Inventari Patrimoni al d' Arenys de Muntpatrimonicultural.diba.cat/uploads/08007/memoria.pdfEl petit...

20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 2

Inventari Patrimoni Cultural d' Arenys de Munt Memòria tècnica Redacció ACTIUM S.C.P. Ajuntament d' Arenys de Munt Maig 2007

cortesem

Sello

Memòria tècnica

Inventari del patrimoni cultural i natural d’Arenys de Munt

Arenys de Munt, el Maresme Gener de 2006 – maig de 2007

Jordi Montlló Bolart

Moisès Guardiola i Bufí

Laura Bosch Martínez

Mataró, 15 maig de 2007

Inventari del patrimoni cultural i natural Arenys de Munt, El Maresme

Memòria tècnica [p. 2]

SUMARI

1. PRESENTACIÓ.......................................................................................................................4

2. AGRAÏMENTS ........................................................................................................................5

3. MARC TERRITORIAL..............................................................................................................6 3.1. EL MEDI FÍSIC ........................................................................................................................6 3.2. LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT...................................................................................7 3.3. EVOLUCIÓ HISTÒRICA.........................................................................................................9

4. METODOLOGIA..................................................................................................................14 4.1. MARC TEÒRIC ....................................................................................................................14 4.2. PROCESSOS DE TREBALL ...................................................................................................15 4.2.1. FASE PRÈVIA DE DOCUMENTACIÓ..............................................................................15 4.2.2. TREBALL DE CAMP .........................................................................................................16 4.2.3. TREBALL DE GABINET......................................................................................................17

5. RESULTATS DE L’ESTUDI ......................................................................................................19 5.1. ELEMENTS FITXATS I ELEMENTS NO FITXATS......................................................................19 5.2. PATRIMONI IMMOBLE........................................................................................................21 5.3. PATRIMONI MOBLE ............................................................................................................26 5.4. PATRIMONI DOCUMENTAL ...............................................................................................27 5.5. PATRIMONI IMMATERIAL ...................................................................................................28 5.6. PATRIMONI NATURAL ........................................................................................................29 5.7. ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS ...........................................................................31

6 BIBLIOGRAFIA.....................................................................................................................36 6.1 ALTRES FONTS .....................................................................................................................41

ANNEX 1. ÍNDEX ALFABÈTIC

ANNEX 2. ÍNDEX NUMÈRIC

ANNEX 3. ÍNDEX TIPOLÒGIC

ANNEX 4. ÍNDEX D’ELEMENTS NO FITXATS



FITXA TÈCNICA

Nom del projecte Inventari del patrimoni cultural i natural

Població i comarca Arenys de Munt, el Maresme

Promoció Oficina del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona)

Execució intervenció Actium Patrimoni Cultural, SL

Coordinador Marc Bosch de Doria

Equip de treball Jordi Montlló Bolart, historiador

Moisès Guardiola i Bufí, biòleg

Laura Bosch Martínez, historiadora

Dates d’execució Gener de 2006 – maig de 2007



1. PRESENTACIÓ

L’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona és un servei especialitzat en la cooperació i promoció del patrimoni cultural local. Dins del seu Programa d’Interpretació del Patrimoni Cultural, l’OPC promou l’elaboració d’inventaris de patrimoni, amb col·laboració dels municipis interessats, seguint els següents objectius:

• Captació exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d’un municipi.

• Valorització dels elements reconeguts.

• Adopció de mesures per a la seva protecció i conservació.

• Planificació de les accions de rendibilització social i cultural.

Aquesta memòria tècnica reflecteix el resultat dels treballs de recerca i elaboració de l’inventari del Patrimoni Cultural i Natural del municipi d’Arenys de Munt(El Maresme). L’estudi ha estat encarregat a l’empresa de serveis culturals ACTIUM PATRIMONI CULTURAL, SL, a partir de la sol·licitud efectuada per l’Ajuntament d’Arenys de Munt.

La realització del treball ha estat executada per Jordi Montlló Bolart, Moisès Guardiola Bufí i Laura Bosch, sota la coordinació de Marc Bosch de Doria, entre els mesos de gener de l’any 2006 i el maig de l’any 2007.



2. AGRAÏMENTS

Aquest treball no s’hauria pogut realitzar sense l’inestimable ajut d’un seguit de col·laboradors a qui volem agrair enèrgicament.

En primer lloc volem agrair la col·laboració de l’Ajuntament d’Arenys de Munt pel seu interès i les gestions facilitades. Però d’una manera molt específica a Carme Cantallops, Regidora de Medi ambient, a Isabel Lleonart, tècnica de Medi ambient i a Montse Pàmies, arquitecte municipal.

Quan hem necessitat fer una consulta en un arxiu, biblioteca o centre oficial o privat, ens hem trobat una sèrie de persones que ens han atès molt professionalment. Volem agrair les atencions rebudes dels tècnics de l’Àrea de coneixement i recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Així com per la directora del Museu d’Arenys de Mar, i el director de l’Arxiu Històric Fidel Fita.

El nostre agraïment també és per totes les persones que ens han obert amablement les portes de casa seva. Així com per Toni Bombí, Carme Buixalleu, Gaspar Casals i Jordi Rossell per la revisió i aportació de suggeriments en l’apartat de medi natural.



3. MARC TERRITORIAL

3.1. EL MEDI FÍSIC

El municipi d'Arenys de Munt està situat a l'extrem nord-oriental de la província de Barcelona, dins la comarca del Maresme. Des dels seus orígens pertany al bisbat de Girona. Amb una extensió de 22'05 km2, limita amb els termes de Sant Vicenç de Montalt, de Dosrius, de Vallgorguina, de Sant Iscle de Vallalta, de Canet de Mar i d'Arenys de Mar.

Dins del municipi hi trobem els petits agregats de Torrentbó i de Sobirans, així com nombroses masies escampades pel seu terme i cinc urbanitzacions. El petit nucli urbà, arrapat a la Riera, es troba a 4 km d'Arenys de Mar i de la costa, a 13 km de Sant Celoni, a 10 km de Mataró i a 45 km de Barcelona.

El terme queda força ben comunicat amb la carretera comarcal B-511 d'Arenys de Mar a Sant Celoni, amb la BV-5031 de Cornellà a Fogars de Tordera i, darrerament, amb la A-19 que frega el límit meridional del municipi.

El relleu del terme municipal arenyenc, format per les darreres estribacions de la Serralada Litoral abans d'endinsar-se en el mar, és molt muntanyós. Les zones planes són força escasses i queden limitades a les parts baixes properes a la riera i als trams finals dels torrents. Aquesta especial configuració geogràfica de la zona ha condicionat el tipus i la intensitat de l'activitat agrària, així com les zones on es pogué desenvolupar una població primerenca.

La Riera constitueix la columna vertebral a la qual van a parar tot un entramat de rials i torrents; és el resultat de l'acció de la climatologia de la zona sobre el terreny de granits i terrer. La conca de la Riera, delimitada per serres, serralades, puigs i turons, constitueix una unitat geogràfica ben peculiar que, com si d’una petita vall es tractés, s’estén cap al mar. La serra d'en Sala, la serra dels Termes, el turó del Fangar i serra Guinart dibuixen el límit de llevant de la conca; la serra Lligada i la serra del Parent Rost, la tanquen per tramuntana i l'acompanyen fins al seu naixement entre els rebrecs del massís del Corredor i del Montalt. Els Tres Turons , el Pollastre i el Remei clouen la conca per ponent. Les alçades més destacables són : a ponent, el turó del Fangar (314 m) i el turó de l'Arquer (347 m); a tramuntana, el Pla de les Bruixes (409 m), Parent Rost (422 m) i el Pi de Buac (537 m); a la banda de ponent, turó del Mig (Pau Soler) (557 m), turó de la Vilanegra (536 m), turó de n'Amar (420 m), turó d'en Borrell (297 m), el Pollastre (297 m) i El Remei (206 m).

Una complexa i intricada xarxa de rierols, torrents i rials, resultat de les sobtades pluges de primavera i tardor, cobreix tota la superfície de la conca. Els rials més importants han estat adaptats a les necessitats dels pagesos, que els han transformats en camins d'una amplada que permet el pas d'un carro. Els rials han estat acotats per marges gruixuts i compactes, sobre els quals s'han plantat canyes per aconseguir un ràpid enfortiment dels marges, i altres tipus d'arbres (alzines, roures, pollancres,...) que permeten una consolidació més ferma i duradora. De torrents (més de muntanya) i de rials (més de plana) n'hi ha forces. Des de Sobirans fins al mar, trobem: el torrent del



Jardí, el torrent d’en Marpons, el torrent de Can Cot, el torrent dels Llorers, el torrent de la Milans, el torrent d’en Clariana, el torrent d’en Mora, el torrent d'en Bubaret, el torrent del Boldrau, el torrent d’en Cornell, el torrent d'en Terra, el torrent d'en Puig, el rial Bellsolell, el rial Pasqual, el rial de Can Sala, el rial de Can Catà, el rial de Can Pica i el rial de sa Clavella.

Una formació molt característica d’Arenys de Munt són els fondos. El camí fondo és un vial excavat al terrer, a una profunditat mitjana d'uns tres metres, seguint normalment un traçat rectilini, que permet una circulació de persones i mercaderies de manera força discreta, ja que queda amagat a la vista des dels altres camins. El fondo més notable que hi ha al terme és el Fondo de Can Rossell.

La vegetació predominant és la típica mediterrània de pinedes i alzinars, molt degradats per l’acció humana. Molts replans ocupats per antigues vinyes han estat abandonats i replantats amb pi pinyer, predominant a les serralades i turons. Aquesta repoblació, ha provocat un augment global força important de la massa forestal en tot el terme municipal, que alhora afavoreix l’expansió del foc en cas d’incendi.

La banda solella presenta un clapejat de pinedes (pi pinyer, pi bord, pi pinastre i pi pinassa) amb un dens sotabosc de brucs, cirerers d'arboç, estepes, caps d'ase, gatoses, argelagues... , i boscos fragmentats i força degradats d'alzina surera que malviu a les zones més elevades del Parent Rost i Collsacreu. Entre les pinedes hi trobem nombrosos erms i matollars atapeïts d'espècies arbustives : ginesta, romaní, farigola, ruda, ginebró, bruguerola... L'obaga presenta una vegetació més rica: alzinars als Tres Turons, Serra Guinart, Serra dels Termes i Serra d'en Sala, amb sotabosc de brucs, estepes, lligabosc, galzerans, heures...; alzines amb roures, a les zones més humides; castanyers al Turó de la Vilanegra i del Turó de l'Amar.

El Parc Natural del Montnegre-Corredor ha incorporat dintre dels seus límits la zona que voreja el Torrent d'Oradella, s'enfila pel Parent Rost i abraça tota l'obaga de Sobirans i dels Tres Turons. Tot i la protecció necessària que el Parc Natural ofereix a aquesta estreta franja, han quedat fora de la seva influència nombroses àrees amb una clara importància paisatgística i ecològica.

3.2. LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT

La superfície del terme municipal d’Arenys de Munt és de 22,05 Km2, amb una població, segons cens de 2006, de 7.721 habitants. Per tant, estem parlant d’una densitat demogràfica de 350,1 habitants per Km2. No es tracta d’una densitat molt alta si considerem l’extensió, però tenint en compte el que s’ha dit sobre el relleu d’aquest terme i la concentració de la població a les poques zones planes del municipi, llavors la densitat s’incrementa en termes absoluts.

Per aclarir l’origen etimològic dels seus topònims ens cal recórrer a Joan Corominas (1995) que ens descriu que “Arenys” prové de areneus, sinònim de llit de riera.

El primigeni nucli urbà d’Arenys de Munt, es forma al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, que es documenta per primera vegada en un document de l’any 878. La resta de la població es trobava disseminada per tot el territori, establerta en masos i masies dedicats al conreu i explotació de la terra, activitat principal a Arenys de Munt des de temps remots fins ben entrat el segle XX. Els nuclis de Torrentbó i Sobirans són dos agregats al municipi.



L’evolució de la població s’ha mantingut molt estable, si més no des del segle XIX fins als anys seixanta del segle passat, quan hi ha un progressiu increment de la població per motius socioeconòmics. Però aquest creixement s’ha mantingut en les següents dècades i fins i tot s’ha incrementat tot i que per raons ben diferents. De fet, de la totalitat de residents en el municipi un 59 % treballa fora.

Evolució de la població d'Arenys de Munt (1857-2006)

45315232

58016242

6665

7721

40233079

31762998

3094

30953010

3232 28503004 3060

34234256

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

1857

1887

1910

1930

1942

1960

1975

1994

2000

2006

Any

Hab

itant

s

Per sectors, el de serveis, amb un 59,5%, és el principal motor econòmic, seguit del sector secundari, amb un 24,9%. Pel que fa a la construcció, podem parlar d’11’8% enfront el 3,8% del sector primari, que havia estat el predominant durant segles. Una dada prou significativa es com en només cinc anys la ocupació de la població dedicada a l’agricultura ha disminuït un 50%, passant del 6% de l’any 1996 al 3,8% de l’any 2001. També és curiosa la dada de descens de percentatge dedicat a la indústria, del 33,5% de l’any 1996 al 24,9% de l’any 2001; tenint en compte la regulació urbanística del municipi i la creació del polígon industrial del Torrent d’en Puig, al sud del terme municipal. Els sectors beneficiats d’aquest moviments han estat el de serveis i el de la construcció, tal i com es pot observar a la gràfica.



3,86

24,9

33,5

11,88,9

59,5

51,6

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Sectors d'ocupació

1996 2001

A l’inventari es reflecteix molt clarament aquesta tradició agrícola. D’una manera molt específica i predominant hi podem trobar les masies i masos, alguns d’ells molt antics i importants, d’altres més modestos, però tots jugant un rol social i econòmic determinant. Tanmateix hi podem trobar elements més modestos com les basses, mines, alguna barraca de vinya o de pagès, etc.

3.3. EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Els testimonis més remots de la presència humana dins el terme municipal del que avui es coneix com Arenys de Munt, són el dolmen situat just damunt la fondalada coneguda per "l'Infern" i la troballa a la dècada dels 40 del segle passat, al Torrentbó, de tres destrals d’època neolítica.

El dolmen de l’Infern aprofita la presència natural de l'esqueix de roca formant un espai cobert per una llosa de pedra de grans dimensions que li proporciona una singular morfologia. El possible sediment antic s'ha perdut, ja sigui per l'erosió natural i/o antròpica. A l’espera de noves informacions fruit d’una recerca més acurada, els arqueòlegs el daten a l’entorn del neolític final o calcolític. De les tres destrals, una fou trobada al Turó del Montalt i formava part de la col·lecció Clariana de Mataró, una altra es guarda a la col·lecció Sala de Vic i una tercera destral de fibrolita no s'ha localitzat (Forn:1997).

