~ g~JI lf"'"'IP iód (1)TEMA DEL OlA Qissabte, d mOC9de 199 e ene

le~~~fr~s Barcelona perd ejlióÜ:'~t=10na!!!. poeta méscompromesi;;;'~dd~;~~aIJosé Agustín Goyti~ mor.als 70 anys, al I

' precipitar-se des de la ñnestrade casa sevaRupturistesGoytisolo era'I'últim gran

representant del'Escola de

Barcelona; que vatrencar amb les

:otilles de la poesiafranquista, '

Altres iI·lustresA mort de Carlosarral (1989) i JaimeI de Biedma (1990)1marcar els últimslYS del poeta. "Noem posin trist",

responia al'eguntar-li per ells.

Última edici6iditorial madrilenya.átecra acaba de

publicar unalecció de poemes

de I'autor deClaridad, amb

Jr(Jleg de CarmeRiera.

.'enten'aments honres fúnebres31 gem1~ de LuisJuan Goytisolo(foto) tindran

lIoc derna, a la.ma del migdia,

a les Corts.

CARLESGELIBarcelona

eansat de viure, cansatque el ternps Ii anésprenent amics i re:cords, el poeta José

Agustín Goytisolo va morir ahir amitja tarda, als 70 anys desprésde precipitar-se perla finestra decasa seva al carrer de MariaCubí, de Barcelona. "SI haguésde tomar a viure tot el qUe heviscut preferiria no tornar-ho aviure", va afirmar fa uns mesasI'últim gran representant ílterarídel'Escola de Barcelona, que vaencap<;alar juntament amb Car-los Barral, Jaime Gil de Biedma itambé Gabriel Ferrater.

L'autor de les inoblidables Pa-labras para Julia lIuitava desiqual-ment des de fa uns quarits anyscontra una profunda depressió,que augmentava amb el rosan demorts deis seus amies més ín-tims: els Ferrater (1972), Barral(1989), Gil de Biedma (1990) i, fa,a penes quatre mesos, FemandoQuiñones, Aquesta última absén-cía el va sumir, encara més, en laseva crísí.

Ahir, dia del seu sant, va po-sar fi a aquest duel quan la seva_.dona, Assumpció Carandell, noera a casa. Goylisolo va col -ocaruna cadira al costat ti'una finestrade casa seva, s'hi va enfilar i vacaure al buit. El seu cos va que-dar estés a la calcada, Eren les16.03 hores. Potser va morircomplint el seu desig ínti,m: "Lagent es mor igual que un gera ..ni. M'agradaria morir amb elcap ciar i sense dolor". '

Una persiana encallada

Els seus vens de tata la ·vidano s'atrevien a mirar el cos co- ,bert amb un llencol blanc tacatde sanq. Quan, va aparéixer la se-va dona, acompanyada del seunét, de 10 eriys, va endevinar ladesgracia a lá cara d'uns arnlcs."¿S'ha lIan",at? ¿S'ha lIan",atell?"" va preguntar angoixada. Sela van endur volant a casa de laseva ñlla Julia.

Ahir a la nit, Assumpció Ca-randell va donar a conéixer una'nota que havia deixat el seu ma-rit, cosa que apunta cap a la teside I'accident. ''Ton: la persianas'ha encallat", resava el lacónlcmissatge. La dona va, revelar: "Lapersiana I'hem trobat encalla-da. Era un manfac depressiu;cada any es passava quatre ocinc mesos en aquest estadi;potser fruit de la' medicacióforta que estava prenent hacaigut i... No sé si aquestahipótesi encara' és pitjor queI'altra", reconeixia la seva dona.Assumpció I'havia acompanyatdurant el matí a comprar-se unescamises per a les actuacions queanava afer amb Paco Ibáñezd'aqur a dues setmanes al TeatreBorras. "De jove havia dit quees volía suicidar, pero fatemps que aixo .semblava obli-dat No estava pitjor ara quealtres ocasions", va aclarír lasevadona.

