Pere Marsé Ferrer

El contingut de l’article correspon a la conferència que es va pronunciar el 14 defebrer de 2008 a la sala de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer amb motiu de lacelebració del 124è aniversari de la inauguració de l’edifici. Aquesta col·laboració tracta de l’origen de l’edifici de la Biblioteca Museu, el mestred’obres que el va projectar, les ampliacions que ha sofert al llarg de la seva història iel lloc que ocupa en relació amb la història de l’arquitectura nacional i internacional

IITTIINNEERRAARRII PPEERR LLAAHHIISSTTÒÒRRIIAA DDEE LL’’EEDDIIFFIICCII DDEELLAA BBIIBBLLIIOOTTEECCAA -- MMUUSSEEUUVVÍÍCCTTOORR BBAALLAAGGUUEERR

13

commemorativa del Ferrocarril, i l’encasta dinsuna pedra que va ser davallada a un forat fet enel terreny, expressament per a l’ocasió.

La crònica s’il·lustra amb el gravat esmentatque, per la fidelitat en que reprodueix els detallsarquitectònics, fan suposar que prové de lamateixa carpeta del projecte original del mestred’obres Jeroni Granell Mundet que dissenyàl’edifici. Al peu del gravat es pot llegir un texten lletres majúscules que diu: BIBLIOTECA -POPULAR - BALAGUER. Hem d’assenyalarque, en el fris del pòrtic d’entrada de la imatgeque ens ofereix el gravat, no hi consta el lema de

1. ORIGEN I DESCRIPCIÓ DEL’EDIFICI

La primera imatge publicada de l’edifici de laBiblioteca - Museu és el gravat que s’edita en elllibret titulat Reseña de los festejos celebrados enVillanueva y Geltrú con motivo de lainauguración del ferrocarril el 1882, any de lacol·locació de la primera pedra. L’historiadorJosep Coroleu Ynglada, en aquesta publicació,descriu detalladament com serà la futuraconstrucció i fa la crònica de l’acte simbòlic del’inici de la seva construcció amb la col·locacióde la primera pedra, el primer dia de l’any1882. Descriu com Emília Samà Torrentsinsereix l’acta protocol·lària, signada per lesautoritats presents, en un cilindre de vidreconjuntament amb algunes monedes, unexemplar del Diari de Vilanova i una medalla

BUTLLETÍ DE LA BIBLIOTECA MUSEU BALAGUER

Octubre 200

8

14

dos estils combinats: l’egipci i el grec, i, afegeix,que la copia de monuments antics nopressuposa que les edificacions que se’n derivenhagin ser inadequades al seu destí i a la nostracivilització.

A continuació esmenta els atuells que haurà decontenir l’edifici, enumerant la col·lecció dellibres, els manuscrits, les obres d’art i objectesdiversos. Acaba la descripció dient que l’edificide la Biblioteca - Museu, un cop finalitzat,restarà per a l’entreteniment i l’ensenyament detot el veïnat de Vilanova i la Geltrú.

La voluntat de Víctor Balaguer de fundar laBiblioteca - Museu per a la ciutat de Vilanovai la Geltrú venia de lluny i amb la voluntat quela seva presència transcendís més enllà del’àmbit local. Montserrat Comas Güell, en elseu llibre La Biblioteca Museu Balaguer, unprojecte nacional català, esmenta que en contradel que s’ha escrit, Balaguer va decidir laconstrucció abans d’enviudar. S’ha escrit queva decidir la construcció de l’edifici justdesprés de la mort de la seva esposa ManuelaCarbonell Català, al juny de 1881, mentredescansava a la finca de Solicrup o a la casadels Samà del carrer Major. El cert és que en laseva correspondència datada en anys anteriorsja va manifestar la seva intenció d’edificarl’equipament per a tota la ciutadania.

S’ha mencionat abans que l’acte de lacol·locació de la primera pedra de l’edifici de laBiblioteca - Museu es va fer el primer dia del’any de 1882. El que no s’ha esmentat és que laprimera pedra es va soterrar en un solar que era,en aquell moment, propietat de Francesc GumàFerran. Aquesta titularitat, però, va mantenir-semolt poc temps, perquè l’endemà del dia deReis, el 7 de gener del mateix any, Gumà feia lavenda del terreny a favor de Víctor BalaguerCirera. El traspàs de propietat feia referència ados solars independents que anaven destinats,

la Institució Balagueriana, SURGE ETAMBULA, sinó solament un rètol amb el motBIBLIOTECA.

Coroleu continua el reportatge descrivintl’emplaçament de l’edifici al mig mateix d’unailla de l’eixample Gumà, rodejat de jardins id’una tanca de ferro, exposant el projecte com sien realitat ja estès edificat. L’historiador iperiodista Josep Coroleu comenta textualment:La Biblioteca Balaguer consta de dues parts: lapública i la privada. La part pública la conformaun pòrtic i una peça central circular que constitueixel vestíbul, coberta amb una cúpula decorada ambpintures. Quatre portes s’obren en aquesta peçacircular: la de l’entrada a l’edifici, la de la dreta quedona accés a la biblioteca, la de l’esquerra quecomunica amb el museu, i la del front que dona pasa l’habitació del bibliotecari, és a dir la part privadade l’edifici. Aquesta part privada de l’edifici és unacasa de dues plantes amb jardins laterals amb lafaçana principal de la qual té accés pel carrer de laUnió. De manera que l’edifici, si bé té comunicaciódirecta amb la biblioteca, està de tal forma construïti situat, que és completament independent.

Josep Coroleu segueix amb la descripció del’edifici detallant les seves mesures bàsiques:l’extensió de la façana de la Biblioteca Balaguer ésde 55 metres, i tant la sala de la biblioteca com ladel museu estan disposades de manera que si lesnecessitats de la població ho exigissin es podrienperllongar estenent-se per jardí per ambdós costats.Les proporcions de la sala són amplies, atès quetenen cada una 20 metres de llarg, 10 d’amplada i8 d’altura, amb els respectius armaris, llibreries iprestatges destinats a l’ús de cada sala. El cos centralde la façana acaba amb una cúpula sostinguda perun templet, l’altura del qual és de 23 metres. I almig del templet central es col·locarà el bust del Sr.Balaguer, de l’escultor italià Carlo Nicoli.

