JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… ·...

28
800ANIVERSARI JAUME I LLIBRES I DOCUMENTS D’UN REI Monestir Santa Maria del Puig Arxiu del Regne de València febrer - abril 2008

Transcript of JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… ·...

Page 1: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

800ANIVERSARIJAUME I

LLIBRESI DOCUMENTS

D’UN REIMonestir Santa Maria del Puig

Arxiu del Regne de València

febrer - abril 2008

Page 2: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don
Page 3: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

y JAVME ILLIBRES I DOCVMENTS D’VN REI

VIII CENTENARI JAVME I (1208-2008)

FEBRER - ABRIL DE 2008

Page 4: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

y

A tenent la petició que li van formular els valencians, el rei Alfons V va ordenar el 1419 que tota la docu-mentació procedent de la Cancelleria reial, referida

a les terres valencianes es quedara al Palau Reial de València. Amb la denominació Arxiu del Regne de València ha conegut diverses seus; en l’actualitat, i des de 1965 es troba al pas-seig de l’Albereda on, sobre el seu fons documental originari s’han anat incorporant nombrosos documents procedents de diverses institucions, tant públiques com privades, de ma-nera que el total ascendix a 71.561 llibres, 44.651 caixes, 61.483 pergamins, 3.392 cartes reials en paper, 395 mapes

ARXIU DEL REGNEDE VALÈNCIA

Page 5: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

1236Detall del signum regis de Jaume I que, com es pot observar, adopta forma de rombe, amb

diagonals, apotemes i creus externes als vèrtexs.ARV. Pergamins d’Alpuente, núm. 9.

i plànols a més d’alguns centenars de cartes de virreis, se-gells, filigranes i clixés fotogràfics.

Entre tan gran patrimoni documental, les fonts que es referixen a Jaume I i la seua època són certament quantioses, per la qual cosa, atés el significat de la present exposició, se n’ha triat únicament una xicoteta mostra que s’ocupa dels més variats aspectes.

La repoblació del Regne de València constituïx un dels fets capitals duts a terme pel monarca; com a mostra d’això han sigut triats documents que mostren diverses cartes po-bles; com sabem, la finalitat de tota carta de poblament no és una altra que la de promoure l’ocupació d’un lloc concret o bé la d’establir les normes per les quals s’han de regir els seus habitants. Estos dos exemples poden veure’s en els do-cuments exposats, tal com van ser promulgats pel rei o per membres de la noblesa.

Page 6: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

A vegades es tracta de la concessió de castells, viles, llocs o alqueries, concessions que Jaume I entrega a molts dels seus nobles a fi de rebre ajuda per a la conquista del territori valencià, en especial la capital del Túria. Amb posterioritat, les donacions es duen a terme com a pagament als servicis prestats. El monarca es reserva per a ell les ciutats més im-portants mentres que gratifica els seus vassalls amb llocs i al-queries. Els recipiendaris d’estes donacions no sempre són personatges pertanyents a la noblesa catalana o aragonesa, ni se’ls concedixen grans dominis en el nou regne; ocorre més prompte al contrari, la qual cosa suposarà que, en el te-rritori valencià, no hi haja una noblesa amb la força que tenia en els altres estats de la Corona d’Aragó; consegüentment, la monarquia resultarà més forta i centralista i es presentarà com una aliada de la burgesia, cosa que conferirà al regne un aspecte molt més modern.

A més de la documentació en què el rei entrega castells, viles, llocs i alqueries, hi ha altres fonts en les quals es detalla la concessió de cases, terres i regalies en eixos mateixos llocs. De tota esta documentació destaca la referent a la ciutat de València, que es repartix entre els conquistadors immediata-ment després de la conquista i que ja l’any 1239 mostra una relació completa tant de l’onomàstica dels nous posseïdors com dels seus antics propietaris musulmans. Dels molts do-cuments existents respecte d’això, en presentem dos exem-ples: el referit als germans Ros d’Ursinos i el de Teresa Gil

Page 7: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

València tal com era en l’any 1238Reproducció facsímil del plànol inclòs en: Fiestas centenarias, con que la insigne, noble,

leal y coronada ciudad de Valencia celebrò en el dia 9 de Octubre de 1738. La quinta centuria de su christiana conquista / referidas por Don Joseph Vicente Orti y Mayor. En

Valencia: por Antonio Bordazar... 1740.Biblioteca Valenciana.

