Introducció

Ciència Objecte: estudi crític del document Finalitat: determinar el seu valor com a

testimoni històric: Història Social Història econòmica Història de la llengua Història general

No és Diplomàcia → És Document No estudia continguts del document (Ciència

de la Documentació) Estudia les formes del document de contingut

jurídic El document jurídic s'ha considerat una font

objectiva del passat històric

Theodor von Sickel : Testimoni escrit (no oral, no icònic) Redactat segons una forma determinada (pel lloc, l'època,

la persona i el negoci) Sobre fets de naturalesa jurídica Cesare Paoli :

Testimoni escrit d'un fet de naturalesa jurídica Realitzat amb observança de formes determinades Destinades a donar-li fe i força de prova

L'erudició mabilloniana coneixia els documents per justificar el patrimoni i els sants de la seva Ordre. El Positivisme per trobar fenòmens evidents del passat

Del concepte de Diploma a la Diplomàtica Escriptura Contingut jurídic Formes i fórmules amb normes precises segons el

lloc, l'època… Diplomàtica és la Ciència:

Objecte : Estudi crític de les formes del Document de contingut jurídic

Finalitat: Determinar el seu valor com a testimoni històric: Història social Història política Història de la Llengua

Va ser donat per Jean Mabillon en el seu De Re Diplomatica Libri Sex

Diploma ve del verb diploo → jo doblego Diploma → díptic → dos tauletes unides per

anelles En l'època Imperial → Document emanat de

l'Emperador o del Senat, amb concessió de la ciutadania (Ius civitatis) o del matrimoni (Ius Connubii) és a dir diplomes militars

En l'Edat Mitja i en el Renaixement: Equival a Privilegi Imperial Document senyorial amb formes i fórmules solemnes

Amb finalitats d'ajuda a la investigació s’amplia: A tots els documents d'arxiu A només els documents preparatoris o que acompanyen

al Diploma, verdader i propi, per als positivistes La Diplomàtica es basa en les formes, no en el

contingut, del Document i pot sistematitzar-les i classificar-les. Els actes documentats són infinits Però repeteixen estructures idèntiques (qui, a qui, què,

com, on i quan) Conseqüentment repeteixen esquemes expressius i

elements formals que recorren a maneres uniformes

La Diplomàtica s'encaminava al document estàtic com a fenomen : Al medieval i al d'Occident A auxiliar l'historiador :

Amb documents amb texts depurats per la crítica Amb col·leccions diplomàtiques per reis, senyors, papes etc.. Amb quadres de classificació i tipus documentals

La Història del Document s'encamina al document dinàmic com a creador d'esquemes mentals i de conducta : Al document de qualsevol època i lloc A fer Història del document :

dins del triangle de la comunicació Com a estructurador de la societat i els seus conceptes. Necessitat d'apòcrifs

pel Papa Silvestre II. com a eina creadora de prestigi i obediència: estratègies suaus i retòriques

del poder

Abans de l'Humanisme: Tècnica per distingir el document autèntic del no

autèntic Es limita a la crítica dels documents coetanis i de la

mateixa tipologia o escrivania o cancelleria. No es dedica als documents antics ni existia un

mètode històric. No hi ha perspectiva històrica, són normes

pràctiques: Corpus Iuris Civilis. Novellae, 73,7. Innocenci III, 4 de setembre de 1198 Alfons X el Savi D'altres

In his temporibus innumeras falsitates in judiciis multis...

Cap. VII: De comparatione litterarum→ Si els testimonis han mort o són absents és necessari: La comparació (collatio) de les escriptures dels que

van subscriure el document original Procedir amb atenció (subtilitas) extrema Jurament del demandant: No consentir engany, que

no ha donat lloc a frau en la comparació i que gens de veritat no s'amaga.

Falsa bola de plom en falses escriptures Fil de bola verdadera s'extreu del tot i se'n posa un altre de nou Butlla verdadera amb fils falsos en falsa escriptura Butlla verdadera amb part de fils falsos i visibles en escriptura

falsa. Butlla verdadera amb document d'escriptures raspades i

interpolades. Butlla totalment palimpsestada amb aigua o vi o calç i reescrita

de nou. Butlla laminada amb una subtil capa blanca i afegida a

l'escriptura palimpsestada. En els set casos es veurà la falsedat per l'estil o dictamen del

text, per la forma de l'escriptura, per la qualitat de la pell, per la unió dels fils, per la forma de lligar-se la bola, pels óculs, etc.

