LOCKE

LEMPIRISME

Hi Ha hagut, a vegades, certes tendncies a simplificar lempirisme que han fet creure que

en lempirisme s ms important lexperincia que la ra, quan en realitat el paper de la

ra s importantssim.

El que realment distingeix a lempirisme del racionalisme, s que lempirisme es pregunta

com sorigina i com es crea el coneixement. Lempirisme pensa que la ra sorigina amb

lexperincia sensible, per tant, el valor, a la ra, li ve de lexperincia.

Una altra manera de simplificar lempirisme ha estat creure que ser empirista era ser

prctic i no teric. En tot cas aix seria ser realista. El que s cert, per, es que

lempirisme, com a teoria filosfica, posa la prctica per damunt de la teoria perqu els

empiristes creuen que aprenem per lexperincia i que aquesta s un criteri bsic per a la

vida. En aquest sentit, hi haurien molts altres filsofs empiristes, a part dels que

pertanyen al moviment filosfic que estem estudiant dels segles XVII-XVIII, per exemple

Aristtil o Ockham. Entendrem aix lempirisme tamb com a una actitud.

Dit aix, podem concloure que lempirisme t dues clares premisses:

- Que lorigen del coneixement est a lexperincia.

- Que ledifici del pensament es construeix a partir de lexperincia com a criteri de

veritat. Tot deriva de lexperincia.

DEBAT SOBRE EL CONEIXEMENT

Quin s el paper de la ra

Construir activament el coneixement

Racionalisme

Descartes Spinoza Leibniz

Sotmetre's a la ra

Empirisme

Locke Berkley Hume

COINCIDNCIES AMB EL RACIONALISME

- Recerca duna visi basada en la ra.

- Descobriment de la subjectivitat.

- Fonamentaci no religiosa

TEMA

CONEIXEMENT

SUBJECTE

RA

AUTNOMA

RACIONALISME

SEGURA

DEDUCTIVISME

DEPENDENT

EMPIRISME

PROBABLE

INDUCTIVISME

- Els preocupa el coneixement i el criteri de veritat

DIFERNCIES AMB EL RACIONALISME

- Neguen les idees innates. Per a ells la ra no s autnoma ni suficient. Com a

criteri de veritat tenen lexperincia.

- La veritat no sn les idees clares i distintes, sin les idees que fabriquem a partir de

lexperincia sensible.

- El coneixement sensible s canviant, per aix lempirisme tendeix ms cap al

escepticisme que cap a una confiana en la ra dogmtica del racionalisme. Per als

empiristes, tot coneixement es provisional.

- El coneixement no prov dun sistema deductiu. Per als empiristes, les lleis

universals selaboren per inducci.

- En lempirisme la ment es secundria a lexperincia.

- Sn antiinnatistes perqu consideren que la ment es una tabula rasa al nixer.

CRITERI DE VERITAT

RACIONALISME

L'evidncia est en les idees

innates de la ra

INTUICI INTELLECTIVA

EMPRISIME

L'evident s el que prov dels

sentits

INTUICI SENSIBLE

CONEIXEMENT Racionalisme Empirisme

FONT Ra Sensibilitat, experincia

PRODUCTE Idees innates Idees adquirides

CLASSES Idees clares i distintes Idees simples i compostes

CRITERI DE VERITAT Claredat i distinci Experincia Comer amb el mn

REALITAT SUBSTANCIAL Dualisme ment i matria Conjunt de percepcions Principi de cpia

ES DESCUBREIX A TRAVS DE Intuci intellectual Intuci sensible

LES DEU TESIS DE LEMPIRISME

1. Lexperincia s la font i el lmit del coneixement.

2. Negaci de les idees innates. Tots els continguts mentals sadquireixen.

3. Es rebutgen les nocions metafsiques de substncia, nima i essncia. No estan

fonamentades en lexperincia sensible. Per a Locke la substncia existeix, per s

indefinible. Per a Hume no existeix.

