r™- ;• ; ii , ' i ** +i i ~I^t I ^T I .*>**0*S>i x^- rr

Núm. 427 Any XXXVI

;i

. *'

*«ç. i " i;:r^<p--.--s -* " <* "

4¡<<>^:.,',,; V.

:T^-5¿sr¿I i, íítí^Éi.^.j&A *sSÄrr ^»% *•;'

*,.--,.

W'

•' - . 3 ,',vV*^.; , .

^ , ,< i1* r- "%*'í,.,- f i - -" ^V"* í ï « : * .j¿**-^.

LA NOSTRA HISTÒRIA

L ANY1823 UNA TEMPESTA T VA MA TAR TRES PERSONES

Aquesta foto ens mostra l'excavadora acabant Ia seva tasca davant el molí d'Es Fraret, preparant els terrenys pel nou parvulari, el març de1985. Però fa 165 anys, diferents llamps varen arrassar altres molins que hi havia edificats i varen matar tres persones.

L'any 1823 es produí un fet calami-tós per a Montuüi. Una forta tempestatassolà el poble i els Uamps mataren trespersones. De Ia següent manera ho con-tava el secretari de.PAjuntament, BernatManera en el LUbre d'actes, si bé s'ha dedir que esta escrit en casteUà:

NOTA D'ADVERTIR

"En el punt de Ia una del dia dos desetembre de 1823 començaren duestempestats de trons, llamps, aigua ivents forts. Una tempestat sortia de Iapart del mestral i l'altra de Llebeig; s'uni-ren damunt Ia vila, els niguls anaventan baixos que quasi tocaven o arriba-ven als extrems dels molins de vent. Enel moment d'unir-se feu un gran estrèpitmolt horrorós, el qual va durar propd'hora i mitja, de tal manera que l'estrè-pit dels trons feia tremolar les parets deles cases, de les quals queien els referits.EIs llamps eren tan seguits, violents iespantosos que pels carrers i campstot era un foc i es deixaven veure les¿olumnes de foc que travessaven d'una

PORTADA

"GELATADA"

L'Associació de Ia Tercera Edat celebracada any, a l'acabament de l'estii', unageletada. La foto correspon a Ia que es

feu fa dos anys, davant el seu localsocial

part a l'altra: semblava que tot s'haviad'encendre i enfonsar als abismes.

Un Uamp va matar Joan Socias,"Vermell", mohner, al qual el va matar aIa porta del seu molí quan va entrar elUamp. I al seu pare, Joan Socias, el varemolcar en terra, on s'hi va mantenirsense paraula durant algunes hores. ElDamp va pujar al molí danyant algunespeces i l'arbre mestre, sortint pel coll del'arbre i seguint per l'antena fins el cap-damunt deixant un gravat al llarg de Iamateixa antena.

L'aItre Uamp va entrar per Ia portadel molí anomenat d'En Gospet; va ma-tar el moliner Joan Miralles "Qúeló",el qual estava damunt el molí, i el llampva reduir a cendra tot el molí.

L'altre llamp matà Rafel Server"Gélat", d'edat d'uns 70 anys, queestava dins Ia caseta de camp que hi haconstruïda dins Ia vinya de Son RafelMas a Son Gaià on estava de vinyòvola dita vinya, però d'aquest no se'n vasaber de Ia seva mort fins Ia mt del diaquatre: d'aquesta manera deix a Ia con-sideració del lector els plors, ploraUesi sospirs que se sentien en general a totaIa població i es veia per les cases i car-rers Ia gent horroritzada, tremolosa,esglaiada, molt plorosa i unes carespàl.Hdes no sabent què era el que elshavia succeït; els ancians i veUs s'ex*clamaven que mai s'havia sentit unatempestat tan horrorosa.

EIs cadàvers, després d'haver acabatel temporal, foren reconeguts pel metgedon Bartomeu Ferrando i pel físic donAntoni Oliver amb assistència de Iajustícia i es va notar a Joan Socias una"eiximosis" semblant a llamps este-sos des de Ia part esquerra del coU finsIa post del pit i Ia seva part lateral es-querra. A Joan Miralles "Qúeló",d'uns 55 anys d'edat, dues "eiximosis"de Ia mateixa manera, una en l'aixeUadreta, extenint-se una part pel costatde l'húmer, una altra damunt el musclepetit del pectoral del mateix costat il'altra a Fhipocondri dret, les parets delqual no conserven per això ni més fredni més calor (?). I a Rafel Server se'l vatrobar amb el cap consumit pel llamp.

S'experimentaren alguns danys més,que feren els llamps, no de molta mésconsideració. EIs més notables són eld'haver fet una obertura a l'extrem delcampanar que és on està situada Iacreu de ferro i l'altre haver tomat el mo-lí de GuiUem Verger "Fraret" i de totquant s'exposa en aquesta nota i d'haver-ho presenciat jo, rinfrascrit secretari, certifie".

La memòria popular no oblidà aqueUfet i en romangué una glosa que diu així

Amic,ja no hi ha remei,Ia mort deixà una tristor,un Uamp pegà a Can Queló,va matar l'amo majori es segon de Can Vermell.

Guillem Mas Miralles

OPINI Ó

IDENTITAT MONTUIRERAJa se sap: moltes vegades han

d'esser els de fora els qui han devalorar els aspectes posifius dels decasa. Aixi' va ocórrer el 15 d'agostpassat quan el pregoner de lesfestes va elogiar complidamentles virtuts ancestrals dels montuV-rers.

Miquel Alenyar ^eI qual espot assegurar té una cama montui'-rera— va saber ponderar d'unamanera sòbria, fent particularmental.lusió a dos antecessors seus, di-ferents caires positius de Ia famí-lia Ribas, de Can Moreno, espe-cialment, quan posà de relleu Iatenacitat d'acer i Ia tossudesa delfrare de Can Moreno, en el segleXIX. Un home capaç de seguirendavant el seu camí, fins i totcontra corrent. Com de Ia mateixamanera va enaltir, a més de Ia"tenacitat, l'esforç personal, el

rigor ¡ Ia coherència com a virtutsque un troba a borbollons en elsdocuments que conformen els fetsde Ia història de Montum."

I això ho deia després de feral.lusió al que anys més tard fouEnginyer i Administrador d'ObresPúbliques de Balears, Josep RibasMoreno, nebot del frare citat.

"Essent aquestes virtuts arrela-dament montui'reres —continuavadient el pregoner— no solament nohan perdut gens de vigència, sinòque avui són més necessàries quemai, per voler viure oberts al món,de l'única manera possible: desdeIa vitalitat de Ia nostra identitat, aIa nostra història, a Ia nostra llen-gua, a Ia nostra cultura i a nosal-tres mateixos".

Ja més envant de Ia seva disserta-ció parlà del present i del futur del

VIURE O ESTALVIARTenc un conco que mai no ha tingut

un duro però sempre ha viscut com unsenyor: fou un dels primers que compràun cotxe en el poble, un dels qui mésaviat adquirí l'apareU de televisió quanaquesta es començava a rebre a les Ules;un home que sTha relacionat i viatjat,que poseeix una casa acoUidora i confor-table, oberta a tothom. Una persona quesempre ha trobat temps per a tot i queha sabut entendre i viure Ia vida.

Conec persones —tots en coneixem—que tenen molts de doblers als bancs,miïions, i viuen, no diré com a misera-bles però sí com a gent que plany finsi tot el sucre al cafè.

TrebaUen de sol a sol, no tuden niuna pesseta, estalvien fins i tot amb unmisto i són tenguts per altres com es-trets i tacanys. El seu principal disfrutés saber que tenen tants de milions albanc. Una de les seves curoUes sol sercomptar: Compten els interessos, lesrendes, els tants per cents, el seu cau-dal... Quan el matí boten del Uit, Ioprimer que fan és pensar que "avui tenc

tantes pessetes més". Alguns d'eUs sem-pre duen el mateix vestit, les sabatesveUes, Ia corbata passada de moda; novan al cinema ni al teatre, però són mi-lionaris.

Supòs que aquesta casta de personessón feh'ces sabent que tenen mUions;mai no arriben a disfrutar-los, però elsposeeixen, i el seu goig mental és re-crear-se prenint consciència de Ia sevapròpia riquesa. I un dia qualsevol els sor-prèn Ia mort mentre compten el seucabal.

Amb aquesta descripció no voldriaferir, humiUar, criticar, ni dejectar nin-gú; tan sols presentar dues maneres deconcebre Ia vida, dues formes de viure-la. Encara que una i altra tenguin man-caments i encerts —i volent respectartotes les opcions— si a mi em donassina elegir, escoUiria Ia que va triar el meuoncle. Potser aquesta concepció de Iavida sigui l'única herència que rebréd'eU,pero m'ésvàlida.

Andreu Genovart

»MontuM(PP)P)

Sant BartomeuAgost 1988

Portada del programa de lesfestes*d'enguanyy >

nostre poble, Ens recordà que sihem arribat aquí i d'aquesta mane-ra s'ha d'agrair a "30 generacionsque no descansaren perquè l'avuinostre fos millor que l'ahir d'ells.Ens recordà que "cal l'alegria per-què Montui'ri avui, després d'onzeanys d'exercici de les llibertats pú-bliques, és un poble que ha acon-seguit acceptar Ia tolerància, Iatransigència, Ia convivència harmò-nica d'idees diverses".

"Montui'ri —va assenyalar final-ment— avui viu de cara al seu fu-tur, al futur que té pendent de feri compta amb Ia seguretat que Iidonen.700 anys de tenacitat, d'en-certs, d'austeritat, d'intel.ligència,d'esforç i "d'ambició personal, id'una admirable i inesgotable la-boriositat".

Molts més punts positius es po-saren de relleu en aquest pregó, elqual es pot considerar una magis-tral lliçó. Si bé vàrem romandreamb aquestes dues incògnites:¿Serem els ciutadans d'avui capa-ços de continuar encertadamentamb les mateixes traces que elsnostres avantpassats? ¿Sabremreflectir, de cara al futur i d'unamanera clara i transparent, lesgenui'nes virtuts que ens han lle-gat els homes i dones que ens pre-cediren i que conformen Ia identi-tat montui'rera?

Onofre Arbona

ENTRE VIS TA

FRANCESC ESTARELLAS TAMARITRELATAALGUNSASPECTESDEL'ENSENYAMENTAMONTUÏRIpURANTL IföO

Volíem tenir un coneixement seriósde l'ensenyament a Montui'ri durant eltemps de Ia república. Per això acudi-rem a Francesc Estarelhs Tamarit, de65 anys, "Paco Estarelles", ja retirat,casat amb Maria Pizà "Pizana". Tenendos fills, Tòfol i Miquel, i una filla,Conxa. Ija dues nétes. Va néixer a Va-lència, però en aquell temps anava aescola a Montuiri perquè el seu pare eraGuàrdia Civil i estava destinat aquí.

Així vàrem encetar kt xerrada:

— ¿Quan començàreu a anar a escolaa Montui'ri?

—Era l'any 33 i aleshores anava ambdon SebastiàPerelló.

-¿Quins mestres tenguéreu?-A més de don Sebastià PereUó,

vaig anar amb don Bartomeu Mir, i méstard amb el Vicari Munar, i pus.

¿Podríeu explicar-nos-ho?-Amb els dos primers hi vaig anar

-À 33, 34 i 35.1 l'any 36 ,que fou quan'/a estaUar el Moviment, vaig passar ambel Vicari Munar fins que el varen desti-.vir a Lloret. I llavors jo i uns quantsmés anàvem a Lloret per acabar el curs,;2. que el se'n dugueren tres mesos abans-;'acabar-lo.

-¿I després?-Vaig acabar l'escola l'any 37. LIa-

/ors, com que mon pare era GuàrdiaCivil i el concentraren a Capdellà, joseguia estudiant a repàs amb qualcú quelonava classes allà; però sols hi estaremquatre o cinc mesos. Després tornàremjap a Montuïri i tot seguit vaig entrara una escola naval. Més tard, l'any 40,v..'ig ingressar voluntari dins l'exèrcit.Allà vaig anar pujant de grau, amb elsCi<rsos corresponents, fins arribar aCapità.

-Naturalment, ¿haureu estat desti-nat a llocs diferents?

-Si; a Madrid, a CasteUó, a Girona,a Africa, concretament a Aaiun, i des-prés a Mallorca.

— ¿Tendreu alguns records particularsaels vostres companys d'estudis?

—Tots eren molt bons amics, tant ésaixí que quasi tots els que ancara viuen,tant si anàvem junts com a les classesdel Vicari Munar, ens duim molt bé.

-En aquell temps, ¿anàveujunts ninsinines?

-No ; ni a l'escola pública ni a Ia quefeia don Sebastià Perelló; noera mixta.Les nines anaven amb una mestra o aCa Ses Monges, encara que generalmentIa majoria anava a Ca Ses Monges.

-Idò, ¿com s'explica aquesta fotoque veim?

—Perquè correspon a Ia preparaciódel baxiUer que feia don Sebastià; aposta aquestes venien.

