Introducció a la llengua internacional esperanto

72
Introducció a la llengua internacional esperanto Quaderns de Formació de la COS

description

Amb aquesta publicació pretenem cobrir un buit en la manca de material didàctic en català en suport paper / www.sindicatcos.cat

Transcript of Introducció a la llengua internacional esperanto

Page 1: Introducció a la llengua internacional esperanto

Introducció a la llengua internacional esperanto

Quaderns de Formació de la COS

Page 2: Introducció a la llengua internacional esperanto

València, maig 2013Edita la Coordinadora Obrera Sindical

2

Page 3: Introducció a la llengua internacional esperanto

Introducció a la llengua internacional esperanto

Quaderns de Formació de la COS3

Page 4: Introducció a la llengua internacional esperanto
Page 5: Introducció a la llengua internacional esperanto

5

Índex

L’esperanto, llengua auxiliar internacional.......................................................pg6

Nocions gramaticals............................................................................................................pg9

Apèndix I: Les setze regles............................................................................................pg23

Apèndix II: Algunes frases útils..............................................................................pg25

Vocabulari esperanto-català......................................................................................pg31

Vocabulari català-esperanto......................................................................................pg50

Per a saber-ne més................................................................................................................pg69

Page 6: Introducció a la llengua internacional esperanto

El 26 de juliol de 1887 el metge Lejzer Ludwik Zamenhof va publicar a Varsòvia amb el pseudònim de doctor Esperanto (= “el qui té esperança”) la seva proposta de Llengua internaci-onal, que de seguida prengué el nom que havia adoptat l’autor per a publicar-la. Els progressos tècnics i la millora de les comunicacions que havia experimentat l’Europa del segle XIX havien fet sentir la necessitat d’una llengua de comunicació internacional. La proposta de Zamenhof no fou pas la primera ni seria tampoc l’última, però en aquesta havia sabut conjuminar elements que podien satisfer les necessitats de grups humans amb problemes lingüístics molt diversos.

El món científic i tècnic necessitava una llengua concebuda racionalment —com el sistema mètric decimal, per exemple—, capaç per a una expressió precisa i que fos compartida per la comunitat internacional; el moviment obrer, aleshores en ascens, sentia la necessitat d’una llen-gua comuna per a coordinar l’internacionalisme proletari, i aquesta havia d’ésser fàcil i ràpida d’aprendre; una llengua neutral, feta de nou, que no fos pròpia de ningú garantia la igualtat entre les diverses comunitats lingüístiques i apareixia com una alternativa a l’imperialisme lingüístic i la colonització cultural.

Per les circumstàncies geogràfiques, socials i humanes d’haver nascut i crescut en un entorn de conflicte entre cultures diferents, el jove Zamenhof tenia d’una gran sensibilitat envers el sofriment causat per la incomprensió entre grups humans que parlen llengües diferents, però la naturalesa també l’havia dotat d’una rara i genial qualitat: el sentiment intuïtiu de com funcio-nen les llengües, les actualment existents o les que es puguin arribar a imaginar. Després d’una llarga gestació en què va simplificar la gramàtica fins que no li cabé en un sol full —les “setze regles”— i un lèxic escollit entre el que comparteixen diverses llengües de cultura, publicà la seva proposta de llengua auxiliar internacional.

«Potser per a ningú en el món com per als treballadors té tanta importància el nostre idioma democràtic, i espero que ells se-ran prest o tard el suport més important a la nostra causa. Els treballadors no experimentaran només la seva utilitat, sinó que sentiran millor que altres l’essència i la idea de l’esperantisme.»

L. L. Zamenhof, Der Arbeiter Esperantist, 1910

6

L’Esperantollengua auxiliar internacional

Page 7: Introducció a la llengua internacional esperanto

7

Durant els primers anys del segle XX es va difondre ràpidament l’interès per l’esperanto, però la primera guerra mundial fou un colp molt dur per al moviment esperantista. L’any 1917 Zamen-hof moria desiŀlusionat.

