Jaso, Heracles i el drac de les pomes d'or

Montserrat Camps i Gaset

Les rondalles amh que ens captivaven les nostres ivies giraven sovint entorn de

viatges exotics d'herois que aconseguien d'assolir una empresa impossible, sia

amh Ilur propi coratge, sia amh 1'ajuda -amorosa o nor de la figura femenina

-princesa, facia o hruixa- que els proporcionava els mitjans per a rohar el preuat

premi de la vigiiancia gelosa i malfiada dun monstre amh propietats extraordina-

rics.En el main grec, hi ha tamhe Lill heroi que aconsegueix Lin ohjecte meraveli is

mitjancant 1'ajuda d'una princesa, despres Cie passar proves impossihles: la con-

qucsta del velki d'or, que ens explica, Ilargament, Apol-loni Cie Rodes. Te tots els

ingredients d'una rondalla i, molt sovint, s'ha posat en relleu la presencia d'ele-

nints foiklorics en la historia del viatge a la Colquide i de les gestes meravello-

ses Clue Culminen amh 1'ohtencioo del preuat tresor i amb la fugida -tambe reeixi-

da- del pais del rei hostil.'

Concretament I'episodi del jardi meravellos on es guarda el fi 61tim del viatge

nlcreix la nostra atencio). Es tracta, segons la descripcio que en fa Apol-loni, dun

jardi allunvat dell flocs habitats, on, sohretot, hi ha un arhre -indistintament, en

el poema, oL>vc o (7gy6;, roure o alzina-, que presenta un ionic fruit, hen estranv

tannrateix, la poll tota d'or dun nu)ltoo meravellos, aquell Clue porta Frixos fins a

la terra d'Eea. Per guardar aquest ohjecte magic, garantidor de la reialesa que

possecix Eetes, aquest rei hi ha col-locat Lill guardia invencihle: una serp -que

Apolloni anomena o4tg i que la tradici( mitica anomena indistintament

cpctX(OV o opts, Lill drac, per al nostre llenguatge rondallistic- immensa, cargo-

Iada en expires que envolten tot el hose, i que, tal con s'adiu a la seva fund() de

vigilant, mai no dorm, es tom ulis, eshatanats i insomnes. Qui sia clue vuigui en-

Clur-se cl preuat veilo, caldra que, Cie primer, vend, com sigui, el seu custodi. Al-

trament, la scrp, de Bola ferotge, 1'engolira i l'imprudent cohejoos no coneixera

L Or L. R-DERMACI IFR, .1111bus zwd gage bet den Griecben Darmstadt 1968.

-i8 Montserrat Camps

el return, corn es hahitual en les ernpreses clue amducixen,t situations Cie Ifmit'.No es ayuesta, per, I'unica descripcio greg^t dun jardf meravellos ai11h Lill arhreCie fruiter cohcjades, una scrh clue, vigilant, Ies guarda i tin heroi yue, vencutsels ohstacles, s'apodera del fruit de I'arhre. N'hi ha tin aItrc exemple il'Iustrc, yueApol'loni tamhe coneix i yue Ofercix nomhrosos parallels: cns referim al darrerdels trehalls d'lleracles, ayuell yue, segons 1)iodor`, Ii confcrira la imn)urtalitat,aixO es, cl viatge al jardi de Ies I lesperides her ruh, ne les homes d'ur. U'ayuestsdos ehisodis i de I'us yue lit Ahol-loni de ROdes d'arnhdos harlarcm en ayuesttrchal1.E1 text clApol'loni sohre I'ohtencio del vello d'or (IV 110-182) presenta una exhe-dicio confiada unicarnent a la parella protagonista, sense col'lahoracio dels com-hanvs yue s'han yueClat a la nau. Lindret es descrit corn tin hose s,tgrat -IE OViXoog- i I'enpresa es fa de nit. La serh, tann)ateix, vigila, insomne, i el sea xiulet