Passa a la pagina següent

L'últim representant dela generació deIs 50 vamantenir un pols molt dur contra la depressió

APUNT

Aquest és I'úftim article que va escriure José AgustínGoytisolo per ser publicat avui a les pagines d'Opini6 d'ELPERiÓDICO, on ha coi-leborst éimb regularitat des de I'any1979. '

El oisc delPapaNo hi ha res a obj8(Jtar a la decisió de Joan Pau 11 de permetrela comercialitzacló d'un compacte en que s'utilítza la seva veu.Es tracta de fragments de la Biblia i homilíes que ha pronuncia!en els seus 20 anys de pontifical. Les paraules estan

, acompanyades amb peces musicals, originals, interpretades pe!'cor de l'Academia de Roma i la seva orquestra. El Papa nocanta tret del parenostre; la resta del repertoñ el diu, el recita, ino només en lIatf, sinó en cinc idiomes més, entre ells elcasteíá, .

El compacte porta el segell de Sony Classical, encol-laboracíó ámb Radio Vaticana i Ediciones Paulinas. El Papaté el dret sobre la seva veu, pero s'afirma que els beneficis deis

. drets d'autorseran destinats a Radio Vaticana i EdicionesPaulinas i que a Sony aniran a parar la majoria deis beneftcis.Wojtyla té cañsrna, i el compacta Abba Pater pot ser un exi1milíonari de vendes. Seran rnolts els católica de tot el rrión queI'adquiriran. Curiosament, áquest lIanyament coincidelx amb ladisminució del compliment deis preceptes de l'Església católicaentre els batejats en la seva fe, amb la faI1a de vocacionssacerdotals, i amb una socíetat cada vegada més laica.Ccmpranf 91 disc, molls es podran sentir en pau amb la sevaanima.·

Un referent gene.racionalambla veu de Paco Ibáñez

La paraula musicada de JoséAgustín Goytisolo és un refe-.rent emocional per a tata unageneració. Indissociables de latrajeotória de Paco Ibáñez,versos com els de Palabras-pere Julia i B lobito bueno de-fineixen el clima animic d'unáporcló de la historia espanyolarecent.

El 1969, Ibáñez va recórrera textos de Goyñsolo per do-nar forma al seu tercer disc,que també incloia rnencíons.aCemuda, Machado i LeónFe-lipe. El 2 de desembre del rna-teix any, el cantautor va gravara París Paco Ibáñez en el 01-ympia; un éplc manitest que,entre cnts de' joia apassionatsi semiclandestins, passava re-vista a Palabras para Julia-definida par José Antonio La-bordeta com "la millor adap-taeió p o é t l c a de lahistOria"-, Érase 'una vez i Melo decía mi abuelito. El vincle

de Goytisolo amb Ibáñez, comtambé amb Xavier Ribalta, vainiciar la seva lIarga singladura,mentre que Rosa León i Na-cha- Guevara adaptaven elsseus textos.

No va ser ftns als anys 90quan el catala i el basc vanemprendre una aventuraescénica continuada. Va ser el1993, quan l'espsctacle Lavoz y la palabra reftotava elseu sentit cadi d'estil. La giraels va portar a Saraíevo, Puer-to Rico i Nova York.

El 1994 va lIanlf8r un disc,La voz y la palabra, on recita-va El trébol rojo, Nada de laadúltera i altres clássics per-sonals, mentre la seva obradespertava la h;triga de les no-ves generacions. Ccmpañerosde viaje va donar títol a undisc de Loquillo y Trogladitas.1, després del seu 70é aniver-sarí, perñlava un altre rná a rnáamb Paco Ibáñez. -J. B.

el Periódico Dlssabte, 20 de mare; de 1999

U"BUniversitat Autónoma de Barcelona

Bibrsoyarm~'TEMADELDIA

v~t~!nS§6~~----------------------------------------------------~Ignasl. un altre vet va expfi-

car que el poeta havia anal aquel!mateix maU a pagar una factura ala tintoreria. "Com si ho volguésdeixar ter arreglat", va dir.

