1

ITINERARIS DE LECTURA Maria Carme Roca

2

Edició: Institució de les Lletres Catalanes Portal de santa Madrona, 6-8 08001 Barcelona Elaboració: Servei d’Ensenyament del Català Via Augusta, 202 08021 Barcelona Autor: Joan Pinyol i Colom

Barcelona, setembre de 2005

3

MARIA CARME ROCA 1. QUI ÉS? Maria Carme Roca i Costa va néixer al barri Gòtic de Barcelona el 21 de novembre de 1955. Des de ben petita —i de resultes d’un ambient familiar ben favorable a les lletres i a la narració d’històries— ja se li van despertar una curiositat pels llibres i un gust per la lectura que no l’han abandonada mai. La passió lectora del pare, Pere Roca i Molins —avui mestre jubilat—, i la biblioteca de què disposava a la casa on vivien va fer que la petita Maria Carme considerés aquella sala de lectura com un temple gairebé inabastable al qual va anar accedint, també d’amagat, cada vegada amb més entusiasme. Per la seva banda, la mare, Maria Costa i Oliveres —modista de professió—, tenia per costum teixir també històries orals que inventava expressament per a la filla, amb tantes bones maneres que, durant els primers anys, van influir notablement en la nostra autora. A més d'aquesta relació especial amb la mare, la Maria Carme també recorda amb una singular estima les narracions que li explicava de ben petita l'àvia materna, Carme Oliveres i Prunés, que igualment van contribuir al plaer inesgotable que després ha sentit per contar històries als altres. Tot plegat al bell mig d'un barri que, com tants d'altres de la capital catalana, amb els anys va experimentar una transformació tan evident com notable. La Maria Carme guarda uns records ben singulars d’aquella època: els carros tirats per cavalls que passaven pel carrer, o bé repartint gel per les cases o bé recollint les escombraries. I tampoc no oblida les vegades que la feien anar "amb una lletera de metall" a la lleteria del barri, vora una sinagoga, on hi havia "vaques de debò". Així doncs, i mentre arribava la televisió a Barcelona, la nostra autora va créixer en un barri ple de petits comerços i en una finca ben carregada d’història, on Joan Amades i documenta una llegenda trista, a cavall entre els segles XVIII i XIX, que la Maria Carme, "tafanera de mena", tal i com ella s’autoanomena, no va trigar gens a investigar. A banda de la seva innata curiositat pel passat històric i llegendari de les coses, hi ha un altre tret definitori de la personalitat i del caràcter de la Maria Carme.: el seu màgic hibridisme entre el camp i la ciutat. Si d’una banda és nada en un dels barris més històrics de Barcelona; de l’altra, i des de ben petita, va mantenir un contacte directe amb altres poblacions de d’interior del país o de vora mar que també la van condicionar. El pare provenia de Mollet del Vallès i la mare, tot i que havia nascut a Badalona, a causa de la guerra i de ben menuda, va haver d’instal·lar-se a Martorelles, població que —de la mateixa manera que Begues— van posar-la en contacte directe amb el camp igualment des de ben petita. A part d’aquests referents geogràfics de la infantesa, també té ben presents els començaments d’estiu —des de sant Joan a sant Pere, des que era petita fins que es va casar— viscuts a Tossa de Mar, lloc que li va descobrir una passió per la mar que també li ha anat creixent amb el temps. Eren els anys en què la Maria Carme va començar a esforçar-se de valent per fer realitat un altre dels seus somnis d’infantesa: ser ballarina. Per això, dels quatre fins ben bé als vint-i-dos anys, va fer classes de ballet clàssic, tal com ella ens va confiar "amb traça però sense ser cap primera espasa, vaig tenir clar que com a afició estava bé, però no com per dedicar-m’hi professionalment". A més, va arribar un moment que

4

no va poder compaginar més la seva passió per la dansa amb els seus estudis, sobretot de batxillerat i universitaris. En aquest sentit, un altre dels records inesborrables dels primers anys el constitueix la seva primera escola, anomenada "La Montesori" —perquè s’hi aplicaven els mètodes pedagògics de Maria Montesori. Situada al carrer d'Ataülf, s'hi va estar fins als vuit anys i en té un record boníssim per molts motius: per l’atenció que es dedicava als nens i a les nenes (era una escola mixta, fet poc habitual a l’època); i per l’excel·lent treball de lectura que proposaven i que es va sumar màgicament a la seva predilecció naixent i imparable pels llibres. Als vuit anys la van portar al col·legi Bellafila, un centre educatiu religiós que pertanyia a la congregació de les monges dominiques de la Presentació, on va estudiar fins a 4t de batxillerat —que era el màxim que impartien en aquell centre— i després va cursar 5è i 6è de Batxillerat en un altre centre que depenia de la mateixa congregació i que popularment es coneixia com "El Xalet", situat a la cruïlla entre Gran Via i Viladomat, i ubicat en un edifici modernista que es coneix amb el nom de "Casa Golferichs", actualment convertida en un centre social de servei veïnal. Després va cursar el COU a l’acadèmia Peñalver, de la Via Laietana de Barcelona, i va arribar-li el moment d’escollir carrera universitària. Apassionada per la història, que segons ella “ens permet saber de tot”, el curs 1972-1973 no va dubtar gens a matricular-se a Filosofia i Lletres en la recentment creada Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). De fet, va formar part de la promoció que va estrenar les instal·lacions a Bellaterra, motiu pel qual el primer trimestre del primer curs el van haver de fer a Sant Cugat del Vallès. En aquell temps, la nostra autora va compaginar una vegada més els estudis amb feines diferents. Si de joveneta havia impartit classes particulars de repàs i durant alguns estius havia realitzat tasques d’infermera auxiliar, durant vora cinc anys i mentre cursava els estudis universitaris va treballar d’auxiliar administrativa en una oficina de cobrament d’impagats. L'any 1978, i una vegada llicenciada en Filosofia i Lletres —especialitat Història— la passió pels llibres i l’estimació per la llengua catalana la van portar a estudiar Filologia Catalana —especialitat literatura— a la Universitat de Barcelona (UB), carrera que va acabar el curs 1980-1981. Mentre enllestia la carrera de Filologia Catalana va començar a fer classes d’història i després de català a l’escola St. Peter’s School, situada a la part alta de Barcelona, en la qual va impartir classes durant dotze cursos (fins al curs 1989-1990). Les obligacions familiars com a mare de dos fills, una altra ocupació professional —en una empresa de medi ambient que dirigeix el marit— i finalment —i una mica més tard— la idea de dedicar-se completament a la creació literària van fer que la seva vida experimentés des d’aleshores un gir ben important. Tot i deixar l’experiència diària a les aules, però, no ha perdut mai el contacte amb el món de l’ensenyament. Tot al contrari. Des del vessant de creadora literària ha escrit narracions per a llibres de text i sovint du a terme tallers de contes per als més petits. Però això no és tot. Sempre que li ho demanen va a les escoles a fer activitats d’animació a la lectura lligades als seus llibres i també a d’altres autors. Així mateix, i en col·laboració amb algunes editorials, ha elaborat guies de lectura a partir d’alguns dels seus llibres i col·labora en diferents revistes —com Escola Catalana o Xarxa d'Ensenyament— que fan conèixer noves lectures infantils i juvenils als docents.

5

Ara bé, si des de fa una colla d’anys manté una activitat incessant i molt prolífica aquesta és, sens dubte, la creació literària. Segons ens confessa, "no puc evitar escriure perquè considero que és la millor manera de comunicar-me amb els altres". Deu ser per aquesta raó que va començar a publicar l’any 1997 i fins al moment ja ha superat la vintena de títols, sobretot adreçats al públic infantil i juvenil. Una activitat, en el seu cas imparable i entusiasta, que combina amb altres, també de caràcter literari. Així, és membre de diferents jurats, fa col·laboracions diverses per a llibres de text, forma part del grup "Recerca" —fins no fa gaire anomenat "Aurora", que es dedica a l’assessorament literari infantil i juvenil—, fa de crítica literària en diferents revistes, ha escrit contes per a algunes emissores radiofòniques —com ara Ràdio Estel—, col·labora també en diversos programes de ràdio —per exemple, per a Ràdio Molins de Rei— i sempre que pot s’exilia voluntàriament a Sant Pere de Vilamajor —al peu del Montseny—, una mena de paradís natural que li retorna els records de la infantesa al camp i que li permet escriure contínuament. Li encanten les sobretaules plenes de llargues converses amb els familiars i amb els amics. Igualment li produeix molt plaer passejar per la muntanya i viatjar, sigui de manera real —per conèixer altres escenaris que li inspiren algunes de les trames o per promocionar algun llibre— o amb la imaginació a través de les mateixes històries que escriu. Segons ens confessa “sóc de les que no paren de deixar anar sentiments i riu i plora per tot". Segurament també quan se li reconeix una distinció literària. Com ara el Primer Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil 2005 que acaba d’aconseguir en ple Any del Llibre amb la novel·la titulada Akanuu, l’arquer persa, que veurà la llum el novembre d’aquest 2005.

2. QUÈ ESCRIU I COM ESCRIU? Per a Maria Carme Roca, entre d’altres, la literatura infantil i juvenil és aquella "que també poden llegir els infants i els joves". I com que a ella sempre li ha agradat explicar històries a les generacions més tendres, des de fa anys s’hi dedica de ple. En un article publicat el 21 de juliol de 2004 a la revista "Imaginaria. Revista quinzenal sobre literatura infantil y juvenil" editada a Buenos Aires, argumentava aquesta predilecció amb aquests termes :

Cierto es que leer es una necesidad básica para comunicarnos que aprendemos desde que somos pequeños, pero leer y disfrutar leyendo son dos conceptos que, desgraciadamente, no siempre van unidos. El placer por la lectura hay que cultivarlo desde la más tierna edad porque los libros son los mejores animadores a la lectura y lo más importante es que los niños disfruten leyendo.

Això explica que la nostra autora formi part de diversos col·lectius que incentiven i promouen la literatura infantil i juvenil, faci conèixer les principals novetats de la literatura adreçada a aquesta franja d’edat en revistes especialitzades, hagi participat durant molts anys en mitjans radiofònics en el mateix sentit i, sobretot, i en poc temps, s’hagi convertit en una de les narradores més prolífiques. Així, i en menys de deu anys (el seu primer llibre és de l’any 1997) ha publicat més d’una vintena de títols, la majoria adreçats al públic infantil i juvenil.

6

De fet, i tal com ens va confessar, escriu d’una manera imparable, entre altres raons perquè no ho pot evitar i perquè considera que la literatura és el millor mitjà per comunicar-se amb els altres, que és una de les accions que li agrada més. Dedicada totalment a la literatura, en gairebé tota la seva obra s’hi entreveu una altra de les seves grans passions: la història. Dit d’una altra manera: a les seves novel·les i contes trobem sovint una màgica barreja de fets històrics i novel·lescs que donen forma a les diverses trames i que també simbolitzen la doble formació acadèmica de l’autora. Així, i com a gran coneixedora i amant de la història, Maria Carme Roca sovint parteix d’uns episodis històrics que ja tenen afegit un component novel·lesc i que ella recrea literàriament després d’un exhaustiu treball de documentació que permet als lectors conèixer tots els detalls d’uns fets reals convertits en novel·les històriques, tal com les va definir l’Eva Piquer a les pàgines de l'AVUI (20-11-04) a propòsit de la novel·la El pont de fusta. És d’aquesta manera que gran part de les seves obres recreen la història catalana medieval, com la mateixa El pont de fusta —protagonitzada pel rei Jaume III de Mallorca i situada a l’estiu de 1342—, Pedra foguera —ambientada a la Catalunya de primers del s. XIV—, entre d’altres.) i també la pròpia d’altres països, com ara Akanuu, l’arquer persa. I la mateixa passió per la història explica una de les característiques de la majoria dels seus protagonistes. És a dir, el fet que apareguin marcats per uns esdeveniments succeïts en el passat i que condicionen —en ocasions secretament— els seus presents. D’aquí ve la teranyina d’intrigues inicialment no resoltes que apareixen en les seves obres i el misteri que envolta moltes trames. A propòsit de l’obra On s’amaga la por, Andreu Sotorra va definir les seves històries de la manera següent:

Són històries que tenen implícit un misteri que l’autora fa créixer amb un estil del relat clàssic, amb l’encert que crida el lector a entrar en cada conte amb una introducció atractiva.

