SANT JOAN 2011:SI ENGUANY HAANAT AIX,COM SER LANYQUE VE?

Ciutadella de Menorca, 1 de juliol de 2011. Preu 2,10 e N 3.481

Ur gn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 Urgncies: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla a des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Co mis sa ria: Repblica Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR M CI ES DE TORNDivendres dia 1 MOLL Eivissa, 50Dissabte dia 2 LPEZ-FONT Jernia Alzina, 5Diumenge dia 3 CASTANY Tres Alqueries, 3Dilluns dia 4 MARCH Plaa Jaume II, 5Dimarts dia 5 CAVALLER Plaa de la CatedralDimecres dia 6 MART-SUREDA Plaa ColnDijous dia 7 PLAA NOVA Plaa NovaDivendres dia 8 OLEO Federico Pareja, 54

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA (Trans por tes Me nor ca)

PLAA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACI MARTIMA

ESTACI MARTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MA

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:4015:15

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40*

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:15*00:15*

De dilluns a dijous CIUTADELLA MA8:109:4011:1012:4014:1015:40

17:1018:4020:1021:4023:1000:30

8:159:4511:1512:4514:1515:45

17:1518:4520:1521:4523:1500:15

Dissabtes

CIUTADELLA MA

8:109:4011:1012:4014:10

15:4017:1018:4020:1021:40

8:159:4511:1512:4514:15

15:4517:1518:4520:1521:45

Diumenges i Festius

* Noms divendres

PLATGES (Tor res Alls Au to ca res) Sortides des de Ciu ta de lla - Pla a des Pins

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMa - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MA

7:008:0011:1514:15

16:1520:1521:15

7:008:009:4512:45

14:1515:1516:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'30-1600 1300-1900

Mar tes 08'30-1600 1300-1900

Mi r co les 08'30-1600 1300-1900

Ju e ves 08'30-1600 1300-1900

Vi er nes 08'30-1700 1300-1900

S ba do 08'30 1900

Do min go 16'00 1900

Nm. 3.481. Any LXVIII. Di p sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo s Ma nu el Alls Sal vRE DAC TORS: Carlos Marqus, Brbara F. Sena, Joan Canals.ADRE A: C/ Pin tor Tor rent, 7 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE L FON: 971 38 55 58 FAX: 971 38 29 20A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esP GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli risEDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 27 DE JUNYSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 PER CALAN BOSCH

* EXCEPTE DIUMENGES

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JUNY

61CALAN BLANES

DELFINESCALAN FORCAT

07:15*08:00*09:0508:4009:05 09:35*09:5010:05*10:3010:50*11:0511:30*12:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*

15:0015:30*16:00*16:3017:00* 17:3018:00*18:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:30*23:30

64CALETA

CALA BLANCA SANTANDRIA

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:10

10:45*

11:40

12:30

13:15*

13:45

14:15

14:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00

20:00

21:00

22:30

23:001

24:30*1

65CALETA

CALAN BOSCH SON XORIGUER

07:0008:0008:45*09:0009:15*09:3009:45*10:00*10:1510:30*10:4511:00*11:3012:0012:3012:45*13:0013:15*13:3013:45*14:0014:15*14:30

15:0015:30*16:0016:3017:0017:3017:45*18:0018:15*18:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:3023:0023:30*24:30*

2

3El Shotokan tanca una grantemporada

Sergi Enrich, cedital Recreativo de Huelva

Nous fixatges del CVCiutadella per la

propera temporada

Respectarla festa, sempre

Si volem que la festa de Sant Joan no perdi la seva essnciaens hi hem dinvolucrar tots i totes. Hem de saber respectar elsms petits detalls i all que ens marquen els protocols que va re-collir en Josep Pons Lluch. Si volem demanar als que vnen defora que els repectin, els primers que ho hem de fer som els ciu-tadellencs i les ciutadellenques, i de manera especial aquells queparticipen o presideixen la festa, ja que des daquest setmanarino compartim que es faci pblic lacord de la Junta de CaixersSenyors abans del 9 de juliol, com est escrit als Protocols, i noes guardi el secret de lelecci fins aquest dia. Sn petits detallsque tamb hi ha que preservar si volem preservar la festa, i pertant aplaudim una vegada ms a Gerard Villalonga, rector de laCatedral, que s guardar el secret del que ha de ser elproper caixer capell fins el dia en que sha de fer p-blic, el 9 de juliol al Sal Gtic de lAjuntament.

S E T M A N A R I

SI ENGUANY HA ANAT AIX,COM SER LANY QUE VE?Aquesta s la pregunta que es fan els ciutadellencs iciutadellenques desprs de Sant Joan

SANT JO

AN 2011

PER MARIA DABN FLORIT

4

Les festes ja no sn el que eren.Aquest s el comentari ms escoltat quanpreguntem a alg del poble sobre Sant Joan.Per per qu? Tots els entrevistats han coin-cidit en qu el principal problema s la mas-sificaci. No existeix un espai fsic real peragrupar tantes persones i acaba sent moltagobiant, com assenyala Caterina Petrus ino es pot gaudir completament de la cele-braci. Cada vegada sn ms els cavallersals que la perillositat dels jocs d'Es Pla abocaa decidir no crrer l'ensortilla, les carotes oabraats. Fins i tot els mateixos cavalls s'hihan negat alguna vegada, com el de l'amo deSon Vell aquest passat 24, encara que final-ment aquest va obeir el seu amo i corregu.

No tan sols es tracta d'una gran quantitatde persones, sin tamb de l'augment d'ac-tes incvics. Es nota la falta de respecteafirma Tina Sillero, propietria de l'establi-ment Fruits Secs, situat aprop de l'Esglsiadel Roser. Ella en pat les conseqncies deprimera m la matinada del 23 quan li vanrompre la porta del seu establiment durantuna baralla. A ms, la zona es convert permolts en el lloc idoni on satisfer les seves ne-cessitats.

Altres ciutadans asseguren entristits queels cavalls ja no sn l'epicentre de les festes.Nin Mallo observa que s'ha baretat la sena-lla [d'avellanes] per una bossa de plstic i unbtil de gin amb llimonada. Mentre pren lafresca amb la seva dona Margarita Mercadaldavant la plaa d'Es Pins reflexiona sobre elfutur de Sant Joan. Segons ell el necessari sun canvi de mentalitat. Per per tal de gaudirde les festes sense incidents no hem de mo-bilitzar les forces de l'ordre, ja que aix dei-xarem enrere la celebraci. Argumenta quequan les llibertats desapareixen tamb ho fala festa, el sentit de les quals hauria de resi-dir en el respecte al poble i a les tradicions.La concepci de Sant Joan no ha de ser unmacrobotelln on tot val.

QUINES SOLUCIONS PROPOSAEL POBLE?Per Ciutadella s evident l'urgent neces-

sitat de prendre mesures. Els ciutadans coin-cideixen en qu no podem deixar corrompreunes festes tant arrelades i estimades. Percom fer-ho?

Des de fa uns anys la proposta ms po-pular s limitar el nombre de visitants durantla setmana de Sant Joan, que les institucions

marquin un mxim de viatges a les navieresi les companyies aries.

No obstant, seria probable i lgic que elscomerciants i els dedicats a l'hosteleria o larestauraci s'oposassin a aquesta mesura,que provocaria la baixada dels seus ingres-sos.

Una altra idea freqent s que facin ver-benes allunyades de la nostra festa, apun-tant a qu alguns dels forasters, aquells que,com diu n'Ester, tan sols acudeixen perbeure i esvalotar-se, puguin passar-s'ho bsense causar aglomeracions.

Els aconteixements dels ltims 23 i 24han propiciat la creaci de plataformes vir-tuals a partir de Facebook per defensar laconservaci de la tradici santjoanera. Unad'elles Volem recuperar es nostro SantJoan, molt recent, compta ja amb quasi1.000 seguidors que a travs seu denuncienall que els preocupa i aporten idees per mi-llorar el funcionament de les festes. Les pro-postes sn d'all ms diverses, el que sevident sn les nsies de que Sant Joan con-servi la seva essncia.

llenges, encara que aixno hagi evitat els accidentsd'enguany.

Les companyies a-ries i martimes duen aterme serveis extraordi-naris. No obstant, en-guany el dic de Son Blancha propiciat l'arribadade 7.000 persones msque altres anys. Es plan-tegen l'opci de limitar elnombre de vaixells iavions?

No ho s... Tampocels podem dir que no ven-guin.

Quina opini li me-reixen les mesures de seguretat? Sn efi-cients?

La tasca de la protecci civil, volunta-ris que provenen de Mallorca, Villa Carlos iCiutadella, juntament amb la Creu Roja,proporcionen un servei excellent. Coordi-nats per la policia local, s'aconsegueix cadaany una gran efectivitat per atendre els feritsi prevenir accidents.

Fa uns anys existia l'associaci Esamics de les festes de Sant Joan, volun-taris i voluntries que treballaven per unmillor funcionament de les festes, sobre-tot fent passads durant es jocs del vespre.L'alcalde Jos Maria de Sintas ha apuntata la possible formaci d'una institucisemblant.

Aquesta associaci feina una granfeina i es tornar a impulsar. Ciutadella estgelosa de les festes de Sant Joan i sensdubteens unirem per guardar-les i no les deixaremdesvirtuar.

Dia 23 capvespre, durant ses avella-nes, mentre els cavalls pujaven a Sant

Joan de Missa, tres joves eren agredi-des i despullades aprofitant el caos

de la Plaa de ses Palmeres. Mai havia passat un fet

com aquest i encara que noes pot consentir no deixade ser puntual.

SANT JO

AN 2011

PER MARIA DABN FLORIT

5

L'EDUCACI S ESSENCIALPER TAL DE CONCIENCIARI EVITAR SITUACIONS DESAGRADABLES

Per tal de conixer el punt de vista deles institucions acudim a l'Ajuntament, onxerram amb la recentment nombrada re-gidora de festes, comer, fires i mercats,Esperana Juaneda.

Des de fa uns anys Ciutadella rep vi-sitants, sobretot mallorquins i catalans,que vnen a passar les festes de Sant Joan.Creu que la gran quantitat de turistes potarribar a representar un problema?

La massificaci s evident i tamb pre-ocupa la manca d'informaci, jasigui de les normesbsiques de la festao dels proto-cols. Algunsvan en xan-cletes a

nes Pla, altres porten els fillets en cotxets anes caragol des Born, toquen les brides delscavalls...

Per a qu aix no ocorri, des de l'a-juntament es duran a terme campanyesper informar els forasters?

Just acabam de passar les festes i laJunta de Sant Joan encara s'ha de reunir. Noobstant, tenim clar que l'educaci s essen-cial per tal de concienciar i evitar situacionsdesagradables. Proporcionar-la a travs detrptics als llocs d'arribada com l'estaci ma-

rtima o l'aeroport, em sembla unabona iniciativa.

Tamb segui-rem avi-sant a nesPla end i f e -r e n t s

6

7TAULA

DE R

EDACCI

Tu tienda especializadaen pesca de superficie y

pesca submarina.

Ven a disfrutar de las l-timas novedades

del mercado.