No s’ha trobat cap indici d’assentament o nucli poblacional d’aquesta època, però això no vol dir que no hagin existit. Aquest tipus d’establiments acostumen a ser molt



fràgils, fets de materials periples, poc duradors i ,per tant, difícils d’observar. Pel que fa a la Pedra de la Ferradura i el possible menhir de la Plana de les Bruixes, no existeix cap evidència científica que ens facin pensar que es tracti d’elements prehistòrics. Potser investigacions futures ens ajudaran a entendre millor la seva raó de ser. De moment ens hem de conformar en teories.

Fins a l’època ibèrica, no tornem a trobar cap resta que evidenciï la presència humana en l’antiguitat a Arenys de Munt. S’ha documentat un poblat ibèric en el proper Turó de la Torre dels Encantats (Arenys de Mar), però dins el terme d’Arenys de Munt, només s’hi ha detectat ceràmiques, d’aquest període, en estrats antics de vil·les romanes. Són els casos del Mas Aiguaviva o del Camí del Remei. Josep Maria Pons Guri documentà, en el Camí del Remei, la troballa d'un fragment de ceràmica ibèrica (abans de l'any 1938). Els autors de la Carta Arqueològica (agost de 1987) constataren l'existència d'abundant ceràmica ibèrica en superfície.

L’època romana és la més representada en els jaciments arqueològics d’Arenys de Munt: Can Jalpí, Can Bellsolell, Riera/Torrent Puig, Camí del Remei, Mas Aiguaviva, Can Cametes, Can Catà de Dalt i Camí del Mormo. Però, en general, es tracta de troballes superficials o notícies antigues sense confirmar l’abast de la seva importància.

El traçat de la Via Augusta era molt proper. El seu pas ha estat testimoniat per l'existència del mil·liari de Torrentbó, avui perdut, per l'escriptura que va redactar el notari Gabriel Morera, de Mataró, l'any 1599, en la qual es deixa constància de la pedra, situada en una vinya d'en Lleu, sastre d'Arenys. Un dels jaciments que, a priori, podrien tenir més rellevància és el de Can Jalpí. Unes intervencions arqueològiques detectaren una sèrie d’estructures de caràcter econòmic datades entre els segles I aC i IV dC. La possible vil·la, de moment no ha estat identificada.

Fins el segle IX, no trobem cap altre testimoni. Es tracta d’una donació del rei franc Lluis el Balb al bisbe de Barcelona Frodoí, mitjançant un precepte, datat el dia 9 de setembre de l'any 878, en el qual se li oferien noves propietats i se li confirmaven altres que ja posseïa. Entre les propietats donades hi havia una “cellam que est pagi Gerundensi, sive sancti Martini ecclesiam" , és a dir, “la cel·la que és del pagus de Girona o sia l'església de Sant Martí", que, com ha demostrat J. Maria Pons i Guri correspon a l’església de Sant Martí d’Arenys de Munt.

Aquesta primera església, es modificà durant el segle XII. El nou edifici tenia l'absis cap a llevant i disposava de tres altars : l'altar major, dedicat a Sant Martí, i els dos laterals, un sota l'advocació de Santa Maria i l'altre, de Sant Pere i Sant Pau. D’aquest edifici, només es conserva un capitell decorat amb quatre fulles estilitzades i les ferradures encastades a les portes de l'entrada principal de l’actual església.

A partir del segle XIII comencem a tenir dades més nombroses del poblament que s'havia anat instal·lant a la vall de Sobirans i en alguns dels turons del tram mig de la Riera : mas Sala, mas Ferran, mas Anglès, mas Croanyes, mas Bellsolell, mas del Puig, mas Aiguaviva, mas Rupit, mas Conill, mas Sagrera, mas Catà de Goscons, mas Tries, mas Borrell, mas Catà del Puig, mas Colomer, mas Llurià, mas Amar, mas Arquer de Goscons, mas Oliver de Goscons, mas Vallalta, mas Pasqual,... Els situats a Torrentbó eren nombrosos : mas Arnau-Guerau, mas Aulina, mas Fredera, mas Mora, mas Soler, mas Gibert, mas Miró, mas Forn, mas Flaquer, mas Ponç, mas Guillem Ferrer,... El mas Arquer conserva un hipogeu, probablement excavat en aquest període: una sala rodona amb set urnes i una creu tipus càtara, incisa a la paret.

També, tenim constància de l’existència de dues capelles dins del terme parroquial: la de Sant Miquel de Sobirans (anomenada més tard des Tabustols) construïda en



terrenys del mas Colomer de Sobirans, i la de Santa Cecília de Torrentbó. La primera en ruïnes i la segona molt transformada posteriorment.

A mitjan del segle XIV i per privilegi del vescomte de Cabrera es creà la batllia natural d'Arenys, separada de la de Montpalau. La batllia fou donada a la família Tries com a premi a la fidelitat cap als seus senyors naturals. El mas fortificat dels Tries (que al segle XVII mudaria a mas Jalpí) passà a ser la seu de la batllia d'Arenys.

El poblament antic d'Arenys de Munt era dispers i al voltant de la riera només hi havia camps de conreu. Les cases de Can Borrell i Can Bellsolell eren les principals propietàries de les terres, delimitades per la mateixa riera; el primer en el marge dret i els segons en el marge esquerre. És l’entorn de l’església i la riera com a eix principal on es desenvolupa el primer urbanisme d’Arenys de Munt: el carrer vell, el carrer Nou, el carrer de Panagall, el carrer Sant Antoni, etc.

El segle XVI és un període de canvis i transformacions prou importants per Arenys de Munt. El sector majoritari de la parròquia de Sant Martí d’Arenys, la pagesia, s’estava redreçant després de les convulsions del segle anterior, a partir de la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486). En el fogatge de l’any 1496, figuren alguns dels pagesos grassos d’Arenys: Arquer, Catà, Oliver, Vallalta, Alzina, Colomer, Rossell, Bellsolell, Pascual, Borrell, Croanyes, Aiguaviva, Llurià, Tries, Gibert, Fornaguera ... Però també fou un període convuls pel territori marítim per la creixent amenaça de la pirateria. Es tractava d’un problema d’abast global, com ho proven les múltiples construccions de torres de defensa i els corresponents equips de vigilància nomenats pels diferents consells municipals. D’aquestes torres, també ‘hi ha exemples a Sant Martí d’Arenys: Can Bellsolell, Can Maiol de la Torre o Ca l’Amar de la Torre.

La construcció d’una nova església fou el projecte comú més ambiciós d’aquest segle: l’any1514 començaren les obres del nou campanar i l’agost de 1531 s'atorgà el contracte de construcció entre els obrers de Sant Martí d'Arenys i el mestre de cases Pau Mateu. Per tal d'ennoblir la nova església, els prohoms de Sant Martí d'Arenys contractaren a Pere Serafí, pintor i poeta, l'imaginaire Joan de Tours, Jaume Safont picapedrer, Jaume Fontanet, pintor i vitraller. L’any 1542, Joan de Tours lliurà el desaparegut retaule de l'altar major. L'estiu d'aquell mateix any es col·locaren els acolorits vitralls, obra de Jaume Fontanet. El nou temple fou solemnement consagrat pel bisbe de Girona, Joan de Margarit, el 13 de setembre de 1544.

Aquesta expansió econòmica i social, de la que la construcció de la nova església n’és el reflex més visible, comportà l’inici de l’urbanisme modern del municipi. Ja a finals del segle XV, havien cristal·litzat els carrers Nou, Vell i de l'Olivera. Des dels inicis del segle XVI es constata el veral format a l'entorn del carrer de Sant Antoni, que incloïa una part del Panagall, del de Sobirans i del de Torrentbó. A mitjan segle XVI encara ningú no s'havia atrevit a construir casa prop dels murs que delimitaven el llit de la Riera. El nou temple, encarat a la Riera, comportà, d'una banda, la creació d'un espai urbà privilegiat (fossar i plaça pública), i de l'altra, la revalorització d'aquell tram de Riera com a carrer més important de la població i com a eix vertebrador d’una nova estructura urbana.

L’any 1553, el fogatge mostra una significatiu increment en el barri de ribera. De les 121 cases que apareixen al fogatge, 53 pertanyen al barri mariner. Aquesta puixança de la gent de mar, culminà el dia 11 de juliol de 1574. Aquell dia, els caps de casa del barri de ribera es constituïren en Consell General de la Universitat. El mes de març de 1575, l'església de Santa Maria d'Arenys era declarada sufragània de la de Sant Martí d'Arenys, amb el mateix rector. La separació civil plena arribà l’any 1599 amb



l'estructuració dels consells dels d'amunt i els d'avall, i amb la sentència que definia i separava els dos termes municipals. La separació eclesiàstica definitiva, amb un rector diferent per a cada parròquia, no fou autoritzada fins el 1781.

Així, doncs, l'any 1599, es constitueix el Consell municipal, per privilegi del senyor d'aquests territoris, Gastó de Montcada, Marquès d'Aitona i Vescomte de Cabrera i Bas, amb unes funcions ben determinades, que regiria la vida local fins el 1714. El Consell estava format per 3 Jurats (Jurat en Cap, Jurat Segon i Jurat Terç) i 9 Consellers. El Consell General ampliava el nombre de Consellers a 30 persones. La renovació del Consell s'efectuava anualment el dia 3 de maig, dia de la Santa Creu.

La Guerra dels Segadors (1640) i la pesa de l’any 1651 són els fets més remarcables del segle XVII. El dia 4 d'abril de 1655, quan ja es tenia la certesa que l'epidèmia de pesta s'havia acabat, Miquel Mascaró i Pibernat, Gabriel Puig i Joan Pau Vergés, jurats de Sant Martí d'Arenys, juntament amb els homes de Consell, acordaren fer un vot de vila a Sant Martí (11 de novembre), a Sant Sebastià (20 de gener) i a Sant Joan Degollat (29d'agost).

La Guerra de Successió fou un obstacle al desenvolupament econòmic i social de la població. Es coneixen, amb detall, els anys finals del conflicte a Sant Martí d'Arenys, gràcies al diari de Francesc Bellsolell de la Torre, el qual anotà amb cura els esdeveniments que anà vivint i patint en la seva pròpia persona. Aquelles notes les enregistrà en un llibre que porta a la coberta el títol de "LLibre de dèbits y crèdits de la casa Bellsolell de la Torre".

Durant el segle XVIII es passà d’un conreu majoritari de cereals i forment a un increment del conreu de la vinya, de fins a un 70%. El vi i l’aiguardent es converteixen en els principals productes exportats. Un 20% de la població es dedicava a la manufactura i l’artesania, d’entre el que cal destacar les puntes de boixet i la rellotgeria de la nissaga Roca. Urbanísticament, mostrava ja els carrers més importants de la població perfectament conformats : Panagall, Sant Antoni, Sant Martí, Olivera, Carrer Nou i Carrer Vell. El carrer Sant Josep i el carrer del Barracà es crearen durant aquest període. Una colla de "veïnats" envoltaven el nucli urbà : Sobirans, Camp d'en Regàs, Penya, Font de Flàvia, Puig, Pons, Pasqual i Torrentbó. La Riera s'urbanitzà plenament tant per la banda inferior, com per la part superior, que a finals de segle seria el carrer de Sant Ramon.

El desenvolupament industrial d’Arenys de Munt s’inicia a la segona meitat del segle XIX. L'any 1890, hi havia al poble cinc fàbriques de teixits: Mateu Closa, Josep Soler, Tomàs Cusachs, Rafanell i Volart.

L'estructura urbanística del poble no mostrà cap variació important al llarg dels 30 primers anys del segle XX. La transformació urbanística més important es donà, a partir de 1933, com a resultat de la construcció del nou Grup Escolar, obra d’Enric Catà. En aquest moment, un 40% de la població es dedicava al sector primari. Els principals conreus eren la vinya, les patates i els cereals. Un 36% de la gent, treballava a la indústria, sobretot la de Can Guasch (després fou Joan Rius), amb 99 operaris l'any 1934, i la d'Antoni Soteres, amb 74 operaris aquell mateix any, ambdues dedicades a l'elaboració de teixits. Dues indústries que havien resistit els pas dels anys eren la de Vídua de M. Closa, també de teixits, i la de Filla d'A. Soler, dedicada a la fabricació de vànoves. Altres empreses ubicades al poble a la dècada de 1930 eren: la de Willy Raebel dedicada a la fabricació de seda artificial (també coneguda com Les Sedes), la de Joan Fontbona, de teixits de ris, la d'A. Borés, de vànoves i la de Vicenç Giralt. A principis dels anys 20 es comença els treballs de la fàbrica "Manufacturas Colomer, S.



A.". Sis empreses es dedicaven a la construcció de mines per a aigua, pous, desmunts... L'empresa d'Andreu Roca i la de la Cooperativa de Construcció, que es nodria bàsicament de treballadors en atur, es disputaven les obres a realitzar. Una fàbrica de serrar, amb 4 treballadors, i la fàbrica de licors Lladó, amb els seus coneguts "Licor Sant Jordi" i "Anís El Tigre", completaven el quadre industrial de la localitat al primer terç del segle XX.



4. METODOLOGIA

4.1. MARC TEÒRIC

La finalitat d’aquest tipus de treball és la recopilació exhaustiva dels elements del patrimoni cultural i natural d’un municipi. L’eix bàsic de treball és l’inventari de tots els elements susceptibles d’ésser reconeguts com a rellevants o singulars d’aquella població pels seus valors històrics, artístics, simbòlics o identitaris, a partir d’una tipologia concreta que permet englobar-hi totes les accepcions reconegudes. De cada element es fa una fitxa amb totes les dades que s’hagin pogut recopilar d’aquell bé cultural, ja sigui a través de la documentació bibliogràfica (veure apartat corresponent), a través d’arxius o d’informació oral. Amb l’inventari fet i les dades recollides es poden fer les pertinents classificacions, anàlisi i estudis estadístics, a fi i efecte de fer-ne una valoració, tant a nivell individual de cada bé com global.

Es tracta de facilitar a l’ajuntament i a tots els ciutadans i ciutadanes d’aquest municipi una eina de coneixement de la globalitat del seu patrimoni. Un instrument que permeti l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació i faciliti el seu accés públic; així com la planificació de la seva rendibilització social; l’elaboració de programes de difusió (rutes didàctiques i/o turístiques, publicacions, jornades de debat, conferències,...); la presa de decisions en el planejament urbanístic, la planificació de la senyalització ....

