INTRODUCCIÓ A LA INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DE L’ARTHISTÒRIA DE L’ART

“Una humanitat sense art seria tan pobra com una naturalesa sense arbres”

Paul Klee

1.1. QUÈ ÉS L’ART ?QUÈ ÉS L’ART ?

S’ha intentat definir l’art al llarg del temps de diverses maneres i no sembla que, en cap cas, s’hagi arribat a una conclusió definitiva.

””Art és tot allò que l’home anomena art”Art és tot allò que l’home anomena art” Dino de FormaggioDino de Formaggio””No existeix ,realment, l’ Art. Només els artistes” No existeix ,realment, l’ Art. Només els artistes” GombrichGombrich””Ha arribat a ser evident que res en art és evident”Ha arribat a ser evident que res en art és evident” Adorno Adorno

El que ningú no sembla negar, malgrat tot, és que l’art són sensacions que,d’una manera o altra, arriben a l’espectador. Sensacions que ens commouen,

ens impressionen, ens provoquen un determinat estat d’ànim..., però per provocar emocions cal que la contemplació travessi un procés

intel·lectual , requereix una formació , un aprenentatge: Saber mirar.Saber mirar.

L’art és abans que res, un procés de contemplació i de reflexió.

Com aprendre a mirar?

Mirar una obra no és només contemplar-la i decidir si ens agrada o no. Darrera de qualsevol imatge ha hi molts més elements dels què s’aprecien en un primer cop d’ull que, gairebé sempre, sol ser l’últim. Hi ha colors, formes, llum, materials, símbols amagats que volen dir alguna cosa, relació entre els elements

Valorar aquest llenguatge requereix un procés de formació que consta bàsicament de tres fases:

a. Cal interpretar aquest llenguatge: Cal saber llegir en les imatges i descobrir els missatges i les intencions de l’autor.

b. Cal conèixer la morfologia amb la que construïm aquest llenguatge

c. S’ha de valorar en relació amb el moment històric, per que l’obra no té sentit fora de l’àmbit de la seva època.

Aquestes fases van completant la formació de Aquestes fases van completant la formació de l’espectador, que una vegada educada la seva l’espectador, que una vegada educada la seva

sensibilitat, està en disposició de convertir-se en un sensibilitat, està en disposició de convertir-se en un adequat receptor, aconseguint que l’obra es mantingui adequat receptor, aconseguint que l’obra es mantingui viva i que transmeti el seu missatge al llarg del tempsviva i que transmeti el seu missatge al llarg del temps.

Recorda: l’anàlisi visual requereix entrenament .

El primer pas és formar la nostra capacitat d’observació, a partir dels elements més complexes relacionats amb l’expressió estètica:

La percepcióLa percepció : procés fonamental per l’anàlisi d’una obra d’art,perquè ens permet delimitar tots els elements formals de l’obra.(Percepció de la forma)

El significat i l’èpocaEl significat i l’època: L’obra no té sentit si no ens vol dir alguna cosa. Cal considerar les condicions socioculturals i econòmiques de l’època,és a dir el seu context històric.

L’estructuraL’estructura: Ens descobreix els diferents components de l’obra d’art i la seva disposició.

L’estilL’estil:: Agrupa obres que tenen determinades afinitats i que corresponen a un determinat temps i espai geogràfic. No obstant és un concepte relatiu donat que no existeixen fronteres exactes entre un estil determinat i el següent , de vegades també poden coincidir en un mateix temps i espai diferents estils.

La percepcióLa percepció

Formes, colors i focus de llumFormes, colors i focus de llum

EstructuraEstructura

Significat i èpocaSignificat i època

Així doncs,l’expressió plàstica( arquitectura, pintura, Així doncs,l’expressió plàstica( arquitectura, pintura,

escultura, disseny, fotografia cinema,música, escultura, disseny, fotografia cinema,música,

dansa...) és una manera de comunicació, una forma dansa...) és una manera de comunicació, una forma

de transmetre missatges a l’espectador. Aquests de transmetre missatges a l’espectador. Aquests

missatges poden ser múltiples i concorden amb el missatges poden ser múltiples i concorden amb el

context històric i cultural de cada època.context històric i cultural de cada època.

