Jel BAIX LLOBREGAT Masia de Can Riera

fe

r I I UN I

el Moro à> 400

EL PUIG VICENÇ PENYA BRUGUERA,

UN PASSEIG PELS AMBIENTS FORESTALS V H V i P e n y a Bruguera

TORRELLES DE LLOBREGAT

del BAIX LLOBREGAT Fitxa tècnica

/ •"^Recorregut: Masia de can Roig - Riera de can Valent - Penyes / Jde can Riera - Puig Vicenç - Penya Bruguera.

'Distància: 9.300 metres aproximadament. Durada: 4 hores i 30 minuts aproximadament. Grau de dificultat: Baix

"^Elements d'interès especial: Hi ha comunitats vegetals di¬verses. Hi t robem bosc de ribera, pinedes en regeneració després dels incendis i algunes restes del veritable alzinar

l ^ C a l destacar les diverses roques blanques, grises i vermelles a causa f \ X de la presència de roca calcària, pissarres i conglomerats. Altres el-| * ements d'interès són les espècies d'aus que podem observar en

particular les rapinyaires. Accessibilitat: Si veniu amb cotxe, agafeu la sort ida que mena jr.ap a Sant Vicenç dels Horts, des de l'autovia del Baix Llobregat

Zfins 'que arribeu a la masia de can Roig seguint les indicacions del restaurant amb el mateix nom i el camp d'esports municipals. Si ho feu amb t ranspor t públic, podeu utilitzar els autobusos o combinar-los amb els Ferrocarrils Catalans de la Generalitat fins a Sant Vicenç dels Horts.

1.600 m. — Des de la masia de can Roig fins a la riera de can Valent

L'itinerari s'inicia a la masia de can Roig. Per arribar-hi, situeu-vos davant del restaurant i sort iu cap a l'esquerra per una pista que avança en direcció oest, i que volta el camp de futbol.

N o abandoneu el camí. En deixareu dos més a l'esquerra i pas-sareu per zones conreades fins a una bifurcació. En aquest punt, preneu la pista ascendent de l'esquerra en direcció nord-est. Quan arribeu a una cruïlla, veureu un senyal verd i roig a l'escorça d'un gran pi i una masia enlairada a l'horitzó a la vostra dreta: és la masia de can Riera. Es aquí quan heu de recular avall, direcció sud-oest.

Atenció! Tot seguit d'haver deixat un ramal i veure un dipòsit d'aigües enmig dels conreus, gireu a la dreta en direcció nord-est per una drecera atapeïda pel desenvolupament de gramínies.

Per la vall de can Valent podeu observar els conreus que es prac­tiquen aTorrelles de Llobregat, entre els quals destaquen els cireres, que adquireixen diversestonalitats al llargde l'any.

Baixeu fins als fons de la vall, al peu del to r ren t de can Valent. La pista creua la riera i s'enlaira t o t seguit a l'esquerra per la solana de la serralada del bosc de can Ràfols.

Si aneu amb tranquil·litat, aneu sota el pont i gaudireu de la frescor de la ribera t o t escoltant els cants dels ocells. A més, podreu ras­trejar els senyals que deixen els mamífers més característics en trepitjar el torrent, els porcs senglars, els eriçons, les guineus...

2.300 m. Des de la riera can Valent fins a les penyes de can Riera

La pista continua pel llom d'aquest serrat que s'enlaira suament amunt fidel al curs del to r ren t de can Valent. Avanceu pel bosc de can Ràfols deixant enrera altres ramals fins que arribeu a una bi¬furcació, t o t just sota la línia d'alta tensió.

Pel bosc de can Ràfols podeu gaudir de la pineda de pi blanc, sota la qual l'espècie arbustiva que predomina és el càrritx o cinta (Am-

pelodesmos mauritan-ica), juntament amb altres espècies mediterrànies.

Desvieu-vos a la dreta i uns metres més en¬davant passareu pels conreus de can Riera. En arribarà una cruïlla de camins, t ombeu a l'esquerra en un revolt, i deixeu tres pistes a la dreta. La pista central puja al Remei. Passeu per la masia de can Riera.