En el període d’entre guerres fou el moviment obrer qui va prendre la bandera de l’esperantis-me, però la guerra d’Espanya i la segona guerra mundial tornaren a frenar-lo. Durant la guerra freda el moviment es va recloure en si mateix fins que la caiguda del mur de Berlín, l’aparició d’Internet i la mundialització de l’economia ens tornaren a recordar a tots la urgència de trobar alternatives democràtiques a la imposició de llengües imperials.

L’esperanto ha trobat acceptació arreu del món sobretot per raons de tipus ideològic, però també per les seves qualitats lingüístiques. Un dels trets de l’esperanto que primer criden l’atenció és la correspondència entre la pronúncia i l’escriptura, però el fet lingüístic més remarcable que distingeix l’esperanto de la resta de llengües és que la comunitat dels parlants, escampada arreu del món, després de 125 anys, pràcticament no té membres analfabets. Si comparem l’esperanto amb les altres llengües auxiliars internacionals planificades (volapük, interlingua, ido, toki pona, etc.), aquella és l’única que ha reeixit a crear realment una comunitat lingüística i una cultu-ra pròpies. De tot el que es publica en una llengua auxiliar planificada, 99% és en esperanto. Contràriament a les altres llengües construïdes abans o després, l’esperanto va eixir del medi inteŀlectual i social en què havia nascut per a implantar-se en les capes modestes de la societat, i el suport de les classes populars és el que li ha garantit la supervivència.

Un dels tòpics que frivolitzen l’esperanto diu que és una barreja de llengües, una mena de mons-tre de Frankenstein format amb peces preses d’altres llengües. L’esperanto no pretén incorporar tot el que de bo o interessant pugui tenir alguna altra llengua, cosa que el convertiria en un monstre que no seria útil per a res. L’esperanto consisteix en un nucli bàsic de recursos lingüís-tics inspirats en llengües diverses, i a partir d’aquest nucli desenvolupa els seus propis recursos.

Aquest Quadern de Formació que tornem a editar només pretén ser una descripció del funci-onament de la llengua. En realitat això és la part més simple de l’aprenentatge d’una llengua: aprendre una llengua vol dir integrar-se en la comunitat que la parla i descobrir la cultura que produeix.

Açò no és un mètode per a aprendre l’esperanto, sinó una obreta per a assenyalar que hi ha una llengua internacional (= que fa de pont entre les nacions) anomenada esperanto i per a mostrar quins són els seus principals trets com a llengua. Entendre com funciona una llengua no vol dir pas saber-la parlar, es tracta de dos processos d’aprenentatge diferents. Aquest fet, que és veritat per a totes les llengües, sorprèn a la majoria de les persones a causa de la facilitat d’entendre el funcionament de l’esperanto.

Després de conèixer el funcionament de la llengua cal fer l’esforç d’aprendre-la. Per a animar-nos-hi convé recordar el valor propedèutic i diagnòstic de l’esperanto. El valor propedèutic vol dir que l’estudi de l’esperanto facilita l’estudi de qualsevol altra llengua. El valor diagnòstic és un concepte que devem a la professora Neus Moly, pedagoga, esperantista i feminista, i implica

Page 8: Introducció a la llengua internacional esperanto

8

usar l’estudi d’aquesta llengua com a prova abans d’emprendre l’estudi d’una altra, que sens dubte costarà més diners i requerirà més temps i més esforç. Els cursos d’esperanto són barats i requereixen poc de temps. Si segueixes un curs d’esperanto i no te’n surts —no tothom se’n surt— almenys hauràs après que les llengües no fan per a tu i que no cal que gastis ni un cèntim ni que perdis ni un minut intentant aprendre aquella llengua que et fa goig, o que t’han dit que t’ha de fer goig.