Plaa Sa Font, 3971 48 21 02

Critas Diocesana llanar una emissi de bons solidarisper finanar el funcionament de la planta TIV de Ma

Critas Diocesana de Menorcallanar el proper mes de juliol unaemissi pblica de bons solidaris,per un valor unitari de 20 euros, perfinanar el projecte de la planta detractament de residus voluminososde Ma, que arrossega un dficit de2 milions d'euros. El director de l'e-quip dioces, Joan Mir Llorens, varealitzar aquest anunci dimarts du-rant la presentaci de la memria deCritas de 2010. L'acte, celebrat aCa'l Bisbe, compt amb la presnciadel bisbe de Menorca, Salvador Gi-mnez; el delegat episcopal de C-ritas Diocesana de Menorca, Francesc Triay; i la secretria general d'aquesta organitzaci, AntniaFlorit. Joan Mir va explicar que els bons s'emetran a un inters del 0% per un valor global de 2 milionsd'euros amb l'objectiu de sufragar les prdues de l'empresa TIV Menorca. La planta gestionada per C-ritas va patir el passat 3 de juny un incendi que va cremar completament el magatzem.

El director de Critas va explicar que els bons es retornaran al cap de deu anys, si b es preveu tor-nar cada any anticipadament un percentatge del 10% dels ttols. El nom dels propietaris dels bons agra-ciats es decidir per sorteig. Amb aquesta mesura, Critas espera poder donar continutat al funcionamentde la planta TIV, la projecci de la qual ha quedat paralitzada arran del sinistre, i suportar la importantcrrega financera de l'empresa. Al mateix temps, podr estalviar-se els 110.000 euros d'interessos quesuposa anualment el deute de TIV Menorca amb les entitats bancries. Joan Mir va explicar que lesbases es redactaran davant notari per tal de garantir la transparncia del procs. Per al director de Cri-tas, l'emissi de bons solidaris s una manera ms de recaptar fons, tal com han fet ja algunes entitatsesportives.

Art per la naturaL'artista Jordi Sintes Rita ha donat al GOB una srie de gravats, amb la idea de que el benefici ob-

tingut de la seva venda sigui invertit en els nostres projectes de protecci, com sn el Centre de Recu-peraci de Fauna Silvestre o el Viver de Plantes Autctones.

Es tracta d'una collecci de cinc paisatges a l'entorn de fars de Menorca. Els temes sn l'illa del'Aire amb les sargantanes negres; el cap d'Artrutx amb un llat navegant; el far de Cavalleria amb unacabra en primer pla; el far de Favritx reflectit al Cs des Sndic, amb una barca varada, i finalment unatortuga de terra trescant entre les penyes als voltants del far de Punta Nati.

Els gravats es poden adquirir al Centre de la Natura de Menorca, a Ferreries, i al Mol del Rei, a Ma.Es poden comprar per separat o tota la col.lecci, amb un preu molt avantatjs.

Des del GOB volem manifestar el nostre agrament a Jordi Sintes Rita, i animar-lo a seguir creantaquestes imatges tan belles inspirades en la natura de Menorca.

VENDO CHALET Y CASA DE MADERA ENSON CABRISAS

Chalet de unos 200 m2 edificados y casa de madera de 90 m2 enparcela de unos 2.750 m2. Piscina, zona de jardn., 2 zonas de r-boles frutales y cultivo. Luz de GESA y agua comunitaria.La casa principal consta de 4 habitaciones, 2 cuartos de bao, co-medor con chimena, amplia cocina, sala de estar con estufa de ma-dera, lavadero y porxada.La casa de madera consta de 3 habitaciones, 1 cuarto de bao, co-medor estar, cocina y terraza. Muy bien conservada.Precio: 500.000 euros (negociables). Se acepta permuta por casacon patio en casco antiguo de Ciutadella y 30.000 euros.Interesados llamar al 639 892 245

Josep Maria Quintana, escriptorPER BRBARA F. SENA

Lescriptor Josep Maria Quintana pronunciar enguany la conferncia del Nou de Julioldes duna perspectiva novellada, desprs de la publicaci de la novella Els herois de la nit(Edicions Proa, 2010), una obra ambientada en la Ciutadella assetjada per lexrcit otom,per aportant una perspectiva que, tal vegada, la memria collectiva ha anat deixant debanda. Aix, lescriptor apropa als lectors a travs de la ficci una visi calidoscpica delssuccessos ocorreguts durant i desprs daquell terrible Nou de Juliol, de la m den Jaumei nArnau, els dos personatges principals, que representen, en certa manera, el xoc cultu-ral que hi havia entre la societat oriental de Solim el Magnfic i lEspanya, en blanc inegre, de Felip II. Una histria on els bons no sn tan bons i els dolents, no tan dolents.

menaven a fer unaanlisi crtica de lahistria.

- Pot citar algunexemple?

- S, per ordre al-fabtic, serien enFlorenci Sastre,Josep Pallicer i Mi-quel ngel Casasno-vas. Sn personesque han tocat temesdinvestigaci moltimportants, que hanestat els primers enfer una revisi da-quests fets histricstranscendentals perla histria de Me-norca, que han donat una srie dedetalls que em van interessar molt ique podien ser la base dunanovella. Els he dagrair aquestafeina que van fer.

- I com li va afectar?- Vaig tenir la impressi que du-

rant anys no havem acabat dentraral fons de lassumpte. Hi ha fets his-trics que ens van b, encara que si-guin terribles, ens donen glria i devegades les coses no sn tan claresi tan netes. Res del que sha dit pro-bablement s mentida, tret de lesexageracions. Podem fer una picafantstica, per, sense treure-livalor, lhistoriador t lobligacidanar ms enll, i amb a mhebasat per escriure una novella.

- s indispensable pels menor-quins conixer aquests fets pro-fundament?

- Absolutament. No podem cons-truir la realitat a partir de visionsparcials de la histria. I no ho dicexactament per aquest fet, sin enconjunt. Necessitam conixer la re-alitat i el passat per construir el pre-sent sense enganys.

- Tal vegada lobjectivitat eradifcil a aquell temps...

- Lobjectivitat no existeix, la ve-ritat s una lluita per aproxima-cions, perqu s un concepte moltteric. Per tant, exigeixen estudi i

- Com se sent amb aquesta res-ponsabilitat?

- Per una banda content, i perlaltra, assumint que s exactamentuna responsabilitat i sempre t unnivell de comproms que et donauna certa preocupaci, de cara a ferb les coses.

- Per vost coneix b la hist-ria de lassalt turc...

- S, dins del que es poden co-nixer aquests fets tan antics. Conecb el que significa el Nou de Julioli tamb Ciutadella. Per en aquestsmoments no sem convida com his-toriador, encara que he tingut po-ques dins la meva vida que hetreballat en aquest camp. No crecque shagi desperar de mi una con-ferncia de tipus histric. s evidentque sem convida com escriptor,una persona lligada a la literatura.En aquest sentit, crec que es cap ala literatura que he de dur aquestparlament.

- Aix, ens pot explicar qu es-coltaran els ciutadellencs a la con-ferncia del Nou de juliol?

- Encara no fa un any que he pu-blicat una novella que t una inspi-raci en el Nou de Juliol. Per tant,he fet una representaci novelladapensant en uns fets histrics que heinterpretat a la meva manera, s adir, fent-ne literatura, fent una crea-ci que no necessriament ha des-tar lligada a la realitat. No explicala realitat, sin un mn que lautorcrea a partir duns fets histrics,per amb absoluta llibertat. Per tant,la idea s, a partir de la mevanovella, convocar alguns dels meuspersonatges i mantenir una con-versa amb ells.

- Tamb va guanyar el Premide relat breu Nou de Juliol fa dosanys...

- S, va ser una mica linici da-questa novella. Amb una vintena depgines, vindria a ser un resum delque va ser desprs. Vaig veure queaquell escrit era clarament el ger-men duna novella ms llarga.

- Com troba vost que van

afectar els fets ocorreguts aquellNou de juliol a la memriacollectiva dels ciutadellencs?

- Jo crec que ha afectat dunamanera important, per a la vegadaparcial, a la memria collectivadels ciutadellencs i dels menor-quins, encara que Ciutadella s laciutat que rep el cop fonamental.Fins no fa massa, no ens hem pre-ocupat gaire dinvestigar el que hasuccet, i hem actuat duna maneramolt visceral. Els fets van ser durs,terribles i van afectar a la vida i pro-pietat de les persones, per tant slgic que provoqui una reaccidindignaci, una paraula que, percert, ara est molt de moda. Per lamemria sempre s selectiva, hemdanar alerta. En definitiva, els fetsvan ser terribles i van afectar a lasocietat duna manera molt clara idirecta, per fins fa poc no hem in-tentat anar una mica ms al fons.Ens hem quedat amb la reacci pri-mria, que s comprensible, per sivost mho permet, tamb incom-pleta.

- Com el va afectar el treball dedocumentaci, de recerca hist-rica, reviure tots aquests fets?

- Quan escric una novella, comles que darrerament escric, s a dir,inspirades en un fet histric, mhede documentar profundament. Noperqu sigui un llibre dhistria, queno ho s, per la creaci literria iels personatges necessiten un co-neixement profund de la realitat his-trica. Efectivament, vaig tenir unasrie de coneixements que melsprovocaven les lectures dautorscontemporanis que realment co-

ENTREV

ISTA

La novella no

explica la realitat,sin un mn quelautor crea a partirduns fets histrics,per amb absolutallibertat

autocrtica, en un sentit profund. - A la seva novella, tamb se-

videncia un fort xoc culturalentre lEspanya daquell momenti limperi otom.

- Va ser un tema que em va inte-ressar molt i de fet, el que em va ferpensar va ser en Josep Pallicer, ambels seus estudis i sobretot amb elseu llibre Gironins a Menorca. Msenll de les qestions personals, idel que van poder sofrir, en Pallicerfa veure que uns ho van passar fatal,daltres van morir pel cam, per laresta es va adaptar, i van tenir mi-llor sort a aquella ptria. Aix, emva interessar molt la diferncia quehavia entre orient i occident, repre-sentats per Solim el Magnfic iCarles V, rei dEspanya i Empera-dor dEuropa. Aquestes dues socie-tats tenen moltes similituds, pergrans diferncies. Tot dos sn monsautocrtics, cruels, que creuen ambel dret de guerra i de conquesta, iper tant de fer esclaus, de dominarel mn a la seva manera. Per con-tra, tenc la impressi que la societatdOrient s en tecnicolor, i la deFelip II, en blanc i negre.

- En quin sentit?- All era possible la convivn-

cia entre persones de diferent reli-gi i manera de pensar, dins dunordre. Troben jueus, cristians, mu-sulmans, hi ha esglsies catliques,encara que no poden tocar campa-nes, hi ha sinagogues... s un mnmolt ms tolerant des daquest puntde vista. La societat occidental, lade limperi, s en blanc i negre, quees reflecteix, fins i tot, en la figuradel monarca: un home auster, vestitde negre, que no surt de Madrid... iest dominada fonamentalment perla inquisici, que representa tot elcontrari daquesta llibertat,

10

Els escriptors estem per dir mentidesper que, dalguna manera,saproximen a la realitat

aquesta possibilitat de convivnciaentre persones de idees diferents. Lainquisici tallava qualsevol brot quees surti del que ells consideren laveritat.

- I a es reflecteix perfecta-ment a la seva obra...

