MEMBRES DEL GRUP

Alba Vives MembriveBenjamín Reina Bascón

Cristina OncalaJuan Carlos Taura

Maria Magdalena Roca RamisAntònia Marcús SastreNúria Sáez Santandreu

Lluis Quetglas

IVAN ILLICH

(1926-2002)

CONTEXT HISTÒRIC

Anys 60 i 70

ÀMBIT SOCIAL I CULTURAL

● Després de la Segona Guerra Mundial ( EEUU I URSS) Potències mundials.

● Creixement tecnològic.

● Desarrollisme.

CRÍTIQUES

Protestes estudiantils : Guerra de Vietnam. Lluita contra règims totalitaris.

Canvis educatius i lluites polítiques = transformacions culturals.

CONTEXT HISTÒRIC

CONNEXIONS CULTURALS

● Literatura

● Arte

● Psicología

● Marxisme

● Economia

● Literatura

● Política

● Psicoanàlisis

Apacició de l’ecologisme amb la formació de la contracultura com a moviment.

CONTEXT HISTÒRIC

Església catòlica Existencialisme Estructuralisme

INSTITUCIONS Coincideixen amb

Biologia i Psicologia

CONTEXT HISTÒRIC Efervesciència cultural

Consolidació de capes de classe mitja amb noves classes “ basura”i nous tipus de marginitat.

No hi ha tanta diferència entre rics i pobres.

Noves estructures: de consum, la ràpida industrialització i nous avanços.

CONTEXT HISTÒRIC

ÀMBIT POLÍTIC I ECONÒMIC

En el pla polític segueix en vigència:

● La Guerra Freda : on es confrontaren a comunistes i capitalistes.

● Les tensions del colonialisme.● Els processos de independització de molts de països del

Tercer Món.

En l’àmbit econòmic : el creixement tecnològic = creixement econòmic.

CONTEXT EDUCATIU

L’ÀMBIT EDUCATIU

● L’ESCOLA es quedà obsoleta inadaptada i inútil per el desenvolupament de la mateixa societat.

● Sorgeixen les teories antiinstitucionistes.

LA DESCOLARITZACIÓ = fora les escoles, els nins aprenen de la mateixa societat.

Corrent pedagògic

El corrent pedagògic en el qual podem situar Illich, l’autor principal, i altres autors de l’època és

LA DESESCOLARITZACIÓ

Teories humanistes-tecnològiques● Illich● Everett Reimer

Altres alternatives descolaritzants globals● Edgar Faurre● Torsten Husen

● Trobam a Marshall Macluhan, Ivan Illich i Everett Reimer.

● Són les primeres en propulsar la descolarització.

● Volen un aprenentatge realitzat des de l’estructura social i no des de l’escola.

● Potencien la difusió dels medis audiovisuals.■ Prensa, cinema, televisió, ràdio, revistes…

SOCIETAT= ESCOLA

Utilitzen llenguatges facilitadors de la comprensió, on tothom els pot entendre.

Les teories humanistes-tecnològiques

ILLICH

Proposa:

● Pedagogia de la llibertat→ poder parlar i aprendre sense condicionaments.

● Pedagogia de la paraula→ símbol de la comunicació, del diàleg i de la formació humana.

● Coneixement a través dels medis audiovisuals i informàtics→ possibiliten l’autoaprenentatge i l’accés a totes les fonts educatives.

● Disposicions legals per prohibir el monopoli de l’escola en la instrucció.

● Dotar a les famílies de “rentes educatives” → ajudes segons el nivell econòmic.

● Dotar a la societat de:■ Serveis per consultar temes didàctics.■ Llocs on es puguin expossar dubtes, idees, es puguin

desenvolupar capacitats…■ Xarxes de comunicació amb altres persones.■ Serveis d’assesorament sobre l’aprenentatge a fer.

● Suprimir de l’educació la coacció i la pressió i estimular la voluntarietat i els dispositius de formació permanent.

REIMER

● Obra de gran impacte→ “ La escuela ha muerto”.

● Critica l’escola com a responsable de la creació d’ambients negatius.