Finalment convé recordar que l’esperantisme és un moviment essencialment ideològic en què no és obligatori saber la llengua, però sí que és molt recomanable poder-la entendre —de paraula i per escrit. Si l’esperanto ha superat les altres propostes de llengües auxiliars internacio-nals ha estat perquè ha sabut atraure adeptes i conservar-los al llarg dels anys amb el seu esperit internacionalista i l’acceptació de la diversitat cultural humana, no pas des de la “tolerància” sinó des del respecte. L’esperantisme és l’antídot contra la xenofòbia.

L’opuscle que reeditem, amb addicions i correccions respecte a l’edició de l’any passat, ha estat elaborat a partir dels materials de treball del curs d’esperanto que fem en el Casal Obrer i Popular Francesc Santacatalina, de València, i es basa en l’obra L’esperanto: Gramàtica i vocabulari bàsic, que el grup Ĝirona Espero va publicar al final del decenni dels vuitanta. Expressem el nostre agraïment més sincer a Ĝirona Espero i a ESPERANTO*CAT, que ens facilità l’accés a l’obra.

València, maig 2013

Page 9: Introducció a la llengua internacional esperanto

9

Nocions gramaticals

Alfabet

Consta de 28 lletres:

a b c ĉ d e f g ĝ h ĥ i j ĵ k l m n o p r s ŝ t u ŭ v z

Pronunciació

Totes les lletres es pronuncien i cada lletra té un únic so. La pronunciació de l’esperanto, comparada

amb la del català, és la següent:

Lletra Sona Com en el mot Exemple Traducció

a a mà aŭto cotxe

b b tambor balono globus

c ts potser citrono llimona

ĉ tx escletxa ĉevalo cavall

d d condol domo casa

e e tancada (é) bé, paper erinaco eriçó

f f fil flago bandera

g g velar gat, guerra gitaro guitarra

ĝ tj, tg platja, fetge, puig_alt ĝirafo girafa

h h aspirada hall hundo gos

ĥ j castellana carajillo ĥameleono camaleó

i i dit insulo illa

j i no vocàlica mai, iogurt jodo iode

ĵ j catalana pujar, fugir, peix_blau ĵurnalo diari

k k kamikaze kato gat

l l mal lupo llop

m m mim monto muntanya

n n nan najlo clau (de clavar)

o o tancada (ó) glop, món ombrelo paraigua

p p pap pano pa

r r simple cara robo vestit

s s sorda sac, grossa, els_savis skarabo escarabat

ŝ x caixa ŝipo nau (de navegar)

t t tot tondilo tisores

u u xucrut urso ós

ŭ u semivocal blau, Europa Eŭropo Europa

Nocions gramaticals

Page 10: Introducció a la llengua internacional esperanto

10

v v (no confondre amb

b)

vent vulpo guineu, guilla o rabosa

z s sonora, z casa, trapezi, els_avis zebro zebra

Per a dir el nom de les consonants s’afegeix -o: a, bo, co, ĉo, do, e, fo, go, ĝo...

Accentuació

L’accent gràfic no existeix, i l’accent tònic recau sempre sobre la penúltima vocal. Les vocals són a,

e, i, o, u. La j i la ŭ no ho són pas, sinó que per a pronunciar-se necessiten repenjar-se sobre una

vocal (per exemple, aj, ej, oj, uj, aŭ, eŭ). Exemples (en negreta la síŀlaba on recau l’accent

d’intensitat):

a·mi·ko, te·le·fo·no, li·bro, pi·a·no, fa·mi·li·o, aŭ·to, am·baŭ, ĵaŭ·do, naj·lo, faj·ro

Comparem per exemple, faj·ro (‘foc’) amb fo·i·ro (‘fira’).

