TARRAGONA

Geolodia és una excursió geològica gratuïta

oberta a tots els públics.

Lloc i hora de trobada: Carrer Joan Fuster i Ortells

(davant CAP de Llevant) a les 9 h.

Més informació a: www.sociedadgeologica.es

COL·LABOREN:

COORDINA:

6 de maig 2012

ITINERARI GEOLÒGIC PER LA CIUTAT DE TARRAGONAGEOLOGIA I LA TÀRRACO

ROMANA

1

GEOLODIA 12: ITINERARI GEOLÒGIC PER LA CIUTAT DE TA RRAGONA: GEOLOGIA I LA TÀRRACO ROMANA

(6 DE MAIG 2012)

David Albalat Vàzquez (Geòleg) Àlex Ossó (Contingut Paleontològic)

INTRODUCCIÓ

Geolodia 12 consisteix en un conjunt d’excursions gratuïtes, guiades per geòlegs i obertes a tot tipus de públic, que s’organitza simultàniament el diumenge 6 de maig de 2012 en totes les províncies d’Espanya i és una iniciativa de divulgació de la Geologia. En el geolodia de Tarragona es proposa un itinerari geològic a peu de 4 km pels voltants i la ciutat de Tarragona, que s’organitza en sis parades (vegeu Figura 1). L’itinerari s’inicia a l’ermita de la Salut (Parada 1) d’on es té una perspectiva general de l’estructura geològica de Tarragona. Seguidament, ens movem cap al SW i realitzem dues parades (Parada 2 i 3) que ens permeten observar alguns aspectes rellevants de l’estratigrafia, la petrologia, l’estructura i la paleontologia dels materials representatius de l’àmbit d’estudi. Posteriorment, ens desplacem cap a l’amfiteatre Romà (Parada 4) a on afloren les roques més antigues de la ciutat de Tarragona. Per finalitzar, les dues darreres parades les realitzem arran de mar, a la Punta del Miracle (Parada 5) i a la Platja de l’Arrabassada (Parada 6), a on podem observar una discordança espectacular i una gran varietat de fòssils respectivament.

Figura 1: Ortofotomapa amb la situació de les parades.

2

PARADA 1: ERMITA DE LA SALUT Objectius: Marc regional. Estructura i estratigrafia de Tarragona. Caracterització del Cenomanià. Tarragona se situa a l’extrem SE de la conca del Camp la qual pertany al sistema de conques que s’estenen al llarg de tota la franja costanera Catalana i que s’associen a l’obertura de la Mar Mediterrània. Aquest sector, al mateix temps també pertany al que es coneix amb el nom de promontoris mesozoics de Salou-Tarragona, els quals representen l’acabament SW de l’Alt de Bonastre. A grans trets, en l’àmbit del municipi de Tarragona, els materials prequaternaris aflorants es poden dividir en dos grans grups: els dipòsits mesozoics i paleògens afectats pel plegament Alpí i, els dipòsits miocens associats a l’etapa distensiva neògena i al rebliment de la fossa del Camp. Des d’un punt de vista estructural, els dipòsits mesozoics i paleògens a l’àmbit de Tarragona estan afectats per un sistema de plecs de direcció NE-SW vergents cap al NW. Des d’aquest punt cap a mar, l’estructura alpina ve governada per un sinclinal tancat amb el flanc SE invertit. Les roques i les estructures mesozoiques i paleògenes estan fossilitzades per sediments marins neògens. El conjunt dels materials prequaternaris estan compartimentats per un sistema de falles normals.

Figura 2: Mapa geològic general del municipi de Tarragona i rodalies.

Figura 3: Tall geològic representatiu de l’estructura de Tarragona (vegeu situació a la Figura 2).

3

Figura 4: Columnes estratigràfiques representatives de Tarragona.

4

PARADA 2: AVINGUDA JOAN FUSTER I ORTELLS. Objectius: Les calcàries i dolomies del Cretaci superior en el nucli del sinclinal de Tarragona. De base a sostre observem: El Cenomanià, constituït per dolomies amb trams de calcàries amb foraminífers bentònics (Praealveolina i Nummoloculina, entre altres) típics de plataformes marines somes. Les dolomies de la part basal constitueixen l’anomenada pedra de Santa Tecla. Els materials del Turonià es caracteritzen per estar formats bàsicament per calcàries blanquinoses massisses. Les calcàries del Senonià, que afloren freqüentment a la Part Alta de Tarragona, presenten tonalitats més fosques i abundants restes de petits mol·luscs. Aquestes calcàries constitueixen l’anomenada pedra de Llisós.

Figura 5: Interpretació de l’aflorament del Cretaci superior del carrer

Joan Fuster i Ortells.

5

PARADA 3: PORTAL DE SANT ANTONI (MURALLES DE TARRAG ONA)

Objectius: Les calcàries i margues del Dogger (calcàries de filaments). Disposició de les capes. En aquest sector afloren les roques del Juràssic mig (Dogger), conegudes regionalment com la Formació margues de Cardó. Es tracta d’una alternança de capes de calcàries i margues, verticals en aquest cas, amb restes de petits filaments d’Ammonits i Belemnits (Fotografies 1 i 2).