L'escriptor ja ha havia deixattal arreglat des de fa anys. ambla seva vasta i sentida procuccíopoética. de marcar tall social ique va dominar la üteratura deisanys 50 i 60, "Amb JoséAgustin no mor només un poe-ta, sinó tot un grup Iiterari", re-sumia ahir I'esaiplor i periodistal.lorenc Gornis, JOSé Agustln.nascut a Barcelona el1 928 en elsi d'una familia bascocubana. erael gran d'un trio de germans es-criptors que completen Juan(1935) i Luis Goytisolo (1935),una saga que ha marcar la litera-tura espanyola coruemporána.

Nostalgia i emotivitat, noexempta de sátira i sarcasme.van marcar una trajectOria poeu-ca, iniciada a I'actual pati de LIe-tres de la Facultat de Oret de laUniversitat de Barcelona, recinteon no va poder acabar la carreraperqué les autoritats acaderni-ques franquistes el van expedien-tar a causa de les seves aclivitatspotuques.

Goytisolo va arrencar la poe-sia de la carrincloneria en quel'havia sumit la literatura oficial.com van fer tots els escriptors deI'autodenominada Escala de Bar-celona Ho va demostrar a El re-COmo (1955), el seu pdmer lIibre,que tenia també el seu trans-sumpte ¡ntim: eren una elegia de-dicada a la seva rnare, mona enel bombardeig del cine Coliseumde Barcelona el1 938.

Problemes econbmics

Quan va passar ano tenia 10anys. "Vaig haver d'aixecarmés de 50 Ilerw¡ols al cnntc pertrabar el cadáver", recordava.Fins i tot en el moment de la sevaeclosió, ers anys 50, va imperar eldesánim: "Vaig passar per pro-blemes poUtics, econbmics ipersonals. El liti i I'ak:ohol vanser dos companys d'aquellaepoca fosca que va passaraviat", va dir no fa gaire.

Salmos al vienco (1958) i Clari-dad (1961) -agrupats aquell ma-teix any, amb El retorno, en unsignificatiu uot Años decisivo!rvan significar l'inici d'una obra ex-tensa, d'una vintena de tltols, en-tre ells Del tiempo y del olvido(1981), Novfsima oda a Barcelo-na (1992) i. per damunt de tots,Palabras para Julia. Aquesta tra-jactorla es va veure jalonada permultitud de premfs. entre elsquals destaquen el de la Critica el1993 per La noche le es propiciaL el Ciutat de Barcelona (1996),

La febr~ activitat com a tra-ductor, editor i difusor de poesíaera el fruit d'una manera de ser."Que s'oblidin de mi, perb querecordin els meus poemes",deta. Pero ningú ti va valer fercas, ahir. "Estic destrossada.Vam néixer üterartamentjunts", va articular Ana MariaMatute. "Ha contribuil de ma-nera decisiva a la cultura cata-lana, amb apastes i riscos per-sonals molt evidenss", va ad-metre I'alcalde Joan Clos.

"Era un fora de serie: teniauna tendresa tremenda. Peraixb la seva mort ha estat unpal rrcu estrany", deflnia el can-tautor Luis Eduardo Aute. "laseve poesia, que sento mésproxima al meu coro denotavauna sensibilitat especial", vadir Antonio Gala. El conseller deCultura, Joan Maria Pujals, vaparlar de "gran perece". "Novull compartir aquest senti-ment amb ningll", va resurnr elseu qema Juan.•

El cantor de la vida

Les seves paraules formen partde la biografia d'una generació

que no va ser la millorpero si que va voler ser-ho

ARTURO SAN AGUSTIN

A José Agustín Goytisolo li agradava que parlessin deis seus poemes, no d'ell

Barcelona

Ya viure, va beure i va cremar.Potser va fumar. Va ser fins i totcacador. Va caminar per algunarevoucío africana armat nemes

amb la paraula i també a Cuba les noiesdeien els seus versos. Ens va descotxrmolles coses. Que hi ha 1I0ps bons ibens dolents, per exemple. Ens va des-cobrir que hi ha pi-ates honrals. I bruixesbcniques. Ens va ensenyar que l'alegriaes diu canco, Va respectar els poetesque escriuen textos celestials amb efe-bus i flors exotlques. pero ell cantavaaquesta vida, la nostra. que es bruta i ra-dianL