La vegetació de ribera al torrent de can Valent

del BAIX LLOBREGAT Heu passat de caminar sobre el sòl pissarrós i grisenc a caminar obre el dels conglomerats rogencs.

V / yEl lloc us convida a descansar sota els pins i gaudir de la panoràmica ue us ofereixen les penyes de can Riera amb les seves espectaculars erosions i per on passa un dels senders més bells

\ / de la zona.

" " ^ 2 . 6 0 0 m. Des de les penyes de can Riera fins al puig Vicenç

^Abandoneu el camí princi¬pal, deixeu-ne uns altres dos a la dreta que menen

.a Santa Maria de Cervelló i endinseu-vos per un des¬dibuixat corriol que puja a

r les penyes. Gaudireu d'un bosc ombrívol i humit, es¬cenari d'un conte de fades.

Un cop sortiu del bosc, ar¬ribareu a una cruïlla. Seguiu t o t dret en direcció sud fins

"que arribeu a una pista de grava més ampla i transi¬tada. Pugeu per la dreta, di¬recció nord-oest.

Els conglomerats rogencs del turó de can Riera

Després de deixar a l'esquerra un dipòsit d'aigües, la pista puja en direcció oest. Seguiu la simbologia groga i blanca per la serra de Güell. Més endavanttombeu a la dreta i arribareu al puig Vicenç.

Per la serralada de can Güell es desenvolupa la pineda encara amb indicis dels incendis patits fa una dècada.

Des de el puig Vicenç gaudireu d'una gran panoràmica de les penyes Blanques, el plà de l'Ardenya i al fons la serra de l'Ordal.

Ara heu passat del sòl vermellós al blanquinós a causa de la presèn¬cia de la roca calcària.

Quan arribeu a una fita verdosa, acosteu-vos a la dreta, on hi ha el senyal geodèsic del puig Vicenç.

El puigVicenç configura el cim més alt (469 m) de la serra de Güell.. Hi conviuen els termes municipals de Sant Vicenç dels Horts, Val¬lirana i Torrelles de Llobregat.

En dies de bona visibilitat podeu observar el Montpedrós coronat per l 'ermita de Sant Anton i , el Montbaig per l 'ermita de Sant Ramon, el Pi de can Car t ró i la Serralada de Collserola.

4.800 m. Des del puig Vicenç fins a la penya Bruguera

Recoleu avall pel mateix recorregut fins a la urbanització de Can Güell sense abandonar la pista de grava. L'itinerari continua per la Sisena Avinguda, després pel carrer Geranis, i per últim per la Quar ta Avinguda. Pugeu per una pista ampla de terra a la dreta en direcció sud-est. Seguiu pel camí a la dreta fins que arribeu a una zona planera. Per l'esquerra hi ha una drecera en direcció nord-est. Continueu per aquest sender en la mateixa direcció i no l'abandoneu. Penetrareu per un bosc ombrívol i mol t atapeït fins

Masia de Can Casanovas

100

• Inici i zona d'aparcament

Corbes de nivell

— Rieres més importants

Masies

— Línies d'alta tensió

• Cims

— Recorregut • Vistes panoràmiques

del BAIX LLOBREGAT

del BAIX LLOBREGAT

que arribeu a la penya Bruguera.

Gaudireu del bosc característic d'aquesta zona mediterrània: l'alz¬inar veritable, del qual actualment hi queden restes a la nostra terra.

La penya Bruguera és una muntanya rogenca esculpida per l'erosió de l'aigua, la qual hi ha format fantàstiques escultures al llarg dels anys.

Durant els dies de bona visibilitat podeu gaudir d'una panoràmica coronada per la serralada de can Güell, penya can Claver i la penya del Moro i en que destaquen les imponents penyes Blanques sobre l'atapeït mantell verdós.

Els boscos forestals deTorrelles de Llobregat són força interessant per ladiversitat de fauna que alberguen.