Ili estremir cis pohles. Ara he, el hrotagonisme de la gesta no ser;t do-laso, yuehi ocuha Lin 5eg011 phi mutt hoc significatiu, corn Kassa en III testa de gcstes yuetenen IIOC al pilau d'Ectes. ,Medea es la coneixedora de la SOlucio nutgica i, enayuest car, hi yue Ia duo a terme. Ella fita els tills del m)nstre -respon a la sevamirada vigilant arnh una ,tltra mirada fascinadola, CI cornhat, doncs, arnh Ies se-xes propies armes- invoca Recite, la seva dea, la divinitat de la nit (i es de nityue to floc I'emhres,I), divinit,it ctonica, de Ia terra, cone ho son Ies sops i cisdracs, i, finalment, unta la hestia amp tin unguent meravellos yue to Cl poder demanllevar-li 1116 yue is el caracteristic de I'animal: hi f"tcultat Cie 'eurc-hi, de vigi-Jar. Medea Iadorm, per tans, Cl fa inofensiu, I'inutilitza en la seva funcio de custO-di, cl ven4 de manera incruenta. t\lentrestant, Jaso recall Cie l'arhre la hell hreua-da. E,1 paper de l'heroi, en ayuest context, es hen migr,tt: S'enduu, sense lluita Iliohstacles, 1116 yue ha vingut a hussar, i se'ns diu, a rnes, yue estit aterrit per lavisio propera del d1-as -JTe(^O(irlltEVOS, diu Cl text- i yue carnina dues passes en-rere Cie la seva companva. 1)e fet, la seva presencia es fa gairche incitil: Medeahauria pogut dollar-li el vello, tin cop adorrnida la fern, hero es Jaso yui Iii deconyuerit-lO, d'endur-se'I realment, ha de sec-hi, hcI custom del come, no peryuela logica interim del relit ho demani.No sempre, pero, el mite dels Argonautes es desem-olupa aixf. I)e fet, ApoI'loniassuauja molt una escena yue pot ser molt mes Violenta. La tradicio literaria delvello d'01- es, pcl yue sahem, Ilarga, hero migrada en les rester pervingudes. Tan-mateis, el text mes complet d'ayuesta gesta yue coneixem anterior a Apol'loni-la Pftica I%' de Pfndar- ens presenta Lill heroi yue lluita amp la fern i la matt,molt rnes en sintonia amp hona part de rondalles yue expliyuen una histin-iasemhIant. Ili ha d'altres diferencies Significatives: 13 hell d'01- estit tancada en un,tcapsa de fusta hilrada Cie pell i fortament suhjectada per Ies mandfhules del drat.

2. N'hi ha molt,,paral-Icls arreu. Stith TI IOM1PSON, al lieu .uotifIndex o% I-nik I.iteraturc. liluomingtun-Lun-dres 1966 (reimp.) el classifica coin a "sleepless dragon' :unh el num. B I I.+.3. Aquest runte correspontamhc as B I L6.?. i 0.950.0.1, 'magi( tree guarded h) .serpent-. Dins la tradirW) rundallistica uatalana, pu-driem chat' 1. AMA1)I?S, hniklore de Catalnnra Rondallfstica, Barcelona 1950, ins rondalles nteraeellosesnum. 62, 112, I1-4, 115 i I IS.

i. 0iudor de Sicilia IV 20,'+.

Jas6, Heracles i el drac de les ponies d'or 49

No es parla, d()iics, d'arhre ni de host sagrat Ili tamp(C d'adormir o de fetillar la

hestia. Ias6 la ven4 i, a mes, sol, sense ajuda ni dels companvs ni de Medea+.

La a adici6 icOnografica, per^^, ofereix algunes variants. En un crater de figures

vermelles, de h primera meitat del segle V a.C., conservat al Metropolitan Mu-

seum de Nova lark, es veu la figu a de Jas6, escanvolida pcI clue fi a la terns de]

conjunt, clue aixeca un hra4 per recollir la poll d'or, estesa sohre una rota. Al seu

cosat, Atenea i mes a la dreta, una figura masculina i la proa d'una vaixell, presu-

mihlement Argo. No hi ha arhre, Hi drat, Ili Medea, Ili rtstre de Iluita o d'encanteri.

I'na versi( molt nies curiosa del mite, i desconeguda per les pmts literaries, la

d6na 1'interior d'una copy de figures vermelles, contemporania de I'anterior, dels

Museus Vaticans i atrihu'ida al pintor Doris. En aquest car, Jas() sort -mig cos en-

fora, hracos caiguts i oils oherts- de la gala dun drat de mirada ferotge, mentre

que Atenea, dav-ant seu, se'1 mira. Darrere, 1'arhre amh el veil6 d'or penjant d'una

Aquest car pot correspondre fuicilment -encara que la manta de refcren-

cies textuals impedeix de confirmar-ho- a aqueil conte prow ester en Clue un he-

roi es engolit per un monstre i, des de dins de hi seva panxa, aconsegueix de

destruir-IO i Cie tornar a sortir, sa i estalvi.5 0 potser cal relacionar-Io amh les his-

tories del protagonists engolit i regutrgitat, per sons diverses, de les quals hi mes

coneguda es la historia hihlica de Jonas." D'altra handa, aquesta copa ha fet c6r-

rer molta tinta: hom discuteix si la posici6 de Jas6 indica el moviment del vomit

de la hestia o, al conuari, el moment en que aquesta l'engoleix, vencut_ Iii ha

alguna altre representaci6 semhlant: un arihal ,let s. VI I. C., de IAhademisclics