- S, a travs de dos personatges,que sn els dos germans. En Jaumei nArnau sn dos allots de Ciuta-della que sels enduen. En Jaume sun una mica ms gran que laltre, tms experincia i la sort que all lescoses li van b. Dins la desgrcia,acaba fent-se un personatge ric i po-ders. NArnau, encara que ha estatespavilat i un allot brillant i hahagut de cometre crims, t idealit-zat el mn de Menorca, dOccident,

que gaireb no ha viscut, perqusel van endur molt jove. Sap quementre no tengui diners no podrsortir, i pensa que quan trobi al seugerm lajudar a tornar. Quan efec-tivament el troba, es produeix elxoc de civilitzacions. De dues per-sones, formades de la mateixa ma-nera, per quan es troben ja noparlen el mateix idioma. QuannArnau li parla de tornar, en Jaumeno ho entn. A produeix undrama personal entre aquestes duespersones. Que lajudar, perqu selestima... i quan nArnau torna, estroba amb el mn que descrivia enJaume i que ell pensava que era una

faci els cens de fin-ques, i va anar retar-dant tot a fins afinals del segle XVI,fins que al final, elrei va acceptar que esfes a travs duna de-claraci jurada, noper papers. Se con-suma una espoliacide bens a favor dunsparticulars, i neix una nova classe,que passar de la classe mitjana a laclasse alta que ja no t les arrels enel segle XIII, sin una altra que esfa a travs dels diners aconseguits atravs de la desgrcia.

- Una lectura, doncs, necess-ria, ja que apropa al lector, a tra-vs de la ficci, fets histrics tanrellevants com els que relata.

- He daclarir que no esperin tro-bar la veritat a aquesta novella. Elsescriptors estem per dir mentidesper que, dalguna manera, sapro-ximen a la realitat.

11

Tenc la impressi

que la societat deSolim el Magnfic sen tecnicolor, i la deFelip II, en blanc inegre.

ENTREV

ISTA

meravella. - NArnau es va topar de nas-

sos amb la crua realitat...- Aix s. Hi ha un desprs, rere

lassalt. El temps passa i te nado-nes que tot aquell mn del rescat,del qual han fet una histria dhero-isme dun personatge que tenimpenjat Dalt la Sala aqu, i a Alaior,perqu era alaiorenc, les crniquesexpliquen que va redimir esclaus.Per quan hem comenat a analit-zar, es converteix en una histria deque els diners no arriben, que esqueden pel cam, i que, en el fons,aquest personatge redimeix 80 per-sones, i un seguidor seu, 80 ms.Estem parlant de 160 persones deles 4.000. Alguns van poder retor-

els historiadors i pens que la hist-ria tamb ha de recordar el desprsde. Que a lo millor no ens agradatant...

- Sembla ser que la necessitatva treure les pitjors emocions delsser hum.

- Crec que va ser aix. Al costatde persones que es van interessar,per redimir gent, nhi va haver quevan morir, fins i tot, anant a redimiresclaus... hi va haver una altragent que va fer un gran ne-goci. Els van fer curadors definques, llocs, cases que noeren seves i que van comen-ar a actuar com si fossinseves. Est documentat.Fins i tot, hi ha cartes deFelip II ordenant que totsels diners dels esclaus esdediquin a la seva redemp-ci. I no es duu a terme. Hiha gent que impedeix que es

nar pel seus propis mitjans. Veiemque es fa un esfor, per que nosorganitza des daqu, sin dEspa-nya i dels bisbes. Te nadones,doncs, que hi ha una societat que esref i que es comena a trobar bperqu, poc a poc, es comena aapropiar de manera lenta de les pro-pietats dels desapareguts. Aqu vanquedar un milenar de persones inhi ha que tornen, sn els que refanla societat. Ho dic perqu ho diuen

La Polica Nacional treballa per identificarels autors dels abusos a diverses jovesel Dissabte de Sant Joan

La Polica Nacional treballa en la identificaci dels implicats en els abu-sos comesos el Dissabte de Sant Joan contra diverses joves podria haver-hi fins a set vctimes- durant la guerra davellanes, uns fets que han causatuna gran commoci a Ciutadella. El director insular de lEstat, Javier Tejero, ex-

plic que sest fent feina en la identificacidels agressors a partir del material foto-grfic que sha posat a disposici deles autoritats i que, en cas quesesbrini de qui es tracta,es dictaran les or-

PER CARLES MARQUS

12

dres de crida i recerca pertinents. El titular del Jutjat dInstrucci n-

mero 1, Sergio Lpez Ruz, ha obert, demoment, diligncies per un delicte de le-

sions contra els dos nics detinguts peraquest cas, ambds residents a Mallorca. Sergio

Lpez considera que els fets denunciats no encaixenen el tipus penal dagressi sexual. Els imputats van

quedar en llibertat amb crrecs, acusats dun delictede lesions. En les diligncies s'ha suprimit tota conno-

taci sexual relacionada amb els incidents, un fet que haindignat a les vctimes. Els dos nics detinguts fins ara sn S. M. de la

Ll., de 18 anys i natural de Madrid per residenta Marratx, i D. M. M., de 19 anys i resident aPalma. Tots dos van passar la nit de SantJoan als calabossos. Algunes de les vcti-mes de les lesions serien menors de-dat. Els fets esdevinguts durantaquestes festes sn conseqnciade la massificaci i de lanonimatde lactuaci en grup dels pres-sumptes autors de les lesions el jutge no parla, en cap cas,d`abusos, ni molt menys

LOCAL

13

dagressions sexuals-. Les vctimes que han declarat s'han queixat noms dels cops, contusions i rebuts. A ms,

a la vista dels atestats aportats per la Policia Nacional, en cap cas es podria parlar d'agres-si sexual sin tan sols d'abusos. Aquests episodis ja van ser de-nunciats lany passat i preocupaven, de fet, a les autoritast. Laproblemtica va ser tractada durant la reuni de la JuntaLocal de Seguretat que es celebr abans de les festesdenguany, i es parl fins i tot de muntar un opera-tiu conjunt de polices locals uniformats iagents de la Polica Nacional de pais pertal devitar que es tornassin a produirnous casos. El ms sorprenent de tots que, tot i aquest operatiu, lac-tuaci policial no servs abso-lutament de res.

Santiago Tadeo es va convertir dissabtepassat en el nov president al capdavant delConsell de Menorca des que es va crear laprimera corporaci insular lany 1979. Elnou mandatari va prometre fer ms ambmenys, s a dir, molta feina i austeritat,com a principal eix de la seva poltica al cap-davant de la instituci menorquina.

Recolzat per la important majoria abso-luta que va obtenir el PP en les eleccions del22 de maig, els vuit consellers populars vanvotar a favor de Tadeo, mentre que els cincde l'oposici -quatre del PSOE i un delPSM-Ms per Menorca- es van abstenir.

Els reptes econmics de Menorca per ferfront a la crisi van centrat bona part de la in-tervenci del recent investit president. I hova fer repetint els conceptes que va prodigardurant la passada campanya electoral. Enaquest sentit, remarc que vol recuperar laMenorca emprenedora, la de les il.lusions ide les oportunitats.

Aix passa, segons el nou presi-dent, per posar en marxa unnou sistema de gesti del'administraci, de maneraque l'austeritat s peaclau. Com havia anunciatanteriorment, el nouConsell tindr la meitatde directors insularsque en l'anteriormandat, passant

de 25 a un mxim de 12. Per la seva banda,l'equip de govern tindr entre dos a tres con-sellers executius menys que el 2007. Tot aixreportar un estalvi de ms de 5 milionsd'euros durant els prxims quatre anys.

La realitzaci d'auditories internes per acada un dels departaments de la instituci in-sular ser el segent pas, aix com no usarhabitualment el cotxe oficial a excepci d'a-quelles ocasions del tot imprescindibles.

Tadeo anunci, daltra banda, que ja shora que l'administraci torni a la societatcivil el pes que li correspon. El presidentmanifest, a ms, la seva convicci que elsector privat ha de ser el veritable motor del'economia. Els poltics i l'administracihem de fer un pas enrere i donar el protago-nisme a qui lha de tenir, la societat civil, elteixit associatiu i el sector privat, digu.

El dirigent popular remarc que la nos-tra poltica social ms activa ser que la genttingui feina, de manera que treballar alcostat de tots els sectors productius. En

aquest sentit, indic que el turisme, coma motor de l'economia insular, ser unapea clau i insist, en aquest sentit, enel seu oferiment a les altres forces po-

ltiques per consensuar unmodel ms enll de dosmandats. El Pla Territo-rial Insular (PTI) i el d'E-quipaments Comercialspatiran modificacions,

anunci, per estimular l'economia. El pri-mer, per crear seguretat jurdica i al ma-teix temps perqu el camp sigui msrendible i l'oferta turstica ms atractiva. I elde comer, per a acabar que els menorquinses vagin a comprar fora de l'illa

D'altra banda, Tadeo es refer tamb alproblema del transport aeri a Menorca i re-pet que aquest mandat ha de ser el de trobarla soluci. Em compromet una vegada msa no descansar per defensar el dret dels me-norquins a tenir un transport aeri barat i ade-quat a les nostres necessitats, per tornar asituar Menorca com a punt de referncia a laMediterrnia. Tadeo emfatitz, finalment,que vol governar des del consens, la lliber-tat i no des de la imposici i va allargar lam a l'oposici.

Per part seva, el socialista Marc Pons vaavisar Tadeo en el seu discurs que tot i lesdificultats econmiques, Menorca necessitamolt ms que una instituci austera, neces-sita una instituci i un govern fort.Aquests sn moments difcils per a moltagent, moments d'incertesa davant del futur,d'inseguretat en el treball, d'indignaci perla resposta donada a les pressions dels mer-cats, remarc.

Davant d'aix, Pons insist que Me-norca necessita un govern fort, i amb auto-crtica, conscient de la factura que hemhagut de pagar pels errors comesos. Aquestgovern, afeg, ha dalar la veu davant decada decisi que danyi els interessos de Me-norca, que lluiti per a cada inversi, per acada competncia. L'expresident advertque aix no s gens fcil. Demana valentia,tenacitat, capacitat de sacrifici, molta gene-rositat i voluntat de sumar esforos, perallarg tamb la m als populars. Pot comp-tar amb nosaltres per afrontar l'adversitat,reiter, amb lleialtat al govern, amb actitudconstructiva, molt rigorosa, disposada a arri-bar a acords en les grans qestions d'estat.

Finalment, la consellera del PSM, MaiteSalord, va ser escridassada per alguns delsassistents a lacte de constituci del nouConsell quan insist, en el seu discurs, en lanecessitat de potenciar la nostra llengua, lallengua catalana prpia de Balears. Salordmanifest que la llengua s l'eix vertebra-dor de la nostra societat, com un element decohesi social, un fet fonamental de la nos-

PER CARLES MARQUS FOTOS: MENORCA DIARIO

14

Santiago Tadeo promet austeritat imolta feina en la seva presa de possessicom a nou president del Consell

CompetnciesDaltra banda, Sa-

lord reclam que elConsell assumeixi du-rant els prxims anys lescompetncies prpies, queentenem com a exclusivesi en cap cas com delega-cions del Govern, aixcom tamb la transfern-

cia de les competn-cies no prpies

que marcael Estatut.