-¿Com feien el baxiUer?—Anàvem a classe normal els dema-

tins, des de les vuit fins devers les dotze,i els horabaixes, des de les dues fins a lesquatre. I després d'aquesta hora, que jahavíem acabada l'escola normal, fèiemclasses de repàs i de preparació de batxi-ller amb don Sebastià,

-¿Amb quin material comptàveu peiestudiar?

-Estudiàvem l'any 34 i 35 amb elsllibres que ens deixava el mestre; ambun estudiàvem història, amb un altre,una altra cosa. Per escriure utilitzàvemun plumí amb tinta, i escrivíem en unsquaderns fets a posta per a les escoles.

—¿Havíeu de pagar per estudiar ba-xiUer?

-No me'n record exactament el queera, però era poca cosa. A les classesparticulars que feia el Vicari Munar aIa SaIa Mariana, pagaven de 10 a 15 pes-setes, però amb don Sebastià no me'nrecord.

— ¿Fins quin curs podíeu estudiar aMontuiri?

—Aquí, com que estudiàvem per lliu-re, podíem fer tots els cursos i desprésens n'anàvem a examinar a l'Institut deCiutat. O sia, cadascú podia estudiarpel seu compte i després examinar-se al'Institut.

— ¿N'hi havia d'aItres que en el vos-tre temps també es preparaven per abaxiUer?

—N'hi havia que estaven a Palma,uns que ingressaren en el seminari.Uns d'ells possiblement foren En Sebas-tiàPocoví "Serena", que va estudiar aPalma; En Miquel "de sa Botigueta"(al cel sia), aquest en el seminari, ino me'n record de ningú més.

-¿Quins records guardau del mestrePerelló?

—Era molt actiu, s'interessava moltpels alumnes, explicava molt bé, i es-tava molt preocupat pels més "vagos".

-¿A quin carrer estava l'escola?-Escola no n'hi havia. Es valien de

dues sales d'En Ferrando, una en elcarrer de Baix i l'altra damunt CanLlevo,en EsPujol.

-;.I les noves escoles?

ABANS, ELS QUIESTUDIAVEN BATXILLER

ANAVEN A CLASSEEN HAVER ACABAT

L'ESCOLAI S'EXAMINAVEN

A L'INSTITUTDE CIUTAT

ENTRE VISTA

Foto d'estudis debaxiller a Montuihcorresponent alcurs 1933-34, ons'hi destrien elMestre don Sebas-tià Perelló ambels seus dos fillspetits; els 4alumnes: FrancescEstarelles Tamarít'Taco Estarelles",Antoni SuredaPastor (fill del Se-cretari), SebastiàPerelló Vadell(nebot del Mes-tre) i Gabriel Ri-bas Gomila "Bo-rreó" 4-. / les7 alumnes: Cata-lina Melià Ferrer"Melià", DamianaFiol Marimon"Barriona", Mar-galida Garcia Gar-cia, MagdalenaSastre Ribas 'Te-llusco", FranciscàMir Tauler (filladel mestre Mir),Maria T. PerellóVadell (neboda delmestre) i JoanaSerra Gomila.

Fa mig segle, en arribar als 10 ó 12anys,els al.lots acabaven d'anar a escola.EIs pares se'n duien els fills per anar

a fe r les fe inesde lcamp.

-El ColJegi "Joan Mas i Verd", queencara no s'ho deia, en formava part. Joja no Ia vaig conèixer, però vaig sentirdir que en temps de Ia República hi ha-via manca d'escoles , i feren un pla deconstrucció d'escoles.

-¿Fins quina edat anaven a escola?-En aquell temps, en arribar als 10 o

12 anys, molts ja acabaven d'anar a es-cola; n'hi havia alguns que abans d'aca-bar el curs, per l'estiu, se n'havien d'anara fer les feines del camp, els pares se'lsenduien. I naturalment, aquests alJotssempre anaven retardats.

-¿Podríeu recordar alguns fets desta-cats d'aqueU temps?

-El dia que va venir el President deIa República, Niceto Alcalà Zamora;ens feren passejar amb banderetes; i elsal.lots donaven Ia benvinguda a tothom.També me'n record de Ia inauguraciódel carrer del Mestre Pòrcel i d'una ex-

cursió que férem els alJots a les covesde Manacor, per cert que feia un mes odos que hi havia hagut a Manacor unainundació grossíssima.

—I d'altres aspectes, ¿què recordaumés?

—Record que hi havia dos equips defutbol; un de dretes i un altre d'esque-res, i es diferenciaven tan poc que siun dia els de dretes necessitaven un juga-dor, anaven a cercar el de les esquerresperjugar.

-Tornant als estudis, ¿quines assig-natures fèieu?

—Matemàtiques, dues classes d'arit-mètica i geometria, gramàtica, històriai geografia i lectura. Primer llegírem"El Quijote" i llavors "Rondalles Ma-Uorquines". Idioma no en fèiem, i Iaclasse d'educació física consistia ambanar un pic per setmana al futbol arompre les espardenyes.

— ¿A quinsjocsjugàveu?-An es cercle, un cércol amb un

bastó, que feies rodar; fèiem carreres.A les baldufes, a boUes, a"piola", a"raia", dos equips que cada equip haviad'intentar passar el major número decomponents a l'altra part sense quel'agafàssin: el que en passava més,guanyava.

—¿Fèieu altres coses?—També a hores fora de classe mun-

tàrem una .petita impremta on s'im-primia una revista "Alborada", a Iaqual hi havia articles, comentaris del'escola, etc. També hi col.laboraven lesnines de Ca Ses Monges, i don Sebastiàens ho corregia. Hi havia pàgines en cas-teUà i en maUorquí. Després cada al.lotse'n duia una a ca seva.

Paco EstareUes té bona memòria iencara ens va relatar altres coses que noincloem per manca d'espai. Ja per aca-bar Ii demanàrem:

—¿Voleu afegir qualque cosa més?-M'agradaria tornar a aquell temps,

perquè ens ho passàvem molt bé.

PetraMayol iRocaMaria Antònia Rigo Gallard

SANT BARTOMEU '88

Distintes opinions d'unsjoves sobre lesfestes d'enguanyQuan estàvem en plena ebullició, volguérem polsarl'o-

pinió sincera d'uns quants de joves montui'rers respecte ales festes de Sant Bartomeu d'enguany i en concret als ac-

tes que s'havien programats.

Com es pot comprovar seguidament, les respostes, en-cara que no són les mateixes, no es diferencien molt, jaque l'ambient en què es moven pràcticament és idèntic.

A cadascun dels sis enquestats (cinc al.lotes i un jove)Ii formulàrem aquestes tres mateixes preguntes: ¿Què ésel que més t'agrada de les festes?, ¿quina cosa és Ia que

manco? i ¿què canviaries delprograma?

Aquestesforen les respostes:

JOANA MARIA SERVERA SITJAR

Ens va dir que Ia cosa que més Ii vacomplaure fou "l'ambient en què esmogueren els cossiers i el dimoni". Encanvi, "el preu de les berbenes" el quemanco. I per altra part "m'agradaria—deia ella— que fos menys el temps quehi ha entre rodella i rodella, i que n'hihagués més".

MARGALIDA FIOL NICOLAU

Va coincidir amb l'anterior expres-sant-nos que Ii satisferen molt "els baUsdels cossiers perquè és una tradició ques'ha de mantenir intacta". Es va lamen-tar també haver d'adquirir tiquet peranar a les berbenes dient: "Es bastantvergonyós que a unes berbenes de poblefacin pagar tant". I fins i tot va insistiraixí propugnant per un canvi: "Indubta-blement, el preu de les berbenes, que enlloc de 4 conjunts dolents, en portassinun de bo"

Expressiu i clàssicrostre d'un dels

cossiers d'enguany

JOANA Ma. GAYA RAMONELL

"El dimoni i els cossiers" cotisitui'renper a ella el que més Ii va satisfer. Noaixí "les berbenes,ja que haurien d'eseergratuites i que hi hagués més coses peljovent, perque Ia festa es fa pels més pe-tits i pels majors". Per altra part ens deiaque "no hi ha res que no m'agradi",quan Ii demanàrem ellò que no l'alegra-va.

ELISA FRANCISCAGOMILAGOMILA

Per part seva el que més Ii va agradarfou "el dimoni", i el que manco, "el

Lajoventut montuïrera no té cap complexe a l'hora de manifestar Ia seva opinió

preu de les berbenes".EUa, a l'hora dedemanar un canvi, elegiria "un grup boen lloc d'un parell de dolents", i aixíes milloraria ad,uest caire eminentmentjuvenil.

ANTÒNIA TOUS CERDÀ

Quan Ii solJicitàrem una resposta alque més Ii agradà de les festes ens deiaque va ser "l'ambient, tant amb el di-moni com el dia de Ia revetla i a les ber-benes", fets i caires que per part sevaforen l'aspecte més excelJent de lesfestes", Es més, "no hi ha res que nom'agradi", ens contestava quan Ii de-manaven que seria aïlò que rebutjaria.Fins i tot, al haver d'expressar allò ques'hauria de millorar, afirmava "que lesfestes fossin més llargues i més inten-ses".

PERE FERNÀNDEZ SÀNCHEZ

Fou molt expressiu i no s'ho va pen-sar gens: '^òrrer davant o darrera deldimoni pel poble" és el fet més signi-ficatiu de Sant Bartomeu.Encanvicon-siderava com a fet molt negatiu "l'haverde pagar tant a les berbenes". I quan Iidemanàrem ja per acabar, quina modifi-cació faria a les festes, ens tornà insistirdeclarant el que ja havien manifestatalguns joves, desitjaria "que fossin mésllargues".

DE MONTUÏRI

TORNEIG DE FUTBOL-SALA

Al llarg dels mesos de juny, juliol iprincipis d'agost s'ha jugat el torneig defutbol-sala sénior en Es Dau. Ha quedatcampió 'Trimtours" seguit per "Restau-rant Ses Canyes" d'Algaida, 'Maduixes""Restaurant Tropical" de Llucmajor,"Sa Nostra", '<Can Pieres B", 'tan Pie-res A" i "Obres Públiques".

El dia anterior a Sant Bartomeu i pelsistema d'eliminatòries, es va jugar Ia"Setmana Poliesportiva" de Ia qual enva ser també campió "Agència de Viat-ges Primtours" que derrotà a Ia final a"Ses Canyes", per 3-0. També hi par-ticiparen "Restaurant Tropical", el cam-pió d'Algaida i el campió de Vilafranca(que foren eliminats a quarts de final)i "Maduixes" i "Sa Nostra" (eliminats asemi-finals).

ACTESINFANTILS

EIs nins tengueren nombrosos actes ales festes patronals. Uns els agradaren id'altres no (com per exemple els pallas-sos).

Gairebé una cinquantena de nins inines participaren a Ia "II Ginkhama debicicletes". EIs campions de les diferentscategories varen esser; Bernardi Font(cicle inicial), Rafel Pinteno (tercer iquart cursos), Gabriel Mayol (cinquè isisè), Miquel Vert (setè i vuitè) i Marga-lida Cerda(femines no classificades).

Igualment nombrosa va resultar Iaparticipació en el concurs de dibuix (70alJots). EIs primers classificats de cadauna de les tres categories varen esserDamià Vaquer (cicle inicial), Apol.lòniaRigo (cicle mitjà) i Jaume Mayol (sego-na etapa).

Aquests són, com destriarà el lector,els punts de vista, sinó de tots, sí d'unabona part de Ia joventut montui'rera,opinions que s'hauran de valorar a l'horade programar les festes patronals d'anysvinents. En resum es podria dir que"Cossiers i Dimoni" és el que més agra-da al joves i que aquests propugnen perunes berbenes gratuites.

Ma. Antònia RigoMaria Cerdà

Així trobàreml'amo EnJ.eroniGarau Marimon

"Prats"(a 1 'esquerra) i

l'amo EnJosepGomila Sastre

"LMl"(a Ia dreta),

dues personesqueprocuren,

com Ia majoriade Ia seva edat,

passar com mésbé millor el

temps amb salutpodent empatar

Ia xerrada.

ESPORTSALESFESTES

Com cada any, nombrosa ha estatl'activitat esportiva per Sant Barto-meu.

A Ia tirada local de guàtleres va gua-nyar Agustí Vidal i al motocross, EnJosep Atfbns, de Ses Rotes.

A Ia "IX Setmana Poliesportiva" esvaren celebrar 21 partits de futbol-salai bàsquet amb Ia intervenció d'equipsmontui'rers i de Sant Jordi, Lloret, SantJosep Obrer, Campos, Santanyí, SantaMònica, Sant Gaietà, Mallorca, Cide iLa SaUe. Les cases "Font d'Or" i "Aga-ma-Laccao" varen regalar begudes als500 participants.

A les carreres de cavalls hi va haverdiferents vencedors i discorregueren dinsl'animació de què cada any gaudeixen.