4. Lnic criteri de veritat s la sensibilitat. El que s concret, mesurable, s real. Tot

el que conec es refereix a un temps concret i s canviant, ning no garanteix que

no es donar aquest canvi. Un empirista tendeix cap a lescepticisme, perqu no hi

ha res segur.

5. No hi ha cap criteri de veritat que pugui oferir-nos validesa absoluta i universal.

6. La veritat no est establerta de manera indubtable (excepte en matemtiques).

Sobre la possibilitat a lescepticisme.

7. La ment recull i elabora les impressions i sensacions per a construir idees. Tot

coneixement s una elaboraci de la ment a partir de les experincies que rep.

8. El coneixement que podem tenir s una construcci a partir de lexperincia. No es

pot establir com s realment el mn, lnic que sabem s que el percebem.

9. El model de cincia i mtode de lempirisme s linductiu. A partir de lanlisi dels

casos podem passar a elaborar lleis (Hume discrepa).

10. Defensen una tica emotivista i una poltica liberal. Si no hi ha coneixement cert

(excepte en les matemtiques) cal deixar plena llibertat de pensament.

Lemotivisme s una moral basada en els sentiments.

ALGUNS TRETS BIOGRFICS DE LOCKE

Locke va viure del 1632 al 1704, era metge. Aquest va ser un perode de gran agitaci

poltica a Anglaterra i a Europa. Locke va estar en el centre daquests canvis poltics.

Desprs dabandonar Oxford, es vincula a la casa de Lord Ashley Cooper, Comte de

Shaftesbury, fundador del partit liberal.

Era amic dalguns cientfics de lpoca com Robert Boyle, Thomas Sydenham i Newton.

En la seva carrera poltica va ocupar responsabilitats ministerials quan va arribar al poder

Shaftesbury.

Publica escrits hostils contra el rei Carles i Jaume II i conspira contra ells.

Viatja tres vegades a Frana i viu a Montpellier, ciutat coneguda en lpoca per la

investigaci en medicina. Aquests viatges li permeten conixer a molts savis i filsofs.

En el complot de Rye House, sintenta assassinar al rei Carles sense xit. Locke sexilia a

Holanda i es all on escriur les seves principals obres: Carta sobre la tolerncia, dos

tractats Sobre el govern civil (constitucionalitat dels governs) i Assaig sobre lenteniment

hum (on escriu sobre els fonaments filosfics del coneixement, que s la preocupaci

central de lempirisme).

Posteriorment, retorna a Anglaterra quan Jaume II s detingut a la Revoluci de 1688,

cosa que significa el triomf de la monarquia constitucional.

A Anglaterra Locke continuar escrivint sobre temes filosfics i religi.

Polticament donar consells econmics als membres del govern britnic i ocupar el

crrec de secretari de loficina de comer i colnies (1696-1700).

ENFRONTAMENT CONTRA ARISTOTLICS I RACIONALISTES

Locke centra la seva filosofia en desfer els embolics creats per culpa del reconeixement de

les idees innates. Aix, la seva obra inaugura lempirisme.

Si ve no podem conixer la realitat, sino les nostres idees, la ment necessita de

lexperincia per elaborar les idees.

Per tant, Locke substitueix la metafsica de la substncia i de les idees innates del

racionalisme per una explicaci psicologista del coneixement a travs de la pregunta per

lorigen de les idees.

La substncia no s res mes que el supsit ( el que est per sota) de les qualitats, que sn

el que realment existeix. Coneixem, no per analogia, sino per construcci de la ment a

partir de la qualitats primries i secundries.

Contra el racionalisme, Locke nega les idees innates i invoca lexperincia. Noms

lexperincia i les vivncies sn immediates i particulars. Si existissin les idees innates les

tindria tothom, fins i tot els nens petits, cosa que no s.

TABULA RASA

Per a Locke, la funci de la filosofia no s resoldre el problema del coneixement, sin

plantejar-lo de forma correcta.

Si ens proposem copsar coses que estan ms enll del nostre coneixement estem abocats

al fracs. Les idees innates i la metafsica queden fora de lexperincia, per tant, estan ms

enll de les possibilitats del nostre coneixement.