hunstniuseum de Bonn, en (Iue un home sOrgeix, tamhe, de la N )GI d'una sere,

i un Vas de Perugia, del s. IV, que figura un guerrer que, nu i amh un mantell que

li c )hreix CI cap i CI hra4 esquerre, desemheina l'espasa i entra en la Bola oherta

d'un monstre Cie dohle filers de dents i dun Lill penetrant. Cap inscripci6 no

d6na el nom de 1'heroi i la seva m ateixa representaci() no aporta cap trot distintiu

que I'identifiqui, pero l'associaci() amh les altres escenes senihlants es immedia-

te. CuriOSalllent, hi ha qui ha atrihuit I'escena a la Iluita d'I ieracles snip Cet6 i

tamhe qui, en canvi, I'ha associada amh Jas6 i el drat."

En un crater deI sod d'halia, de finals deI s. V a.C., conservat aI Museu de Munic,

lash, nua a Ia mia dreta, en actitud hel'ligerant, s'enfrOnta a Ia SCI-1) CILIC elDar-fita, cargolada sohre el ve116 d'or que resposa sobre el que semhla una roca.

finder,Pilico IV >+(1-250.

1t] dels episodis n+cs cunegurs es eI clef rant X\ II del Isalerala Raderntaclier rerull craItres testinx+n

up (it p 21+s. (.urii)sanicnt. aKILL esta matciva gesta -mater un drat des de dintre- cs :mrihuida tempt a

Ilcra( les per Ilel Limit (FGillist 26h),

6. v'hi ha er:tltic's p:+ral leis 1 h clc hen curios es ti oh:t en la vida de Santa AI:urgarida, esplendida neat pintat

en el l.libre dilores Lie Margarida de mix (finals del s. XV), conservat al Victoria & Alpert Museum, de

rundres. EI prutagonista pot ser devorat, tamhc, amh idea de rejoveniment o de resurrecciu, i aleshores,

la serp es hendfica, clr. (HADES, op. cit p. 69 (rond:tlla num. 2")

or. R:AI)l"iolm.1IER, op. Cll. p. 10+-105. Al t]ostre parer, cl vas representa el moment en que el drat vomits

Jasit VIII est IC els ells oherts -ds viu. per taut, I Ita vendor la prove- pero la posiciO dell hrtcos i del cos

no es Ill agressiva Ili delemsiva, tom seria el cas si la hestia I'engolis i corn ens tenet] acostumats Ics escenes

(IC 11111U1 ell IJ8 RviERyIACI IER, rop_ tit . p. 205 el relaciuna amh Jasri, en canvi, F VIAN, al comentari a A R 1v' Iii ( Paris

19811 I'iclcntilica amh ncracles

50 Montserrat Camps

rere l'heroi, Medea, la capsa dels fetills a la ma, recula amb Best d'espaordiment.Altre cop ens trohem amh una escena Cie Iluita, sense clue hi sigui representatl'arhre i sense clue la presencia Cie Medea sigui, aparentment, rellevant.En Lill altre crater, conservat a l'Ermitage de Leningrad i de dataci6 controverti-da', encara Clue els elements nes antics semhlen del s. IV a.C., la imatge continua

