ipompeufabrabiologiacmc.files.wordpress.com€¦ · Web viewtreball de sÍntesi de 3r curs...

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

Institut Pompeu Fabra

TREBALL DE SÍNTESI DE 3r CURS D’ESO

LES PAPALLONES DE LA SERRALADA MARINA

I. POMPEU FABRA.BADALONA. CURS 2014-2015



LES PAPALLONES DE LA SERRALADA DE MARINA pàg. INTRODUCCIÓ

1. QUÈ ÉS EL TREBALL DE SÍNTESI? ....................................1

2. PER QUÈ UN TREBALL DE SÍNTESI SOBRE LES

PAPALLONES? ........................................................................2

3. AVALUACIÓ ..............................................................................2

4. PAUTES D’ELABORACIÓ .......................................................3

4.1. Llengües que s’han d’usar

4.2. Citacions bibliogràfiques i pàgines web

5. AGENDA DE TREBALL I SORTIDES ....................................5

5.1. Agenda de treball

5.2. Material per a les sortides

DOSSIER DE TREBALL1. TREBALL DE CAMP.................................................................7

1.1. Metodologia per a l’estudi de les papallones diürnes

1.2. Metodologia de treball de camp

1.3. Fitxes de camp

1.4. Perfil topogràfic i seccions

1.5. La classificació dels lepidòpters

1.6. Estadística de camp

2. El BMS A EUROPA ................................................................12

3. LA MITOLOGIA CLÀSSICA I LES PAPALLONES ..................13

4. CAIXA PER A PAPALLONES ...............................................14

5. LET’S WORK IN ENGLISH ...................................................15

6. REALITZACIÓ D’UN TRÍPTIC ...............................................22

7. VALORACIÓ PERSONAL ........................................................22

8. ELABORACIÓ D’UN POWER POINT ......................................23

9. ANNEXOS ................................................................................24

Pautes per preparar l’exposició oral

Criteris d’avaluació

Fitxa de camp

Mapa d’Europa



LES PAPALLONES DE LA SERRALADA DE MARINA

INTRODUCCIÓ

1. QUÈ ÉS EL TREBALL DE SÍNTESI?És un treball que realitzeu tots els alumnes de l’Ensenyament Secundari Obligatori en

acabar el curs per tal de posar en pràctica les diverses habilitats i coneixements que heu

anat adquirint durant l’any.

Es defineix com un conjunt d’activitats que serveixen per avaluar, de manera

interdisciplinària i conjunta, la maduresa de l’alumnat en relació als objectius generals del

curs i l’assoliment de les competències bàsiques.

El treball de 3r curs d’ESO gira al voltant d’un centre d’interès: LES PAPALLONES DE LA

SERRALADA DE MARINA, i té un objectiu final: conèixer la pervivència de les espècies

autòctones de papallones, fet que té una relació directa amb la qualitat del medi ambient.

Per a l’assoliment d’aquest objectiu heu de seguir els passos que més endavant

s’especifiquen.

Aquest treball és també una activitat d’aprenentatge que permet exercitar-vos en aspectes

difícils d’abordar des dels altres matèries, com ara la cooperació dins d’un grup de treball o

l’autonomia en la recerca d’informació. A més, contribueix a donar significat als continguts

adquirits, mitjançant la seva connexió amb situacions reals.

2. PER QUÈ UN TREBALL DE SÍNTESI SOBRE LES PAPALLONES Aquest any es proposa als alumnes de 3r d’ESO que facin el treball de síntesi sobre les

papallones de la Serralada de Marina. El motiu és donar a conèixer el projecte Butterfly

monitoring project que l’IES Pompeu Fabra està duent a terme des de l’any 1998 i oferir als

alumnes de 3r la possibilitat de col·laborar-hi i fer un petit treball de recerca.

Aquest projecte s’emmarca dins del programa Sòcrates-Comenius de la Comunitat Europea

i es porta a terme simultàniament a diversos països d’Europa. Els països que hi participen

són Suècia, Noruega, Holanda, Gran Bretanya, Dinamarca i nosaltres. Tots els països

participants han fet treball de recerca sobre les papallones que es troben en els seus

territoris i han posat en comú els diversos estudis. Professors i alumnes participants han

viatjat als diferents territoris i han intercanviat experiències.



