“Montserrat un munt d’aventures”curs 2011/ 2012

Itinerari 4

Ja sabeu que els museus són una valuosa font de documentació històrica. Els objectes i obres d'art que contenen, ens ajuden a comprendre millor la història d'altres èpoques, ens acosten a la vida quotidiana i els costums d'altres pobles. Començarem visitant el Museu de Montserrat i aixi podreu viatjar per la història de Montserrat, però també des de l'Egipte dels faraons fins la Catalunya del segle XIX, i veure manifestacions artístiques de tots els segles... I... sabeu? Al final d'aquest itinerari hi haurà la jornada presencial a Montserrat. Allà ens hi trobarem tots els del projecte. I podreu anar al Museu, a veure alguna de les coses que es treballen aquí.

Endavant!

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2011/ 2012

Itinerari 4

Activitat 1Dues col.leccions formen la major part de la pinacoteca de Montserrat. Una, la més

important, la que ocupa més espai en el museu és la de Pintura i Escultura Modernes, que conté obres des de mitjans dels segle XIX fins a mitjans del segle XX. L'altra, la de Pintura Antiga, dels segles XIII al XVIII, amb obres de pintura italiana, castellana i catalana.Ben segur que en la vostra població també hi ha algun quadre de valor: al museu, en una col·lecció particular, a l'església, ...Estaria bé que entre tots els participants trobessim obres representatives de cadascuna de les nostres poblacions. I a més a més en farem una fitxa tècnica per posar totes les dades a l'abast dels altres.Esculliu l'obra, obteniu-ne una imatge i escanegeu-la, i... feu-ne un póster ben bonic. Ep!!! que el póster serà digital, el profe us explicarà com.I després l'enviareu amb la resta de les respostes per a compartir-ho amb tots els altres participants, i amb mí és clar.

fitxa fitxaEn podeu veure un exemple que he fet jo clicant aquest escolà que visita un

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2011/ 2012

Fitxa de l’obra 

Títol:             Monument als castellers 

Autor:           Josep Cañas i Cañas Època:          1963 (Segle XX) Tipologia:       pintura                X escultura             arquitec-

tura

Tècnica / materials utilitzats:                   oli                  aquarel·la         cera

témpera            X altres ( pedra )             

Tema: -     X  figuratiu:

      fantasia            realitat      sentiment         paisatge   fet històric         X figura humana      altres

-           abstracte

Formes: X  descriptives         geomètriques           casuals

Textures:   tela         fusta          paper       X  altres pedra calcària

pedra rugosa  Colors:

          freds           càlids        X d’una mateixa gama        contrastats

Composició:    el centre d’interès és   El pilar de 5 dels caste-llers

 Representació de l’espai:      X  hi ha perspectiva             no hi ha perspectiva

 Altres a destacar:L’escultura es troba a la plaça de Jaume IÉs un pilar de 5 i la van escolpir en honor als castellers de Vilafranca.

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2011/ 2012

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2011/ 2012

Activitat 2Aquesta col.lecció la formen peces portades de Xipre, Grècia, Roma, Mesopotàmia,

Palestina i Egipte, en un intent per part del Pare Bonaventura Ubach d'il·lustrar el món de la Bíblia. Nosaltres ens centrarem en el col·lecció d'Egipte, que presenta més de 300 peces que permeten recrear de manera esplèndida la vida quotidiana a partir de l'aixovar funerari. Identifiqueu els elements que descrivim a continuació i relacioneu-los amb la seva imatge:

A

B

C

D

1. Dona d'uns 25 anys de l'Època Baixa (s .VII-IV aC), amb la màscara i el cartonatge, on hi ha representat: el gran collar usej i Horus amb el disc solar, el déu Anubis realitzant la momificació i els quatre fills d'Horus....

2. Miraven de reproduir amb més o menys versemblança els trets facials dels difunts.

3. Pertany a la mateixa època que la mòmia. La tapa conserva el retrat del difunt, amb la seva gran perruca que emmarca el rostre vermellós, proveït de la barba postissa ritual.

4. D'Època Baixa (s. X-IV aC), contenien les vísceres dels difunts i cadascun fa referència a un dels quatre punts cardinals. Les tapadores adopten la forma d'un dels quatre fills d'Horus: cap d'home, cap de gos, cap de xacal.

5. Del Regne Mitjà (s. III.II aC). De fusta policromada. Ens recorda que aquest era el principal mitjà de transport al llarg del Nil. Simbolitza el curs solar i el viatge cap el més enllà.