Coroleu argumenta, intentant justificar l’estilhistoricista de l’edifici, que aquest participa de

15

biogràfiques, com les del Diccionario biogràficode artistas de Cataluña de Josep Francesc RàfolsFontanals, situen la data de naixement dos anysdesprès i un any més tard la data de la sevamort. Jeroni Granell a més de ser mestre d’obrestenia el títol d’agrimensor, que correspon al’actual tècnic en topografia, i el títol de directorde camins veïnals des de l’any 1855, equivalental d’enginyer de camins, canals i ports actual.Jeroni Granell Mundet era dons un tècnicqualificat, excel·lent mestre d’obres amb suficientpreparació per a assumir l’encàrrec del projectede Víctor Balaguer. Segons assegura en Josep F.Ràfols, en el seu Diccionari, Jeroni Granell tambéhavia cursat estudis a l’Escola de Belles Arts deBarcelona i va practicar la pintura decorativa.

Jeroni Granell Mundet pertanyia a una nissagade mestres d’obres: el seu pare, Jeroni GranellBarrera, també era mestre d’obres, i el seu fill,Jeroni-Ferran Granell Manresa, va serarquitecte, les obres del qual s’han de situardins del corrent modernista que va regir unaimportant empresa de vitralls coneguda comRigalt i Granell. S’ha d’afegir a la nissagafamiliar el seu net Jeroni Granell Bartomeu,constructor de vidrieres, continuador del tallerde vitralls esmentat i fill de l’arquitecte JeroniF. Granell Manresa.

un a la construcció de l’edifici de la Biblioteca-Museu, i l’altre per edificar-hi la casa particularde Don Víctor. L’escriptura notarial anavaacompanyada de un plànol dels solars on esmesurava la superfície del terreny amb un total3.674,34 metres quadrats. El plànol topogràficva ser aixecat per Francesc Picañol Cuadrenys,mestre d’obres titulat el 1870 que projectà,entre d’altres, l’edifici que va acollir l’ExposicióRegional de 1882.

Paral·lelament a la construcció de l’edifici es vaurbanitzar el tram del torrent de la Pastera,entre la rambla Transversal i el carrer Forn delVidre, just al darrera del solar on s’aixecaval’equipament cultural. La major part de lesdespeses de la urbanització se’n va fer càrrecAntoni Samà Urgellés. Per raons que no venenel cas explicar Samà va pagar els costos de laurbanització de la cobertura del torrent quecorresponien al solar propietat de VíctorBalaguer, a més de les despeses quecorresponien a la finca del notari Jaume MariàRamona Mayner, situada a l’altre banda delcarrer. Les obres de construcció de la volta i delscontraforts del tram esmentat varen serrealitzades en el termini de vuit mesos.

2. L’AUTOR DEL PROJECTE: JERONIGRANELL MUNDET

Qui era Jeroni Granell Mundet i per què se l’hiencarregà el projecte de l’edifici de la Biblioteca- Museu? Per què a ell i no a aquell altrearquitecte desconegut que es movia en elscercles culturals de Madrid, del qual FrancescGumà Ferran tenia a les mans un avantprojecte? Jeroni Granell Mundet era un mestre de obresde prestigi que va efectuar la major part de laseva producció a la ciutat de Barcelona. Titulatdes del 1854, va néixer a Barcelona l’any 1834i morí el 1889. En altres referències

BUTLLETÍ DE LA BIBLIOTECA MUSEU BALAGUER

Octubre 200

8

16

les seves dimensions que disposa la ciutat. Lafundació d’aquest equipament educatiu estàdirectament vinculat a Salvador Samà Martí,Marqués de Marianao, que va fer possible la sevaconstrucció a través de les seves aportacionseconòmiques, i amb Francesc Gumà Ferran queva donar els terrenys per fer-hi el parc al davantde l’edifici.

A Moja, poble situat prop de Vilafranca a lacomarca de l’Alt Penedès, va projectà l’esglésiaparroquial de Sant Jaume, l’any 1884, que es vaconstruir al costat de la capella romànica delsegle XII que encara es conserva.

Amb anterioritat a aquests projectes, a Alcoi a laprovíncia d’Alacant, va projectar l’Hospitald’Oliver que va ser inaugurat el 1877. JeroniGranell Mundet va ser director de les obresconjuntament amb el mestre de cases alcoiàFrancesc Carbonell Payà. L’hospital va serprojectat el 1868 seguint l’estil del classismeacadèmic al qual s’hi varen incorporar elementsdecoratius de caràcter medieval i renaixentista.

L’any 1868 s’inaugurà a Barcelona l’edificianomenat Palau d’Exposicions de Belles Arts,situat a la cruïlla de la Gran Via de les Corts

La presència de tants Granell dedicats al’arquitectura, al disseny i a la construcció,comporta una dificultat a l’hora d’establirl’autoria del projectes realitzats atès que la majorpart d’ells estan signats solament amb el nom icognom de Jeroni Granell. Recentment, l’agostde 2001, els hereus dels diversos treballs de lanissaga Granell, van cedir els fons documentala l’Arxiu Nacional de Catalunya. Ladocumentació està amuntegada en granscarpetes i avui, havent transcorregut set anys,encara s’ha de fer l’inventari i la catalogació,suposadament per la dificultat d’establir laidentificació i l’autoria de cada una de les obres.A més de l’Arxiu Nacional, l’Arxiu Històric delCol·legi d’Arquitectes de Catalunya disposa dedocumentació referent als arquitectes Granell.

Jeroni Granell Mundet va ser president del Centrede mestres d’obres en el període de 1878 i 1882.Dins la seva obra s’inclouen diferents estilsarquitectònics que van del medievalisme,l’eclecticisme i el pre-modernisme. La major partde la seva producció la trobem inserida en elcorrent de l’eclecticisme i en l’anomenadaarquitectura romàntica o de la renaixença. Aquestadarrera denominació és la que, al meu entendre,defineix millor l’estil arquitectònic d’aquella època.

A Vilanova i la Geltrú a més de l’edifici de laBiblioteca - Museu va projectà l’edifici delcol·legi Samà de les Escoles Pies, dins de l’estilarquitectònic anomenat neogòtic. El col·legi vaser inaugurat l’any 1879 però no es va acabar finsl’any 1884, data que es troba inscrita dalt de latorratxa. L’edifici dels escolapis és encara avuiuna de les construccions més impressionats per

17

simètrica amb la disposició allargada de lesplantes, l’accés central a través d’un pòrtic ambfrontó sostingut per dues columnes i els nomsd’artistes clàssics i contemporanis inscrits en elfris, són alguns dels trets compositius comunsals dos edificis.

