ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015 pp. 95-115 · 2015-10-10 · Regla dels tres terços...

ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015

pp. 95-115 http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualiza&articulo_id=11425

95 | Monográfico ~ Seminario de Ciudadanía Crítica: por una escuela intercultural inclusiva

TREBALLEM UN PINTOR... KANDINSKY

Alícia Mulet Jover


Alícia Mulet Jover [email protected]

IES Torreblanca

Resum. "El coneixement no serveix si no es comparteix" Hernández Cruz Una bona metodologia ajuda a interioritzar els conceptes, si parteix de

l'experiència i d'un estímul afegit segur que l'èxit està garantit. En un entorn rural i en poblacions reduïdes cal aprofitar la interacció i

l'apropament que hi ha entre diferents entitats, com l'escola, l'institut,

l'ajuntament, i altres associacions culturals. És un enriquiment per a totes les

parts que hi participen. Si utilitzem l'avantatge de viure en un poble on tothom es coneix i mesclem

germans, cosins, amics, veïns o simplement coneguts, és a dir si fem servir

aquesta situació per a ensenyar els i les nostres alumnes, l'aprenentatge és més

satisfactori, divertit i òptim.

PARAULES CLAU. autoestima, cooperació, sociabilització, creativitat, adaptació.

http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualiza&articulo_id=11418

ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015




Alícia Mulet Jover

1.- INTRODUCCIÓ Una escola oberta demana que tot projecte siga de tota la societat. Com a

tal, el projecte educatiu no estarà complet sinó comporta com a part esencial del

mateix la interacció amb la població -o el barri, en tot cas- en la que està ubicat

el centre educatiu. En aquesta línia el projecte realitzat per l'IES Torreblanca s'ha dirigit

també a l'alumnat de primària del centre d'aquesta localitat i es podria fer també

per a tota la població. En uns moments en que tota la societat i principalment la comunitat

educativa s'està plantejant la problemàtica del rendiement acadèmic és

imprescindible tenir en compte que en el procés educatiu no només influeixen

factors interns, de la pròpia institució educativa, sinó que n'existeixen també

d'externs i que aquests influeixen de manera decisiva en la marxa acadèmica de

l'alumnat. Per això, quan més relacionem els processos docents amb tota la

comunitat, la institució educativa consolidarà un lideratge social que, de manera

indubtable, contribuirà també a la millora del sistema i dels resultats.

2.-CONTEXTUALITZACIÓ I JUSTIFICACIÓ El centre en què treballem aquesta activitat és l' IES Torreblanca, a la Plana Alta, en la província de Castelló.Aquest institut recull 250 alumnes aproximadament

mentre que el claustre de professorat és de 32 docents. Es pot cursar ESO i primer

i segon de Batxillerat. L'àmbit socioeconòmic és de classe mitjana-baixa que pertany al sector

primari, més concretament, l'agrari,també al secundari com la construcció i al

terciari com el turisme. El percentatge de famílies immigrades no és elevat i la

major part provenen del Marroc i de Romania, perfectament integrades en el centre

que té com a llengua vehicular el valencià. L'alumnat que sol escollir l'optativa de plàstica a quart, excepte una petita

part que tenen expectatives de continuar els estudis artístics, l'agafen perquè és

molt pràctica i entretinguda. La qual cosa fa que la motivació s'haja d'anar

treballant al llarg del curs. Aquesta experiència ha estat sempre realitzada per alumnes de 4t. D’ESO

durant el curs 2013-14. A l'acabament de l'etapa de l' ESO se'ns presentava una llacuna: no havíem

sigut capaços d'aconseguir que l'alumnat presentara en públic, o exposara de

manera desinhibida davant dels seus companys i companyes els seus treballs de

recerca. Per la qual cosa ens plantejàrem que si el receptor fóra un nen o nena,

podrien superar aquest obstacle. Com que l'adolescència és una etapa caracteritzada per la inseguretat

emocional i pels complexos físics, en una educació globalitzadora cal treballar

també aquests aspectes i les activitats mostrades en aquesta exposició així ho

consideren.