● Alternatives semblants a les de Illich:→ Tecnologia educativa.→ Xarxes personals.→ Persones que ajudin a orientar i ensenyar.

ALTERNATIVES GLOBALS DE DESESCOLARITZACIÓ

● Mantenen una posició més positiva → No critiquen tant l’escola, sinó volen un canvi de la societat cap a una realitat més educativa.

● No utilitzen només la tecnologia, sinó qualsevol altre medi que pugui proporcionar una realitat educativa i formativa.

● Utilitza metafores com: “ciutat educativa” o “societat d’aprenentatge”.

EDGAR FAURE

● Realitza l’informe sobre educació al món al 1971 → “ Aprender a ser”.

● L’educació no ha de ser responsabilitat només de l’escola.■ No ha de ser exclusiva ni adscriure’s a un grup d’edat.

● Societat com a macroinstitució educativa.

● Democratització i universalització de l’educació.

● Desenvolupament del diferents tipus d’educació NO FORMAL.

EDGAR FAURE

TORSTEN HUSEN

● Fa referència a la transformació de la comunitat en una institució educativa, desinstitucionalitzada, que estigui oberta a la tecnologia.

● Vol aconseguir amb les reformes una escola comprensiva.

● Reformisme enfocat cap a obtenir una escola democràtica, tecnològica, humanista i relacionada amb el món productiu.

● Importància d’aprendre a innovar.

PRÀCTICA DE DESCOLARITZACIÓ

JOHN HOLT

Va fer possible la descolarització.

CRÍTIQUES

● Crítica cap a l´escola de forma humanística, donant importància a les conseqüències negatives que sofreixen els nins.

● Crítica ideològica al considerar que el sistema ha acabat amb les ideologies educatives alternatives.

Idearà un sistema alternatiu de formació on FamÍlia element principal i es suprimeix l’escola.● Espanya: Aprender sin escuela(1989) Pretén afiançar el

moviment de l´educació dels nins a les cases.● -Educació gratuïta i obligatòria de l´educació

descolaritzada.● L´educació a la casa permet un millor coneixament de

l´infant.● Potenciació de la imitació, el joc i el llenguatge fins als 6

anys.● Va escriure El Fracaso de la Escuela, on plantetja els

déficits de l´escola. Lluita contra el racisme.

BIOGRAFIA

❖ Va néixer a Viena el 4 de setembre de 1926 , en una família amb antecedents jueus.

❖ El pare croata catòlic i la mare jueva safardita.

❖ Entre 1936 i 1941 va viure principalment a Viena amb el seu avi matern.

❖ En 1941 fugir a Itàlia perquè ja se li considerava jueu.

❖ Va fer els estudis secundaris a Florència on es va interessar per l’art, l’educació i la psicologia.

❖ Va cursar per sacerdot a Roma, i va obtenir un doctorat en Història a la Universitat de Salzburg (1951).

❖ Va ser nombrat rector a Nova York i vicerector de la Universitat de Ponce de Puerto Rico.

❖ Al 1960 s’instal·la en Cuernavaca, Mèxic i participa en la creació de CIDOC.❖ Publica l’article: “El reverso de la caridad” on qüestiona l’enviament de

misioners a Amèrica Llatina.❖ Al 1968 la CIDAC abandona l’església i un any més tard Illich també l’

abandona.❖ A parir d’aquest moment comença la seva gran publicació de llibres.❖ Va impartir seminaris i trobades a la Universitat de Bremen. ❖ Durant els darrers vint anys de la seva vida va sofrir un procés cancerigen

de tumors a la cara que, en congruència amb la seva crítica a la medicina institucionalitzada, es va negar a tractar amb mètodes professionals.

❖ Li van donar una esperança de vida d'amb prou feines alguns mesos, però va arribar a sobreviure gairebé vint anys més, i es va fer càrrec ell mateix de la seva malaltia.

❖ Finalment mor el 2 de desembre de 2002 a Bremen.

PENSAMENT PEDAGÒGIC

Objecte de la seva crítica: LES SOCIETATS INDUSTRIALS AVANÇADES(SIA)

Caracterítiques :Es pretén: produir al màxim.

