Introducció: el Segle XVIII i XIX.

El segle XVIII i XIX

Índex

1.L’Antic Règim

1.1. L’absolutisme1.2. La societat estamental1.3. Economia d’Antic Règim:

1.3.1. Agricultura 1.3.2. Artesania 1.3.3. Transports 1.3.4. Comerç


Antic Règim

Felip V -1700-1746Ferran VI-1746-1759Carles III-reformista-

1759-1788Carles IV- 1788-1808Ferran VII- 1814-1833

Els primers Borbons.


Antic Règim

Lluís XIV (1638-1715)


Antic Règim


Antic Règim

Títol de l’obra: La Familia de Carlos IV. Museo del Prado. Francisco de Goya. Madrid.


Antic Règim1.3.1. Agricultura.


Antic Règim

A Catalunya la majoria de terres eren de senyoria laica i/o eclesiàstica de proporcions

mitjanes.

Senyoria territorial Senyoria jurisdiccional• El feu n’era del senyor. • El senyor no n’era el propietari i la seva

funció era governar.

1.3.1. Agricultura.


Antic RègimA Catalunya la majoria de terres eren de

senyoria laica i/o eclesiàstica de proporcions mitjanes.

A Catalunya la pagesia era arrendatària o jornalera.

Emfiteusi

Rabassa morta

Major estabilitat i major producció.

Menor estabilitat i molta precarietat.

1.3.1. Agricultura.


Antic Règim

A Catalunya existeix la transmissió d’herència indivisible.

1.3.1. Agricultura.

El segle XVIII i XIXAntic Règim

1.3.2. Artesania.• Carrer dels Abaixadors: S’hi

establiren i tingueren la casagremial els abaixadors, elsque abaixaven els draps, uncop es van separar delsartesans de llana.

• Carrer dels Agullers: Hitreballaven els menestralsfabricants d’agulles i utensilisper a la pesca.

• Carrer dels Blanquers: Treienels pèls i la llana de les pellsamb un raspall fins a deixar-les "blanques".

(...)

Els Gremis

El segle XVIII i XIXAntic Règim

1.3.2. Artesania.

ManufacturaNova forma de

producció industrial.


Antic Règim1.3.3. Transports.


Antic Règim1.3.4. Comerç.

A) Comerç marítim en grans vaixellsB) Les vies terrestres eren lentes i insegures.

Progressiva desaparició dels bandolers.C) Mercats i fires comarcals (Reus, Vic).D)Monopoli Cadis per comerciar amb Amèrica.E) Carles III, 1778, alliberament del comerç. Estimula la

creació de capital comercial.


• Per què la concentració de poders en unamateixa persona és una tirania? Justificala frase de Montsesquieu: “és necessarique el poder reprimeixi el poder”.


Índex

2. Els primers Borbons espanyols.2.1.Felip V.

2.1.1.Guerra de la Successió. 2.1.2.El Decret de Nova Planta i la

centralització política.

2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat.2.3.Carles IV i la Guerra Gran.


2. Els primers Borbons espanyols.

Felip d’Anjou-Felip V.

1700-1746

Decret de Nova Planta.

Uniformització i centralització

Ferran VI 1746-1759Continua

l’Absolutisme.

Carles III 1759-1788Liberalització comerç. Despotisme il·lustrat.

Carles IV 1788-1807Absolutista. Tractat de Fontainebleau.

Ferran VII 1814-1833Últim Absolutista.

Primer Liberal.

El segle XVIII i XIX2.1.Felip V.

2.1.1.Guerra de la Successió (1700-1714).

Carles II (1665-1700). Monarquia Hispànica. Casa dels Àustria. Morí

sense descendència.



Regnat de Felip II (1556-1598).



Felip d’Anjou. Família Borbó. França. Nèt de Lluís XIV. Model

Absolutista.

Arxiduc Carles Fill de l’emperador Leopold d’Àustria.

Model confederal.

El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.La monarquia borbònica a Espanya.

La Guerra de Successió: causes i conseqüències.

CAUSESMort de Carles II (l’encantat)

sense descendència. Casa dels Àustria.

Suports internacionals i suports interns dins

d’Espanya.

Aspirants

Felip d’Anjou.Casa dels Borbó.

Nét de Lluís XIV. França.

Arxiduc Carles d’Habsburg. Fill de

l'emperador d’Àustria.

França i la Corona de Castella.

ÀustriaHolanda

Gran BretanyaPortugalPrússia

Corona d’Aragó

Gran

Alian

ça de la H

aia 17

01

Conseqüències

Enfrontament militar. 1700-1714

Pau d’Utrecht i de Rastadt 1713-1714

Decret de Nova Planta. 1707 (V). 1711

(Ar). 1716 (Cat).