Tornant als protagonistes, un altre dels trets que presenten la majoria és la singular capacitat de veure més enllà de la realitat i de les coses palpables, i d’endevinar accions que encara pertanyen al futur. Veiem-ne únicament tres exemples. A Pedra Foguera, el Guillem s’adonarà abans que ningú de la ira creixent que l’arribada de Roger de Flor desperta en el fill de l’emperador de Constantinoble. A Nits de celobert tant el Víctor com l'Angelina de seguida tindran la intuïció que l'Elvira té alguna cosa a veure amb els misteriosos assassinats que es van succeint. I a Amb ulls de guácharo, la Melita ben aviat intuirà que el Raül amaga algun secret important. Aquesta és, sens dubte, una de les maneres que la nostra autora utilitza per atraure els lectors. Però n’hi ha d’altres. Com la localització de la majoria d’històries en espais reals coneguts i fàcilment identificables que proporcionen contínues dades geogràfiques. O el tractament donat als personatges. A propòsit de l’obra El faedor de mentides, Josep Maria Aloy ha afirmat el següent:

Si a més de bonic un llibre explica una bona història, millor. I si els personatges són seductors i rics en matisos, que ens fan viure escenes trepidants, encara més bé. Finalment, si està ben escrit, el llibre té totes les garanties de poder agradar a qualsevol lector. Doncs bé. Abans que res El faedor de mentides és una història més que bonica: és una història tendra, colpidora i, per tant, emotiva. És una bona història, d’aquelles que enganxen el lector.

Escola Catalana, juliol, agost i setembre de 2004.

7

Un altre dels trets formals de les seves obres és la riquesa lingüística que evidencien. Els seus contes i novel·les estan plens de dites, locucions, frases fetes que permeten un treball exhaustiu en aquest sentit. En aquest aspecte hi té molt a veure la seva experiència al camp, com a referent directe de la seva infantesa. Segons ens va dir, la vida al camp la va posar en contacte directe amb tota una sèrie d’expressions populars que desconeixien la gran majoria de les companyes de classe barcelonines. A més, els seus estudis posteriors de filologia també expliquen en part els girs lingüístics, sovint irònics, que es troben en moltes obres. Per últim, i considerant l’edat de molts dels protagonistes, moltes obres de Maria Carme Roca parteixen d’un context comú, l’escolar. Així, bona part dels protagonistes són estudiants que, si bé, no presenten un expedient acadèmic gaire lluït, es caracteritzen per un caràcter rebel i singular que determina totes els seves accions. És en aquest sentit que, per exemple a Pedra Foguera, sovint se subratllen els límits de la llibertat de l’individu i els seus anhels de superació. Defensora aferrissada del fet que "per viatjar, no cal moure’s de casa, ja que es pot fer amb la imaginació” —tal com subratlla a Port aventura té... Àngel—, podem afirmar que l’obra de Maria Carme Roca és una prolongació directa de la seva manera d’entendre i projectar la realitat al llarg del temps, tant des del punt de vista de la seva experiència personal com col·lectiva. Amb paraules altra vegada d’Andreu Sotorra:

La seva és una obra força independent, que manté una línia decidida que tant es mou amb solidesa en contes curts de gènere fantàstic com en novel·les breus de signe realista. Avui, 14 d’octubre de 2004

3. ITINERARIS DE LECTURA

Sis contes revoltats Edat de lectura Per l’enfocament de les diferents revoltes que es plantegen en aquest recull de contes, en els quals se subratllen els valors del treball en equip, de l’amistat, del poder de la imaginació, de l’acceptació d’un mateix —-inclosa l’acceptació de les pròpies limitacions i errors— i de la força del diàleg per solucionar conflictes, la lectura d’aquesta obra és adient entre els vuit i els nou anys. Argument Ens trobem davant de sis trames argumentals independents que parteixen d’una situació comuna: el desig de revolta que senten els protagonistes. A la primera narració una colla de pèsols congelats —liderats per en Bin— es revolten contra el destí immediat —que té forma de cassola plena d'aigua bullent— i, després de treballar en equip, aconsegueixen continuar sencers enmig de les plantes de la senyora Rosita.

8

A la segona narració, una boira trista desitja compartir els jocs amb els nens de la vall. Per posar fi al seu avorriment, decideix inflar-se a la vall i cobrir-la tota lamb la seva espessa capa fins que el Jordi —un dels nens de la vall— cau en un barranc i li demana auxili. Després d’ajudar-lo a sortir, la boira es desinfla i així aconsegueix fer amistat amb tots els nens. A la tercera narració, la fada Griselda, cansada de fer sempre de bona nena, decideix estudiar bruixeria per correspondència fins que la Best, la reina de les bruixes, li demana, a canvi de convertir-la en bruixa, que li porti la Sara, la reina de les fades, dins una ampolla de vidre. Quan és a punt d’intentar-ho, la fada Griselda s’adona de la gran maldat de les bruixes com la Best i decideix continuar sent una fada, després de demanar perdó per les seves males intencions. A la quarta narració, l'Àlex, un nen molt maco, pensa que la seva bellesa només li porta problemes i decideix canviar completament d’ imatge. Després de malmetre's els cabells, el nas, els ulls, de no netejar-se mai i de no parar de fer rots i pets, i d’escopir tothora, es converteix en la riota de tothom i s’adona que encara n’ha sortit perdent. Aleshores decideix deixar passar el temps fins que torna a recuperar l’aspecte original. A la cinquena narració les abelles d’un rusc estan tipes que els seus companys, els abellots, no col·laborin mai en cap feina i decideixen revoltar-se contra aquesta injusta situació. Entre totes, la Bel —una de les abelles feineres— és la que està més decidida a canviar les coses. I, fent cas a la Ginger —l’abella més realista— i a la Honey —la més assenyada de totes—, decideix fer arribar les seves queixes a la Lara —la reina de l’eixam—, que els proposa que es reuneixin amb els abellots. Després de discutir i de barallar-se molta estona amb ells, no arriben a cap mena d’acord però, amb el temps, i veient la desconsideració que les abelles els tenen, els abellots decideixen col·laborar de manera voluntària amb les feines de les seves companyes, per alegria i sorpresa de les abelles. A la sisena narració totes les sabates de què disposa la Marta —una nena molt eixerida i xerraire—li manifesten que, a part de les que tenen per costum, desitgen viure noves experiències. Durant tota la setmana següent la Marta se’n va a l’escola calçada amb les sabates de xarol fins que acaben ben esgotades. Un altre dia va a una festa de comunió amb les vambes i aquestes s’avorreixen perquè la Marta està molt quieta, fins que un nen vessa un got ple de coca-cola damunt d’elles. En altres dies la Marta s’entossudeix a pujar els arbres amb les sabatilles de ballet, a córrer pel jardí amb les xancletes de la piscina i a fer moltes excursions amb bicicleta amb les sabatilles d’estar per casa. Al final totes les seves sabates li demanen recuperar la funció original de cadascuna i, a canvi, ella els promet que les cuidarà molt més. Tema (o temes) El tema comú que uneix els sis contes té a veure amb la inconformitat davant una situació adversa i el desig de canviar-la superant totes les dificultats que calgui. Tot i així, les sis narracions representen valors diferents a l’hora d’assolir aquest propòsit. A L'agosarada revolta d’uns pèsols congelats se subratlla la importància del treball en equip, el valor del lideratge positiu, la solidaritat entre companys i com és de fonamental no defallir en els moments més compromesos. A L'engrescada revolta d’una boira juganera pren un relleu especial la força de l’amistat i la col·laboració entre tots per tal que no surti perjudicat ningú.

9

A La perillosa revolta d’una fada entremaliada es reflexiona sobre la facilitat amb què es poden agafar camins erronis i la perillositat que pot comportar no saber rectificar a temps. A la vegada, se subratlla la importància de saber demanar perdó després d’una equivocació voluntària. A La secreta revolta d’un nen molt maco es planteja el tema de la imatge exterior de les persones i dels prejudicis que se’n deriven. En aquest sentit, se subratlla la importància de la pròpia acceptació física com a condició indispensable per poder tenir el respecte dels altres. A part, es planteja la reflexió segons la qual tots els extrems són dolents i el més aconsellable és saber trobar el punt mig de totes les coses. A La justa revolta d’unes abelles es planteja directament la problemàtica de la discriminació per raons de sexe i d’estructura social. També s’incideix en la qüestió que els diferents punts de vista poden canviar motivats pel pes de l’evidència lògica respecte d’algunes situacions ben injustes. Per últim, es reforça el sentit de les vies pacífiques i dialogades com les úniques possibles per trobar sortida a qualsevol mena de conflicte. I, per últim, a L’esbojarrada revolta d’unes sabates s’incideix en el tema del desig de voler ser com els altres sense tenir en compte les pròpies limitacions i, en conseqüència, es reflexiona sobre l’acceptació d’un mateix o d’una mateixa. A part d’aquestes temàtiques concretes, el llibre també planteja diversos subtemes com ara l’ecologia, les ciències naturals, la història, l'urbanisme, la igualtat de gènere, la capacitat de sacrifici, la solitud malportada, la rancúnia, l’educació per a la salut, entre d’altres. I, a més, les trames incloses en aquest recull de narracions també permeten reflexionar sobre les condicions de la pau, la diversitat cultural i la necessària convivència entre pobles i persones diferents per tal que sigui possible un desenvolupament sostenible, és a dir, els tres eixos sobre els quals va girar el Fòrum de les Cultures 2004. És per aquesta raó que, en ocasió d’aquest esdeveniment a Barcelona, Sis contes revoltats va ser seleccionat com a llibre apropiat per treballar els valors, les actituds i els plantejaments d’aquests tres eixos temàtics, sobretot pel que fa a les condicions de la pau. Personatges Una de les característiques que comparteixen la majoria dels contes és la presència de col·lectius en els quals sempre hi ha un líder que destaca i porta la veu cantant. En aquest sentit, i en molts casos, la revolta que es plantegen dur a terme és fruit d’una decisió individual d’un personatge, que així agafa més protagonisme, que mira de ser acceptada —amb sort diversa— per la resta de membres del col·lectiu i que, en ocasions, ha de superar la negativa d’un d’aquests membres. És el cas per exemple del primer conte del recull, L'agosarada revolta d’uns pèsols congelats, en què Bin, un dels pèsols —al qual també perilla la integritat física—, mira de mobilitzar la resta per tal d’evitar el fatídic final que els prepara la senyora Rosita. I ha d’enfrontar-se amb l’actitud passiva d’un pèsol esquifit "que restava molt quiet en un raconet de la bossa". En aquesta narració, i a part de la senyora Rosita, també trobem com a personatges secundaris tant el seu gat, en Mixo, com la resta de pèsols, que també duen la revolta a bon terme. La mateixa situació s’esdevé a la tercera narració, La perillosa revolta d’una fada entremaliada, en la qual la Griselda engresca les altres fades a convertir-se en bruixes