Però es tracta d’un element viu, un instrument que pot créixer o disminuir. S’hi poden afegir nous béns perquè es consideri oportú o apareguin elements desconeguts en el moment de la realització del treball (nous jaciments arqueològics, donacions de col·leccions, ....), o se’n poden haver de treure per motius diversos com el robatori, la seva destrucció (natural o antròpica) o els canvis de criteris,.... Amb aquestes premisses, cal considerar l’inventari de Patrimoni Local com una eina dinàmica i activa.

S’ha de tenir present, però, que no es tracta d’un treball de recerca pura i estricta. No s’ha pretès fer una història d’Arenys de Munt, ni fer una anàlisi de l’evolució del municipi, ni un estudi estadístic. No hi ha el plantejament d’una hipòtesi, ni s’han fixat uns objectius científics. Per tant no hi ha unes conclusions, ja que no es tracta d’un element clos, sinó viu, com hem dit supra. Tampoc és un catàleg del patrimoni d’Arenys de Munt, amb una normativa associada de protecció. És una base de dades al servei dels ciutadans i ciutadanes. A partir d’aquest treball es poden gestionar futures recerques d’investigació o plans de protecció urbanístic; però sempre com un punt d’inici. Per tant, no té capacitat legal ni normativa.

Els diversos elements patrimonials inclosos en els inventaris del patrimoni local corresponen a la següent tipologia:



1.-Patrimoni immoble:

1.1.-Edificis

1.2.-Conjunts arquitectònics

1.3.-Elements arquitectònics

1.4.-Jaciments arqueològics

1.5.-Obra civil

2.-Patrimoni moble:

2.1.-Elements urbans

2.2.-Objectes

2.3.-Col·leccions

3.- Patrimoni documental:

3.1.-Fons d’imatges

3.2.-Fons documental

3.3.-Fons bibliogràfic

4.-Patrimoni immaterial:

4.1-Manifestacions festives

4.2.-Tècniques artesanals

4.3.-Tradició oral

4.4.-Música i dansa

4.5. Costumari

5.-Patrimoni natural:

5.1.-Zones d’interès natural

5.2.-Espècimens botànics singulars

S’ha utilitzat el model de fitxa establert per l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que comprèn els següents camps d’informació: Número de Fitxa; Codi; Àmbit; Denominació; Lloc/Adreça; Titularitat; Nom del propietari; Tipologia; Ús Actual; Descripció; Observacions; Estat de conservació; Autor; Estil/Època; Any; Segle; Emplaçament; Longitud; Latitud; Altitud; Accés; Número de negatiu; Altres; Historia; Bibliografia; Protecció; Inventari; Autor de la fitxa; Data de registre; Data de modificació; i fins a un màxim de tres fotografies.

4.2. PROCESSOS DE TREBALL

Per realitzar les tasques que us descrivim a continuació, es va formar un equip interdisciplinari format per tres persones: un biòleg i dos historiadors. Això ens permet tractar cada element amb el màxim rigor possible.

4.2.1. FASE PRÈVIA DE DOCUMENTACIÓ

La primera tasca que ens vàrem plantejar fou la recerca documental en arxius, biblioteques i serveis oficials on hi hagués la sospita de l’existència d’informació referent al municipi d’Arenys de Munt. Es consultà in situ, la documentació pertinent a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; és a dir, les fitxes corresponents a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA) i l’Inventari de Patrimoni Arqueològic (CCAA). També es va sol·licitar informació de l’Inventari de patrimoni industrial de Catalunya (IPIC) i a l’inventari de patrimoni etnològic de Catalunya (IPEC).

També consultarem l’Arxiu Diocesà de Girona, on hi ha documentació de la parròquia de Sant Martí d’Arenys; el Museu Arxiu Municipal de Calella i l’Arxiu Nacional de Catalunya.



Part de la informació s’ha obtingut de centres patrimonials ubicats a la veïna població d’Arenys de Mar: el Museu d’Arenys de Mar i l’Arxiu Històric Municipal Fidel Fita.

S’han consultat una sèrie d’obres bibliogràfiques, algunes de caràcter general com la Catalunya Romànica, Les masies del Maresme de Bonet-Garí o el Costumari de Joan Amades, però d’altres ben concretes. Els temes han estat d’allò més variat, sempre que tinguessin referència amb el que buscàvem. Podeu consultar aquesta bibliografia en l’apartat setè d’aquesta memòria.

4.2.2. TREBALL DE CAMP

La tasca més ingent d’aquesta fase ha estat la de visitar les masies, fonts, jaciments arqueològics, i altres indrets de la zona susceptibles d’incloure’s a l’inventari. Alguns dels elements fitxats es trobaven ubicats en zones de difícil accés i només s’hi podia arribar a peu o en vehicles tot terrenys.

Hem comptat amb la col·laboració d’alguns veïns que han facilitat la nostra feina i ens han obert les portes d’algunes finques particulars. En alguns casos, però, no ha estat possible entrar, ni a dins les cases ni, en algunes ocasions, dins la finca.

En els jaciments arqueològics la dificultat s’ha presentat per altres motius. Algun jaciment de la Carta Arqueològica consistia en troballes superficials de ceràmica en llocs que actualment estan totalment urbanitzats, amb carrers asfaltats i torres residencials en tot l’entorn. També es dona el cas que en alguna fitxa de la Carta Arqueològica recull notícies de troballes antigues força distants entre si.

El treball de camp s’ha recolzat amb una sèrie d’entrevistes a persones relacionades amb entitats socials i culturals del municipi que poguessin tenir alguna vinculació amb elements del patrimoni cultural d’Arenys de Munt o amb propietaris o masovers de finques. La relació d’aquestes entrevistes és la següent:

Francesc Forn Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt

Gaspar Casals Tema fonts

Francesc Cassà Festes

Ramon Bruguera Arqueòleg

Miquel Verdura President Centre Moral

Mercè Colomer Bredes i dansa

Montse Viader Historiadora de l’art

Germanes Missé Arxiu Joaquim Missé

Jordi Torrent Associació Amics per l’art

Mossèn Joan Pujol Parròquia



Carme Carrasco Associació de Puntaires Verge del Remei

Teresa Missé Associació de Puntaires d’Arenys de Munt

Rosa Pastrana Bibliotecària

Antoni Marpons Grup fotogràfic

Neus Ribas Museu d’Arenys de Mar

Hug Palou Arxiu Històric Municipal Fidel Fita

Pol Da Silva Soler Espardenyeria Soler

Ramon Juanós Can Rata

David Prendergast Can Gabandé

Raimon Castellví Mas Grau

Margarita Valls Capitell romànic

Pere Marpons Pagès

Roman Gibert Can Roman

Andreu Grau Santa Cecília de Torrentbó

Maria Font Can Sala de Dalt

Juan Manuel Sala-Bellsolell Torres Can Bellsolell

Jaime Ziegler El Remei

Durant el treball de camp s’han fotografiat en format digital els elements que han estat localitzats. Excepcionalment no s’ha pogut obtenir fotografies d’alguns elements per tractar-se d’esdeveniments organitzats durant el curs de l’any i s’han utilitzat les fotografies cedides per particulars o per l’Ajuntament.

4.2.3. TREBALL DE GABINET

La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memòria, amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions. Amb la informació documental i la informació obtinguda del treball de camp, tant gràfica com escrita o oral, s’han pogut elaborar les corresponents fitxes de cada element i fer-ne una anàlisi i un diagnòstic concret sobre la rellevància, tipologia, potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural d’Arenys de Munt, el resultat del qual és aquest inventari que presentem tot seguit.



Durant el treball de gabinet s’han adequat les fotografies a un format pràctic per poder treballar-hi des del nou programa informàtic de la Diputació i han estat tractades fins a obtenir les següents característiques tècniques:

Format dels arxius: *.jpg

Mida de píxels: 72 píxels

Mida d’impressió: 10,65 x 8 centímetres,

Resolució: 28,35pixels/centímetre

Color: RGB 8 Bits



5. RESULTATS DE L’ESTUDI

5.1. ELEMENTS FITXATS I ELEMENTS NO FITXATS

S’han fitxat un total de 308 elements del patrimoni cultural i natural d’Arenys de Munt. En destaquen, per la quantitat de fitxes, els elements de patrimoni immoble, especialment els edificis; i comparativament amb d’altres municipis el patrimoni natural:

ÀMBITS

66,12%

5,86%4,23%7,17%

16,61%

Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni documental

Patrimoni immaterial Patrimoni natural

D’altra banda, en la realització de l’inventari s’ha descartat fer la fitxa d’aquells elements de patrimoni poc representatius dels valors originals d’un estil o una època concreta; bé per formar part d’un conjunt indeterminat dins del volum construït, bé perquè ha perdut en el decurs de la història aquells trets característics que el feien rellevant o bé perquè s’han destruït.

Dins dels elements no fitxats també hi trobem aquells edificis que en algun moment han tingut una certa importància per al municipi, avui desapareguts o totalment enrunats; per exemple, el Mil·liari romà.

Pel que fa a les fonts, s’han descartat les poc rellevants, per tractar-se de fonts adherides a la xarxa municipal de subministrament d’aigua sense cap element afegit que li confereixi una especial rellevància. Relacionat amb el subministrament d’aigua, hi ha una sèrie d’elements arquitectònics (mines, pous, basses, safareigs, etc.) dels que s’ha fet una selecció, inventariant-ne una mostra i afegint la resta com elements no inventariats (E.N.I).



Pel que fa als arbres, cal assenyalar que com a criteri, i partint de l’annex N-II d’elements d’interès natural del Pla General d’Ordenació d’Arenys de Munt, només s’han seleccionat aquells exemplars en funció de la raresa, dimensions excepcionals, per estar situats en indrets emblemàtics o per estar relacionats amb episodis històrics, culturals o populars. Quant a les dimensions, en principi s’han seleccionat aquells individus que tinguin un diàmetre igual o superior a 1m, tot i que si algun exemplar destaca per altres criteris anteriorment citats i no té aquestes dimensions també s’ha fitxat.

Àmbits / Tipologies Codi Nombre % Nombre %

Àmbits Tipologies

PATRIMONI IMMOBLE 207 66% 100%

Edificis 1.1 122 60%

Conjunts arquitectònics 1.2 13 6%

Elements arquitectònics 1.3 54 26%

Jaciments arqueològics 1.4 11 5%

Obra civil 1.5 4 2%

PATRIMONI MOBLE 18 6% 100%

Elements urbans 2.1 4 22%

Objectes 2.2 6 33%

Col·leccions 2.3 8 44%

PATRIMONI DOCUMENTAL 13 4% 100%

Fons d'imatges 3.1 3 23%

Fons documentals 3.2 9 69%

Fons bibliogràfics 3.3 1 8%

PATRIMONI IMMATERIAL 22 7% 100%

Manifestacions festives 4.1 8 36%

Tècniques artesanals 4.2 3 14%

Tradició oral 4.3 2 9%

Música i dansa 4.4 7 32%

Costumari 4.5 2 9%



PATRIMONI NATURAL 51 16% 100%

Zones d'interès 5.1 25 49%

Espècimens botànics 5.2 26 51%

TOTALS 308 100% 308

5.2. PATRIMONI IMMOBLE

En la selecció dels elements fitxats de patrimoni immoble, s’ha partit bàsicament del recull realitzat per l’elaboració del Pla General d’Ordenació d’Arenys de Munt. Text refós aprovat el 7 de maig de 2003 i del Precatàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable d’aquest Pla General, annex 4. A banda d’aquests documents de base, també es disposava de bibliografia i treballs específics i generals que recollien aspectes determinats del patrimoni d’Arenys de Munt. Tots aquests llistats s’han confrontat amb les aportacions d’informants locals.

En el cas d’Arenys de Munt, el patrimoni immoble és un clar reflex de l’economia agrícola que va predominar des de l’inici de la seva història fins quasi a l’actualitat. Aquesta, va estar molt marcada per l’estructura de la conca de la Riera i els diferents rials i torrents que hi conflueixen.

PATRIMONI IMMOBLE

6,28%

60,39%

26,09%5,31%

1,93%

Conjunt arquitectònic Edifici Element arquitectònic Jaciment Obra civil

Com ja hem indicat en l’apartat històric, el paper de la riera és fonamental per entendre l’evolució històrica i urbanística del municipi. Al voltant d’aquesta i de la seva conca hidrogràfica es van anar establint els diferents masos i masies. Es tracta d’un poblament dispers, amb un agrupament principal a l’entorn de l’església de Sant Martí, sobretot a partir del segle XVI-XVII.



A finals del segle XIX i principis del segle XX, es transformen algunes masies, seguint els corrents arquitectònics de l’època i també es comencen a construir les primeres cases d’estiueig.

Donades les característiques del patrimoni immoble d’Arenys de Munt, molt dispers i de caràcter majoritàriament popular, els criteris de selecció s’han basat en buscar aquells elements que representin l’evolució històrica del municipi, bo i conservant el màxim la seva configuració original.

A l’hora de presentar i analitzar els resultats de la recerca, dins l’àmbit de patrimoni immoble hem establert cinc tipologies:

Edifici: tipologia entesa com a construcció unitària, tant formalment com volu-mètrica.

Conjunt arquitectònic: format per l’agrupació física de diferents edificis i ele-ments arquitectònics, que es poden entendre solidàriament pels seus valors formals i volumètrics.

Element arquitectònic: part d’un conjunt o d’un edifici que per sí mateix té prou valors com per destacar-lo.

Jaciments: restes o vestigis del passat de qualsevol tipus i cronologia. Inclou es-tructures en estat de ruïna.

Obra civil: obres d’enginyeria de caràcter públic o comunal.

La tipologia més nombrosa dins l’àmbit del patrimoni immoble és la d’edificis (125). A continuació destaca la gran quantitat d’elements arquitectònics (54), la següent és la de conjunt arquitectònic (13) i els jaciments arqueològics (11). La tipologia menys nombrosa és la d’obra civil (4).

EDIFICIS

Arquitectura anterior al segle XVI

Tot i l’antiguitat del poblament d’Arenys de Munt, es difícil documentar arquitectura anterior al segle XVI. L’església romànica fou substituïda per un nou edifici, precisament en el segle XVI; i l’ermita de Sant Miquel està en ruïnes. Malgrat tot, hi ha masies que, si més no, conserven elements possiblement anteriors a aquesta època. En concret es tracta de Ca l’Arquer de Goscons (40), tot i estar refeta en el segle XX; Can Rossell (61), Can Pujol (176), Can Catà de Dalt (32), Can Vallalta (15) o Can Bellsolell (27).