“Cómo debe facer el jugador quando alguna carta mostraren antél en juicio que non fuese fecha por mano de escribano público et la quiseren desechar, diciendo que no fuera fecha por mano de aquel cuyo nombre está escripto en ella”: Si viu l'escrivà: Val el testimoni de l'escrivà encara

que les lletres siguin dissemblants. Ho poden ser per variacions dels temps, canvi de la tinta, canvi de la ploma, per malaltia, per vellesa de l'escrivà

Si no viu l'escrivà: “Haber homes sabidores et entendudos consigo que sepan bien conoscer et entender las formas, et las feguras de las letras e los variamientos dellas”

Els humanistes comencen a tenir un refinat mètode històric no només pràctic i pericial: Petrarca: En 1361 va demostrar a Carles IV la

falsedat d'uns privilegis concedit per Juli Cèsar i Neró a la Casa d'Àustria

Llorenç Valla va ser autor de De fals credita et ementita Constantini donatione declamatio: reclamació sobre la falsedat en la creguda i no desmentida donació de Constantí.

Els autors de la Reforma i la Contrareforma → Els Centuriadors de Magdeburg: Acusació de falsedats documentals dirigides a la Santa Seu, sobretot les Decretals pseudoisidorianes.

L'autonomia temporal del Papat es va fonamentar en documents autèntics i en apòcrifs.

La sobirania política dels Papes es basava en el Constitutum Constantini.

La constitució imperial tenia dues parts: La Confessio: Constantí fa professió de la fe catòlica:

Curació de la lepra, instruït i batejat pel Papa Silvestre.

La Donatio

Donatio: Relata els beneficis que dóna al Papa: Confirma San Silvestre en la Càtedra de Roma Li dóna la supremacia sobre totes les esglésies de

l'orbe, incloent els patriarcats d'Orient. Li dóna al Papa els honors imperials: diadema i

mitra, pal·li creuat sobre l'espatlla, clàmide purpuri, ceptre i altres insígnies pròpies de l'Emperador.

Li dóna el Palau imperial de Letrán Li dóna la senyoria sobre Roma i tot l'Occident:

Romae urbis et omnes Italiae, seu occidentalium regionum províncies, loca et civitates concedimus

Constantí es retira a Bizanci

El testimoni més antic està al Còdex Llatí 2777, de la Biblioteca Nacional de París, datat el segle IX.

Ningú no coneixia el document abans. Otó III (1001) el va rebutjar com escrit imaginari i fals.

Va ser utilitzat pels papes Silvestre II i Lleó IX contra l'emperador Miquel Cerulari.

Gregori VII el va usar en les seves exigències sobre Espanya.

Va ser incorporat a les col·leccions de cànons o Lleis de l'Església i en edicions tardanes del Liber Pontificalis.

Fins al segle XIV ningú no va dubtar de l'autenticitat. Nicolau de Cusa (1432-1433) el va considerar apòcrif. Lorenzo Valla el 1440 va raonar la seva falta

d'autenticitat per defensar el Rei de Nàpols contra el Papa Eugeni IV. Va emprar arguments filològics, històrics i psicològics

Des del segle XIX ningú no dubta de la seva falsedat. Es va idear una altra teoria: La sobirania política dels

Papes provenia dels tractats de Pipí i Carlemany amb els Papes Esteve II i Adrià I.

A Alemanya: De caràcter pràctic i defensa d'interessos De caràcter judicial o afirmació d'un dret davant de la

jurisdicció Exemple: L'arquebisbe de Tréveris contra el monestir

de San Maximí que es considerava fora de la jurisdicció episcopal. Es va donar la raó al primer: els documents merovingis apareixien datats per l’Era de Crist!.

A França i a Bèlgica: Més doctrinal Interès propagandístic reformista i contrareformista Verdadera preocupació científica Exemple la disputa entre bollandistes i maurins.

La congregació dels Benedictins reformats de San Mauro contra la societat científica d'Anvers.

Els Maurins:Des de la seva fundació (1618) es dediquen a l'estudi de diplomes

Funden a Saint Germain de Près , a Paris, una rica i grandiosa biblioteca, sota el càrrec de Juan Lucas Achery (1637).