Podríem diferenciar els següents missatges i idees:Podríem diferenciar els següents missatges i idees:

Missatge intel·lectualMissatge intel·lectual: quan es tracta de transmetre conceptes abstractes, idees,emocions íntimes,suggestions...lluny sempre de fer-lo mitjançant la figuració real, tracta de transmetre idees i continguts mitjançant imatges no reals com per exemple la pintura cubista, de continguts plenament intel·lectuals

Missatge sensorialMissatge sensorial: Tracta de provocar en l’espectador una emoció o sensació a través de representacions molt reals com per exemple la pintura del renaixement o de l’impressionisme.

Missatge simbòlicMissatge simbòlic:: Són imatges que tenen una segona lectura En aquest sentit les representacions mitològiques o religioses comporten un simbolisme implícit en les seves representacions.

Missatge historicistaMissatge historicista: És quan es representa un fet històric que es vol exaltat, propagar o divulgar, per mitjà de la imatge. Els quadres d’ història del s. XIX tenien sovint aquesta intenció.

Missatge socialMissatge social: Sol anar lligat a un sentit propagandístic d’un determinat poder polític, econòmic... tot demostrant no només la grandiloqüència del seu poder si no també els components ideològics.

Missatge espiritual o religiósMissatge espiritual o religiós: El seu contingut tracta de provocar en l’espectador un sentiment de devoció i fervor religiós. Comporta també un ampli contingut propagandístic.

MISSATGE INTEL·LECTUALMISSATGE INTEL·LECTUAL

MISSATGE SENSORIALMISSATGE SENSORIAL

C. Monet “impression soleil levant”M. Marmontan. Paris 1872

El quadre, com s’indica convenientment, es titula “Impression”, la qual cosa indica que l’autor ha intentat transmetre a l’espectador una determinada impressió. Quina? En aquest cas, es tracta d’entendre alguna cosa o, simplement de contemplar la imatge? Quina percepció preval, la de la vista o la de la reflexió ? Et sembla una imatge realista o no? Per què?

MISSATGE SIMBÒLICMISSATGE SIMBÒLIC

MISSATGE HISTORICISTAMISSATGE HISTORICISTA

Penses que la figura principal està idealitzada? En què ho notes? Quins recursos s’hanutilitzat per aconseguir-ho? Per què es vol idealitzar aquest fet? De què es deu voler ferpropaganda i per què?

Penses que la figura principal està idealitzada? En què ho notes? Quins recursos s’han utilitzat per aconseguir-ho? Per què es vol idealitzar aquest fet?

José de Madrazo“Mort de Viriat” El Prado1808-1818

MISSATGE SOCIALMISSATGE SOCIAL

Et Sembla impressionant? És un element de propaganda política? Per què és tan important aquesta propaganda de la monarquia en aquest moment històric?

L.Le Vau & H.Marsart: Versalles. 1661-1680

Et sembla significatiu de la feina del camp?Representa una part de la societat?

L. Millet: “Les espigolaires”

MISSATGE ESPIRITUAL O RELIGIÓSMISSATGE ESPIRITUAL O RELIGIÓS

Inciten a la devoció religiosa aquestes obres?

G. Fernández: La Pietat. 1616

G. Bernini: Èxtasi de Sta. Teresa 1645

Recorda:• Amb freqüència admirem l’habilitat de l’artista al representar els objectes i el que més agrada són els quadres i les escultures en les que l’objecte representat apareix com si fos de veritat. No es tracta de negar que això és important però cal tenir en compte que la naturalesa pot representar-se de diferents formes.

• Un altre problema sorgeix quan l’obra d’art sembla realitzada de manera “incorrecta”, especialment en les obres properes als nostres dies.

