INTRODUCCIÓN AL NEGOCIO MARÍTIMO PESQUERO
32
Pedro Estruga Camacho Licenciado de La Marina Civil Campus de la Mediterrànea Montse Bargalló i Boronat Llicenciada en Ciències del Mar, MSc Economia i Gestió pesquera
-
Upload
pedro-estruga-camacho -
Category
Business
-
view
620 -
download
3
Transcript of INTRODUCCIÓN AL NEGOCIO MARÍTIMO PESQUERO
Pedro Estruga CamachoLicenciado de La Marina Civil
Campus de la Mediterrànea
Montse Bargalló i BoronatLlicenciada en Ciències del Mar, MSc Economia i Gestió pesquera
Pel desenvolupament del curs s’han utilitzat diferents fonts bibliogràfiques i recursos d’informació.
Temari curs Mariner pescador-Escola de Capacitació Nauticopesquera de CatalunyaEstadístiques publicades per la Direcció General de Pesca i Afers MarítimsDocuments de la FAOParlament Europeu, Comissió de PescaAltres recursos i fonts citats en la presentació
Què és la pesca marítima?
La pesca és una activitat econòmica del sector primari, fonamentada en l’explotació de recursos vius marins (R.R.V.V.M.M.) de titularitat pública.
•Una activitat transversal.•L’activitat pesquera existeix perquè hi ha un mercat.•El bon funcionament de l’activitat requereix una gestió adequada a les característiques de la pesquera.
Les dimensions de l’activitat pesquera
Font: Visor información marina del I.E.O.
1. Comitè, Científic, Tècnic i Econòmic per Pesqueries
(STECF)5
A més a més del CGFM, la Unió Europea, mitjançant el propi
Comitè, Científic, Tècnic i Econòmic per Pesqueries (STECF),
l’any 2008 va crear un subgrup de treball específic per l’avaluació
dels recursos pesquers del Mediterrani i Mar Negre, el SG-MED.
5 Font: Comissió europea, https://stecf.jrc.ec.europa.eu
SISTEMA PORTUARI ESPAÑOL:PORTS DE L'ESTAT/AUTORITATS PORTUÀRIES(I)Espanya és el país de la Unió Europea que compta amb major longitud
de costa (8.000 Km.). A més la seva situació geogràfica, propera a l'eix d'una de les rutes marítimes més importants del món, la beneficia d'un major fiançament com a àrea estratègica en el transport marítim
El Sistema Portuari espanyol de titularitat estatal està integrat per 46 ports d'interès general, gestionats per 28 Autoritats Portuàries, la coordinació de les quals i control d'eficiència correspon a l'Organisme Públic Ports de l'Estat, òrgan depenent del Ministeri de Foment i que té atribuïda l'execució de la política portuària del Govern
Pedro Estruga Camacho 7
8
Puertos de Interés General
Pedro Estruga Camacho
SISTEMA PORTUARIO CATALÁN:PORTS DE LA GENERALITAT
Ports de la Generalitat, ens públic subjecte al dret privat creat l'any 1998, a partir de l'aprovació de la llei de Ports de la Generalitat de Catalunya, i adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, dirigeix, planifica i gestiona els ports pesquers, esportius i comercials no concessionats i regula també l'ús de les instal·lacions comercials, culturals, esportives, lúdiques i recreatives vinculades a l'activitat portuària o marítima que afavoreixen l'equilibri econòmic i social dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes. També aplica les mesures correctores apropiades per a la protecció del mitjà natural i de la qualitat de les aigües marítimes
Pedro Estruga Camacho 9
10Pedro Estruga Camacho
• Sistema de retribució a la part:• Modalitat de contractació procedent del Dret consuetudinari
entre tripulants i armadors.• Els treballadors participen del risc empresarial.• Dels ingressos totals (IT) procedents de la venda, se’n
dedueixen els costos variables (CV) i s’obté el Monte Mayor
(MM).• El MM es divideix un 50% per l’armador i l’altre 50% anomenat
monte menor (mm), per la tripulació. Segons ports, pot variar el
percentatge de partició.• El mm es parteix en parts entre tots els tripulants de
l’embarcació. La part a percebre va en funció del càrrec a bord i
es pacta inicialment amb l’armador.• Els ingressos procedents de les captures de reballa, es
parteixen a parts iguals per armador i tripulants.
mm=50%MM
MM=IT-CV Retribució tripulació=part o parts mm + part reballa
Ingressos armador= 50%MM+ part reballa
• La retribució salarial final per la tripulació és la part o parts
corresponents de mm més la part de reballa.• L’armador ingressa el 50% del MM més una part de la
reballa, un cop assumides les despeses fixes empresarials,
n’obté els beneficis nets empresarials.
• La principal despesa variable (CV) és el combustible,
acompanyada de la seguretat social, el menjar, els olis,
lubricants i el gel.