EIs primers classificats a les carreresde bicicletes de Ia segona festa -en-guany en un circuit nou, començant enEs Dau i voltant per davant el cementiri,í el quarter de Ia Guàrdia Civil- foren

els següents i per aquest ordre: Infantils:Pep Perelló, Miquel Alzamora i GabrielBáuzà; Cadetes: Angel Rocio, JosepCompany i Antoni Ferrer, i Aficionats iJuvenils: Guillem Ramis(Otero),JaumeRiera (Sanicalor) i Angel Gomila(Morey^i

TerceraEdatACTIVITATS PEL SETEMBRE

PeI proper 8 de setembre està progra-mada una excursió per a Ia Tercera Edata "Aguacitty", a S'Arenal.

El darrer diumenge d'aquest mes secelebrarà com ja és costum, Ia gelatadade fi d'estiu. Es tornarà fer en Es Dau,jaque allà es disposa de lloc ample i sufi-cient, tant pel refresc com per l'estonad'esplai que s'efectua simultàniament.

També està programada una excur-sió a Sa Dragonera, pels darrers dies deSetembre. Es partirà el matí, es visitaràSa Dragonera i el dinar serà a Sant TeIm.

8 DE LA CASA DE LA VILA

Ajuntament de MontuïriBIBLIOTECA MUNICIPAL

RELACIÓ DE LLiBRES INGRESSATS DARRERAMENT A LA BIBLIOTECA

(Conclusió de les darreres adquisicions)

—Terron, Angel.- TERNARI.- Edi-cions del MaII.

-Torrent, Ferran.-UN NEGREAMBUN SAXO.- Ed. Quadern Crem.

—Vidal Alcover Jaume.- LA VIDAFACIL.-Ed. Laia.

—Wilford, John Noble.- EL ENIGMADE LOS DINOSAURIOS.- Ed. Planeta.

—Bransford, John D.- SOLUCIÓNIDEAL DE PROBLEMAS: GU(A PARAMEJOR PENSAR, APRENDER YCREAR.-Ed. Labor.-

—Guzmán, Miguel de.- AVENTURASMATEMÁTICAS.- Ed. Labor.

Colección TUS LIBROS. Ed. Anaya

-Alas, Leopoldo.- ¡ADIOS CORDE-RA! Y LO DEMAS SON CUENTOS.

—Alarcón, Pedro Antonio de.- ELCLAVO.-

-Aldecoa, Josefina R.- LOS NIÑOSDE LA GUERRA.

-Chesterton, G.- EL CANDOR DELPADRE BROWN,

-Daudet, A. TARTARIN DETARASCON.

-Leblanc M. EL TAPON DECRISTAL,

-Leroux, G.- EL PERFUME DE LADAMA DE NEGRO.

—Merimme, P.-COLOMBA.

—Millas, JJ.-' PAPEL MOJADO.

-Moravia, A.- HISTORIA DE LAPREHISTORIA.

—Pardo Baza, E.- LA PIEDRAANGULAR.

—Pérez Galdós, Benito.- MARIA-NELA.

—Polo, Marco.- LIBRO DE LASMARAVILLAS.

—Shelley, Mary W.- FRANKESTEIN.

—Stevenson, Robert L.- SECUES-TRADO.

—Twain, Mark.- EL FORASTEROMISTERIOSO.

—Wells, H. G.- EL HOMBRE INVI-SIBLE.

—Wells, H. G.- LA GUERRA DELOSMUNDOS.

—Wilde, Oscar.- EL FANTASMA DECANTERVILLE.

Altres llibres

—Rodar, Gianni.-CONTES ESCRITSA MAQUINA.- Ed. Empúries.

^3oscinny, René.- DAiSY TOWN.-Ed. Grijalbo.

^3oscinny, René.- ELS DALTONEN LLIBERTAT.- Ed. Grijalbo.

(A més, alguns llibres de lectura enanglès).

GRÀCIES. VEINS DE NA PAISSA

Ja se sap que els regals inesperats, per sorpresa, són doblement apreciats.I així fou el regal que ens oferiren els vei'ns de Na Pai'ssa el passat 30 de Juliol:una inesperada i sorprenent nit d'alegria i festa, gratuita i generosa. I doble-ment s'ha de valorar aquest gest dels vei'ns de Na Pai'ssa: preparar amb il.lusióuna festa, oferir-la a tot el poble i amb generositat cuinar una coca cada un perconvidar, anònimament, els vei'nats, és una vertadera lliçó de ciutadania. I mésquan aquest món està dominat per l'individualisme, Ia competitivitat i l'egois-me. Quan sembla que ningú no està disposat a fer res per no res.

Per tot això, aquesta festa ens fa recobrar Ia confiança amb Ia gent, i Ia feen un món que pot canviar. I com a membres d'aquesta societat que ha tornatun poc millor només ens queua per dir: Gràcies, vei'ns de Na Pai'ssa!

Pere Sampol Mas

LLIBRES REBUTS PER PART

DEL CENTRE COORDINADOR

DE BIBLIOTEQUES DEL C.I.M.

DlCCIONARISDEL'ENCICLOPEDIA CATALANA

—Diccionari de Ia Llengua Catalana

Rus-Cata là.

" Portuguès-Català.

" Alemany - Català.

" Japonès - Català / Cata-là -Japonès.

Català - Francès.

" Francès - Català.

Anglès-Català.

Català - Anglès.

ALTRES LLIBRES

-Flores, Carlos.- ARQUITECTURAPOPULAR ESPAÑOLA (5 v.).- Ed.Aguilar.

-Byne, A.- CASAS Y JARDINESDE MALLORCA.- Olaneta, Ed.

-RANDA.- núms. 18, 19, 20 i 21.

—Xuriguera, J.- ELS VERBS CATA-LANS CONJUGATS.- Ed. Claret.

^3rino, David.- OFICIS QUE ESPERDEN.-Ed.Millà.

—Eixemenis, F.- DE SANT MIQUELARCÀNGEL.- Ed. Curiel.

—Massot i Muntaner, J.- VIDA IMIRACLES DEL COMTE ROSSI.-Public. de l'Abadia de Montserrat.

-Vidal Tomàs, B.- MEMÒRIESD'UNA ESTÀTUA.- Ed. MoII.

—Vilar, A.- EL SABER PERDUT.-Ed. La Galera.

—Baum, L. F.- EL MAGIC D'OZ.-Ed. La Galera.

—Caroó, J.- LA COLLA DELS 10.-Ed. La Galera.

-Schalekamp, J.- DE UNA ISLA NOSE PUEDE ESCAPAR.- Prensa Univer-sitaria.

—Morey, P.- LA CIÀTICA DEMOSSÈN BLAI I ALTRES RONDALLES PICANTETES.- Public. de I'A-iuntament de Gandia

-Varis (2 T).- PAISOS DEL MON.-E>ublicacions de l'Abadia de Montserrat

NOTICIARI LOCAL

r25 anys enrera

Setembre 1963

NOUMESTRE

Des del començament d'aquestcurs regeix l'escola Parroquial unnou mestre, Don Sebastià Portell,natural de Ses Salines, el qual havingut procedent d'un poble d'Os-ca. CaI dir, per altra part, que peraquest curs foren tantes les peti-cions de nous alumnes que esvaren haver de rebutjar algunessol.licituds d'ingrés.

EL DIA MES PLUJÓS

En el transcurs de l'any 1963,el dia més plover fou el 18 de Se-tembre, dia que caigueren 33'5litresper metre quadrat.

NOVA SUPERIORA

Després de quatre anys d'esta-da a Sisante (Conca), va tornara Montuiri per a ocupar el càrrrecde Superiora de les Monges, SorAntònia de h Victòria, una reli-giosa molt apreciada que ja haviamarcat un fort impuls entre lesjoves montuïreres.

Ara fa dosanys que va

caure el braçesquerre de

Ia Creu deSon RafelMas;una

creu moltantiga,

possiblementdelsegleXV.

Desprésd 'haver

ocorregutaquest

lamentableaccident

demanàremuna prompta

restauració.Però ha

passat totaquest temps

i Ia Creuencara roman

en el mateixllastimós

estat.

En aquestafoto, queté uns 20

anys, se Iapot

contemplaramb tota

Ia sevariquesa

artística.

AGRUPACIO SOCIALISTA LOCALNOVAEXECUTIVA

El divendres dia 5 d'agost va tenirlloc a Can Tomeu una assemblea extra-ordinària de l'Agrupació Socialista deMontuiri en el decurs de Ia qual es vaefectuar Ia presentació de Ia nova execu-tiva local encapçalada per Joan Marto-rell Lladó, com a president; GabrielFiol Roig, secretari general;Joan BergasGallart, secretari d'organització i JoanMiralles Servera, coordinador de polí-tica local

A més d'aquest punt, figuraren a l'ordre del dia l'organització de Ia polí-tica municipal, les propostes de Ia novacomissió executiva i Ia presentació depropostes a càrrec dels afiliats i sim-patitzants. En el capítol de precs i pre-guntes d'aquesta assemblea es varen de-nunciar de forma repetida "les irregu-

laritats que —segons els assistents— per-met l'Ajuntament en matèria de cons-truccions ilJegals". S'esmentaren els cas-sos del restaurant "Es Dau", de l'acerade Ia Plaça Major i del xalet que s'edi-fica en els Sons Mirons.

C A M P D E T R E B A L L D E V I D E O

Organitzat per Ia Direcció Generalde Ia Joventut del Govern Balear ambconveni amb l'Ajuntament, s'ha realitzata Montuiri un camp de treball de video.Aquest tingue' lloc del 15 al 30 del pas-sat mes d'agost i se celebrà a les escoles.Les 9 persones que hi participaren esta-ven entre els 18 i els 22 anys i procediende Barcelona, Asturies,Madrid,Pamplo-na, Alacant i València. El seu treballpràctic va consistir en gravar un videosobre les festes de Sant Bartomeu alnostre poble

A P E R T U R A D E L B A R E S D A U

El passat 19 d'agost quedà inaugurati obert al put>lic el bar "Es Dau", situaten aquesta avinguda al costat del restau-rant que du el mateix nom. Es un localample que dóna accés al celler antic-ara renovat- de les cases d'Es Dau.

Un lloc més on poder passar una es=tona i fer tertúlia. Desitjam encert i sortal seus propietaris.

FESTES PASSADES...

Dins un programa molt variat, des del7 al 30 d'agost Montuiri va viure dins unambient de festes patronals amb tantsd'actes que resultà impossible assistir atots, si bé es desenvoluparen normal-ment, el temps fou bo i tothom poguégaudir. MOLTS D'ANYS

10 ALS QUATRE CANTONS

OvVEOQO

... serà necessari anar vius, perquè esParlarnent Balear es passât 25 de Maig,va aprovar una L!ei que diu que esbatles des municipis que no excedeixinde 50.000 habitants (com és es deMontuî'ri) podran imposar multes fins a10 milions de pessetes per a infraccionsurbanístiques. Ara bé, ignoram quis'embutxacarà s'import de sa sanció.¿Serà per a s'Ajuntament o per a qui?

^)Oo-

... enguany per ses festes de SantBartomeu es va batre es rècord de cai-gudes corrent darrera o davant el di-moni. Tot eren colzes pelats, genolle-res, raspades, maganyadures... Entre esmolts de ferits hi hagué En Biel Ferrer"Baco", regidor, En Rafel Fullana"Cuca", En Gabriel Sampol, En QuicoCifre, En Tomeu Ferrer "Xorri" i esmateix dimoni. Ara, sa caiguda més es-pectacular va ser sa d'En Pep Lluis "elcolega", espectacular per Io ponogràfi-ca: se Ii xaparen els calçons de dalt abaix i el pobre mostrava ses anques.Naturalment es qui més varen riure fo-ren es qui no varen caure. Amb ses sem-pentes tomaren una doneta ja major,però s'esclat no passà des "susto"

-oOo-

.. en Tom "Món" diu que ell ésescentre del món i no Montui'ri; així queN'Amador, encara que per sa ràdio comentàs ses paraules d'un altre, tambés'equivocà

^Oo-

... en es camp de treball de vídeo quese realitza a Montui'ri patrocinat per saC.A. no s'hi apuntà ni un montui'rer, EnBiel Miralles "Xocolater" en principis'havia animat però després refredà, Iidegué ajudar sa fredor que feia deversdia 15 d'agost. S'espera que quan s'organitzi un camp similar a La Coruna. Mavonses hi acudesquin es de Montuiri

^>Oo-

... quan un llegia en es proanma de•astes s'escrit des President de sa Comis-sió des Patrimoni, que parla de fer una'uta turística pes talaiot de Son Fornés

digué: "I ara s'Ajuntament haurà detreure a subhasta es "xiringuito".

-oOo-

... es vespre que actuaven es pallassos"para todos los niños del pueblo deMontui'ri" i que actuaren a sa mateixahora que a l'església se celebrava sa peni-tència comunitària, es rector Andreudigué an es feels: "Haurem d'aguantaraquest renou, no és que s'Ajuntamentestigui enfrontat amb l'Església, Io quepassa és que estam massa prop" (¿seriaproximitat física o de s'altra?).