Page 8: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

de Vidaure, esposa de Jaume I, a qui s’atorguen les cases del conegut com a rei Llop.

La concessió de privilegis tant a particulars com a col·lectius és una cosa que abunda en la documentació emesa per la Cancelleria de Jaume I. És cert que des d’un principi el monarca va dotar el nou regne de lleis pròpies, indepen-dents dels furs aragonesos i de la costum catalana, ordenant que “una costum, una moneda de lig, un march, una lliura, una rova, un quintar, e un pes e una mesura, en tot lo Reg-ne e en la ciutat de València, sia per tots temps”. Però no és menys cert que, al marge dels elements unitaris ressenyats, el monarca va concedir una sèrie de privilegis, que a vegades beneficiaven particulars, com el referit a Arnau de Romaní o a Sancho Martín de Oblites, mentres que en altres moments ho feien a tots els veïns d’un lloc, com és el cas de la localitat d’Alpuente, que resultaven exempts del pagament de la lleu-da, peatge, portatge i pes.

Sense cap dubte, el major beneficiari de les donacions reials va ser l’Església. Des del moment de la conquista de la localitat de Burriana, –la primera que du a terme el rei en te-rres valencianes–, fins al final dels seus dies, el rei va concedir grans beneficis a les jerarquies religioses, tant seculars com regulars. Des del bisbe de València passant pels abats i sim-ples rectors, igual que els ordes religiosos i militars, tots van obtindre grans donacions, tant en territoris com en exemp-cions d’impostos; els exemples que es mostren en l’exposició reflectixen palmàriament tot el que afirmem.

Page 9: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

1257Confirmació a l’Orde de Santiago de la donació dels castells d’Orxeta i Torres, que els va donar Zeyt Abuzeyt, amb la cessió de la quarta part que li correspondria a la

mort del rei moro.ARV. Reial Cancelleria, núm. 614, f. 39 r.

Page 10: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

Un dels elements que assenyalen amb major precisió el desig diferenciador del nou regne és la voluntat del monar-ca d’encunyar una moneda pròpia. Davant de l’alternativa d’aplicar la moneda jaquesa –que corria per Aragó i Lleida– o la moneda barcelonina –que circulava per Catalunya i te-rritoris de la seua influència– Jaume I es decidix per crear un sistema monetari singular. L’any 1247 s’encunyen els reals de València, moneda de tern, que conté dos terceres parts de coure i la resta de plata. En el document referent a això es determina la llei, pes, disseny, denominació i vigència.

Sens dubte, un dels elements capitals de l’economia va-lenciana el constituïx la producció agrària, en la qual té molt a veure l’ordenació del sistema de regadiu. Després de la con-quista de València, el monarca manté tota l’organització del sistema de regs existent en l’època anterior musulmana, el Tribunal de les Aigües; de la mateixa manera la infraestruc-tura de les séquies, –a excepció de la de Montcada– Jaume I l’entrega a la ciutat de València, amb això es manté el sistema de la irrigació des d’època islàmica. Esta concessió tan im-portant queda reflectida en el document que s’exposa, datat el 29 de desembre de 1239.

Juntament amb la documentació que procedix de l’Arxiu del Regne de València l’exposició mostra igualment fonts his-tòriques de l’Arxiu Municipal d’Alzira i de l’Arxiu Municipal d’Ontinyent. Del primer, procedixen quatre pergamins les dates d’escriptura dels quals oscil·len entre l’any 1246 i el 1270. En el primer, el monarca establix les bases per a solu-

Page 11: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

1272Detall del pacte entre Jaume I i l’Església valenciana sobre el terç delme, amb concessió del rei, a més, de la meitat del castell i de la vila de Gorgos a l’Església, i d’esta al rei de Chulilla

i Carrícola.ARV. Reial Cancelleria, núm. 499, f. 81 r.

Page 12: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

cionar el greu problema existent en la localitat del Xúquer pel fet que els habitants cristians no respectaven el que s’havia pactat respecte a la distribució de barris de la localitat entre cristians i musulmans després de la conquista. Per la seua banda, el pergamí datat a València el 1266 conté l’exempció d’impostos a tot habitant de la ciutat que tinguera cavall i ar-mes per a lluitar com a cavaller, la qual cosa evidencia el greu problema pel qual travessa el regne durant eixes dates amb motiu de la primera sublevació mudèjar.