-Reconeixement de la dinastiaBorbó al tro espanyol.-Pèrdua de l’Imperi espanyol aEuropa.-Cessió de Gibraltar i Menorcaa la Gran Bretanya.

Abolició o supressió prerrogativa de celebrar corts, supressió dels braços i dissolució de les Constitucions pròpies.


2.1.Felip V. 2.1.1.Guerra de la Successió (1700-1714).


2.1.2. El Decret de Nova Planta i la centralització política.

Es van derogar totes lesinstitucions polítiquessignificatives del Principat:la Generalitat, el Consellde Cent, les corts i lesconstitucions, i també elssistemes fiscal, monetari imilitar propi.

11 de setembre de 1714. Derrota catalana.



Decret de Nova Planta (1716). Catalunya.

Decret de Nova Planta (1707). València.

Decret de Nova Planta (1711). Aragó.

Decret de Nova Planta (1715). Mallorca.



L’Articulació de Catalunya en la Monarquia dels Borbó.

REI

Real Audiència

• Organisme suprem de l’administració de justícia.

• Poder consultiu en les decisions de govern

Capità General(Màxima autoritat política imilitar amb poder executiu).

• Representant del monarca.

• Comandant de l’exèrcit.

• Governadorgeneral.

Superintendent(Màxima autoritat fiscal ifinancera).

• Control i

direcció de la

recaptació de

rendes i

impostos.

Reial Cadastre

Impost directe.12 corregiments

Les Institucions de la Monarquia Borbònica durant el regnat de Felip V (1700-1746)

Administració Central

Gabinet (secretaris)

-Estat (1714) -Justícia (1714)

-Afers estrangers (1714) -Guerra (1714)

Hisenda (1754)

Administració Provincial-Capità General -Reial Audiència

–Corregidors-Audiències -Superintendent

Ajuntaments-Alcaldes -Regidors

Nomena

Nomena

Assessoren

Assessoren



1ra. Seguiment del model francès:

centralista i racional (pragmàtic).

Conseqüències del Decret de Nova Planta.



2na. Abolició de les institucions, lleis i

privilegis dels regnes.




3ra. Nou model estatal: el castellà.

Espanya no existeix. Existeix Castella.




4ta. Racionalització de l’administració.

Divisió en províncies governades per un

capità general i regides per una

audiència.


Divisió provincial de 1850. Biblioteca Nacional de España.



5na. Nou sistema

fiscal als territoris:

el cadastre.




6na. Prohibició del

català a l’educació,

serveis religiosos,

administratius i judicials.




7na. Es començà a configurar definitivament l'Estat Espanyol tal com el

coneixem avui, com un estat unitari tant a efectes polítics

com administratiu.



Índex

2. Els primers Borbons espanyols.2.1.Felip V.

2.1.1.Guerra de la Successió. 2.1.2.El Decret de Nova Planta i la centralització política.

2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat.2.3.Carles IV i la Guerra Gran.

El segle XVIII i XIX2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat.

Carlos III, el cazador.

Autor: Francisco de Goya.

Any: 1787. Museo del Prado.

Carles III (1716-1788)

Anys de regnat 1759-1788)


2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat.

Josep II “tot pel poble, però sense el poble”.



Reforma fiscal.Intent d’aplicar el

cadastre a tot l’Espanya.

Fracàs.

La Legislació reformadora.



Reformar el poder de l’església. Controlar la

Inquisició. I es combat que

l’església sigui un poder dins de

l’estat.




Reforma Agrícola.“Informe sobre la ley agraria” dirigit per

Jovellanos.

Fracàs.


“Gaspar Melchor de

Jovellanos”.

Autor: Francisco de Goya.

Any: 1798.



Reforma econòmica.

Impulsar el liberalisme

econòmic a través d’algunes mesures

importants.

Fracàs (?)




El reformisme il·lustrat a Catalunya.


Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1764).

Junta de Comerç (1758).



Motí de Squillace (1766).

Títol:“Imposición de la capa corta y el tricornio”. Litografia de la col·lecció Origen del Motín de Esquilache, autor anònim.


2.3.Carles IV i la Guerra Gran.

Títol La Familia de Carlos IV. Museo del Prado. Madrid.Autor: Francisco de Goya. Any 1800.



Carles IV (1788-1808)Restaura el conservadorisme i els il·lustrats

s’aparten del poder polític.