L’any 1869, Jeroni Granell va projectar l’asil deles Germanetes dels Pobres del carrer Casp, a laciutat de Barcelona, seguint el nou correntestètic del neogòtic. Granell també projectà lacasa propietat de Manuela Gandia, vídua deFerrer, a la Rambla de Catalunya núm. 18,cantonada amb la Gran Via de les CortsCatalanes, seguint models més clàssics. Enaquests projectes hi trobem els elementscompositius semblants als que va utilitzar enaltres edificis projectats anteriorment. Projectàtambé la capella de l’antic Hospital de NostraSenyora del Sagrat Cor de Jesús, que encara esconserva com a seu de la Parròquia de SantEugeni I, al carrer del Comte de Borrell.Aquesta capella va ser construïda entre els anys1879 i 1883, dins d’un eclecticisme historicistade caràcter medieval.

L’església de la Puríssima Concepció al carrerAragó de la ciutat de Barcelona va serconstruïda entre els anys 1871 i 1888. El 1869una decisió governamental va decidir l’enderrocde l’antic monestir de Santa Maria deJonqueres, aixecat el 1448, per poder urbanitzarl’actual plaça del bisbe Urquinaona. El monestirestava ubicat a l’illa de cases actualmentlimitada per la Via Laietana, el carrer deJunqueres i la plaça Urquinaona. Com a resultatde les gestions realitzades pel bisbat deBarcelona, la comissió de Monuments il’acadèmia de Belles Arts, s’aconseguí el trasllatde l’església i el claustre de l’antic monestir auna zona de l’Eixample que en aquella èpocaencara estava per urbanitzar. Tres anys més tardde l’enderroc van quedar reconstruïts l’esglésiai el claustre, que amb diferents reformes i

Catalanes amb el Passeig de Gràcia. Sis anysmés tard, el 1874 el palau va ser enderrocat perconstruir-hi habitatges. L’interès creixent de lapoblació d’aquella època per la pintura i lesbelles arts, per una banda, i la necessitat delsartistes d’exposar i promocionar les seves obresal marge de les institucions oficials, per l’altrebanda, portaran a constituir una entitatdestinada a aixecar un gran espai per muntar-hiexposicions artístiques. El promotor d’aquestasocietat va ser, entre d’altres, el pintor RamonMartí Alsina, mentre que el banquer IgnasiGirona va finançar el cost de les obres. Almestre d’obres Jeroni Granell Mundet, queformava part de la junta directiva de la societat,se li va encarregar el projecte del palaud’exposicions. L’expectació que va crear en elmón artístic català la construcció del esmentatpalau va ser el detonant que anys més tardJeroni Granell aconseguís l’encàrrec de VíctorBalaguer del projecte per a la construcció del’edifici de la Biblioteca – Museu. Els gravats ila documentació fotogràfica que queden delPalau d‘Exposicions de Belles Arts, ens il·lustrenles semblances, a nivell compositiu, que teniaamb l’edifici de la Biblioteca - Museu que méstard es projectaria. Les finestres bessones,separades per petites columnes, les pilastresadossades modulant les façanes, la composició

BUTLLETÍ DE LA BIBLIOTECA MUSEU BALAGUER

Octubre 200

8

18

Altres obres de Granell que mereixen sermencionades pel seu interès arquitectònic són lafaçana de la casa per al comte de Belloch idiversos panteons funeraris que va projectar pera la família Serra en el cementiri de l’est i per a lafamília Ferrer al cementiri de l’oest a Barcelona.A la ciutat de Terrassa la remodelació l’edifici delCercle Egarenc, a partir de la reforma de la casade Pascual Sala del carrer de Sant Pere, 48-50, al’any 1887, dissenyat dins del corrent neoclàssic.

3. L’ESTIL ARQUITECTÒNIC DE LABIBLIOTECA - MUSEU VÍCTORBALAGUER

L’edifici de la Biblioteca - Museu va ser projectati edificat seguint les directrius de l’estil anomenatrenaixença. Citada també com arquitecturaromàntica, aquesta corrent arquitectònica esdestaca pel seu eclecticisme, és a dir, estil que seserveix de la totalitat dels elements arquitectònicsdel classicisme però aplicant-los de maneradiferent pel que fa referència en la disposició i lesproporcions, en un intent, moltes vegades noreeixit, d’escapar de l’ortodòxia dels canons

modificacions, constitueixen l’actual església dela Concepció. Jeroni Granell Mundet vaprojectà, dins l’església reconstruïda, l’altarmajor de la Puríssima Concepció.

Granell projectà també l’edifici de la seu actualde la Dirección General de la Policia de la ViaLaietana l’any 1878. Aquest edifici és dels pocsque va sobreviure a l’enderroc massiu que vasignificar l’obertura de la Via Laietana l’any1908, atès que el seu traçat coincidia ambl’alineació de la casa. L’edifici s’atribueix a JeroniGranell Mundet però és possible que l’obrapertanyi al seu pare Jeroni Granell Barrera.Jeroni Granell Mundet també projectà la casapropietat d‘Emili Vidal i Ribas a la Gran Via deles Corts Catalanes de Barcelona l’any 1875. Enla descripció que es fa en del llibre ArquitecturaModerna de Barcelona de F. Rogent Pedrosa,consta que també a les façanes hi han finestresgeminades separades per columnes, seguint elmateix disseny de les obertures que es troben enl‘ edifici de la Biblioteca - Museu.

19

La utilització d’elements compositius rela-cionats amb l’arquitectura egípcia els trobem enl’edifici de la Biblioteca - Museu els trobem enles proporcions del gruix de les columnes enrelació a la seva alçada, en la decoració vegetaldels capitells de les columnes, en l’absènciad’arcs que han estat substituïts per unaestructura arquitravada, és a dir, una estructuraon les llindes constitueixen l’única solucióestructural, etc. Malgrat l’evidència de lautilització d’aquest llenguatge neo - egipci, elprojectista es permet sortir dels canonsestablerts quan utilitza la cúpula central isoluciona les cobertes de les sales amb voltaescarsera. Aquesta ambivalència en la utilitzacióde diverses solucions constructives, juntamentamb la manca de coherència en la utilitzaciódels elements compositius, és el que fona-mentalment distingeix a l’arquitectura eclècticade la resta de tendències estilístiques.