Els objectius d’aquest treball són els següents:

-Estudiar les papallones i la relació entre la seva supervivència i el medi ambient.

-Aprendre a estimar i conservar l’entorn natural.

-Familiaritzar-se amb les noves tecnologies.

Una part important del treball, l’haureu de fer posant en pràctica els vostres coneixements

d’informàtica (PowerPoint, Internet, etc). Esperem que trobeu aquest treball interessant, que

us sentiu atrets per la recerca i el coneixement del vostre entorn i que us ho passeu bé fent-

lo.

3. AVALUACIÓSerà avaluat per un tribunal constituït per professors del centre.

Objectius que s’avaluaran:

Expressió oral: capacitat d’exposar correctament les idees, amb un vocabulari adequat al

tema del treball de síntesi.

Presentació correcta del dossier

Expressió escrita: adequació, coherència i correcció tant dels aspectes textuals (distribució

dels paràgrafs, ús d’enllaços, expressivitat, tria lèxica) com de qüestions més mecàniques

(ortografia, distribució dels espais). Netedat i ordre (numeració de pàgines, índex).

Utilització de les noves tecnologies.

Participació activa i crítica en el treball de grup.

Aplicació interdisciplinària dels coneixements adquirits en les diverses matèries del curs.

Organització del grup: distribució de tasques i del temps, cooperació en el treball col·lectiu.

Civisme: comportament correcte i respectuós tant amb els companys com amb el material i

l’entorn natural, a fora i a dins del centre.

Utilització del material de suport: gràfics, quadres, plànols, mapes.



4. PAUTES D’ELABORACIÓEl treball es presentarà en fulls DIN-A4, escrits per una sola cara, fet a mà, amb lletra clara,

o amb ordinador (lletra Arial 12, interlineat 1,5). Tots els fulls han d’anar numerats (també es

podrà presentar en format digital).

Parts que ha de tenir el treball de síntesi:

-Títol.

-Índex (Els seus apartats han de coincidir amb els de l’índex del dossier de treball).

-Respostes de cada una de les activitats realitzades (cal copiar l’enunciat de les preguntes).

-PowerPoint

L’exposició oral, que es fa davant del tribunal, ha de ser en llengua catalana.

4.1. LLENGÜES QUE S’HAN D’USAR

· El dossier s’ha de redactar tot en català excepte la valoració individual, que s’ha

d’escriure en castellà, i en anglès els apartats del dossier on s’indiqui que s’han de redactar

en aquesta llengua.

· Trobareu les pautes per preparar l’exposició oral en un dels annexos del dossier.

· El dossier s'ha de lliurar ben presentat i enquadernat el dia, hora i lloc que se us

indiqui.

4.2. CITACIONS BIBLIOGRÀFIQUES I PÀGINES WEBSi consulteu una pàgina WEB, indiqueu-ne les dades, com per exemple:

http://www.telematics.ex.ac.uk/butterfly/ .

-Cal fer-hi constar la bibliografia consultada. Exemples de cites bibliogràfiques:

Llibres

ARNAU, Joaquim. Escola i contacte de llengües, Barcelona, Ed. CEAC, 1980.

Revistes

LÓPEZ, Francesc. “Entre matí i tarda”, a GUIX, Barcelona (1993),

pàg.5-7.

Enciclopèdies

Gran Enciclopèdia catalana. Volum 1, BARCELONA, Ed. Enciclopèdia Catalana, pàg. 505-

529

http://www.telematics.ex.ac.uk/butterfly/



5. AGENDA DE TREBALL I SORTIDES

5.1. AGENDA DE TREBALL

Lliurament del treball de síntesi:divendres 8 de maig a última hora del matí. Recordeu que us heu d'organitzar la feina de tal manera que tot el que heu d'entregar estigui enllestit dijous. Divendres, l'heu de dedicar a la preparació de l'exposició oral i/o a la construcció de la caixa i la realització del tríptic.

Indicacions importants:· es passarà llista cada dia i s’avisarà a casa si l’alumne falta a l’institut.

· els alumnes treballaran per equips a l’aula habitual.

· caldrà portar el material necessari per treballar a l’aula encara que hi hagi una sortida

programada perquè les sortides no ocupen tot el matí.

· Els alumnes que ho desitgin podran dur el seu ordinador portàtil.