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015




Alícia Mulet Jover

3.- PARTICIPANTS Els i les alumnes que cursaren l'optativa de Plàstica i Visual de 4t d’ESO,

realitzaren aquesta experiència i van participar un total de 12 alumnes. Cal dir que

si un grup és nombrós, aproximadament més de 15 alumnes, resulta bastant

complicat organitza-los, ja que el nostre centre és menut, i els grups han de ser

reduïts, màxim 4 alumnes per grup.

4.-DESENVOLUPAMENT

4.1.- Anàlisi i avaluació del curs

Aquesta activitat es realitza com a projecte final de curs, després d'haver

analitzat i treballat les principals avantguardes de la primera meitat del segle XX, i

després d'haver conegut els artistes més representatius d´aquestes. Només restava organitzar els conceptes centrant-nos en un pintor,

concretament el mateix que treballaven a l'Escola d' Infantil (Matisse, Paul Klee,

Joan Miró o Kandinsky), tots ells amb unes característiques plàstiques molt

evidents i marcades, com el punt, la línia, els plans o la taca, amb colors càlids i

freds clarament diferenciats o simplement amb una realització senzilla. El curs

2013-14 fou Kandinsky l'elegit. Durant tres dies, des de les 09:00h del matí fins a

les 10:15h aproximadament, varem rebre la visita dels diferents nivells d' alumnes

d'educació infantil.

4.2.- Metodologia


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015




Alícia Mulet Jover

4.3.- Objectius


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015




Alícia Mulet Jover

4.4.-Blocs treballats

4.5.-Fases del projecte:


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015


100 | Monográfico ~ Seminario de Ciudadanía Crítica: por una escuela intercultural

inclusiva


Alícia Mulet Jover

4.5.1.- PRESA DE CONTACTE – SENSIBILITZACIÓ Començàrem amb una primera presa de contacte amb el professorat d'infantil,

on ens exposaren la seua metodologia: recollida d'informació i de material gràfic,

informació bibliogràfica i anàlisi dels principals elements gràfics i acabant amb la

producció artística, la qual se centra en els elements formals bàsics: punt, línia, pla,

el volum i el color.

4.5.2.- PLANIFICACIÓ DEL TREBALL Una vegada organitzats els grups, cadascun:

- Va recollir informació de l'artista: bibliogràfica, context social, influències

rebudes, evolució del seu estil i tècniques utilitzades. - Analitzà dues obra d'aquest autor. Per la qual cosa partiren de la fitxa

d'anàlisi d'obres pictòriques, treballades a finals del segon trimestre. El model

d’aquesta fou:

DESCRIPCIÓ : Autor Títol de l’obra Any de realització Suport o tècnica Moviment artístic a què pertany Temàtica: costumista, retrat/autoretrat, bodegó, mitològica, religiosa.

ELEMENTS FORMALS O PLÀSTICS A.- Forma: figurativa/ no figurativa pictòrica/ dibuixística B.- Textura: visual/ tàctil C.- Descripció de la pinzellada

D.- Línia: existència/ no existència intensa/ poc intensa contínua/ discontínu funció: ornamental/ compositiva/ supleix la manca de volum.

E.- La llum: natural/ artificial


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015



inclusiva


Alícia Mulet Jover

procedència: ambiental (clara i serena) un focus (làmpada, sol) ix del propi objecte

real / simbòlica/ tenebrisme F.- El color:

primaris/ secundaris/ complementaris càlids/ freds harmònics/ contrastants plans/ matisats saturats/ poc saturats

G.- Perspectiva cònica: existència/ absència descripció del punt vista i de la línia d'horitzó

H.- Composició: Lleis composistives – simetria axial/radial - llei de la balança - llei de compensació de masses - llei d'uniformitat de masses Secció àuria Esquemes compositius: figures geomètriques Línies dominants Regla dels tres terços

CONCLUSIÓ Després de realitzar l'anàlisi formal cal interpretar l'obra i justificar els recursos

utilitzats per l'artista per a realitzar una lectura personal.

- Realitzaren una pluja d'idees de les diferents maneres de plantejar

jocs/activitats, explicacions i exposicions de l'obra de Kandisnky. - Després d'exposar les idees, escolliren entre tots i totes les activitats que

portarien a terme i que s'adaptava millor a l'edat dels xiquets i de les xiquetes.