En relació a l’aplicació dels elements compo-sitius d’estètica neo - egípcia en l’arquitecturacal esmentar especialment la producció del’arqui-tecte Josep Vilaseca Casanovas que en elsmateixos anys en que Jeroni Granell projectava laBiblioteca - Museu estava dissenyant la casa perAgustí Pujol a Lloret de Mar. Més tard, l’any1896, el mateix arquitecte aplica elementsorientals a les façanes de la casa per a BrunoQuadros, més coneguda com la casa delsparaigües, edificada a les rambles de la ciutat deBarcelona.

Segons l’opinió d’Alexandre Cirici Pellicer,historiador i crític d’art, la Biblioteca - Museuforma part, conjuntament amb altres quatreobres arquitectòniques, dels edificis que sónprecursors del moviment arquitectònic moder-nista que a Catalunya pren categoria de correntestilística a partir de les dues darreres dècadesdel segle XIX. Dins de l’anomenat proto-modernisme –concepte emprat per la histo-riadora d’art Mireia Freixa- es podrien esmentar

clàssics. Per aquest motiu, per fugir d’aquestsmodels classicistes, utilitza diversos elementsarquitectònics executats artesanalment i elsincorpora en els projectes: el ferro forjat, lesrajoles ceràmiques, vidriades o no, els vitrallsacolorits i emplomats, els esgrafiats en elsparaments de les façanes amb elementsdecoratius naturalistes molt estilitzats, etc..utilitzant un llenguatge històric molt sovint dinsl’estètica medievalitzant. Els motius decoratius icompositius de reminiscències medievals, queutilitzen els arquitectes adscrits al movimentarquitectònic de la renaixença, responen a lapervivència romàntica del culte a l’Edat Mitjanacom a evocació nostàlgica i sentimental d’unaèpoca d’esplendor a Catalunya. En aquestesmateixes premisses es centrava la produccióliterària de Víctor Balaguer, de la qual no en vadefugir ni tant sols per materialitzar l’edifici dela Biblioteca – Museu al transmetre al pro-jectista les voluntats funcionals i la repre-sentació estètica.

La utilització d’elements decoratius egipcis al’edifici de la Biblioteca - Museu no deixa de sersorprenent i insòlita per l’originalitat de laproposta i a la vegada poc habitual en laproducció arquitectònica de Jeroni GranellMundet. Encara no s’ha investigat prou sobre lesraons de l‘ús d’aquest llenguatge estètic, però téque veure a l’interès que es tenia, en aquells anysen que va ser projectat l’edifici, per l’antic Egipte,pels nous descobriments arqueològics i lacoincidència amb l’obertura del canal de Suez,considerada com una obra d’enginyeria moltimportant, que suposava un canvi radical a lesrutes del comerç internacional. Els gustos del’època per centrar el mediterrani antic com elcentre cultural i estètic del món, ho confirmal’èxit que va tenir l’estrena de l’òpera Aida deGiuseppe Verdi el 24 de desembre de 1871, ambmotiu de la inauguració del canal de Suez,ambientada en l’antic Egipte i adscrita dinsd’aquesta gust estètic.

BUTLLETÍ DE LA BIBLIOTECA MUSEU BALAGUER

Octubre 200

8

20

En tots els cinc edificis del llistat s’hi trobaexplicitat un desig de fugir dels cànons clàssicsamb la utilització d’una nova ornamentació, lamés funcional possible, a partir de novestècniques i disseny. En tots ells hi són presentselements compositius del repertori classicistaque fan una interpretació medievalista o d’altresperíodes de la història de l’arquitectura, ambl’aparent contradicció -assegura Mireia Freixa-que suposa la conservació d’una tradicióautòctona i a la vegada la incorporació demodels internacionalistes.

En aquest període, i en etapes posteriors, ésimportant tenir en compte la influència que vantenir la publicació de revistes i l’edició de llibresrelacionats amb el disseny i l’arquitectura, queels arquitectes i els mestres d’obres esmentatstenien en els seus despatxos o que erenaccessibles a través de les consultes efectuades ala biblioteques especialitzades de l’Associaciód’Arquitectes i l’Escola Tècnica Superiord’Arquitectura de Barcelona. Per posar unexemple, se sap que la nissaga dels Granell, amés de posseir una biblioteca molt completaque contenia, entre d’altres, els llibres il·lustratsde l’arquitecte francès Eugène-EmmanuelViollet-le-Duc, estava subscrita a la revista

altres construccions, però Cirici l’exemplificaen un llistat de cinc, tots ells construïts entre1880 i 1885, i que per ordre cronològic resultenels següents:

L’editorial Montaner i Simón de l’ar-quitecte Lluís Domènech Montaner,construït a Barcelona el 1880 i seu ac-tual de la Fundació Tapies.

La Biblioteca - Museu Víctor Balaguerdel mestre d’obres Jeroni GranellMundet, edificat a Vilanova i la Geltrúentre els anys 1882 i 1884.

L’acadèmia de Ciències de l’arquitecteJosep Domènech Estapà construït aBarcelona l’any 1883 i seu actual delteatre Poliorama a les rambles deBarcelona.

Les indústries d'Art de Francesc Vidalde l'arquitecte Josep VilasecaCasanovas, edificades el 1884 aBarcelona i avui desaparegudes.

La casa Vicens de l'arquitecte AntoniGaudí Cornet, construïda entre elsanys 1883 i 1885 a Barcelona.

21

construïts en el període reduït d‘uns 50 anys i,la major part, varen ser destinats a ús públic, elque ha comportat que fossin anomenats elspalaus de la nova burgesia.

L’edifici de la Biblioteca - Museu (1882-1884)i el del Museu Martorell (1878-1882), avuimuseu de Geologia situat al parc de laCiutadella de Barcelona segons projecte del’arquitecte Antoni Rovira i Trias, varen ser elsprimers edificis que es construïen expressamentper acollir col·leccions d’art a Catalunya. Al’arquitectura provisional destinada a albergarexposicions temporals que van significar laconstrucció del Palau d’Exposicions de BellesArts el 1868, o la que es va edificar en motiu del’Exposició Regional al 1882 a Vilanova i laGeltrú, li van seguir les construccions sòlides denova planta per l’exhibició permanent.