Fotografia 1: Estrats verticals de les calcàries de filaments.

Fotografia 2: Detall d’un fragment de Belemnit.

6

PARADA 4: L’AMFITEATRE ROMÀ.

Objectius: Els materials i estructura del Triàsic superior i Juràssic a l’àmbit de l’amfiteatre romà. La Tàrraco romana es va construir en el front marítim, a la zona elevada que constitueix la Part Alta de Tarragona formada per capes verticals de roques carbonàtiques dures i limitada per materials tous (les argiles roges del Garumnià continental al NW, i les calcàries de filaments del Dogger al SE). Sembla ser que, entre altres motius, la geologia va jugar un paper important a l’hora de triar l’emplaçament de l’antiga capital romana. El mateix succeeix amb l’emplaçament de l’amfiteatre Romà. En aquest cas s’aprofita la presència de les lutites toves del Triàsic superior (Keuper) per adaptar-hi la fossa, i les roques carbonàtiques dures del Muschelkalk superior i del Juràssic per construir les graderies (Fotografies 3 i 4).

Fotografia 3: Les dolomies del Juràssic verticalitzades, constituint la graderia septentrional de

l’Amfiteatre.

Fotografia 4: Detall de les roques carbonàtiques taulejades del Muschelkalk superior.

7

PARADA 5: PUNTA DEL MIRACLE.

Objectius: La discordança entre el Miocè i el Juràssic i les seves relacions geomètriques.

En aquesta parada s’observa com les roques del Miocè reposen discordantment damunt les dolomies juràssiques. Els conglomerats del Miocè es disposen horitzontalment i, les dolomies estan lleugerament plegades i a grans trets inclinades uns 30º cap al SE. En aquest punt la discordança es caracteritza per l’abundant nombre de perforacions realitzades per organismes litòfags que afecten les dolomies.

Figura 6: Vista panoràmica i interpretació de l’aflorament de la Punta del Miracle.

8

PARADA 6: PLATJA DE L’ARRABASSADA

Objectius: El contingut fossilífer del Miocè basal. En aquesta parada observem la base del Miocè, la qual es caracteritza per ser molt rica en fòssils, motlles i restes originals. Podem veure restes de bivalves (ostrèids, pectínids), gasteròpodes (Conus sp., Turritella sp.), equínids (Clypeaster sp., Scutella sp.), algues rodofícies, restes d’ossos de mamífers i abundants signes de bioerosió.

Fotografia 5: Vista general dels materials rics en fòssils del Miocè basal, entre la Punta del Miracle

i l’Arrabassada.

Fotografia 6: Detall de les lumaquel·les del Miocè basal on s’observen fòssils d’equínids

(Clypeaster sp.), Conus sp. i Turritella sp.

9

BIBLIOGRAFIA PER APROFUNDIR SOBRE LA GEOLOGIA DE TA RRAGONA: ALVAREZ, A. et al (2009). El marmor de Tarraco: Explotació, utilització i comercialització de la pedra de Santa Tecla en època romana. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona. ANADÓN, P. et al (1979). Evolución tectonoestratigráfica de los Catalánides. Acta Geológica Hispánica. Homenatge a Lluís Solé i Sabarís. t 14, pàgs. 242-270. BARNOLES, A. et al (1983). Sedimentología de las secuencias deposicionales del Mioceno del Camp de Tarragona. X Congreso Nacional de Sedimentología. Menorca. CALONGE, A., SANCHEZ REAL, J. (1996). Estudio del origen de los materiales presentes en la muralla romana de Tarragona. Quaderns d’història Tarraconense, XIV. ESTEBAN, M., SANTANACH, P. (1974). Deslizamientos gravitacionales y olistostromas miocenos en el bajo Gaià y Campo de Tarragona. Acta Geológica Hispánica, año IX, núm. 4. ESTEBAN, M. (1971). La tectónica de los alrededores de la ciudad de Tarragona. Primer centenario de la Real Sociedad Española de Historia Natural. GIBERT, J.M., MARTINELL, J., DOMENECH, R. (1996). El Mioceno marino entre las playas de l’Arrabassada y el Miracle (Tarragona): aspectos paleontológicos e implicaciones sedimentológicas. Acta Geológica Hispánica, vol. 29, núm. 2-4. GUTIERREZ, A. (2009). Roman Quarries in the northeast of Hispania (Modern Catalonia). Col·lecció Documenta 10. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona. TRILLA, J., OBRADOR, A. (1973). Ambientes sedimentarios en el Mioceno del Baix Camp de Tarragona. Acta Geológica Hispánica, tomo VIII, núm. 1. VILÀ, M., ALBALAT, D. i PI, R. (2012). Mapa geológico de la ciudad de Tarragona: Metodología, resultados y reflexiones sobre la caracterización geológica de zonas urbanas. VIII Congreso Geológico Nacional de España. Oviedo, (En preparació).