L’Iker mirava per la finestra i esperava l’Àlex per a jugar a carreres de cotxes. L’Iker era un nen guapo, simpàtic i li agradava dibuixar. Tenia 7 anys. L’Àlex era més gran que l’Iker. I també més prim. Però tots dos igual de carinyosos! Es van conèixer a l’escola, un dia, jugant al pati. Saltaven i corrien, fins que l’Àlex va caure en un jardinet ple de roses espinoses. El cor li bategava molt fort!

Com que s’havia fet mal l’Iker li va dir: -Alex, juguem a amb joguines i coses tranquil·les, com cantar i ballar!

-Sí!- li va dir l’Àlex. I així va començar la seva amistat. Aquell dia, s’esperaven per jugar a cotxes i dibuixar. Per primer cop, l’Àlex es quedava a dormir a casa de l’Iker! Després de jugar, sopar i rentar-se les dents, els dos nens van anar cap a l’habitació...

A sobre del llit hi van trobar una safata amb una carta... L'Àlex molt estranyat li va preguntar a l'Iker: - Què és aquesta carta? L'Iker no sabia perquè estava aquesta carta a sobre del seu llit, aleshores, la va començar a llegir:

"Hola nens, sóc la fada del jardí. Sé que l'Àlex s'ha punxat amb les meves roses espinoses, però aquestes roses no són normals. Hauríeu de saber, que si algun nen es punxa, podria quedar atrapat al jardí i convertir-se amb una rosa.

Per desfer aquest encanteri haureu d'inventar una cançó per cantar-la i ballar-la els dos junts. Quan la tingueu escrita vindreu al meu món "el jardí màgic" per fer-m’ho saber. Teniu només 3 hores!" Els nens es van espantar molt, però van pensar que seria una bona idea que la cançó tractés sobre la seva amistat. Així doncs, els dos nens, es van posar a escriure la lletra de la cançó.

Els va costar molt però al final se’n van sortir i van escriure aquesta cançó: Si vols anar al meu jardí has d’anar ben protegit. Abans d’entrar al jardí has de tocar un pi. Moltes roses tu veuràs però cap has de tocar. Tingues cura d’olorar perquè et pots punxar. Si vols jugar al meu jardí sempre has de portar un fil. Però si tens un amic podràs entrar al jardí. Si vols passar pel meu jardí has de fer un rodolí.

Si em vols veure, un got d’aigua has de beure. Si jugues al jardí l’encanteri has d’evitar. L’encanteri desapareixerà si amb els amics vas a jugar.

L’Iker i L’Alex van anar al jardí màgic i van donar la cançó a la fada.

Per jugar sense parar molts amics has de portar. Però si tens un amic podràs entrar al jardí. Per passar al meu jardí has de tenir un amic.

A la fada li va agradar molt però no sabia si serviria. Calia comprovar-ho. Així doncs, es van posar a cantar i ballar sense parar i l’encanteri va desaparèixer! I conte contat, conte acabat.