M sencara, Sa-lord llanuna adver-tncia da-vant el recent anunci delconseller balear de Turisme,Carlos Delgado, de no tras-passar les competncies dePromoci Turstica als con-sells, almenys de moment.No valen dobles discursos,el d'oposici i el de govern,ni tampoc utilitzar la crisi

econmica com a coartada: estracta de poder gestionar des deMenorca aspectes tan importantscom poden ser, per exemple, lapromoci turstica, i en cap cas,

de augmentar pressupostos. Laportaveu del PSM tamb va posarmfasi en la necessitat d'aconseguirun finanament just per part del'Estat i en el reconeixement de la re-alitat insular pel que fa al transportpblic. Estem convenuts, va dir,que aquests sn els dos eixos fona-mentals sobre els quals ha de girarel creixement de l'illa i pels qualshaurem de treballar des del primer

dia.

15

INSU

LAR

tra identitat com a poble, que ha de rebre totel suport a partir de poltiques que assegurinel seu s, i per tant, la seva pervivncia.

Malgrat l'incident, la consellera naciona-lista continu endavant amb el seu discurs.En finalitzar, el president de la mesa d'edat,el conseller Luis Alejandre, deman al p-blic que s'abstingus de realitzar comentarisen veu alta.

El milionari rus, nacionalitzat grec,Nikolai Smolenski sinteressaper la finca de Santa Anna

La finca de Santa Anna, un dels en-clavaments naturals ms espectacularsde la costa sud de Ciutadella, ha des-pertat la curiositat del jove magnat rusNikolai Alexandros Smolenski, de 31anys, fill del banquer Alexander Smo-lenski, que va formar part de la mticacampanya de reelecci de Bors Yeltsinel 1996. El nen oligarca, com lano-menen els diaris anglesos ("The BabyOligarch"), ja posseeix des de 2004 lafinca vena de Alparico, que controla atravs de la societat Al Parico SA, de laqual s administrador nic.

Al Parico SA s la nova denomina-ci social de l'antiga propietria, la so-cietat Al Parico Golf & Country ClubMenorca. Aquesta societat es va consti-tuir a Madrid el 28 de juliol de 1995,pocs mesos abans de registrar a l'Ajun-tament de Ciutadella un luxs projecteque, sota el pomps ttol de Golf, Saluti Turisme, contemplava la construccide dos camps de golf, un hotel, 300 re-sidncies de luxe i un heliport, amb unainversi superior als 144 milions d'eu-ros. Al voltant de la fronterera fincadAlparico es desenvoluparia un dels

PER CARLES MARQUS

16

diversos col.labora-dors a Espanya iVcklabruck (us-tria), controlava finsaleshores el conselld'administraci dAlpa-rico Golf & Country.

Els actuals pro-pietaris de SantaAnna ja han satis-fet, daltrabanda, l'im-post de

casos de corrupci ms sonats de la his-tria recent de Ciutadella, que acabariaamb la dimissi de l'exalcalde del PP,Gabriel Alls Vzquez, condemnat persuborn.

Tot i fer realitat el seu somni de com-prar per al seu gaudi personal una de lesjoies naturals de Menorca, el jove i am-bicis Nikolai ha demostrat en altresocasions ser un tipus capritxs, comquan va adquirir el 2004 TVR, un delsltims icones de la indstria automotriudel Regne Unit, especialitzada en la fa-bricaci de cotxes esportius de luxe se-miartesanals, que va tancar dos anysdesprs causant la prdua de milers dellocs de treball. Ara, la seva vista s'hau-ria dirigit cap a la vena Santa Anna,propietat dels hereus de MargaritaBagur Rossell, que, desprs oferir-la fa

17

Men del da - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

CHALET PARA ALQUILAR.4 HABITACIONES DOBLES,

COMEDOR-COCINA, DESPENSAY LAVADERO, PORCHE.

2 TERRAZAS, AIRE ACONDICIONADOY PISCINA CON CESPED.SE ALQUILA POR SEMANASO MESES. EN CIUTADELLA.

TEL.: 971 38 47 62638 555 887

un any al Govern, l'han posat a la vendaa travs d'una coneguda agncia immo-biliria de l'illa.

Santa Anna, propietat de MenorcaVavisol SA, entitat mercantil creada perJuan Vzquez Cap i l'exdiputat del PP,Adolfo Vilafranca, s, de fet, l'nicafinca inclosa en la massa hereditria deMargarita Bagur sobre la qua el testa-

ment de la 'senyora Vzquez '-com esconeixia a Ciutadella a la vdua de Ber-nat de Olives Beltrn-, no inclou captipus de cautela que restringeixi la sevavenda.

Fonts prximes a la propietat hanconfirmat que el multimilionari rus hau-ria demanat informaci sobre la finca,de 226 hectrees, que, segons es publi-cita a l'agncia, inclou la prestigiosaplatja verge de Macarella, una de lesms apreciades de l'illa. Els terrenys,que tenen pou propi, inclouen la casapredial, dos bouers, una era i altresconstruccions menors, en la seva majorpart refugis d'animals, fins a sumaruna superfcie construda de 600metres quadrats. En el vdeo depresentaci que acompanya l'a-nunci, s'assegura que la finca,

que no disposa delectricitat, comptaamb una gran varietat de paisatges, desde zones boscoses i de frondosa vegeta-ci fins clars que s'assemblen a granscamps de golf. A ms, s'assenyala quearriba al mar i que inclou una platja.

Nikolai Smolenski va comprar el2004 Alparico al promotor austracFranz Walter Aichinger, que, al costat de

successions i transmissions al Governbalear, pagament que, segons fonts pr-ximes a la propietat, s'hauria realitzat enefectiu dintre del primer trimestre den-guany. Desprs de la mort de MargaritaBagur, al febrer de 2010, els seus hereusvan oferir la finca al Govern balear a tra-vs del conseller menorqu d'Ordenacidel Territori, Joan Marqus.

LOCAL

SANT JOAN 2011 EN IMATGES

Un total de 25 festers van cremar a Ciutadella en la nit deldia 22. Els carrers es van omplir de msica, ambient i sobre

tot amistat santjoanera (Foto: Bep Alls)

El fabioler Sebsti Salort va demana perms per inicar el pri-mer replec del dissabte de Sant Joan al caixer senyor, Ma-

nuel de Soto i Martorell (Foto: Bep Alls)

Els caixers i cavallers van arribar a Sant Joan de Missa onvan ser rebuts pel Bisbe de Menorca i la capellana titular,

Florenci Sastre (Foto: Bep Alls)Ambient de festa i de mgia al primer caragol de Santa

Clara. A la imatge el fabioler Sebasti Salort al carrer de SesRoques (Foto: Bep Alls)

Ciutadella va viure amb intensitat el Caragol des Born, alcostat des Mirador esperaven els cavalls els fillets i les perso-

nes majors (Foto: Bep Alls)

18

El president del Govern de les I. Balears, Jos Ramn Bauz,va gaudir amb el seu grup d'amistats del dissabte de SantJoan, mentres que el dia de Sant Joan el va viure de manera

institucional (Foto: Bep Alls)

SANT JOAN 2011 EN IMATGES

El caragol de Santa Clara de les 9 des mat s el ms ciutade-llenc i a la vegada tranquil. Gent esperant sa capadeta a la por-xada del convent de les germanes clarisses (Foto: Bep Alls)

El pla de Sant Joan estava ben ple al mat de la festa on elscavallers van crrer s'ensortilla per tal de preparar-se per a

crrer el capvespre (Foto: Bep Alls)

L'expectacularitat del crrer abraats es va poder viure iveure amb ms intensitat als jocs del mat, on no hi haviatanta gernaci i es va obrir ms pas (Foto: Bep Alls)

Els caixers pagesos del present bienni, Pau Bosch i ToniSalord al caragol de Santa Clara des migdia, abans de ferentra a una casa del carrer de sa Font (Foto: Bep Alls)

El caixer casat Valeriano Alls va crrer s'ensortilla i la vaendevinar als jocs del Pla des capvespre, i s'en va emportar la

preciada cullera de plata (Foto: Bep Alls) Moment en que es dna assistncia a l'amo d'Albranxella,desprs de patir un accident quan corria ses carotes amb el

caixer pags de Migjorn (Foto: Bep Alls)19

Debo decir que es un privilegiopoder ver la fiesta desde casa, yaque muchas personas sea por lo quefuere no pueden salir a ver la fiesta,y adems gracias a la televisin eInternet llegan a todo el mundo.Hay que ver la tecnologa lo que escapaz de hacer!

Yo fui una de las personas que tuve que ver lafiesta por la televisin, pero como soy algo crtico,debo decir que no todo me gusto. Una de las cosas quedisfrut vindolas, fueron las entrevistas en vivo enmedio de la fiesta por este locutor tan simptico, quecasi se lo cargan los caballos, menos mal que todo aca-baba en un pequeo susto, y el sin perder el humor ysiempre con la sonrisa en la boca segua y segua en-trevistando.

Lo que no me gusto a mi personalmente fue que todo el tiempo los co-mentaristas hablaran de cosas, aunque algunas estuvieran relacionadascon la fiesta, pero es que haba momentos que daba la sensacin que loimportante era lo que se comentaba, y la fiesta quedaba como un teln defondo. A mi me parece que lo importante es lo que se est viviendo y ade-ms en directo, que es todo un lujo; y si se quiere comentar alguna anc-dota de tanto en tanto, pues no queda nada mal. Otra de las cosas quepersonalmente no me gusto fue la lluvia de planos generales a cada mo-mento, sobre todo en Es Pla de San Joan, con lo importante que es el mo-mento, y no los planos generales, pues cada vez que los caixes intentabanllevarse la ensortilla introducan un plano general, y me parece que lo im-portante era ver lo que estaba ocurriendo, y sentir lo que era capaz dehacer la juventud para recuperar dicha ensortilla, en cambio se hacia desdelejos una vista general, y claro los medios planos llegaban tarde, peroque le vamos hacer! Ah! se me olvidaba, y tambin muchos planos degente en los huertos, gente encaramada en las paredes y gente de espal-das, con lo bonito que es ver es jaleo o los juegos.

Otra de las cosa que me parecieron autenticas barbaridades, es que sedijera que los accidentes que ocurran en Es Pla daban carcter a la fiesta,o hablar de robos de bicicletas durante uno de los peores accidentes queocurrieron durante ses corregudes, yo no daba crdito a lo que estabaoyendo, robo de bicicletas seores! Cuando todos los que no pudimos ira Es Pla estbamos pendientes de la gravedad de dicho accidente mlti-ple, con tres personas tiradas en el suelo e intentando reanimarlas, y conla frialdad del sonido de las sirenas de las ambulancias, y ya ven se ha-blaba de bicis, en fin, ser que ya estoy desfasado y no me entero de lo quees moderno, o no lo es, Hay Dios!

Quiero aclarar que no estoy en contra de los comentaristas, pero yo lesaconsejara que antes de decir algo, se lo pensaran mejor ya que esto llegaa todo el globo terrqueo.

Jos M Cleofe

Cada any, des de fa moltes dcades, un grupcada vegada menys nombrs de gent gran , super-vivents de la Divisin azul canta al cementiri ma-drileny de l'Almudena canons d'origen alemanycom Jo tenia un camarada

A ms, els nostlgies entonen l'himne falangista,el Cara al sol acompanyats per uns pocs joves de

gest desafiador al estil nazi..Un breu resum de la ( Divisin azul ).Quan aquets joves voluntaris espanyols varen sortit dEspanya

varen rebre per boca de Ramn Serrano Suer la consigna descom-brar a Rssia del mapa.

