Quant temps fa que ets delegat?Vaig entrar a formar part del Comitè ara farà8 anys, és a dir, a finals de 2005.

Què et va impulsar a presentar-te com adelegat?Els companys de CCOO del Comitè em vanvenir a trobar i em van proposar de presen-tar-me. I com que l’educació i els valors quehe rebut des de ben petit han estat forta-ment lligats al sindicalisme i a la lluita de

classes dels treballadors, ja que el meu pareestava vinculat al sindicat CCOO aVilafranca del Penedès, des que jo en tincmemòria, no m’ho vaig pensar ni unmoment.

Com està format el vostre Comitèd’Empresa?El Comitè d’Empresa de BROSE està formatper 13 delegats, dels quals 3 són de la UGT,5 de la USOC i 5 de CCOO, que en aquestsmoments tenim la presidència i la secretariadel Comitè.

Quins temes heu hagut d’afrontar i qui-nes propostes de futur teniu?Des de l’any 2008 hem hagut d’afrontar totun seguit de negociacions amb la direccióde l’empresa: congelació dels salaris, ERO,pactes de viabilitat, etc.

En aquests moments estem a l’espera delsmoviments de mercat per poder lluitar perl’adjudicació de nous productes a la nostrafàbrica.

Com a jove, com veus la situació actual?La situació actual és, en aquests moments,molt inestable i les polítiques que s’estanimposant, tant les d’Europa com les delsnostres governants, ens aboquen a un pa-norama molt incert i fràgil, del qual no po-drem sortir si aquestes polítiques no can-vien.

Per acabar, què podem fer o aportar elsjoves en la situació actual?La lluita pels nostres drets laborals, socials ieducatius, per poder donar un futur de paísals nostres fills i filles.

JiD (JOVE i DELEGAT DE CCOO)JiD (JOVE i DELEGAT DE CCOO)

ANDREU RETAMAL SÁNCHEZANDREU RETAMAL SÁNCHEZ((34 anys)34 anys)

Delegat de CCOO i membre delDelegat de CCOO i membre delComitè d’Empresa de BROSEComitè d’Empresa de BROSE(Santa Margarida i els Monjos),(Santa Margarida i els Monjos),que fabrica components per alque fabrica components per alsector d’automoció sector d’automoció

Agenda:Agenda:23 de maig: 23 de maig: Vaga al sector del metall a Catalunya. En lluita pels conve-nis col·lectius en el sector del metall a Catalunya, per l’aplicació dels incre-ments salarials acordats i en defensa de la negociació col·lectiva.

No deixis que t’arrabassin els teus drets laborals! Mobilitza’t!

Vols col·laborar amb nosaltres? Envia’ns les teves propostes a l’adreça jovesindustria@ccoo.catjovesindustria@ccoo.cat

Segueix-nos al Twitter: @JovesIndustria@JovesIndustria

#23mVagaMetall

num8_Maquetación 1 14/05/2013 13:07 Página 4

L’EINAJOVELa revista dels i les joves de la Federació d’Indústria

Número 8. Maig 2013www.industria.ccoo.cat

Hola, em dic Marc, tinc 23 anys i treballo en una empresa del sector del metall, i us vullexplicar la meva experiència en la que ha estat la meva primera manifestació de l’1 deMaig. He de reconèixer que mai abans havia assistit a les manifestacions de l’1 de Maigperquè sempre havia pensat que només era un “deure” que tenien els delegats i delega-des a les empreses i la gent de l’estructura del sindicat.

Amb tot això de la crisi m’he anat involucrant una mica més en la tasca sindical, sempredes del prisma d’un afiliat més, i a base de militància he vist que les crítiques al movimentsindical no sempre són justes. Darrerament m’he adonat que el sindicat no és un “ensabstracte” que té poder per si sol, sinó que el seu poder de negociació i interlocucióestà directament lligat a la capacitat de mobilització que és capaç de desplegar, i aquestpoder de mobilització li han de donar les seves bases, que són els afiliats i delegats, i laclasse treballadora en general.

Hi ha un principi bàsic per entendre el poder de negociació que pot tenir la classe treba-lladora davant el capital, i aquest poder passa per la capacitat de generar un conflicte al’altra part. Si el capital retalla i retalla, i la resposta ciutadana és nul·la, seguirà reta-llant amb total impunitat.

El metall, en lluita pel conveni de Catalunya!

Al nostre sector tenim un greu problema derivat de l’última reforma laboral, decretada pelGovern del PP amb el consentiment i vot favorable de CiU, que és diu ultraactivitat delsconvenis. Això implica que, si no arribem a un acord abans del juliol a Lleida i del setem-bre a Barcelona i Tarragona, i no volem veure rebaixades les nostres condicions laboralsal que diu l’Estatut dels treballadors, hem de ser capaços de plantar cara a la patronalcatalana per obligar-la a asseure’s a negociar el Conveni del metall de Catalunya, i l’1de Maig era un bon dia per començar.

El meu primer 1 de MaigEl meu primer 1 de Maig

num8_Maquetación 1 14/05/2013 13:07 Página 1

L’EINA JOVE

SABIES QUE.. . SABIES QUE.. . la seguretat i la salut laboral en el món de les subcontractes és majorità-riament deficient i que molts empresaris utilitzen aquesta via per eludir responsabilitats de tottipus?