Sense lestudi de lexperincia i els mecanismes psicolgics de la formaci de les idees no

es podr fer bona filosofia.

Per a Locke, la idea es una representaci que la ment fa dalguna cosa (per tant, no pot

ser una idea innata).

No podem saber com sn les coses mateixes, sin com afecten als nostres sentits. Sense

lexperincia lhome no coneixeria res, i degut a ella, no hi ha cap coneixement universal,

perqu en lexperincia tot canvia. Sabem com ens apareixen les coses, per no com sn

en realitat.

Per a Locke la ment al nixer es un tabula rasa, una pgina en blanc, un receptacle que

no cont res, perqu les idees innates no existeixen.

La conformitat universal sobre una idea (com es era sobre el que s la justcia) no significa

que aquesta sigui innata, sino que voldria dir que els humans tenim ms o menys

experincies similars en relaci al que s la justcia.

"Supongamos, entonces, que la mente sea, como se dice, un papel en blanco, limpio de

toda inscripcin, sin ninguna idea. Cmo llega a tenerlas? De dnde se hace la mente

con ese prodigioso cmulo, que la activa e ilimitada imaginacin del hombre ha pintado

en ella, en una variedad casi infinita? De dnde saca todo ese material de la razn y del

conocimiento? A esto contesto con una sola palabra: de la experiencia; he all el

fundamento de todo nuestro conocimiento, y de all es de donde en ltima instancia se

deriva. Las observaciones que hacemos acerca de los objetos sensibles externos o acerca

de las operaciones internas de nuestra mente, que percibimos, y sobre las cuales

reflexionamos nosotros mismos, es lo que provee a nuestro entendimiento de todos los

materiales del pensar. Esta son las dos fuentes del conocimiento de donde dimanan todas

las ideas que tenemos o que podamos naturalmente tener." (Ensayo, II, C.1)

FUNCI DE LA TEORIA DEL CONEIXEMENT

En Locke, la teoria del coneixement no t una finalitat en ella mateixa, en el seu

descobriment. Per a ell, la teoria del coneixement no s ms que una eina per a

comprendre la relaci dels humans amb el mn fsic. No socupa de com es la realitat

(com Descartes havia fet anteriorment), sin com la coneixem. En Descartes la teoria del

coneixement ser el tronc de larbre de la cincia que suporta la metafsica. En Locke no

s ms que una eina que utilitza perqu cal conixer correctament i saber que podem

saber i que no. Locke vol aix clarificar conceptes per evitar caure en dogmatismes com ho

fa Descartes.

EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT: TIPUS I GRAUS

Quan la ment es capa darticular lexperincia i descriure-la en termes lingstics, podem

suposar que tenim un coneixement veritable.

Amb Descartes ja havem vist lexistncia de dos tipus de coneixement: lintutiu i el deductiu. Malgrat el seu empirisme, Locke acceptar aquesta divisi de Descartes, tot afegint-ne una tercer forma nova de coneixement.

Els coneixements ms ferms i segurs sn:

- Lintutiu: la fora del qual s irresistible, es dona sense esfor i ofereix la major

claredat i certesa, doncs la ment el que fa s constatar lacord o desacord entre les

idees. A partir daquesta base sn possible els altres graus.

- El demostratiu: la ment coneix tamb lacord o desacord entre les idees, per no

de forma immediata, sin a travs daltres idees intermdies que shan de

considerar. Aquest coneixement no s clar i, fins i tot, a vegades pot resultar

confs, perqu algunes de les idees amb que treballa poden no resultar evidents.

- El coneixement sensible de les coses reals i naturals: s relatiu (a diferncia del

matemtic), per pot progressar a travs de lexperincia.

Locke afirma que el coneixement no s sin la percepci de lacord o el rebuig davant

de qualsevol de les nostres idees.

- Tenim un coneixement intutiu de la nostra prpia existncia que es manifesta en

cadascun dels actes que sn la sensaci, el raonament o la reflexi. Res es pot

conixer amb ms certesa.

- Tenim un coneixement cert i demostratiu de les veritats matemtiques i de

lexistncia de du. Aquesta demostraci depn, per, de certs elements del

coneixement intutiu, com el de la nostra prpia existncia o del principi de

causalitat.