Una particularitat que ha passat desapercebudaper la majoria dels historiadors es la utilitzaciód’estructures metàl·liques per sustentar bonapart de la coberta de l’edifici de la Biblioteca -Museu. En l’edifici primitiu les voltes de canórebaixades estan sostingudes per encavalladesmetàl·liques de perímetre corbat. Posteriormenten les ampliacions successives es varen utilitzarbigues metàl·liques de gelosia. Malgratl’eclecticisme i l’historicisme de les propostesestètiques, l’arquitectura de la Renaixença anavaincorporant les noves tècniques constructives iutilitzant els materials més innovadors.

La majoria dels estudiosos asseguren que tot elque s’esdevé en el segle XIX significa elcomençament d’una nova etapa de la històriaque ja no pertany al segle anterior sinó que escorrespon a l’era actual i que constitueixen lesbeceroles de tot el que anirà succeint al llargdel segle XX i fins hi tot el segle actual. Malgrattot, s’ha comentat que així com l’estrena de lasimfonia Heroica de Ludwig van Beethoven, el1804, l’art de la música no va ser mai més el

Revue de l’architecture et les Trabaux Públics,editada a Paris entre els anys 1840 i 1888, quedirigia l’arquitecte Cèsar Daly.

4. ESTUDI COMPARATIU DEL’ARQUITECTURA COETÀNIA DE LABIBLIOTECA - MUSEU VÍCTORBALAGUER

Per tot el que s’ha manifestat fins ara en aquestestudi ens podem adonar de la importànciaarquitectònica i històrica que té l’edifici de laBiblioteca - Museu Víctor Balaguer, no solamenten l’àmbit local, sinó també en els àmbitsnacional i internacional. La seva construcció,impulsada per Víctor Balaguer, es correspon auna època històrica on les ciutats, un cop havienprojectat les directrius pel nous creixements iredactat les ordenances per a les novesconstruccions, es disposaven a ocupar-les ambedificis destinats a usos residencials, primer, i aequipaments, desprès. D’aquí que la construccióde teatres, casinos, centres recreatius i altresedificis de caràcter cultural per a la burgesiadominant sigui una constant en la segona meitatdel segle XIX en totes les ciutats europees.

Aquest fenomen es va produir a la ciutat deBarcelona, a partir de 1860, desprès del’aprovació de l’eixample Cerdà i també aVilanova i la Geltrú després de l’aprovació delpla de l’eixample promogut, entre d’altres, perFrancesc Gumà Ferran el 1876. Amb el podereconòmic en mans de la burgesia industrials’edificaren la major part dels equipaments quela ciutat encara gaudeix: el teatre Principal(1837), el teatre Apol·lo (1899), l’estació delFerrocarril (1881), el col·legi Samà de lesEscoles Pies (1879), la capella del Cementiri(1874), l’escorxador municipal (1883),l’església de la Immaculada Concepció (1854-1891), etc. Tots aquests edificis varen ser

que havia estat abans, en referència al’arquitectura no es produirà aquest canvi. Alcomençament de segle XIX l’arquitectura nova aprofitar les oportunitats que li oferia lanova era industrial per aplicar-les en la tècnicaconstructiva. La raó de que es produís aquestaparticularitat s’interpreta com que finalmentels arquitectes havien aconseguit, desprès demolt temps, ser els arbitres del gust estètic,reconeguts arreu del món a través de l’estil queva esdevenir internacional: el classicisme. Elsnous materials amenaçaven aquest ordre decoses i van preferir tancar-se als nous reptes.

El poder absolut anava minvant i era la novaburgesia naixent que exigia un determinat tipusd’arquitectura. Els arquitectes de l‘època delRenaixement i del Barroc varen utilitzar elementsde l’arquitectura clàssica com excusa per fer unaarquitectura pròpia i original. Durant el segleXVIII es va tornar al classicisme, a través del ques’ha anomenat neoclàssic, reproduint i recreantl’arquitectura grega i romana. Tant els governantsde Prusia, com els d’Estats Units i França essentien hereus de la Grècia democràtica i de laRoma imperial. La ciutat de Washington va serplanificada per un arquitecte francès PierreCharles l’Enfant (1754-1825), seguint unesquema barroc que emulava la tradició deVersalles, però les edificacions que s’hi construïenestaven sota la influència absoluta de l‘estil clàssici tenien que aparentar de la millor manerapossible els monuments grecs i romans.

Però, en aquest període, varen ser els enginyersque van guanyar l’avantatge als arquitectes ambla construcció de ponts per carreteres i traçat devies pel ferrocarril, utilitzant el ferro com elementbàsic. Poc desprès es va començar a utilitzar en laconstrucció d’edificis en estacions de ferrocarril,hivernacles, mercats, galeries comercials cobertesi pavellons d’exposicions. En aquest aspecte, a laGeltrú hi a una construcció que està consideradacapdavantera en la utilització del ferro fos en

l’estructura portant. Es tracta de l’edifici de laPeixateria Vella projectat pel mestre d’obres JosepSalvany Juncosa i construïda el 1857. L’ús delferro fos com element estructural ja ho havienfet, pocs anys abans, l’arquitecte Oriol MestresEsplugas el 1853, en el Gran Saló dels CampsElisis a la ciutat de Barcelona i Henri Labroustea la Biblioteca de Sainte Genevieve a Paris (1843-1850) i, més tard, el mateix Labrouste, a laBiblioteca Nacional de París (1865-1868),emprant el ferro com a material únic al’estructura.

Més tard a Europa, el neogòtic va ser l’estilpredominant durant la segona meitat del segleXIX, des de que el 1834 a Londres un incendiva destruir l’antic palau medieval deWestminster. Els arquitectes Charles Barry iAugustus Pugin varen ser els encarregats deprojectar i dirigir les obres del nou Palau deWestminster, seu actual del Parlament britànic,entre els 1836 i 1868, dins de l’estil neogòtic.