Va tenr una gossa que es deia Negri-ta. l llavors. quan passava tal ejo. tambéa Barcelona ells eren pocs. uavors. enels temps grisos i enconqits, eren pocs,pero feien molt soroll. Abó ha sabia flns ital aquell Carlos Barral, que a Suecia esva vestir d'almlrall perqué el seu amicJosé Agusun Goytisolo f escrivls un epi-grama: aquell en que nega que el maltsoroll d'aqueüs poes fas una fatxenderiade fills de papa, Temps del General. "ElGeneral fue aqul un hombre muyodiado/ pero aun sigue en la plaza suenorme estatua ecuestreJ Esto es al-go indignante y no por su crueldad!sino porque él fue siempre un pésimojinete."

Va anomenar diable blanc el bisbe deRoma i dels aeroports. Va defensar elsseus germans. Creia que defraudar l'Es-tat o cobrar comissions son delictes rnésgreus que matar a navalla. Va mostrar ala gent les seves oues cares: les bogeriesi un cert perfil de rei captare, pera va re-nunciar a tates dues quan va creure que

El poeta opinava que la donaera tacte, caricia, De I'home

deia que era només una rna, Opotser dues, pero només mans

la vida se ll escapava."Yo nacl en Cata/unya. Tengo san-

gre de vasco/ de cubano de inglés:pero soy español;/ el nombre de mipatria jamás lo escribl en vano;/ por-que el iEspaña, España! lo gastaronlos poetas". Aixl es va retratar en un epi-grama, aquest poema que per a el! eracom deu nimones que formaven un cara-mel.

Ai, José AgusUn. Nlnqu pronunciavamillar que tu la paraula noja. Ningú. Peralxo tates les noies et lIegien i entenlen.Et lIegien fins i tal en el metro de I'alba, elque es dirigeix a la feina que menys agra-da. Et !legien tanl que molles de les se-ves filies, les roles d'era mateix, es diuenJúlla. Acaba de dr-m'ho un altre amicteu, Joaquín Marco: "José Agustfn erauna belUssima persona. I és el poetamés important del grup barcelonf. Vavaler arribar a un públic majoritari i hava aconseguir".

Ningú com tu sabia dir reina mora acert poeta que creia regnar en un cere.Tu, José Aguslln, que, quan vas desco-brir que tot havia de servir per a algunacosa, vas tenir un enorme disgusL Per-que tu pensaves que l'únic sentit de la vi-da era no tenir senlit. "PeI meu mal capjo em vaig posar a escriure. Un altre,per moU menys, es fa guardia civil",

El poema i no tu, José Agustln. Peraixo escric Ilegint-te. El poema I no tu.Perque sempre insisties en aixo. Perquéaixl no vas deixar escritoPepito Tempera-mento, sempre de negre i nicotina. Elpoema I no tu també en aquest momentamarg en que les lelevisions i les radiosens record en que a pesar deIs pesars ta-tes les Júlles seguiran tenint arnics.

EL POEMA

Al principi deis 80. aquestes "lIetres per cantar", com les definia el seuautor, van ser musicades per Paco Ibáñez, que amb la seva veu trencadaels va donar un to de larnent. Era un tremolar que causava una granimpressió al públlc. Segurament son els versos mes populars de Goytlsolo,

Palabraspara Julia

Tu destino está en los demás,tu futuro es tu propia vida,tu dignidad es la de todos.

Tü no puedes volver atrás,porque la vida ya te empujacomo un aullido interminable.

Otros esperan que resistas,que les ayude tu alegrfa,tu canción entre sus canciones.

Hija mla, es mejor vivircon la alegrfa de los hombresque llorar ante el muro ciego.

Entonces, siempre acuérdatede lo que un dla yo escriblpensando en ti como ahora pienso.

Te sentirás acorralada,te sentirás perdida o sola,tal vez querrás no haber nacido.

Nunca te entregues ni te apartesjunto al camino, nunca digasno puedo más y aqul me quedo.

Yo sé muy bien que te diránque la vida no tiene objeto"que es un asunto desgraciado.

la vida es bella, tú veráscomo, a pesar de los pesares,tendrás amor tendrás amigos.