· Si els alumnes fan servir l’aula d’informàtica, caldrà que escriguin prèviament

l’esborrany del treball a mà i que portin un “pen”

5.2. EQUIPAMENT I MATERIAL PER A LES SORTIDES



Caldrà portar gorra, sabates còmodes, crema per al sol, un suport dur per escriure, paper,

bolígraf, altre material que us indiqui el professors i esmorzar. També es podrà portar, si es

vol, màquina de fotografiar.

DOSSIER DE TREBALL

1. TREBALL DE CAMPLlegiu a continuació la introducció i les línies generals de la metodologia que

heu d’emprar i poseu-vos en marxa.

1.1. METODOLOGIA PER A L’ESTUDI DE LES PAPALLONES DIÜRNESButterfly Monitoring Scheme (Pla de Seguiment de Ropalòcers)

El BMS fou desenvolupat a partir del mètode de transsectes lineals, i inicialment es va

aplicar a una de les àrees més riques, pel que fa a l’existència de lepidopters, d’Anglaterra.

A Catalunya hi ha una xarxa BMS amb més d’una trentena d’estacions entre les quals hi ha

des de fa quatre anys l’estació de Can Miravitges. Aquesta xarxa constitueix la base del

projecte del Departament de Medi Ambient “Programa de seguiment de les poblacions de



ropalòcers com a bioindicadors dels canvis en els sistemes naturals de Catalunya

mitjançant la metodologia del Butterfly Monitoring Scheme” .Els seus objectius primordials

són:

· Proporcionar informació als nivells regional i nacional dels canvis que experimenten les

poblacions de papallones i detectar les tendències que podrien afectar l’estatus d’una

espècie determinada.

· Monitorar els canvis numèrics en una localitat concreta i, en part gràcies a la

comparació amb els resultats obtinguts en altres àrees, determinar l’impacte que

suposen els factors locals sobre les poblacions de papallones.

1.2. METODOLOGIA DE TREBALL DE CAMP1.2.1. Bàsicament consisteix en comptatges visuals d’exemplars adults de papallones

diürnes al llarg d’un itinerari determinat (heu de marcar l’itinerari al mapa que se us ha

donat).

1.2.2. El transsecte es recorre un cop a la setmana en un dia qualsevol, a una velocitat

constant ( en el nostre cas utilitzarem les dades de camp de la sortida que farem durant els

dies del treball de síntesi), i només es compten les papallones que estan a una distància de

3m per davant i als costats de l’observador.

1.2.3. El transsecte es divideix en diferents seccions, cadascuna corresponent a un hàbitat

particular (és a dir, diferent vegetació: pineda, prat sec, conreus abandonats etc.). Aquestes

seccions es pintaran al mapa de la zona.

1.2.4. Per evitar dobles comptatges i altres errors en el cens, es prenen les màximes

precaucions possibles i quan hi ha dubtes en la identificació d’una espècie es captura

l’individu amb l’ajuda d’un salabret i s’examina detingudament.

1.2.5. El mostratge es fa al matí, en qualsevol hora compresa entre les 9h i les 14h i només

es compten les papallones que són a una distància de 3m per davant i als costats de

l'observador.

1.2.6. Les condicions meteorològiques s’anoten a l’inici i al final del transsecte:

- temperatura màxima i mínima

- insolació: També es prendran dades d’insolació utilitzant les lletres

S (sol) i N (núvol) i les seves possibles combinacions, que poden ser:

S= 100% sol



N= 0% sol

SN= 50% sol

SSN= 75% sol

SNN= 25% sol

El còmput final d’insolació es farà de la manera següent:

insolació= Nombre totals de lletres S

Nombre total de lletres S i N

Un cop acabat l’itinerari es farà una valoració del vent que ha bufat utilitzant l’escala de

Beaufort per fer-ho. En aquesta escala considerarem :

(1) quan hi hagi calma .velocitat entre 0 i 5 km/h.

(2) es nota el vent al rostre .6-11 km/h

(3) el vent agita les fulles.12-19 km/h

(4) el vent aixeca papers i la pols .Entre 20-28km/h.

Atès que les papallones són animals poiquiloterms i necessiten el sol per termoregular-se,

els transsectes no poden realitzar-se quan plou o quan, per causa d’un cel ennuvolat, la

temperatura ambient no supera el mínim fixat (arbitràriament: 17ºC) o bé hi ha força vent

(>4 escala Beaufort).