de Iluita, aquest cop amh l'ajuda d'altri. Al centre, es dreta l'arhre entorndel Clual es cargola, en multiples espires, la serp. D'una hranca penja el cohejatveil('). A l'esquerra, Jas6 dirigeix la punta de ]a llan4a al cap Cie la serp i fan elInateix tres altres personatges. A la dreta de l'arbre, Heracles aixeca la ma, un al-tre guerrer espera, escut i Ilanca en ma, i Medea, amh la capsa Cie les drogues ala ma esquerra, avanca, allargant en la dreta ones fulles presumihlement magi-Clues, mentre clue Eros (alat), assegut darrere sea, s'ho mira. En un altre crater,tanhe sod-italic, del segle IV a.C., conservat al museu nacional Cie Napols, Jas6,nu, intenta dominar un dels hous, mentre clue Medea i Eros alat s'ho mires. Adreta i esquerra es drecen dos arhres, al tronc del de la dreta es cargola la serp.No hi ha, pero, cap signe del veil(') enlloc.En canvi, en un relleu Cie la porta de la Basilica Soterranea ante Porta Maggiore,de Rona, del s. I d.C., Medea, a l'esquerra, acarona el cap de la serp entortolliga-da a 1'arbre i, ash 1'altra ma, suhjecta una copa plana, mentre Clue last'), enfilat enuna mena de taula, a la dreta, intenta tallar, ganivet en ma, el veil(') d'or clue penjade les branques. Es, potser, la figuraci6 clue millor es correspon amh Cl relatdApol-loni.Tota aquesta iconografia -no pas exhaustiva- es forca explicita. Hi ha, hasica-ment, tres versions de la fiesta: a) Jas6 aconsegueix Cl vell(') d'or nitjancant elcombat amh l'animal (amh dues variants, aa) el comhat cos a cos o ab) l'aninalclue engoleix i l'heroi ); h) Jas6 combat ash I'ajuda dels seas conpamvsi, en tercer lloc, c) Medea representa el paper principal, tot encantant -no ma-tant- la bestia, i deixa a Jas6 un paper secundari, Cl d'endur-se la pefl. La versi6aa) es representada literariament per la Pitica IV de Pindar, la variant ah) to no-mds representaci6 iconografica, la versi6 b) es tambe iconografica, mentre cluela c) correspon a la gran descripci6 dApoi loni, ensems clue a les representationstardanes esnentades.Aquestes variants poden incloure la presencia de 1'arbre, amh el veil(') penjantcon Si fos Lill fruit, o be linitar-se a presenter la pelf d'or con a propictat deldrac, que la guarda, sohre una rota o en la sera Bola, com din Pindar.Aquest es el punt, creien, autenticament Sigllificatiu. La variant Clue tria Apol-loni-arhre, drac, vell6 penjant de la hranca- correspon a un altre episodi clue tamheexplica el mateix Apol-loni: el rohatori Cie les pomes Cie les Hesperides per partd'I feracles. Tanhe aqui tenim un arhre, un fruit meravellds (1'e(luivalent del ve-116 ), Lill drat Clue Cl guarda i un heroi Clue, amh combat o no, ha d'aconseguiraquest fruit. Mirem, tanhO, les diferents versions d'aquest mite.

9. Segons PFTFRSEN, A...haolol;isChe/eiltIII'q I8'9, p 16 (citat per RAt)i R11ACI IER. p. 401 ), la figure d'IIera-cles i bona part de Ia de Media spin posteriors a la resta del vas. Si tips aixi, es podria pensar en la infuenciadel text d'Apol Joni, tart pet Clue to a la intervenck) de Medea com a la comparacini amh la fiesta d'ncracles.

Jas('), Heracles i el drac de les pomes (Tor 51

Els testimt>nis literaris s6n for4a explicits pea que fa a aquest episodi"'. I lesiode

esmenta les I lesperides que guarden les pomes d'or i tamhe el drac terrible, fill

de Cetb i de I orcis, que les vigila, i relaciona Atlas amh aquest jardi", altres textos

parlaran explicitament del rohatori que fa Heracles i de la mart del drac. Com ja

ha estat fet notar', hi ha tres versions del mite: aquella en que Heracles ohte, ell

sal, ICS ponies d'or, i per a fee-ho ha de matar el monstre (versiO que inclou, tam-

he, la variant del drac que devora i es mort per l'heroi devorat); una aura versi(,

en que hi envia Atlas mentre I Ieracles ocupa el see Iloc sota la volta del eel i una

tercera versi(i en que son Ies Hesperides mateixes, amahles, que Ii donee els

fruits, sense que CAL1,1-1i matar la hestia. Les dues primeres variants tenen testimo-

nis literaris i iconografics alhora, la tercera no to cap suport textual, names figu-

ratiu. Apol-loni triara la variant de la rondalla tipica: la mart del drac a mans de

I'heroi.Tanmateix, el parallel amh l'empresa de Jas( a la CC)Iquide es notable sohretot

des del punt de vista de la representaci(i de 1'escena. En el cas de les pomes de

les Hesperides sempre ens trohem amh la presencia de I'arhre: evidentment, per-

que es tracta d'un fruit que penja de Ies hranques que tamhe son d'or.

A mes, practicament en tots els casos, el drac guardia hi es present: a mes dell

testimonis literaris, tenim vasos de ceramica en que Ia hestia es finament dihuixa-

da. Al segle VI a.C., una lecit de figures negres atrihu ida a1 pintor de Cactus i con-

servada AS Staatliche Museen de Berlin, presenta I'arhre, amh la serp entortolli-

gada i I leracles que marxa, cohert amh la pell de Ile('), amh la maca en una ma i

en l'altra, presunIihlement, les pomes rohades. Tamhe al segle V'I pertain- una am-

fora, conServada Al Museu de Bo16nia, en que apareixen Heracles, les Hesperides

i l'arhre, just anih una cervola, per) sense rastre de nx)nstre13 i, per tant, sense

violencia.