Aparició de béns materials i necessitat de consumir-los. Per tant es vol aconsseguir el màxim consum possible. -L’adquissició d’aquests béns materials no produeix satisfacció a causa de l’aparició constant de nous productes = noves necessitats més consum.

● Crítica a les societats industrials avançades(SIA)

Illich i Reimer: Crictiquen la forma en que les institucions exerceixen el seu poder i el criteri de les seves decisions, el qual rau en l’eficàcia sense tenir considerar arguments d’ordre públic, ideològic o social. SOCIETATS TECNÒCRATES.

Crítica al sistema econòmic capitalista de les (SIA)

1)La pròpia ciència s’hi veu involucrada per als avanços científics = cercle viciós.2)Produeix la Institucionalització dels valors: El valor donat als productes no és el real sinó el donat a través de mecanismes de necessitats artificials. Per lo tant no pertany als homes. Forma de percebre els productes distorssionada ALIENACIÓ de subjecte manipulat.

L’adquisició de béns nous crea un desig artificial d’insatisfacció constant, necessitat d’aconseguir sempre un nou producte=obligació d’adquirir-lo. Frustració si no es té.

DINÀMICA CAPITALISTA QUE:

com a pèrdua de tota inicIativa individual.

Pèrdua de la llibertat

manca de participació en la producció i en l’elecció del consum.

En el camp de l’educació

SISTEMA DINÀMICA CAPITALISTA ESCOLAR

-Les societats industrials avançades només es poden mantenir tal com són si el consumidor és “educat” ( INSTRUIT, ENSENYAT ) per a consumir.

Conseqüència de l’alienació.

LLIGATS

L’ESCOLA DE LES SOCIETATS INDUSTRIALS AVANÇADES Característiques: Escola instrument base que intervé en el procés econòmic.

Com? L’escola ofereix:

CURRÍCULUM OCULT Imposició de valors relatius: vissió distorssionada i limitada de la realitat.

Preparació de l’alumnat per aquesta societat de caràcter capitalista.

EMPRESA PER A CREAR NOUS CONSUMIDORS

-Aprenentage com a consum de serveis.

-Contraproductivitat: l’educació passa a no dedicar-se a les necessitats de l’individu instrument de l’instrument escolar.

-No igualtat d’oportunitats: privilegis per als avaforits i facilitació de la jerarquia social.

-Beneficis que produeix inferiors als que dóna.

-Monopoli de l’estat: activitat exclusiva només de l’estat, per tant es rebutja l’educació no formal, es margina el desig de saber i es sospita del saber autodidacta.

- A més Illich creu, també, que des d’un punt de vista econòmic, l’escola està condemnada al fracàs perquè és cara en relació al producte nacional brut, els beneficis que produeix son menors comparats amb els que costa. A més, el nombre de nens que els pressupostos permeten escolaritzar sempre és menor que la totalitat de nens en edat escolar; per tant, amb l’excusa d’oferir a tots les mateixes oportunitats es mobilitza bona part dels recursos públics per educar a uns pocs. De fet, a totes les societats, els nens que menys es beneficien dels pressupostos escolars son els fills de les classes pobres. Per tant, el sistema escolar, enlloc d’igualar les possibilitats, monopolitza la seva distribució. La institució escolar realitza, per tant, un procés de selecció assignant a cada individu un determinat nivell en la piràmide social.

CRÍTICA A LES ESCOLES DE LES SOCIETATS INDUSTRIALS AVANÇADESMites:1)Mite dels valors institucionalitzats:Escolarització demanda

-L’escola dóna massa valor a l’assitència.

-Valor de l’aprenentatge mesurable amb graus i diplomes.

-L’escola, intencionadament, dóna una vissió limitada i distorsionada de la realitat = no es pot aprendre res fora de l’escola.

Illich sosté : -Aprenentatge activitat individual. -L’aprenentatge no prové de la instrucció sino de l’acció de l’individu. -Entorn significatiu.

2)Mite del mesurament de valors- Sotmetiment a la norma i a la jerarquització i als patrons limitats.- Desenvolupament personal mesurable en els patrons de l’escolariat.