-oOo-

... dins una guarda de jovenells,parlant de pallassos, un se tirà d'aques-ta: "No sé per què han de contractarpallassos, amb Io divertit que són es"plenos" de s'Ajuntament.

^>Oo-... es dia de Sant Bartomeu a una casa

tenien taula parada per dinar: Ensalada ipatatetes a punt; només hi mancava saporcella. Sa madona anà an es forn acercar-la i...oh, sorpresa! havia desapare-gut porcella i rostidora. Se'n feien creus;però per molt que cercaren no aparegue-ren ni una ni altra. Deu esser molt malde fer un dijuni forçat es dia de SantBartomeu! (L'endemà e s f e t s'aclarí:Sa rostidora aparegué cremada dins es /oro).

-oOo-

... l'any que ve, es dies que surten esCossiers, seria bo que no hi hagués cot-xes aparcats des d'es carrer d'Es Pujolfins després de Plaça, Io mateix davantCan Salat, on es lloc és moltestret;aixihi hauria més espai i si un volgués caureho faria a plaer.

-oOo-

.. sa nit des 14 a 15 d'agost es quin-tos de sa fornada des batle celebraren esseu sopar. Seguint bons costums se reti-raren devers les 6 de sa matinada, quanEn Joan "Mostatxet" començava a agra-nar plaça. Es batle no tengué altre acu-dit que ajudar-li i ja el me teniu graneraamb mà, aidant a n'En "Mostatxet"Així mateix diuen que deixava barballe"is, se suposa que hi veia poc

_oOo-

... es dia que posaren ses banderesen es campanar, vuit dies abans de SantBartomeu, En Xisco "Claveta" deiaquen'hi faltava una. Li digueren: Idò perquèno hi poses aquest jersei blanc que dus?A Io que ell va respondre: NO; és quem'hi haurien de posar a mi!

-OOo-

... es rector Pere i Tomeu, juntamentamb un parell més de montuirers i mon-tui'reres són de viatge al proper Orient(i no és es de vora Alaró). Un que co-mentava sa notícia deia: "Abans escapellans peregrinaven a Terra Santa, araviatgen a Israel".

^>Oo-

... encara que Ia vila de Montuiriminvi en nombre d'habitants, 38montui'rers són poquets per assistir anes pregó de ses festes. An aquests 38

s'hi han d'afegir sis regidors i es batle,que hi assistiren devotament. Sa qües-tió és sa següent: ¿Quantes personeshaurien anat a escoltar es pregó si desorés hi hagués hagut COCA?

-oOo

ALS QUATRE CANTONS 11

ilillllll:ll : ;:tiM . .•:.;.'••

... enguany se cometeren molts de"fallos" en es programa de festes. Mosdespistaren a tots. S'haurien de preveu-re ses coses amb més temps i que no fosnomés una persona qui ho controlàs tot.Hi ha altres regidors que han de fer feinao altres persones d'un o altre partit quehaurien de sebre ajudar an es batle, per-

que fa massa feina.

-oOo-

... qualcú se va enfadar fort degut acertes falles des futbol i en concret desTorneig de sa Llum: partits que no esta-ven ressenyats, llocs on tocava dir infan-til deia aleví, partits que començaren

tard. Fins i tot s'entrega de trofeus esva haver de fer massa tard per no havercomençat el Montui'ri - Baleares mitja

hora abans....

-oOo-

... després de 16 anys d'organitzar es"Torneig de sa Llum", èl C.D.Montu-i'ri té una excel.lent imatge i aquestas'hauria de cuidar. Hi ha detalls, com esposar números en es marcador (cap diase col.locaren), tenir es wàters nets(hi hagué moltes recriminacions), posardelegats per rebre ets equips, netejar esvestuaris (fins i tot s'àrbitre de I divisióRiera Morro ho hagué de fer pes seucompte)... Amb tanta feinada com s'hafet, bé valdria millorar aquesta imatge!

-oOo-

s'Ajuntament s'ha passat en saconstrucció des vestuaris d' "Es Revolt"¿No hagués estat "guapo" poder-losinaugurar amb es "Torneig de saLlum"? ¿Quants de problemes han oca-sionat an ets equips participants!

-oOo-

... certes persones se varen "picar" persesmoltes equivocacions desprogramade festes. Han estat tantes ses queixesque mos han arribat que no cabrien enaquesta secció —i això que aquest mesl'hem haguda d'eixamplar-. Aquestes

han estat les més destacades:

- Dissabte dia 13: Es programa noposa ni s'hora ni es lloc de sortida des"Rallye de Ia Comarca".

— Diumenge dia 14: Hi havia coinci-dència de 40 minuts entre es final des

... no totforen "fallos", perque...de coets no en va fallar niun.

patinatge en Es Dau i s'actuació desgrup musical a Plaça. Per aquest motiuva començar a actuar tot sol. I tambées programa diu que havia d'esser esgrup "Coanègra" o "Calitja". IdO ni unni s'altre;sino "Baladre".

- Dilluns dia 15 i dimarts, 23: "A les17 sortida de Cossiers i Dimoni'.'Sempreha estat a les 19 i fou a les 19 (Podriahaver estat un error de màquina, i aixòés comprensible). També aquest dilluns

"A les 22'30, concert de l'Escola deMúsica". No es va celebrar (alguns handit que ets alumnes no estaven avisatssols fins dos dies abans, i altres perquèno hi havia ningú de s'Ajuntament as'hora de començar).

— Divendres dia 19: "Al local jove,cinema: "La Guerra de Ia Galaxias" o"La Guerra de los Mundos". Idò ni"Galaxias i Mundos" varen lluitar. Totromangué en pau (fora pel.lícuia).Diuen que es regidor de Cultura va

avisar per carta ets alumnes de s'esco-la... Aquest mateix dia, "passada dediapositives" (molt interesssants) sobreMontui'ri, i a sa mateixa hora es nostreequip jugava sa final d'infantils en es"Torneig de sa Llum''.

- Dissabte dia 20: S'entrega de tro-feus i berbena coincidien amb sa finaldes Torneig (hi jugaven montui'rers).

~ Diumenge dia 21: Tercera coinci-dència: festa hípica vaquera amb sopartit de futbol Montui'ri-At.Baleares.(No tingué sa culpa ningú perquè sorgís'oportunitat de s'oferiment del Balea-res de venir gratis i s'havia d'aprofitar).

— Dimecres dia 24: Es programa diu:"A les 20 hores, partit de futbol Mon-tui'ri-Algaida. Ni Algaida ni 20 hores, si-nó el Manacor i a les 19'15. I abans jahi havia hagut es "fallo" dient que sescarreres de cavalls eren a "Sa Torre" i seferen a Ses Jardines.

— I ja per acabar: no figuren en esprograma ses entregues de trofeus de satirada de guàtIeres, des Rallye, ni de saginkhama de bicicletes. Es feren dissab-te dia 20.

-oOo-

... hi hagué improvisació consistorial:Sense dir "mota ni crosta" se presenta-ren a s'Escola uns joves de sa penínsulaa fer una "campo de trabajo coesistenteen Ia elabora'cïón de un video sobre lasfiestas patronales". Taller mal organitzatper sa Direcció General de Ia Joventutamb un contracte amb s'Ajuntament deMontui'ri. Conseqüència: ningú va rebrees joves; aquests, avorrits; es director des'Escola empipat perquè es regidor deCultura Ii diu que aquests al.lots han dedormir en es gimnàs (ho troben tot bruti amb molta calor)... i això que s'haviaanunciat per tot Espanya. Vengueren jo-ves de Madrid, País Valencià, Catalunya...

-oOo-

'.., es batle i un parell de regidors fe-ren una exhibició gratui'ta an es moto-cross de Son Massanet amb motiu deses festes de Sant Bartomeu: En JoanRamonelj pegà dos esclats de considera-ció. Però se veu que és persona modesta:el bon Jesús pujantal Calvari caigué tresvegades; es batle, per no arribar a tant,se conformà amb dues.

-oOo-

... n'hi havia de franceses, suequesitalianes, alemanyes, espanyoles... mol-tes, moltes i petites i ni una mallorqui-

na. Eren ses banderetes que ornamenta-ven sa plaça amb motiu de ses festes.

-oOo-

... sa majoria voldria que es pregonerde Sant Bartomeu tengués raó: Quel'any que ve poguem gaudir de piscina

en Es Revolt, que sa ruta de Son Fornési Es Molins estigués ben avançada! Si fosaixí hauríem de donar s'enhorabona as'Ajuntament.

EN XERRIM

L'altra fesomia de|ig40 NINES I NINS DE "LLARS DELTEMPLE" Hl PASSEN LTIU

de Sant MiquelEN UN AMBIENT FAMILIAR,TRANQUIL I RELAXAT

Ja fa més de cent anys que les"Vermelletes" acudien al Puig deSant Miquel amb un bon grup denines desamparades i allà hipassa-ven sobretot l'estiu i alguns diesles veiem pel poble. Però fa 14anys que va sofrir un canvi no-table. Se Ii ha donat una orienta-ció diferent, un altre nom, distintambient.

Per això i per tenir aquíinstal-lat aquest Centre, hem volgutoferir una visió de Ia imatge irealitat actuals.

Ben prop del nostre poble, a un Uocconegut, visitat i estimat pel montuirers-al Puig de Sant Miquel— passen l'estiuuna quarentena de nines i nins que per-tanyen al Centre "Llars del Temple".

Malgrat quedi enrera Ia imatge d'a-quella massa nombrosa de nines que esmovien baix d'una discipHna fèrrea, éspossible que molts dels nostres paisans,quan es parla d'aquestes nines, encarales recordin com "Ses Vermelletes" o'Ses nines d'Es Puig". Es possible també

que avui molts de montuirers desconeguin aquesta hermosa realitat que agom-bola Es Puig durant els mesos d'estiu,fins i tot, potser quedin encara restesd'un cert rebuig que temps enrera sesentia davant Ia presència d'aquestesnines

Per descriure [ aonai. a conèixeiaquesta 'ealita! can pròxima i tanllunyana a Ia vegada ^em <ilaborai.iquest reportatge

DESDELSINICLS

Ha plogut moit des que iou funua>l'"Asilo de Ia Sagrada Familia del Temple", l'any 1882 Aquesta institucióoferia a íes nuies una atenció massifioada per una part, i amb- sentit paternalista, per l'altra, era un enfocament educatiu adaptat al moment històric, econòmic i socin:ultural de l'època. Aquest?etapa es va cloure definitivament l'an}1974 quan el Bisbe de MaUorca delegaa les R.R. Terciàries Trinitànes Ia con

tinuació de l'Obra. Aleshores es modifi-/caren el funcionament i l'organització,es donà un nou enfocament psico-peda-gògic als programes; i el Centre, cercantun ambient casolà, passà a denominar-se"Llars del Temple" a Ia vegada que s'a-deqüen les intaUacions i estructuresbàsiques.

El Centre està dirigit per un equip<ntegrat per gent professional i voca-cionada: Psicòleg, pedagog, educadors,assistent social, etc., al front del qualai ha el Director Pedagògic, en aquest;as Lucero Velàzquez Puentes, personaafincada a MaUorca des de fa 25 anys,gran experta en el món de Ia infància iIe Ia joventut, Ia qual ens ha donat-.ota casta d'explicacions (que des d'a-quí agrai'm) per poder realitzar aquestœportatge

Hem pogur jomprovar com ''allàdaIt" s'ofereix al nin un càlid ambientfamiliar en el qual l'al.lot es pot comuni;ar j conviure. Es procura que les ac:ivitats s'assemblin el màxim possible a..es que es realitzan a una família nornal, a fi que els nins arribin a ser perso-oes actives amb capacitat de reflexió,mentit crític i esperit de col.laboració ireball comunitari. Fins i tot l'estructuradistribució de Ia casa estan orientats de

cara a aquest objectiu: saIetes d'estar,dormitoris acoUidors i "coquetons",dutxes i "quartos" de bany, saIa de TV,

a crear aquest medi ambient que perme-ti al nin normalitzar aspectes, com l'e-mocional, el conductal, el de relació,

video i música, etc.; tot això en vistes etc.

ELS NINS APRENEN A ESCOLTAR, RCTAR I CONVIURE AMB ELS ALTRES

Lesfotos que il.lustren aquestespagictivitats formatives i recreatives que r

:n una mostra fefaent de les diferentsn els nins i nines de "Llars de! Temple '

Realitzen

una labor

adaptada

a Ia nova

concepció

social i

dinàmica

que marquen

les actuals

línies

educatives,

gràcies a

l'entusiasme

i dedicació

del'equip

de trebaU.

ACTiVITATS EN ES PUIG

¿Què hi fan en Es Puig durant l'estiuaquest grup de nins i nines? Realitzentota una sèrie d'activitats en un climade famíHa, en un ambient tranquil i re-laxat. Amb aquestes activitats (esplai,estudi, esport, trebaU, inter-relació),l'equip educador intenta promourefonts d'aprenentatge com l'experiènciaactiva, l'observació.directa, Ia participa-ció i Ia re-creació, en les que el ninamplii el seu marc de referència, exer-ceixi l'autonomia pròpia de les sevespossibilitats, expectatives i edat.