Commemoren una derrota i una matana. La derrota a la batallade Krasni-Bor, a les afores de Leningrat, el 10 de febrer de 1943,quant ms de 1.200 soldats espanyols que vestien luniforme alemanyvan morir i altres tants van quedar seriosament ferits en menys de vinthores en una ofensiva del exercit sovitic. Si es llegeix la premsa del'poca, la que acompanyava la seva marxa, estaven lluitant contra eljudaisme, el bolxevisme i la maoneria. En aquest afany es van dei-xar la pell, entre 1941 i 1944, uns cinc mil joves dels gaireb cin-quanta mil que es van presentar voluntaris per anar a Rssia varenlluitar com a soldats alemanys, uns soldats que van jurar lleialtat alFrher Adolf Hitler.

UN BREU RETRAT DAQUEST PERSONATGE.Un dels fonaments d'Hitler i el NSDAP de les poltiques socials

s el concepte de higiene racial. Es va basar en les idees d'Arthurde Gobineau, l'eugensia, i darwinisme social. Aplicat als ssers hu-mans, la supervivncia dels ms aptes va ser interpretat com unaexigncia de la puresa racial i la matana fora de la vida indigna deser viscuda. Les primeres vctimes van ser mutilats i nens amb retarden un programa anomenat Acci T4. Desprs d'una protesta pblica,Hitler va fer un intent de posar fi a aquest programa, per, de fet, elsassassinats van continuar.

Entre 1939 i 1945, les SS, amb l'ajuda de governs collaboracio-nistes i reclutes dels pasos ocupats, sistemticament van assassinarentre 11 i 14 milions de persones, inclosos prop de sis milions dejueus, en els camps de concentraci, els guetos i les execucions enmassa hi ha travs d'altres mtodes com els experiments mdics. Ams de ser gasejats fins a la mort i molts d'ells van morir com a con-seqncia de la fam i la malaltia mentre treballaven com esclaus (devegades en benefici de les empreses privades alemanyes en el procs,a causa del baix cost d'aquesta m d'obra). Juntament amb els jueusvan ser assassinats polonesos no jueus (ms de tres milions de vcti-mes), els comunistes o suposada oposici poltica, membres de grupsde resistncia, catlics i protestant opositors, els homosexuals, els gi-tanos, els minusvlids fsics i retardats mentals, presoners de guerrasovitics (possiblement el major nombre, proper als tres milions), tes-timonis de Jehov, clergat anti-nazi, sindicalistes, i pacients psiqui-trics. Un dels majors centres d'assassinat en massa va ser elcomplex-camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau. Hitler mai va vi-sitar els camps de concentraci i no va parlar en pblic sobre les mortsen termes precisos.

Les matances que van portar a l'Holocaust (la Soluci Final dela Qesti Jueva o Endlsung der Judenfrage) van ser planificades iordenades per lders nazis, amb Himmler jugant un paper clau. Si bno s'ha trobat l'ordre concreta d'Hitler autoritzant l'assassinat en massadels jueus, hi ha documentaci que demostra que va aprovar els Ein-satzgruppen, esquadrons de mort que van seguir a l'exrcit alemanya travs de Polnia i Rssia, i que se li va mantenir b informat sobreles seves activitats. L'evidncia tamb suggereix que en la tardor de1941, Hitler i Himmler van decidir l'extermini en massa per mitj degasos. Per avanar en l'aplicaci d'aquesta Soluci Final, es va ce-lebrar la conferncia de Wannsee, prop de Berln, el 20 de gener de 20

OPIN

IUna commemoraci i un personatge RETRANSMISIN FIESTAS DE

SAN JUAN

1942, amb quinze alts funcionaris participants, dirigit per ReinhardHeydrich i Adolf Eichmann. Les actes d'aquesta reuni proporciona-rien la prova ms clara de la planificaci per l'Holocaust. El 22 de fe-brer, Hitler va ser gravat dient als seus socis, anem a recuperar lanostra salut noms amb l'eliminaci dels jueus. Aix s una breu re-trat dun dels personatges ms sanguinaris i que avui molt a pesar delsseus crims t en el mn incomprensiblement bastant seguidros.

Andreu Genestar Sabater

21

22

23

HORARIS AVI I BARCO DEL 4 AL 10 DE JULIOL DE 2011

Menorca - Barcelona SalidasVueling (Diario) 08,05 h.Air Europa (Diario) 09,40 h.Vueling (Diario) 11,25 h.Spanair (Diario) 11,30 h.Vueling (Diario) 13,10 h.Air Europa (Diario) 15,50 h.Vueling (Diario) 16,50 h.Spanair (L-M-X-J-V-D)17,20 h.Air Europa (V-S) 18,15 h.Vueling (L-M-X-J-V-D) 18,20 h.Air Europa (M-X-J-S-D) 18,20 h.Vueling (Viernes) 21,05 h.Vueling (L-M-X-J-D) 21,55 h.Vueling (Sbado) 22,20 h.Spanair (M-X-J-S) 22,25 h.Vueling (Diario) 23,55 h.Barcelona - Menorca SalidasVueling (Diario) 06,45 h.Air Europa (Diario) 08,05 h.Spanair (Diario) 10,05 h.Vueling (Diario) 10,05 h.Vueling (Diario) 11,50 h.Air Europa (Diario) 14,20 h.Vueling (Diario) 15,25 h.Spanair (L-M-X-J-V-D) 16,00 h.Air Europa (M-X-J-V-S-D)16,40 h.Vueling (Diario) 17,00 h.Vueling (Viernes) 19,45 h.Air Europa (Lunes) 20,30 h.Vueling (L-M-X-J-D) 20,35 h.Spanair (M-X-J-S) 20,55 h.Vueling (Diario) 22,35 h.Menorca - Madrid SalidasIberia (M-X-J-V-S ) 07,30 h.Iberia (Lunes) 07,35 h.Vueling (L-J-S) 09,05 h.Spanair (Viernes) 09,25 h.Vueling (L-J-V-S-D) 11,10 h.Spanair (Diario) 12,20 h.Air Europa (Diario) 12,20 h.Vueling (V-D) 13,25 h.Iberia (Domingo ) 13,50 h.Air Europa (Domingo) 14,25 h.Iberia (V-S) 15,25 h.Iberia (L-M-X-J) 15,30 h.Air Europa (Viernes) 16,00 h.Air Europa (Sbado) 16,50 h.Vueling (L-M-X-J-V-D) 19,00 h.Air Europa (L-X-V-D) 19,20 h.Spanair (Domingo) 19,20 h.Air Europa (V-D) 19,20 h.Air Europa (Martes) 20,20 h.Air Europa (Sbado) 21,15 h.Spanair (Jueves) 21,25 h.Air Europa (Jueves) 21,25 h.Spanair (Sbado) 22,10 h.Spanair (Viernes) 23,40 h.Madrid - Menorca SalidasSpanair (Viernes) 07,30 h.Air Europa (Domingo) 10,20 h.Spanair (Domingo) 10,20 h.Spanair (L-M-X-J-V-S) 10,25 h.Air Europa (L-M-X-J-V-S) 10,25 h.Iberia (L-M-X-J-V) 10,40 h.Iberia (L-J-V-S-D) 11,10 h.Iberia (Domingo) 11,25 h.

Air Europa (Domingo) 12,15 h.Iberia (Sabado) 13,25 h.Air Europa (Viernes) 13,35 h.Air Europa (Martes) 14,30 h.Air Europa (Sbado) 14,35 h.Air Europa (Jueves) 14,45 h.Spanair (Jueves) 14,45 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 17,00 h.Air Europa (L-X-V) 17,10 h.Air Europa (Domingo) 17,15 h.Spanair (Domingo) 17,15 h.Air Europa (Sbado) 19,05 h.Spanair (Sbado) 20,00 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 20,30 h.Spanair (Viernes) 21,30 h.Menorca - Valencia SalidasIberia (Sabado) 11,40 h.Iberia (L-M-X) 12,40 h.Iberia (J-V) 13,55 h.Iberia (Mircoles) 15,25 h.Iberia (Domingo) 16,15 h.Valencia - Menorca Salidas Iberia (Sabado) 10,15 h.Iberia (J-V) 11,55 h.Iberia (Domingo) 12,05 h.Iberia (L-M-X) 14,05 h.Iberia (Mircoles) 17,10 h.Menorca- Ibiza SalidasIberia (J-V) 12,40 h.Iberia (Domingo) 13,30 h.Iberia (Sabado) 16,00h.Ibiza- Menorca SalidasIberia (J-V) 14,05 h.Iberia (Sabado) 14,35 h.Iberia (Domingo) 14,55 h.Menorca - Palma SalidasIberia (M-X-J-V-S-D)07,05 h.Iberia (Lunes) 07,35 h.Iberia (L-M-X-J-V-S) 09,15 h.Iberia (Diario) 10,45 h.Iberia (Diario) 11,25 h.Iberia (Diario) 13,35 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 16,00 h.Iberia (L-M-X-J-V) 16,55 h.Air Berlin (J-D) 18,15 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 18,15 h.Iberia (Diario) 20,35 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 21,20 h.Palma - Menorca SalidasIberia (L-M-X-J-V-S) 08,10 h.Iberia (Diario) 09,40 h.Iberia (Diario) 10,20 h.Iberia (Diario) 12,30 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 14,45 h.Iberia (L-M-X-J-V) 15,35 h.Air Berlin (J-D) 15,30 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 17,05 h.Iberia (Diario) 19,30 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 20,15 h.Iberia (L-M-X-J-V-S) 21,50 h.Iberia (Domingo) 22,40 h.Menorca - Bilbao SalidasAir Europa (Viernes) 11,10 h.Vueling (L-M-J-S) 13,10 h.Air Europa (Domingo) 14,15 h.Air Europa (Sbado) 14,40 h.Air Europa (Lunes) 14,55 h.