Però la influència decisiva sobre l’arquitecturamedievalista va venir de les teories de l’arquitectefrancès Viollet-le-Duc amb la publicació delsseus tractats. A Catalunya, i també en bonamesura a la resta de l’estat, l’edifici que més vainfluir en varies generacions d’arquitectes va serla construcció de la Universitat literària deBarcelona, la Universitat Central, projectada perl’arquitecte Elies Rogent Amat (1821-1897), quees va construir entre 1863 i 1868 a la Gran Viade les Corts Catalanes. De l’estil neo-romànic detot el conjunt es passa, en el saló del Paranimf, auna decoració neo-mudejar. En aquesta sala,acabada el 1870, el pintor i decorador sitgetàJosep Mirabent Gatell va intervenir en ladecoració de les parets i sostres.

Amb la voluntat de situar la construcció de laBiblioteca - Museu Víctor Balaguer en relació al’arquitectura que s’estava construint aCatalunya i a la resta de països del món

22

BUTLLETÍ DE LA BIBLIOTECA MUSEU BALAGUER

Octubre 200

8

occidental es citen a continuació diversosedificis la construcció dels quals es va produir alvoltant dels mateixos anys:

El mercat de Sant Antoni a Barcelona(1872-1884) d'Antoni Rovira Trias.

L'edifici del Reichstag a Berlín (1884-1894) de Paul Wallot

El Tower Bridge de Londres (1886-1894)de John Wolfe i Horace Jones

El museu d'Història Natural de Londres(1871-1881) d'Alfred Waterhouse

La biblioteca pública de Boston (1888-1892) de McKim, Mead & White

Le Sacré Coeur a París (1875-1914) dePaul Abadie

El Museu del Prado a Madrid va ser projectatper Juan de Villanueva a 1784 per encàrrec delrei Carles III, cent anys abans que s’inaugurésl’edifici de la Biblioteca - Museu, i ha estat unreferent per a molts projectistes de museusd’art, tot i que l’edifici no es construí peraplegar objectes artístics sinó com a museud’història natural. L’edifici, d’estil neoclàssic, ésuna construcció simètrica amb dues grans saleslaterals i al centre un pòrtic amb columnes,recordant molt l’esquema de distribució de laBiblioteca – Museu Víctor Balaguer.

Un tractat d’arquitectura que va influir molt enels arquitectes europeus en eks projectes per amuseus va ser el Précis des leçons d’architecturedonnés a l’école polythecnique i Recueil et paralleledes edificies en tout genre, anciens et modernes deJean Nicolas Louis Durand publicats entre elsanys 1799 i 1805, que a partir d’unes propostesteòriques proposava solucions gràfiques i enels que es recomanava que a les ciutats menys

importants un museu pot destinar-se a reunirtot tipus d’objectes i, fins i tot, per estalviardespeses, combinar el museu amb la biblioteca.

Se sap per la correspondència de VíctorBalaguer que el bibliotecari Joan Oliva Milàamb l’objecte d’estudiar sistemes de catalogacióde llibres es va desplaçar al museu Britànic aLondres (1823-1847), que abans de construir-se la sala de lectura de planta circular el 1854havia estat museu i biblioteca a la vegada, i a lesbiblioteques Nacionals de París. És cert que enles dates que el bibliotecari Oliva fa aquestviatge, el mes setembre de 1882, l’avantprojectede Jeroni Granell ja estava traçat, però tot fapensar que el museu Britànic i les bibliotequesnacionals franceses devien haver estat uns delsreferents projectuals per a la Biblioteca - Museudes de l’origen.

Altres edificis que podrien haver estat modelsde referència són la Gliptoteca (1816-1830), il’Alte Pinakothek de l’arquitecte Leo vonKlenze (1826-1836), els dos edificis situats a laciutat de Munic. S’ha de destacar que laGliptoteca inclou dins les seves parets lesreproduccions en guix de la major part de lesescultures de l’època clàssica i, que laPinacoteca, també conté una biblioteca, a mésd’una impremta. Una altre edifici que podiahaver estat un referent a seguir per a laBiblioteca-Museu és la Galeria Nacional(1867-1876) a Berlín dels arquitectes AugustStüler i Johann Heinrich Strack, museudestinat a exposició de quadres del segle XIX.

5. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL’EDIFICI

El projecte definitiu de l’edifici actual va serencarregat un cop es va rebutjar unavantprojecte previ traçat per un arquitecte

23

24

En el pròleg del llibre Las ruinas de Poblet de1885 de Víctor Balaguer, es fa la descripció del’habitatge projectat al darrera de l’edifici: A lapart posterior del dilatat rectangle s’afegeix unaaltre construcció del mateix gust, encara que ambmenys parament arquitectònic, distribuïda endiverses habitacions, y en la planta superior dela qual hi ha, a més de la gran Sala de Juntesenvoltada d’un cadiram de roure sever (queporta a la memória les de la Sala Capitular de lesnostres antigues catedrals) altres departamentsdestinats també al Museo.

L’any 1883 Jeroni Granell proposa que s’esgrafiïel basament de l’edifici, en els panys de paret deles façanes delimitats per les pilastres, ambdibuixos i noms de personatges universalsdamunt les finestres. En principi es pensavaencarregar-los al pintor Ramon Padró Pedret,però finalment l’encàrrec es fa a Josep MirabentGatell, de família sitgetana, va néixer aBarcelona el 1831 i morí el 1899. Va ser pintori decorador i entre les seves obres realitzadesdestaquen, a més dels dibuixos dels esgrafiatsesmentats, l’ornamentació a l’interior del GranTeatre del Liceu de Barcelona i de la sala delParanimf de la Universitat Literària deBarcelona. Els esgrafiats de les façanes repre-senten a les diverses disciplines huma-nístiques:les diferents branques de l’art, la ciència, latecnologia -amb els darrers desco-briments- i laliteratura. Darrerament els temes representatsen els esgrafiats han estat revisats amb una novalectura que interpreta les diverses imatgesrepresentades com símbols maçònics, vincu-lant-los a la persona de Víctor Balaguer adscrit,asseguren, a la societat secreta de la franc-maçoneria com un alt representant.