• Ens podrem qüestionar sobre què volem dels artistes dels nostres dies, però de cap de les maneres podrem formular la qüestió de si tenen els coneixements tècnics suficients, perquè estem segurs que sí.

• Caldria, doncs, pensar quan contemplem una obra d’art en la que trobem una falta de correcció l’artista va tenir els seus motius per alterar la forma de l’objecte observat?

• No podem menysprear una obra d’art per estar incorrectament realitzada.

• Els artistes volen veure el món d’una manera nova, sense prejudicis.

• No obstant però no hi ha major obstacle per gaudir de l’ART que els nostres prejudicis.

És això art ?És això art ?

Creus que això és art?

Art ?Art ?

És art? Art ?Art ?

Peces d’art?

Manifestació artística?

Art?

ObreObres des derenorenomm

Ens coneixes?

EL LLENGUATGE DE L’ARTEL LLENGUATGE DE L’ART

URBANISME ARQUITECTURA ESCULTURA PINTURA

URBANISME

Disciplina que estudia la configuració de les diverses tipologies arquitectòniques, monumentals i paisatgístiques en l’espai.

Tipus d’urbanisme: Urbanisme puntual: es

defineix per les places i els petits o grans espais públics creats a les ciutats amb una formulació que determina l’odre de l’espai circumdant.

Ex: Plaça del Campidoglio Miquel Àngel. (Segle XVI)

. L’urbanisme d eles ciutats: explica un concepte més global

que busca relacionar el traçat urbà d’una manera coherent, creant una xarxa de carrers intercomunicats. És el cas de les ciutats radials, ortogonals ciutats ideals o utòpiques.

Exemple: projecte urbanístic de Londres per Cristopher Wren al 1666 i Pla Cerdà per Barcelona segona meitat S XIX.

Urbanisme de paisatges o de jardins: organització coherent d’uns espais complementaris a una vil·la, palau o castell o com a parcs urbans dintre de les ciutats destinats al lleure, al descans i al contacte amb la natura.

Exemple: Jardí del Príncep al Palau d’Aranjuez (segle XVIII)

ARQUITECTURA Art de construir edificis i d’altres estructures físiques amb una determinada concepció de l’espai interior i exterior. Un canvi en la concepció de l’espai implica el naixement d’un nou estil o moviment artístic.

Elements formals: La planta Materials constructius Elements de suport Cobertes La llum i el color El volum La proporció i l’harmonia

La planta: dibuix arquitectònic d’un edifici representat en secció horitzontal. Representa la distribució de l’espai i els seus elements. Sobre la planta es representen els elements de suport de les sostrades. S’estableix un eix predominant en la concepció de l’espai. Eix longitudinal (planta basilical i creu llatina) i eix centralitzat ( plantes circulars i creu grega)

Materials constructius: Condicionen la factura de l’edifici. Entre els materials més utilitzats al llarg de la història trobem la tova, la fusta, la pedra, el maó, el ferro, el vidre...

Elements de suport: Permeten l’elevació de murs i pisos i la construcció de cobertes. Els més significatius són: - la columna ( de secció circular), - el pilar ( de secció poligonal), - el llinda o arquitrau (peça horitzontal que suporta una càrrega i dóna lloc a estructures arquitravades o adovellades), - l’arc (peça corbada de diferents formes que serveixen com a element de suport i ornamentació. Els més freqüents són: mig punt, apuntat o ogival, ferradura, peraltat, de descàrrega i trevolat o conopial), - contraforts i arcbotants ( solució del gòtic per poder aixecar l’edifici)

Reconeixes:Reconeixes:

LA COLUMNALA COLUMNA

EL PILAREL PILAR

L’ARQUITRAUL’ARQUITRAU

Tipus d’arcs

Cobertes

Sistema de tancament de la part superior d’un edifici.Poden ser: Sostrades planes (sense elements corbats), A dos aigües ( amb forma e triangle), Voltes (cobertes arquejades. Les més freqüents són: de

canó, de creueria i d’aresta), Cúpules ( voltes semiesfèriques, normalment cobreixen un

espai quadrat i són suportades per unes peces anomenades trompes o petxines),

Laminades o modulars (a partir de la utilització massiva de nous materials – ferro,vidre,materials plàstics,alumini-)

Cobertes

La llum i el color: Els efectes directes o indirectes de la llum, tant a l’ interior com l’exterior dels edificis, contribueixen a donar una modelació espacial capaç de crear sensacions diverses a l’espectador com per exemple agitació i tensió o serenitat.( per exemple les catedrals gòtiques). També el color anima els murs i els espais.