Air Europa (Jueves) 17,00 h.Vueling (M-X-J-V-D) 17,40 h.Air Europa (Mircoles) 18,50 h.Vueling (Sbado) 21,50 h.Bilbao - Menorca SalidasVueling (L-M-J-S) 07,15 h.Air Europa (Viernes) 09,00 h.Air Europa (Domingo) 12,10 h.Air Europa (Lunes) 12,50 h.Air Europa (Mircoles) 13,20 h.Vueling (M-X-J-V-S-D) 15,50 h.Air Europa (Sbado) 16,55 h.Air Europa (Jueves) 19,20 h.Menorca- Oviedo SalidasAir Europa (Sbado) 19,05 h.Oviedo - Menorca SalidasAir Europa (Sbado) 12,20 h.Menorca- Zaragoza SalidasAir Europa (Martes) 16,50 h.Zaragoza - Menorca SalidasAir Europa (Martes) 18,40 h.Menorca - Londres SalidasAeropuerto LutonEasy Jet (Viernes) 09,45 h.Easy Jet (L-M-X-J-D) 10,25 h.Monarch (L-X-V) 11,50 h.Aeropuerto GatwickMonarch (Martes) 12,00 h.Monarch (Mircoles) 13,00 h.Easy Jet (L-M-X-J-V) 16,25 h.Easy Jet (S-D) 16,40 h.Monarch (Sbado) 21,45 h.Easy Jet (Sbado) 21,45 h.Londres - Menorca SalidasAeropuerto LutonEasy Jet (Viernes) 05,50 h.Easy Jet (L-M-X-J-D) 06,30 h.Monarch (L-X-V) 07,15 h.Aeropuerto GatwickMonarch (Martes) 07,50 h.Monarch (Mircoles) 08,25 h.Monarch (Viernes) 09,00 h.Easy Jet (L-M-X-J-V) 12,30 h.Easy Jet (S-D) 12,45 h.Monarch (Sbado) 17,45 h.Easy Jet (Sbado) 17,50 h.Menorca - Manchester SalidasEasy Jet (Sbado) 10,10 h.Monarch (Viernes) 11,20 h.Monarch (Domingo) 12,05 h.Monarch (L-M) 12,20 h.Monarch (Viernes) 13,50 h.Monarch (Jueves) 19,35 h.Easy Jet (L-J) 20,20 h.Manchester - Menorca SalidasMonarch (Sbado) 06,00 h.Monarch (Viernes) 06,50 h.Monarch (Domingo) 07,30 h.Monarch (L-M) 07,45 h.Monarch (Viernes) 09,00 h.Easy Jet (Jueves) 15,00 h.Easy Jet (M-J) 16,10 h.Menorca - Liverpool SalidasTuifly (V-S) 17,15 h.Liverpool - Menorca SalidasTuifly (V-S) 13,15 h.Menorca - Bristol SalidasTuifly (V-S) 17,15 h.Bristol - Menorca SalidasTuifly (V-S) 13,15 h.

Menorca - Berln SalidasAir Berln (Domingo) 07,55 h.Berln - Menorca SalidasAir Berln (Domingo) 06,35 h.Menorca - Munich SalidasAir Berln (Domingo) 08,50 h.Munich - Menorca SalidasAir Berln (Domingo) 06,00 h.Menorca - Dsseldorf SalidasAir Berln (Domingo) 12,05 h.Tuifly (Domingo) 15,40 h.Tuifly (Jueves) 20,40 h.Dsseldorf - Menorca SalidasAir Berln (Domingo) 09,05 h.Tuifly (Jueves) 17,15 h.Tuifly (Domingo) 18,45 h.Menorca - Colonia SalidasAir Berln (Domingo) 10,05 h.Colonia - Menorca SalidasAir Berln (Domingo) 05,00 h.Menorca - Frankfurt SalidasTuifly (Domingo) 15,05 h.Tuifly (Jueves) 22,50 h.Frankfurt - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 18,25 h.

Tuifly (Jueves) 19,50 h.Menorca - Hannover SalidasTuifly (Jueves) 14,30 h.Tuifly (Domingo) 21,55 h.Hannover - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 12,25 h.Tuifly (Jueves) 17,45 h.Menorca - Stuttgart SalidasTuifly (Jueves) 20,55 h.Tuifly (Domingo) 21,25 h.Stuttgart - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 06,05 h.Tuifly (Jueves) 11,45 h.Menorca - Hamburgo SalidasTuifly (Domingo) 09,15 h.Hamburgo - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 06,00 h.Menorca - Pars SalidasEasy Jet (Domingo) 13,50 h.Pars - Menorca SalidasEasy Jet (Domingo) 11,05 h.Menorca - Basilea SalidasTuifly (Domingo) 13,45 h.Basilea - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 11,15 h.

Avi

BarcoCiutadella - Barcelona SalidasBalearia (Diario) 10,30 h.Balearia (L-X-V-S) 13,00 h.Balearia (Domingo) 16,00 h.Barcelona - Ciutadella SalidasBalearia (Diario) 17,00 h.Balearia (M-J-V-D) 23,59 h.Balearia (Sbado) 23,59 h.Mao- Barcelona SalidasTrasmeditarranea (L-M-J-V-S-D) 11,00 h.Barcelona - Mao SalidasTrasmediterranea (L-X-J-V-S-D) 22,30 h.Mao- Palma SalidasTrasmediterranea (Domingo) 17,30 h.Palma - Mao SalidasTrasmediterranea (Domingo) 08,00 h.Mao- Valencia SalidasTrasmediterranea (Domingo) 17,30 h.Valencia- Mao SalidasTrasmediterranea (Sbado) 23,00 h.Ciutadella- Alcudia SalidasBalearia (Domingo) 07,00 h.Iscomar (Sbado) 11,30 h.Balearia (Domingo) 12,00 h.Balearia (L-X-V-S) 13,00 h.Iscomar (L-M-X-J-V) 13,00 h.Iscomar (L-M-X-J-D) 19,00 h.Iscomar ( V-S) 20,00 h.Balearia (Diario) 21,00 h.Alcudia- Ciutadella SalidasBalearia (L-X-V-S) 07,00 h.Iscomar (L-M-X-J-V-S) 08,00 h.Balearia (M-J-D) 09,00 h.Balearia (L-X-V-S) 12,00 h.Balearia (Domingo) 13,00 h.Balearia (Domingo) 16,00 h.Iscomar (L-M-X-J-S-D) 16,00 h.Iscomar (Viernes) 17,00 h.

per Joan Canals Soldado

posseeix facilitat per jugar encertada-ment tant a prop com lluny de lacollocadora. Domina tots els atacsque pot desplegar una central. Ams la seva demarcaci s comple-tada per ser una molt bona bloque-jadora. El CV Ciutadella ha tancat el fit-xatge de la jove collocadora cn-tabra Cristina Sanz Caizo.Substituex a la retirada, i fins aracapitana, Tico Gonzlez. Es tractaduna jove amb clara progressi.Surt de la selecci Espanyola Per-manent i les tres darreres tempora-des les ha jugadores amb el CvTorrelavega (Cantabria Infinita).Les dues primeres a la SFV2, on la2009-10 aconsegueix lascens, iaquesta darrera a la mxima cate-goria espanyola, essent sempre lacollocadora titular. Sanz ve millo-rant any rere any i aquest fet el ra-tifica la seva primera citaci aquestany amb la selecci Espanyola Abso-

EL CV CIUTADELLA JUGAR LA CHALLENGECUP EUROPEA LA PRXIMA TEMPORADA

La Confederaci Europea de Vo-leibol (CEV) ha adms el CV Ciu-tadella en les competicionseuropees i li ha concedit plaa a laChallenge Cup, la tercera competi-ci del continent. El conjunt quetornar a entrenar Chema Rodr-guez senfrontar al CSU TarguMures de Romania a Ciutadellaentre el 29 de novembre i l1 de de-sembre denguany. El partit de tor-nada ser a la pista romanesa entreel 6 i el 8 de desembre.El CV Ciu-tadella havia renunciat, per diver-sos motius, a la competici de laChampions League a la que teniadret com a Campi de la SuperlligaFemenina. Tanmateix veia factibleassumir una competici inferior. Elfet de ser campi de lliga noms lidonava participaci a la mximacompetici europea i per accedir aqualsevol altre competici conti-nental havia de ser per invitiaci ex-pressa de la CEV. El club ciutadellenchavia sollicitat plaa a travs de laREFVB i finalment la CEV ha incls alprimer equip de lentitat en el quadre dela segona ronda previa (32aus definal)de la Chellange Cup. En cas dequ el CV Ciutadella supers aquestaprimera eliminatria, senfrontaria alperdedor entre el Sagres Neuchatel deSussa i el Radnicki Beograd de Serbia,ambds pertanyents a la CEV Cup.

Moviments a la plantilla del CV Ciu-tadella. Arriben Carla Dias i CristinaSanz, Kylie Atherstone s baixa.El nou fitxatge vermellenc s CarlaDias, que havia jugat lltima tempo-rada al Cantbria Infinita, per t unaltre any dexperincia a la SuperlligaEspanyola, ja que la temporada 2009-10va vestir la samarreta de lOxidocPalma. Dias s una central de 190 cen-tmetres dalada i 24 anys acabats defer. Es tracta duna jugadora molt adap-table a qualsevol directora de joc, ja que

Esports 7Esports 7

24

Carla Dias

Cristina Sanz

luta. Fa un any a Las Palmas va sernombrada Millor Collocadora Junior2010.La creu de la jornada davui s la not-cia que arriba dels Estats Units. La opo-sada nord-americana Kylie Atherstonehaur de ser intervinguda duna impor-tant lesi a lespatla, les molsties de lesquals se li van reproduir jugant amb elValeriano Alls Menorca. Atherstonetenia afectada la seva espatla, per ambsessions de fisioterpia, tractament iprogramats descansos va aconseguir fi-nalitzar la temporada a un alt nivell,com ho prova lobtenci del MVP de lafinal de SFV a Ciutadella contra el CAVMrcia.Atherstone ha enviat al club unanotificaci amb el diagnstic detallat dela seva lesi al mateix temps que la-menta la situaci i el contratemps gene-rat, alhora que comunica al Club:Moltes grcies per tot i esper que puguitornar a Menorca per jugar, per primerhe daconseguir estar fsicament b deltot .

25

BIEL MEDINA I BERTO VAQUEROA LSPORTING MAHONS

SERGI ENRICH MARXA CEDITAL RECREATIVO DE HUELVA

Els ciutadellencs Biel Medina i Berto Va-quero jugaran la prxima temporada amb lSporting Mahons de la 2B Divisi del fut-bol espanyol. Ambds jugadors foren delsprimers en confirmar la seva incorporaci a lequip que presideix Paco Segarra i que laprxima temporada entrenar Lus Elcacho.Aix, Bintaufa podr disfrutar a la temporada2011-2012 de presncia ciutadellenca a lesseves files desprs de contar enguany ambDavid Moll Mingo, qui no continuar ambl equip maons.Biel Medina es converteix en el primer fit-xatge del Sporting Mahons per a la properatemporada. Desprs d un intent errat per in-corporar-lo al Sporting durant el mercat hi-vernal, ara si que es confirma el fitxatge a totsels efectes de Biel Medina Piris com a noujugador de l Sporting Mahons de la SegonaDivisi B.El defensa central ciutadellenc, que desprsde quedar sense equip a mitjans de l any pas-sat desprs de la difcil sortida de l Anortho-sis de Chipre, ha entrenar amb el conjuntmaons durant els cinc darrers mesos, signael contracte que l uneix amb el club per unatemporada amb opci a una altre.L experimentat jugador de 31 anys, i ex-ju-gador del club de llevant a la temporada2005/06, va donar el salt a la Segona DivisiB a la temporada 2006/07, on va jugar ambel CE Hospitalet, precisament, l equip catalva ser el que elimin als de Bintaufa durant elplay off d ascens.Amb els catalans, en Biel va disputar 32 par-tits i va aconseguir 2 gols. Les segents tem-porades (2007-2009) les va jugar a les files