4.5.3.- INICI DEL TREBALL MANIPULATIU I CONSTRUCTIU. L'aula es convertia en un taller amb eines pròpies com serres, martells, cola,

pistola de silicona, tisores, pintura, Els treballs podien ser des d’escultures, trencaclosques, realizació de murals,

gimcana, fotografia, expressió corporal...i el material utilitzat molt diferent com

cartró, fustes, poliestiré, velcro...


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015



inclusiva


Alícia Mulet Jover

4.5.4.- MUNTATGE DE LES ACTIVITAT Cada grup disposava d'un espai i d'un temps determinat. Era molt important

el lloc on anava ubicat cada treball. Per exemple, un passadís es prestava a

interrompre'l amb línies i punts per on havien de passar. També un espai tancat

com l'entrada ens servia per a recrear espacialment una pintura i així crear una

atmosfera. Les activitats del projecte de Kandinskly realitzades el curs 2013-14 foren:

- ENTRA EN UN QUADRE DE KANDINSKY: concretament la

pintura escollida fou "Amb i contra", ja que suggeria figures i ens

portava a imaginar-nos una llegenda que el grup s'inventà.

"Amb i contra"

Els i les alumnes havien d'entrar per un túnel realitzat amb cartró i folrat

amb paper continu de colors, per a poder accedir dins d'un quadre. El muntatge es

va ubicar dins del vestíbul, amb les parets empaperades de roig, com el fons de la

pintura original, on les diferents peces i elements del quadre s'havien convertit en

volums gràcies a cartrons i peces de poliestiré que s'havien penjat del sostre o

estaven col·locades per terra. El fil conductor de l'activitat era un conte: els xiquets

i les xiquetes havien d'arribar al castell, però passant unes proves. Bufant el vaixell tots junts aconseguien creuar un mar vermell. En baixar del

vaixell seguien la ruta marcada, amb cinta aïllant, pel terra, que els endinsava en

situacions de perill i abans de poder arribar a la següent prova. Aquesta consistia a

representar físicament un punt (recargolant-se sobre ells mateixos), gros o petit,

segons la intensitat del so d'un tambor; o una línia (estirant-se) si era el so d'una

flauta.


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015



inclusiva


Alícia Mulet Jover

"Entrem en un quadre a través d'un túnel"


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015



inclusiva


Alícia Mulet Jover

"Al so del tambor ens recargolem i representem un punt"

"Al so de la flauta ens estirem i som una línia"


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015



inclusiva


Alícia Mulet Jover

"Per a eixir del quadre hem de passar per un punt d'aire"

Per a accedir a la següent activitat al pati havien de superar uns obstacles

formats per línies (gomes elàstiques) ubicades al passadís i que els obligava a

buscar un espai entre elles.


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015



inclusiva


Alícia Mulet Jover

- REPRODUCCIÓ D'UNA PINTURA SOBRE VELCRO: col·locant cada peça al

seu lloc.

" Fixeu-vos bé en la forma i busqueu el seu espai"

- MESCLA DE COLORS : mesclaven el colors primaris per a obtenir el

secundaris i pintaven un mural.

- SUPERPOSICIONS DE COLORS : Comprovaven el color que s'obté amb la

superposició de paper de cel·lofana de diferents colors, col·locats en una finestra.

- A LA RECERCA DE L'INTRÚS: S'exposaven diferents pintures de Kandinsky

però una d'elles no pertanyia al pintor, calia trobar-la.

- BUSCA LES DIFERÈNCIES: S'havien reproduït dues obres de l'artista però

havien estat manipulades, canviant alguna línia, color o punt, fent-les diferents.

Havien d'assenyalar les parts o elements que no eren iguals.

- ENDEVINALLA AMB EL TACTE: sense mirar, solament tocant els elements

plans (per exemple un cartró en forma de cercle), linials (per exemple una anella) o

en volum (per exemple, una esfera) que palpaven dins d'una borsa negra, havien

de classificar segons foren punts, línies o plans.


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015



inclusiva


Alícia Mulet Jover

*AQUESTA ACTIVITAT NOMÉS LA REALITZAREN ELS DE 5 I 6 ANYS, ja que

es necessitava un nivell d'abstracció massa elevat.