El volum: El joc de masses i els volums externs d’un edifici també tenen importància estètica o simbòlica. (per exemple un castell simbolitza el poder de l’autoritat mitjançant el seu impressionant volum exterior).

La proporció i l’harmonia: Es tracta d’aconseguir l’equilibri de les proporcions de tot l’edifici, és a dir, l’harmonia. L’exemple més característic és l’arquitectura grega.

ESCULTURAESCULTURAArt d’esculpir. Art que representa les figures en tres dimensions.

TipologiesTipologies Elements formals:

El Material La tècnica i mètode El volum El moviment La composició La proporció La massa La llum El color

TIPOLOGIESTIPOLOGIES Escultura exemptaEscultura exempta ( (tres dimensions) que pot subdividir-se en:

Bust: representació d’una persona del pit en amunt Cap: representació de només el cap d’una persona Dempeus: representació d’una persona dreta Eqüestre: representació d’una persona a cavall Grup: representació de diverses persones o animals Jacent: representació d’una persona tombada Orant: representació d’una persona pregant De mig cos: representació d’una persona des del ventre en

amunt Sedent: representació d’una persona asseguda Tors: representació del cos humà sense el cap ni les extremitats El relleuEl relleu, encara que també de caràcter tridimensional, la imatge

està adherida a un pla i sobresurt d’aquest en més (alt relleu) o menys mesura (baix relleu)

TÈCNICA I MÈTODETÈCNICA I MÈTODE MÈTODE MATERIAL TÈCNICAAfegint Argila,cera,plastilina,guix, Modelat

metall Soldadurafusta. Encolat

Sostraient Pedra EsculpitFusta Talla

Buidant Bronze, Ferro, Plàstic, FosaOr/plata, Ciment

El buidat és un mètode escultòric per usar amb metalls amb la qual les obres es realitzen a partir d'un motlle. Veiem exemplificat la tècnica de la cera perduda.

"L'Àuriga" de Delfos n'és un exemple.

Mètode de sostreure. Diferents estris per treballar la pedra.

Mètode del sostraient. Tècnica esculpit. En aquesta doble imatge es veuen dos tipus d'acabat en el treball de la pedra. La primera té un acabat llis i polit. En la segona s'hi pot apreciar l'acabat del cisell dentat.

Mètode del sostraient. Tècnica de la talla. Una talla romànica: La Majestat Batlló.

Estris per treballar la fusta.

Mètode d'afegir. Serrar i soldar són dues tècniques de l'escultura contemporània. És important destacar l'ús que es fa del buit en l'escultura del segle XX

VOLUMVOLUML’escultura és tridimensional i per aquesta raó comporta volum. Quan només disposa d’un sol punt de vista es diu que la figura està regida per les lleis de la frontalitat, això succeïa quan l’escultura estava supeditada a l’arquitectura com un simple ornament per exemple l’escultura monumental egípcia i l’escultura romànica. Al contrari l’escultura clàssica, gòtica i moderna desenvolupen la seva volumetria.

Príncep Rahotep i la princesa Nofret

MOVIMENTMOVIMENT: Element característic de l’escultura és la disposició, és a dir la sensació de

moviment o de repòs. Hi ha escultures mancades de moviment que busquen una actitud

contemplativa per par de l’espectador. Es tracta de figures rígides, estàtiques, hieràtiques,d’una frontalitat marcada.