El futbolista ciutadellenc Sergi Enrichjugar la propera temporada a la LligaAdelante de la segona divisi del futbolespanyol desprs de confirmar-se laseva cessi per part del RCD Mallorcaal Recreartivo de Huelva que entrenarlvaro Cervera.El Recreativo de Huelva ja va intentarfer-se amb els serveis del davanter ciu-tadellenc el passat mes de gener encaraque aquella vegada, l entitat verme-llenca no el va deixar sortir de les sevesfiles. Ara, les coses han canviat i el Ma-llorca vol que en Sergi Enrich agafi ex-perincia i minuts per poder desprstornar a l illa.El davanter ciutadellenc, que va debu-tar a la Primera de la m de Gregorio

de l Eibar, a la Segona Divisi A, on vaparticipar a 54 partits i va marcar 5 gols.La segent temporada va recaure a les filesdel Nstic de Tarragona, tamb a la 2A, onva jugar 24 partits i va marcar 3 gols. I ja a latemporada passada, va provar sort a les filesde l Anorthosis de Chipre.Varies circumstncies a la gesti i direcci del entitat xipriota precipitaren la seva tornadaa Espanya al passat mes de desembre, on pos-teriorment els problemes que va tenir amb eltrnsfer entre federacions, avortaren la sevacontractaci per l Sporting.El segon fitxatge ciutadellenc es Berto Va-quero, que tamb es converteix amb el segonfitxatge de la nova era Elcacho i segueix

Berto Vaquero i Biel Medina, nous fixatges de lSporting Mahons.les passes del seu compatriota Biel Me-dina,ambds coincidiren a la temporada2005/06 a les files de l Sporting Mahons.El de sobra conegut interior esquerra menor-qu, de gran qualitat i molt de gol, iniciaraix la seva tercera etapa com a jugador blau,al que tornar desprs de jugar amb l AtlticCiutadella, CD Pinatar i CE Mercadal.A si, el Ciutadellenc torna molt ms madura les files de l equip, per amb les illusionsi les ganes ms renovades que mai, i ambganes de comenar la seva primera aventuraa la Segona Divisi B. El jugador es mos-tra orgulls i agrat al club per el seu inters,i molt motivat per comenar el ms prest pos-sible aquesta nova etapa.

Manzano, no ha contat aquesta tempo-rada amb moltes possibilitats al primerequip mallorqu. Va ser titular a la pri-mera jornada de lliga contra el Real Ma-drid per desprs una lesi el va

allunyar de la competici i a la tornadas incorpor al filial, amb qui acab lalliga i baix a la Tercera.

26

VIALLI I LLUNA PLENA TRIOMFENA LESPECIAL DE SANT JOANET

CAMPIONAT DE BALEARSDE DOMA CLSSICA

Nombrs pblic es va donar cita a l hi-pdrom Torre del Ram de Ciutadella pera viure una tarda especial de trot, amb setcarreres programades damunt la distnciadels 2.100 metres i proves molt disputa-des, totes elles amb motiu de les ja tradi-cionals carreres del dia de Sant Joanet.La primera del programa va ser per elscavalls de la categoria foment, en la queuna reforada Nada Negra,amb en Mi-quel Benejam a les rendes es va imposaramb autoritat corrent per l exterior. Dar-rera ella entraven Tumbesa de Flo ambTito Corts i Turk Corner amb Pau Gener.A la segona prova, una excepcional TessBG, amb en Jaume Gelabert, va realitzaruna gran carrera, al capdavant des de linici i imposant un fort ritme als metresfinals, aconseguint aix una cmode vic-tria a la recta d arribada. Segon va entrarTreisy Llinritx, ja que els altres partici-pants van ser distanciats.Carrera especial a la tercera, disputadaper als poltres de dos anys de la generaciV, amb una altre demostraci de poderdel pupil de les Quadres de Ponent, un ex-traordinari Vialli, que imposava la sevallei des de la sortida adjudicant-se la vic-tria fcilment, Vladimir Alls i VikingsDream van ser segon i tercer.

Els propers dies 2 i 3 de juliol es cele-brar al Club Hpic de Ciutadella elCampionat de Balears de Doma Cls-sica, celebrant-se al mateix moment unCampionat Nacional de la mateixa dis-ciplina (CND**).

Aquest campionat es celebra enguanya Menorca per els mrits dels genets elpassat 2010, que van guanyar en lamajoria de les categories.

A la quarta carrera, carrera agrupada i vic-tria per el francs Modern, que va supe-rar damunt la retxa d arribada a Jaspi TKi donava el doblet a Miquel Benejam.Henry Llinritx era tercer.A continuaci arribava el plat fort delcapvespre i no va defraudar. La prova es-pecial per a nacionals va ser d alt nivellamb una gran carrera, sense ning mos-trant les seves cartes fins que a la darreracorba, una excepcional Lluna Plena, ambCarlos Pons al Sulky, va realitzar unpotent rush final que li va valer la vic-tria amb una temps d infart d 1.173.Sulky Biniati era segon i Nepal tercer.

La sexta carrera va ser per un milloratReste Avec Moi de Dami Bosch, que ro-dant a l estela d Uriadna Alls va sabermantenir el ritme de carrera i realitzar ungran canvi a la recta de mata que li donla victria. Uriadna Alls era segona i Tu-pamaro MO, tercer.Va tancar el programa la victria del de-butant Cellini Cla a les mans de l apre-nent Claudia Subirats i rodant al lloc de lamort durant tota la carrera, va aguantar elsatacs dels seus rivals als metres finals iaconseguia una merescuda victria ambun gran temps. Stel de Murallet i Or duChatelet entraven darrere ell.

27

AMB CINC MEDALLES A ANDORRA ICERDENYA, ELS KARATEKES DEL SHOTOKANTANQUEN UNA GRAN TEMPORADA

Un or, dues plates i dos bronzes, s el totalde metalls aconseguits per els Shotoka-ners en els dos campionats internacionalsen que participat el passat cap de set-mana. Lor va venir dels guants de ToniRibot, les dues plates aconseguides pelsmenorquins caigueren la primera per elveter Dani Prez i la segona de mans dela gran promesa Shutn, i els bronzes vin-gueren una de Victor Lapuente i laltre deIvan Etchebehere, la resta dexpediciona-ris, Jordan Lee, Manel Bosch, FrancescSanz, Samuel Velzquez i Llus Caste-llano, a pesar de no fer-se amb cap metallvaren demostrar estar en un gran nivellanant superant rondes per sense arribar aclassificar-se per medalla.

Toni Ribot - va ser la gran sorpresa delcampionat, ja que el jove karateka de tansols 11 anys, sempre ha destacat en lamodalitat de Kata (tcnica). En aquestaocasi va pujar al podi per penjar-se la

medalla dor en kmite, tenint que supe-rar a verdaderes moles, per Ribot vademostrar que la envergadura dels seusoponents no havien de ser un impedimentper ell, i aix va ser, Ribot va lluitar comun autntic kumitero.

Dani Prez - desprs de realitzar un grancampionat i superant al seu primer rivalper un contundent 8-0, va seguir passantrondes fins arribar a la final a on va saltaral tatami davant un portugus medallistaeuropeu, posant-se el ciutadellenc per da-vant en el marcador, per malauradamentel portugus va iniciar una gran remun-tada realitzant un impressionant combat iimposant-se finalment amb un marcadornegatiu per Dani Prez.

Shutn - representant a la selecci Baleara Cerdenya, en la modalitat de kmite en-63kg, va desbancar en les eliminatries atots els seus rivals de forma segura i sense

rebre cap punt en contra al llarg de tot elcampionat. Aix va arribar fins a la final,moment en que no va poder superar a unfort competidor perdent per un resultatdesfavorable de 2-0. Per Shutn totsaquests tipus de campionats son expe-rincies positives de cara a la preseleccidel mundial del mes de setembre.Ivan Etchebehere - va firmar una gran ac-tuaci, saltant al tatami en la modalitat dekata en la que va perdre en la primeraronda davant el competidor que finalmentes proclam sub-campi de la categoria,per tant va optar a la repesca a on no vafallar i simpos, derrotant al seu oponentandorr.

Victor Lapuente - tamb va caure en pri-mera ronda de kmite per la repescatamb s va decantar cap al competidor

El grup de competidors desplaats a Andorra

28

ELS ALUMNES DE SANT FRANCESC DE SALESCLAUSUREN EL CURS VINE A NAVEGAR

Amb la participaci dels alumnes delCollegi Sant Francesc de Sales, ha aca-bat la campanya del curs Vine a Nave-gar, que ha organitzat el Consell Insularde Menorca a travs dels collegis deprimria i desenrotllat a les escoles devela dels Clubs Nutics de l illa. Ambaquest grup han estat 60 els alumnesque han passat per l escola de vela delClub Nutic Ciutadella. Ha estat ratifi-cant donar a conixer als nins i nines lmbit mar, nutic i la vela perqu tin-guin un coneixement del medi que ca-racteritza la nostra illa i obrir lespossibilitats als que volen practicar l es-port de la vela, oferint-li cursos a moltbaix preu tot l any.

menorqu el qual es va aprofitar la de sevalalada, un handicap favorable a Lapu-ente, per tant, va lograr ser el cinqu me-tall per les vitrines del club Shotokan enaquesta doble expedici.

Shotokan Ciutadella - una vegada aca-bada la temporada competitiva, el club dekarate ciutadellenc i els seus entrenadorsPere Calafat i Shuto Triay, defineixen alclub Shotokan Ciutadella com a innova-dor per la creaci en aquest any de le-quip de tecnificaci privat del club, queest entravessant una poca de grans xitsen quant a resultats competitius aconse-guits a nivell autonmic, nacional i inter-nacional, un club tradicional, per qu almateix temps, combina el karate esportiuamb la lnia del karate ms conservadora,i un club en projecci ja que aspira a su-perar els reptes marcats i a millorar els re-sultats obtinguts en els darrers anys. Toni Ribot, exhibint amb orgull la bandera de Sant Joan al ms alt del podi

29

Vendo recambios Kia Shuma, Hyunday Accent 1, Express, Tipo, para-golpes Golf IV. Tel.: 610 27 69 93. Luis. Visn seora, largo, color miel. Ocasin: 2.800 euros (cost 6.000).Obsequio de abrigo de colas de zorro. Tel.: 625 57 28 65

FEINA Menorquin se ofrece para mantenimiento de jardines y pisci-nas, as como equipos de frio y climatizacin y pintura en gene-ral. Persona seria. Tel.: 615 297 870. Se venden 2 retrovisores y espejo Fiat Punto por 4 euros. Posi-bilidad trueque en varias cosas. Tnia. 633 793 370. Profesor de formacin vial, director de auto-escuela, formadorde cursos de sensibilizacin y reeducacin vial. Diplomado enmagisterio. Me ofrezco para toda Espaa. Experiencia. Jos Ma-nuel. tel.: 610 54 19 21 COCINERO con mucha experiencia se ofrece para trabajar,jornada completa o fines de semana y extras. Tel. 628 66 99 74- Miguel. Se ofrece profesional para trabajos de construcin o pintura,mantenimiento etc. Interesados llamar al telefono 671 319 551. Menorquina seria y responsable con nociones de idiomas, yexperiencia se ofrece para trabajar: auxiliar administrativo,ayudante recepcion, reposicion supermercados, dependientas,fregaplatos,cuidados de personas mayores x horas., lmpieza o para cual-quier otro tipo de trabajo. Disponibilidad y capacidad de apren-dizaje. Ana Telf: 606751305 Chica menorquina responsable, se ofrece para cuidar perso-nas mayores o/y con discapacidad, limpieza.... Con Experien-cia.Actualmente estudio ATENCION SOCIOSANITARIO.Disponbili-dad e incorporacion inmediata.Ana Telf:606751305 Me ofrezco para cuidar enfermos en el hospital por las noches.Persona seria y responsable. Tel.: 658 27 91 34 COCINERO con mucha experiencia se ofrece para trabajar,jornada completa o fines de semana y extras. Tel. 628 66 99 74- Miguel.