En canvi, en un pixis atribu'it a un seguidor del pintor Doris (l'autor de la copy

en que el drac vomita JasO veiem ICS Hesperides entre una font, a I'esquerra, i

1'arhre, a la dreta, al tronc de la goal s'enfila una serp for4a prima. No hi ha rastre

('Heracles ni de violencia de cap mena. La versi() mes luau del mite es represen-

tada, pero, en I'hidria de Midies, de figures vermelles, datant del s. V a.C., conser-

vada al Museu Britanic, en que Heracles, assegut, arrepenjat en la maca a nranera

de hasto, contempla les Hesperides que, amh un gest imahle, cullen les pomes

de l'arhre on hi ha, enfilada, Ia serp. L:heroi s'ha convertit en 1'hoste henvingut

de les noics i la serp Cs hen llunv de ser el drac temihle.

Itl Et . try quc lopinid de C. Jourdain-Annequin es que es tracta d un afegitd tardy a la llegencla d'Heracles:

Cuntrairenx•nt a la lutte centre (;ennon. trey tot attestee daps la litterature et clans I art. la quite des pom-

mes d'or parait entree assez tardivement clans la legende ('Heracles. 11 faut attendre le cinquieme siecle

pour qu'avcc Ies Tragiques (S(phoclc et E.uripide) dune part, avcc Panvasis et Pherecvde d aeon part, ICS

textes mentiunnent cet exploit`. C. Jot'RI)A1N-ANNEQI'IN, lleraclesau. por[esdu soir, Paris 1989, p. 539.

11. iii. 333 1 51'-520

12. Cfr. JOtKlAIN-ANNEQIIIN, p. 5-+2.

13. Aixd es atrihuu a una confusiu entre el pain de Ies Hesperides i el Jets I liperhuris (dr. JOUR1)AIN-ANNE-

Qt IN p. 559), dos mans, d'altra handy, (Iue assenvalen els limits amh cl mes malt, aqucll territori merave-

lids al goal Humes accedeixen -i don names retornen- ek berms. cfr., tmnhe. L. RVI)ERMACIIEK, I)as

Jenseits tm .llt7bos der Ilellenen. Bonn 1903.

52 Montserrat Camps

Les clues figures que mes ens interessen, per, s6n una lecit i una aml(tra del se-gle V a.C. En la primeraIi, I Ioracles, vestit amh la pelt del Ile(`), amh una cistella ala ma, s'ajup per collir una puma caiguda al peu de l'arhre. Pel tronc d'aquest escargola una serp, mentre que, a handa i banda, s'ho miren Hermes i ur altre guer-rer armat. En una amfora de la col-lecci6 Saburov1', Heracles cull ICS ponies i esdefensa, amh la maca, de la serp.Collir ICS ponies: aquest ds, precisament, una de les raons del paral.lelisme esta-hlert entre lash i Heracles. Les i n2 a de ICS I iesporides son, certament, els fruitsd'or niassis clue la Terra regala a Zeus i Hera com a present de noces. Pengen,per tart, dun arhre i son vigilades per Lin drac, AS extrems del mill. El yell('), alseu torn, tamhe es d'or i, en moltes versions (la (Iue triar"'l Apol-loni ), tamhe pen-ja d'un ai-hre, com si fos Lill fruit, i tambe es guardat per Lin drac vigilant, als ex-trems del m6n.El paral-lelisme entre les ponies i el velid esdeve encara mes colpidor si llegimel que diu I)iodor de Sicilia a proposit de les I Iesporides:Tel que fa a ICS ponies, els mitografs discrepen: n'hi ha que diuen que hi Ilayitlones ponies d'or en uns jardins de les Hesperides a Libia, on eren constantnientguardades per Lin drac temihle, mentre que d'altres diuen que Ies Hesperidestenien ramats de hens d'extrema bellow i que, per aquest motiu, eren anome-nats, poeticament, "fruits Cl'()[-" (xpvaa µflX(l) igual com Afrodita es anomenada°daurada" pcI seu meant"'(t:equivoc entre t Xov=puma i VgkOv=he ha servit per posar en relaci() dos tre-balls diferents d'Ileracles a l'interior del seu cicle mitic ICS ponies de la immor-talitat.i els boos de Geri()'- Pero, a mes d'aixo, permet de suhr(ull(u- el paral'Ielis-me entre els dos ohjectes meravellosos que han de ser aconseguits i els dos he-rois que, molt sovint, emprenen iniciatives SelblantS i que, en el cas dels Argo-nautes, es troharan sovint relacionats.Les ponies d'or son les garants de la immortalitat i el regal fet a Zeus, Cl vell6

d'or ds el regal de Zeus que garanteix 1.1 supervivencia de Erixos i la reialesa co-hejada, per Fetes i per Polies. Tots dos pengen dell arhres, corn la fruita, tots dosson guKu-dats per dracs insomnes i tots dos cauran en mans d'herois que, de ma-nera for4a semhlant, aconseguiran heure'ls. "Pant _las6 corn Heracles hauran deveneer la vigilancia dun animal clue C'S descrit, en ambdos casos, pcI mateix trotcaracteristic, els oils penetrants que mai no s'adormen. En tots dos casos, tamhe,hi ha una versi6 heroica, violenta, Cie l'empresa -fins i tot amh la particular anoc-dota del drac que devora- i una versio assuaujada, amahle. TAnt