Al contrari, quan es vol transmetre una sensació de moviment múltiples recursos: jocs de vol de vestidures, de cabell, multiplicació de les línies de fuga i /o utilització del “contraposto” (alternança simètrica de parts del cos en repòs i parts en moviment).

COMPOSICIÓCOMPOSICIÓ

Aquesta pot adoptar múltiples solucions, encara que sempre predominen dues tendències:

composicions tancades, quan l’escultura es recull sobre si mateixa i limita la seva capacitat de moviment.

Composicions obertes, just al revés,quan l’escultura s’obre cap a l’exterior mitjançant les seves formes, l’organització dels moviment, l‘expressivitat,... i potencia el moviment.

PROPORCIÓPROPORCIÓL’escultura pot basar els seus ideals de bellesa en criteris de

proporcionalitat. Al llarg de la història, la investigació sobre diferents mòduls

de proporcionalitat ha estat constant. No obstant, es parla de proporció

quan una escultura s’aproxima als volums reals.

MASSA, LLUM I COLORMASSA, LLUM I COLOR Massa: El concepte de massa es refereix a la distinta sensació de pes que

provoca una obra escultòrica. Hi ha obres que podem considerar de molta massa, pesants, rotundes, compactes; mentre que d’altres són lleugeres o sense pes, de poca massa. Un cas extrem,de gran genialitat, seria el tractament particular de la massa que alterna la matèria i la no-matèria escultòrica, el buit.

La llum: La utilització de la llum es converteix en un element important de l’escultura perquè, de fet, serveix per modelar, crear volum i moviment, és un factor compositiu més.

El color: És un altre element expressiu que contribueix a destacar el realisme i potenciar la seva expressivitat i valor estètic.

ExerciciLes dues obres desenvolupen un mateix tema, encara que és notable la seva desigualtat.Analitza-les i enumera totes les diferències formals que puguis establir entre les dues.

PINTURAPINTURA”L’art de disposar els colors damunt d’una

superfície” La pintura es sens dubte la més popular de les arts plàstiques. S’acostuma a definir com “l’art de disposar els colors damunt d’una superfície”. Mitjançant pintures, els pobles i imperis primitius i la mateixa societat contemporània han reflectit els simbolismes i les creences de les seves cultures. Des de les coves d’ Altamira ,fins als quadres de l’ informalisme abstracte, no solament han canviat els gustos estètics sinó també les tècniques i els materials que han servit per expressar un determinat missatge.

Elements formalsElements formals.

La matèria pictòricaEls procediments artísticsLa líniaEl volumEl colorLa llumLa composició

MATERIA PICTÒRICAMATERIA PICTÒRICA

Suport: mur, tela, paper, fusta...

Pigments: antigament eren colors naturals extrets de la terra, plantes, fusta cremada, pedres precioses triturades, coral..., ara, però s’han introduït els pigments químics fruits de la societat industrial.

Aglutinants: tradicionalment s’han utilitzat agents aglutinant grassos (la cera, olis), rovells d’ous, aigua i resines. Actualment fem servir aglutinants químics.

Altres: La pintura contemporània ha afegit elements fins ara estranys al llenguatge pictòric, com ara sorres, draps, metalls que proporcionen textures diferents. De vegades la pintura és tan densa de material que es parla de pintura matèrica.

PROCEDIMENTS PICTÒRICS-1PROCEDIMENTS PICTÒRICS-1

El frescEl fresc: és la tècnica pròpia de la pintura mural: Requereix un procés de preparació privi del mur que consisteix en humitejar la paret amb una lletada de calç, (arrebossar la paret amb una barreja d’aigua, sorra i calç).Aquest procés en assecar-se el mur permet la penetració dels pigments i una llarga durabilitat en el temps.

Pintura a l’oliPintura a l’oli:: Utilitza l’oli per dissoldre els colors i dóna una lluentor a la tela. S’utilitza sobre tela o fusta, permet l’ utilització de pinzell molt fins i la possibilitat de superposar capes fines de pintura sobre la tela.