Edificis dels segles XVI-XVIII

Ens trobem amb els casos de Ca l’Amar de la Torre (64), Can Maiol de la Torre (63) i Can Bellsolell (27) que, al costat de la casa, s’hi aixeca una torre de defensa. Es coneix un decret reial del segle XVI, autoritzant la construcció d’aquestes torres de guaita per la defensa del litoral català pel perill que suposa la pirateria, ben documentada d’altra banda. De ben segur que aquestes cases ja existien amb anterioritat. Altres construccions significatives d’aquesta època són: Ca l’Escorial (ENI), Can Gibert (60),



Can Borrell (54), Can Sala de Baix (14), Can Colomer de Sobirans (12), Mas Aiguaviva (158).

Sense uns elements singulars, es fa difícil atorgar una cronologia precisa a masos i masies amb una arquitectura més modesta. La única font que sovint ens arriba són dates en llindes o façanes que ens refereixen la darrera reforma important. El marc cronològic d’aquests edificis és el segle XVII i XVIII. Per semblança i tipologia s’acostuma a associar la resta de masies a aquestes dates. Alguns dels exemples més característics són: ca l’Espàrrech (ENI), Ca l’Oliver (39), Can Barbeta (21), Can Corbera (34), Can Corder (189), Can Mora (172), Can Rata (140) o Cal Rei (308).

Edificis dels segles XIX-XX

En aquesta època, fora del nucli urbà, es reformen moltes masies. Trobem exemples d’aquesta febre reformadora a Can Gamandé (139), Can Bellsolell (27), Cal Moro (44), Can Delàs (146), Can Cumalada (138), Can Ramon Cot (174), ...

Arenys de Munt no és un municipi amb una forta tradició industrial. La industrialització és un fenomen puntual i tardà, només es conserva un edifici significatiu, la Fàbrica Grober (121).

Destaquen els edificis destinats a culte, sobretot de caràcter privat. A part de l’església parroquial, refeta en el segle XVI, s’ha de comptar amb l’ermita de Santa Cecília (26), la capella del Remei (59), la capella de Can Bellsolell (27) o les contemporànies ermites de Cal Guix (127) o Cal Bombí (154).

Durant el segle XX, s’actua des de la funció pública per cobrir o actualitzar una sèrie de noves necessitats higièniques, comercials o educatives: les Escoles (42), Escorxador (57) o Mercat (35).

CONJUNTS ARQUITECTÒNICS

Dins la tipologia dels conjunts arquitectònics, s’han inventariat tretze elements i podem distingir-ne tres grups, segons la seva situació i importància:

Tres grans veïnats allunyats de la primitiva parròquia de Sant Martí, que corres-ponen als veïnats de Can Forn (152), Santa Cecília (151) i Sobirans (201).

Dins el casc urbà, trobem altres conjunts arquitectònics més petits però que hem preferit individualitzar, independentment d’altres fitxes amb denominaci-ons tipològiques diferents, per la seva rellevància patrimonial: Riera d’Arenys de Munt (285), Naus Grober (121), Cases dels Mestres (20), Cases de la Rambla Francesc Macià (89) i Cases de cos de la Rambla de l’Eixample (119).

El tercer grup el formen els conjunts arquitectònics de fora del nucli urbà. Les masies de Can Gualba (135), Can Sagrera (95), Castell Jalpí (56), Can Sala de Dalt (33) i Can Tusell (149).

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS



Dins d’aquesta tipologia, s’han inventariat cinquanta quatre elements que es podrien classificar en quatre grups segons els usos a què anaven destinats: elements destinats a usos de caràcter econòmic, elements destinats a usos relacionats amb l’obtenció i distribució de l’aigua, elements destinats a usos de caràcter devocional i altres.

Els elements que trobem dins del primer grup ens defineixen unes activitats econòmiques ben delimitades: el conreu de la vinya o el treball del camp. En les feixes de vinyes era freqüent trobar barraques, com la de Can Lloveras (58), la del carrer Marià Fortuny (265), la del Sot de les basses d’en Sants (255), la del Turó del Mig (307) o la de Can Nissos (299). Dins aquesta categoria i podem afegir les coves excavades en el sauló, que tenien una funció similar a les barraques: Coves de sauló de Can Popa (275 i 276), Cova del Llop (280), Cova de sauló del Fondo Rossell (104). També tenen un marcat caràcter econòmic els hipogeus i les eres: Era de Can Jalpí (108) i Hipogeu del carrer Panagall (279). Hi ha altres hipogeus que s’han inventariat conjuntament amb la masia. Per la seva importància destaca el de Ca l’Arquer de Goscons.

Els testimonis més amplis fan referència a l’economia agrícola i rural, però també podem parlar d’una economia industrial. Els elements arquitectònics que en fan referència són: la Xemeneia de les destil·leries Sorel (193) i la Campana de Can Guasch (85).

Pel que fa als elements destinats a usos relacionats amb l’obtenció i distribució de l’aigua, n’hem inventariat dins la tipologia d’elements arquitectònics i dins la fitxa d’edificis. S’ha partit d’un document base de l’Ajuntament que classificava mines, fonts i safareigs sota la denominació comuna de fonts. Algunes d’elles s’han inventariat com a zones d’interès, seguint els protocols dels inventaris de patrimoni local de la Diputació de Barcelona, ja que es tracta de llocs on l’aigua brolla del sòl i no s’hi ha fet cap intervenció antròpica al seu voltant. Moltes de les anomenades fonts, en realitat es tracta de sortidors d’aigua de mina o de pou que s’acumula en safareigs relacionats amb masies. Alguns s’han individualitzat i d’altres, les que hi havia fitxa de la casa, s’han documentat conjuntament amb la masia. Dins aquesta categoria, s’han inventariat la Font de Can Martori (303), la Font de Can Nissos (300), la Font de Can Novas (302), la Font de Can Popa (258), la Font del Buldrau (277), la Font de Can Pugep (271), la Font de la Fontana (272), la Font de la Milans (264), la Font de la Polla (257), la Font de l’Aigua roja (260), la Font de l’Arquer (256), la Font de l’Aulet (253), la Font de les Basses d’en Sants (254), la Font de Lourdes (109), la Font Fontbona (304), la Font Vella(188), la Font Corrioles (301), la Font de Ca l’Eloi (305), la Font de Can Jalpí (284), la Font de Can Lloveras (261), la Bassa de la Casa Nova d’en Pibernat (191), la Bassa del Torrentbó (150), la Mina de l’Horteta de Ca l’Amar (262), el Pou de Can Jaume Alzina (270), el Pou Francesc Font (269) i el safareig de Can Barbeta (306).

Dins d’aquesta tipologia s’inclouen elements de caràcter devocional com ara creus i capelletes. Són els casos de la Capelleta de Can Rossell (88), la Capelleta de Sant Martí (92) o la Capelleta de Sant Ramon Nonat (93).

Finalment, trobem una sèrie d’elements destinats a usos diversos. Per exemple la sèrie de quatre escuts heràldics com els de Can Jalpí (50 i 45), el de Can Bellsolell (137) i el de Ca l’Amar de la Torre (117); o el Capitell romànic (52), el plafó de l’antiga font de la plaça (203), les llindes de la casa del carrer vell, 20 (36) i del carrer de les Flors, 1(53) i el portal rodó del carrer de l’Olivera, 53 (83); així com les portalades d’accés a Can Jalpí (297) i a la Residència Sant Martí (202).



El dolmen de l’Infern (10) que es tracta d’un monument megalític s’ha inventariat com element arquitectònic, tot i que pel seu estudi i protecció s’hagi de tractar com un jaciment arqueològic.

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

Per documentar el patrimoni arqueològic d’Arenys de Munt s’ha partit de l’Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de comunicació de la Generalitat, on constaven nou fitxes de jaciments arqueològics: Camí de l’ermita del Remei (4), Camí del Mormo (8), Can Bellsolell (2), Can Cametes (6), Can Catà de Dalt (7), Can Jalpí (1), Confluència de la Riera amb el Torrent d’en Puig (3), Mas Aiguaviva / Camí de Ca l’Arnau (5) i Vessant oriental del Montalt (9).

Aquest llistat inicial ha quedat ampliat a onze jaciments amb problemàtiques heterogènies. Per qüestions metodològiques dels inventaris de patrimoni cultural dels municipis, edificis amb un grau de conservació molt dolent, que només es poden reconstruir a partir de tècniques arqueològiques, es consideren jaciments enlloc d’edificis. Així, doncs, cal afegir al llistat presentat inicialment els jaciments de Can Jaume Alsina (274), una masia, i la Capella de Sant Miquel (171), edifici religiós.

Per contra, seguint les mateixes prescripcions tècniques per a la realització d’inventaris de patrimoni local, cal classificar els dòlmens i altres monuments megalítics com elements arquitectònics.

L’època romana és la més representada en els jaciments arqueològics d’Arenys de Munt: Can Jalpí, Can Bellsolell, Riera/Torrent Puig, Camí del Remei, Mas Aiguaviva, Can Cametes, Can Catà de Dalt i Camí del Mormo. Però, en general, es tracta de troballes superficials o notícies antigues sense confirmar l’abast de la seva importància. Si més no, aquests indicis ens marquen unes zones molt sensibles a l’existència d’un jaciment arqueològic ben a prop. Aquest factor s’ha de tenir en consideració en la futura planificació urbanística.

OBRA CIVIL

Al terme d’Arenys de Munt s’hi troba una formació molt característica anomenada “fondos”. Els fondos són camins o vials excavats en el sòl, a uns tres metres de profunditat mitjana. Segueixen un traçat força rectilini i serveix per facilitar el trànsit de persones i mercaderies. Actualment també actuen com a corredors biològics. El Fondo Rossell, que és el més representatiu, va des de la masia de Can Rossell fins el Collsacreu, el pas més senzill per connectar Arenys amb el Vallès. Té un desnivell de 232 m i una distància de 2.500 m. Està senyalitzat i es pot fer a peu. Dels quatre o cinc fondos documentats, s’ha seleccionat el Fondo de Can Rossell (100) per tractar-se del més emblemàtic i el millor conservat. Els altres fondos són: Fondo de la Casanova, Fondo del Remei i Fondo dels Pedrés.

Els altres tres elements inventariats com a obra civil, també estan molt relacionats amb aquest fondo i les vies de comunicació. Ens referim als tres ponts aixecats en construir la carretera de Sant Celoni (C-61) per salvar l’esvoranc del Fondo: Pont primer del



Fondo Rossell (101), Pont segon del Fondo Rossell (102) i Pont tercer del Fondo Rossell (103).

5.3. PATRIMONI MOBLE

Dins d’aquest àmbit hem pogut classificar elements del patrimoni d’Arenys de Munt que s’adapten a les tres tipologies de patrimoni moble: elements urbans, objectes i col·leccions.

Hi ha quatre elements urbans inventariats en aquest treball que corresponen a monuments públics ubicats a la via pública per encàrrec de l’Ajuntament o a iniciativa d’alguna entitat local, com el Monument a Lluís Companys (124), el Monument a Jacint Verdaguer (97), el Monument a la Puntaire (73) o la Font Pública (19).

És destacable la qualitat i diversitat de l’apartat d’objectes. S’han documentat dos retaules: Retaule de Sant Martí (24) i Retaule de la Capella de Bellsolell (30). També s’han inclòs en aquest àmbit les escultures de Sant Pere (283) i Sant Joan Baptista (282). Els gegants (86), també s’han inventariat com objectes. Però, destaca per la seva originalitat l’armari - arxivador de la casa Bellsolell (29) que conté l’important arxiu Bellsolell.

PATRIMONI MOBLE

44,44%

22,22%

33,33%

Col.lecció Element urbà Objecte

Pel que fa a les col·leccions documentades a Arenys de Munt, n’hem documentat vuit. Si les classifiquem segons la seva titularitat, tres són de caràcter públic i cinc de caràcter privat. Les col·leccions públiques són la de Fauna Jordi Puigduví (66), els Rellotges de sala de la Nissaga Roca (168) i el Fons del Museu d’Arenys de Mar referent a Arenys de Munt (268). Aquesta darrera es troba ubicada en el municipi veí d’Arenys de Mar i gestionada per una entitat pública, però aliena a Arenys de Munt. De les col·leccions privades, destaca el Museu Grobel (65) per la seva significació històrica i per la quantitat i qualitat. Es tracta d’una col·lecció monogràfica que blasma l’evolució de la fàbrica tèxtil arrelada a Arenys de Munt des de fa tants anys. El seu tractament i la seva presentació són força dignes. Hi ha dues col·leccions amb la



mateixa temàtica: les puntes de coixí o de boixet. Les dues entitats del poble que es dediquen a aquesta tècnica han anat omplint els seus calaixos i prestatgeries de materials diversos, formant sengles col·leccions: la Col·lecció de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt (177) i el Fons de l’Associació Verge del Remei (267). El fons del Museu Arxiu d’Arenys de Munt (244) és propietat del Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt, però està dipositada en unes dependències municipals (Can Borrell). Possiblement, aquesta situació sigui només transitòria, ja que dins el fons es troba una heterogènia diversitat patrimonial relacionada amb la població; des de material arqueològic a material industrial i etnogràfic, així com artístic.

5.4. PATRIMONI DOCUMENTAL

Dins l’àmbit de patrimoni documental, es distingeixen tres tipologies: fons documental, fons d’imatges i fons bibliogràfic. Aquest tipus de documentació resulta summament delicada de tractar ja que, en la seva majoria, parlem de fons particulars i els seus titulars no volen publicitat, sobretot pel que fa als fons documentals, és a dir arxius.

PATRIMONI DOCUMENTAL

69%

8%23%

Fons documental Fons bibliogràfic Fons imatges

Podem agrupar les nou fitxes de patrimoni documental en dos tipus, segons la titularitat i el seu origen: fons públic i fons privats. Dins dels fons privats s’hi troben els fons religiosos.

Fons públics: Arxiu Històric (179), Fons de la família Arquer de Goscons de l’Arxiu Nacional de Catalunya (286) i Fons referent a Arenys de Munt de l’Arxiu Històric Fidel Fita (183), Fons referent a Arenys de Munt de l’Arxiu Històric Municipal de Calella (185).

Fons privats: els fons religiosos com l’Arxiu Parroquial de Sant Martí (71), Fons do-cumental d’Arenys de Munt de l’Arxiu Diocesà de Girona (180), i fons proce-dents d’entitats locals o pertanyents a masies amb una llarga tradició històrica.