MOBLES I ELECTRODOMSTICS Vendo torre de ordenador nueva, sof, tatami + muebles de comedory habitacin modernos. Electrodomsticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311 Vendo mvil tctil LG KP501 nuevo, sin usar en su caja, para orange.60 euros. Tel.: 615 34 53 07

MOTOS I BICICLETES Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NUTICA Se vende embarcacin QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), ao 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrnico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcacin y varios extras. 6.0000euros negociables. Tel.: 676 405 400. Es ven tabla de surf Sailboard amb vela, 50 euros.Tel.: 639 20 47 70. Vendo Llat con cabina, 28 palmos, motor Perkins. Papeles enregla. Tel.: 648 60 89 79. Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros Tel.: 669455 757.

ALTRES PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35 Calendarios de bolsillo, vendo. Series de los ltimos aos, temas yaos a elegir. Varios miles diferentes, 7 centimos cada uno. Jos Ma-nuel. Tel.: 610 54 19 21 Monedas variadas de plata y al peso, vendo. Jos Manuel. Tel.: 61054 19 21 Busco habitacin para alquilar todo el ao. 240 euros gastos inclui-dos. 971 48 27 71 - 657 41 50 39 Vendo 18 libros curso completo de cocina CEAC. Sin usar. 30 euros.tel.: 971 38 29 48 Vendo 10 tomos Fauna Felix R. de la Fuente 15 euros.Tel.: 971 38 23 71 Compraria MOTOSIERRA a benzina de segona m, en bon estat. Tel.:661 428 548 971 38 11 04 Es ven piano de paret de color marr fosc comprat fa 8 anys. Com-pleta-ment nou i per noms 1.500 euros. Tel: 620035126. 2 Piso en c/ Martorell, 90 m2 , amplio saln comedor, amplia cocinay amplio bao completo, 2 habitaciones con armarios empotradosgrandes, habitacin pequea y lavadero a parte, pequeo balcn des-cubierto. parking doble y trastero. Telf. 971385921.

30

Ses pgines d'en Bep d'

Coses de ca nostraSabem que... ? (136)per Antoni Pic Viv(e.p.d)

Cuina nostraOus remenats ambsobrassada

Ingredients: 8 ous, 250 g de pasta de sobrassada o de so-brassada voltada, mig got de llet o de nata, 1 cullerada demantega i sal al gust.

Elaboraci: Dins un ti de terra o una paella antiadherent so-fregirem la pasta de sobrassada o la sobrassada voltada -sensepell- tallada a bocinets amb la mantega just volta i volta. Se-guidament batrem els ous dins un bol amb un pessic de sal ila llet o nata i quan estigui ben batut ho afegim a la paellao ti i ho cuinam a foc ben dol sense deixar de remenar ambuna cullera de fust -mai de metall-, fins que quedi lligat, peroanant alerta que no es sequi massa.

Nota: Queda molt bo acompanyat dunes llesques de pa depags torrat.

Es parla de la grn celebraci i ambient de les passades festes deSant Joan i es fa una crnica de cadascn dels actes principals comel caragol des Born, les Completes de Sant Joan de Missa, la Be-guda, la Missa de Caixers, Sa Convidada -la primera que pronun-ciava el batle i excaixer senyor Simn de Olivar Canet, bar deLluriach-, els jocs des Pla i els focs artificials.

Es parla de la visia de Carmen Polo de Franco a Ciutadella.Al Sal Gtic de lAjuntament hi havia una exposici de pintu-

res de Bernat Benejam, Pepe Torrent, Joaquin Carretero i Mr. Brus-set, que havia pintat la Catedral de Ciutadella.

Sinaugurava el quiosc de la plaa des Born, que va ser benetpel senyor Jaume Gener Campins. El seu titular era en Joan Bene-jam, conegut popularment com en Carri. El quiosc era de lniesultramodernistes i substitua al quiosc de fusta que hi havia. Encarahi ha qui recordar els gelats, frigos i aludes de Can Carri.

20 abril 1778 En la nit del dissabte els Jurats de Ciuta-della reberen una carta de su Exa. en la que els hi diu que s ne-cessari fer algunes obres en les talaies del terme abans delproper dissabte, o que ell enviar menestrals per fer-les, pa-gant-lis del cadastre del terme. Resolgueren fer-les amb totapromtitut, i que se supliqui a su Exa. per veurer si les pagariadels Reials Cofres, o de lestany de Ciutadella.

21 abril 1778 En Jaume Brinis de Ciutadella representaals Jurats que t unes cases situades en el carrer del Santssim,i demana perms per construir un forn de puja (pagament), quelajudaria a campar la vida de la seva crescuda famlia, que lamajor part sn femelles, ja que en aquell carrer, en anys pas-sats ja nhi havia un que va ser enderrocat. Se li conced el per-ms sollicitat.

21 Juny 1778 Els Jurats de Ciutadella feren un memo-rial a su Exa. de com aquesta queda despoblada de tropa, iac causa molta miseria per no poder aprofitar els fruits quees cullen, i daltra part queda molt perillosa dalgun corsari,majorment en temps de guerra, que amb molta facilitat po-drian saltar a terra i pondre el bestiar a causa de no poder-sedefensar per la falta de dita tropa, per tant que laumenti.

30 Juny 1778 Es trobava en Ciutadella el Sr. Alimundoamb el rellotge per acabar-lo en el convent del Socors i col-locar-lo en una de les torres de dit Convent abans de la festa deTots els Sants

30 Juliol 1778 En el port de Ciutadella es trobava unvaixell qui carregava llenya per fora de lIlla. I a s en per-judici de lUniversitat perqu se pot experimentar falta dellenya. Els Jurats recrren al Batlle General per fer desembar-car la dita llenya.

El Iris 1 de juliol de1961

31

La velocitat amb la que circulen pels ca-rrers del nucli antic les motos dels repartidorsde pizzes.Que es faci pblic per premsa el nomenamentdel caixer senyor i aquest concedeixi entrevistesabans de ser nomenat oficialment.La massificaci de la festa, els accidents i els

desgavells que hi ha hagut.La msica molt alta i fins les 4,30 h de la matinada de certsbars del nucli antic que sols han obert per Sant Joan.Que es venguin litrones de gin amb llimonada a bars isuermercats i desprs, fora de les festes, es critiqui el bo-tili. Sant Joan s molt ms un botelln de 2 dies.El preu abussiu dalguns locals que et cobraven 1,90 perun refresc daixeta i amb molt de gel.La proliferaci de litrones de cervessa en btils de vidre.Que la temporada turstica no acabi darrancar a Me-norca.

Que hi hagi un moviment ciutad per apreservar lesperit de la festa de Sant Joan.Que el president del Consell doni a fer lau-ditoria als serveis econmic de la casa.El discurs de sa Convidada del nou alcaldei excaixer senyor, Jos Mara de Sintas.

La celebraci del Memorial Day amb la presncia delbatle Jos Mara de Sintas.Que arribin els famosos estiuejants com el futbolistaRaul, que vam poder veure pels carrers de Ciutadella.Que la Serra de Tramuntana de la vena illa de Mallorcai que podem veure des de Menorca els dies clars hagi estatdeclarada Patrimoni de la Humanitat.Que el PSM hagi presentant al Parlament mitjanant enNel Mart, una proposici no de Llei per a instar al Go-vern central a aprovar una modificaci legislativa quepermeti la dacci de pagamaent per a poder lliberar-sede les hipoteques.

Dites i refranys...- A Ciutadella, es cul no els hi cap dins sa barcella

PARENSTIC DEL MESDE JULIOL DE 2011

SOL

Dia 1 el sol sortir a les 06,19 i es pondr a les 21,17 h.Dia 31 el sol sortir a les 06,41 i es pondr a les 20,59 h.

LES LLUNES DE JULIOL

Dia 1 lluna nova en Cranc.Dia 8 lluna creixent en Balances.Dia 15 lluna plena en Capricorn.Dia 23 lluna minvant en Taure.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

Els experts diuen que s el millor mes per sembrar bledes, ma-duixes, carxofes, coliflors, mongetes tendres, naps, pastanagues,endvies i tomtigues tardanes. Podeu recolir apis, fesolets verds,ciurons, tomtigues i pastanagues, a ms dels cereals, els primersmelons dolor i les sndries primerenques.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDivendres dia 1, Aar, Leonor.Dissabte dia 2, Urb, Martini.Diumenge dia 3, Toms apstol.Dilluns dia 4, Elisabet de Portugal.Dimarts dia 5, Antoni Maria Zacaria.Dimecres dia 6, Maria Goretti.Dijous dia 7, Ferm, Claudi.

Quo Vadis Sant JoanEl futur de la festa ha quedat en entredit, molts

es demanen quin ser el futur amb la massificacique sest patint. Larribada massiva de gent joveque ve amb ganes de beure i de passar-ho b estdesvirtuant el sentiment santjoaner.

No es pot aturar que arribi ms gent, que hihagi ms enllaos, per s que es pot exigir a na-vilieres i companyies aries que si volen augmen-tar freqncies per Sant Joan ho facin tamb endates puntuals com sn les festes de Nadal, les deSetmana Santa o Sant Antoni, quan venir a lilla scar i amb pocs vols.

Sant Joan es mereix una reflexi profunda.

Piso en zona paseo martimoCon 2 dormitorios, bao, cocina,saln-comedor y terraza cubierta.Precio: 130.000

ApartamentoCon 2 dormitorios, bao, cocina ame-ricana, saln-comedor, terraza cu-bierta y jardn y piscina comunitarios.Precio: 165.000

Garaje prximo al centroDe aproximadamente 132 m2Dispone de aseo, 2 cuartos cerrados ypequeo patio.Precio: 165.000

Apartamento prximo a la playa.Con 1 dormitorio doble, bao, cocina ame-ricana y saln-comedor.Precios: 75.000

Casa a reformar en el casco antiguode Ciutadella. De aproximadamente140 m2 construidos.Precio: 190.000

Casa en el casco antiguo de Ciuta-della. Situada a escasos metros delConvento de Santa Clara.Precio: 240.000

Chalet en Cap dArtrutx. Con 3 dor-mitorios dobles, 2 baos, cocina,saln-comedor, 2 terrazas cubiertas,lavadero, garaje, barbacoa y piscina.Precio: 360.000 Chalet en zona residencial deCalan Blanes. Con 4 dormitorios, 2baos, cocina, saln-comedor,2 terrazas, lavadero, garaje, barba-coa y piscina.Precio: 550.000

Chalet en Santandria de 1.890 Conunos 180m2 construidos y unos1.800m2 de parcela. Finca con el en-canto de una construccin antiguae infinidad de posibilidades.Precio: 370.000

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIN DE ALQUILERES- GESTIN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Mvil: 609 518 598 www.inmocampsbosch.com

Piso en planta baja. Con 1 dormitoriodoble con armario empotrado, bao y saln-comedor con cocina.Piscina comunitaria.Precios: 99.000