Aquesta fórmula organitzativa, pensada per reduir costos, condueix moltes vegades a una preca-rització de les condicions laborals dels treballadors i treballadores de les subcontractes que, enmolts casos, treballen sense les mesures de seguretat i preventives necessàries, cosa que provo-ca situacions de risc per a la seva seguretat i salut. A més a més, es dificulta l’exercici de l’acciósindical. Les persones joves som víctimes d’aquestes pràctiques, ja que el nostre col·lectiu treba-lla majoritàriament en aquest pseudobuit legal, permès i promogut per les mateixes empreses.

La solució passar per organitzar-se sindicalment i defensar els nostre drets! A què esperes?

A més a més de la pancarta conjunta del metall i la construcció per reivindicar el desblo-queig de la negociació dels respectius convenis, em van comentar que Acció Jove estavapreparant una performance per visualitzar de manera jocosa els problemes que ens envol-ten. Així que vaig contactar-hi dues setmanes abans i ens vam passar un parell de tardespreparant les difresses per a la “mani”. La idea era una mica “friqui”, però divertida, unsquants ens disfressaríem de Pac-Man i la resta de fantasmes, amb màscares de Rajoy,Mas, Merkel, Bárcenas... De fantasmes, en teníem de sobres per triar, i els Pac-Man nopodien ser altres que els “cocos”, com col·loquialment se’ns coneix als de CCOO. Elque volíem escenificar era que uns “cocos”, amb el suport de tota la classe treballado-ra, es poden menjar tots aquests fantasmes de pacotilla.

Durant tota la setmana vaig explicar als meus companys de feina que aniria a la manifes-tació de l’1 de Maig i, tot i que em miraven amb cara rara, els vaig insistir que era el millorque podíem fer. Que queixar-se cada matí a la màquina del cafè, a l’hora de l’entrepào a través de les xarxes socials no serveix de gaire per aturar les contínues envesti-des que estem patint.

S’ho estan carregant tot!

Per fi va arribar el dia, i a les 10.30 h em vaig plantar a Acció Jove i em vaig endur unaagradable sorpresa en comprovar que no era un “bitxo raro” i que diversa gent de la mevaedat també era allà. Vam enllestir els darrers preparatius i ens vam encaminar cap a la pla-ça d’Urquinaona, on ens vam posar les disfresses. Allà hi havia moltíssima gent: hi haviaqui es queixava de les retallades en educació i sanitat; qui reivindicava la retirada dels EROa la seva empresa, com TV3, EMTE, ALSTOM, FICOSA; qui reclamava el desbloqueig dels

num8_Maquetación 1 14/05/2013 13:07 Página 2

L’EINA JOVE

convenis sectorials, com el metall i la cons-trucció; qui demanava la república o mésdemocràcia o menys lladres... Estic conven-çut que tots els mals de la nostra societatestaven reflectits en alguna pancarta.

Aviat vam començar el nostre show i, emu-lant el joc del “comecocos” ens vamcomençar a perseguir entre nosltres (cadaPac-Man a diferents fantasmes) i a barrejar-nos entre els altres manifestants. Ens ho

vam passar genial! A més a més, vam cridar tant l’atenció que vam convertir-nos en objec-tiu de la premsa, i així vam aconseguir que la nostra reivindicació tingués ressò. Ambaquesta moguda, vaig tenir l’oportunitat de conèixer gent d’altres empreses, amb qui vaigintercanviar opinions i experiències, cosa que va resultar molt enriquidora, ja que em vaigadonar que els problemes que et trobes a l’empresa, també se’ls han trobat altres iet poden aportar possibles solucions.

Baixant per Via Laietana, em va entrevistar un canal de TV i em van fer un seguit de pregun-tes, totes molt enfocades a desprestigiar els sindicats. La meva resposta va ser clara: “Elssindicats som tots, així que si alguna cosa falla, és que també falla en la societat, en gene-ral, i en la classe treballadora, en particular”. Arribant a la plaça de la Catedral vaig mirarenrere i no es veia el final de la manifestació. Era el dia del treballador i aquests havien sortital carrer en massa per exigir una societat més justa i reclamar als polítics una altra manerade sortir de la crisi, sense trepitjar la classe més vulnerable, però alhora més majoritària, dela societat, la classe treballadora.

Estic segur que tothom que va participaren l’1 de Maig va tornar a casa amb unaidea clara, que l’any que ve repetirà i que,si pot, hi portaran els seus companys icompanyes de feina perquè també puguincomprovar com se sent un mateix endefensar els seus drets.

El poder que tenim com a classe treba-lladora és el poder de mobilització iorganització!

“El traductor”“El traductor”

Quan la Fiscalia diu:la Fiscalia diu: “La Infanta no estavaal cas de les operacions econòmiques del seumarit, el duc de Palma, per tant, la seva impu-tació no tenia sentit”. Això es tradueix:Això es tradueix:

“La Infanta es pensava que els diners ploviendel cel i que, amb la seva feina altruista a laCaixa i a l’ONG “solidària” del seu marit, ja entenien prou per mantenir el seu poder adquisi-tiu i el Palauet de Pedralbes” (sembla que nos’equivocava, excepte en això de “solidària”).

Que no t’ho expliquin, mobilitza’t i organitza’t!Que no t’ho expliquin, mobilitza’t i organitza’t!Una millor sortida de la crisi és a les nostresUna millor sortida de la crisi és a les nostres

mans, no ho deixis en mans d’altres!mans, no ho deixis en mans d’altres!

num8_Maquetación 1 14/05/2013 13:07 Página 3