S’han detectat tres fons d’imatges importants, a part del fons d’imatges de Roman Gibert que no hem pogut visitar i que hem incorporat amb els elements no inventariats. Es tracta del Fos d’imatges de l’Arxiu Missé (105), el Fons d’imatges referents a Arenys de Munt de l’Arxiu Històric Fidel Fita (184) i el Fons fotogràfic del Grup fotogràfic (182).

Podríem afirmar, sense por a equivocar-nos gaire, que trobaríem molts més arxius, de major o menor importància, però per desconfiança, temença o no donar-los importància pels seus propietaris resten en l’anonimat.

Finalment, s’ha inventariat un fons bibliogràfic, corresponent a l’Arxiu Missé (107).

5.5. PATRIMONI IMMATERIAL

D’entre tots els elements de patrimoni immaterial, destaquen els relacionats amb el cicle festiu i amb la música i la dansa, que d’una manera o altra també es pot relacionar amb la festa. En el primer dels casos, les manifestacions festives, cal diferenciar una triple tipologia: les festes recuperades, com la Festa dels Tres Tombs (81) o les Bredes (115); les Festa Majors, la de Sant Martí (67) i la Festa Major Petita (114); i festes d’origen modern però molt arrelades i dinàmiques, com la Nit de Naps (113), la Trobada de puntaires (165) i la Fira de les Cireres d’en Roca (164). Es tracta d’elements molt participatius i fruit d’un teixit social molt dinàmic i ric, que s’aglutina en una sèrie d’entitats culturals i veïnals que fan possible el desenvolupament de les activitats. Les Bredes són autèntiques festes de barri, organitzades per la gent amb el suport de l’Ajuntament, on una esperona a l’altra i es multipliquen per mimetisme.

PATRIMONI IMMATERIAL

9,09%13,64%

36,36%

31,82%

9,09%

Costumari Tècniques artesanals Manifestacions festives Música i dansa Tradicció oral

Pel que fa al llegendari i la tradició oral, s’han documentat dues fitxes amb llegendes pròpies del municipi. En una, es recull la història del pagès que visità l’infern (259) i en l’altra, s’han compactat les breus anècdotes en les que es relacionen històries de bruixes (251). També relacionat amb les bruixes, exactament en la manera de protegir-



se d’elles, hem documentat un costum (160) que consisteix en clavar a la porta d’entrada de la casa una planta molt especial: la carlina (Carlina acaulis L). La carlina s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases. També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia humitat es tancaven. Aquest cop s'ha documentat a l'Hostal del Sol. Aquest costum està documentat en altres poblacions del Maresme i del Vallès. Un altre costum curiós documentat és Senyar per enyorament (278). El ritual servia per treure l'enyorament dels petits. Una persona entesa en aquesta cura els senyava. En els primers temps davant la llar de foc i després a la llum del sol. S'agafava un plat ple d'aigua i es recitava una oració.

L’altre grup important d’aquest àmbit ja s’ha dit que era el patrimoni relacionat amb la música i la dansa, bàsicament des del món sardanista. Existeixen una sèrie de sardanes dedicades a elements diversos d’Arenys de Munt; els seus noms són ben clarificadors: “Collsacreu” (246), “Arenys de Munt” (248), “La festa del Remei” (249), “Les puntaires d’Arenys de Munt” (247) o “Aplec de Sant Martí” (266). Amb tanta afecció per la sardana, és lògica l’existència d’un concurs de sardanes (245). Però el fet més característic d’aquesta tipologia és la dansa anomenada “Dansa d’Arenys de Munt” (181). Es tracta d’una dansa oberta de forta tradició que es balla per la Festa Major i per la revetlla de Sant Joan.

Finalment, cal fer referència a tres tècniques artesanals inventariades que no tenen res a veure una amb l’altra: Artesania de la punta de boixet (178), Relleno (273) i Espardenyeria Soler (166). L’ofici de puntaire és una de les tradicions més arrelades a Arenys de Munt que també queda reflectida en aquest inventari a través de diversos elements: patrimoni immaterial, patrimoni artístic, col·leccions, etc. A més d’una tradició, durant molt de temps fou una activitat econòmica transcendental per moltes famílies arenyenques. El Relleno, és una activitat gastronòmica especialment divulgada durant la Festa Major.

5.6. PATRIMONI NATURAL

Dins del Patrimoni Natural es diferencien dues categories: els espècimens botànics i les zones d’interès natural. El primer grup engloba qualsevol individu o espècie vegetal que destaqui per les seves singularitats, ja sigui raresa o àrea de distribució, vulnerabilitat o fragilitat, singularitat o port general de l’individu; mentre que les àrees d’interès són zones d’alt valor ecològic, paisatgístic, cultural o simbòlic. Tot i que estadísticament, com es pot observar, estan parells, la importància de les fitxes que fan referència a les zones d’interès és molt més elevada que les d’espècimens botànics, sobretot si es tracta d’individus i no d’espècies de valor ecològic.



PATRIMONI NATURAL

50,98%

49,02%

Especimens botànics Zones d'interes

ESPAIS D’INTERÈS NATURAL

En aquest apartat s’han catalogat les comunitats vegetals i arbredes que destaquen per les seves característiques d’extensió o per la singularitat de la comunitat. Aquest últim cas són les comunitats vegetals citades a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE) presents al terme municipal d’Arenys de Munt o les arbredes de boscos més o menys naturals, així com l’espai d’interès natural del Parc del Montnegre i el Corredor. També hi ha incloses aquelles comunitats amb una àrea de distribució rara o en regressió, i espais antròpics amb interès cultural, paisatgístic o natural.

Cal destacar la presència de diferents trams amb alocar a les rieres i rials del municipi (riera de Caldetes, rial d’en Piteu, rial de ca l’Amar, etc.), la importància de la conservació d’aquests hàbitats i del grau d’amenaça a què estan sotmesos ha fet que estiguin emparats per una directiva europea, la Directiva Hàbitats (92/43/CEE). En ambients fluvials també destaca la presència de verneda, hàbitat de conservació prioritària citat a la Directiva Hàbitats (92/43/CEE), i que apareix molt fragmentat i degradat amb plantacions al torrent de l'Oradella, a riera de Vallalta i a la capçalera de la riera de Sobirans. També destaca la vegetació de carofícies del bentos d'aigües dolces present a la bassa de la Font Fontana (hàbitat força rar també inclòs a l’annex I de la Directiva Hàbitats) i l’alzinar muntanyenc del turó del mig (molt rar tan proper a la costa).

L’element hidrològic també és important al municipi, està format per tres grans conques hidrològiques: els cursos d'aigua que tributen a la riera d'Arenys, les que porten les aigües a la riera de Vallalta i les que drenen les aigües cap a la riera de Caldetes, a banda de petits torrents o rials que recullen les aigües cap a cursos de menor entitat. Aquests cursos alimenten el freàtic de l'Aqüífer de l'Alt Maresme, contemplat dins l'annex 2 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.



Finalment, destacar l’espai d'interès natural del Parc del Montnegre i el Corredor, inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural ja que agrupa diferents elements d’interès geològic, biòtic i socioeconòmic; i també la zona dels Tres Turons, formada pel turó Villanegra (531 m), el turó del Mig (555 m) i el Turó del Montalt (596 m), i que és un espai forestal de gran riquesa ecològica i paisatgística, on podem trobar gran diversitat d'hàbitats.

ESPÈCIMENS BOTÀNICS

Dins d’aquesta tipologia es pot fer una segona classificació amb criteris de gestió i conservació, atenent si el tipus d’element fitxat és un espècimen (o individu) o si per al contrari és una espècie (parlant llavors a nivell de població d’individus).

El primer grup d’elements fitxats serien tots els arbres singulars per les seves dimensions i que destaquen per ser elements de gran interès popular, car són fàcils d’identificar i d’incorporar-se dins la memòria o cultura popular, a més, solen estar ubicats a llocs estratègics (places, masies, camins, etc.) que són molt freqüentats, formant doncs part del paisatge o de la singularitat d’altres elements, per bé que individualment ja destaquin. Sovint però, aquests elements, biològicament no tenen massa interès ja que en molts casos es tracta d’espècies foranes (plàtans, palmeres, etc.) o ubicades en zones d’escàs o nul valor ecològic. El fet que aquests arbres assoleixin aquests ports sol ser degut a que, al ser a llocs estratègics, no han estat tallats secularment com la majoria dels boscos del terme.

Dels arbres inventariats cal destacar que el roure de Guernica o de can Jalpí que està emparat pel Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d’interès comarcal i local de la Generalitat de Catalunya.

Dins d’aquest apartat cal destacar dues singularitats vegetals presents al terme municipal, el Carex grioletii i l’estepa ladanífera (Cistus ladanifer), espècies raríssimes als Països Catalans.

5.7. ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS

Per tenir una perspectiva general dels elements de l’inventari del patrimoni local d’Arenys de Munt, cal visualitzar-los en el Sistema d’Informació Geogràfica que s’adjunta. En aquest plànol no hi figuren els elements de l’àmbit de Patrimoni immaterial (manifestacions festives, tradició oral, música i dansa, costumari ...), així com les institucions ubicades en altres municipis que disposen de patrimoni cultural relacionat amb Arenys de Munt (Arxiu Diocesà de Girona, Museu d’Arenys de Mar, Arxiu Històric Fidel Fita, Arxiu Municipal de Calella, Arxiu Nacional de Catalunya....).

La situació dels 311 elements fitxats és molt heterogènia. Primerament destaquem aquells que tenen algun tipus de protecció legal com elements de patrimoni cultural o natural.

Normativa municipal

BCIN

Pla Especial d’Interès Natural i altres elements del patrimoni natural



El marc legal per a la protecció del patrimoni cultural d’Arenys de Munt és el Pla General d’Ordenació d’Arenys de Munt, text refós aprovat el 7 de maig de 2003. El capítol V d’aquest Pla General (PGO) està dedicat al patrimoni històric- artístic (articles 276 a 279) i el capítol VI està dedicat al Patrimoni natural (articles 280 a 282). Segons la seva definició, article 276, el Patrimoni històric arquitectònic d’Arenys de Munt està integrat pels béns mobles i immobles que pel seu valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic i natural mereixen una protecció i defensa especial. En el punt 2, s’estableixen les categories de protecció segons la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català; en Béns culturals d’interès nacional (BCIN), Béns culturals d’interès local (BCIL) i Espais de protecció arqueològica. En el tercer punt, s’especifica que aquells elements que tinguin un valor patrimonial i no estiguin inclosos en cap de les categories anteriors tindran la consideració d’espais i elements de protecció patrimonial (EEPP).

El capítol 2 parla del Pla Especial de Protecció del Patrimoni. A l’article 277, es diu que serà l’instrument de protecció i especifica que s’haurà de fer d’acord amb els articles 67 i 69 de la LUC, i el 17 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, i del Decret 78/2002, de 5 de març del Reglament de protecció del Patrimoni arqueològic i paleontològic.

Segons l’article 278, el Pla especial ha de concretar el Catàleg, segons un llistat d’elements inclosos en un annex (Annex N-I), així com altres elements o conjunts que responguin a un nivell suficient d’interès. L’objectiu del Pla és el de fixar les mesures encaminades a regular la conservació, valoració, restauració, protecció i defensa dels valors culturals del municipi d’Arenys de Munt.

A l’Annex N-I hi ha 53 elements i 9 jaciments arqueològics. De la totalitat n’hi ha dos que estan declarats amb la màxima categoria de protecció: Béns culturals d’Interès Nacional (BCINs) segons la llei catalana (1993), equiparables als Béns d’Interès Cultural (BIC) de la legislació estatal (1985). Es tracta de:

Ca l’Amat de la Torre (64), en la categoria de Monument, (BIC: R-I-51-5177), se-gons el decret de 22 d’abril de 1949, que declarava monuments protegits tots els castells d’Espanya (BOE, 5.5.1949).

Can Maiol de la Torre (63), en la categoria de Monument, (BIC: R-I-51-5176), se-gons el decret de 22 d’abril de 1949, que declarava monuments protegits tots els castells d’Espanya (BOE, 5.5.1949).

Hi ha quatre elements més que haurien d’estar en aquest annex amb la mateixa categoria, segons el Decret 571/63 del Ministerio d’Educación, es tracta de:

Escut heràldic de Ca l’Amat de la Torre (117).

Escut heràldic de Can Bellsolell (50).

Dos escuts heràldics de Can Jalpí (137) i (45).

Es tracta de la màxima protecció que un Bé cultural pot tenir. Els BCIN són els elements més rellevants del patrimoni històric i cultural català, i es classifiquen en diferents cate-gories (Monument històric, Conjunt històric, Jardí històric, Lloc històric, Zona d’interès etnològic, Zona arqueològica o Zona paleontològica). La declaració de BCIN està re-gulada per la Llei del patrimoni Cultural Català (Llei 9/1993 de 30 de setembre) en els seus articles 7 a 14.

La resta d’elements d’aquest annex (N-I) tenen la categoria de Béns culturals d’interès local (BCIL): Escoles (42), Can Missé (74), Can Rius (38), Can Terrades (41), Església (23),



Can Sala de Baix (14), Can Boira Minaire (70), Can Co (80), Can Corder (189), Can Cos-tella (47), Can Murillas (22), Can Parés (37), Can Misse (55), Can Regàs (69), Mas Noé (122), Dintell carrer Vell (36), Font pública (19), Can Bellsolell (27), Can Rossell (61), Can Sala de Dalt (33), Can Catà de Dalt (32), Can Borrell (54), Can Jalpí (56), Can Pau Ber-nadó (46), Can Gibert (60), Ermita del Remei (59), Ca l’Arquer (40), Hipogeu de Ca l’Arquer (40), Can Colomer de Sobirans (12), Can Cornell (11), Can Forn (17), Can Miró (31), Can Vallalta (15), Campana de Can Guasch (85), Can Corbera (34), Capitell ro-mànic (52), Can Boter (75), Can Rifà (68), Mas Gabana (133), Can Sagrera (95), Can Zariquiey (16), Naus Globel (121), Portalada d’accés a Can Jalpí (297), Far de Can Jalpí (186), Rambla Francesc Macià, 22 (89), Rambla Francesc Macià, 26 (89), Rambla Fran-cesc Macià, 28 (89), Can Minguet (62), Riera (285), Plaça de l’Església. Així com els se-güents jaciments arqueològics: Megalit de l’Infern (10), Zona arqueològica de Can Jalpí (1), Zona arqueològica de Can Bellsolell (2), Ermita de Sant Miquel (171), Riera Arenys -Torrent d’en Puig (3), Camí de l’Ermita del Remei (4), Can Cametes (6), Can Catà de Dalt (7) i Camí del Mormo (8).