Moltes de les activitats es realitzenen equip, Ia qual cosa fa que els infantsprenguin consciència de que pertanyen aun grup i que han d'aprendre a escoltar,respectar i conviure amb els altres.

Sis monitors —que canvien cadaquinzena— se'n cuiden d'animar iorientar l'estiu d'aquests infants. NaLucero és l'encarregada de fer d'enllaçentre els distints torns de monitors i aixíassegurar el rodatge i Ia bona marxa delprograma. Es un treball esgotador -ensdiu— però val Ia pena

El dia el passen al costat dels nins,que berenen a les deu; després arreglen

les dependències, llavors estudien en pe-tits grups, segons els distints nivells, perpassar després a Ia piscina. Dinen a les2'30 i el capvespre el distribueixen entrepiscina, descans, estudi, tertúlia o TV.L'hora d'anar a dormir és a les 11'30.

DIVERSIÓ IESPLAI

Cada dijous vespre celebren una festapreparada per ells mateixos. La finalitatd'aquesta vetlada, a més de Ia pròpia di-versió i esplai, és fer participar a tots elsaI.lots: "ja els estimulam a l'estudi, ésbo que un dia a Ia setmana els estimu-lem a Ia festa", afirmava la'directora.

.-»•>> ..Durant quinze dies viuen en pla cam-

pament, pero això dormen en tendes decampanya que són instalJades davantels arbres, prop de Ia piscina; aquestesdues setmanes condueixen les jornadesun equip de monitors d'esplai, realitzenles activitats pròpies d'un campament.

Cada setmana, del divendres hora-baixa aI diUuns dematí, els al.lots visi-ten les seves famílies; aquestes a Ia vega-da mantenen un contacte periòdic ambel Centre.

La Institució es manten econòmica-ment gràcies a unasuma que entregaIa Junta de Protecció de Menors , IaquaI dóna per a cada nin 900 ptes.diàries, una quantitat encara queinsuficient, p"ero és una ajuda.

Amb Ia nostravisitaal Puig, hem ten-gut Ia impressió que l'equip directorvoldria una major relació del poble ambles nines i nins del Temple i d'aquestsamb el poble. Fins i tot oferiren Iapiscina per tal que es poguessin realitzarcursets de natació, sempre que es com-binassin els horaris. Per altra banda,està assegurat el control sanitari de Iapiscina; dit control el duen a terme elsresponsables de Ia sanitat local.

TaI volta aquesta relació ajudaria acanviar Ia imatge que a vegades es téd'aquestes nines, i a conèixer millor Iarealitat d'unes persones que encara quevenguin de medis i ambient difícils,elles són normals.

Andreu Genovart

14 CULTURA

IFESTIVAL DE MÚSICADEL SANTUARIDE CURA Les boires de Randa

El I Festival de .Música del San-tuari de Cura, del qual ja en fèiemmenció en el darrer número, es va ce-lebrar dins un nivell molt acceptable,aconseguint un gran èxit, tant artís-tic com depúblic.

Tot just haver-se iniciat, l'escrip-tor Gabriel Janer Manila Ii va dedi-car el comentari que reproduïmseguidament:

Diumenge passat va començarals jardins del santuari de Cura, al

puig de Randa, el I Festival Inter-nacional de Música, sota el patro-natge de l'Ajuntament de Ia vilad'Algaida.

Aquest festival, tot just iniciat,ha nascut amb voluntat d'integrar-se al concert -de les manifestacionsmusicals que es duen a terme alllarg de l'estiu a diversos indretsde l'illa de Mallorca. VuIl referir-me al Festival Chopin de Vallde-

DAPMTODO.

CAJA DE BALEARES

SA NOSTRA"

mossa, al festival de Pollença, etc.Es tracta sovint d'audicions queajunten a Ia qualitat de Ia músicaIa màgia del lloc on es produeixen:en una cel.la de Ia cartoixa deValldemossa, al claustre del con-vent dominicà de Pollença, o entreels espadats tallats a plom del Tor-rent de Pareis... L'entorn huma-nitza Ia música, i el paisatge reviu.

Ja he dit que el concert de Curainiciava una experiència entranya-ble. El lloc és ben triat. En Ia pre-sentació del programa se'ns diuque allò que pretenen els organit-zadors és "encetar un camí derelació entre el paisatge de Ia mun-tanya de Randa, al PIa de l'illa, iIa música (...) en el vell solar onRamon LIuU, fa més de set^entsanys, va percebre l'harmonia su-blim de les esferes".

Diumenge passat hi actuarenl'Orquestra Ciutat de Palma i IaCoralUniversitària amb un progra-ma totalment dedicat a FranzSchubert, dirigides per Joan Com-pany. Vàrem poder sentir-hi IaSimfonia número IX, Ia gran i IaMissa en SoI major per a solistes,cor i orquestra del músic vienès.El lirisme subtil d'ambdues obresi el romanticisme foren subratllatsper les boires de Randa.

Al cim de Ia muntanya, als jar-dins del monestir, Ia nit era plàci-da, tot i que feia fred, en aquellahora del vespre. De sobte, baixa-ren les boires i embolcallaren elsmúsics de l'orquestra i els can-taires. Eren boires tendres, quasitransparents, entre les cordes delsviolins, sobre les partitures, entreles mans —les llargues mans— deldirector.

El públic s'adonà totd'una queassistia a un espectacle insòlit.Feia fred. Més enllà, brillaven elsestels intensament. Però les boirescomparegueren mentre Ia coral il'orquestra interpretaven Ia Missaen SoI major de Franz Chubert.Les boires... ni que fossin un telde seda entre els cipressos.

Gabriel Janer Manila

S A N T B A R T O M E U ' 8 8 15

Festes de 1988Aquestes cinc fotos ens mos-tren distint moments de lespassades festes relacionatsamb Cossiers i Dimoni.

A Ia Ia. veim el Dimoni en-calçant Ia jovenea desprésd'un ball; a Ia 2a., un aspectede l'església durant l'Ofici deSant Bartomeu quan els Cossi-ers es preparen per a l'Oferta;a Ia 3a., acompanyant els cler-gues a l'Ofici, a Ia 4a., el Di-moni, símbol del mal, és ven-çut després d'una dansa, i aIa 5a., les autoritats, precedi-des de Dimoni, Cossiers i Xe-remiers, es dirigeixen a l'Ofici.

16 ENTRE VIS TA

MADO MIQUELA BAUZA MOLL, "D'ES PEIX 99

AMB UN CARRETONETRECORRIA ELS CARRERS DELPOBLE, ENCARA SENSEASFALTAR

Quan el carrers de Montui'ri en-cara no estaven asfaltats, Madò Mi-quela —més coneguda per Miquelad'Es Peix— venia pels carrers ambun carretet, un corn i... hala, do-nes!, qui vol peix?

Uns anys més tard, Na Miquelaencara conserva aquell esperit in-quiet que Ia caracteritzava. Ara té82 anys. Es viuda amb un fill, unafilla i quatre néts. A ca seva ens varebre molt amablement i amb ellamantinguérem aquesta agradableconversa:

-¿Quina edat teníeu quan començà-reu a vendre peix?

-Amb certesa no ho sé, però... ja deufer una trentena d'anys.

¿Com vos va arribar aquest negoci a¡es vostres mans?

-En aquells temps, a Montuiri hinavia pocs jornals i em digueren si voliayendre peix. I jo vaig dir que sí

-¿Guanyàveu molt?-Per cada dia que venia peix em do

naven dues pessetes, i anant a fora vilasols guanyaven sis reals

¿Qui vos duia el peix?-El pare del meu gendre, un fela

iitxer. Me'l duien els dies que n'aga-favenen abundància

¿Teníeu peixetena9

-Si, estava situada a un local de IaCasa de Ia ViIa. Allà també hi havia una';arnisseria

-¿Sempre despatxàveu a Ia peixe-reria?

-No; devers les deu i mitja sortia avendre el peix pels carrers del poble

-¿Quin peix veníeu0

-Venia tota classe de peix: molls,atiada, mussola, salpa..

-¿Era car?— N o . E n aquell temps Ia gent no

tenia molts de doblers i no ho podia ser

-¿A quines hores veníeu peix?Començava a vendre peix damunt

ies vuit i fins a Ia una i mitja; tant aJ'hivern com a l'estiu

¿Qui mes venia peix?-Hi havia dies que venia a vendre'n

un de Palma amb un bicicleta.

-¿Quants d'anys fa que no feis depeixetera?

-Ja deu fer uns quinze o vint anys.

¿Per qué vareu deixar de vendre'n?

-Quan jo venia peix, els carrers en-cara no estaven asfaltats. Ací caic, acím'aixec A més, havia de dur el peixamb un carretonet. tant l'hivern coml'estiu. EIs anys ja em pesaven

-¿Vos agradava fer de peixetera?—Sí; molt. Encara m'agradaria ven-

dre'n.

— ¿Quines coses heu fetes a més devendre peix?

—Els darrers anys, a més de vendrepeix, els horabaixes anava a fer feina aIa matança d'En Fiol.

— ¿Recordau qualque fet o anècdota?-I molts. Ara us en contaré una: Un

diumenge l'amo em va deixar 16 caixonsd'alatxa i em va dir: Si en ve un que esdiu Ventura, de Ses Salines, posa-la-hi aquatre cèntim es quilo. Ves si va venir! Ijo vaig començar... dones!: quivolpeixa quatre cèntims es quilo...? I en menysd'una hora el vaig haver venut tot.

Madò Miquela d'Es Peix encara ensconta mésfets ì anècdotes del seu tempsperquè és uria bona xerradora. Però tam-bé sabem que és una bona aficionada aIa cuina, Es per això que Ii demanamque ens digui-algunes receptes de peix.que segurament agradaran a les donesque llegesquin aquesta entrevista.

ElIa, sense pensar-s'ho gens, ens diuaquestes dues:

-BULLIT DE PEIX: La primera cosaque faig per fer un bullit de peix, ésarreglar el peix, trec lamoca, llev l'esca-ta, tot seguit el rent i el fic dins una oDa.Després d'haver pelat un parell de pata-tes les pos amb un poc de mongetó dinsl'olla. Una vegada cuit, amb el brou faigarròs de peix.

-PEIX AL FORN: El peix al forn ésun plat molt saborós. Per elaborar-loprimerament pos una capeta de patata,no molta; damunt hi pos el peix bennet, regat amb un poc d'ok' i sal. Llavorsagaf verdura, un manadet d'espinacs iun de bledes, tot ben rentat. Finalmentuna bona capa de ceba i damunt trossosde tomàtiga. Així és molt bo.

Madò Miquela encara estava dispostaa contar-nos més coses, però aquídonà-rem per acabada aquesta xerrada.

Petra Mayol RocaMa. Antònia Rigo Gallard

MONTUIRERS QUE HAN DEIXAT PETfADA 17

AIs 15 anys de Ia seva mort"Es Metge de Meià" i Ia seva influència dins Montui'ri

SE'L CONSIDERAVA UN DELS PILARS EN QUE ES RECOLZAVA EL POBLE

EIs montui'rers que fa més de quinze anys vivien els esdeveniments del poble,indefectiblement varen conèixer "Es Metge de Meià". El passat 24 de febrer es com-pliren els tres primers quinquennis de Ia seva mort.

Aleshores i per aquesta publicació, el nostrecol.laboradorJoan Miralles i Monser-rat va redactar una semblança en Ia qual descriu amb un estil singular Ia figura d'unmontui'rer que va deixar petja, un home —irrepetible— que en el seu temps era benconegut dins Ia vila.

Però si en aquells dies BONA PAU no va publicar aquest retrat literari, conside-ram que dins Ia història dels homes de Montui'ri, don Joan Oliver Sastre "De Meià"(1898 - 1973) molt bé es mereix un lloc destacat.

EIs pocs anys, escassos i esgarrats,de Ia vida dels homes són plens de vi-vències personals de tota casta. Desgra-ciadament, de Ia majoria de personesen romanen poques anècdotes dins Iamemòria col.lectivadelpoble. D'altres,molt al contrari, degut a Ia influènciaque exerciren dins Ia seva comunitat,duren més, fins a l'extrem d'esdevenir,ben sovint, vertaders éssers semi o total-ment Uegendaris. Passau Uista a tantes itantes criatures humanes històriques,ja difuntes corporalment, però queromanen encara vives en el record po-pular. Es el cas de Ramón Llull, JaumeI, General Weiler, Arxiduc d'Austria,etc. O per a Montuïri: es "Metge Fra-ret", don Miquel Ferrando, En ''Moia-na", l'amo En Joan,"Serena", etc.

Si aquests personatges tenen Ia sort,o Ia dissort, de trobar un biògraf que endifongui vida i miracles, obres bones oja no tan bones, més sòlida serà encarallur presència espiritual.