3)Mite dels valors envassats

Sistema escolar com a mode de comerç:

-Distribuïdor (professor) consumidor (alumne)producteacabat

4)Mite del progrés etern

-La ruptura del funcionament de les societats industrials avançades suposaria també la de ordre polític.

-Els desitjos dels alumnes es converteixen en comercialitzables.

-Paper molt important de: mitjans de comunicació en la educació per a la consumició. Tasca de formar-Paper més important: Saber prefabricat i acumulable Escola

-Igual a : països rics i pobres / escoles públiques i privades.

PROPOSTA EDUCATIVA D’ILLICH

SOCIETAT DESESCOLARITZADA: 3 aspectes● Recuperar la personalitat i la identitat pròpia.

- Personalització de l’individu.

- Individualisme: recuperació de la formació autodidacta i desig de saber.- Concepció humanista: subjecte pròpi i crític no objecte educat.

● Emancipació, no renovació.- L’escola no permet la personalització i potencia l’alienació la artificialitat

del sistema.- Limita i planifica l’educació, la qual no acaba mai.

NO ES TRACTA DE L’OBERTURA DEL SISTEMA EDUCATIU SINÓ DE LA SUPRESSIÓ DE L’ESCOLA COM A INSTITUCIÓ.

● Substitució de l’escola per una societat convivencial:Característiques:-Lliberar a l’individu potenciant al màxim les seves possibilitats.

-Lliure accés de tots els individuus a les noves tecnologies.

-Cada moment puntual es transforma en aprenentatge.

-No convertir el món en una aula sinó:a)Eliminació de tots els pressupostos dedicats a l’educació.

b) autorrealització de l’individu en tot moment. COM?

Enlloc d’escoles xarxes esoclars permeten a l’individu accedir a l’educació.

Autorealització

Xarxes convivencials

4 aspectes:

1)Serveis de referència respecte d’objectes educatius:Facilitació a la societat per l’accés a llocs de caràcter educacional (bilbiotèques laboratoris).

2)Llotges d’habitats:Persones i entitats que ofereixin propostes relacionades amb determinades Habilitats sense cap exercici exclusiu de l’educació.

3)Servei de recerca de companys: S’ha de posar en contacte a les persones per a una màxima cooperació que els permeti aprendre millor.

4)Serveis de referència respecte d’educadors independents:Professionals al servei de la societat = desaparició de l’especialista.Tasca dels educadors: conducció de les llotjes i guia dels alumnes.

Conclusió:

-Facilitació de l’accés als sabers.

-Llibertat per a compartir habilitats = entorn educatiu i significatiu.

-Formació de persones amb pensament crític.

-Noves tecnologies:

a) Ajuda per a l’organització i l’adquisició de major competència.

b) Organització lliure i desinstitucionalitzada.

OBRES

Obra principal

La sociedad desescorarizada

[Deschooling Society] (1971)

Necessitat d’una desescolarització social.

● Anàlisi anterior: ➢ De la crisis escolar.➢ De la naturalesa

estructural del sistema educatiu.

● Anàlisi posterior:➢ Possibles alternatives

d'una nova manera d'aprendre.

Escola:● Paradigma de la

institucionalització de valors.

● Contradictoris efectes de la planificació burocràtica.

● Ritualització del "progrés".● Interés en un canvi radical

de l'home i la societat.

● Dedicada a Everett Reimer.

● Poder institucional → Resideix en el seu ‘currículum ocult’.

● Intent per canviar les institucions (sobretot de l’escola).

OBRES

La convivencialidad [Tools for Conviviality] (1973)

Illich planteja l’alternativa a les societats industrials avançades en el que ell anomenarà com a societat

convivial o convivencial

OBRES

La escuela, esa vieja y gorda vaca sagrada. En América Latina abre un abismo de clases y prepara una élite y con ella el fascismo (1968)

En América Latina: ¿para que sirve la escuela? (1973)

Juicio a la escuela (1975) → Col·laboració de diversos autors

Educación sin escuelas (1976)

La escuela y la respresión de nuestros hijos (1979) → Col·laboració de H. Lüning

La educación (1985) → Col·laboració amb P. Freire

OBRES

Més allà d’obres d’interés pedagògic s’ha de destacar:

Energía y Equidad [Energy and Equity] (1974)

Némesis médica [Medical Nemesis] (1975)

El H20 y las aguas del olvido [H20 and the Waters of Forgetfulness] (1985),

ABC: The Alphabetitzation of the Popular Mind (1988)

In the Mirror of the Past(1992).