- Tenim un coneixement sensible de les coses externes a nosaltres en el moment de

percebre-les i la memria ens assegura que aquestes coses han existit en el passat.

El coneixement t lmits. Tots aquests graus de coneixement tenen com a lmit

lexperincia:

- Noms lexperincia s evident.

- No podem tenir coneixement de la constituci interna i autntica naturalesa de les

coses perqu no tenim capacitat per reconixer-la.

- Per tant, la substncia, diu Locke, potser existeix, per no la podem conixer.

- Ja no es tracta noms del que s veritat, sin dels lmits del coneixement hum.

PSICOLOGISME

El psicologisme s una posici que sost que el coneixement que podem tenir no s de les

coses del mn, sin de les nostres idees.

El coneixement t uns lmits que podem observar en dos aspectes:

- En la gnesi del coneixement: perqu sorigina per experincia.

- En lextensi del coneixement: no pot anar ms enll de lexperincia.

- En la certesa del coneixement: noms tenim certesa del que est dins els lmits de

lexperincia.

Segons el psicologisme, noms podem estudiar els mecanismes psicolgics que van de

lexperincia com a punt de partida del coneixement, fins a la formaci de les idees. En

aquest trajecte actuen mecanismes dassociaci i combinaci didees. Es tractaria, doncs,

dexplicar tots aquests processos mentals.

Ats tot aix, podem dir que el psicologisme es una posici filosfica incompatible amb la

metafsica.

Abans, en la teoria del coneixement, volem explicar les coses (la seva substncia o

essncia), amb Locke el problema s la pregunta sobre com la ment elabora una imatge o

un concepte de les coses.

CRTICA A DESCARTES

El concepte central de lempirisme i del racionalisme s el concepte didea. Per a Locke la

idea:

- s el que hi ha a la ment.

- Sn com una mena dtoms mentals que constitueixen el contingut del

pensament.

- El contingut de les idees sexpressa en noms, adjectius, verbs.

- Les idees sn conceptes o representacions, maneres de concebre les coses, coses

que la ment s capa de pensar i diferenciar.

El que realment separa a Locke de Descartes s lorigen de les idees i el fet que les fa

derivar de lexperincia.

Locke no accepta la idea racionalista segons la qual hi ha idees innates. Locke tampoc es

dualista: matria i pensament (cogito i res extensa). No hi ha ni substncia pensant, ni

substncia material, lnic que tenim sn percepcions internes i externes, la reflexi s

tamb una operaci de la ment que depn de lexperincia.. Per a Locke, la substncia s

simplement incognoscible (per podem inferir la seva existncia).

Aix doncs, Locke i Descartes estan dacord a afirmar que coneixem perqu tenim idees,

per per a Locke les idees no sn innates, sin simples o complexes i totes depenen de

lexperincia. Si sembla que una idea no ve de lexperincia s perqu la ment fa una

construcci extrapolant-la a partir de lexperincia.

CLASSES DIDEES

Les idees actuen com una barrera o pantalla entre la ment i el mn. Locke pretn explicar

com funciona la ment i es crea lenteniment hum, per fer-ho ha desbrinar els mecanisme

psicolgics de la mateixa.

Locke diferencia els segent tipus didees:

IDEES SIMPLES: Sn les que ens subministra lexperincia. Didees simples nhi de sensaci

(experincia externa) i de reflexi (experincia interna). Aquestes idees simples les rep la

ment de forma passiva. Sn els toms del coneixement. Sn predicats de coses que

apareixen als sentits:

- Nhi ha de sensaci, experincia externa: groc, calor, dur. Les de sensaci poden

ser qualitats primries (figura, gruix, etc) o qualitats secundries (colors, olors...).

- Nhi ha de reflexi, experincia interna, s el coneixement de la ment dels seus

propis actes i operacions: percebre, pensar, dubtar, creure, voler.