Si tenim en compte tot això, m'atre-vesc a dir que encara els virus malentre-nyats que devastaren el fetge i de retructota Ia còrpora vetusta de don Joan, noabateren, emperò, certament i sortosa-ment, el record comú que en tenim i entendrem tots els montuïrers. Perquè donJoan, recordem-ho, era conegut, no sola-ment perquè era metge o perquè el seucor, a les darreries de Ia seva vida fun-cionava amb piles. No! La significaciósocial que tengué fou més important.£1 seu capteniment religiós tots el cone-guéreu. EIs records són frescs i no m'es-cau de parlar-ne.

En el terreny polític són prou cone-gudes les seves activitats contra el caci-quisme local, aglutinant en les eleccionsde l'any 1931,juntament amb altres ele-ments republicans locals, un grupet efi-cient de tendència pragressista. Méstard, quan afeunes faccions exaltades delrepublicanisme espanyol cometeren una

sèrie de malvestats contra l'estament re-h'giós, el seu tarannà conservador s'inciï-nà naturalment cap als partits republi-cans de dretes.

D'entre les seves afeccions destaquenels toros i el teatre. El teatre "clàssic",evidentment Tothom és fill de Ia seva

època, i ell, com és natural, era rmafecte al teatre de Benavente que anous muntatges del teatre americà mcdern.

Dirigí aiximateix, fins als darreianys de Ia seva vida, diverses companyes de teatre local. Representaren, entraltres "El Astrologo Ruybarbe", uSirido el tonto", "El cuarto mandamierto", "La flauta magica'', "Como Ia tumba' , "Timidito y Francón", "Sant<Tomàs Moro", "Cóbardías", "Por n(entendenrse", "EIs Reis", "EIs calçonde mestre Lluc", etc.

Però a mi particularment, allò qusempre vai$,trobar genial en*ell fou 1gran capacitat per Ia conversa reposadi amena, aquesta activitad que, de cad,vegada més, és ofegada sobretot peaquesta capsatota seductora que diique tot va bé, que és el televisor.

Com a conservador, repetesc, és a dircom a evocador de temps, de personatges, anècdotes del passat, era reaknenun mestre nat. L'estil -crec que honpot parlar, tambe,d'estil en el llenguatgecol.loquial— eradirecte, viu,fresc, emotiu, plàstic, ple d'humor, esmaltat adesiara per expressions fetes, o creades pe:ell mateix. Tot era narrat amb una gràcia inefable i bonhomia especials que ecaracteritzaven.

Si! Montuïri ha perdut un dels pilar:més sòlids en què es recolzava com ;col.lectjvitat humana. El buit que h;deixat ara com ara, crec que és insubstituible. Emprant les seves mateixes paraules —de quan es referia a un antucacic local— podem dir que "Es Metgtde Meià" haurà estat com un segon campanar de Montuïri, un campanar, però,de carn i os.

Jo no el vull santificar. Déu i Ia planeta me n'alh'berin. Ja en tenim untbona nòmina en el calendari, de santsEndemés, l'encens està bé tot just peia l'església; el homes i les dones, milloisi fan olor just de net, i per a mi, al-manco per a mi, don Joan exhalava méí-tost neiedat.

Aquest és, tenc per a mi, l'homeAcabaré així com suara començavaGos dir que don Joan no és encaramort del tot. L'esperit, el seu recordindeleble, durarà centúries.

Joan Miralles i Monserrat

18 DE FORA POBLE

El PARE JUNÍPER SERRA, BEATEL PAPA CELEBRARÀ LA CERIMÒNIA DE BEATIFICACIÓ, A ROMA, EL 25 DE SETEMBRE

El Papa beatificarà Fra Juníper Serrael proper 25 de Setembre, a Roma. Unaaotícia prou sabuda per Ia majoria delsnostres lectors per tractar-se d'una frarenadiu de Ia veinada vila de Petra. Es peraixò i per haver-lo elegit patró de IaPremsa Forana que hem considerat undeure dedicar-li aquest mes una pàginadeBONAPAU.

Aquest eminent teòleg va néixer aPetra el 25 de Novembre de 1713. Fouun incansable franciscà que el 13 d'abrilde 1749 inicià Ia noble aventura de Fe-vangelització per terres americanes. Pri-merament se n'anà a Mèxic i des de1769 fins que morí, el 28 d'agost de1784, exercí el seu ministeri sacerdotala Califòrnia.

Referent als mèrits de Fra Junípers'ha de dir que fou d'una santedat sere-na, caUada, sense que es tengui notíciaque mai es produissin en ell situacionsd'èxtasi, ni revelacions, ni miracles, nialtres manifestacions d'aquesta classe.El que sí resta provat -segons testimo-nis i documentació— és que Ia seva vidava discórrer plena de fermesa i d'humi-Utat, fruit dels grans dons espiritualsamb els que Déu el va afavorir.

Ara, en el Decret de Beatificació delVenerable Fra Juníper Serra, ITEsglésiael reconeix com un dels seus fíUs mortsen olor de santedat, el qual passa a no-drir el nombre dels benaventurats ofeliços. Document en el qual també hi

marge de Ia naturalesa i dels recursosde Ia medicina, Ia qual s'ha de conside-rar com a sobrenatural.

Complits, per tant, els obligats re-quisits, el Papa proposa les viruts ivida del nostre Fra Juníper com a mo-del per a tots els catòlics, el qual serà,des del proper 25 de setembre, el noubeat que honorarà particularmentl'església-catòÜca mallorquina.

Onofre Arbona

ha constància de Ia curació 'extraordi-nària per a intercessió seva, de Ia ger-mana Bonifàcia Dyrda, presentada coma miraculosa per a obtenir Ia beatificacióde Fra Juníper, cura que va ocórrer al

AIXiERA FRA JUNÍPER

A Ia biografia de Fra Juníper llegimque en certa ocasió va arribar a Ia sevaMissió amb els peus llagats i inflats, iportant solssandàliesdissimulavael seumal. Però amb Ia fatiga se Ii inflaren tantels peus que va arribar a una possessióquan Ja no s'aguantava dret, i ho atri-bui'a a les picades dels camallargs, detanta picor que sentia. Durant Ia nit,sense tèmer-se'n, es va fregar tant unpeu, que el sendemà ensagnava tot, mo-tiu pel qual es feu una llaga que Ii vadurar Ia resta de Ia vida.

A l'esguerra podem

veure l'església delConvent de SantBernardi de Petra,llar de l'Ordre reli-giosa del nou Beat.I a Ia dreta, monu-

ment aixecat a Ia

Plaça de Sant Fran-cesc de Ciutat enhonor de Frau Juní-per Serro.

D 'A QUÍ I D 'ALLÀ 19

NOTA BIBLIOGRÀFICA

ERMITAÑOS DE MALLORCA

El rector solidari amb residència aAlgaida, Mn. Antoni Gilri Ferrer, se-guint Ia seva trajectòria d'investigador,ha escrit un nou llibre sobre els ermi-tans a Mallorca. Ja n'havia escrit dossobre aquest tema: "Historia de Ia Er-mita de Betlem" (1975) i "Ermitafiosinsignes de Mallorca" (1978).

I el que ara acaba d'editar, "Ermi-taños de Mallorca", suposa un detin-gut estudi sobre els anacoretes mallor-quins, sobretot a partir del venerableJoan Mir de qui enguany es compleixel tercer centenari de Ia seva mort.L'obra, amb profusió de dades i notesa peu de pàgina, contribuirà, sens dubte,a conèixer millor Ia vida i obra d'aquellsqui estimen el desert i que, mitjançantel temps, impregnaren amb les sevesvirtuts, Ia Trinitat de Valldemossa,l'Ermita de Betlem d'Artà, Sant Salva-dor de Felanitx o Bonany de Petra,per citar els cenobis més destacats.

ELS PREMIS PREMSA FORANA

EIs premis de periodisme "PremsaForana" en Ia V Edició -concurs con-vocat anualment per l'Associació ambel patrocini de Ia Caixa de Balears "SaNostra- foren atorgats de Ia següentmanera:

A Antoni Alemany i A. Sastre, perun reportatge publicat a Ia revista "MeIi Sucre" de Sant Joan. Aquests forentambé mereixedors del premi d'honor,consistent en una estatueta de l'escul-tor "Sarasate".

A Miquel Fiolet per Ia sèrie "Lesnostres possessions" publicada a Ia re-vista "Es Saig" d'Algaida.

I a Antoni Miró per l'article 'Mana-cor, una pobresa desconeguda", publi-cat a "7 Setmanari" de Manacor.

BALEARS,ZONAEXEMPTADEPESTAPORCINA

Fa uns mesos, el Conseller d'Agri-cultura i Pesca, Pere J .Morey, va firmaruna ordre mitjançant Ia qual es declara,en virtut de Ia reglamentació comuni-tària i del decret de transferències, zonaexempta de pesta porcina clàssica a totel territori de Ia Comunitat Autònomade Ia IUes Balears.

Aquesta és Ia primera passa legal quesol.licita Ia Comunitat Econòmica Euro-pea per a Ia declaració de zona blanca depesta porcina africana.

El Ministeri d'Agricultura, Pesca iAlimentació segueix els terminis previstsperquè. a finals d'any es produesqui Iadeclaració de,zona exempta. :*'

En aquesta recent obra es trobaràfàcilment des de Ia descripció de Iaprimera ermita de MaUorca (Sant Hono-rat de Randa) fins Ia relació força de-taUada dels ermitants difunts, des de

1674 fins als nostres dies, amb inclusió-i això és molt interessant- de les suc-cessives Constitucions per les quals s'hanregit aquests homes de Deu a través delsanys.

laíforca'&ns ac^rac/o-<''::ïneta, errs agrada

y<srdct<p<jra iriafuraL Nstoa-.-tt3S'&lafi:jsZ; aís'-hosc'os, als:;pofete$|sC/uia/if:/icof-refereifv::Afïih:aiï}üf!è\cr/.stóA/7nes <?"•senseNnrèncte ferestefe;:MaJt&í'e.cí.&ns: agrcic/ct. Qüopa.Cuidai:Ma.li<3rca de /amofe/xa

.mamsra:qu& cvïcles ca /evo.,A

ELL ÏMSULAK DE HALLORCA

20 ESPORTS

C E N T J U G A D O R S . I C I N C E Q U I P S D E F U T B O L A L A T E M P O R A D A 88-89

I P R E F E R E N T , J U V E N I L S , I N F A N T I L S , A L E V I N S I B E N J A M I N S

Una altra vegada, i això és bon senyal, Montui'ri

comptarà amb cinc equips de futbol que participaran a

les competicions insulars: I Preferent, juvenils, infantils,

alevins i benjamins. I deim que és bo perquè, malgrat

l'afició resti formada pels mateixos i no augmenti ennúmero ni interès, consideram que —a part de l'espec-

tacle que tots volem veure com espectadors— Ia xifra

de cent jugadors del poble que practiquen l'esport fa

que valgui Ia pena l'esforç d'una directiva, d'uns en-

trenadors i delegats a causa dels avantatges que suposaIa "mens sana in corpore sano". Estam cansats de dir-ho: els pares haurien de saber que els primers benefi-ciats de que hi hagi futbol a MontuiVi són ells i els seus

fills. ¿Quan serà que tots els pares —sia l'esport que sia, i

no uns quants com sol passar— col.laboraran decidida-

ment en dur aquesta tasca endavant?

IPREFERENTEntrenador: Josep Sampol Cerdà.Jugadors: Jaume Pocoví i Antoni

Abrines (porters).Joan Barceló, Benet Campins, Al-

bert Pérez, Joan Verger, Damià SunyerRafel Fullana i Gaspar Mas (defenses).

Chechu Delgado, Sebastià Bussy,Gabriel Matas, Angel Prado, LlorençBauzà, Josep Mestre i Vicenç Vaquer(centrecampistes).

Carles, Gabi Sampol, Rafel Miralles,Juanjo Estrades, Tomàs Puigserver,Antoni Oliver (si fitxa) i Esteve Mas(davantanters). (23 Jugadors).

JUVENILS I I I REGIONALEntrenador: Bartomeu Ferrer RibasDelegats: Antoni Sànchez Manjon

i Josep Antoni Payeras Fornés.Jugadors: Cristòfol Massanet, An-

dreu Alcover, Bartomeu Verger, Anto-ni Roig, Josep Serra, Miquel Sànchez,Gabriel Nicolau, Joan Servera, Ga-briel Arbona, Miquel Verger, JosepSansó, Antoni Sastre, Joan Bisquerra,Gabriel Ramonell, Bartomeu Rigo,Joan Pere Socias i Jaume Bauzà (17).

I N F A N T I L S I I REGIONALEntrenador: Miquel Oliver.Delegat: Joan Verger Ramonell.Jugadors: Jeroni Massanet, Rafel

Manera, Joan Verger, Rafel Juan, Ra-fel Alcover, Jaume Alcover, MiquelVerd, Cristòfol Amengual,Mateu CoIl,Llorenç Garcias, Mateu Gomila, Mi-quel Ribas, Gabriel Roig, BartomeuVerger i Mateu Moll(15 jugadors).

f

A L E V I N S I I I REGIONALEntrenadors: Joan Verger Rossi-

nyol i Macià Miralles Manera.