La finalitat principal de tot segell en l’Edat Mitjana és la de tancar, garantir el contingut del document i, al mateix temps, la d’autentificar-lo, per això alguns documents im-portants en portaven. A la Corona d’Aragó els primers se-gells de cera es van utilitzar durant l’època del comte Ramon Berenguer IV, mentres que els de plom van aparéixer en el regnat de Pere II. Els pertanyents al govern de Jaume I són més prompte escassos; entre els existents el que es mostra en l’exposició constituïx, sense cap dubte, un dels més bells exemplars tant per l’execució com per la grandària i la con-servació.

Page 13: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

Miniatura que representa el rei Jaume I en el Aurcum Opus d’Alzira (s. XIV).Arxiu Municipal d’Alzira.

Page 14: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

y

E l 8 de gener de 1985 es creava la Biblioteca Valen-ciana que, després de diverses vicissituds, va ser instal·lada l’any 2000 en el monestir de Sant Miquel

dels Reis. Hui en dia representa sense cap dubte una de les més importants de l’àmbit europeu amb un total de 313.928 obres catalogades, amb 237.297 llibres, dels quals 14.424 són antics i 3.284 manuscrits.

Amb un catàleg tan immens d’obres, no és estrany que, a l’hora de rastrejar els fons relatius a un personatge de talla internacional com és Jaume I, els resultats siguen extraor-

bibliotecavalenciana

Page 15: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

Muntaner, Ramon (1265-1336)Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer.

En Valencia: en casa de la viuda de Ioan Mey Flandro, 1558.Biblioteca Valenciana. Biblioteca Carreres.

Page 16: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

dinaris, per la qual cosa necessàriament s’ha procedit a una cuidadosíssima selecció; s’ha confeccionat una mostra de 408 obres i documents localitzables a través de l’Opac de la Biblioteca Valenciana; es tracta d’una selecció que situa com a eix central la persona de Jaume I, i s’amplia als assumptes referents al Regne de València ocorreguts durant el seu reg-nat.

Referent a les biografies i semblances del monarca, la figura del Conquistador ha captat l’atenció dels historiadors, des dels seus contemporanis fins als actuals, motiu pel qual hui hi ha prop de dos centenars d’obres que dediquen el seu contingut a glossar la figura del nostre rei com a tema únic. Per damunt de totes les biografies i semblances caldria destacar la Crònica de Jaume I o Llibre dels Fets, obra auto-biogràfica en què el mateix monarca mostra alguns aspectes de la seua agitada vida, centrats quasi exclusivament en les seues activitats bèl·liques i que, a pesar dels seus “oblits”, continua resultant fonamental per al coneixement de molts dels successos ocorreguts a través de la seua llarga existèn-cia. La Crònica ha gaudit d’una “actualitat” important des del moment mateix en què es va redactar fins als nostres dies, prova d’això són les diverses edicions dutes a terme o les diferents traduccions a altres idiomes. Tant des de la pers-pectiva d’obra literària com històrica ha despertat la curiosi-tat de nombrosos especialistes que han donat a la impremta importants estudis sobre els més variats aspectes, alguns tan interessants com el que posa en dubte el que era comuna-

Page 17: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

Ortí i Ballester, Marc Antoni (1593-1661) Siglo quarto de la conquista de Valencia a sus muy illustres señores Iurados, Racional,

Sindicos y Escriuano. En Valencia : por Iuan Bautista Marçal ..., 1640.

Biblioteca Valenciana. Biblioteca Carreres.

Page 18: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

ment acceptat fins ara relatiu a les dates de la seua primigènia composició.

La figura del Conquistador ha sigut el tema triat en di-versos congressos, tant en l’àmbit nacional com internacio-nal; entre estos, cal distingir el Primer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, celebrat a Barcelona l’any 1908, que va tindre com a eix central la figura del nostre rei. Des de llavors s’ha repetit l’estudi de la personalitat i els actes del monarca en diferents congressos.

Un dels aspectes fonamentals per a conéixer l’activitat de la monarquia de Jaume I el constituïx l’estudi dels docu-ments emesos per la Cancelleria reial al llarg dels seixanta-dos anys del seu regnat. La majoria d’esta documentació ha sigut arreplegada per Moret i Sans en el seu Itinerari de Jaume I el Conqueridor publicat a Barcelona l’any 1918. Igualment ha reunit gran quantitat de fonts històriques l’insigne investiga-dor Ambrosio Huici Miranda, col·lecció diplomàtica que ha sigut continuada per M. D. Cabanes Pecourt, qui continua donant volums a l’estampa.