"Heu tocat aquest punt...i ara dins de quina bossa el posem?"

-GIMCANA: cada grup de xiquets tenia una imatge d'un quadre del pintor i

havien de buscar les diferents peces amagades pel pati, en un temps determinat. A

més, a continuació, l'havien de muntar, com un trenclaclosques.

”Busqueu les peces que estan pel pati!!!"


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015



inclusiva


Alícia Mulet Jover

"Fixeu-vos en el model, heu de posar les peces correctament".


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015



inclusiva


Alícia Mulet Jover

"Sou uns campions!!!".

– CURSA SOBRE LÍNIES: s'havia de comprovar sobre quina línia

arribaven abans, sobre la corba o sobre la recta.

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

- FOTO COOL: era la foto de record del pas pel nostre centre. A més els

infants tenien la sensació d’haver entrat dins del quadre i ser els protagonistes.

“Jo sóc el genet!!!”


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015



inclusiva


Alícia Mulet Jover

4.6.- COMPETÈNCIES CLAU TREBALLADES EN EL PROJECTE

4.6.1.-Col·labora en l'adquisició d'autonomia i iniciativa personal, atès que

tot procés de creació suposa convertir una idea en un producte.

4.6.2.- Aquest projecte constitueix un bon vehicle per a desenvolupar la

competència social i ciutadana.

4.6.3.- A la competència per a aprendre a aprendre es contribueix en la

mesura que s'afavoreix la reflexió sobre els processos i l'experimentació creativa, ja

que implica la presa de consciència sobre les pròpies capacitats i recursos, així com

l'acceptació dels propis errors com a instrument de millora.

4.6.4.- Contribueix a l'adquisició de la competència en el coneixement i la

interacció amb el món físic per mitjà de procediments relacionats

amb el mètode científic, com l'observació, l'experimentació i el descobriment, la

reflexió i l'anàlisi posterior.

4.6.5.- Aprendre a moure's a través del llenguatge simbòlic és un objectiu

del projecte, així com aprofundir en el coneixement d'aspectes espacials de la

realitat, per mitjà de la geometria i la representació objectiva de les formes.

Aquestes capacitats contribueixen a adquirir la competència matemàtica.

4.7.- AVALUACIÓ

4.7.1.-CRITERIS D'AVALUACIÓ

Segons el decret 112 /2007 de la LOE, els criteris aplicats han estat: 1.- Analitzar els elements representatius i simbòlics d'una imatge 3.- Canviar el significat d'una imatge per mitjà del color. 4.- Analitzar l'estructura de formes de la natura i determinar eixos,

direccions i proporcions. 8.- Realitzar un projecte, seleccionat entre els diferents llenguatges gràfics,

plàstics i visuals, els més adequats a les necessitats d'expressió. 9.- Saber manipular els diferents materials i instruments adequats a les

diverses tècniques gràfiques, plàstiques i visuals.


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015



inclusiva


Alícia Mulet Jover

4.7.2.- INDICADORS DE L'AVALUACIÓ

Aquestes qualificacions avaluaran el grup en l'apartat de planificació i en el

muntatge de les activitats. L'avaluació individual correspondrà als apartats de

manipulació, construcció i exposició de les activitats.

1 insuficient

2 suficient

3 Bé

4 notable

5 excel·lent

*PLANIFICACIÓ DEL TREBALL ( qualificació del grup)

Indicadors d’èxit 1 2 3 4 5

Aporta informació bibliogràfica i context social de l'artista

Estudia les influències rebudes

Coneix evolució de la seva obra

Observa l’estil i característiques de la seva producció

És capaç d’extraure de les idees principals de la informació

anterior

Fa una anàlisi dels elements formals de l'obra 1 (fitxa

tipificada)

És capaç d’arribar a conclusions i interpreta l'obra 1

Realitza una anàlisi dels elements formals de l'obra 2 (fitxa

tipificada)

Es capaç d'arribar a conclusions i interpreta l'obra 2

Participa en la pluja d'idees d'activitats a realitzar

És original en la seva creativitat a partir de les anteriors

activitats

MANIPULACIÓ I CONSTRUCCIÓ (qualificació individual)