IDEES COMPLEXES: Les elabora la ment prenent com a material i fonament les idees

simples. Procedeixen de la combinaci didees simples. La ment ja no s passiva:

construeix, combina i relaciona a partir didees simples. Les nostres idees ms abstractes

sn nocions que lenteniment forma repetint i unint idees que posseeix.

TRES IDEES COMPLEXES

- LA SUBSTNCIA: s una amalgama complexa didees de qualitats (provinents

didees simples) que sn designades per un sol nom, que es prenen per

representar coses particulars que subsisteixen en si mateixes. Junt a aqueta idea

de substncia en particular, tenim la idea general de substncia que es el resultat

duna inferncia realitzada a partir de lexistncia de qualitats que necessiten dun

suport en el que existir, suport que roman desconegut per a nosaltres, per que la

seva existncia i realitat queda suficientment provada a travs daquesta

inferncia, malgrat que no s ni clara ni distinta.

"...al no imaginarnos de qu manera puedan subsistir por s mismas esas ideas

simples, nos acostumbramos a suponer algn substratum donde subsistan y de

donde resultan; el cual, por lo tanto, llamamos substancia" (Ensayo, II, 23).

Pel que fa a les idees simples que obtenim per reflexi, podrem pensar, fent una

inferncia tamb, en un una substancia pensant que fos el substrat daquestes

idees de reflexi i que fos tamb el que les relaciona amb la percepci externa.

"la sensacin nos convence de que hay unas substancias slidas extensas, y la reflexin de que hay unas substancias pensantes. La experiencia nos asegura de la existencia de tales seres, y de que el uno tiene la potencia de mover al cuerpo por impulso, y el otro, por pensamiento" (Ensayo, II, 23)

- ELS MODES: per a Locke els modes sn les idees complexes que es refereixen a propietats que no subsisteixen per si mateixes, si no que depenen daltres substncies particulars per existir. Posa com a exemple les idees de triangle, gratitud i assassinat.

- LES RELACIONS: Sn el resultat de comparar una idea amb una altra (anterioritat, posterioritat, identitat, causalitat). Causalitat: Locke entn per causalitat all que produeix una idea (simple o complexa) i per efecte el produt. La identitat remet a lexistncia dalguna cosa en el mateix espai i temps, existncia que ha de ser

continuada (per tant, la identitat prov de lexperincia). En el terreny de la identitat personal hem de dir que queda identificada amb la identitat de conscincia, inseparable del pensament (si en dos moments diferents tingussim dues conscincies diferents haurem de parlar de dues identitats, com passa quan una persona perd la ra).

LOCKE I LA CONCEPCI MODERNA DE LA MENT

Per a Locke la ment no s ms que un contenidor on es processa la informaci ms que no pas una substncia. Les experincies sn les que configuraran la ment.

Aix aplicat al terreny actual de la neurocincia voldria dir que naixem amb un cervell i que a travs de lexperincia es va creant la nostra ment, sense cap contingut mental previ innat.

Locke critica el dualisme. No hi ha diferncia entre ment i cervell. La ment es una funci del cervell i no una entitat diferent. La ment s lexperincia del cervell perqu tot el que coneixem prov de lexperincia sensible.

Locke es pregunta pel procs que va de la sensaci a la idea, fou el primer en preguntar-sho, obrint aix el pas a les investigacions posteriors de la psicologia sobre el funcionament de la ment. Locke elabora un model de com la ment converteix les experincies en conceptes.

LA POLTICA DE LOCKE I LA SOCIETAT

ANTECEDENTS

Antigament sentenia que el poder emanava de Du i aquest satorgava a reis i emperadors. Ms endavant, cap al renaixement, quan la poltica i la sociologia comencen a demanar el seu propi espai per independitzar-se de la teologia, comencen a preguntar-se sobre lorigen de la societat i la poltica. Una de les primeres obres del renaixement sobre poltica s El prncep de Maquiavel, on es defensa el pragmatisme en poltica, per tamb on hi ha reflexions molt importants sobre lautoritarisme i el liberalisme i altres qestions.

HOBBES

Posteriorment, apareix Hobbes, filsof angls anterior a Locke, conegut tamb per les seves reflexions en poltica.