Jas()corn Hera-

cles s6n representats (literariament o figurativament) en combat amh Cl drac, Lillcombat clue, evidentment, senipre Cs favorable a l'heroi. Tant-las6 com Heracles,

pero, poden rehre les ponies-vell6 corn Lin regal per mediaci6 d'una Bona: les

1-4. Scgons Lin dihuix &0. RENNUORI, (;riechische and sikilixche Oisenhilder, Berlin 1869-1893, reproduit icitat per C. IOCRIAIN-ANNEQIIN, op. cit p. 538.

15. Citat per C. JO11R1)AIN-ANNEQIIN, p. 543.16. niodor de Sicilia, IV 26 , 21'. Or. C. lOt!RI>AIN-ANNEQL'IN, op cit. pp. 20-+-26-i 559-560iJ. FONTENROSE, Python A.Stndi'ojl)elphic

.111th and its Origins. CaliI6rnia 1959, p. 3-46.

t i^racles i el drat de les ponies d'or 53

I Ic°sp^rides hospitaliu^ies, en el ras de cie il1idies, 1'enanx^rada ^^ledea, en

el ras d'Apol^loni . La imatge de yue s'enfila per recollir el vell6 de 1'arhre ^^

yue el ^unh el ^^tniret, tom aparei^ en el relleu roma, all<^ yue hum fa

.unh els fruits d'un arhre- correspon al yue fa Heracles quan cull, ell t^tm-

he, la fi^uita daurada.

Els dos episodic s ►in rerollits per :^pol^loni ai cant It' cie les ^^oru^trti^/rtes. F.n

un ras i I'altre, els heroic arrihen un indret s^1^;raC ^epov a^.6oS (^'. 123) i ^^pov

of c^ov ( ^^. 139(, ), la recerc^ ► d'un ohjecte yue es, tot ell, d'or: zepaS naYxCv_

( ^^. 12O) i naYXpv^ea µ^^,a (^^. 1390, guardat, en amhd<^s casos per una

seep ^^i^il^tnt, o^^s, yue rep nom propi en el cas cie ies Hesperides, L^uion'".

I?^^idenunent , el relat de del vellc^ merei^ un tractament mes Ilan;

yue el de ks ponies (^^^. 11^-1H2 / «: 1393-1^0^ ): Medea s'aa>sta al drac i, de ho-

nes primeres , el Pita ^unh els oils, despres d'im^ocar I^ecate, xHovfri (ann x©o-

vu^^ ^ I drac dui ^^. 1390. La hestia es calma amh ayuesta mirada i despres,

I'un^;iirnt mer.n^ell^is amh yue la noia Punta posseeix la propietat d'adormir-lo i

de let-li estcndre les ^u^elles temihles planes rota 1'alzina ( w. 159-1C1), igual com

la serp nu>rta put I Icrarles s ' allar^;a, inlm^>hil, rota la pomera (w. 1401-3 ). El Best

de ^ti1^°d^•a ^^s cl yue representen el crater de Leningrad, on la noia es dibuixada

amh unrs fullcs la (^;est , d'altra panda, inutil si la hestia es ven^uda per 1'ac-

ri<^ riolcnta dels ;;uerrers )'`' i el del relleu de Ma^;^;iore on, amh rota clare-

dat, la noia si I'untes suaument- el cap de la hestia, prohahlemcnt

partir del d'Apol^loni . La untura meravellosa de la magica, yue adorm sen-

se matar -peryu^ , en Apol^kmi, no es propi d'una noia, ni yue sigui una

hruixa com correspon a un altrc ^^eri, ayuest cop mortal, el yue regalima

de ferid^ ► oherta del rap de Ladon, produida no per la ma4a d'Heracles -com

de rcpresentarions pensar- sine per una flet^a emmetrinada amh

cl ^^eri de I'I lids de Lerner'". rlyurst xo^,ov n^xpov del vets 1^i0=^ contrasta

eLs c'rxriE^ ► xta ^cipµaxa del Hers 15^; els filtres purl, efica^os ''. ^'^^Iedea canta per

fetillar el nu^nsu^e - ( ^. 1>^)- igual tom les Hesperides do14a-

ment en cl j,u-di on ^^i^^ia la serp --^of^vvov E^iµ^pov aeibou6ar (v. 1399.

yue fins :u - a s'ha mantin^ut a 1 ' especrui^-a, atemorit (^^. I-^9), davant d'una

esrena en yue s ' una estrama harnxmia enn-e la sacralitat del hose, la

f^°rt i la i d'on ell recta al mar^;e, actua , finalment , a les ordres du ^tiiedea

i d^spr° de l'arhr^ el ^ell<> d^or, com es fa amh la fruita. En can^^i, Heracles ha

u^enrat, amh ^^iolenria, 1'harmonia del jardi cie les Hesperides, en matar

la sere amh un ltre un^^ient , ^ I de 1'Hidra. El cant de les Hesperides s'ha rom^er-

tit en plot, la sere adormida en scup morta, heroic, per^^ , pan aconseguit

I'ohiecte mer ^^clk^s i tamhe el return.