Manuel Godoy, Duc d'Alcudia 'Príncep de la Pau'. 1801. Francisco de Goya.Reial Acadèmia de San Fernando Madrid, Espanya.



Guerra Gran (1793-1795)

La pau de Basilea (1795)

va posar fi a la guerra i va donar pas a un període

de 13 anys de pau i acords

entre França i Espanya.



Batalla de Trafalgar

(1805)

Enfrontament naval que va tenir lloc al mar i que va suposar la derrota

francoespanyola enfront de la Gran

Bretanya. Destrucció de la flota espanyola.

S’agreuja la crisi de la Hisenda Reial. Situació

Límit.

Pintura de Nicolas Pocock.

Hores abans de l’inici de la Batalla.



Tractat de Fontainebleau (1807)

L’enfonsament de la

Monarquia.



Motí d’Aranjuez (març,1808)

L’arribada al tro de

Fernando VII

Gravat del segle XIXRetrat de Fernando VII , per Vicente López Portaña

(1814-1815). Museo del Prado.



Abdicacions de Baiona (abril, 1808)

L’arribada al tro de Josep I Bonaparte.



Aixecament 2 de maigLa Guerra de la

Independència i/ola guerra del

Francès(1808-1814)

“Los fusilamientos del 3 de mayo” de Francisco de

Goya. Museo del Prado. 1813-14

El 2 de mayo de 1808 en Madrid, o "La lucha con los mamelucos“. Francisco de Goya. 1813-14. Museo del Prado.



Aixecament 2 de maigLa Guerra de la

Independència i/ola guerra del

Francès(1808-1814)

“Masacre en Corea” de Pablo Picasso. Museo Picasso de París. 1951.



Un petit balanç de la Guerra del Francès.

Abolició del règim

senyorial.

Sorgiment dels

afrancesats

Nova oportunitat. Modernització d’Espanya

Retrat de Josep I, per François Gérard, 1808.

Musée national du Château de Fontainebleau




Rebuig a la dominació francesa.

Creació d’unFront patriòtic.

Creacionsde Guerrilles

Creació de la Junta Suprema Central i

d’altres juntes locals.




Tractat de Valençay (1813)




“Francisco de Goya y Lucientes” pintat per Vicente López , 1826.

Sèrie de 82 gravats, anomenada “Los desastres de la Guerra” que Goya pinta entre 1810 i 1820, per mostrar la crueltat de la Guerra.

Museu del Prado.




“Con razón o sin ella” de la sèrie Los desastres de la Guerra.

Estampa 3 “Lo mismo”




Estampa 36 “Tampoco” Estampa 35 “No sé puedesaber por qué”




Estampa 24 “Aún podrán servir”




Estampa 79 “Murió la verdad”




Estampa 33“¿Qué hay que hacer más?”

Estampa 5 “Y son fieras”


Índex

3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals.

a) La primera Constitució Liberal.b) El Trienni liberal: 1820-1823.c) La Independència de les Colònies americanes.



a) La primera Constitució Liberal.

La Junta central

va proposar. Creació de noves Juntes

Dirigir els afers públics

Combatre els francesos

Redactar una constitució pel regne.




Què és una Constitució?

Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen unaorganització o una entitat política. En el cas particular dels Estats, unaconstitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, elsprocediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i delsciutadans.

L’acció desastrosa de Carles IV i la ruïna d’Espanya eren raons suficients pertal de crear una nova llei suprema que garantís un futur més bo.





1 delegat per cada

50.000 habitants.

Obertura de les Corts de Cadis.

Sobirania Nacional.





Junta Superior de Catalunya

va enviar-hi una vintena de

diputats.

Aquests diputats no van

actuar mai de manera

compacta..Antoni de Capmany

(Barcelona 1742- Cadis, 1813)




Promulgació de la Constitució el 19 de març de 1812



a) La primera Constitució Liberal.Característiques de la

Constitució

Declaració de drets humans.

Llibertat de pensament, igualtat.




Constitució

Reconeixement de les llibertats polítiques

(expressió, associació i participació).




Constitució

Sufragi censatari indirecte. Sistema electoral indirecte.

Sobirania nacional.




Constitució

Divisió de poders. Monarquia limitada.

Monarquia Constitucional.Dret a veto.




Constitució

Confessionalitat de l’estat.L’estat i la religió no queden separats.




Constitució

Creació de províncies.El govern interior de les quals eren les

diputacions provincials.




Constitució

Creació d’un exèrcit nacional.Servei obligatori militar.




Constitució

Implantació d’un ensenyament primari, públic i obligatori.