Fa una recerca de material fora del centre

Presenta una exactitud en la presa de mesures i en la

realització de dissenys geomètrics

Cura en l' encolat, retallat i muntatge de peces


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015



inclusiva


Alícia Mulet Jover

Aplica la pintura de manera correcta

Fa bon ús del material

Manté l’aula en ordre i neteja

Manifesta capacitat d'ajudar a altres membres del seu grup

Ajudar a altres grups

*MUNTATGE DE LES ACTIVITATS (qualificació del grup)


Centra i distribueix els treballs en el lloc físic

Col·loca les peces de manera ordenada i equilibrada

Te cura en el pegat de les peces o dels objectes a les parets,

sostres o al terra

Realitza treball extra: aprofitant els patis, la tutoria,les

guàrdies...

Manifesta capacitat d'improvisació davant d'assumptes no

planificats

Manté una actitud correcta i respectuosa en el muntatge fora

de l'aula

EXPOSICIÓ DE LES ACTIVITATS (qualificació individual)


Realitza una bona modulació de la veu ( adaptada als infants)

Coordina l’expressió corporal

Adequa les expressions i el vocabulari adaptat al nivell dels

infants

Determina el començament i l'acabament de cada activitat

Ha aconseguit fer participar activament a l'alumnat d'infantil


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015



inclusiva


Alícia Mulet Jover

5.-VALORACIÓ

5.1.- Valoracions globals no sistematitzades:

5.1.1.- Alumnes de l'IES: - Satisfacció per oferir i compartir el producte de la tasca amb

membres de la comunitat educativa - Domini i coherència de l'expressió oral en la seua exposició pública - Millora de l'autoestima individual i col·lectiva.

–

5.1.2.- Alumnes d'infantil: - Interaccions docents amb el centre que els rebrà com a futurs

alumnes d' ESO - Comprovació de les seves hipòtesis de treball del projecte que es

converteixen en tesis amb la seva experiència. - Coneixement del procès investigador per a poder desenvolupar les competències clau.

5.2.- Valoracions i opinions:

Per una banda, una de les grans lluites que teníem amb l'alumnat era la

presentació i exposició dels seus treballs a la resta de la classe, és a dir parlar en

públic, amb aquesta activitat el problema va estar superat. A més la sensació de satisfacció per ser protagonistes i únics conductors d'aquella experiència els

resultava gratificant, treballant d'aquesta manera l'autoestima.

Per altra banda, els receptors de l' activitat, els xiquets i xiquetes d'infantil,

prenien per primera vegada ( o per segona o tercera, ja hem dit que fa molts anys

seguits que realitzem aquesta experiència) contacte amb el centre que més

endavant els rebrà com a alumnes. A més, també el fet d'acabar la unitat didàctica

d'un pintor que havia començat dos mesos enrere dins la seva aula, en un altre

context i amb punts de vista diferents, resultà ser molt educativa.

Un altre aspecte a tenir en compte és la diversificació i transversalitat de l'

experiència. Es treballa la capacitat de recerca, l'organitzativa, i especialment el

treball en grup, on s'han d'arribar a acords; fins i tot també l'àrea espacial, musical

o del lenguatge són tingudes en compte, ja que s'ha d'adaptar al nivell de

comprensió de xiquets i xiquetes de 3 a 6 anys.

Aquesta valoració no es remet a un curs de prova, sinó que s'ha portat a

terme durant més de 10 anys amb diferents pintors però sempre seguint

remodelant, adaptant i ampliant les activitats i el resultat és sempre el mateix.


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015



inclusiva


Alícia Mulet Jover

" Jo ja la conec a eixa mestra de l'institut " Ernest , 3 anys "Hem vist als grans" Marc, 4 anys "Hem anat per un túnel, que xulo!!" Elisa, 4 anys "He vist al meu tete, i m'ha donat dos besets" Joan, 4 anys "He pujat al cavall de Kandinsky" Carlos "A vore si veiem a Kandinsky..."Sara, 5 anys "Ala! Que s'ha mort!" Noelia, 5

anys " El tracte dels grans cap als menuts ha estat exemplar" Eva, mestra

d'infantil. " La majoria han sigut alumnes nostres" Carmen, mestra. " Els xiquets i les xiquetes entren realment dins del quadre, ho viuen" Ana,

mestra. " Han vist , han reconegut i han experimentat amb pintures treballades dins

de l' aula,però ara en un altre lloc i a més, més divertit" Mireia, mestra. " Han experimentat en un altre espai i amb diferents opcions". Laura, mestra "Aquesta activitat supleix la manca de museus o exposicions al nostre abast"