18, F-1 1 L'IIII( (()p ('11 (11,1^ C1 di'A R'I) L111 1)0111 1 110111 dit-I si Apol loni 110 I'MCIOU per donar LIII cert to -locA" j

LI dc'm I ipcio, pcr la scmhkm^a mid) el nom del riu L.itoii, a Lihia. Cfr. el comentari de E VIAN en la sevacdici(I i it aducciC) dc lcS,Argommnques (P^trfs 1981 ), A passatge R' 1399 (p. 195).

1 () Ch , supra 1) 1 no(^i 3,20 Fl(.(,\;l dcl (.It ;11(, com C-11 Aguils \'^ISosj^lm') ^,s presellt.1t HUILIFIt .11111) la serp M111) LUM lhfll^^L21 (111 L-1 (ItIC C11 (lit] \ KIII A SCII (onictitm 1 (1), 1^3), Ell ck traducix per "drogues efficaces".

5-4 Montserrat Camps

l In retorn yue, ayuest Si, VC prOtagOnitzat per JasO i no her Medea. Ell es yui d(inael senyal de tOrnar a ernprendre el Cami rap a la nau (V. l( ) i, Lin COP s'ha apode-rat del vell() d'Or -i el paper Cie Medea es desdihuixa en Lin segon terme-, se'nsent cOfOi (en contrast amp ,quell 7[0^0(i%CeVC)s anterior) i hi juga, aixecant-10daniunt del seu cap (\Y. 1'0-1-3), COm en Lin scnval de victoria 0 be posant-se'lsOhre I'espatlla i deixant-10 henjar fins a terra (VV. 179-11;1), Lin gent clue record,I'ahillament tradicional d'l 16rarles, cohort, de les espatlles AS peas, per una aurapelt de bestia, la del lleo ( i aixi es descrit AS vv. l-438 ss. ). La desCripciO yue enfan Ies I Iesperides es d'un guerrer violent i, sohretot, harrOer (vvv. 1432-1-4-49), yuecontrasts amp la finor de les noies, harmonioses en Lin indret yue es gail-ehe Lillsantuari i On cites actuen corn a sacerclOtesses. En Lin llOC sagrat, tamhe, Medea,en la mateixa harmonia, actuar1 igualment Coll) a sacerdOtessa, sense trencarl'eyuilihri. Jaso, hen div-ersament d'Herarles, no irromp Violentament en ayuestconjunt i tampOC no es OhjcCtc de la rnateiza descripriO Cie trots gruixuts i expres-sins--.El paral-lelisme, alh(ra yue CI contrast, entre amhdos episodis es evident.

ApOl'ioni, per al mite de JasO, ha triat la versiO inCruenta -Si no 1'ha inventada ellnlateix-23, 111M versio coherent amp el desenvoluhament anterior de la rOndalla,

en yue Medea ha dot cl pes de I'arri(i, en detriment dell,atomics acolnpanvants

de I'lieni, els ArgonauteS'a. El coneixement nulgic de Medea salva Jaso de totes

Ies pI-OVcs i la Iluita Contra la sere n'es una, per taut, la seva aCtuacio es imprescin-

diblc i 1'heroi, yue ha mostrat la seva forca esplendida en el combat amp els

brans i anmb els gegants, s'enretira a Lin segos terme en una wren, mes luau,

stgrada. Jas() fa, en reiaciO al veil( d'Or i la sere, el nlateix yue Heracles arch Ies

pOmes de Ies Iiesperides, names clue ayuest es presentat COm l'heroi Violent yue

aCOnscgueix CI hoti per la forca, es el guerrer yue mat,, feat us dell seas prOpis

mitjans i Jaso, en canvi, es 1'heroi yue rep l'ajuda de la prinresa, la dual, en Cl

poema dApol-loni, no pot matar: ha de fetillar, seduir, veneer en harmonic amb

les mateixes yualitats del seu oponent''.