Hobbes es planteja la pregunta sobre lorigen de la poltica, del govern i de lestat a travs dun hipottic estat de naturalesa on lhome estaria sense cap tipus dorganitzaci poltica, sense cap govern ni estat. A aquesta situaci lanomena LEVIATAN, que tamb s el ttol del seu llibre. Hobbes es fa la pregunta de quin s lorigen del contracte social. Que va fer que els homes fessin aquest pacte, a partir del qual decideixen obeir a una autoritat o govern i sorganitzen en un estat?

Segons Hobbes, les persones estarien dominades en aquest estat natural per:

- La competici. - El desig de glria. - La inseguretat i la desconfiana.

En resum, per a Hobbes seria la guerra de tots contra tots, recuperant una frase famosa de lantiguitat Homo homini lupus (Lhome s un llop per a lhome). Cada persona tendeix a cercar el seu b. Per, daltra banda, tamb est la tendncia a la conservaci de la vida.

Legoisme s, doncs, el que ens portar al contracte social. La renncia a la llibertat individual far possible la cessi de poder a un estat absolutista on lhome haur decidit obeir a la seva autoritat a canvi de la protecci. Aquesta cessi per a Hobbes, per, es irrevocable. Sevitar aix la temptaci egoista de lindividu de voler recuperar el poder per poder-se procurar el seu propi b quan li conv.

Per a Hobbes, el poder ha de ser fort, autoritari, sha dimposar. Fins i tot lesglsia sha de sotmetre al poder absolut del monarca. La feblesa no s possible en lestat absolutista de Hobbes.

Per tant, es justifica lautoritat basant-se en la naturalesa egoista de lsser hum.

LOCKE I EL LIBERALISME

Locke comparteix amb Hobbes el fet que abans daparixer lestat els homes eren lliures i sobirans en el seu estat de natura. Per no comparteix que en estat natural lhome sigui egoista i estigui en una situaci de guerra de tots contra tots.

Per a Locke, lhome en aquest estat natural ja posseeix una conjunt de principis morals que tendeixen a la convivncia. Per a Locke hi ha un dret natural, basat en aquests principis, que lhome ja posseeix i que cal conservar i refermar a travs del pacte social. Aquests drets es resumeixen en:

- Dret a la vida. - Dret a la llibertat. - Dret a la propietat.

Fruit del contracte social apareix lestat i aquest ha de garantir precisament que siguin respectats els drets naturals.

Contra labsolutisme, la cessi de poder que propugna Locke est basada en la llibertat i no en la por. A lestar basada en la llibertat, aquesta cessi ja no s irrevocable, sin tot el contrari. Lhome s lliure i pot revocar el poder atorgat. La sobirania resideix en el poble, no en el sobir. La llei obliga tant als governats com als governants, s un contracte on tots han de complir i sotmetres a la llei.

El govern ha de ser un govern tolerant i dialogant.

Locke sinclina per un sistema poltic de monarquia parlamentria, on els poders del rei sn ja noms de representaci de lestat i resten limitats pel parlament i el govern. Proposa una divisi, separaci i independncia dels poders per tal que no sigui absolut. La seva proposat es de divisi en dos poders: el legislatiu i lexecutiu. Posteriorment, Montesquieu fa la proposta actual de divisi en tres poders: el legislatiu, lexecutiu i el judicial.

El ms important de tot en Locke, s que la obedincia a la llei que emana del contracte social t un lmit. El contracte defensa la llibertat, no s una imposici. El sbdits s poden rebellar contra el poder tirnic.

Robar i destruir la propietat de la gent o reduir-la a esclavatge [situa el governant] en estat de guerra contra el seu poble, que queda deslliurat de tota violncia i lliure dacudir al recurs que Du ha donat a tots els homes contra la fora i la violncia.

No estem obligats a patir sense reaccionar davant un mal govern, immoral o arbitrari. Dit duna altra forma, el dret a la revoluci s un dret natural. Per a Locke, lestat ha de garantir tamb la llibertat de conscincia, mentre que la religi tampoc ha dinterferir en la poltica.