El Decret 328/1992, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, inclou l’espai Serres de Montnegre -Corredor com a espai protegit pel Pla. D’acord amb l’article 8.1 de les normes del PEIN, complint amb el que dicta l’article 16 de la Llei 12/1985, d’espais naturals, s’estableix la delimitació definitiva d’aquest espai mitjançant la redacció d’un Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge.

El Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina) va ser aprovat definitivament el 20 de juliol de l’any 1989, i els seus objectius són la protecció, conservació i millora del medi físic i rural i del paisatge, l’establiment de normes tendents a preservar la configuració geològica, la flora, la fauna i els ecosistemes que formen i tots aquells elements que testimonien l’actuació històrica de l’home sobre el territori.

El Parc és un espai protegit d’unes 15.010 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. Amb alçades superiors als 700 m, constitueix una barrera entre el mar i la plana del Vallès. Aquesta alçada i la proximitat al mar, fa que al sector oriental les precipitacions fluctuïn entre els 800 i 900 mm mentre que al sector occidental cap als 600-700 mm. Aquesta elevada precipitació fa que aculli una gran biodiversitat, amb més de 1.000 espècies de plantes superiors, més de 200 espècies de briòfits i unes 167 espècies d’animals vertebrats.

La normativa que afecta al patrimoni natural és variada, tant pel que fa als elements al qual és aplicable com pel rang i institució de la que emana. Així per exemple, dins del municipi hi ha un arbre inclòs al Decret 47/1998 sobre la declaració d’arbres d’interès comarcal i local: el roure de Guernica o de Can Jalpí.

Respecte les comunitats vegetals, hi ha la Directiva Hàbitats europea (92/43/CEE) que recull un seguit d’hàbitats d’interès comunitari que tenen interès a nivell comunitari per ser hàbitats singulars en recessió, amenaçats o rars, dins del municipi destaquen els alocars, les vernedes i l’alzinar muntanyenc.

Pel que fa als espècimens botànics cal destacar el Carex grioletii, que és un tàxon inclòs a la Lista Roja de la Flora Vascular Española i al Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya, també està inclòs al Catàleg de Flora Amenaçada del Parc de la Serralada Litoral i al Pla de Conservació de la Flora del Parc Natural del Montnegre-Corredor. Mentre que l’estepa ladanífera (Cistus ladanifer) està protegida a les Gavarres i a la serra de Collserola pel DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.



Finalment, la xarxa fluvial de la riera de Arenys de Munt alimenta el freàtic de l’aqüífer de l’alt Maresme que està inclòs a l’annex 1 del Decret 328/1988 de la Generalitat de Catalunya de protecció dels aqüífers de Catalunya.

Dins l’annex N-II del Títol VI que parla del catàleg del patrimoni natural, hi ha un llistat d’elements d’interès natural, que tindrien la protecció d’espais i elements de protecció patrimonial (EEPP). Aquest llistat inclou les fonts, en sentit ampli, des de fonts de vessant a safareigs, arbres monumentals, arbredes, paratges d’interès i espais protegits.

Pel que fa a l’estat de conservació dels elements inventariats, cal dir que és molt heterogeni, però en línies generals manté un bon grau de conservació. L’àmbit de patrimoni immoble és el que presenta més alteracions des d’un punt de vista de la conservació. La tipologia amb una situació més precària és la dels jaciments arqueològics; alguns es van destruir en el seu moment i d’altres són de difícil ubicació per la imprecisió de les notícies que ens en parlen. No hi hagut una recerca exhaustiva.

L’estat de conservació dels edificis es força bo, exceptuant els elements que estan abandonats. L’ús continuat d’un edifici, ja sigui com habitatge, espai laboral o lúdic, n’és la seva principal salvaguarda. Per contra, quan un edifici s’abandona, comença el seu deteriorament, fins a portar-lo a la situació de Ca l’Angelina (179). Alguns edificis abandonats, tenen les obertures tapiades amb maons, com Can Ramon Cot (174), però això no és suficient per a la seva conservació.

Cal destacar positivament algunes masies que han estat restaurades, ja sigui per part de l’Ajuntament, com Can Borrell (54), ja sigui per particulars, com el Mas Grau (136), Cal Guix (31), Can Rata (140) o Can Corbera de Dalt (197), per posar alguns exemples. Per contra, Can Vinyals (18) és un mal exemple de rehabilitació d’un edifici. Es tracta d’una construcció noucentista de l’any 1913 en la que s’ha mantingut la façana, però s’ha distorsionat la seva volumetria.

Dins la tipologia d’elements arquitectònics es troben una sèrie d’elements més fràgils, com són les coves de sauló: Cova del Llop (280), Coves del Fondo Rossell (104), Coves de Can Popa (275 i 276). Això fa que el seu manteniment sigui més dificultós. Dins la mateixa tessitura es troben les barraques de pagès: Can Lloveras (58), Can Nissos (299), Turó del Mig (307). La pèrdua de la utilitat per la que foren construïts tots aquests elements els porten a l’abandonament, i així comença un deteriorament ràpid. Algunes barraques i coves resten perdudes enmig de boscos o camps erms; d’altres enmig d’una zona urbanitzada.

El patrimoni moble es troba en un bon estat de conservació a nivell general, exceptuant la imatge de Sant Pere (283), que patí un incendi. Els altres elements que no tenen un bon estat de conservació són l’escultura de Sant Joan (282), armari -arxivador de Can Bellsolell (29) i el fons del Col·lectiu del Museu arxiu d’Arenys de Munt (244).

El patrimoni documental també té un bon estatus de conservació, si més no en el present, tot i que caldria, en alguns elements, adoptar mesures de conservació preventiva. Hem marcat en un estat de conservació regular o dolent els casos que tenen un risc més gran de pèrdua o deteriorament.

Pel que fa al patrimoni immaterial gaudeix d’una bona salut, ja que és un element viu i dinàmic i molt participatiu, sobretot les manifestacions festives, a través de les diferents entitats del poble i dels arenyencs en general.



0

50

100

150

200

250

Patrimoniimmoble

Patrimonimoble

Patrimonidocumental

Patrimoniimmaterial

Patrimoninatural

Total

Bo

Regular

Dolent



6. BIBLIOGRAFIA

AA.VV (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Vol VI. El Vallès i el Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

AA.VV. (2000). Lista Roja de la Flora Vascular Española (valoración según categorias UICN). Conservación Vegetal, 6 (extra).

AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt.

ABÀSOLO, Carles d'. (2004) La dansa d'Arenys de Munt. Fulls arenyencs de cultura, núm. 8, novembre de 2004. Ajuntament d'Arenys de Munt.

ALSIUS, P. (1898). La Vall de Maria. Descubrimientos arqueológicos. R.A.A.A.B, vol. 1, pp. 483-487.

Anònim (1986). El roure de Can Jalpí. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 19.

Anònim (1986). Senyar per enyorament. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 15.

BARRERA, Agustí (1995). L'exposició de Grober a Grobelàstic (1890-1984). A Arennios, núm. 31, setembre de 1995. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 16.

BARRERA, Agustí (1996). 10 anys d'Arennios, 11 anys de Col·lectiu, 15 anys de defensa del nostre patrimoni històric, cultural i natural. A Arennios, núm. 35, setembre de 1996. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 12-15.

BELLSOLELL DE LA TORRE, Francesc (1981) La Guerra de Successió viscuda des d'Arenys de Munt. Impremta Juliana, Argentona.

BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1990). Flora dels Països Catalans. Volum II. Ed. Barcino. Barcelona.

BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona.

BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. Barcelona.

BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc – Martín, CEC. Barcelona.

BOSCH DE DÒRIA, Marc i VIDAL SÁNCHEZ, Àlex (2004). Prospecció, control d'obra i excavació arqueològica al jaciment de Can Jalpí. Arenys de Munt (El Maresme). Memòria de la intervenció arqueològica. Inèdita.

CASALS, Gaspar (2001). Parc del Montnegre i el Corredor. El fondo de Can Rossell. Excursions senyalitzades. Diputació de Barcelona.

CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient.

CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt.



CASADEMUNT i ROSELL, Joan. (1986). La nissaga Corrioles. A Arennios, núm. 3, juny de1987. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 7-9.

CASADEMUNT i ROSSELL, Joan. (1988). El relleno. A Arennios, número 6. Ol·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt. Pàg. 25.

CASADEMUNT i ROSSELL, Joan. (1989). Font de la Milans. A Arennios, núm. 7, juny de 1989. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 30.

CASSADEMUNT i ROSSELL, Joan. (1991). La festa de Sant Antoni Abat. A Arennios, núm. 13, març de 1991. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pàg. 22.

CATLLAR, Bernat et alii (2005). Fons d'arxiu Enric Catà i Catà. Catàleg de l'exposició. Col·legi d'arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona. Girona.

CHECA, Martí i SERRA, Jordi (1994). Aproximació a la funció d’uns hipogeus rurals i urbans a Catalunya. III Jornades d’Arqueologia Industrial a Catalunya. Sabadell, pp. 502-525.

COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, 308 p.

COLOMER BARRTROLÍ, Mercè (2001) La guarderia de la S.A. Grober: 1954-1971. Fulls Arenyencs de Cultura, núm. 5, juny 2001.

COROMINAS, Joan (1995) Onomasticon cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Vol. III. Curial Edicions Catalanes. Barcelona, pàg. 14 i 389.

DÍAZ i PÉREZ Roser i FORN SALVÀ, Francesc (1986). Una vil·la romana a Arenys de Munt: Can Bellsolell. Arennios, núm. 1, juliol de 1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13-16.

ESTADELLA, J. M. i TOMEU, Xavier (no consta). La brujería y superstición en Cataluña. Pàg. 81

ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el area metropolitana de Barcelona, núm. 36. Barcelona, pàg. 28.

FERRAN, Elena i SALVADÓ, Maria Rosa (no consta). Les puntaires, a la Col·lecció Descobriu Arenys de Munt.

FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona.

FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La bóia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt.

FONTBONA MISSÉ, Núria; coord. (2002). Arenys de Munt: una història, un paisatge. Ajuntament d’Arenys de Munt.

FORN i SALVÀ, Francesc (1987). Les Bredes. A Arennios, núm. 4, desembre de 1987. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.8 - 10.

FORN I SALVÀ, Francesc (1990) Un nou hipogeu a Arenys de Munt.Super Arennios núm 9. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt. Pàgs 16-17.



FORN i SALVÀ, Francesc (1991). Ex vots. A Arennios, núm. 13, març de 1991. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 15-17.

FORN i SALVÀ, Francesc (1991). Quatre façanes per a la mateixa església. A Arennios, núm. 14, juny de 1991. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 8-9.

FORN i SALVÀ, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12.

FORN i SALVÀ, Francesc (1992). Guia-inventari de l'arxiu parroquial d'Arenys de Munt. Col·lecció Francesc Eiximenis. Edita Parròquia de Sant Martí d'Arenys de Munt.

FORN i SALVÀ, Francesc (1993). Can Jalpí: una nova vil·la romana a Arenys de Munt, a Arennios núm. 23, setembre de 1993, pp. 4-8.

FORN i SALVÀ, Francesc (1994). La col·lecció Vinyals de puntes. A Arennios, núm. 25, març de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 8 - 9.

FORN i SALVÀ, Francesc (1994). 1544 La consagració del nou temple de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 27, setembre de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 11 - 17.

FORN SALVÀ, Francesc (1995) De Grober a Grobelàstic 1890-1984. La continuidad en la labor empresarial. Canet de Mar.

FORN i SALVÀ, Francesc (1995). Enric Catà i Catà. Arquitecte il·lustre i arenyenc oblidat (segona part). A Arennios núm. 32, desembre de 1995. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 12-15.

FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt.

FORN i SALVÀ, Francesc (1999) Petita història d’Arenys de Munt. Una visió global i propera sobre les fonts de la nostra memòria històrica. Col·lecció Memòria històrica, núm. 2. Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar.

FORN i SALVÀ, Francesc (2001) La cripta de Sant Martí d’Arenys. Fulls arenyencs de cultura, núm. 3 . Ajuntament d’Arenys de Munt.

FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar.

FORN i SALVÀ, Francesc (2006). L'art de la punta a Arenys de Munt, a Filigrana, núm. 1, juny de 2006, Associació de Puntaires d'Arenys de Munt.

GARRIGA I RIERA, Joaquim (1988) Escultures de Joan de Tours a Arenys de Mar. Arennios núm 6. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt, desembre. Pàgs. 8-12

GAVÍN, Josep M. (1991). Inventari d’esglésies, vol 24. Maresme. Editorial Pòrtic. Barcelona.

GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.

GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55.



GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187.

GORGES, J.G. (1979). Les villes Hispano-romaines. Paris, pàg. 198.

GUTIÉRREZ, C. (2004). Aplicació del Pla de conservació de la flora vascular al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. IV Trobada d’estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona.

IPAC. Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Arenys de Munt (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.

LLEONART, Robert (1987). El possible dolmen de l'infern. A Arennios, núm. 4, desembre de 1987. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13-15.

LLORET, Vicenç (1991). Nit de reis, nit de naps. A Arennios, núm. 13, març de 1991. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 8 -10.

MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró.

MALUQUER de MOTES, J. Et alii (1982). Catálogo provisional de los poblados de la época ibérica en el Principado. Barcelona.

MALUQUER de MOTES, J. Et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona.

MISSÉ i SAÑÉ, Teresa (1986). La nostra gruta de Lourdes. A Arennios, núm. 1, juliol de1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 12.

MISSÉ, Joan (2002). Restauració de la font pública. Amunt Arenys, núm. 24, octubre de 2002, pàg. 6.

MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'estalvis Laietana. Mataró

OLESTI i VILA, Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III - I a.C.). Estudi d'arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró.

OLLER, Marc i RODRÍGUEZ, Josep Lluís (1991). Can Borrell. A Arennios, núm. 14, juny de 1991. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 22-23.

OLLER i ARTIGAS, Xavier (1994). La col·lecció Vinyals de puntes. A Arennios, núm. 25, març de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 20- 21.

PARERA i COROMINAS, Domènec (1992). Can Borrell, un centre cultural i d'esbarjo. A Arennios, núm. 17, març de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pàg. 3.

PONS i GURI, Josep Maria (1938). Notes per l’arqueologia del Maresme (termes d’Arenys de Mar i Arenys de Munt). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 513-514. Barcelona.

PONS i GURI, Josep Maria (1944). Un siglo de arte religioso en San Martín de Arenys. Ed. Tipografia J. Tatjé. Arenys de Mar.

PONS i GURI, Josep Maria (1984). Inventari dels pergamins de l'arxiu històric Fidel Fita d'Arenys de Mar. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.