Apol'loni, doses, utilitza un terra prOpi del Conte amp les modificacions oportu-

22.'I'rets gairehe parixlics. El tractament grotesc is habitual ell CI can dherois epics i, at cost:( dc la ccrsir")

gloriosa de Ica seces gestes, trahem represcntacians burlesques, tart pet yue fa a Odisscu coin a I1cr.tclca

i jam). En ayuest sentit s'ha explicat, de cegades, la figura ex amulitla i tenwrenca que apareix ell alguns

vasos Clue representen la cunduesta clef cchId d'or. Aixd no trcuria relleeiuxia a la figure de lash, simi que,

hen al contrari, la situaria en Cl nlateix nicell, altre ('op, yue Ilcradcs.

23. Una crsiti semhlant es troharit en allres textos het Icnistics, (,it-. I.icoh-6 1312 s.

2-4. En Lin ,lure line (cfr. el nostre article 'Apolonio de Rodas c Cl cuento popular" dinsActasde/ l'// congreso

espanal de eshrdios cldsicas, Madrid 1989, vol II, pp. III-II(,) j:i hem asscmalat cl paper de la prinresa

amp poder.s mitgics yue ajuda I'heroi i de Ioposiciu d'aquesta mcna de contc anih la rondalla (lei tipus

"I Ieller.snCirchen- (dr. RAt)ERMACI IE.R, alt/bus. pp. 208ns). Les Ai'gommliques scmhlen construides corn

Lill teixit de dues menes de rondalles: el eiatge de Ia nau fins a la (iolquide i tamhe el do tornada ha de

menester do Ies propietats extraordinaries dell campanvs de Iasi I cs, aixi, till ,atomic caste dajudants.

En ramvi, Ilur significacio desapareix totalnent al palau crEetes, on el protagonisme cs. unicanent, en

mans de Medea, la prinresa-magica mes poderosa yue el seu pare i clue prep partit a to or de Ii croi.

25. Recordcm yue, per a la fugida, Apolloni triara tamhc una v'ersiri "luau" del mite Medea engamv:u'a CI seu

germ, Apsirt, yue sera mart pels Argonautes (A.R. 1\ -i80ss), mentre yue ell ,trues versions del mite ca la

ntteixa \ledea dui mat, i esyuartera el seu germ,, Lin let nolt d'acord anih ayuest, mcna de rondalles

(School. A.R. IV'2223-230).

ias^^, Herarles i el drac ds Les Exnnes d'or 55

nes sabre la ^^srque s'adi^;uin amh el to general del seu A la ma-

nes hel^lsnistira, retria i adapta, de llarga sabre els Argonautes, el yus

li es mes convenient Eger presenter ^^ledsa enanx>rada -hen Ilun^- de I'ind^>-

mit apassion^u»uu de la d'Euripides- yue ajuda un heroi yue, d'altra panda, es

romparat al gr^u^ Herarles. Cepisodi del jardi del drar, hen Ilunv de dsi^ar

en un segos terms no gaire glori^is per a 1'heroi'" permet de en

emh gran protagonista de gestes mitiques, I ieracles'^ Amp una

pear l'arri^i d'I leracles trencara 1'eyuilihri d'una sscena yue, en el cas ds Jas<^,

rou^andrl harnumicament inclose en el a^njunt d'accions de Medea, yue no cles-

trrrei.^•, sin^i yus resol les situacions de conflicts. Per al relat ds les lies}^erides,

Apol^loni trig la versi^i mes violsnta d'entre les alu-es possihlss -el regal dAtlas o

sl regal de les I lesperides- yue li ofsria la tradici^i. I:empresa de sn canvi,

es tote unit alua rasa i no sera en va yus el vellb, aconss^;uit -collit-

m^tnera el coh.rellit nuptial de (N ll^l-3), a la illy dels feacis.

26. No es /m^,, ,`^,xm,o,, u'LImxuu ^/A,i() o, |xo,».^xmu*"xx" fC1- "u1C (u11-. G. 6mxCm-Gvu'"I'A Arxxm"u.jX~')11 /u,u, m"x,.,u,m'mm,/muuuicia`|^ru,u' 11ao"2 (19n)p99,Si116 o"L11M11"x,^`,11,,16 u,|/v^", urspx^,n, x.`",io,voa|x:xourmxm,^LIu vmmnxm, ^m|zrc ,m-'4n. ampuMedea no e,|x(1mx.mp`m~u.p|muo,po/6 (zu1-11).ur, ^.M) "oxmxnxnp.'uu.vu.pCmLIC o^tCs .^fL111dM11e1)t *M]11-^Kh.aIISC (111C mpLIgLii a,vm^hanalmat ap*mitge.

2rxem'|°, ,pr",s.n^^xmm/mnm*xpart uxropa".», umxpow.^hen x,/mdel xwpuxn,mw^,xa'"~^ |'c^sod. un/k, (1 1200 v), r"*,pn no u,.m»mulay zmh vp.u'altmhx*u, /'Lln"on