10

i, davant la passivitat d’aquestes —com ara la Gudrun, la Leia i la Lisa— decideix tirar pel dret individualment. A part d’aquestes fades també destaquen els personatges de la Sara, la reina de les fades i la Best, la reina de les bruixes, a part de la resta de les fades i d’un esquirol que li facilita el material per poder estudiar bruixeria. També és el cas de la cinquena narració, La justa revolta d'unes abelles, en la qual la Bel, una de les abelles treballadores, ha de discutir amb la Ginger i amb la Honey la possibilitat de canviar la injustícia que pateixen per culpa dels abellots. I trobarà la major oposició a la seva idea en el Dropot, l’abellot "més murri i gandul". Amb el temps, però, els abellots Panxot i Mandretes canviaran la seva actitud per alegria de la Lara, l’abella reina de l’eixam. A part d’aquests personatges, hi ha la resta d’abelles "obreres" i d’abellots. En el cas de l’ultima narració, L’esbojarrada revolta d’unes sabates, la revolta té una iniciativa col·lectiva des d’un bon començament. Així, les vambes, les sabates de xarol, les botes d’aigua, les botes d’esquiar, les xancletes d’anar a la piscina, les sabatilles de ballet i les sabatilles d’estar per casa de la Marta —que esdevé la protagonista indirecta— són les que alhora exigeixen canvis en la seva vida. A part, i de manera molt més secundària, també hi intervenen la mare de la Marta, la Mireia —una amiga de l’escola—, la iaia de la Mireia i un nen que vessa un got de coca-cola damunt de les vambes. Pel que fa a la segona narració, L'engrescada revolta d’una boira juganera, i a la quarta, La secreta revolta d’un nen molt maco, els personatges protagonistes actuen individualment des d’un bon començament. En el primer cas, una boira baixa que s’avorria molt, no té sort quan mira de cridar l’atenció del Jordi -un nen de la vall- i amb la seva malifeta altera la vida dels altres nens de la vall i de les seves mares, així com també els cotxes, els enamorats i les autoritats dels diferents pobles. A banda, també es fa referència a la mare del Jordi i als pares de la boira baixa: una boira gebradora i una boirina. En el segon cas, l'Àlex com a protagonista es revolta contra la pressió que rep dels personatges que l’envolten, sobretot els seus pares i la tieta Angelina. Però al final serà l’actitud que li demostren els altres nens de l’escola la que el farà canviar d’opinió sobre el seu físic. D’altra banda, en aquests contes trobem personatges que formen part de la quotidianitat dels lectors i lectores (un menjar conegut, un fenomen meteorològic habitual, uns insectes propers o una part de la indumentària comuna) o bé fan referència a d’imaginari col·lectiu i a una problemàtica —la derivada del físic— que es comença a plantejar en la seva franja d’edat. Suggeriments didàctics1 1. Una de les parts gairebé indispensables per tal d’afavorir la comprensió lectora de qualsevol obra infantil o juvenil és la de les il·lustracions que acompanyen el text, en el nostre cas obra de Montserrat Cabo. A partir de la coberta de Sis contes revoltats, proposeu a l’alumnat que descrigui què hi veu i que indiqui quin personatge els atrau més i el motiu. Després, i en grups reduïts, demaneu-los que associïn els sis títols que figuren a l’índex (pàg. 67) amb els personatges de la coberta.

1 Trobareu altres propostes didàctiques relacionades amb l’àrea de Llengua Catalana i Literatura, i també amb l’àrea de coneixement del medi natural i en relació a diferents eixos transversals a la Guia de Lectura que la mateixa Maria Carme Roca i l’editorial Alfaguara/Grup Promotor han elaborat a propòsit d’aquest llibre.

11

2. Els personatges d’aquests contes es revolten perquè no estan contents amb el que els passa. De manera oral i individual demaneu als nens i a les nenes que expliquin una experiència viscuda en la qual van reaccionar contra una cosa que tampoc no els agradava i, sobretot, com van resoldre la situació. 3. Quan l'Àlex —el protagonista d’un dels contes— es mira al mirall, no veu res de l’altre món "uns cabells sedosos, potser, uns ulls grossos i expressius d’un color indefinit...". Demaneu als nens i a les nenes que s'autodescriguin físicament per escrit i que després facin una breu descripció física o bé de cadascuna de les persones amb qui viuen a casa o bé de dos amics i de dues amigues molt propers. També es pot proposar que demanin i adjuntin al text una fotografia de les persones descrites. 4. A partir d’aquest mateix conte, proposeu a l’alumnat un treball que inclogui el major nombre de tipus de calçats que arribin a conèixer i la seva relació amb els diferents tipus d’oficis i d’activitats de les persones. 5. En aquest recull sovintegen situacions dialogades entre els personatges. En petits grups i després de repartir personatges i veu narrativa, feu que els nens i les nenes llegeixin expressivament qualsevol d’aquests diàlegs, per exemple el que es troba a la pàgina 9, a partir de "-Companys!, la nostra fi..." fins a "...va poder-se reunir amb la resta de revoltats" a la pàgina 12. 6. En un dels moments de la segona narració es pot llegir el següent : "va passar el temps i la boira es va adonar que allò només era una frase feta". Després d’explicar als nens i a les nenes el significat d’aquestes paraules subratllades, demaneu-los que busquin a quina frase feta en concret es refereix la narradora i que després mirin d’esbrinar-ne el significat. 7. En relació també a aquesta riquesa lèxica que conté el llibre, demaneu a l’alumnat que busqui deu locucions i frases fetes, extretes dels diferents contes, i que n’expliquin el significat. 8. La fada Griselda fa conjurs per encantar la Sara, la reina de les fades. Proposeu a l’alumnat que juguin a convertir-se en bruixes i bruixots i inventin conjurs, sempre a partir d’un rodolí. 9. Al final de la narració L'engrescada revolta d’una boira juganera es fa referència al joc de la gallineta cega. Proposeu als nens i a les nenes que escriguin les normes d’aquest joc i, després de llegir-les i de matisar-les en públic, les posin a la pràctica per donar-lo a conèixer als companys i a les companyes que el desconeixien. 10. A partir del conte La justa revolta d’unes abelles, demaneu als nens i a les nenes que busquin informació sobre el procés d’elaboració natural de la mel i la participació concreta de les abelles en aquest procés. 11. Dels sis contes, n’hi ha un que s’identifica més amb la realitat, és a dir, no hi trobem elements fantàstics. Quin és? I el conte que t’ha agradat més? Fes-ne un petit resum. 12. A La secreta revolta d’un nen molt maco s’indica que el protagonista va portar a terme una revolució "metamorfòsica", a l’estil de la que experimenten els cucs de seda. Proposeu a l’alumnat que busqui informació sobre aquesta transformació i l’expliqui oralment o per escrit.

12

13. A partir dels contes La perillosa revolta d’una fada entremaliada i La justa revolta d’unes abelles, organitzeu una representació teatral.

Port Aventura té... Àngel Edat de lectura Tenint en compte que el protagonista fa sisè de Primària i que es tracta d’un llibre que no para de fer volar la imaginació ni de proposar múltiples lectures a partir de la mateixa trama, és un llibre adreçat a lectors a partir dels nou anys i, en concret, es recomana com a lectura per ser treballada especialment a cinquè d'Educació Primària. Argument L'Àngel és un noi de sisè de Primària, molt conegut a l’escola pels companys i sobretot pels mestres. Justament un dels dies que esperava amb més delit, el de l’excursió de tot el curs a Port Aventura, unes inoportunes angines combinades amb una febre molt alta l’obliguen a no aixecar-se del llit i a perdre’s l’oportunitat de fer realitat una de les seves passions: pujar al Dragon Khan. Obligat a fer repòs, no para d’imaginar-se què deuen estar fent els companys i les companyes de classe i com s’ho hauria passat de bé si no hagués tingut problemes de salut. A mig imaginar, però, el Dragon Khan de la samarreta de Port Aventura que té damunt una de les cadires li proposa passar el dia al parc sense que ningú el vegi ni el pugui molestar gens, només a canvi d’aixecar els braços. Després de conversar una mica sobre la mala fama que tenen els dracs, l'Àngel estira els braços i de cop i volta es troba al capdamunt de l’atracció desitjada. Però no tot és tan bonic. Darrera aquesta proposta tan llaminera, hi ha les secretes intencions d’un drac malvat, en Fa-tu Long, que ha anul·lat temporalment els poders del Dragon Khan i que aconsegueix que, sense adonar-se’n, l'Àngel corri seriosos perills, al costat de la Gisela —una de les companyes de classe.. Tot plegat per tal de servir les també nefastes intencions de Galipa, una serp emplomallada. Sorpresa perquè l’Àngel no ha parat d’aixecar els braços tota la nit, l’endemà la seva mare el plany pels efectes de la malaltia que pateix. Poc després, l'Àngel mira la samarreta de Port Aventura que des del dia anterior té damunt una cadira de l’habitació i li fa tot l’efecte que el Dragon Khan li cluca l'ullet. Tema (o temes) Un dels temes que es plantegen primerament és el de l’acceptació d’una adversitat en un nen d’onze anys. És a dir, la manera com, a vegades, es poden compaginar els desitjos més immediats amb una situació inesperada que impossibilita totalment de fer-los realitat. També es fa referència a temes com la conscienciació sobre les limitacions físiques que causen les malalties,d’il·limitat poder de la imaginació davant una realitat que no complau, la mala fama llegendària que arrosseguen alguns animals, l’eterna lluita entre les forces del bé i les del mal, la cooperació i enfrontament entre iguals, i també els rituals religiosos que comporten sacrificis humans.

13

Com a eixos transversals tractats en el llibre, hi trobem l’ecologia, la geografia, la diversitat cultural, l’educació per a la convivència, i els valors de la família i de l’amistat. Personatges Tota la narració gira al voltant de l'Àngel Repòs, dels seus desitjos frustrats i de la realització de les seves fantasies des del llit estant. Definit com un "element xerraire, somiatruites i cap de trons" des del primer moment, se’ns mostra amb un caràcter singular i contestatari també davant de l’evidència de la febre i de les angines. Per tal de no haver de renunciar als seus propòsits, fins i tot prova de passar per damunt dels consells i remeis mèdics. Una actitud independent que manté al llarg de tota la novel·la i que el posiciona contínuament respecte dels altres personatges i que, fins i tot, fa que aquests se’n desmarquin. Així, de seguida s’evidencia la distància —-gairebé insalvable— entre les persones grans i ell. La mare li intenta fer entendre la raó per la qual no pot anar a Port Aventura, tot considerant que la febre el fa desvariejar i, en veure que fa uns moviments estranys amb els braços, fins i tot li planteja la possibilitat d’ingressar-lo. Després arriba el metge, el qual ni es digna a contestar el pacient quan aquest li demana que li dobli la dosi d’injeccions i es compadeix de la mare "per haver-se de cuidar d’un marrec que no promet gens com a bon malalt". El dia abans de tot plegat, el míster —el professor d’anglès— el va mirar seriosament i "li va demanar que, per variar, per un dia de la seva esbojarrada existència, fes el favor de treballar una mica". També el Cesc —el tutor— "sempre li diu que amb ell no es pot anar enlloc" i per tant té una visió de l'Àngel que també ens ajuda a caracteritzar-lo de seguida i a fer-nos el càrrec de les seves maneres com a adolescent, definides com "un currículum que fa pena", i que "no fan honor al seu nom". Tot i així l'Àngel està convençut que no és pas un problema seu sinó dels altres, i que la culpa és dels mestres "que no els saben motivar amb els rotllos que els engalten". Fet un sac d’ossos "belluguet i escardalenc", més endavant el nostre protagonista també es presenta a certa distància respecte dels companys de classe, sobretot d’alguns en concret. Com ara la Gisela, "la setciències de la classe", a la qual —mogut per l’enveja— li deixa anar un "no ets normal, nena". I la cosa no acaba pas aquí. Aprofitant que no el senten comença a repartir floretes als companys i companyes que no li cauen bé. Al fatxenda del Roman, li etziba un "cara de cul" i també aprofita l’ocasió per proclamar a la Clara com arriba a ser de lletja, ja que segons el nostre protagonista és "el cardot més gran de tot el planeta i part de d’univers". Per últim, tampoc no deixa escapar l’oportunitat de retreure al Cesc els zeros que arriba a encolomar-li. De tots però, hi ha un personatge que evoluciona lleugerament en positiu al llarg de la novel·la. Ens referim a la Gisela. que, amb la seva participació activa en l’aventura, possibilita una complicitat amb el protagonista que fa que al final aquest acabi tenint una altra consideració de la seva companya de classe. D’altra banda, trobem tot un repertori de personatges fantàstics —alguns amb orígens mitològics— i que a la novel·la de sobte cobren vida per incidir directament en la història. Ens referim al drac de la samarreta de Port Aventura —al qual s’il·lumina la cara abans de dialogar amb el nostre protagonista—, i sobretot a Fa-tu Long, el drac malvat que ha estat capaç d’anul·lar els poders del Dragon Khan per enganyar l'Àngel. Al seu costat, l'Engalipamecacòal —la serp emplomallada més coneguda com a