Entonces, siempre acuérdatede lo que un dfa yo escribJpensando en ti como ahora pienso.

Por lo demás, no hay elección.y este mundo tal comoes, será todo tu patrimonio.

Un hombre solo, una mujer,asl tomados, de uno en uno,son como polvo, no son nada.

Perdóname, no sé decirtenada más pero tü comprendeque yo aün estoy en el camino.

Pero yo cuando te hablo a ti,cuando te escribo estas palabras,pienso también en otros hombres.

V siempre, siempre, acuérdatede lo que un dla yo escriblpensando en ti como ahora pienso.

amor, amics. El poema i no tu en aquestmoment en que acabo de parlar precisa-ment amb una Julia, la companya de Pa-co Ibáñez.

Paco eslava fas, de viatge. Julia, laseva companya, s'ha posat a plarar inomas ha encertat a dir: "No pot ser",Pero éso Ha estar. Missatger de tuaquesl divendres, poeta. Paca íoanezera tora. de viatge. "Paco no es mélsapuesto que yo ni méls simpático;/siempre anda desastrado; llega tardea las citas! y me espanta las novias.Algo tendrá que ignoro./ Es mi amigomas riel pero que ande con ojo",

Paco Ibáñez, la seva guitarra, la sevaveu despentinada ; les teves Palabraspara Julia, que es l'himne d'una genera-ció que es va creure les seves p-opesbarbes. Tindras arnics, moras amor. tin-eras amics.

"Hay quien lee y quien canta poe-mas que yo hice! y quien piensa quesoy un escritor notable.! Prefiero querecuerden algunos de mis versos/ yque olviden mi nombre.! Los poemasson mi orgullo". Tarnbé et senties or- .gul1ós de la teva dona, Asunción, unaCarandell. que es va tallar les trenes eldia que us vau casar. Maca. Molt maca ifina com una euga. Aixl la descrivies."Tenia un cabell molt bonic".

Al, José Agustln. El teu cunyat LuisCarandell. des de Madrid. a punt d'aqa-far un avió, lampoe reaccionava. "Pepetenia una sensibilitat enorme. Era hi-persenslble. Mai vaig pensar que faspossible el que acaba de succelr",

Carme Rieratampoe ercertava a par-lar des de la seva Mallorca. "Em sentoculpable. No sé per que, pero em sen-to culpable. Més que par1ar d'ell, hemde parlar deis seus poemes. Aixb ésel que a ell Ii agradava, aixb es el que

hem de fer". El poema i no lU. Ja veusque les teves amigues et coneixien bé."José Agustin va escriure que el queperdura és t'evocaclo, no la vida",

Et Ilegeixo. Et segueixo lIegint o dient.No vas envejar I'altiu i fanfarró Mesta.pero 51 que vas compadir De Pas perqueva patr d'amor. Mai vas poder oblidar-Ia.A la teva mare mai vas poder oblidar-la.Mal. Va mo-r sent tu un nen i a vegadescreies veure-Ia. Al perdre el seu calorsempre vas demanar afecte; sempre es-peraves tendresa. Per alxó. vas escriure,t'envoltaven amigues; mes que amics.Més amigues que amics.

Acabo de parlar amb una altra de lesteves amigues. Amb Carmen Martln Gai-te, José Agustln. "Que dius. Pero quinhorror. Si acabo d'escriure un ameleper a un homenatge que li anava a teruna publicació. Quina cosa tan terri-ble. Pero si li havia escrit una cosamoltmaca".

El poema i no tu. "Su familia lequiere: no se sabe el porqué/ ya queha sido mal hijo mal hermano y msti-do,/ mal padre y ahora un viejo abue-lo cascarrabias.! Quizá en sus des-varios guarda algo de ternura". Sem-pre esperaves tendresa. I comparavesels catones amb els comunistes. Vasmentr dient que t'estmeven. pero sern-pre vas tornar a ella. Aixo vas escriurequan ja no eres un fatuo

"Cierto: nunca he servido para na-da ioh amigosY Si servir para algo escalentar la silla/ de un Banco o No-tarla, en verdad que no sirvoJ Pero sisé sentarme para escribir poe-mas" .•