,e { // r:ian.a . wrl.te {lS);
digi t a lWrit e ( LEO, LOW) ; va l = 9 ; antonio . writ e c: o¡ ;
/ I fiJa el :,e r vo en 110°
// lee e l valor de e l cotentic // escala éste a l del· u:,o de
I / e ntra l a po:, ición del :,ervc / / e:,pera 1 .!!egundo a que lleg
• Monitor en serie
•
•w•fM ! ifr:lifil::HIH:I Texto
# include <Serv o . h> Se r vo maria; Ser vo anto nio ;
Exportar Compartir
1 (Arduino Uno R3)
7 1.nt potpin = AO; // pin analógico u5ado para conectar el potentié 8 i n t val; // variable dónde 5e lee el valor d e l pin analógico 9
10 11 i n t L E D = 11; 12 int PIR = 8 ; 13 int ESTADO = O; 14 15 voici ~etup () 16 17 18 19 20 21 22 23 24
pinMode (LED, OUTPUT) ; p i nMode ( P: R, I NPUT); nar i a. atta ch ( 10) ; // i ndicar que antonio e 5tá conectado e n el a ntom.o . atta.ch ( 9 ) ; // indicar que antonio e 5tá conectado en e l
vo :i.ci l oop() 25 26 27 28 29 30 '
E'.STADO = d igi t a lRead ( P ! R) ; if (ESTADO = HIGH) {
d:i.gitalWri te ( :..ED, f.IGK) ;
• Monitor en serie
Jo (no) Robot 45
Aplicació de l’Arduino. Consisteix en una placa de desen-volupament de hardware que serveix per a construir dis-positius digitals i interactius com en aquest cas, per a la mobilització d’una part del robot. L’Arduino ajuda a donar vida al robot ja que està programat per a fer moure els ulls. S’aconsegueix gràcies a sensors i servo motors que fa que impulsin el moviment.D’aquesta manera, provocar una reacció immediata amb l’observador de manera que la interacció sigui més direc-ta.L’Arduino és un exemple de la globalització de la tecno-logia, degut també al seu baix pressupost. Quan aquesta arribi a tothom, el món evolucionarà més ràpid.
46 Jo (no) Robot
Jo (no) Robot 47
48 Jo (no) Robot
Jo (no) Robot 49
50 Jo (no) Robot
Jo (no) Robot 51
52 Jo (no) Robot
Jo (no) Robot 53
54 Jo (no) Robot
Jo (no) Robot 55
ConclusionsPer concloure aquest treball amb el propòsit de continuar evolucionant i després d’observar diverses reaccions del públic en vers la peça, puc afirmar que han hagut discussions sobre l’alçada, amplada, mides del cap, etc. També han aparegut diverses qüestions sobre la unió de dos materials diferents, el ferro i la silicona.
M’he plantejat el futur quan els robots estiguin altament programats.
Moltes persones que han vist la peça, s’han acostat a tocar les mans, que és una part que els humans solem utilitzar com a mesura de proxi-mitat i el material que he fet servir, més càlid convida a apropar-te, en canvi el ferro, que és un material més fred, transmet un sentiment de més respecte.
La gent també s’ha fixat en el seu punt d’equilibri i encara que es pot apreciar un sotil balanceig, la peça s’aguanta dreta, es nota una petita vibració i no cau a conseqüència de l’equilibri dels pesos de la peça.
La meva valoració en finalitzar el projecte i després d’analitzar els pro-blemes que han sorgit a mesura que ha anat avançant el treball és:
- És un procés obert, ja que tinc la intenció de continuar treballant en aquest projecte, és un tema que m’interessa i em motiva per continuar amb el procés d’aprenentatge.
- He adquirit coneixements que no disposava i que tenen relació amb altres disciplines, com el camp de l’electrònica, que no dominava.
- Millora de l’estètica i enriquir la peça i el seu discurs.
- Continuar treballant en el camp de la programació i el ferro com a material escultòric.
L’experiència ha estat molt enriquidora, he pogut posar en pràctica tot allò que he après durant aquests anys a la facultat i finalment em sento orgullosa de la meva peça i del resultat aconseguit, tot i que hi ha as-pectes a millorar.