14

Galipa, provinent de la zona dels asteques— es transformarà fins i tot en una sacerdotessa per tal de dur a terme un ritual dedicat a una divinitat. Tret de Fa-tu Long i de la Galipa —que simbolitzen al llibre les forces del mal—, la nova aparició en escena de l’autèntic Dragon Khan servirà per reforçar les forces del bé i per tornar les coses a lloc. A banda de tots aquests personatges, n’hi ha d’altres que tenen una presència fugaç a la trama. Com ara el practicant —que administra una nova injecció a l'Àngel—, l’encarregat de l’atracció del Dragon Kha-, els altres elements de Port Aventura —que per uns moments també cobren vida—, els pares de la Gisela i el director de l’escola. Suggeriments didàctics (2)

1. A Port Aventura té... Àngel predominen contínuament els diàlegs entre els diferents personatges. De tots aquests diàlegs, els que manté el protagonista sobretot amb els dracs i amb la serp es poden seguir de manera molt gràfica a través de les diferents tipologies i cossos de lletra. Per parelles o en petits grups, proposeu a l’alumnat que llegeixin aquests diàlegs en veu alta i de manera expressiva, tot imitant el caràcter de cadascun dels personatges. En trobareu una bona mostra a l'inici del tercer capítol (pàg. 23). 2. Una altra de les característiques del llibre és la riquesa de frases fetes. Tot recordant a l’alumant que són expressions que no podem interpretar literalment, demaneu-los que expliquin oralment o per escrit —amb ajuda o no d’un diccionari apropiat— les expressions següents i que a continuació inventin una oració amb cadascuna: "menjar com una llima" (pàg. 13), "faltar un bull" (pàg. 21), "tirar floretes" (pàg. 34), "anar com una seda" (pàg. 35), "tocar el dos" (pàg. 38), "quedar-se amb un pam de nas" (pàg. 43), "perdre el fil de..." (pàg. 59), "haver begut oli" (pàg. 87)... 3. En el llibre també abunden les locucions. Després d’explicar a l’alumnat que són paraules que tenen el valor semàntic d’un sol mot, proposeu, per exemple, que relacionen les següents amb els mots que hi ha més avall :

2 Elaborada per Rosa Arcarons i Vila, existeix una fitxa d’animació a la lectura a partir d’aquest llibre publicada per la mateixa Editorial Casals l’any 2001.

1. "Cap de trons" (pàg. 5) 2. "Sac d'ossos" (pàg. 13) 3. "De pet" (pàg. 34) 4. "A tort i a dret" (pàg. 48) 5. "A cau d'orella" (pàg. 58) 6. "Curt de gambals" (pàg. 76) 7. "De fit a fit" (pàg. 77) 8. "Tocat del bolet" (pàg. 79) 9. "Sa i estalvi" (pàg. 89)

a. En veu baixa b. Prim c. Beneit d. Poc entenimentat e. Eixelebrat f. Arbitràriament g. Il·lès h. Directament i. Cara a cara

4. En un moment del llibre se’ns diu que l'Àngel "es va trobar amb un drac ximple i amb una serp tocada de l’ala, més ben dit, de la ploma". Proposeu a l’alumnat que inventin frases fetes, tot adaptant-les a diferents animals.

15

5. Tot i que en parla contínuament, la narradora no ens descriu l'Àngel d’una manera global. Proposeu a l’alumnat que n’escrigui una descripció i que després la llegeixi en veu alta per posar-la en comú amb els altres companys i companyes de classe. 6. En un moment de la novel·la i, en referència al protagonista, el narrador afirma el següent : "Ell ja ho veu, ja, que no fa honor al seu nom i que als onze anys té un currículum que fa pena" (pàg. 12). Demaneu a l’alumnat que expliquin el sentit de la frase i que també reflexionin sobre el perquè del cognom de l'Àngel. 7. Reflexioneu amb els nens i les nenes que teniu a classe sobre la naturalesa real o fantàstica d’aquesta novel·la. A continuació proposeu-los que relatin l’últim somni que recorden o que n’inventin un, i que al final facin un llistat amb totes les fantasies que hi apareguin. 9. A partir d’aquestes paraules de l'Àngel "mama, mama, dóna’m alguna cosa d’efecte ràpid!. M’he de trobar bé, no puc faltar." (pàg. 7), proposeu al vostre alumnat que faci un treball sobre les causes que provoquen malalties tan comunes com el refredat i el procés que acostumen a seguir. El treball podria d’incloure els consells a seguir en cas d’un refredat, i també el dibuix i l’explicació del funcionament d’un termòmetre de mercuri. Seria ben aconsellable que els nens i les nenes arribessin a la conclusió que les malalties no són com els correus electrònics o els missatges de mòbil, que es fan ràpidament, sinó que han de seguir el seu curs i no volen cap mena de pressa. 10. De forma oral, demaneu a l’alumnat que expliquin el sentit de la frase: "quan les coses no es poden compartir perden molt la gràcia" (pàg. 37). 11. Respecte d’un dels personatges, la serp emplomallada Engalipamecacòal, proposeu als nens i a les nenes que busquin informació sobre la cultura asteca i els seus rituals religiosos. I que investiguin si la Galipa té alguna cosa a veure amb la serp que apareix a la bandera actual de Mèxic. 12. A partir de la frase "de moment només veu el diàleg com una via de sortida" (pàg. 57), feu que els alumnes i les alumnes reflexionin i duguin a terme un petit debat a partir de la dita "parlant la gent s’entén".

Pedra foguera Edat de lectura Per la referència directa a una part de la història de Catalunya narrada en primera persona, per les ganes que té el protagonista de conèixer món i de viure aventures, i pels diferents valors que se subratllen, com ara l’amistat, la complicitat i la capacitat de sacrifici per als altres, es tracta d’una novel·la adequada per ser treballada a segon d'Educació Secundària Obligatòria, Argument En ple segle XIV i com a fill de pagès, el futur que espera a en Guillem, un noi de deu anys, es troba del tot limitat per un entorn familiar marcat per la precarietat econòmica i per la dura feina al camp. L’anada a Barcelona, però, on descobreix "la immensitat sense parets" del mar, l’engresca a no acceptar aquest destí i a fer realitat el seu somni més cobejat: partir cap a l’Orient. Per això, quan el seu oncle Grau proposa a la

16

família que l’acompanyi a Sicília per tal de lluitar al costat dels almogàvers, el desig que sempre havia tingut en Guillem de convertir-se en cavaller creix més que mai. Tot i les reticències del seu pare, i després d’acomiadar-se de la Maria, la germana amb qui comparteix una gran afinitat, inicia l’aventura siciliana al costat de l’oncle Grau i, entre d’altres cavallers de la Companyia Catalana, coneix de prop Ramon Muntaner. Després de Sicília arriba a Constantinoble, on viu ben de prop tot un seguit d’esdeveniments històrics en diferents escenaris geogràfics, com ara l’enfrontament entre almogàvers i alans, i també el casament de Roger de Flor amb la neboda de l’emperador. Mica a mica la seva participació en els fets —sobretot bèl·lics— li fan prendre part decisiva en la lluita i el converteixen en testimoni directe de la traïció que acaba amb la vida de Roger de Flor. Posteriorment, i mogut pels esdeveniments, el mateix Ramon Muntaner el nomena capità. Després de descobrir que tot el que pensava dels almogàvers s'adiu poc amb la realitat, de conèixer l’ambició pel poder de ben a la vora i de patir també la mort de l’oncle Grau, el Guillem madura en molts sentits. Temps després, havent vist perillar la vida en força ocasions i després d’assolir unes victòries ben decisives per al seu exèrcit, pren la decisió de tornar a casa, tot i que sigui a desgrat de Ramon Muntaner. Després de vuit anys fora, retroba la família —sobretot la germana Maria— i, passat l’estiu i com a "llavor que no arrela fàcilment", decideix tornar a marxar, reclamat altra vegada per l’aventura. Tema (o temes) Considerant la situació que es planteja, un dels temes centrals de la novel·la és el de la superació personal per la via de l’ambició. Així, el protagonista no es resigna en cap moment a acceptar el paper que li reserva el futur i, tot trencant els límits familiars i socials, mostra el coratge suficient per llançar-se a l’aventura. Pel que fa a les relacions personals, a la novel·la també se subratllen altres aspectes com l’amor propi, el valor de l’amistat, la complicitat entre germans i les no sempre senzilles relacions entre pares i fills. D’altra banda, i en el sentit del valor donat a la història, s’aborden indirectament altres temàtiques. Com els excessos en temps de guerra, la traïció, la venjança, els casaments de conveniència política, la fidelitat a la monarquia al segle XIV i l’ambició desmesurada pel poder. Per últim, i en un nivell més concret, la novel·la també fa referència indirecta al valor de les coses immaterials, al compliment de les promeses, al perill de les idealitzacions sense coneixement de causa i a l’allunyament de la infantesa en el camí cap a la maduresa personal. Personatges La novel·la té un protagonista indiscutible, en Guillem, el fill d’un pagès que gràcies a la seva ambició esdevindrà un capità de la Companyia Catalana. Al voltant d'ell, doncs, es dóna peu i joc a la resta de personatges, que podem agrupar en dos àmbits. Els del seu entorn familiar i els de la seva aventura mediterrània. En Guillem Definit, tal com hem vist, com una "llavor que no arrela fàcilment", en tindrà prou en veure la immensitat marina per adonar-se "que un món nou" s’obre als seus ulls i per prendre la decisió d’embarcar-se lluny en un intent de superar la limitació econòmica