PONS i GURI, Josep Maria. (1987). Joan Catà cabdill de remences. Arennios, núm. 3, pp. 16 - 19. Arenys de Munt.

PONS i GURI, Josep Maria i RODRÍGUEZ, Jesús (1990). Inventari dels pergamins de l'Arxiu Històric Municipal de Calella. Fundació Noguera. Barcelona.

PONS i GURI, Josep Maria i PALOU, Hug (1992). Catàleg de l'arxiu històric notarial d'Arenys de Mar. Inventari d'Arxius Notarials de Catalunya, 14. Fundació Noguera. Barcelona.

PONS i GURI, Josep Maria (1994). Algunes consideracions i suggeriments per a la història de l'art de la punta al coixí a Arenys de Munt. A Arennios, núm. 25, març de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 10 - 15.

PONS i GURI Josep Maria i RODRÍGUEZ FITA, Montserrat (2002). Una antiga rellotgeria arenyenca Arenys d'Amunt 1742-1837, Arenys de Mar, 1799-1837. Arenys de Mar.

PONS i GURI, Josep Maria i FON, Francesc (2003) El santuari de la Verge del Remei del terme d'Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt.

RIBAS i BERTRAN, Marià (1952) El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'estudis Catalans. Barcelona.

RIBAS, Marià i BALAGUER, Lluís (1963). Los hipogeos anhistóricos de Cataluña. A Chthonia, núm. 1, juliol de 1963. Ed. Herder. Barcelona, pp. 61 i 62.

RODRÍGUEZ, Pilar i NUALART, Eva (1994). La col·lecció Vinyals de puntes. A Arennios, núm. 28, desembre de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 6 -7.

SAEZ, LL. i SORIANO, I. (2000). Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya. II. Tàxons no endèmics en situació de risc. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 68: 35-50.

SALVADÓ, Maria Rosa (no consta) Els gegants, a Descobriu Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt.

SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid.

SILVA SOLER, Pol da (2000) Història del calçat. Treball de curs. Arenys de Munt. Inèdit.

TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l’any 2000. Parc de la Serralada Litoral.

TUDURÍ VALLS, Isabel (1986). La indústria rellotgera a Arenys de Munt. A Arennios, núm. 2, desembre de 1986. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13 i 14.

VIADER i CROUS, Montse (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.

VIADER, Montserrat i FORN, Francesc (1986). Les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.9 i 10.

VIADER i CROUS, Montserrat (1987). El portal xic. A Arennios, núm. 3, juny de1987. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 26.

Arxiu Parroquial d'Arenys. Llibre 2 de contractes, Inventari dels bens de Joan Corney, 8 de febrer de 1730, pàg. 185.



DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres.

DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992

6.1. ALTRES FONTS

Decret de 14 de març de 1963 núm. 571/63 del Ministerio de Educación y Ciencia.

Generalitat de Catalunya (1988). DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.

Projecte Alocs (2005). Al·legacions a l’ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org.

DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.


Memòria tècnica [ANNEXOS]