Continuaré treballant en l’àmbit artístic per poder desenvolupar la meva creativitat, posant en pràctica els coneixements rebuts amb l’ajuda de diferents artistes i professionals.
56 Jo (no) Robot
Fotografia realitzada per l’Ares, mestre de taller, a primera hora del matí.
Jo (no) Robot 57
58 Jo (no) Robot
BibliografiaIntroducció
Caballero, C. (2019). Las 6 leyes de la robótica propuestas por la Unión Europea.. [online] Blogthinkbig.
com. Disponible a: https://blogthinkbig.com/las-6-leyes-de-la-robotica-de-la-union-europea.
Lleis de la robòtica. (2019). Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleis_de_la_rob%C3%B2tica
Marc contextual, referents.
Proyas, A. (2004). Yo, robot [Pel·lícula]. Estats Units: 20th Century Fox.
Lang, F. (1927). Metrópolis [Pel·lícula]. Alemanya: U.F.A.
Quantic Dream. (2018). Detroit Become Human [Videojoc].
Güell, N. (2019). Disponible a: http://www.nuriaguell.net/
Conge, M. (2019). Intro - Marcus Conge. Disponible a: https://www.digitalmanipulation.com/
Marc conceptual - orígens
Spilberg, S. (2001). A.I. Inteligencia Artificial [Pel·lícula]. Estats Units: Warner Bros. / DreamWorks SKG /
Amblin Entertainment / Stanley Kubrick Production.
Spilberg, S. (2018). Ready Player One [Pel·lícula]. Estats Units: Warner Bros. / Amblin Entertainment / De
Line Pictures / Village Roadshow / Reliance Entertainment.
Plantejaments
Santana Vega, C. (2019). ¿Por qué hay que temer DE VERDAD a la Inteligencia Artificial? | DATA COFFEE
#2. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=W9jrzZ6pia0
Referències
Iglesias García, R. (2016). Arte y robótica. Madrid: Casimiro.
Harbisson, N. CYBORG ARTS. Disponible a: from https://www.cyborgarts.com/castellano
EvolucióYoubionic. Disponible a: https://www.youbionic.com/
Lleis
Caballero, C. (2019). Las 6 leyes de la robótica propuestas por la Unión Europea.. [online] Blogthinkbig.
com. Disponible a: https://blogthinkbig.com/las-6-leyes-de-la-robotica-de-la-union-europea.
Lleis de la robòtica. (2019). Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleis_de_la_rob%C3%B2tica
Jo (no) Robot 59
Referències fotogràfiques
[Imatge]. Disponble a: https://www.xataka.com/robotica-e-ia/eticas-de-silicio-las-tres-leyes-de-la-
robotica-en-la-era-de-los-robots-asesinos
[imatgr] Disponible a: https://confilegal.com/20180128-hola-soy-un-robot-tengo-que-cumplir-con-
el-reglamento-general-de-proteccion-de-datos/.
[Imatge]. Disponible a: http://www.cccb.org/es/actividades/ficha/metropolis/226914
[Imatge]. Disponible a: https://www.filmaffinity.com/es/film282386.html
[Imatge]. Disponible a: https://www.20minutos.es/fotos/estilo-de-vida/robots-inolvidables-de-la-
historia-del-cine-14507/3/
[Imatge]. Disponible a: https://elestantedelaciti.wordpress.com/2018/06/08/los-hombres-podero-
sos-que-van-de-putas-quieren-ser-humillados-y-los-explotados-quieren-ser-dominantes/entrevis-
ta-a-nuria-guell-f-otero-perandones/
[Image]. Disponible a http://www.nuriaguell.net/
[Imatge]. Disponible a: https://www.sonyers.com/este-es-tamano-y-duracion-detroit-become-hu-
man-ps4/
[Imatge] Disponible a : https://www.google.com/search?q=detroit+become+human&source=lnms
&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjsxo6arNDiAhUKnxQKHX1JAe0Q_AUIECgB&biw=1366&bih=657
#imgrc=mb3OFPUpudYaVM:
[Imatge] Disponible a: https://www.voltio.com/david-cage-abre-la-puerta-a-una-secuela-de-de-
troit-become-human-9077.html
[Imatge] Disponble a : https://www.instagram.com/rockingthepixel/