Delegat: Jaume Roca Arbona.Jugadors: Dionisio Ortiz, Joan Jau-

me Roca, Baltasar Socias, Pere Ors,José Miguel Pajón, Macià CoIl1 MiquelLlaneras, Guillem Pascual, Gabriel Po-coví, Jaume Mayol, Lluis Biel Bauzà,Sebastià Canellas, Guillem Munar, Jau-me Mas, Antoni Mesquida, Joan Anto-ni Blascos i Josep Serra (17jugadors).

BENJAMINSTORNEIG CONSELL INSULAREntrenadors: Gabriel Matas i Benet

Campins.Delegat: Gaspar Socias Mora.Jugadors: L'equip tècnic no té en-

cara decidit quins seran els 20 jugadorsque, segons normativa, poden estarfitxats. NTri ha més de 30 que tenenl'edat perjugar..

G. Gomila

CALENDARI DE PREFERENTTemporadal988-89

1a. Volta 2a Volta

SETEMBRE GENER

(28-8) Maganova-MontuVri 84 Montui'ri-Campos 1511 Soledat-MontuiVi 2218 Montuir i-Andraitx 2825 At. Rafal -Montuïri (5-2)

OCTUBRE FEBRER

2 Montuïri - Petra 128 Pto.Pollensa-Montuïri 1812 Montuiri-Artà 2616 LaUnión-MontuVri (5-3)23 MontuVri-PortoCristo (12-3)

NOVEMBRE MARÇ

(30-10) Espanya - Montuïri 186 Montuïri-Ferriolense 2613 SonSardina-Montu'ïri (2-4)20 MontuIri-R.LaVictòria (8^)27 Cardassar-Montuïri (16^)

DESEMBRE ABRIL

4 Montu'íri-Pollensa ' 2311 Escolar-Montuïri 3018 Montu'i'ri-Esporles (7-5)

GENER MAIG

1 Margaritense-Montuïri 14

El Rallye Comarca de MontuïriJOAN TOMÀS I TONI MANSÓ, GUANYADORS ABSOLUTS

De Ia nit del dissabte 13 aI matí del14 d'agost es va celebrar el "I RaUyeComarca de Montuïri" organitzat perl'Escuderia T. R. en colJaboració ambel Patronat Municipal d'Esports deMontuïri.

Va començar a les vuit i mitja delvespre a Ia plaça de Ia viIa i va acabara les quatre de Ia matinada a l'avinguda"Es Dau", després d'haver recorregutles carreteres de Montuïri, Lloret, SonFornés, Porreres, Vilafranca, Manacor,Porreres, Llucmajor, Gràcia, Randa iMontuïri.

Participaren una trentena de" cotxesque feren un total de 225 quilòmetres.La pareUa formada per Joan Tomàs iToni Mansó, amb un Renault-11 forenels guanyadors absoluts, seguits de JosepLluís Miró i Jaume Prohens amb Re-nault-5 GTTurbo.

IX SETMANA POLIESPORTIVASANT BARTOMEU - 88

EIs darrers dies d'aquest passat agost,se celebrà Ia IX Setmana poliesportivaamb Ia participació d'equipsde Montuï-ri, Lloret, Sant Josep, Mallorca, La Sa-Ue, Cide, Sant Gaietà, SantJordi, Santanyi', Lloret, Sta. Mònica i Campps.

N'informarem en el proper número.Joan Tomàs fa fou guanyador dels tres

Rallyes d'Es PIa

ESPOR TS 21

Josep Sampol CerdàDESPRES DE SETZE TEMPORADESTORNAA ENTRENAREL C.D. MONTUlRI

Encara que no ho sembli, Ja ha complert 69anys. Cada dimarts, dijous i divendres esvesteix"de curt" per entrenar de bell nou els colors quesempre ha duit dedins.

"Tenc Ia intenció d'acabar Ia meva vida coma entrenador amb el Montui'ri. Hetornat amb Iamateixa il.lusió de quan vaig començar a entre-nar el Porreres a Ia temporada 1955-56", ens co-mentava Josep Sampol Cerdà, "En Pep Sampol",el qual a Ia lliga que haurà començat el 28 d'A-gost dirigirà el nostre equip de I Preferent.

Durant deus anys ha estat jugador del C.D.Montum, concretament des de l'any 1945 finsal 1955, abans ja havia jugat amb el RecreatiuMallorca (1937), Antoniana (38-39), Mallorca(1940), Gimnàstica de Felanitx (2 anys) i Por-reres (2 anys).

ALS 69 ANYS TE LA MATEIXA IL.LUSIÓ QUE QUAN

VA DEBUTAR COM A "MISTER" DEL PORRERES

—Amb el MaUorca cobrava 300 pes-setes.

-¿I eramolt?—Moltíssim! En aquell temps era una

cosa grossa —contesta alçant el braç totexplicant Ia voluminositat d'aquesta xi-fra-.

Acabada l'etapa de jugador, va ini-ciar Ia d'entrenador amb el Porreres a IIIdivisió, "encara que en els darrers anysde jugador del Montuïri, també actua-va com a preparador, perquè En MateuConfiter s'havia retirat".

-En 33 anys no he deixat cap tem-porada d'entrenar. No crec n'hi hagid'altre. Mai no he perdut l'afició pelfutbol. No m'he aturat mai.

Junts passam llista als equips que hapreparat. La majoria eren aleshores cap-davanters i de III divisió. Aixírecordamque del Porreres va passar a l'Espanya,Felanitx, Mallorca de II divisió (com asegon entrenador d'En Llopis, el 1964),Manacor, Murense (2 vegades), Soledat,Patronat juvenil, Santa Catalina, Arenal,Mallorca juvenil, Felanitx, Montui'ri,Petra (3 vegades) i Algaida (2 vegades).

Ens mostra una fotografia de quanajudava a Llopis en el Mallorca de II di-visió, Ia temporada posterior al descens

de I divisió.Podem conèixer les cares deGalán, Doro, Bolao, Sans, Arqué, For-teza, Coque, Alberto Bergara, Pepülo,Sampedro i Ordaz. Hi faltava un delsnostres ídols de Ia nostra infantesa,Nlgnacio Bergara, un dels pocs bons ex-trangers que han vengut aquí i que ales-hores es trobavá lesionat.

— ¿Quan va ser Ia darrera vegada queentrenares el Montuïri?

—A 1972. L'equip estava a I Regio-nal. Tu te'n récordes que per un punt nopoguérem aconseguir Ia I Preferent ques'acabava de formar. Quedàrem els no-vès amb devers 12 positius.

Aquesta temporada correspon a Iafoto que tots els socis han pogut veureen el Club on hi ha aquestjugadors, qua-si tots montui'rers: Tomeu Mayol "Llo-bet", Llorenç Amengual, Vicenç Vaquer"Rua", Miquel Miralles "Queló", ToniBarcelo,Josep Sampol,Pep Dolc,DamiaVerger (drets), Miquel MiraUes, Sanz,Rafeh', Joan MiraUes "Felanitxer", Mi-quel Bauzà "Rodetes" iPere Sampol.

ADQESELPRESENT

-¿Com veus l'equip de cara a aques-ta temporada 88-89?

-La plantilla és bona. Tret d'EnCapeUà que ha tornat al seu poble d'Al-gaida, conservam tots els mateixos de Ia

passada. A més, hi podem afegir "Chechu" Delgado (Esporles), Esteve Ma:(Andratx) i els montuïrers que proveneid'altres clubs, com són Gabriel Mata:(Manacor), Biel Sampol juvenils Montuïri i San Gaietà), Gaspar Mas (Lloreíi Rafel MiraUes i Jaume Pocoví (Porreres Atlètic). També s'entrena amb nosaltres Toni Oh'ver,fiU.de Mateu de Mai;que encara no està fítxat pero*que reuneix molt bo'nes condicions. FinalmenlVicenç Vaquer s'ha recuperat de Ia lesici pot tornar a jugar, i prest ho faràTomàsPuigserver.

-¿Hi ha cap línia que necessiti algunreforç?

-No. Hi ha, es veritat, molts homesdel centre del camp. Però el que mésm'interessa és dominar Ia zona ampla.Ara bé, molts d'aquests centre-campistessón de característiques ofensives.

Reafirma Ia seva resposta, dient que"no crec que en falti cap a cap lloc". Lamateixa frase l'encoratja a pronosticar,amb Ia cara trasmudada per Ia il.lusió detornar a casa, que "si ens respecten leslesions p5dem fer una bona temporada;les aspiraciona són les màximes, si noquedam entre els tres primers, feremun mal paper".

-M'agradaria potenciar Ia "cantera':

—segueix dient referint-se a Ia plantilla—i voldria tractar un poc els juvenils, almanco un pic per setmana, per poderassessorar-los i cuidar el que més interes-sa, que és el nostre futbol de base.

DELS JUGADORS ALS AFICIONATS

—¿Com veus, Pep, l'ambient?-Pareix que està un "poc fluix" i

això és greu. No obHdem que a Montui-ri sempre hi ha hagut un bon equip iamb jugadors del poble. Hem de veure

(Continua a Ia pàgina següent)

22 E S P O R T S

J O S E P S A M P O L C E R D À"L 'AMBIENT ESTA UN POC TLUIX.

HEM DE VEURE SIAIXECAM L 'AFICIÓ""SINO QUEDAM ENTRE ELS TRES PRIMERS DE IPREFERENTFAREM UNMAL PAPER PERQUÈ TENIM UNA BONA PLANTILLA ""NO VENCA SUBSTITUIR A NINGÚ, SINÓ A CONTINUAR LA

BONA LABOR QUE LLORENCAMENGUAL HA DUITA TERME"

( Ve de Ia pàgina anterior)

si aixecam l'afició. Ja sé que "ningú ésprofeta a Ia seva terra", però directius ijugadors estam molt animats i disposatsa fer una bona campanya.

El "mister" damana que "l'aficionattengui paciència, sobretot si surt un ju-gador jove i, també, si existeixen falles".Dóna suport a aquest desig de compren-sió, afegint que "en el futbol n'hi hamoltes de faLles... però hem de saber,també, veure els encerts".

Un deportista que fins els 36 anys haestat jugador en actiu i que als 69 anys—que no ho semblen de cap manera—encara entrena, ha parlat al decurs d'a-questa entrevista de "cantera, jugadorsjoves", Li manifestam aquesta observa-ció:

-¿Per què aixo,Pep?-Consider que avui en dia té molt de

mèrit per a un jugador jove el que vagiendavant dins el futbol a causa del mónd'ara. Tots coneixem que un jove avuiho te' tot: pot sortir, discoteques, fumar,diversions... i jugar al futbol requereixun esforç i sacrifici. Es per quests mo-tius que si té veritable afició, farà totsaquests sacrificis amb gust. Sempre hedit als meus jugadors que el partit co-mença el divendres vespre. Jo confiimolt amb els joves. En relació al queparlam sé una espècie d'anècdota queme l'han contada de bona font. En elsentrenaments del Madrid, si Di Stéfanoi Puskas (que eren una mica grossos)després d'haver passat per Ia balança,no havien baixat el pes, tornaven aposar-se el xàndal i corrien fins a re-baixar Ia mida. ElIs han triomfat i crecque aquest fet resulta un bon exempleperalsjoves.

-¿Penses fer alguna cosa amb elsinfantils, alevins i benjamins?

-Si els entrenadors em demanen

algun conseU, amb molt de gust elsajudaré. La meva idea és que a aquestaedat els nins han de tocar molt Ia pilotai aprendre a situar-se enmig del camp.

DEL FUTBOL LOCAL AL REGIONAL

—¿Què opines de l'ampliació a vintequips de I Preferent?

—Crec que ésdegut a Ia intenció depotenciar més el futbol regional.He vis-cut Ia III divisió i al cap d'uns anys elfutbol a vegades acaba i sempre és perqüestions econòmiques. Això fa que Ia IPreferent sigui més interessant i, més en-guany, fora el Mallorca a I divisió.

Dins aquesta visió del futbol de Ianostra categoria, comenta que Veu coma "equips més preparats el Margaritense,Espanya (que s'ha reforçat molt),Maga-nova,Petrai Cardassar".

- ¿Alguna cosa més, Pep?-Si. Mitjançant BONA PAU vull

saludar efusivament els altres tres en-trenadors montui'rers titulats: LlorençAmengual, Joan Verger i Joan Miralles.Se que han fet una gran feina. Jo novenc a substituir a ningú, sinó a conti-nuar Ia bona labor que, concretament,En Llorenç ha duit a terme. Abans d'ac-ceptar el càrrec vaig demanar quina eraIa meva situació, perquè jo respect moltels companys com vull que em respectina mi. Se'm va contestar que En Llorençs'estimava més no entrenar i, després, vaser quan vaig dir que sí a Ia invitació quese'm va fer

Abans de sortir de ca seva, on ens hitrobàrem beníssim pels records, per par-lar tranquil.lament de'un tema que ensentusiasma i, també per Ia fresqueta quea un migdia d'agost envai'a el seu corral;brindàrem amb un tassó de cervesa per-què "aquest pronòstic de quedar dinsels tres primers sigui realitat"

Biel Gomüa

XVI TORNEIG DE LA LLUMEL MONTUi'RI INFANTIL,

CAMPIO DE LASEVA CATEGORIA

EIs resultats dels nostres equips forenaquests:

BENJAMINS: Montuïri, 5-Vilafran-ca, 1 i Montuïri, 2 - Algaida, 9. Queda-ren segons.