GT: Arqueig brut (Gross Tonnage)
TRB: Arqueig net (Net Registre Tonnage)
CV: Cavalls de vapor.
BFT: Tonyina vermella
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
• Número d’embarcacions i capacitat (28 febrer 2013):
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
L’evolució de la flota entre el període 2003 – 2012:
Eix d’ordenades secundari: arts menors i còmput total.
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
• Notable reducció de la flota.• Destaca la disminució d’arts
menors, seguida de
l’arrossegament.• L’acusat descens en número
d’embarcacions no és
proporcional a la disminució
de capacitat pesquera
(potència: GT, CV).
Dades bioeconòmiques 2012
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Captures en kg. per llotja
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Recaptació en euros per llotja
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Modalitats pesqueres
FONT: European Cetacean Bycatch Campaign. http://www.eurocbc.org
Arrossegament de fons
A Catalunya es coneix amb el nom de bou. Aquestes xarxes no necessiten tenir una gran obertura vertical, però sí horitzontal, per poder escombrar la major quantitat de terreny possible.Captura espècies que normalment viuen en contacte directe amb el fons o molt a prop d’aquest.
Major impacte sobre el fonsSelectivitat: Probabilitat d’una espècie a quedar retinguda al cop d’una xarxa de determinat mallatge.
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Proa
Part davantera del vaixell. Té forma de cunya per evitar la resistència a l’aigua quan es troba en moviment.
Popa
Part posterior del vaixell on hi ha el timó i l’hèlix.
Estris de trincatge
Tensor: combinació de dos cargols de pas trobat i un cos d’unió, que serveix per lligar dos parts i produir una tensió considerable. Solen ser de ferro forjat, acer, llautó i acer inoxidable.
Agulla nàutica
Instrument d’orientació magnètica que ens permet seguir un rumb o una direcció.
Rosa magnètica
La rosa magnètica està dividida en 32 parts. Cada part forma una quarta que té un valor de 11º 15’.
Llums de navegació
S’han de portar encesos des de la posta fins a la sortida del sol i sempre que hi hagi visibilitat reduïda.
Regla 13 del RIPA
Buc que aconsegueix
tot buc que aconsegueixi a un altre es mantindrà apartat de la derrota del buc aconseguit.
Codi ètic del pescador professional
Utilitza exclusivament arts, ormeigs i sistemes de calament autoritzats.Respecta les vedes, les malles, els fons mínims i els horaris.Col·labora amb l'Administració i la comunitat científica.Utilitza arts selectius que minimitzin els rebutjos i que respectin les talles mínimes.Valora i respecta el medi marí.Utilitza sistemes de calament que redueixin al màxim la pèrdua dels arts de pesca i els efectes de la pesca fantasma dels arts perduts o abandonats.Redueix al mínim la quantitat de material a bord que pot transformar-se en deixalles.Equipa el vaixell segons normes i mantén-lo en bones condicions operatives que garanteixin un òptim aprofitament de l'energia i compleix amb les normes de protecció del medi marí i de l'atmosfera.Realitza les pràctiques de postcaptura i comercialització d'acord amb les normes de comerç i higienicosanitàries.
Font: FAO extret de Thompson 1980, http://www.fao.org/docrep/x3900e/x3900e03.htm i modificat.
Consum anual de combustible 14 19 milions Tm 1 – 2,5 milions Tm
Captures / Tm combustible consumit 2 – 5 Tm 10-20 Tm
La reducció de la meitat de la flota mundial suposaria
Desaparició de 100.000 llocs de feina
Desaparició de 7.000.000 – 10.000.000 llocs de feina
SOSTENIBILITAT PESQUERA A NIVELL ECONÒMIC I
SOCIAL
Equipaments ambientals
Per poder fer una bona recollida de residus i fomentar les Bones Pràctiques ambientals en el port i a mar, és imprescindible coordinar tots els agents implicats i disposar dels equipaments ambientals adients per a cada una de les seves activitats: des del subministrament i els serveis fins al manteniment, passant per l’activitat pesquera a mar i al port.
Reben el nom de PUNT NET, que consisteix en una àrea de recollida selectiva, on podem trobar:- Punt Net- Estació ecològica- Estació d’emmagatzematge d’olis- Reixa decantadora del varador- Equips d’emergència
Treball transversal en els àmbits acadèmic, administratiu,
científic, econòmic, social i ONG’s per fer possible una gestió
racional dels recursos vius marins, permeten la recuperació
dels estocs i la seva explotació a nivells saludables, així com
millorar la comercialització.
Fomentar el progrés i transferència tecnològica en l’àmbit
marítim-pesquer. Aprofitar la innovació tecnològica per
desenvolupar una explotació dels recursos naturals més
sostenible i respectuosa ambientalment, així com per generar
noves oportunitats laborals.
En relació a la comercialització:
El 25 de juny de 2013 presentació del Projecte pilot
Fishing&Marketing Box, per part de la DGPAM.