Proclamació de diversos decrets que suprimien les característiques de l’Antic

Règim.



Balanç de la Constitució de Cadis.

Aprovada el 1812 i revocada el 1814.

Trienni Liberal (1820-23).



b) El Trienni liberal: 1820-1823.

Rafael del Riego (1785-1823). General espanyol i polític

liberal.


b) El Trienni liberal: 1820-1823

Moviments revolucionaris (1820).

Congrés de Viena(1815).

Restauració de l’absolutisme.

Creació de la Santa Aliança

Nacionalisme

Liberalisme



Pronunciamiento

Pronunciamiento aLas Cabezas de San Juan.

Aixecament militar liberal on un cap militar espronunciava a favor de la Constitució, i esclatavenrevoltes, sobretot a les ciutats, en suport de lainsurrecció, per tal d’aconseguir forçar un canvi polític.



Restaurar l’obra de Cadis:

Llibertat d’Indústria. Liberalització dels intercanvis

comercials. Abolició dels Gremis.

Supressió de les Senyoriesjurisdiccionals i de les

Primogenitures. DESAMORTITZACIÓ de les terres

de l’església: posar a la venda una sèrie de terres vinculades.

Altres mesures:

Disminució del Delme. Reformes del sistema fiscal. Formació d’ajuntaments i

diputacions electius. Desenvolupar una Milícia

Nacional.

A favor:

Burgesia liberal i les classes populars urbanes.A Catalunya connectava amb àmplies capes socials.

En contra:

Descontentament dels pagesos.No podien accedir a la propietat de les terres.Noblesa i església.


Entrada dels

Cent Mil fills de Sant Lluís.


Fi del

Trienni Liberal

Execució pública a la Plaça de la Cebada, Madrid.

Després de l’execució, el cos fou partit en diferents

trossos per ser un traïdor al rei.


Balanç del període.


Rafael de Riego Martínez de la Rosa

Execució de Torrijos a la playa de San Andrés (Málaga) per Antonio Gisbert Pérez, 1888 (Museo del Prado).Execució de

Luis de Lacy, 1817



c) La Independència de les Colònies americanes.



CAUSES

Desenvolupament d’una Burgesia Criolla.

Exemple de la Independència dels Estats Units (1776).

La Guerra del Francès (1808-1813).

La intransigència de la monarquia absolutista respecte les Colònies.



CONSEQÜÈNCIES

Aquestes guerres van suposar un gran desastre i desgast econòmic.

La pèrdua de les colònies americanes produeix que Espanya entri en una certa decadència.

Es perd un enorme mercat, sobretot per Catalunya.

Els militars espanyols van retornar molt ressentits.



Impuls del desenvolupament

econòmic de Catalunya.

A partir d’aleshores Cuba va

esdevenir la principal

destinació de les

exportacions catalanes.

Catalunya


Índex

4.Les guerres carlines.a- Primera Guerra Carlina: 1833 – 1840

b- Segona Guerra Carlina: 1846 – 1849c- Tercera Guerra Carlina: 1872 – 1876

El règim liberal: progressistes, moderats i carlins.

Les agrupacions polítiques i els seus idearis.

Absolutistes

(Fernandins)

Carlins

(1ª guerra:

1833-40)

Carlins (2ª guerra

o “dels Matiners”:

1846-49)

Carlins (3ª guerra

1872-76)

Afrancesats

(Bonapartistes)

Liberals

Moderats (Mtnez.

de la Rosa)

Moderats

(Narváez)

Monàrquics

(Amadeistes i

Alfonsins)

Exaltats (Riego)

Isabelins

Unió Liberal

(O’Donnell)

Progressistes

(Mendizábal,

Espartero, Prim)

Demòcrates

Republicans:

-Federals (Pi i

Margall)

-Unitaris

(Castelar)

Guerra de la

Independència

1808-1814

Ferran VII

1814-1833

Isabel II

1833-1868

Sexenni

Democràtic

1868-1874

Moderats:Qui són?

Terratinents, comerciants i intel·lectuals

conservadors amb vella noblesa, clero i

militars.

Què volen?

Sobirania compartida Corts-corona, dret

de propietat com a garantia d’ordre i

sufragi censatari restringit, partidaris de

l’autoritat i l’ordre social, drets limitats

(premsa, opinió...) i defensen la

confessionalitat de l’Estat

Progressistes:

Qui són?

Burgesia mitjana i petita, oficialitat mitjana

militar i classes mitjanes urbanes.

Què volen?