17

familiar. Davant d’un horitzó que se li ofereix "llaminer i ple d'aventura", la proposta de l’oncle Grau —al qual el nostre protagonista admira en gran manera— li serà suficient per mirar de fer entendre als pares el seus dos grans desitjos: partir cap a l'Orient i arribar a ser cavaller. Carregat d’amor propi i valent de mena, abans de deixar la família va a trobar la Maria, la germana petita amb qui manté des de sempre una relació estreta, i li confia els seus projectes. En ple viatge només li cal vestir-se d’almogàver per omplir-se d’orgull i veure’s més gran. Per això, i tot i que en ocasions enyora encara l’escalf matern, no voldrà relacionar-se amb els joves de la seva edat que també formen part de l’expedició. Autodefinit com "un pagès esdevingut soldat. Sense riqueses ni títols. Només amb somnis de grandeses" ben aviat demostrarà una de les seves facultats més singulars. La intuïció sobre els fets que poden esdevenir-se. Per això és gairebé el primer que s’adona de la ira naixent que desperta en el fill de l’emperador de Constantinoble la presència en aquelles terres de Roger de Flor. Una mica més endavant, la inesperada mort de l’oncle Grau l’omple de força per entrar al camp de batalla i fa anar l’espasa amb una gran destresa contra els turcs. Amb una intervenció brillant, tot sumant victòries, s’’acaba convertint en un cavaller destacat de la Companyia Catalana fins que els esdeveniments el converteixen en testimoni i protagonista directe d’una sèrie d’episodis —com l’assassinat de Roger de Flor— que el marcaran definitivament i que faran que ni tan sols li faci por perdre la vida. Tot i que encara li costa entendre enganys com el que pateix per part del seu inseparable amic alà, en Gió, al final defensa la seva posició encara que hagi de llevar-li la vida. Finalment, i com a fruit del valor demostrat, als catorze anys acaba sent nomenat capità, un motiu més per un orgull que després el farà decidir de tornar a casa, tot i les reticències que li demostrarà Ramon Muntaner, el seu mestre en les diferents campanyes militars. L’entorn familiar De seguida que comença la novel·la assistim al contrast entre una realitat familiar marcada per les possibilitats econòmiques limitades, la quotidianitat i la dura feina al camp —assumides totalment pel pare i pel germà del protagonista— i els desitjos de superació de tot plegat per part del Guillem. En aquest sentit, una de les conseqüències directes d’aquest contrast el representarà la no entesa permanent entre el pare —que no comprendrà mai que un dels seus fills vulgui ser soldat i, encara menys, que es converteixi en un almogàver— i el Guillem, que acabarà fent la seva, també gràcies a la complicitat de la mare —que veu en la seva aventura una possibilitat de superació econòmica—, a la relació estreta que manté amb la Maria, la germana petita, i sobretot al vistiplau de l’oncle Grau, qualificat igualment d’aventurer i pocavergonya pel mateix pare del Guillem. D’una altra banda el Pere, el germà gran, representa, com hem apuntat, l’acceptació passiva del destí familiar. A part, i també en relació amb aquest nucli familiar, hi situem altres personatges fugaços com Madona Englina —que durant anys acollirà la Maria com a cosidora—; la seva minyona Francesca; la Bernarda —vella guaridora que es fa càrrec de la lesió del Pere—; Mateu, el carboner; Alodis, la veïna; i el germà que la mare del Guillem espera quan aquest marxa i que és qui el rep quan retorna anys després. Ara bé, de tots aquests personatges destaca sobretot l’afecte que comparteixen el Guillem i la Maria, i també la complicitat que el nostra protagonista mostra primer amb

18

l’oncle Grau i després amb la tieta Agnès —que esdevenen personatges pont entre l’àmbit familiar i l’aventura. L'aventura mediterrània Tot i que esdevindrà l’autèntic impulsor que en Guillem s’embarqui, un dels trets que presenta l’oncle Grau és la seva evolució al llarg de la novel·la, en el sentit que passa de ser l’admiració absoluta del seu nebot a deixar-se enverinar per la recompensa econòmica de cada campanya militar. A més, l’amor que sent per l'Agnès i la defensa a tota ultrança del seu honor, davant del fill del cap dels alans, el portaran a una mort que es convertirà en un autèntic revulsiu per al nostre protagonista. Per la seva banda, la tieta Agnès, "d’extraordinària bellesa, a més de coratjosa i intel·ligent", tindrà també una repercussió directa en l’aventura del Guillem, que l’arriba a adoptar com la mare que no té i que de seguida mantindrà una complicitat amb ell, fins i tot en plena batalla. L’aventura viscuda pel Guillem el posarà en contacte directe amb personatges històrics com Ramon Muntaner —amb qui s’entén des del primer moment— i Roger de Flor —vicealmirall de la marina de guerra que arribarà a casar-se amb la neboda de l’emperador de Constantinoble, Maria de Bulgària i que finalment, i després de ser nomenat Cèsar de l’imperi serà traït i assassinat—, entre molts d’altres personatges històrics que podem identificar malgrat que en alguns casos hi hagi variants significatives en els seus noms i cognoms. Per últim, i a part dels personatges col·lectius —com ara els mariners, els genovesos, els almogàvers, els alans, els almugatens i els búlgars—, destaca el personatge de Gió, jove alà que compartirà una estreta amistat amb el nostre protagonista fins que l’enfrontament entre els seus pobles respectius els distanciarà i provocarà una traïció que durà Gió a la mort en mans de Guillem. Suggeriments didàctics 1. La novel·la s’inicia amb una vinguda a Barcelona per part de Guillem juntament amb el seu pare i la seva germana Maria. Demaneu als vostres alumnes que us indiquin per escrit amb quines dues finalitats visiten la capital catalana i que després elaborin un mapa de la zona de la ciutat per la qual es mouen. 2. A la novel·la es comenta que la Maria, a canvi de la seva feina com a cosidora per a madona Englina rebria "tres quarteres d’ordi, una camisa, un mocador gran per cobrir el cap i les espatlles i un briau de fustany" (pàg. 17). Aprofiteu l’avinentesa per demanar als vostres alumnes que cerquin informació sobre la manera de vestir de la gent del segle XIV i identifiquin les peces del vestuari que s’esmenten a Pedra foguera. 3. Una de les imatges del món exterior que primer colpeixen el Guillem són els tres homes penjats i envoltats de mosques que hi ha a l’entrada de Barcelona. Proposeu un debat entre els vostres alumnes sobre la pena de mort i la manera d’aplicar la justícia als malfactors al llarg de la història. 4. Proposeu als vostres alumnes que elaborin una relació de tota la tipologia de pedres que s’esmenten a la novel·la i la relació directa entre les seves propietats i els fets narrats en cada moment.

19

5. En un primer moment, el Guillem desitja afegir-se als almogàvers, als quals admira des de sempre. Després s’adona que també cometen males accions i que n’hi ha de dolents. Demaneu als vostres alumnes que busquin i aportin informació sobre aquest exèrcit (cronologia, característiques, vestuari, principals gestes...) i que mirin d’identificar els personatges que van existir a la realitat. 6. Feu llegir l’apreciació següent del Guillem respecte dels almogàvers: “La imatge que jo tenia d’herois, de protagonistes de campanyes per la Mediterrània sota la bandera dels comtes reis catalans, no s'adeia amb la realitat" (pàgs. 40-41). Després proposeu una debat entre el vostre alumnat sobre el perill de les idealitzacions extremes. 7. Expliqueu els límits entre les classes socials al segle XIV i a continuació demaneu als vostres alumnes que il·lustrin la seva posició en una piràmide. Podeu servir-vos d’aquestes paraules del Guillem extretes de la novel·la: "Tenia clar que estava saltant-me les normes: el pagès estava lligat a la terra i jo volia escapolir-me’n per anar a l’aventura" (pàgs. 48-49). 8. Darrere bona part de la trama de Pedra Foguera, hi ha dos referents directes. Un d’històric —el de la conquesta de la Mediterrània per part de Roger de Flor al capdavant de la Companyia Catalana— i un de literari —les peripècies del cavaller Tirant tant a Sicília com a Constantinoble. Proposeu als vostres alumnes un treball de comparació entre les tres històries, on en destaquin les coincidències. 9. En un altre moment s’esmenta directament la Crònica que està elaborant Ramon Muntaner (pàg. 65), en la qual i de manera deliberada al final no sortirà cap esment al nostre protagonista. Demaneu al vostre alumnat que cerqui informació sobre la crònica històrica que va signar Ramon Muntaner i aprofiteu l’ocasió per subratllar el caràcter subjectiu que domina en la majoria de cròniques o de relats que encarregaven els diferents reis com a elogi de les seves pròpies glòries i conquestes. 10. Més endavant es fa referència al casament entre Roger de Flor i Maria de Bulgària. Segons en Guillem es tracta d’un casament "de conveniència política" (pàg. 69). Proposeu als vostres alumnes una reflexió sobre aquests enllaços “polítics” i demaneu-los que trobin d’altres exemples amb la intervenció directa de representants de la corona catalana. 11. Proposeu als vostres alumnes que elaborin un mapa de la Mediterrània i tracin la ruta que du a terme en Guillem a la novel·la. 12. D’algunes de les dites i frases fetes de la novel·la, demaneu al vostre alumnat que en busquin el significat i que, amb cadascuna, creïn dues frases més. Exemples:

• "I temia que m’engeguessin a pastar fang" (pàg. 51). • "Imagino que la meva cara era un llibre obert" (pàg. 58). • "l’oncle Grau estava més content que un gínjol" (pàg. 75). • "Jo, en Guillem, fill d’en Pere de la parròquia de la Roca, venia de l’hort" (pàg. 90). • "l’exèrcit genovès es va reembarcar i va tornar a Constantinoble amb la cua entre les

cames" (pàg. 103). • "Tenia por que quan tornés en Rocafort m’engegués a dida" (pàg. 105).

13. Incentiveu una reflexió en veu alta per part dels vostres alumnes respecte de les coses realment importants de la vida. Podeu partir d’aquestes paraules del Guillem: "M’adonava que per més or i monedes que portés al sarró res no es podia comparar amb l’afecte de tenir una família, una dona, uns fills..." (pàg. 116).

20

14. A la pàgina 118 el mateix Guillem fa una petita referència al cant de les sirenes que va sentir Ulisses. Demaneu als vostres alumnes que busquin informació respecte d’aquest cant i la seva incidència en el protagonista de l'Odissea.

Nits de celobert Edat de lectura Considerant la duplicitat constant de trames i el fet que es tracta d’una novel·la dominada pel misteri i per la intriga que des de la primera frase demana la participació activa per part dels lectors i lectores en el descobriment de les persones responsables d’una angoixant sèrie d’assassinats, es tracta d’una lectura adequada per a alumnes a partir de catorze anys (tercer d'Educació Secundària Obligatòria). Argument Situats en un immoble on va viure l’autora —al cor del barri Gòtic barceloní—, els personatges d’aquesta novel·la protagonitzen múltiples trames en paral·lel. La inesperada mort de la xicota del seu germà —la tercera consecutiva d’una noia de quinze anys del barri— anima el Víctor a investigar-ne la causa. Amb la complicitat de l'Angelina, l’àvia de la seva estimada Marta, de seguida dirigeix totes les sospites cap a l'Elvira, una veïna de la mateixa casa del carrer de la Fruita que amaga una història de bruixeria i de venjança juntament amb la seva cosina Joana. D’altra banda les restes de flors d’acònit, trobades en cadascuna de les víctimes, també fan seguir la pista de l’autoria dels assassinats tant a Daniel Torres, l'inspector en cap de la policia, com al doctor Josep Garcia. Al final però, les conclusions a les quals arriben primer el Víctor i l'Angelina, i la fatídica evidència que la Marta pot convertir-se en la propera víctima si no actuen de pressa, desemmascaren la veritable causa de tantes morts innocents i precipiten un desenllaç marcat per la tragèdia des d’un bon començament. Tema (o temes) Darrere les diferents accions de la novel·la, s’hi entreveu sempre la lluita entre el bé i el mal. Tot plegat al voltant de la Marta, damunt la vulnerabilitat de la qual es projecten les bones i les males intencions d’altres personatges. Entre els que miren de protegir-la, destaca l’amistat sincera, sigui en forma de l’amor esperançat i d’entrada no correspost, del Víctor, o de l’amor de l’àvia, a més del també present amor dels pares. Pel que fa als que es confabulen per acabar amb la seva vida, prenen el relleu les pràctiques de bruixeria. En relació amb aquests malèvols propòsits també són constants i presents dos temes més. El de la mort provocada, sobretot en noies de quinze anys i també en la pròpia parella i cosina. I el d’una venjança que sembla no tenir aturador per part de la Joana d’ençà que va perdre la seva filla. De la mateixa manera també s’endevinen altres temàtiques més concretes. Com ara la col·laboració il·limitada entre amics; les conseqüències nefastes de les drogues; la relació —no sempre planera— entre pares i fills, i entre sogres i gendres; la complicitat innata entre avis i néts; les ganes irrefrenables de viure; les relacions veïnals; la fe religiosa; les passions pròpies de l’adolescència; els poders