El bibliotecari Joan Oliva Milà, home deconfiança de Víctor Balaguer i gestor impres-cindible en les tasques inicials de l’entitatcultural, proposa que a l’entrada, sota el frontó,es gravin les paraules Arte, Ciencias y Letras,

desconegut. Víctor Balaguer i Francesc Gumàdecidiren requerir l’opinió tècnica a JeroniGranell Mundet en referència a l’avantprojecteque tenien a les mans. El croquis previ va serdesestimat per Granell assegurant que seria moltcar de construir i que ni era funcional nidisposava de l’ornamentació que requeria unedifici destinat a museu i biblioteca. FrancescGumà va fer arribar a Balaguer, a més, un nouavantprojecte realitzat, aquesta vegada, perJeroni Granell descrivint-li les avantatges quesuposava la proposta pel que feia referència a lessales destinades a biblioteca i a museu, a lespossibilitats de fer-hi qualsevol tipus de vetlladesi fins hi tot d’obtenir un habitatge còmode. Ésa dir que el projecte contemplava a la part deldarrera, amb accés independent des del torrent,la residència de Víctor Balaguer. A més, la novaproposta significava un estalvi de 10.000 durosrespecte a l’anterior avantprojecte.

La planta de l’edifici original és en forma de Tamb el pòrtic i la cúpula situats a laconfluència de les dues traces. Al dos costatsdel pòrtic es distribueixen dues grans alesocupades per la sala Biblioteca, entrant al’esquerra i, a l’altre banda la sala de laPinacoteca i d’objectes museístics. Darrera elpòrtic i la cúpula hi havia la construcciódestinada a l’habitatge.

25Des de l’inici de la institució de VíctorBalaguer, en unes estances habilitades a laprimera planta de l’edifici es varen impartirclasses d’art aplicat a la indústria amb lafinalitat de formar especialistes que poguessindesenvolupar els coneixements adquirits a lesdiverses indústries assentades a la ciutat.Aquests cursos estaven impartits pels pintorsTomàs Moragues i Josep Sugrañes. També, desdels començaments es va publicar men-sualment el Butlletí de la Biblioteca - MuseuBalaguer amb l’objecte d’inventariar i difondreel patrimoni que anava adquirint la institucióde manera científica. Des de les mateixespàgines del butlletí es va fer una crida alsartistes del moment perquè fessin donaciód’obres per emplenar les noves salesd’exposició.

L’any 1884 es va acabar l’edifici i dos anysdesprès ja es planteja ampliar-lo atès la granquantitat de material artístic i bibliogràfic queva anar arribant a la institució. És amb aquest

però en Víctor Balaguer ja havia decidit que lafrase llatina SURGE ET AMBULA (aixecat icamina) tenia que presidir l’accés de la institució.

L’edifici de la Biblioteca - Museu està situat almig d’un interessant jardí encerclat per unaferma tanca de ferro colat que va substituir auna altre de fusta que es va instal·lar mentre vadurar la construcció de l’edifici. El disseny deljardí vuitcentista és obra del mestre jardinerJoan Piera. Aquest jardí, anomenat inicialmentParque Emilia, va ser desmuntat parcialmentanys més tard, el 1890, per la construcció del’edifici de la casa de Santa Teresa, seguint elprojecte de l’arquitecte Bonaventura PollésVivó, per a ser residència de Víctor Balaguerdurant les estades a la ciutat.

El 1883, a les parets interiors de la rotonda, esvaren realitzar els retrats de personatgesil·lustres amb la col·laboració de diversospintors locals, a més de quatre pintures muralssituades en els paraments que determinen lesquatre portes que donen a les diverses sales,representant la història i la poesia per la bandade la biblioteca i la pintura i l’arquitectura pelcostat del museu. Aquests darrers murals elstenia que dur a terme el pintor vilanoví JosepSugrañes, i no s’acabaren de materialitzar peròencara avui s’hi poden veure uns esbossos.

BUTLLETÍ DE LA BIBLIOTECA MUSEU BALAGUER

Octubre 200

8

anomenada Maria, destinada a galeriad’escultura catalana, amb obres de VenanciVallmitjana, Manuel Fuxà, Damià i JosepCampeny, i d’altres.

L’any 1898 es va construir un nou espai per aexposició d’obres d’art, anomenat sala Isabel,aquest cop al costat de la biblioteca, bessona del’anterior, i un pas de circulació que unia laresta de sales. A l’any 1899 es va inaugurar,exposant la col·lecció d’art egipci, donada perEduard Toda Güell, amb la mòmia Nesi com aprincipal motiu d’atenció.

El 1919, ja en el segle XX, es va realitzar la darreraampliació de la Biblioteca - Museu amb laconstrucció de la sala Silvela, projectada perl’arquitecte Josep M. Miró Guibernau, sota latutela dels arquitectes Josep Font Gumà i JosepF. Ràfols Fontanals. Les obres d’ampliaciócomportaren el trasllat, a la nova sala, de l‘anticcadiram de la junta de patrons. El sostre va serornamentat pel pintor i decorador FrancescGarcia Escarré.

S’ha de destacar que moltes de les ampliacionsque ha sofert l’edifici no ha estat modèliques nihan tingut el degut respecte a l’edifici primitiu.Les noves ampliacions que s’han anat construintal llarg de la història no s’han enllaçat amb prouencert, ni la nova volumetria projectada s’hainserit de la manera més convenient amb l’anticedifici, comportant que les noves construccionsmalmetessin els esgrafiats existents de les façanesi afectessin a elements decoratius del coronament.La darrera ampliació va deixar les façanesincompletes i un espai buit a la part sud, on no esva intervenir, apte per una futura ampliació querecuperi la simetria perduda de l’edifici original.

En els transcurs dels darrers anys s’han anatexecutant obres de reparació, manteniment imillora que en més o menys encert hanprocurat que l’edifici es conservés en bon estat

objecte que s’aprova l’anomenat Pla d’eixamplei reforma de la Biblioteca - Museu VíctorBalaguer, redactat per l’arquitecte BonaventuraPollés Vivó. Aquests arquitecte pren les regnesde les obres de l’edifici, una vegada mort JeroniGranell Mundet el 1889.