Aquest el 1664 va cridar dom Jean Mabillon: Fundador de la ciència diplomàtica El 1664 va iniciar l'edició de les Acta Sanctorum Ordinis S.

Benedicti.

Els bollandistas d'Anvers (Bèlgica) 1643: Conceben i inicien una obra més colossal: Acta sanctorum

quotquot toto orbe coluntur. Desglossen els testimonis genuïns i autèntics, que denominen

Actes, purificant l'hagiografia de les escòries de la llegenda. Imprimeixen un volum per cada mes, segons l'ordre del

calendari. El 1675, en el segon tom de les Acta sanctorum Aprilis, Daniel van

Papenbroek va publicar el Propylaeum antiquarium circa veri ac falsi discrimen in vetustis membranis, amb normes per a l'anàlisi dels documents. Titlla de fals un diploma de Dagobert I rei dels francs, al Monestir de

Santa Herminia de Tréveris. Desacredita els diplomes merovingis donats a monestirs i catedrals.

La resposta de Jean Mabillon: la publicació del De rediplomatica libri VI: En Lutecia, any 1681. Encara avui vàlid

Va desencadenar l'admiració de tot Europa i del mateix Papenbroeck

L'anglès George Hickes el va acusar d'ensenyar a fabricar documents falsos els monjos benedictins.

Mabillon va guanyar per les seves fonts i el seu mètode: Haver examinat més documents als rics arxius benedictins Haver distingit categories de documents per cancelleries i per

èpoques. Haver distingit entre caràcters intrínsecs i extrínsecs.

Els maurins davant d'una nova controvèrsia elaboren un tractat per completar a Mabillon: Le Nouveau Traité de diplomatique: Realitzat entre 1750 i 1765 Obra de René Prosper Tassin i Charles Toustain Avui es recorre a ell. Té una excessiva esquematització, a l'estil del

sistema classificatori de Linneo en les Ciències Naturals (gèneres i espècies).

A Alemanya, Espanya, Anglaterra se segueix a Mabillon i al Nouveau Traité

Un impuls nou a Alemanya: L'empresa colossal del MGH Monumenta Germaniae historica

per identificar la nova Alemanya prussiana. Recopilació i edició de les fonts documentals (Monuments)

amb una classificació per cancelleries. Van iniciar la Diplomàtica especial: per cancelleries. S'inicien les col·leccions diplomàtiques:

Es publica el 1831 per Bohmer las Regesta Imperii, on en ordre cronològic es fa un elenc complet dels documents del Sacre Imperi Romà Germànic. Encara avui es continua publicant.

Jaffé el 1851 va publicar les Regesta pontificum Romanorum ab condita Ecclesia ad annum post Christum natum 1189.

Potthas el 1874 va prosseguir amb el Regesta pontificum Romanorum ab anno post Christum natum MCXCVIII ad annum MCCCIV.

Noves aportacions metodològiques a l'escola austríaca-alemanya: Ficker i Sickel Julius Ficker distingeix la gènesi documental per

resoldre qüestions cronològiques contradictòries: l'actio o actuacions: petició, consulta, decisió i la conscriptio o la posada per escrit: minuta, net,

original i còpies Theodor Von Sickel va comparar el dictamen o estil

en l'àmbit d'una cancelleria amb l'altra. Heinrich Brunner es va dedicar per primera vegada

a les escriptures privades realitzades davant de notaris públics.

El segle XVII va néixer la Ciència Diplomàtica, en el XIX està la segona pedra miliar en la disciplina: El romanticisme i l'historicisme hegelià El protagonisme passa a Alemanya Instituts especialitzats:

L'Ecole de Chartes a Paris Institut fur osterreichische Geschictsfoscschung de Viena Els que giren al voltant de l'Archivio Segreto Vaticano, per iniciativa del

papa Lleó XIII L'Escola de Diplomàtica a Madrid, 1856 S'inicia la gran saga de manuals de Diplomàtica que arriba fins a la segona

meitat del segle XX: Breslau, Giry, Paoli, Alain de Bouard, García Villada, Millares Carlo...