Pintura al trempPintura al tremp:: Utilitza un diluent aquós en l’aglutinant. Fa servir rovell d’ou i coles o gomes vegetals com aglutinant. Preferentment s’utilitza sobre murs i taules , però a diferència del fresc aquesta s’aplica sobre el mur sec i amb el tems aquest s’escrostona.

PROCEDIMENTS PICTÒRICS-2PROCEDIMENTS PICTÒRICS-2

L’aquarel·la:L’aquarel·la: fa servir molta aigua com a diluent i molt poca quantitat d’aglutinant. El suport és generalment paper.

El pastel:El pastel: És una pintura seca,que fa servir llapis especials de colors. Els pigments es mesclen amb una mica d guix i goma. Els suports habituals són el paper, la cartolina o la tela.

PROCEDIMENTS PICTÒRICS-3PROCEDIMENTS PICTÒRICS-3

Gouache o pintura a l’aiguada: (tempera) Fa servir com aglutinant aigua barrejada amb glicerina, goma aràbiga. És similar a l’aquarel·la però més densa.

El dibuix:El dibuix: a partir del s. XV guanya importància per ell mateix. Va ser utilitzat per artistes com Miquel Àngel, Leonardo o Rembrandt.

Encaùstica:Encaùstica: consisteix en una preparació a base de colors diluïts en cera fosa, que fa la funció d’aglutinant.

Gravat:Gravat: Permet reproduir tantes vegades com volem una obra realitzada sobre un motlle a través de l’ impressió.

- Xilografia: fa servir la fusta com a motlle. - Serigrafia: fa servir la tela (seda) com a motlle- Litografia: fa servir la pedra com a motlle- Calcografia: fa servir la planxa metàl·lica com a motlle

PROCEDIMENTS PICTÒRICS-3PROCEDIMENTS PICTÒRICS-3 TÈCNIQUES MÉS RECENTS:TÈCNIQUES MÉS RECENTS:

Acrílics:Acrílics: pintures plàstiques.

El cinestisme:El cinestisme: busca el moviment de la composició i hi introdueix elements afegits i enginys tècnics, tot i que de vegeda es fa servir trucs perspectius i enganys òptics.

Collage:Collage: consisteix en enganxar damunt el suport element de diversa naturalesa, com paper,làmines o objectes.

MatèricaMatèrica: consisteix en l’ús de terres i materials minerals

Tècnica mixta que combina elements pictòrics amb elements quotidians.

Frontal d'altar romànic fet al tremp sobre taula. Aquesta tècnica usa la clara d'ou com a aglutinant.

Pintura romànica feta al fresc sobre la volta de quart d'esfera d'un absis

Pintura sobre mur realitzada a l'encàustica (barreja de ceres, mel...). D'origen romà.

Detall de pintura a l'oli sobre tela.

LA LÍNIA

Permet la identificació i el reconeixement de les formes. Segons el traç en varial’expressió plàstica:

El traç continu i tancat completa una imatge acabada i té un propòsit descriptiu.

El traç gruixut té un caràcter fortament expressiu. El traç obert planteja una intencionalitat imaginativa i poètica. El traç curvilini transmet sempre components sensuals.

El traç predominant en una obra té una significació simbòlica: Si predomina la línia vertical s’identifica, a vegades, amb elevació

mística. Si predomina les línies triangulars predomina la sensació d’equilibri. Si predomina la línia circular, la idea de perfecció.

La línia influeix, també, en el ritme de l’obra.

EL VOLUMEL VOLUM

En realitat es tracte d’una ficció ja que la pintura és sempre bidimensional,

es tracta de “modelar” les imatges mitjançant la llum, el color, la línia , la

perspectiva o els escorços ( quan els efectes de la perspectiva són molt

violents).

LA PERSPECTIVALA PERSPECTIVAPer mitjan de la perspectiva se simula la profunditat (la tercera dimensió).

Perspectiva medievalPerspectiva medieval: Pràcticament inexistent, la distància es representada, a vegades, disminuint la grandària dels objectes que pretenen aparèixer en segon pla.