La fauna

Entre els amfibis i rèptils podeu t robar escurçons (Vipera latasti) i la serp de ferradura (Colubrer hippocrepis), i en ambients humits, la salamandra (Salamandra salamandra).

Entre els mamífers, és mol t habitual t robar rastres de ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus), musaranyes (Crocidura russula), porcs senglanrs (Sus scrofa) i guineus (Vulpes vulpes).

Entre l'avifauna el rapinell (Certhia brachydacttyla), el bruel (Regulus ignicapillus), la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus), el cucut (Upupa epops), el pit-roig (Erithacus rubecula), i gran varietat de tallarols són alguns dels representats més característics d'aquests boscos mediterranis. I d'altres d'origen antròpic com el tudó (Columba palumbus). Cal destacar la presència d'alguns exemplars de rapinyaires: àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus), àguila marcenca (Circaetus gallicus), aligot comú (Buteo buteo), aligot vesper (Pernis apivorus), astor (Acàpiterfgentilis), xor iguer comú (Falco tinnculus) i milans.

del BAIX LLOBREGAT La vegetació

I i yDurant aquest recorregut podeu gaudir de gran diversitat de co-/un i ta ts vegetals.

/ L a comunitat que abunda és la pineda de pi blanc (Pinus halepen-\/ sis) el pi pinyer (Pinus pinea) acompanyada d'altres espècies

I mediterrànies: llentiscle (Pistacia lentiscus), estepa negra (Cistus ^ymonspeliensis), estepa blanca (Cistus aldibus), estepa borrera (Cis­

tus alviifolius).

^ ^ j ^ L a garriga, un tipus de bosquina, la qual podeu t robar en pujar al \ / puig Vicenç, està constituïda per arbustos espinosos i aromàtics.

Lligabosc

Romaní

Esparreguera Boscana

gatosa (Ulexparviflorus), garric (Queráis coccifera), romaní (Rosmar­inus officinalis) i altres.

En ambients humits, pel to r ren t de can Valent, espècies con el pla¬taner (Platanus hispànica), pollancres (Populus nigra), oms (Ulmus minor), arç blanc (Crataegus monogyna), galzeran (Ruscus aculeatus) entre d'altres, constiuteixen el bosc de ribera.

Si més no el més rellevant, l'ecosistema típic de la nostra terra: l'alzinar mediterrani. Coronat per les alzines (Quercus ilex) i els roures (Quercus cerroides) amb un sotabosc molt dens i quasi im­penetrable on hi predominen l'aladern (Rhamnus alaternus), la fuixarda (Globularia alypum), el càdec (juniperus oxycedrus) i el bruc d'hivern (Erica multiflora) entre d'altres.

Consells Recordeu que la flora i lafauna, per molt insignificants que semblin, tenen una funció útil a l 'entorn. Cal respectar la tranquil·l itat de l'entorn, si no crideu sentireu els sons del bosc. N o deixeu les deixalles a qualsevol lloc, emporteu-vos la brossa que genereu. Recordeu que la captura d'animals i la recol·lecció de roques, minerals i plantes no són permeses. Per motius de seguretat i conservació, és rigorosament prohibitfer foc al bosc. Es recomana: - Portar aigua. - Cal que utilitzeu calçat còmode. - Pot ser interessant por tar prismàtics. - L'acampada no és permesa.

Telèfons d'interès Ajuntament de Torrelles

de L l o b r e g a t ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ J 93 689 00 00

Policia L o c a l ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H 93 689 10 00

Àrea Bàsica de S a l u t ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H 93 565 54 50

Bombers de la G e n e r a l i t a t ^ ^ ^ ^ M ^ ^ ^ ^ 1 1 2

ESCOLES TALLER 1 CASES D'OFICIS

Consell Comarcal del Baix Llobregat

Fons Social Europeu

Treball elaborat pel mòdul de Guia de Natura de l'Escola Taller Recuperació Paisatgística-Baix Llobregat

r C c r

í

í Q L Q

r