1.3. FITXES DE CAMPPer a la recollida de les dades es disposa de fitxes de camp (trobareu un model de fitxa de

camp a l’annex 1), on s’anota, per a cada espècie, el nombre d’individus vistos a les

diferents seccions (cal portar llibreta i bolígraf) .

Les espècies que s’identifiquin fora del transsecte s’anotaran amb un asterisc al costat.

1.4. PERFIL TOPOGRÀFIC I SECCIONSPer a la realització del perfil topogràfic, s’utilitzarà paper mil·limetrat , s’indicarà l’escala,

l’orientació i les seccions. Altres detalls (pistes, vegetació, etc.) també es poden indicar. La

metodologia es pot trobar en els apunts donats a classe.



1.5. LA CLASSIFICACIÓ DELS LEPIDÒPTERSDins de l’ordre dels lepidòpters les espècies s’agrupen filogenèticament, és a dir, segons el

seu parentiu evolutiu. Hi ha hagut nombroses classificacions de lepidòpters al llarg de la

història i encara avui no hi ha una unanimitat entre els estudiosos.

Una de les primeres classificacions era la que distingia els ropalòcers (papallones diürnes)

dels heteròcers (papallones nocturnes). Aquesta classificació, tot i ser molt general i poc

actual, és d’una gran senzillesa i molt adequada per ser utilitzada en aquest treball. Els

ropalòcers reben aquest nom pel fet de presentar l’extrem de les antenes engruixit en forma

de maça. Els heteròcers tenen les antenes amb altres formes però mai acabades en maça.

Dins dels heteròcers, que representen el 90% dels lepidòpters, hi distingim, entre d’altres,

els grups dels microlepidòpters, el dels noctúids i el dels geomètrids. Es coneixen unes

dues-centes espècies de ropalòcers als Països Catalans, les quals s’agrupen en set

famílies, que són: papiliònids, pièrids, licènids, libiteïns, nimfàlids, satírids i hespèrids.

Les característiques de cada espècie i família descrita de les papallones diürnes es pot

trobar a les guies de papallones que tindreu a la vostra disposició. Al moment de fer el

treball haureu de posar les característiques principals de les espècies trobades, així com de

les famílies a les quals pertanyen. Podeu utilitzar també els apunts donats a classe.

1.6. ESTADÍSTICA DE CAMP

1.6.1 Explica què és l’escala d’un mapa. Quina és l’escala amb què has treballat? Quin significat té?

1.6.2. Divideix el recorregut total en seccions que es corresponguin amb trams del recorregut.

1.6.3. Calcula la longitud real de cada secció i la total. Has d’ anar en compte per posar-ho tot en la unitat adient.

1.6.4. Suposant una amplitud de batuda de 5 m, calcula l’àrea de cada

recorregut.

*Pots fer servir la taula següent com referència:



Longitud al mapa Longitud real Àrea (en hectàrees)

Secció 1

Secció 2

Secció 3

Secció 4

Total recorregut

1.6.5. Calcula la densitat de cada espècie de papallona que existeix per secció, així com el

total del recorregut. Recorda que:

Densitat = Quantitat

àrea

*Pots fer servir la taula següent com a referència :

Espècie Nombre de papallones

Àrea Densitat

Secció 1



Secció 2

Secció 3

Secció 4

1.6.6.Realitza un diagrama de barres on figurin: l’espècie (a l’eix horitzontal) i el nombre de

papallones per espècie (a l’eix vertical).



1.6.7. Realitza també un diagrama de sectors on es visualitzin els tants per cent

dels diversos tipus de papallones trobats al total del recorregut.

2. EL BMS A EUROPA

Tal com hem explicat al començament, diversos països europeus participen en el Butterfly

Monitoring Scheme, en coordinació i contacte permanent amb l’IES Pompeu Fabra.

Descobriu com són aquests països a través de les activitats que et proposem a continuació:

2.1. Situeu al mapa d'Europa els països següents:

· Holanda

· Gran Bretanya

· Suècia

· Noruega

· Dinamarca



2.2. Situeu la seva capital i les ciutats més importants.

2.3. Expliqueu les activitats econòmiques més importants d'aquests països.

2.4. Busqueu informació sobre el sistema de govern actual que tenen aquests països

i com està organitzat.