Va ser voluntat expressa de Víctor Balaguer queen els espais d’intercolumnis del pòrtic tenienque ser presidits per dues estàtues querepresentessin els fills més il·lustres de la ciutat:el poeta vilanoví Manuel de Cabanyes Ballesteri l’eclesiàstic geltrunenc Francesc ArmanyàFont. El 1887 es va col·locar, al pòrtic del’edifici, l’escultura de pedra artificial deFrancesc Armanyà segons disseny de ManuelFuxà Leal (1850-1927). Tres anys més tards’inaugurava l’escultura del poeta Manuel deCabanyes projectada per Josep CampenySantamaria (1858-1922) després d’un procésper escollir l’escultor molt llarg i conflictiu .Lapassió per l’escultura empeny a Balaguer i aOliva a ampliar les sales que es consideren jainsuficients per encabir-les. És per aquesta raóque l’any 1893 s’inaugurà una nova sala,

27

de llibres i objectes artístics, els despatxos dedirecció i d’administració, els magatzems, lessales de restauració, les aules pedagògiques, labotiga per a la venda d’objectes de divulgació ipromoció, etc., han tingut que traslladar-se forade l’edifici per manca d’espai. Malgrat tot,aquests nous espais, a l’actualitat, estan resultatinsuficients i requereixen més superfície per tald’optimitzar al màxim els serveis que s’ofereixen.Paradoxalment, resten espais com la casa deSanta Teresa, antiga residència de Víctor Balaguerque desprès d’haver estat utilitzada per a diversesdestinacions, avui, es troba sense un ús definit.

L’any 1996 es va inaugurar la darreraremodelació arquitectònica de l’edifici, seguintun projecte dels arquitectes vilanovins MiquelOrriols Mas i Òscar Valverde Moliné, que vapermetre la utilització d’espais reservatsanteriorment a residència del bibliotecari id’emmagatzematge per a augmentar la superfícied’exposició. Els dipòsits, magatzems, despatxosd’administració i direcció es van traslladar a lacasa de Marqués de Castrofuerte, a l’altre bandadel carrer de Narcís Monturiol.

L’any 2007 l’Organisme Autònom Local dePatrimoni Víctor Balaguer encarregà al’arquitecte Òscar Valverde, de l’estudid’arquitectura Taller 3, el projecte de reha-bilitació i consolidació de les façanes de l’edifici.Malgrat la necessitat urgent de la intervenció perevitar la pèrdua dels esgrafiats de les façanes quees troben en molt mal estat, en els dates que esredacta aquesta col·laboració, encara no han estatadjudicades les obres.

6. PROTECCIÓ DE L’EDIFICI

L’edifici de la Biblioteca – Museu VíctorBalaguer està inclòs en el catàleg d’edificisd’interès arquitectònic del Pla Especial de

per poder desenvolupar les tasques per les qualses va construir. L’any 1951 es reformà la salapinacoteca seguint el criteri de l’arquitecteAlexandre Ferrant Vázquez i el 1979 varen serreparades les cobertes pel Ministerio de Culturasegons direcció de l’arquitecte Jordi AmbrósMonsonís. El 1981, l’any del robatori, esrealitzaren diverses obres de condicionament ireforma que varen ser escomeses per tècnicsmunicipals. El 1983 s’executaren obres dereforma a la sala de la Biblioteca segons projectede l’arquitecte Yago Bonet Correa.

La manca d’espai per la ubicació dels serveiscomplementaris que requereixen uns equipa-ments complexos com són la biblioteca i elmuseu, han trobat en altres ubicacions el llocadequat. Les sales de lectura i recerca, els dipòsits

Vilanova i la Geltrú com a obra d’arquitecturaA-83 i per tant, segons la Llei del patrimonicultural de Catalunya, està qualificat com a BéCultural d’Interès Local (BCIL). Ambanterioritat, des de l’any 1962, l’edifici haviaestat considerat Monument històric-artístic,però al redactar el nou inventari del patrimonicatalà, en el traspassos de competències a laGeneralitat de Catalunya, en un rampell decentralisme barceloní, es va devaluar el rang quetenia i no se li va assignar la categoria de BéCultural d’Interès Nacional (BCIN) que lihagués correspost. Sempre m’he manifestat encontra d’aquesta determinació i de com ladevolució a la categoria de Bé Cultural d’InterèsNacional és una qüestió a reivindicar per ferjustícia a la importància històrica i tipològicaque posseeix l’edifici.

Montserrat Comas en el llibre citat LaBiblioteca Museu Balaguer, un projecte nacionalcatalà exposa de forma contundent l’abastcultural que havia de significar el projectecultural de Víctor Balaguer, que anava més enllàde l’àmbit estrictament local per estendre’s pertot Catalunya. L’edifici, ja s’ha citat an-teriorment, és pioner al nostre país com acontenidor d’objectes d’art, però també com abiblioteca de caràcter públic, considerada aixídes dels seus inicis, i que ultrapassa en molt elsobjectius fixats per les biblioteques populars ipels ateneus del país en el període 1793-1914,abans que la Mancomunitat de Catalunyainstaurés la xarxa de biblioteques populars. Peraltre banda l’edifici ocupa un lloc privilegiat a lahistòria de l’arquitectura en el nostre país i

constitueix un exemplar únic dins de l’estil pre-modernista en el que es classifica. Per altrebanda l’edifici actual suposa l’embolcall idoniper a contenir tota la cultura artística i científicamés representativa del segle XIX que per ellamateixa mereix ser considerada patrimonid’interès nacional.

Mentrestant no arriba el reconeixement de lacategoria de l’edifici com a monument d’interèsnacional caldrà exigir a l’administraciómunicipal el compliment del Pla Especial iCatàleg del patrimoni històric-artístic vigent quepreveu la reserva en el Pressupost ordinari del’Ajuntament d’unes partides destinades a obresper a la conservació de bens catalogats depropietat municipal i que estan repartides perdiverses regidories. Aquesta és una de lesmesures que el Pla Especial i Catàleg preveuperquè siguin destinats cada any recursos pelmanteniment dels edificis patrimonials, que nos’ha dut a terme des que va ser aprovat el PlaEspecial i com a conseqüència ha suposatl’envelliment inevitable del patrimoni arqui-tectònic públic.

La dignificació de l’edifici de la Biblioteca –Museu Víctor Balaguer, en motiu de lacelebració del 125é aniversari de la sevainauguració, és una tasca que ha d’entomarseriosament el Patronat de l’OrganismeAutònom Local del Patrimoni, i que per a laqual cosa ha de trobar l’ajut incondicional del’Associació d’Amics de la Biblioteca - MuseuVíctor Balaguer.

28

BUTLLETÍ DE LA BIBLIOTECA MUSEU BALAGUER

Octubre 200

8