Sobirania nacional i predomini del poder

legislatiu, dret de propietat i sufragi

censatari no tan restringit, enfortiment

poders locals, amplis drets individuals,

reforma agrària i limitació de la influència

de l’església.

Demòcrates:Qui són?

Classes populars urbanes.

Què volen?

Sobirania popular, sufragi universal masculí,

cambra única, ampliació drets i llibertats, elecció

ajuntaments i diputacions, presència de l’estat en

l’ensenyament i beneficència. Llibertat de culte.

Republicans:

Defensa de la República com a opció més

democràtica. Caràcter més social i popular.

DOCUMENTACIÓ Història. Segon Batxillerat.

Ref.: R-C2-01-03 Rev.:1

Pàgina 1 de 1


a) Primera Guerra Carlina: 1833 – 1840

La difícil construcció de l’estat liberal (1833-1874).

Ferran VII

(1784-1833)María Cristina de Borbón-

Dos Sicilias (1806-1878)

Què és la Llei Sàlica?Disposició que excloïa deltron les dones de lesfamílies reials i llursdescendents.

Pragmàtica sanció: norma odisposició legal promulgada per un rei ique afecta aspectes fonamentals del'Estat, regulant qüestions com lasuccessió al tron o d'altres. Homacostuma a identificar-les per la data enquè foren decretades.

El segle XVIII i XIXa) Primera Guerra Carlina 1833 – 1840

Regència de Maria Cristina

(1833-40)

Retrat Isabel II.

1846.

Que és la regència?La regència és un període transitori durant el qualuna personalitat (generalment de la família real)exerceix el poder en nom del monarca titular ja siguiperquè aquest és massa jove, per absència del mateix,o per la seva incapacitat per a governar per si mateix.


El carlisme.

“Dios, patria y fueros”

Furs.Conjunt de normes jurídiques,compilació de lleis atorgades pel rei,donat a un municipi, una localitat o unaregió, que es diferencia així de lanormativa general de la resta del país.

Carlos María Isidro Benito de

Borbón y Borbón-Parma (1788 – 1855)


La desamortització de Mendizábal (1836).


b- Segona Guerra Carlina: 1846 – 1849

Guerra dels matiners

Aixecaments a tot Espanya. Només triomfen a

Catalunya.

Crisi econòmica.

Mesures centralitzadores.

Progressiu malestar social a Catalunya.

Carlins, pagesos, obrers, republicans i progressistes.

Carles VI, comte de Montemolín i pretenent carlí al tron espanyol

(1818-1861)


c- Tercera Guerra Carlina: 1872 – 1876

El pretendent Carles VII

(1848-1909

Situació d'interinitat sorgida de la Revolució de Setembre del 1868 i aprofitada pels carlins.

Catalunya, el Maestrat, el País Basc i Navarratornen a ser els escenaris més importants.

Els carlins conquereixen algunes poblacions importants: Estella, la Seu d’Urgell o Olot.

El febrer de 1876 Carles VII passava a França(exili) mentre que Alfons XII entrava a

Pamplona.


El combregar a muntanya. Marià Vayreda i Vila, 1887. Museu d'Art de Girona, Girona

El Liceu. Ramon Casas, 1901-1902. Cercle del Liceu,

Barcelona


c- Tercera Guerra Carlina: 1872 – 1876

'La teixidora o la nena obrera‘. Quadre de Gabriel Planella. Museu de Història de

Catalunya. 1882

Saturn, devorant a un fill. Sèrie “Pintures negres”.

Francisco de Goya. 1819- 1823. Museu del Prado.


Balanç

4. Les guerres carlines.


Índex

5. El Sexenni Revolucionari.1868 – 1874

5. El sexenni Revolucionari 1868-1874.

CAUSES Crisi Financera.

Govern Provisional. Gral. Serrano

Pronunciament Insurrecció de l'exèrcit.

Juntes rev.Pacte d'Ostnde

1867

-Principis Liberalisme progressista.

-Sobirania Nacional i Sufragi Universal.

-Reconeixement de les llibertats.

-Llibertat de culte.

Es declara la Monarquia Constitucional.

Constitució 1869

Monarquia Constitucional

d'Amadeu I de Savoia.

(1871-1873).

Manca de suports polítics.

Crisi Industrial catalana.

Crisi de Subsistència

Crisi Política

Esclat de la 3a Guerra Carlina (1872-1876)

Final del regnat d'Amadeu I

I República Espanyola

(1873-1874)

-Incapacitat per resoldre els problemes.-Manca de

suport social.

Introducció: el Segle XVIII i XIX.

Documents

Transcript of Introducció: el Segle XVIII i XIX.