2.5. Escolliu un dels cinc països i feu un fulletó il·lustrat on es reculli:

· La història del país.

· Ciutats i edificis més importants.

· Economia.

· Tradicions culturals, com ara: festes, gastronomia, religió majoritària, etc.

3. LA MITOLOGIA CLÀSSICA I LES PAPALLONES

A l’hora de donar nom científic a les papallones que s’han anat descobrint , els estudiosos

s’han submergit en la mitologia clàssica i han buscat noms que tinguessin relació amb

alguns personatges d’aquesta mitologia.

De les papallones que podeu trobar a la Serralada de Marina, tres com a mínim porten un

nom relacionat amb la mitologia. Busca en un diccionari mitològic (per ex., el de Pierre

Grimal, que pots trobar a la biblioteca de l’Institut) el personatge que dóna nom a cada una

de les papallones següents, informa’t de qui va ser i fes una petita explicació del que més

t’hagi agradat o que hagis trobat més interessant.:

Thymelicus acteon (Acteó):

Papilio machaon (Macaó):

Polyommatus icarus (Ícar):



4. CAIXA PER A PAPALLONES.Busqueu una capsa de cartró i feu-hi les modificacions que us indiquem a continuació:

· Marqueu en totes les cares, menys a la base, un rectangle a 2cm de les arestes.

· Retalleu aquest rectangle.

· Talleu dos plàstics una mica més grossos que el rectangle que s’ha de cobrir.

· Talleu tres mosquiteres una mica més grosses que el rectangle que vulgueu tapar.

· Enganxeu les teles i els plàstics per dintre la caixa.

· Decoreu la caixa.



5. LET’S WORK IN ENGLISH

Both activities are compulsory and to be done individually:

1) Complete the fact file for two of the butterflies you are studying:

- Name:

- Size:

- Main physical features (color, stripes, spots, etc.):

- Other details:



2) Describe the two butterflies including the information above (fact file), and

compare them (min. six sentences).

6. REALITZACIÓ D’UN TRÍPTIC

Un cop acabat el treball, caldrà que realitzeu un tríptic on recollireu totes les activitats que

heu dut a terme. Caldrà que marqueu els passos seguits, la recollida d’informació, les

conclusions, les dades rellevants, etc. i que inclogueu fotografies, pròpies o d’arxiu. Podeu

utilitzar el power-point, l’escànner, Internet, etc.

7. VALORACIÓ PERSONAL DEL TREBALLAquest apartat consisteix en una redacció d’unes 150 paraules, aproximadament, amb la

valoració del vostre treball en grup i de la vostra aportació personal. Cal que hi expliqueu

com us heu organitzat, el repartiment de les tasques, els problemes plantejats i com els heu

resolt, el grau de participació en les feines de tots els membres del grup. També ens

agradaria saber quins aspectes del treball us han resultat més interessants i quins més

dificultosos. Hi heu de fer constar les vostres impressions personals, el grau d’harmonia

dins el grup.

Recordeu que aquest apartat s’ha de redactar en llengua castellana.



8. ELABORACIÓ D’UN POWER POINTCondicions que ha de reunir:

El PowerPoint ha de ser una guia que serveixi per a l’exposició oral del treball de síntesi.

Ha d’incloure:

· Una petita explicació de com s’ha elaborat el dossier.

· Col·laboració dels components del grup en totes les tasques.

· L’índex del dossier.

· Un esquema de cadascun dels apartats de l’índex.

· Valoració personal del treball de síntesi (molt breu).

9. CRITERIS D’AVALUACIÓ



ASSISTÈNCIA A CLASSE I A LA SORTIDA/ELABORACIÓ DEL DOSSIER

ACTITUD I PARTICIPACIÓ EXPOSICIÓ ORAL I DOSSIER I POWERPOINT

4 4 2

*La nota de l'exposició oral i dossier / PowerPoint serà individual, la resta és col.lectiva.

L’equip de Coordinació Pedagògica d’ESO

Badalona, abril 2015

ipompeufabrabiologiacmc.files.wordpress.com€¦ · Web viewtreball de sÍntesi de 3r curs...

Documents

Transcript of ipompeufabrabiologiacmc.files.wordpress.com€¦ · Web viewtreball de sÍntesi de 3r curs...