Sense cap dubte, un dels fets capitals en la vida del nos-tre protagonista va ser la conquista i repoblació del Regne de València; és la temàtica que ha constituït la major producció bibliogràfica en la historiografia general i en la valenciana en particular, per la qual cosa les obres publicades respec-te d’això arriben a alguns centenars. El primer a ocupar-se d’això va ser el mateix monarca que va dedicar gran part de

Page 19: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

Actes commemoratius de la conquista de València.En: La Semana Gráfica, 17 d’octubre de 1931.

Biblioteca Valenciana. Fons Almela i Vives.

Page 20: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

Auca de Sant Donís. Origen del MocadorValència: Tipografía Moderna, 1943.

Biblioteca Valenciana. Biblioteca Carreres.

Page 21: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don
Page 22: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

la seua Crònica a narrar amb tots els detalls els dotze anys que va durar la conquista del territori, des de la presa de Burriana el 1233 a la de Biar-Busot el 1245. Hui en dia es coneix pràcticament tot el que es relaciona amb esta actuació bèl·lica, per la qual cosa els últims treballs sobre este parti-cular estan més prompte encaminats a reflexionar sobre el perquè de l’empresa més que sobre el com.

Si important va ser la conquista no és menor l’atenció que es presta a la repoblació, tema “polèmic” que ha suscitat pàgines i pàgines –desgraciadament més en periòdics i re-vistes que en obres d’investigació. Hui en dia disposem de la publicació de les fonts més importants sobre el particular: el Llibre del Repartiment i Cartes de poblament medievals va-lencianes, que permeten dur a terme estudis aclaridors sobre el procés repoblador en els segles medievals, especialment al llarg del regnat de Jaume I; són estudis que posen de ma-nifest el model de societat instaurat pels repobladors, amb la família com a nucli central dotada de propietats agràries superiors a les que posseïen els llauradors europeus contem-poranis i sobretot amb un fort impuls atorgat a la burgesia en activitats manufactureres i comercials; tot això convertirà el Regne de València en un empori comercial del Mediterrani occidental. Són estudis que han permés rebutjar antigues teories com les de la dualitat, és a dir: que els aragonesos van poblar l’interior i els catalans la costa, que el primer d’estos espais va ser agrícola i feudal mentres que el segon va alber-gar el mercantilisme.

Page 23: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

Fori regni ValentiaeImpressum in Valentia : Ioannis de Mey Flandri, 1547.

Biblioteca Valenciana. Biblioteca Carreres.

Page 24: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

La transcendència de la conquista i repoblació del regne, probablement, ha enfosquit una activitat tan important com va ser l’organització del territori. El Conquistador convertix el regne en un estat independent dins de la Corona d’Aragó amb les seues lleis i institucions pròpies; es tracta d’una creació original, sense antecedents històrics, raó per la qual va haver d’anar construint-lo i dotant-lo progressivament. Es va crear un marc estatal específicament valencià per al qual es promulga l’any 1239 el primer codi que sanciona l’existència del nou regne, la Costum, i es decreta la seua vigència per a tot el territori a partir de l’any 1261 amb la denominació de Furs, on aporta la delimitació de fronteres, legislació pròpia, supremacia del rei sobre els nobles i reivindicacions de les classes urbanes.

Page 25: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

Andrés Cabrelles, Ramón (1869-1957)Lo Rat Penat : Exposició d’art retrospectiu en recordança del natalici de Jaume’l Conqueridor

en son centenar VIIe.[S.l. : s.n., 1908] (Valencia : Imp. Lit. J. Ortega).

Biblioteca Valenciana.

Page 26: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

y

ORGANITZA: DIRECCIÓ GENERAL DEL LLIBRE,

ARXIUS I BIBLIOTEQUES

AL: MONESTIR DE SANTA MARIA DEL PUIG

AL: ARXIU DEL REGNE DE VALÈNCIA

EDITA: BIBLIOTECA VALENCIANA

TEXTS: RAMON FERRER

DISSENY: ESPIRELIUS

CARTELL: ANÓNIMA TALLER CREATIVO

IMPRIMEIX: LA IMPRENTA, COMUNICACIÓ GRÁFICA

D.L.: V-610-2008

Page 27: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don
Page 28: JAUME I - gva.esbivaldi.gva.es/va/cms/fichero.cmd?id=estaticos/ficheros/llibret_jaum… · Muntaner, Ramon (1265-1336) Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don

Un passat per a un futur800ANIVERSARIJAUME I