Carme, mestra. "Va ser una experiència gegant amb menuts" Joan , alumne de 4t ESO. "Era com tornar a l' escola d' infantil" Itziar, alumna de 4t ESO. "Són molt agraïts els menuts. Els agradava tot" Laura, alumna de 4t ESO. "Alguns eren molt espavilats" Marc, alumne de 4t ESO "De gran ja sé que vull ser: mestra" Merxe, 4t ESO. "Feien unes interpretacions diferents, veuen les coses d'una altra manera"

Dani, alumne de 4t ESO.

6.- PROPOSTES DE MILLORA Amb aquesta activitat comença i pràcticament acaba el nostre contacte amb

l'educació primària, ja que quan l’alumnat arriba al primer cicle la relació és quasi

inexistent. En aquest cicle, i la resta de primària, es prioritza un currículum que ha

d'acabar-se, sense buscar una altra manera d'aprendre que es puga obrir a altres

experiències. Dins del propi centre, és interessant una major col·laboració amb l'àrea de

música educació física, llengües, tecnologia...que poden aportar nous punts de

vista. Aquest projecte està dissenyat per aconseguir i treballar els continguts i els

objectius del DECRET 112 del 20 de juliol del 2007, del Consell, pel qual s’estableix

el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana,

aplicant els corresponents criteris d’avaluació. En aquest moment caldria dissenyar-lo en el marc normatiu que naix de la

LOMQUE desenvolupat en el DECRET 87/2015, el Consell del qual estableix el

currículum i desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòra i del

Batxillerat a la Comunitat Valenciana. "LA CREATIVITAT ÉS CONTAGIOSA, PASSA-LA" Albert Einstein


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015



inclusiva


Alícia Mulet Jover

7.- BIBLIOGRAFIA

Argan, G.C. (1975). El arte moderno. 1770-1970. Tomos I i II. Valencia: Fernando

Torres editor..

Arnheim, R. (1988). Arte y Percepción Visual. Psicología del arte creador.

Bozal ,V. 1998. Los orígenes del arte del siglo XX. Madrid: Colecc. Historia del Arte

de historia 16.

D Micheli, M. (2000). Las vanguardias artísticas del siglo XX. Madrid: Alianza

Forma.

Dondis, D.A. (1982). La sintaxis de la imagen. Introducción al alfabeto visual.Colec.

Comunicación audiovisual. Ed. Gustavo Gili. Barcelona.

Guichard-Meili, J. (1968). Como mirar la pintura. Barcelona: Nueva colecc. Labor.

L'Educació Audiovisual. ESO i Batxillerat. (1996). Barcelona: Departament

d'Ensenyament de Catalunya.

Lowenfeld, V i Lambert Brittain, W. (1996) Desarrollo de la capacidad creadora.

Biblioteca de Cultura Pedagógica. Buenos Aires: Kapelusz,

Pujolàs, P. (2004). Aprender juntos alumnos diferentes. Los equipos de

aprendizaje cooperativo en el aula. Barcelona: Graó.

Pujolàs, P. (2008). 9 ideas clave. Aprendizaje cooperativo. Barcelona: Graó.

Read, H. (1986). Educación por el Arte. Barcelona: Paidós Educador.

VV.AA .Colección monográfica sobre pintores. Ed. Taschen

VV.AA. Colección de las diferentes vanguardias. Ed. Taschen

VV.AA. (1992). Propuestas de secuencia. Educación artística. Ministerio de

Educación y Ciencia. Madrid: Escuela Española

VV.AA. Historia del Arte. Enciclopedia. Madrid: Planeta.


ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015 pp. 95-115 · 2015-10-10 · Regla dels tres terços...

Documents

Transcript of ISSN 1575-9393 Nº 81 ~ Octubre 2015 pp. 95-115 · 2015-10-10 · Regla dels tres terços...