ALEVINS: Montuïri, 0 - P. RamónLIuU, 2 i Montuiri, 3 - Porto Cristo, 3.Per penaltis es classificaren tercers.

INFANTILS: Montuiri, 9 - Santa Ma-ria, 2 i Montuiri, 2 - Algaida, 1. Cam-pions.

JUVENILS: Montuiri, 2 - Santa Ma-ria, 0 i Espanya de Llucmajor (de I Re-gional), 4 - Montuiri, 1. Subcampions.

EIs guanyadors de Ia XVI edició delTorneig de Sa Llum han estat AlgaidaBenjamí, Ramón Llull, Aleví B, Cide,Aleví A, Montuïri infantil B, Sant Gaie-tà infantil A, Espanya de Llucmajorjuvenil B i La Salle juvenil A.

De l'actuació dels quatre equips mon-tuïrers, cal destacar l'èxit aconseguitpels infantils, els quals, per primera ve-gada en setze anys, es proclamaren cam-pions.

ÚLTWA HORA

BON COMENÇAMENT DE LA LLIGA

Maganova1 -Montui'ri,1

Davant un dels millors conjunts clePreferent, en el primer partit de lliga elMontuïri aconseguí un valuós empatgràcies a un gol de Delgado a Ia 2a. part

MISCEL. LANIA 23

fi7^7tTrf;ETjElMoviment demogràfic registrat darrerament a Montui'ri

NAIXEMENTS

Dia 12 d'Agost.- Uorenç MiraUesMartorell, fiU de Llorenç i Antònia.

DEFUNCIONS

Dia 6 de Juh'ol.» Gabriel Fiol Amen-gual "Pisques", de 89 anys. Viudo.

Dia 30 de Juh'ol.- Maria Rigo Mira-Ues "PeI", de 20 anys. Fadrina.

Dia 15 d'Agost.- Jeroni GomilaMiralles "Garrover", de 88 anys. Fadrí.

Dia 19 d'Agost.= Gaspar Sastre MayoI"Pellusco", de 58 anys. Casat.

RECTIFICACIÓ.- El nom de Ia difuntaque pubHcàrem el passat juHol corres-pon a Antònia Rigo Bunyola, de 84anys, fadrina "Ferrera", i no al queequivacadament va aparèixer.

********************************************************** ** #f t##*** .** -*#

• : '.'":" ':••»» '- : ' ' • • • ••• ;i;';i:i:V:i; -. . ••;•.,•• -•• •:'.? • . • ' • . • ' . ' • ' • .v;: ;¡Qi;ii-jEEk*-: . • • • • • ' ; • ..':.. •;... : - . - ' i ; . : : '"- . . ' • • • ": : ' • -. ' ' '• • :..W:- :••• "-. ' ••:.. ' •'

/W"V CORREDURÍA DE SEQUROS

®) GOMILA S*A.;••'.; :-:.:^WMi . ™, i : 'v.-: • ; • : '-.-:••••. ;-. í. •:••,.. ; ; ; -:- .. .'-,:\:'- •••-• ; . . . • ' • . ' • : • ; ::.-...;•. . . . " . . '

*#*#***#*3L

I Carrer Jaume II num. 4 - Tel.646043- MONTUÏRI 1Jt

** ASSEGURAM QUALSEVOL VEHICLE A MOTOR I TOTA CLASSE DE CONDUCTORS *#****************#*#***#******#***********#***#^fti*

•af•x-4t.Jf*

*##

**•K•K

**

-^**

•A-

MARCA OBLIGATORI S.S.-RC-DC-RD-OCUP. *-14-R-5 GTL 15.699 20.836-14-Fiesta-L 15.699 20.836-14-Corsal.OS Luxus 15.699 20.836-15-R-5 GTL Supercinco 16.999 22.584-15-R-9TSE 16.999 22.584-15-R-ll GTL 16.999 22.584-15-R-IlTSEiRIlGTS 16.999 22.584-15-Ronda 75 Start i 75 CLX 16.999 22.584-15-Polo Clàssic 55c 16.999 22.584-15-Passat 1.6 CL 16.999 22.584-15-Visa 11 SE 16.999 22.584-15-GSAX3 16.999 22.584-15-Fiesta 1300 S 16.999 22.584-15-Orion 1.3 GL 16.999 22.584-15-205 XL 16.999 22.584-15-205 SR 16.999 22.584-15-Corsa 1.2 LS 16.999 22.584-15-Corsa 1.2 S Luxus 16.999 22.584-15-Corsa 1. 3 GLS 3 p 16.999 22.584-15-Kadett 4 p 1.3 GL 16.999 22.584

-16-R-18 GTS 19.565 25.923-16-R-18 GTD 19.565 25.923-16-R-21 GTS 19.565 25.923-16-Ibiza 1.5 GL 19.565 25.923-16-Màlaga 1.5 GLX i 17 GLD 19.565 25.923-16-VW Santana LX 19.565 25.923-16-Passat 1.6 CL Diesel 19.565 25.923-16-BX 1.6 TRS 19.565 25.923-16-BX 1.9 Diesel 19.565 25.923-16-Escort 1.6 19.565 25.923-16-Escort 1.6 Ghia 19.565 25.923-16-Orion 1.6 GL Diesel 19.565 25.923-16-205 GT 19.565 25.923-16-Horizon GLD 19.565 25.923-16-SolaraXL 19.565 25.923-17-505 GTD Turbo i 505 GTI 20.596 27.139-17-505 GRD 20.596 27.139

CAMIONSTara i Carga Transp. Propis Servei Públicde 4 a 6 T. 51.444 66.601de 7 a 9 T. 54.491 70.561de 10 a 14 T. 57.032 73.865de 15 a 19 T. 59.945 77.655de 20 a 24 T. 64.004 82.929de 25 a 34 T. 72.204 93.588de 35 a 49 T. 88.701 115.035

CICLOMOTORSCiclomotors fins 49 C.C. 6.199

MOTOCICLETESMotocicletes fins 75 ex:. 8.895

de 75 a 150 c.c. 9.446de 150 a 350 ex. 10.303de 350 a 500 c.c. 14.481de 500 a 750 c.c. 19.985

de 750 ex:. 24.631TRACTORS

Qualsevol marca amb remolc Treballs agricols 5.217

*#

•X-3fr*•S•X--361

-Jf*•X-•A"

•3f•X-•X-

*•K-•X-•X-•X-•X-

*

*•X1

1X-

.yr

•X-

3b•S4E"•ïf1X-

íf^i-

#•X-

*#

*#•X-**#U

4£

.J&JtJl

^f*******#******

fJMiVKiW^l;/^

Pluja caiguda a Montuiri durant elpassat mes d'Agost:

Dia 23 l'71ts.perm2.

CUINAR EN CASA

BOMBONS DE XOXOLATA

Ingredients

1/2 quilo de xocolata.300 grams d'aveUanes200 grams de margarina.-

Jf •'Elaboració

Es fon Ia xocokta al banyínaria. Unavegada fus hi posam Ia margarina. Esmescla i es posa dins capsuletes de paperafincant-hi dues o tres aveUanes.

Recepta de Maria Antònia MoIl"D'EsForn"

*********************************************************

• ; [*H «TEiTTM VYASETEMBRE1963-1988

Joan Akamora Noguera '^lanacori"amb

MargaÜda Pocoví Fiol "Boivàs"es casaren dia 5 Setembre 1963

Antoni Nicolau Nicolau 'VUafran-quer" amb

Franciscà Pocoví Mayol "Andreva"es casaren dia 5 Setembre 1963

Salvador Cano Múnozamb

Joana Manera Servera 'Torreres"es casaren dia 12 Setembre 1963

Rafel Vaquer RosseU6 'Torrerenc"amb

MargaUda Mas Arbona "Saia"es casaren dia 17 Setembre 1963

Desitjam moltesfelicitats a aquestsmatrimonis i voldríem que poguessincomplir molts anys més vivint plegats.

E SG LÉ'SIAEN ~CA MÍ24 ESGLESIA EN CAJA^

El proper octubre, curset per a catequistes a MontuiriCom a preparació de cara al pròxim

curs, els dies 5, 6 i 7 d'octubre es téprogramat un bon curset per a cate-quistes, que si no surten raons en con-tra se celebrarà a Ia rectoria de Mon-tuïri i estarà obert als altres poblesde Ia comarca. EIs temes i els animadorsseran per aquest ordre: "Vocaciói mis-sió del catequista" QAn. Sebastià Salom)"Us de Ia bíbUa. Gèneres literaris" CMn.Teodoro Suau), "Eihes pedagògiques aIa catequesi" ^n. Josep A. Guardiola).

Estan convidats a participar-hi totesaquelies persones que estiguin en dispo-sició de col.laborar en Ia catequesi par-roquial i a fer una mica d'esforç en bédels infants.

CURSETPREWIATRIMONIAL

Seguint el costum d'anys anteriors,s'han programat a niveU d'arxiprestatuna sèrie de cursets preparatoris per ales parelles que pensen casar-se per l'Es-glésia. El primer tindrà Uoc a Ia residèn-cia de Porreres, el dies 21, 22 23, 26,27 i 28 de setembre. Per a més detalls,les parelles que facin comptes contreurematrimoni abans de finals de gener po-den informar-se a Ia parròquia.

ACCldSOCIAL

Amb Ia finalitat de posar-se en con-tacte amb Ia gent més necessitada i almateix temps prestar un servei a aquestsamb manca d'una llar familiar, un grupde cinc persones d'Acció Social de Mon-tuiri, el 31 de Juliol passat anaren almenjador del Patronat Obrer de Palma,on prestaren el seus serveis de cuina imenjador des de les 9'30 del matí finsa les 2'30 de l'horabaixa. Naturalmenttambé serviren el dinar a aquesta gentque no té casa ni feina.

Es tracta d'un servei del qual se'nbeneficien diàriament unes 200 perso-nes. El personal que el sol dur a termesol tenir Uiure els diumenges, i el suplei-xen grups de voluntaris de diferentsparròquiesialtresinstitucions.

Seria interessant que una altra vegadael grup de voluntaris fos més nombrós,ja que preparar i servir 200 dinars re-quereix temps i moltes mans.

Entre els nombrosos quadres que el nostre dibuixant Mateu Rigo va exposar durantlesfestes de Sant Bartomeu, gaudírem contemplant temes tan suggestius com aquest.

PROGRAMACIÓ SOLIDÀRIA DELBAPTISME

EIs rectors solidaris de les parròquiesde Montuïri, Porreres i Algaida han co-mençat a programar tasques i activi-tats per al pròxim curs, de les qualsanirem informant quan escaigui.

A partir de l'Octubre entrarà envigor Ia nova planificació referida alsagrament del baptisme: a Algaida esbatiarà el segon diumenge de cada mes;a Montuïri, el tercer i a Porreres, eldarrer. Per tant, els baptismes d'octubreaMontuïri seran dia 16.

"BOSSES DE POBRESA"

La Conselleria de Sanitat i SeguretatSocial i el Bisbat de Mallorca han subs-crit un conveni per realitzar un progra-ma sobre "Bosses de Pobresa". El costdel programa és de 25 milions de pesse-tes, dels quals 23 milions els aporta IaConselleria de Sanitat i 2 el Bisbat.

El programa d'actuació preveu unaoperació d'una manera globalitzada pererradicar Ia pobresa, ajudant a determi-nades famílies a adquirir l'autonomianecessària per realitzar-se com a per-sones.

La durada del conveni és per a l'exer-cici econòmic del 88, amb Ia possibi-litat d'estendre's a anys consecutius.

ESTAT DE COMPTES

Una vegada més Ia Parròquia ha en-viat una circula* a totes les famílies delpoble amb motiu de Ia "Volta des Blat".En ella es dóna compte de l'economiaparroquial i s'agraeix Ia col.laboració.

PeI que fa referència a l'estat decomptes, cal ressenyar que en el balançglobal gener-juliol d'enguany hi figurenentrades 1.699.416 ptes. i sortides,2.109.817pessetes.

RESTAURACIÚ DE L'ORGUE

En un principi es pensava que l'orgueestaria restaurat per les festes de SantBartomeu, tal com ho prometé l'orguera una entrevista realitzada per RàdioMurta. El mateix responsable de Ia res-tauració ha explicat que el retard haestat degut a que els nous tubs fabri-cats a Barcelona no havien arribat, Iaqual cosa impossibüitava Ia continuaciódel treball encara que ja es disponguésdel nou motor i del doble teclat.

Se suposa que una vegada passatl'agost, en què es normalitzin més lescoses, s'acabi ja aquesta llarga restau-ració i l'orgue es pugui inaugurar perIa festa de Santa Cecih'a.