Col·leccions diplomàtiques a tots els països europeus, entre ells Espanya, que des de 1902 compta amb Càtedres de Paleografia i Diplomàtica

La segona meitat del segle XX, la historiografia es transforma per un nou enfocament desenvolupat per Ferdinand Braudel. Es posava l'accent en aspectes que la historiografia

monumental havia deixat de costat. Van sorgir les petites històries: de la vida quotidiana, de l'alimentació, de la bogeria, de la

família, de la mort... la Diplomàtica va tenir la seva crisi i va sortir reforçada amb

nous objectius, nous mètodes i nous horitzons. De ciència auxiliar de la Història va passar a ser la petita història del document.

Del concepte estàtic de document, territori de trobada del remot passat des del present es passa al dinàmic.

Jacques Le Goff amplia metodològicament l'estudi del document: "Cap document no és innocent. Ha de ser jutjat.

Tot document és un monument que cal saber desestructurar i desmuntar”

És una cruïlla de camuflaments, ficcions, estratègies de comunicació, de cerimonials, de codis socials, de claus visuals i orals.

El document és transportador de texts (positivistes) però, a més, un estri d'autoritat, idoni per convèncer: És fonamental per al que l'historiador francès, Marc Bloch, va

denominar el vessant burocràtic de l'ordre És un bloquejador de respostes disgregadores de l'estructura

social i política Per a la majoria de les persones del passat les imatges dels

detentadores del Poder (Papes, Emperadors, Reis, Bisbes...) eren més mentals que reals.

Quan al document s'aixeca el teló, quan es veu, es llegeix o se sent, s'exhibeix l'autor absent, que és dramatitzat o representat, i que se surt per la seva imatge o figura ydonea ad movendum, plasmada a través de les formes del document

Fco. Gimeno Blay convida a disseccionar el document per veure: a més del missatge del text, les estratègies

discursives i les estratègies simbòliques de cada societat dirigides als que llegeixen i escriuen

Roger Chartier, Antonio Manuel Hespanha, Michel Foucault i Fernando J. Souza consideren l'exterioritat i interioritat del document: una màquina de fer respecte i submissió en els

receptors i una forma suau per obtenir idèntics fruits sense usar la violència

És l'estratègia del tou softpower per contraposició al dur hardpower.

Es tracta de veure el bimil·lenari i horacià compromís entre l'utile i el dulci de l'aconseguir l'útil al poder pel mig

més dolç, de transmetre idees necessàries, greus i difícils per la

fermosa cobertura com a element eficacíssim de la comunicació d'idees i voluntats,

de l'art de moure en un sentit predeterminat a la societat delectant-la alhora

Per donar eficàcia a la comunicació els autors del document tenien molt clar la separació entre la matèria (els fets documentats) i l'ornamentum o l'escenografia de la retòrica

Alfonso X en la plenitud de l'Edat Mitja ja assenyalava als Oficials reals que les cartes que partien de la seva Cort havien de ser concordants a la majestat Real: S'havien de dictar paraules bones i ben plantades

amb bona lletra, que es pogués bé llegir. Una escenificació escrita del Poder, la majestat i

la saviesa del monarca, que bien semeje que de corte del rey salle e ome entendido lo fizo

A les Partides va recollir una teoria bàsica de la Representació del Poder: estratègies d'Honra al Rei (en fets i dits) dirigides a activar i provocar mecanismes de

submissió i respecte (coneixement de la majestat, amor a la majestat, temor, vergonya i obediència davant de la majestat): Et por ende tal honra como ésta conviene mucho a los pueblos que

la fagan señaladamente a su rey; et esto por muchas razones según desuso disimos: lo uno por la conoscencia quel deben haber, lo otro por el amor, et lo al por el temor, otrosí porque son tenudos del evergonzar et de le obedescer

En l'estil dels dits i escrits dirigits al Poder, s'han d'emprar segons les Partides: si non aquellas palabras que fueren apuestas, et a pro, et

homildosas i deixar a part les que fossin mintrosas et nescias et a

daño et con orgullo.

L'alfonsina General Estoria cita amb gran consideració a la Summa de la Rectorica, un tractat d'Ars dictandi o art de dictar documents, de Gaufrido de Vinosalvo: Gramàtica és fonament d'edifici, camí,

intel·ligència o concepte clar, correcció de paraules.

Dialèctica és paret d'edifici, conductor guia del camí, veritat, fe, subtilesa i agudesa de llenguatge.

Retòrica tanca amb sostre d'estrelles, acompanyant alegre al camí, vestit, persuasió i adorn