21

sobrenaturals; les pràctiques espiritistes; les sectes; i també les propietats malèfiques d’algunes plantes d’herbolari. Personatges Un dels trets característics d’aquesta novel·la és l’ampli ventall de personatges que presenta. Ara bé, tot i aquesta varietat, els nombrosos punts de confluència de les seves vides —sobretot en el passat però també en el present— i el fet que la gran majoria faci via a la mateixa casa barcelonina, permet finalment als lectors i a les lectores d’una banda fer-los coincidir al voltant de la mateixa trama i, de l’altra, disposar de diferents punts de vista a partir dels mateixos fets. Així, i com si fossin petites caixes de sorpreses que s’obren contínuament, se’ns ofereixen una sèrie d’històries particulars del tot inesperades que es converteixen en un autèntic al·licient per a la lectura. De tota la nòmina destaca en primer lloc el Víctor, un noi de quinze anys que condueix el relat i que esdevé el punt de trobada de bona part de la resta de personatges. Lector incansable de "llibres de terror de tota mena" i enamorat de la Marta, no s’aturarà fins a descobrir el culpable de la mort de la Marina, la xicota del Ramon, el seu germà. I tot plegat per molt que li provoqui un enfrontament amb el seu pare i un empitjorament del seu expedient acadèmic, que posa en alerta el seu tutor i també el cap d’estudis de l’escola. Amb "un no sé què d’intuïtiu que li feia copsar coses que per a la majoria passaven desapercebudes" , tal com el veu la mare, i amb una eficàcia investigadora que s’avança a les gestions de l'inspector policial, al final és ell el que posa al descobert el misteri que romania ocult des de l'inici del relat. A banda dels dubtes propis de la seva edat, la debilitat que presenta el Víctor té a veure amb el seu enamorament envers la Marta, la millor amiga de la Marina que es fon d’emoció quan és a la vora del Ramon i que valorarà cada vegada més els sentiments que li dedica el Víctor. La Marta, a més, per la seva condició de noia de quinze anys, es convertirà ben aviat en el punt de mira de la malícia de la Joana i de l'Elvira, i en el motiu que portarà tant a l'Angelina com al mateix Víctor a defensar-la fins i tot fent perillar llurs vides. A més d’aquests personatges centrals, n’hi ha d’altres que van adquirint un protagonisme més rellevant a mesura que avança la novel·la. Sobretot l'Elvira, que passa de ser una veïna tafanera a tenir moltíssim a veure amb els assassinats. I també l'Oleguer Masip —cap d'estudis de l'escola—, la Joana Sala —cosina de l'Elvira—, l'Àngelina Oliver —àvia de la Marta—, el metge Josep Garcia i la seva enamorada Noemí, i Daniel Torres —l'inspector en cap de la policia. A part hi ha altres personatges que tenen una funció de contextualització de la història amb una participació determinant en diferents graus. Ens referim als pares del Víctor —Sílvia i Miquel—, al seu germà Ramon, al seu tutor de l'escola —Albert Costa—, a l'Andreu Almirall —marit de l'Elvira— i als pares de la Marta —Ignasi i Júlia. Per últim, també completen la sèrie una llarga llista de personatges amb una aparició fugaç. Com ara les noies assassinades —Laia, Sònia, Marina i la filla de l'Alícia, la perruquera—, l'Oriol —amic del Ramon—, la mare del doctor Garcia, el capellà que oficia el funeral, els professors de física i d’anglès, la professora de Literatura —Montse Martín—, la Roser —mare de la Marina—, l'Assumpta —dependenta de l’antiquari de la Júlia—, els tres fills i la dona de l'inspector en cap de la policia, en Pau —un veí—, la mare de l'Elvira —dona de l’herbolari—, l'Àlex —un amic del Víctor—, en Cisco —operari de la depuradora—, la senyora Mercè —pacient de la Sílvia— i també

22

la Leonor —filla de la Joana que morí als quinze anys i que determina bona part de la trama d’aquesta novel·la. Suggeriments didàctics 1. Tenint en compte que la novel·la es desenvolupa en un escenari real, fàcilment identificable, per a una millor situació dels fets, faciliteu als vostres alumnes un mapa de la ciutat de Barcelona i que hi assenyalin els referents següents que apareixen a la novel·la: carrer de la Fruita (pàg. 9); plaça de sant Felip Neri (pàg.14); avinguda de la Porta de l'Àngel (pàg. 15); carrer sant Honorat (pàg. 17); carrer sant Sever (pàg. 43); carrer Amadeu Vives (pàg. 18); plaça de Catalunya (pàg. 20); carrer de la Ciutat (pàg. 24); carrer dels Banys Nous (pàg. 43); Baixada de santa Eulàlia (pàg. 43); carrer del Veguer (pàg. 94); carrer de la Princesa (pàg. 57); mercat de la Boqueria (pàg. 59); plaça de Ramon Berenguer (pàg. 73); plaça de l'Àngel (pàg. 73); carrer del Call (pàg. 79); plaça de sant Jaume (pàg. 81); Drassanes (pàg. 84); carrer de l'Argenteria (pàg. 100); Santa Maria del Mar (pàg. 100); plaça del Palau (pàg. 100); barri de la Ribera (pàg. 108); carrer de la Llibreteria (pàg. 111); plaça del Rei i Torre del Rei Martí (pàg. 123); Museu de la Ciutat (pàg. 136) i carrer del Bisbe (pàg. 151). 2. Considerant que Maria Carme Roca centra les accions principals justament al barri on va néixer, demaneu als vostres alumnes que mirin de trobar altres casos literaris en què els autors han contextualitzat alguna de les obres en el lloc i ciutat on van néixer. 3. Feu analitzar oralment, i des d'un punt de vista lèxic i de comprensió lectora, el fragment següent extret de la novel·la:

"En Víctor, descortès, va fugir tot mussitant una mena de remuc a títol de salut. La senyora Elvira —nas arromangat que aguantava unes ulleres de disseny tronat— es va quedar palplantada a l’escala, acompanyada, això sí, de la seva xerrameca inesgotable" (pàg. 12)

4. Segons ens va fer saber l'autora, en el número 3 del carrer de la Fruita, Joan Amades hi té documentada una llegenda al voltant dels seus antics propietaris. Demaneu als vostres alumnes que mirin de trobar-la, que la reescriguin i proposeu-los que elaborin variacions escrites a partir del seu contingut. 5. A partir del paràgraf següent extret de la novel·la, feu que els vostres alumnes defineixin els diferents complements de nom que hi apareixen i que després reescriguin el text tot substituint-los per altres de sinònims segons el context :

"Un cel enravenat planava pels carrers de la ciutat. Les grisenques llums d'un matí sense sol dibuixaven figures quimèriques i un vent xiulador semblava murmurar secrets als vidres de les finestres, tot esmorteint el soroll del vent i de la pluja." (pàg. 19)

6. En un moment de la novel·la es comenta que l’àvia de la Marta "quan es mor algú i se n’assabenta, li encén una espelma i resa molt", perquè està convençuda que "això dóna llum a l’ànima" (pàg. 24). Aprofiteu aquest ritual proper per fer reflexionar els vostres alumnes sobre els rituals de la mort i del viatge de les ànimes en diferents cultures més llunyanes. Podeu fer-los buscar informació i que elaborin un petit treball o podeu convertir el tema en motiu de debat i de reflexió a classe. 7. Un dels edificis emblemàtics que apareixen a la novel·la és sens dubte la catedral de Barcelona i els seus elements arquitectònics. Proposeu als vostres alumnes que

23

busquin informació sobre la seva construcció i els seus responsables. I que descriguin totes les transformacions que l’edifici ha sofert amb el temps. 8. Com a prèvia de cadascuna de les quatre parts i de l’epíleg de la novel·la trobem una cita extreta d’una obra literària. Proposeu als vostres alumnes que busquin tota la informació possible tant de les obres com dels autors que se citen, i que són : Sòfocles (Antígona), Edgar A. Poe (Morel·la), Michel Ende (La història interminable), Roald Dahl (Les bruixes) i Miquel Martí i Pol (Vint-i-set poemes en tres temps). 9. Incentiveu una reflexió oral a la classe per part dels vostres alumnes a partir de la frase següent extreta de la novel·la: "Moltes vegades, cal que les coses t’afectin directament perquè les prenguis en consideració" (pàg. 40). 10. Feu que, en grups de tres, els vostres alumnes treballin el diàleg que apareix a la pàgina 42 i després que duguin a terme una lectura expressiva a partir de la veu del narrador i dels dos personatges implicats. 11. Tenint en compte que una de les grans afeccions a classe dels nostres alumnes és el dibuix, i que la novel·la té com a centre de referència un immoble on viuen bona part dels seus personatges, proposeu-los que il·lustrin l'edifici i que hi incloguin els noms dels habitants de cada pis. Aquesta és una proposta d'activitat lligada a la lectura que podria anar coordinada amb l'àrea de Visual i Plàstica del centre. 12. En un moment determinat s'afirma que una de les veïnes del carrer de la Fruita número 3 realitza pràctiques d'espiritisme. Demaneu als vostres alumnes que cerquin informació sobre la història i principals accions del moviment espiritista a Catalunya. 13. A la novel·la se subratlla la sintonia directa que existeix entre la Marta i la seva àvia i després també entre l'Angelina i el Víctor —que estan separats per dues generacions— i les tensions sovint existents entre pares i fills. Proposeu al vostre alumnat que reflexioni en veu alta sobre les causes que expliquen que els néts acostumin a entendre’s molt millor amb els avis i amb les àvies que no pas amb els pares i mares. I demaneu-los que facin la seva exposició a partir d’exemples concrets. 14. En el cos de totes les víctimes joves de la novel·la apareixen restes de flors d’acònit. Demaneu als vostres alumnes que busquin informació sobre aquestes flors i la possibilitat que puguin arribar a provocar la mort d’éssers vius. Després proposeu que elaborin un petit estudi sobre el catàleg de flors verinoses que hi ha al planeta. Aquesta és una proposta d’activitat lligada a la lectura que podria anar coordinada amb l’àrea de Ciències Naturals del centre. 15. Entre les pàgines 77 i 78 la narradora esmenta indirectament "unes contrades famoses per la presència de bruixes" i en cita tres del nostre país: "Arbúcies, Vallgorguina i Badalona" . Demaneu als vostres alumnes que busquin informació sobre la presència de bruixes en terres catalanes i que elaborin un mapa il·lustratiu. 16. A la pàgina 97 s’esmenta el pintor Jaques La Tour i l'obra que té exposada al Museu del Louvre. Demaneu als vostres alumnes que busquin informació sobre aquest artista i la seva obra. 17. Proposeu als vostres alumnes que reflexionin en veu alta a partir del contingut d’aquesta frase: "Són les forces del bé i del mal que lluiten. És una batalla tan antiga com la història de la humanitat." (pàg. 118)

24

18. Demaneu als vostres alumnes que duguin a terme un treball d’identificació dels referents culturals i literaris que apareixen en el paràgraf següent de la novel·la:

"L’antic món no havia desaparegut completament. La pitonissa grega no havia caigut del trípode des d'on pronunciava els seus oracles tirant fulles de llorer al foc. Les sibil·les romanes havien ressorgit de les coves tenebroses on habitaven. La druïdessa de mantell blanc endevinava i feia prodigis des dels seus boscos feréstecs, a l’ombra de les alzines. Les poètiques metamorfosis de les antigues mitologies feien notar la seva presència. Les nàiades, les nimfes, els faunes, els tritons, les sirenes i... Hècate, la vella bruixa que presidia els encanteris." (pàg. 136)