Formaven part de l'aixovar funerari com a elements de protecció i companyia en la vida d'ultratomba:        6 - Déu Shebek, originari de l'estany de Faium        7 - Símbol del déu Horus, el gran Déu del Cel        8 - Deessa Bastet, benefactora, honorada sobretot durant la dinastia XXII (900 aC)

E

F

G

H

     

1 - F2 - D3 - A4 - B5 - G6 - H7 - E8 - C

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2011/ 2012

Activitat 3La col.lecció Nigra Sum. Iconografia de Santa Maria de Montserrat ofereix

un itinerari cronològic per les diferents representacions que s'han fet de la Mare de Déu de Montserrat, des de la talla romànica original (s.XII-XIII) fins els nostres dies.Aquí teniu algunes d'aquestes interpretacions de diferents períodes artístics. Intenteu reconèixer a quin període pertany i identifiqueu els elements que es repeteixen en les composicions.

A B C D

 

E

 

F

 

1. Encapçala l'exposició una reproducció fotogràfica de la talla romànica original, objecte de les diferents interpretacions que es mostren a continuació.

2. Els artistes medievals manifesten la Mare de Déu com una princesa gòtica, encisadora per la seva bellesa i tendra en la seva jove maternitat. Apareix elegantment vestida, amb la pell blanquíssima, davant l'inconfusible paisatge montserratí. L'Infant Jesús serra els turons, tot sol o bé ajudat per un àngel.

3. Nostra Dona de Montserrat. A l'època renaixentista encara es representa la Mare de Déu de quatre formes diferents, però es comença a fixar la imatge tenint en compte la talla original: asseguda en un tron amb els seus atributs.

4. A l'època del Barroc, Ella exerceix de reina i senyora i seu sobre la muntanya o bé sobre un tron. Amb el paisatge imponent de la muntanya darrera, cada vegada representada amb més precisió, porta vestits folgats i de plecs ampul·losos. Sempre es representa guarnida amb les seves millors corones, amb tots els atributs i la pell bruna.

5. A mitjan s. XIX, les estampes comencen a representar la Mare de Déu amb els vestits encarcarats i en forma de campana, que ja portava feia temps. Amb aquests vestits el 1881 va ser proclamada Patrona de Catalunya. Dos nous elements l'acompanyen: la corona i el ceptre, símbols del patronatge.

6. La revalorització dels períodes medievals i el desig de gaudir de l'autenticitat romànica, van fer augmentar l'interès per restituir la imatge de Santa Maria al seu estat original. El 1920 la fotografien sense postissos i s'exposà a la veneració sense cap indumentària a partir del 1939. L'any 1947, com ja sabeu, per subscripció popular, s'ofrenà un nou tron d'argent que embolcalla la imatge.

 

1 - D2 - F3 - C4 - A5 - B6 - E

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2011/ 2012

 

Activitat 4Aquesta col·lecció d'objectes litúrgics constitueix un conjunt important d'orfebreria i

mostra l'evolució dels estils en aquest camp, des de l'època medieval fins avui dia. Podríeu dir per a què serveixen cadascun d'aquests objectes que formen part de la col.lecció?

Calze Custòdia Canadelles Reliquiari

Ceptre Bàcul

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2011/ 2012

CALZE

El calze és una copa sagrada, on es posa el vi a les misses, que representa la sang de Crist. Tradicionalment de metall preciós treballat artísticament, usat per contenir el vi que ha de ser consagrat pel sacerdot en el transcurs de l’Eucaristia.

CEPTRE

És una vareta simbòlica de l’autoritat i la dignitat reial o imperial. Es feia servir per les conquestes.

BÀCUL

El bàcul pastoral és un bastó que porten els bisbes. El seu origen és confús, potser ve de la vara de Moisès i Aaron o del pal que usaven els pastors. A Espanya està documentat des del segle IV. El Papa porta un bàcul acabat en creu. Ho porten a les cerimònies litúrgiques, com a símbol d’autoritat. Fou introduït com a objecte litúrgic al segle VII.

RELÍQUIA

En la litúrgia catòlica relíquia són les restes d’un sant homologades i venerades pels creients. A l’edat mitjana una església que posseïa una relíquia popular, en treia molts recursos gràcies a les donacions dels pelegrins. Se’ls atribuïen poders miraculosos.

CUSTÒDIA

A Espanya es va establir a mitjan segle XV el costum de dur una carrossa i a sobre un tron amb la custòdia a les processons del Sagrament. Però les carrosses que avui existeixen són generalment de fusta tallada i daurada i d’estil xoriguesc del segle XVIII. Avui en dia a la Custòdia hi fiquen la Hòstia Sagrada de Missa.

CANADELLES

És una gerra petita utilitzada a la missa per portar l’aigua i el vi. Les canadelles actuals han reemplaçat les antigues àmfores que amb el nom de hama o àmula servien per rebre i portar els calzes amb el vi que els fidels oferien a la Missa. Amb freqüència, eren boniques gerres de metall ricament decorades. D’altres es feien de vidre o de fang.

Treballeu les respostes de les activitats 1, 2, 3 i 4, me les envieu. clicant aquí. Espero la vostra carta.