Perspetiva linialPerspetiva linial: És característica del primer renaixement. La profunditat es crea traçant un feix de ínies que configuren una piràmide, el vèrtex de la qual és el punt de fuga d’aquestes línies. El geometrisme que resulta de la composició encarcara les figures creant la il·lusió visual de profunditat.

Perspectiva aèriaPerspectiva aèria: Gran aportació de Leonardo da Vinci. Té en compte l’esfericitat de l’òrgan visual i considera la importància que té l’existència de l’aire quant a la visió de les coses. A causa d’això:

Es modifiquen els contorns i els perfil dels objectes (sfumato)

Es perd nitidesa quant a la visió amb la distància Els colors empal·lideixen amb la profunditat.

LA PERSPECTIVALA PERSPECTIVA

LA PERSPECTIVALA PERSPECTIVA

EL COLOREL COLOR

L’essència de la pintura és el color.

Primera classificació:

Colors primarisColors primaris: Són els que no poden reduir-se a uns altres colors: groc, vermell i blau.

Colors secundaris o binarisColors secundaris o binaris. Sorgeixen quan els primers es mesclen entre ells: Taronja (vermell + groc), violeta ( vermell+blau), verd ( blau+groc)

ComplementarisComplementaris: blau <> taronja, vermell <> verd, groc <> violeta.

EL COLOR-2EL COLOR-2

Segona classificació:

Colors càlidsColors càlids: groc, taronja i vermell.Els càlids: expandeixen la llum, avancen cap l’espectador, són colors“sortints”, la qual cosa explica que la pintura academicista els fes servirper crear perspectiva en primer pla i que els semàfors els usin perprohibir el pas.

Colors fredsColors freds: violeta, blau i verd.Els freds: absorbeixen la llum, són “entrant” i s’allunyen de l’espectador,per això solen crear profunditat.

D’altra banda els colors estan associats a valors simbòlics lligats aaspectes culturals i psicològics:Blau i blanc <> puresa, groc <> divinitat, vermell <> vida i passió, negre <> mort.

LA LLUMLA LLUMLa llum en pintura és una llum representada, il·lusòria que l’autor pot utilitzar com a element d’expressió o de composició.

la llum diàfana i homogènia transmet sensació d’equilibri i harmonia. La llum contrastada té un caràcter expressiu i dinàmic La llum zenital contribueix a crear composicions ordenades estàtiques. La llum obliqua crea moviment i accentua la profunditat.

LA COMPOSICIÓLA COMPOSICIÓ Determina l’ordenació de tots els elements del llenguatge pictòric en el

conjunt del quadre. És tracta de com s’articulen tots els elements de l’expressió plàstica i de la sensació que ens produeixen. Les possibilitats de composició són ,doncs, gairebé infinites per que hi influeixen aspectes com: perspectiva,llum,color,línia, formes...

Predominen sempre dos tendències:. composicions tancades (els elements plàstics convergeixen cap el centre del quadre <> estabilitat i anulació de moviment). . composicions obertes ( quan divergeixen cap els extrems del quadre <> dinamitzen l’escena, moviment ).. altres composicions:

Piramidals <> harmonia i equilibri (molt utilitzada en l’estil clàssic)

Obliqües <> moviment ( manierisme i barroc) Centrífugues <> tendeixen a tancar la composició i accentuen

la sensació de moviment Centrípetes <> que s’obren, agiten l’escena Simètriques <> estructura ordenada/equilibrada i narrativa Asimètriques / zig-zag <> desequilibri Doble aspa <> obre la composició a traves de diagonals,

dinamitza Combinació de corbes i diagonals <> generen sensacions de

caos i confusió

FI DE LA INTRODUCCIÓFI DE LA INTRODUCCIÓ

A TRAVÉS DE LA MIRADA A TRAVÉS DE LA MIRADA ATENTAATENTAGAUDIU DE L’ARTGAUDIU DE L’ART