Amb ulls de guácharo Edat de lectura Per la temàtica tractada, pel punt de vista utilitzat, i per la diversitat de plans narratius que proposen una lectura tan engrescadora com atenta, es tracta d’una lectura adequada per a alumnes que cursin el darrer curs de l'Educació Secundària Obligatòria i que, per tant, tinguin entre 15 i 16 anys. Argument A causa de les catastròfiques inundacions que ha patit el litoral veneçolà i que s’han endut per sempre bona part de la seva família, el Raül i la seva àvia Melita es veuen obligats a abandonar el país i a instal·lar-se a Barcelona, on tenen parents. Aquest viatge forçat, però, els permetrà d’eliminar la distància que sempre ha existit entre els dos i, fins i tot, farà que neixi una complicitat mútua. A més, i de forma gairebé simultània, els dos es decidiran a explicar-se els secrets que guarden cadascun des de fa temps i que justifiquen alguns fets que formen part dels seus respectius passats. En el cas del Raül, la veritable història lligada a la desaparició del seu germà bessó. En el cas de la Melita, el motiu real pel qual de jove va fugir a les Amèriques i que també explica l’animadversió manifesta que tenia respecte dels seus pares i que encara té amb Aloma, la seva germana. Tema (o temes) Per la situació plantejada, un dels primers temes destacats d’aquesta novel·la és la diversitat cultural, un dels eixos del Fòrum de les Cultures 2004. En aquest sentit, s’al·ludeixen i es posen en el punt de mira els prejudicis derivats dels trets físics de les persones, s’esmenta la realitat dels diferents pobles indígenes que avui perviuen en el planeta i les dificultats d’adaptació a un país per part de nouvinguts procedents d’altres terres, religions i cultures. L’altre gran tema plantejat és el de les relacions familiars. Prenent com a base una desestructuració familiar acusada —provocada per diferents causes, com les catàstrofes naturals però també per la rancúnia, l’enveja i la no entesa entre els seus membres—, agafen relleu diferents maneres de resoldre les animadversions que es presenten entre els dos protagonistes —una àvia i el seu nét— i, especialment, entre germans i entre pares i fills, sobretot per la via d’un diàleg que se subratlla a la novel·la com la forma més efectiva d’acostar posicions i de resoldre conflictes. Lligat a aquesta temàtica darrera se subratllen igualment el valor de l’amistat i la col·laboració entre iguals, i les conseqüències negatives tant dels enganys com de les

25

mentides, dels secrets no compartits i de la voluntat de disfressar la realitat per al propi benefici. També es posen de manifest les conseqüències nefastes que provoquen en els supervivents les catàstrofes naturals i, de diferent manera, també s’aborden d’altres temàtiques com l’educació per a la pau i la convivència, les ciències naturals, d’urbanisme, la pena de mort, la geografia, l’ecologia i la història. Personatges Tot i que el narrador en moltes ocasions es presenta ben proper al punt de vista del Raül respecte dels fets narrats, la novel·la presenta un doble protagonista : el Raül i la Melita, dos personatges que articulen la trama i que donen joc a tota la resta. Convertits en "estranys companys de viatge" que comparteixen un destí "per la força de les circumstàncies", un dels trets que destaca de la novel·la és l’evolució que experimenta la relació entre els dos. Així, la distància que semblava insalvable a Veneçuela desapareix a Barcelona fins al punt de convertir-se en una complicitat ben singular, sobretot després que Melita confiï el seu secret al seu nét, gest que el Raül també tindrà amb ella. Però el camí no serà fàcil. Primer perquè a l'inici de l’obra el Raül se’ns presenta com un jove solitari que reconeix que no sap res de la seva àvia i que a Veneçuela sempre s’havia sentit al marge de la pinya que formaven els seus avis i el Daniel, el germà bessó, que gaudia d’un protagonisme absolut que ara recau directament en ell. Tot i així, a les dificultats d’adaptació al nou país se li sumarà sempre el continu remordiment interior, primer sobre les circumstàncies de la mort del germà i després per la possibilitat que reaparegui viu. Unes sensacions que fan que en més d’una ocasió se senti covard i culpable d’assassinat i que impossibiliten que pugui esborrar el mal record que ha deixat enrere. I en segon lloc perquè, segons ens manifesta, la Melita fa el viatge a Barcelona molt a contracor —com un deure familiar enmig de tanta desgràcia propera— i sempre ha cregut que, a diferència del nét desaparegut, quan arriba a Barcelona el Raül no està a l’alçada de les circumstàncies. Pel que fa al Raül, un noi de setze anys quan comença la novel·la, destaca en primer lloc una descripció física que presenta la doble arrel familiar. D’una banda, la procedència indígena per part del pare, amb els cabells "llisos i negres com l’atzabeja" com a "descendent d’autèntics indis caribs" i, de l’altra, l’origen europeu de la mare, amb els seus ulls clars "color d’aiguamarina". Per la seva banda, la Melita, que té contínues dificultats de desplaçament a causa dels anys i del volum del seu cos, se’ns mostra en tot moment marcada per un passat ple de secrets i de tensions familiars que ara torna a reviure i que en el seu moment li van fer guanyar el qualificatiu de "frívola i esbojarrada". És per això que altres personatges, molts anys després, la continuen veient com "personatge estrafolari". Autodefinida com una "vella xaruga que s’aferra a les coses" i sense més llàgrimes per vessar, es marcarà dos objectius que l’acaben de caracteritzar. Endreçar la vida del Raül, encara que no fos el seu nét preferit, i trobar altres persones de la seva època per tal de poder sincerar-se d’una vegada. Finalment, però, optarà per confiar els secrets en el mateix Raül com a mostra de l’estimació i la confiança que, com ja hem comentat més amunt, ha anat creixent entre els dos.

26

Entre els personatges barcelonins, destaquen l'Aloma, germana de la Melita —que actua de contrapunt de l’àvia del Raül i d’activació d’un conflicte familiar pendent—; la tieta Roser —que acull el Raül a casa seva i es mostra sempre molt amable amb els nouvinguts—; els tres cosins barcelonins del Raül, l'Oriol, la Mariona i la Laura —que, cadascú a la seva manera, arriben a rivalitzar per oferir al parent veneçolà la millor acollida—; el Robert, marit de la Roser —tot "un sant baró" segons la Melita—; i el Mateu, tutor del Raül a l’escola. Ara bé, una de les constants en aquesta novel·la és l'enorme incidència que tenen diversos personatges —la gran majoria veneçolans— que no apareixen mai físicament. O bé perquè han mort o desaparegut, o perquè han quedat al país sud-americà i mantenen la seva influència sobretot respecte del Raül. És sobretot el cas del Daniel, el germà bessó del Raül, desaparegut en unes circumstàncies que únicament coneix aquest. Si l'Aloma actua de contrapunt de la seva germana Melita, el Daniel —abans de desaparèixer entre les aigües— va fer exactament el mateix respecte del Raül, motiu pel qual aquest darrer d’una banda se sent alliberat i pot gaudir del protagonisme que anhelava, però de l’altra es veurà incapaç d’allunyar-se del seu record. Al final, a més, la reaparició del Daniel amb vida, li traurà el remordiment de la seva mort i novament també el protagonisme. Un altre cas d’incidència directa en el protagonista masculí és el de Chabelita, "l’única cadena per la qual encara se sent ancorat al país que l’ha vist néixer" i l’única persona que a Veneçuela el Raül havia considerat especial. La Chabela, a més, tot i la distància, tindrà una repercussió directa amb els fets, ja que es convertirà en el punt de partida de la trobada del nostre protagonista amb la veritat. Encara en relació amb el Raül també s’esmenten els pares desapareguts, sobretot el pare, de nom Guadalupe, que va morir recentment en un accident ferroviari provocat per les aigües i que no havia estat mai ben vist per la Melita. I la mare, la Mar, filla d’aquesta, que va morir quan els seus fills bessons eren molt petits. I pel que fa als personatges difunts que incideixen directament en la Melita, destaca sobretot l'Anton, el seu difunt marit, i el Ricard, el seu autèntic amor de joventut, que va morir assassinat per voluntat expressa del pare de Melita, que és definit per aquesta com "una mala bèstia" que va desencadenar la tragèdia que ella guarda en el seu interior. Així mateix, també es fa referència al Toni, un altre fill de la Melita, que va morir escalant, i a la Victòria, germana del Ricard i gran amiga de la Melita. Per últim, apareixen tot un seguit de personatges amb una participació indirecta i secundària. Com ara el Mateu —tutor del Raül a l’escola barcelonina—; la Rosaura —una veïna entranyable de Caracas—; l'Àngel —amic de l'Anton, que comunica l’aparició del Daniel—; i l'Anna —la seva dona—, que també està disposada a acollir el Raül en el seu retorn a Veneçuela, tal com fan amb el Daniel. A més de personatges fugaços com l’hostessa de l’avió que trasllada els protagonistes a Barcelona i el taxista amb qui conversa la Melita enmig de la capital catalana. Suggeriments didàctics (3) 3 Elaborada per la mateixa M. Carme Roca i l'editorial Alfaguara/Grup Promotor, hi ha una Guia de Lectura a partir d’aquest llibre publicada per la mateixa editorial. A més, també s’han fet públiques altres activitats a partir del llibre, tenint en compte que va ser una lectura seleccionada per treballar un dels tres eixos temàtics del Fòrum de les Cultures (Barcelona, 2004), en concret, la diversitat cultural del planeta.

27

1. En un moment de la novel·la i respecte del Raül es diu el següent: "Fill de pare veneçolà, descendent d’autèntics indis caribs, els trets físics no podien negar-li la procedència indígena" (pàg. 9). Aprofiteu aquest fragment per repassar amb els vostres alumnes la relació entre les diverses fisiologies humanes del món i la seva procedència geogràfica, per plantejar-los una reflexió sobre la diversitat cultural i humana, i per explicar-los el veritable significat de la paraula "indígena". 2. Des del començament de la novel·la es fa referència a les catastròfiques inundacions que va patir el litoral veneçolà al final de 1999. Demaneu als vostres alumnes que busquin tota la informació possible al voltant de la causa i de les conseqüències lligades a aquell desastre natural. Si cal, aconselleu-los que s’ajudin d’un mapa de Veneçuela per poder situar millor les zones afectades. 3. A la pàgina 12 s’esmenta el mite de l'Atlàntida, el continent submergit a les aigües de l’oceà. Demaneu al vostre alumnat que busquin informació sobre aquest mite. 4. A conseqüència de la seva "corpulència i excés de pes", la Melita troba diferents dificultats per dur una vida normal (al seient de l’avió, a les escales de la casa familiar on viu l'Aloma, al taxi...). Aprofiteu aquest comentari perquè els vostres alumnes reflexionin sobre les barreres arquitectòniques amb què es troben les persones que, per exemple, es desplacen damunt una cadira de rodes. Demaneu-los que us facin un llistat dels obstacles amb què es trobarien en el camí des de l’institut a casa seva. 5. A partir d’un mapa de Veneçuela, demaneu que els vostres alumnes identifiquin tots els topònims veneçolans que apareixen en aquesta novel·la. 6. A la novel·la apareixen contínuament dites i frases fetes. Demaneu als vostres alumnes que, segons el context, mirin d’esbrinar-ne el significat d’algunes com, per exemple, les que us citem a continuació:

• "quan vas en dansa" (pàg. 19) • "el posat de vella que pixa fora de test" (pàg. 19) • " que s'ha tocat de l'ala"(pàg. 36) • " tot anirà com una seda" (pàg. 37) • " també haurà de fer creu i ratlla" (pàgs. 52-53) • " li ho ha notat a la cara -més de pomes agres que mai- (pàg. 63) • "hi ha caigut de quatre potes" (pàg. 67) • " Fil per randa havia explicat a la seva cosina" (pàg. 70) • "hi tinc la mà trencada" (pàg. 74) • " que tots se n'haguessin anat al calaix" (pàg. 81) • "sóc gat vell i sé que alguna en portes de cap" (pàg. 94)

7. A propòsit del barri de la Barceloneta a la pàgina 20 s’afirma el següent: "per aquells carrers estrets, tortuosos, amb olor de temps antic banyat amb aigua de mar". Aprofiteu aquesta al·lusió per demanar als vostres alumnes que elaborin una petita recerca d’informació respecte de la història d’aquest barri barceloní. 8. A l'inici del capítol 3 (pàg. 25) es narra l’arribada a l’aeroport de Barcelona del Raül i de la Melita, i s'expliquen les primeres impressions que el primer té respecte de la Roser, neboda de la Melita. Proposeu als vostres alumnes que rellegeixin el fragment i que el reescriguin i el reinventin amb una extensió semblant, però ara a partir del punt de vista de la Roser. 9. Com a activitat pròpia de l’àrea d’experimentals proposeu als vostres alumnes que elaborin un petit estudi sobre el canvi d’estacions meteorològiques segons la latitud del planeta i també les diferències horàries a propòsit d’aquest fragment de la pàgina 26:

28

"Aquesta qüestió, la del canvi d'estacions, li crida força l'atenció, a en Raül, que des que ha nascut sempre ha conviscut amb el mateix tipus de clima" 10. A la pàgina 27 de la novel·la trobem la frase popular "Març, marçot, s’emporta la vella a la vora del foc". Proposeu als vostres alumnes que busquin altres frases, per via oral a través de familiars o documentades en què també hi tinguin un paper clau els mesos de l’any. 11. A propòsit de les referències al barri barceloní de l'Eixample, de la pàgina 28, demaneu al vostre alumnat, com a activitat pròpia de l'àrea de socials, que busquin informació sobre el Pla Cerdà i la història del barri. 12. Com a treball d’ampliació de la lectura, demaneu a l’alumnat que estableixi tots els paral·lelismes presents a la novel·la entre la realitat barcelonina que es troba el Raül i la realitat veneçolana que ha deixat enrere. 13. A propòsit d’aquest fragment extret de la pàgina 32 "amb els vells, en canvi, sovint només cal resseguir els solcs deixats per les arrugues per fer-ne un diagnòstic", proposeu als vostres alumnes que indiquin oralment tots els distintius físics que recordin, que determinen, l’edat de les persones. 14. Demaneu als vostres alumnes que, segons el context, expliquin el significat de les paraules següents, pròpies del lèxic veneçolà. que apareixen a la novel·la :

"pavada" (pàg. 30); "cristofué" (pàg. 31); "cachaco" (pàg. 33); "chinchorro", "llaneros" (pàg. 34); "res" (pàg. 41); "catire", "chercherro" (pàg. 43); "botutos" (pàg. 45); "araguaneys" (pàg. 46); "carros", "carraca" (pàg. 56); "hablantinas" (pàg. 57); "ranchitos", "aguaceros" (pàg. 59); "llovedera" (pàg. 60); "reportero" (pàg. 74); "bolívar" (pàg. 79); "cachilupo", "dominguejo" (pàg. 84); "corotos" (pàg. 92); "hambre morocha" (pàg. 93); "bolada" (pàg. 97); "vitoco" (pàg. 98); "chimbo" (pàg. 100); "bizarro" (pàg. 101); "maracucha" (pàg. 105); "busaca" (pàg. 124).

15. A propòsit d'aquesta frase extreta de la pàgina 39 "En Raül no és un estranger per a nosaltres", proposeu als vostres alumnes una reflexió en veu alta sobre el concepte "estranger". 16. A partir d'aquest fragment: "el quadre, un oli del segle XVIII on es representa una batalla, sembla que de grecs contra perses..." (pàg. 48); proposeu als vostres alumnes que investiguin de quin quadre es tracta i que en descobreixin l’autor. 17. A propòsit del fragment següent, extret de la novel·la, provoqueu una reflexió en veu alta per part del vostre alumnat sobre les dificultats lingüístiques amb què es troben les persones nouvingudes a Catalunya i la necessària integració en aquest i en altres terrenys :

"Tindrà dificultats, prou que ho veu, perquè el pla d’estudis que cursa és força diferent al que seguia a Veneçuela. Tanmateix, haurà de treballar molt el català perquè tot i que és una llengua que està avesat a sentir i a parlar, d’escriure-la en sap ben poc" (pàg. 55)

18. A partir de la vivència del Raül, que s’incorpora a un institut en el qual només coneix els seus cosins, tal com es narra a la pàgina 54, proposeu al vostre alumnat que escrigui una redacció, d’unes dues-centes paraules, sobre l’experiència viscuda durant el primer curs a l'institut.

29

19. Per parelles, proposeu als vostres alumnes que facin la lectura expressiva del diàleg que conté la pàgina 64. 20. En aquesta novel·la, i entre d’altres, s’esmenten tres referents concrets (Caín -pàgina 71-, la Gestapo -pàgina 73- i la Monyos - pàgina 78-). Demaneu als vostres alumnes que busquin informació sobre aquests referents. 21. A partir del relat sobre la mort del Ricard (pàgina. 100), engresqueu un debat entre els vostres alumnes sobre la pena de mort, vigent encara en alguns països. 4. QUÈ HA ESCRIT? Obres narratives adreçades al públic infantil

• Sis Contes Revoltats (Il·lustracions de Montserrat Cabo). Barcelona: Grup Promotor-Alfaguara, abril de 1998.

• Port Aventura té... Àngel (Il·lustracions de Quim Bou). Barcelona: Editorial Casals, abril de 2001.

• Ermengol el Salat (Il·lustracions d'Anthony Garner). Barcelona: Editorial Edebé, octubre de 2002.

• Ada i Valeri, una nena i un bacteri (Il·lustracions de Gemma Sales). Barcelona: Editorial Baula, setembre de 2003.

• Les Formigues s’han refredat. (Il·lustracions d'Isaac Bosch). Barcelona: Grup Promotor-Alfaguara, setembre de 2004.

• On s’amaga la por (Il·lustracions de Laura Baldrich. Premi Lola Anglada de Tiana, 2002). Barcelona : Editorial Meteora, setembre de 2004.

Obres narratives adreçades al públic juvenil

• Una setmana plena de boires (Il·lustracions de Consol Escarrà). Barcelona: Editorial Edebé, abril de 1997.

• Qui és el penjat?. Barcelona: Editorial Casals, octubre de 1997. • Els llibres també s’equivoquen?. (Il·lustracions d'Arnal Ballester). Barcelona:

Editorial Casals, octubre de 1999. • Foc al Cor. Barcelona: Editorial Cadí, juliol de 2000. • Amb ulls de guácharo. Barcelona: Grup Promotor-Alfaguara, setembre de

2001. • Nits de celobert. Barcelona: Editorial Baula-Edelvives, març de 2002. • El faedor de mentides (Il·lustracions d'Òscar Antin). Barcelona: Editorial

Barcanova, març de 2003. • De pel·lícula. Barcelona: Editorial Barcanova, octubre de 2003. • La temuda petjada de Kali (Il·lustracions de Fabio Marras). Barcelona: Editorial

Edebé, març de 2004. • Pedra Foguera (Il·lustracions d'Esteve Polls). Barcelona: Editorial Barcanova,

abril de 2005. • Estripar la teranyina. Barcelona: Editorial Baula, octubre de 2005.

Obres narratives adreçades al públic adult

• El Darrer Buit (Premi DON-NA, 1997). Barcelona: Institut Català de la Dona (ICD), abril de 1997.

30

• El pont de fusta. Barcelon: Editorial Barcanova, novembre de 2004. Narracions breus publicades en llibres col·lectius

• Telefonia mòbil (dins VII Concurs de Narrativa Literària Mercè Rodoreda) Molins de Rei: Ràdio-Ajuntament Molins de Rei / Institut Català de la Dona (ICD), novembre de 1996.

• Diagnòstic: culpable (dins Deus et machina i altres narracions. Finalista Premi Víctor Mora de Narració Breu, 1999). Barcelona: La Busca Edicions, setembre de 1999.

• El Pont de Fusta (dins X Concurs de narrativa literària Mercè Rodoreda). Molins de Rei: Ràdio-Ajuntament Molins de Rei / Institut Català de la Dona (ICD), desembre de 1999.

• Rere el penya-segat (dins La Piranya i altres narracions. Premi Vila de Puigcerdà, 1999). Tremp : Editorial Garsineu, abril de 2000.

Obres narratives traduïdes al castellà

• Una semana de brumas (Il·lustracions de Consol Escarrà). Barcelona: Editorial Edebé, abril de 1997.

• Armengol el Salado. (Il·lustracions d'Anthony Garner). Barcelona: Editorial Edebé, octubre de 2002.

• La temida huella de Kali (Il·lustracions de Fabio Marras). Barcelona: Editorial Edebé, març de 2004.

Narracions adreçades al públic infantil difoses a la ràdio

• El rei i les castanyes (amb el grup Vetakika, pseudònim col·lectiu) Ràdio Estel, 1998.

• El minairó mandrós (amb el grup Vetakika, pseudònim col·lectiu) Ràdio Estel, 1998.

• El petit Pixy (amb el grup Vetakika, pseudònim col·lectiu) Ràdio Estel, 1998. • Una fada entremaliada (amb el grup Vetakika, pseudònim col·lectiu) Ràdio

Estel, 1998. • La revolta d’un nen molt maco (amb el grup Vetakika, pseudònim col·lectiu)

Ràdio Estel, 1998. • Un tió entremaliat (amb el grup Vetakika, pseudònim col·lectiu) Ràdio Estel,

1998. Premis Literaris aconseguits

• Primer Premi "Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil 2005" per Akanuu, l'arquer persa.

• Selecció de l'obra El Faedor de Mentides pels The White Ravens 2004 de Múnic com una de les 250 millors obres de Literatura Infantil i Juvenil del món.

• Primer Premi "Lola Anglada" de Tiana (2002) per On s'amaga la por. • Primer Premi Certamen Literari de Puiggraciós (1999) a l'estudi sobre l'obra

de Josep M. Folch i Torres titulat Breu reflexió sobre pàgines viscudes.

31

• Primer Premi Literari DON-NA (1997), per El Darrer Buit.

• Primer Premi Jocs Florals del Raval (1994) per Des de la meva finestra.

• Primer Premi Concurs Literari Sant Antoni-Eixample (1993) per Avui serà un bon dia

• Primer Premi Concurs Literari Sant Antoni-Eixample (1994) per Aquesta nit l'he vist somriure

• Premi Especial Barri de Sant Antoni (1994) per 313 Altres distincions

• Finalista Premi Ciutat d'Eivissa (2002) per Cocorotzo, el putxinel·li

• Finalista Premi "Mercè Rodoreda" (1999)

• Finalista Premi Vila de Puigcerdà (1999)

• Finalista Premi Víctor Mora (1999) per Diagnòstic: culpable.

• Finalista Premi "Lola Anglada" (1998)

• Finalista Premi "Mercè Rodoreda" (1996)

• Finalista Premi "Lola Anglada" (1995) per Sis contes revoltats

• Tercer Premi Jocs Florals del Raval (1995) per A la plaça del Pedró

• Segon Premi Concurs Literari Sant Antoni-Eixample (1995) per Tot és qüestió d'equilibri

• Finalista Premis Recull, "Alba de Prima" (1991) per un estudi sobre l’obra de Joaquim Ruyra titulat El parlar salat a Pinya de Rosa.