PERVIVÈNCIA POSTERIOR I ACTUAL

Va escriure La escuela, esa vieja y gorda vaca sagrada: en América Latina abre un abismo de clases y prepara a una élite y con ella el fascismo, posterioment va escriure La sociedad desescolarizada.

Amb Evertt Reimer va esciure School is dead: alternatives in education.

Crítiques a l’escola, transport i medicina. Qüestiona l’autoritat de les institucions. Educació = Nova religió mundial. Neix el concepte de currículum ocult. Anàlisi mitològic, semiològic i fenomenològic.

IDEES PRINCIPALS

PERVIVÈNCIA POSTERIOR I ACTUAL

Denuncia la propagació d’una única cultura.

Crítica de G. Debord i els situacionalistes

a la escola.

Ineficàcia dels estudis honorables amb

relació amb els resultats obtinguts.

Contraproductivitat, fracàs escolar

i desigualtats.

Currículum ocult igual als països

capitalistes i als socialistes.

IDEES PRINCIPALS

PERVIVÈNCIA POSTERIOR I ACTUAL

Retorn a la responsabilitat i iniciativa personal en l’educació i denuncia de la coacció.

Evitar la pedagogia del sebre i del sebre fer en funció dels controls tècnics.

Les noves tecnologies pasaran a ser d’ajuda.

PROPOSTES DESESCOLARITZADORES

PERVIVÈNCIA POSTERIOR I ACTUAL

Substitució dels sistemes escolars en xarxes → l’individu pot ser més lliure en l’educació. Serveis de Referència respecta d’Objectes Educatius. → Accedir a llocs per adquirir un coneixement més fàcilment i cotidianament. Llotges d’Habilitats. → Llista de persones que ofereixen propostes i models relacionats amb habilitats específiques. Serveis de Recerca de Companys. → Xarxa de comunicacions que posi en contacte les necesitats i afinitats de les persones. Serveis de Referència respecta d’Educadors Independents. → Catàleg de gent en sentit professional que són possibles educadors per aprenentatges específics i que poden ser avaluats pels “clients”.

PERVIVÈNCIA POSTERIOR I ACTUAL

Illich va corregir alguns espectes de La sociedad desescolarizada → Gran atenció i grans crítiques. Marcaria els primers anys setanta. Sri Lanka en 1979 → creixement de comunitats on els pares buscaven alternatives a l’escolarització. → John Holt com a referent. Individualisme, antiestilisme (cultura nord-americana) i atenció a l’infant. → Holt. Anys setanta: retorn a la naturalesa. Estados Unidos: des de formes de Home school mixtes fins a formes totalment obertes.

PERVIVÈNCIA POSTERIOR I ACTUAL

Creix la Home school, pel costat radicalista antigubernamental i religiós.

Informe Faure i informe del Club de Roma → referència a la opció desescolaritzadora com a hipòtesi sobre el futur dels sistemes educatius.

Crítiques a Illich i Reimer des dels sectors més renovadors europeus i des de la pedagogia marxista.

Avui dia s’han romput tots els límits escolars i es necessita una acceptació dels diferents entorns.

El futur educatiu apunta a una fusió i diversificació d’estructures, xarxes i institucions educatives, incluida l’escola.

BIBLIOGRAFIA

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/i/illich.htmhttp://pensamientopedagogico2010.blogspot.com.es/2013/04/ivan-illich.htmlhttp://www.ibe.unesco.org/publications/ThinkersPdf/illichs.PDFhttp://didacticaabs.blogspot.com.es/2011/10/resumen-la-sociedad-desescolarizada.html