ANNEX 1. ÍNDEX ALFABÈTIC



ÍNDEX ALFABÈTIC

Núm Denominació Codi Àmbit Tipologia

291 Alocar de la riera de Caldetes 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

293 Alocar del rial d’en Piteu 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

230 Alocar del rial de Betlem 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

232 Alocar del rial de ca l'Amar de la Torre 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

215 Alzina surera de ca l'Amar de la Torre 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

238 Alzina surera de la carretera d’Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt

5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

289 Alzinar del Turó del Mig 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

156 Annex de Can Vives 1.1 Patrimoni immoble Edifici

112 Annex del santuari de Lourdes 1.1 Patrimoni immoble Edifici

87 Aplec del Remei 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

240 Arbres monumentals de la C-61 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

29 Armari-arxivador de la casa Bellsolell 2.2 Patrimoni moble Objecte

178 Artesania de la punta de boixet 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals

281 Arxiu de Can Bellsolell 3.2 Patrimoni documental Fons documental

252 Arxiu del Centre Moral 3.2 Patrimoni documental Fons documental

179 Arxiu històric 3.2 Patrimoni documental Fons documental

71 Arxiu parroquial de Sant Martí 3.2 Patrimoni documental Fons documental

233 Avellanosa del torrent del Fangar 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

205 Avinguda de plàtans de Can Jalpí 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

58 Barraca de Can Lloveras 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

299 Barraca de Can Nissos 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

265 Barraca del carrer Marià Fortuny 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

255 Barraca del Sot de les Basses d’en Sants 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

307 Barraca del Turó del Mig 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

191 Bassa de la Casa Nova d’en Pibernat 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

150 Bassa del Torrentbó 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

115 Bredes 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

77 Ca la Mercè Borrell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

64 Ca l'Amar de la Torre 1.1 Patrimoni immoble Edifici

110 Ca l'Amar de Sobirans 1.1 Patrimoni immoble Edifici

170 Ca l'Angelina 1.1 Patrimoni immoble Edifici

40 Ca l'Arquer de Goscons 1.1 Patrimoni immoble Edifici

173 Ca l'Escabellat 1.1 Patrimoni immoble Edifici

131 Ca l'Isidre 1.1 Patrimoni immoble Edifici

39 Ca l'Oliver 1.1 Patrimoni immoble Edifici

129 Cal Cotxo 1.1 Patrimoni immoble Edifici

44 Cal Moro 1.1 Patrimoni immoble Edifici



308 Cal Rei 1.1 Patrimoni immoble Edifici

4 Camí de l'ermita del Remei 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

8 Camí del Mormo 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

85 Campana de Can Guasch 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

90 Can Artigas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

21 Can Barbeta 1.1 Patrimoni immoble Edifici

27 Can Bellsolell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

2 Can Bellsolell (jaciment) 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

79 Can Blanch 1.1 Patrimoni immoble Edifici

70 Can Boira Minaire 1.1 Patrimoni immoble Edifici

153 Can Bombí 1.1 Patrimoni immoble Edifici

54 Can Borrell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

75 Can Boter 1.1 Patrimoni immoble Edifici

94 Can Cametes 1.1 Patrimoni immoble Edifici

6 Can Cametes (jaciment) 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

32 Can Catà de Dalt 1.1 Patrimoni immoble Edifici

7 Can Catà de Dalt (jaciment) 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

80 Can Co 1.1 Patrimoni immoble Edifici

298 Can Coix Terra 1.1 Patrimoni immoble Edifici

12 Can Colomer de Sobirans 1.1 Patrimoni immoble Edifici

34 Can Corbera 1.1 Patrimoni immoble Edifici

197 Can Corbera de Dalt 1.1 Patrimoni immoble Edifici

189 Can Corder 1.1 Patrimoni immoble Edifici

11 Can Cornell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

250 Can Corrioles 1.1 Patrimoni immoble Edifici

47 Can Costella 1.1 Patrimoni immoble Edifici

138 Can Cumalada 1.1 Patrimoni immoble Edifici

146 Can Delàs 1.1 Patrimoni immoble Edifici

98 Can Deri 1.1 Patrimoni immoble Edifici

17 Can Forn 1.1 Patrimoni immoble Edifici

175 Can Framis 1.1 Patrimoni immoble Edifici

199 Can Gallineta 1.1 Patrimoni immoble Edifici

139 Can Gamandé 1.1 Patrimoni immoble Edifici

60 Can Gibert 1.1 Patrimoni immoble Edifici

159 Can Gispert 1.1 Patrimoni immoble Edifici

123 Can Gravat 1.1 Patrimoni immoble Edifici

135 Can Gualba 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

31 Can Guix 1.1 Patrimoni immoble Edifici

1 Can Jalpí (jaciment) 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

274 Can Jaume Alsina 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

63 Can Maiol de la Torre 1.1 Patrimoni immoble Edifici



78 Can Mas Sardà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

192 Can Matalí 1.1 Patrimoni immoble Edifici

62 Can Minguet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

74 Can Misse 1.1 Patrimoni immoble Edifici

55 Can Missé 1.1 Patrimoni immoble Edifici

172 Can Mora 1.1 Patrimoni immoble Edifici

22 Can Murillas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

49 Can Nissos 1.1 Patrimoni immoble Edifici

130 Can Nualart 1.1 Patrimoni immoble Edifici

144 Can Palomé 1.1 Patrimoni immoble Edifici

37 Can Parés 1.1 Patrimoni immoble Edifici

46 Can Pau Bernadó 1.1 Patrimoni immoble Edifici

169 Can Pau Vergés 1.1 Patrimoni immoble Edifici

195 Can Pauet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

48 Can Peret Boira 1.1 Patrimoni immoble Edifici

147 Can Pey 1.1 Patrimoni immoble Edifici

91 Can Popa 1.1 Patrimoni immoble Edifici

176 Can Pujol 1.1 Patrimoni immoble Edifici

174 Can Ramon Cot 1.1 Patrimoni immoble Edifici

132 Can Ramos 1.1 Patrimoni immoble Edifici

140 Can Rata 1.1 Patrimoni immoble Edifici

69 Can Regàs 1.1 Patrimoni immoble Edifici

68 Can Rifà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

38 Can Rius 1.1 Patrimoni immoble Edifici

76 Can Roman 1.1 Patrimoni immoble Edifici

61 Can Rossell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

95 Can Sagrera 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

14 Can Sala de Baix 1.1 Patrimoni immoble Edifici

33 Can Sala de Dalt 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

118 Can Seix 1.1 Patrimoni immoble Edifici

51 Can Soler de Pagès 1.1 Patrimoni immoble Edifici

41 Can Terrades 1.1 Patrimoni immoble Edifici

149 Can Tusell 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

194 Can Tutó 1.1 Patrimoni immoble Edifici

15 Can Vallalta 1.1 Patrimoni immoble Edifici

43 Can Vernils 1.1 Patrimoni immoble Edifici

116 Can Vernís de l'Eixample 1.1 Patrimoni immoble Edifici

204 Can Victoriano 1.1 Patrimoni immoble Edifici

18 Can Vinyals 1.1 Patrimoni immoble Edifici

155 Can Vives 1.1 Patrimoni immoble Edifici

148 Can Xacó 1.1 Patrimoni immoble Edifici



163 Can Xicoi 1.1 Patrimoni immoble Edifici

16 Can Zariquiei 1.1 Patrimoni immoble Edifici

171 Capella de Sant Miquel 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

59 Capella del Remei 1.1 Patrimoni immoble Edifici

88 Capelleta de Can Rossell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

92 Capelleta de Sant Martí 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

93 Capelleta de St. Ramon Nonat 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

52 Capitell romànic 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

236 Carex grioletii 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

200 Casa del carrer Borrell, núm. 4 1.1 Patrimoni immoble Edifici

190 Casa Nova de Pibernat 1.1 Patrimoni immoble Edifici

84 Casa Riera i Penya, 9 1.1 Patrimoni immoble Edifici

119 Cases de cos de la Rambla de l'Eixample 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

20 Cases dels mestres 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

89 Cases Rambla Francesc Macià 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

161 Caseta de Can Bombí 1.1 Patrimoni immoble Edifici

99 Caseta de Can Sagrera 1.1 Patrimoni immoble Edifici

290 Castanyers d’en Ponet 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

237 Castanyers de cal Cintet de Rupit 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

56 Castell Jalpí 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

218 Cedre de l'Atlas de can Boter 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

219 Cica de la Torre de Can Montfulleda 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

208 Cirerers d'en Roca 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

66 Col·lecció de Fauna Jordi Puigduví 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

177 Col·lecció de l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt

2.3 Patrimoni moble Col·lecció

244 Col·lecció del Museu Arxiu d'Arenys de Munt 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

72 Col·lecció d'ex vots de la parròquia de Sant Martí 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

245 Concurs de Sardanes 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

3 Confluència de la Riera amb Torrent d'en Puig 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

167 Corral del Forn 1.1 Patrimoni immoble Edifici

275 Cova de sauló núm. 1 de Can Popa 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic


280 Cova del Llop 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

104 Coves de sauló del Fondo Rossell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

181 Dansa d'Arenys de Munt 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

10 Dolmen de l'Infern 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

259 El pagès que visità l'infern 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

86 Els gegants 2.2 Patrimoni moble Objecte

234 Els Tres Turons 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

108 Era de Can Jalpí 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

127 Ermita de Cal Guix 1.1 Patrimoni immoble Edifici



154 Ermita de Can Bombí 1.1 Patrimoni immoble Edifici

26 Ermita de Santa Cecília 1.1 Patrimoni immoble Edifici

42 Escoles 1.1 Patrimoni immoble Edifici

57 Escorxador municipal 1.1 Patrimoni immoble Edifici

117 Escut de Ca l'Amar de la Torre 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

50 Escut heràldic de Can Bellsolell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

45 Escut heràldic de Can Jalpí 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

137 Escut heràldic portalada d'entrada a Can Jalpí 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

23 Església parroquial de Sant Martí 1.1 Patrimoni immoble Edifici

166 Espardenyeria Soler 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals

242 Estepa ladanífera (Cistus ladanifer) 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

220 Eucaliptus de can Boter 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

207 Eucaliptus de can Jalpí 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

243 Eucaliptus del Remei 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

120 Fàbrica Grober 1.1 Patrimoni immoble Edifici

186 Far de Can Jalpí 1.1 Patrimoni immoble Edifici

67 Festa Major de Sant Martí 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

114 Festa Major petita 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

164 Fira de les Cireres d'en Roca 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

100 Fondo de Can Rossell 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

107 Fons bibliogràfic de l'Arxiu Missé 3.3 Patrimoni documental Fons bibliogràfic

286 Fons de la família Arquer de Goscons de l'Arxiu Nacional de Catalunya

3.2 Patrimoni documental Fons documental

267 Fons de l'Associació Verge del Remei 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

268 Fons del Museu d'Arenys de Mar referent a Arenys de Munt


105 Fons d'imatges de l'Arxiu Missé 3.1 Patrimoni documental Fons imatges

184 Fons d'imatges referents a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Fidel Fita

3.1 Patrimoni documental Fons imatges

180 Fons documental d'Arenys de Munt de l'Arxiu Diocesà de Girona


106 Fons documental de l'Arxiu Missé 3.2 Patrimoni documental Fons documental

182 Fons fotogràfic del Grup fotogràfic 3.1 Patrimoni documental Fons imatges

183 Fons referent a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Fidel Fita


185 Fons referent a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Municipal de Calella


301 Font Corrioles 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

305 Font de Ca l'Eloi 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

284 Font de Can Jalpí 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

261 Font de Can Lloveras 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

303 Font de Can Martori 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

300 Font de Can Nissos 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

302 Font de Can Novas 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

258 Font de Can Popa 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

277 Font de Can Popa o del Buldrau 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic



271 Font de Can Pugep 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

263 Font de Can Trici 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

272 Font de la Fontana 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

264 Font de la Milans 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

257 Font de la Polla 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

198 Font de la Teixonera 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

260 Font de l'Aigua Roja 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

256 Font de l'Arquer 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

253 Font de l'Aulet 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

254 Font de les Basses d'en Sants 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

109 Font de Lourdes 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

304 Font Fontbona 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

19 Font pública 2.1 Patrimoni moble Element urbà

188 Font Vella 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

216 Garrofer de Can Sala de Dalt 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

212 Garroferar del Mas Aiguaviva 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

126 Glorieta de Cal Guix 1.1 Patrimoni immoble Edifici

279 Hipogeu del carrer Panagall 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

13 Hostal del Sol 1.1 Patrimoni immoble Edifici

221 Iuca pota d’elefant de la Torre de Can Montfulleda


251 Les bruixes d'Arenys de Munt 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

222 Lledoner de Can Pau Bernadó 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

36 Llinda de la casa del carrer vell, 20 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

223 Magnòlia de Can Bellsolell 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

224 Margalló de la Torre de Can Montfulleda 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

158 Mas Aiguaviva 1.1 Patrimoni immoble Edifici

5 Mas Aiguaviva / Camí de Ca l'Arnau 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

133 Mas Gabana 1.1 Patrimoni immoble Edifici

136 Mas Grau 1.1 Patrimoni immoble Edifici

122 Mas Noé 1.1 Patrimoni immoble Edifici

128 Masia 2 de Cal Guix 1.1 Patrimoni immoble Edifici

143 Masia sector Sta. Cecília 1.1 Patrimoni immoble Edifici

125 Masoveria de Cal Guix 1.1 Patrimoni immoble Edifici

162 Masoveria de Can Jalpí 1.1 Patrimoni immoble Edifici

145 Masoveria de Can Palomé 1.1 Patrimoni immoble Edifici

196 Masoveria de Can Pauet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

157 Masoveria de Can Vives 1.1 Patrimoni immoble Edifici

134 Masoveria Mas Gabana 1.1 Patrimoni immoble Edifici

35 Mercat Municipal 1.1 Patrimoni immoble Edifici

262 Mina de l'Horteta de Ca l'Amar 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

73 Monument a la puntaire 2.1 Patrimoni moble Element urbà



124 Monument a Lluís Companys 2.1 Patrimoni moble Element urbà

97 Monument Jacint Verdaguer 2.1 Patrimoni moble Element urbà

65 Museu Grobel 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

121 Naus Grober 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

113 Nit de naps 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

53 Número 1 del carrer de les Flors 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

83 Número 53 del carrer de l'Olivera 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

142 Paller sector Sta. Cecília 1.1 Patrimoni immoble Edifici

225 Palmera de Canàries de la Torre de Can Montfulleda


213 Palmera de ventall de Can Zariquiei 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

227 Palmeres de Can Bellsolell 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

226 Palmeres de Canàries de can Boter 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

235 Parc del Montnegre i el Corredor 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

210 Passeig de plàtans de la Riera 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

228 Perera de l'Hostal del Sol 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

211 Perera del Mas Aiguaviva 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

296 Pi Gros 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

214 Pi pinyer de ca l'Amar de la Torre 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

295 Pineda de Can Jalpí 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

203 Plafó de l'antiga font de la plaça 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

229 Pollancre del Corral d’en Forn 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

101 Pont primer del Fondo Rossell 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

102 Pont segon del Fondo Rossell 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

103 Pont tercer del Fondo Rossell 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

297 Portalada d'accés a Can Jalpí 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

202 Portalada Residència Sant Martí 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

270 Pou de Can Jaume Alzina 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

269 Pou Francesc Font 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

160 Protecció contra les bruixes 4.5 Patrimoni immaterial Costumari

141 Rectoria de Santa Cecília 1.1 Patrimoni immoble Edifici

187 Rectoria de St. Martí 1.1 Patrimoni immoble Edifici

273 Relleno 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals

168 Rellotges de sala o paret fets per la nissaga Roca


111 Restaurant del santuari de Lourdes 1.1 Patrimoni immoble Edifici

30 Retaule de la capella de Bellsolell 2.2 Patrimoni moble Objecte

24 Retaule de Sant Martí 2.2 Patrimoni moble Objecte

285 Riera d'Arenys de Munt 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

206 Roure de Guernica o de can Jalpí 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

306 Safareig de Can Barbeta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

282 Sant Joan Baptista 2.2 Patrimoni moble Objecte

283 Sant Pere 2.2 Patrimoni moble Objecte



25 Santuari de la Mare de Déu de Lourdes 1.1 Patrimoni immoble Edifici

209 Santuari de Lourdes 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

248 Sardana "Arenys de Munt" 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

246 Sardana "Collsacreu" 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

249 Sardana "La festa del Remei" 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

247 Sardana "Les puntaires d'Arenys de Munt" 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

266 Sardana Aplec de Sant Martí 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

278 Senyar per enyorament 4.5 Patrimoni immaterial Costumari

287 Serra d’en Sala 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

82 Sindicat agrícola 1.1 Patrimoni immoble Edifici

96 Sínia de Can Sagrera 1.1 Patrimoni immoble Edifici

294 Sot dels Llorers 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

28 Torre de defensa de Can Bellsolell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

81 Tres Tombs 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

165 Trobada de puntaires 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

217 Vegetació de la bassa de la font de la Fontana 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

239 Vegetació de ribera de la capçalera de la conca de la riera de Sobirans

5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

152 Veïnat de Can Forn 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

151 Veïnat de Santa Cecília 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

201 Veïnat de Sobirans 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

241 Verneda del torrent de l'Oradella i riera de Vallalta


9 Vessant Oriental del Montalt 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

292 Xarxa fluvial d'Arenys de Munt 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

193 Xemeneia Destil·leries Sorel 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

231 Xiprer de Monterrey de can Boter 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

288 Zona agrícola de ca l’Arquer 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès



ANNEX 2. ÍNDEX NUMÈRIC



ÍNDEX NUMÈRIC

Núm Denominació Codi Àmbit Tipologia









































































71 Arxiu parroquial de Sant Martí 3.2 Patrimoni documental

Fons documental




































105 Fons d'imatges de l'Arxiu Missé 3.1 Patrimoni documental

Fons imatges

106 Fons documental de l'Arxiu Missé 3.2 Patrimoni documental

Fons documental

107 Fons bibliogràfic de l'Arxiu Missé 3.3 Patrimoni documental

Fons bibliogràfic






















168 Rellotges de sala o paret fets per la nissaga Roca 2.3 Patrimoni moble Col·lecció












179 Arxiu històric 3.2 Patrimoni documental

Fons documental


3.2 Patrimoni documental

Fons documental


182 Fons fotogràfic del Grup fotogràfic 3.1 Patrimoni documental

Fons imatges



Fons documental



Fons imatges



Fons documental






191 Bassa de la Casa Nova d'en Pibernat 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic
















205 Avinguda de plàtans de can Jalpí 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès



208 Cirerers d'en Roca 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès





213 Palmera de ventall de can Zariquiei 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics



216 Garrofer de can Sala de Dalt 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics


218 Cedre de l'Atlas de can Boter 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics


220 Eucaliptus de can Boter 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

221 Iuca pota d'elefant de la Torre de Can Montfulleda


222 Lledoner de can Pau Bernadó 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

223 Magnòlia de can Bellsolell 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics







229 Pollancre del Corral d'en Forn 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics


231 Xiprer de Monterrey de can Boter 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics







238 Alzina surera de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt







241 Verneda del torrent de l'Oradella i riera de Vallalta 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès











252 Arxiu del Centre Moral 3.2 Patrimoni documental

Fons documental



255 Barraca del Sot de les Basses d'en Sants 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic





























281 Arxiu de Can Bellsolell 3.2 Patrimoni documental

Fons documental







Fons documental

























ANNEX 3. ÍNDEX TIPOLÒGIC



ÍNDEX TIPOLÒGIC

Núm. Denominació Codi Àmbit Tipologia







































































191 Bassa de la Casa Nova d'en Pibernat 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic






255 Barraca del Sot de les Basses d'en Sants 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic






















168 Rellotges de sala o paret fets per la nissaga Roca 2.3 Patrimoni moble Col·lecció







105 Fons d'imatges de l'Arxiu Missé 3.1 Patrimoni documental Fons imatges

182 Fons fotogràfic del Grup fotogràfic 3.1 Patrimoni documental Fons imatges


3.1 Patrimoni documental Fons imatges

71 Arxiu parroquial de Sant Martí 3.2 Patrimoni documental Fons documental

106 Fons documental de l'Arxiu Missé 3.2 Patrimoni documental Fons documental

179 Arxiu històric 3.2 Patrimoni documental Fons documental







252 Arxiu del Centre Moral 3.2 Patrimoni documental Fons documental

281 Arxiu de Can Bellsolell 3.2 Patrimoni documental Fons documental



107 Fons bibliogràfic de l'Arxiu Missé 3.3 Patrimoni documental Fons bibliogràfic


























205 Avinguda de plàtans de Can Jalpí 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

208 Cirerers d’en Roca 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès












241 Verneda del torrent de l'Oradella i riera de Vallalta 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès

















213 Palmera de ventall de can Zariquiei 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics



216 Garrofer de Can Sala de Dalt 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

218 Cedre de l'Atlas de Can Boter 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics


220 Eucaliptus de Can Boter 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

221 Iuca pota d’elefant de la Torre de Can Montfulleda


222 Lledoner de Can Pau Bernadó 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

223 Magnòlia de Can Bellsolell 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics







229 Pollancre del Corral d’en Forn 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics

231 Xiprer de Monterrey de Can Boter 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics



238 Alzina surera de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt







ANNEX 4. ÍNDEX D’ELEMENTS NO FITXATS



ÍNDEX D’ELEMENTS NO FITXATS

DENOMINACIÓ CODI ÀMBIT TIPOLOGIA MOTIU

Can Colomer de la Vila 1.1 Patrimoni immoble Edifici Destruït

Can Pibernat 1.1 Patrimoni immoble Edifici Destruït Can Ton /antic cinema 1.1 Patrimoni immoble Edifici Destruït Restaurant 3 Turons 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Annexos Can Pey 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Can Catà de Baix 1.1 Patrimoni immoble Edifici Destruït i refet de nou Restaurant Can Lluiset 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Ca l'Amar 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Can Pau Roig 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Col·legi Santa Caterina de Siena (actual biblioteca)

1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu

Can Daia 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Ca l'Arnau 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Ca l'Escabellat 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Ca l'Ocellet 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Ca la Pobretq 1.1 Patrimoni immoble Edifici En runes Cal Ranxero 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Cal Rei 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Can Barres 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Can Bernat 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Can Botet 1.1 Patrimoni immoble Edifici Abandonada Can Iscle 1.1 Patrimoni immoble Edifici Enderrocada Can Bufa (Can Fàstucs o Can Julià)

1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu

Can Campeny 1.1 Patrimoni immoble Edifici Molt transformada Can Cintet 1.1 Patrimoni immoble Edifici En runes Can Cot o Can Clariana 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Can Fortuny 1.1 Patrimoni immoble Edifici Molt transformada Can Masó 1.1 Patrimoni immoble Edifici Fora del terme municipal Can Pugep 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Can Quel 1.1 Patrimoni immoble Edifici Desapareguda Can Regàs 1.1 Patrimoni immoble Edifici Transformada Can Roig del Castell 1.1 Patrimoni immoble Edifici Fora del terme municipal Can Seix o Can Vives 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Can Terra 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu La casa de Déu 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu El Quiosc de la Campanya 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Reixac 1.1 Patrimoni immoble Edifici Molt malmesa Vista Alegre o Can Miloca 1.1 Patrimoni immoble Edifici En runes Can Xic Lluís (barraca) 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Can Vilanova 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Can Campeny 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu Can Canícula 1.1 Patrimoni immoble Edifici Element poc significatiu



Cementiri 1.2 Patrimoni immoble Conj. Arquitectònic

Element poc significatiu

Plaça de l'Església 1.2 Patrmoni immoble Conj. Arquitectònic

Poc significatiu

Portalada de Can Castella 1.3 Patrimoni immoble Elem. Arquitectònic

Destruït

Creu de Rupit 1.3 Patrimoni immoble Elem. Arquitectònic

Element poc significatiu

Monument commemoratiu per la Santa Missió de 1912

1.3 Patrimoni immoble Elem. Arquitectònic

Destruït

Parets de delimitació de les rieres 1.3 Patrimoni immoble Elem. Arquitectònic

Poc significatiu

El Molí d'en Gibert 1.3 Patrimoni immoble Elem. Arquitectònic

Desaparegut

El menhir del Plà de les Bruixes 1.3 Patrimoni immoble Elem. Arquitectònic

Fora del terme municipal

Fondo dels Pedrés 1.5 Patrimoni immoble Obra Civil Poc representativa Fondo del Remei 1.5 Patrimoni immoble Obra Civil Poc representativa Fondo de la Casanova 1.5 Patrimoni immoble Obra Civil Poc representativa Mil·liarii romà 2.2 Patrimoni moble objecte Desaparegut Mare de Déu de Valldemaria 2.2 Patrimoni moble objecte Fora del terme municipal Rajoles del pinacle del campanar 2.2 Patrimoni moble objecte Repartides en diverses

cases Fons fotogràfic de Roman Gibert 3.1 Patrimoni documental Fons d'imatges No s'ha pogut visitar

Trobada d'artesans 4.2 Patrimoni immaterial Manifestació Poc representativa Jardí romàntic de Can Gualba 5.1 Patrimoni natural Zona 'interès

natural No s'ha pogut visitar

Font del Remei 5.1 Patrimoni natural Zona 'interès natural

No trobada

Xiprer de Monterrey de Can Sagrera

5.1 Patrimoni natural Zona 'interès natural

Tallat

Ca l’Escorial 1.1 Patrimoni immoble Edifici Desaparegut Ca l’Espàrrech 1.1 Patrimoni immoble Edifici Enderroc previst Torre de Ca l’Espàrrech 1.1 Patrimoni immoble Edifici Enderroc previst

20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 3

Inventari Patrimoni al d' Arenys de Muntpatrimonicultural.diba.cat/uploads/08007/memoria.pdfEl petit...

Documents

Transcript of Inventari Patrimoni al d' Arenys de Muntpatrimonicultural.diba.cat/uploads/08007/memoria.pdfEl petit...