Article

L’article determinat té una única forma, la, invariable quant a gènere, nombre i cas. L’article

indeterminat no existeix. L’article és utilitzat quan és conegut o definit el substantiu corresponent.

hundo un gos la hundo el gos

meblo un moble la meblo el moble (conegut o definit)

Mi vidas hundon: Jo veig un gos (qualsevol)

Mi vidas la hundon: Jo veig el gos (de què parlem, que és conegut en el discurs)

Substantius

Acaben sempre en -o. El plural es forma afegint una -j al singular. L’esperanto no té gènere

gramatical: el gènere és tan sols part del significat d’alguns substantius. La major part de

substantius són neutres (aŭto ‘cotxe’, libereco ‘llibertat’), però entre els que es refereixen a

persones o animals n’hi ha també alguns que són masculins (viro ‘home [mascle]’, patro ‘pare’,

edzo ‘marit’, masklo ‘mascle’, reĝo ‘rei’, taŭro ‘brau, toro’) i d’altres que són femenins (damo ‘dama’, matrono ‘matrona’, amozono ‘amàzona’, muzo ‘musa’, femalo ‘femella’).

El sufix -in- forma el femení a partir d’arrels masculines o neutres.

viro home viroj homes virino dona virinoj dones

sinjoro senyor sinjoroj senyors sinjorino senyora sinjorinoj senyores

reĝo rei reĝoj reis reĝino reina reĝinoj reines

El prefix ge- marca que una parella o un grup de persones és format per elements de tots dos sexes.

Mi renkontis gesinjorojn Zamenhof: Vaig trobar el senyor i la senyora Zamenhof.

Gesinjoroj, bonvolu aŭskulti: Senyores i senyors, escolteu, si us plau.

Page 11: Introducció a la llengua internacional esperanto

11

patro pare patrino mare gepatroj pare i mare

edzo marit edzino muller geedzoj marit i muller

filo fill [mascle] filino filla gefiloj fills [d’ambdós sexes]

knabo noi knabino noia geknaboj nois [d’ambdós sexes]

Adjectius

Acaben sempre en -a. El plural es forma afegint una -j al singular. No tenen gènere.

alta knabo noi alt altaj knaboj nois alts

alta knabino noia alta altaj knabinoj noies altes

Adverbis derivats

Acaben sempre en -e: bona ‘bo, bona’ > bone ‘bé’; bela ‘bell -a’ > bele ‘bellament’.

La domo estas sufiĉe bela: La casa és prou bonica.

Arrels i afixos

L’arrel és la part de la paraula que permet, afegint-li terminacions, prefixos i sufixos, formar mots

derivats. Per exemple, l’arrel de paroli (‘parlar’) és parol-. D’ací podem formar: parolo (‘paraula’),

paroli (‘parlar’), parola ‘expressat -ada de paraula’ (parola ordono ‘ordre de paraula’), parolado ‘parlament, discurs’, ekparoli ‘començar a parlar’, etc.

En un diccionari, es registra només un mot com a representant de l’arrel (per exemple, en aquest cas

paroli); això n’abreuja el contingut.

Pronoms personals

mi jo mi legas

ni nosaltres ni atendas

ci tu (ús poc freqüent, sentit infantil, fins i tot despectiu) ci ricevas

vi tu, vós, vostè; vosaltres, vostès vi skribas

li ell (masculí) li donas

ŝi ella (femení) ŝi diras

ĝi ell, ella, allò (neutre) ĝi estas

ili ells, elles ili opinias

si es, se, si (reflexiu) kompreneble per si mem

oni hom, es, se (impersonal) oni parolas Esperanton

Pronoms i adjectius possessius

Es formen afegint una -a als pronoms personals. El plural es forma afegint una -j al singular.

Page 12: Introducció a la llengua internacional esperanto

12

mia meu, meva mia instruisto

nia nostre -a nia koko

cia teu, teva (forma molt poc usada) cia libro

via teu, teva; vostre -a; seu, seva (de vostè[s]) via libro

lia seu, seva (d’ell) lia patro

ŝia seu, seva (d’ella) ŝia tablo

ĝia seu, seva (d’allò) ĝia vosto

ilia llur, seu, seva (d’ells, d’elles) ilia ĉevalo

sia seu, seva (reflexiu) sia lito

onia d’un hom, d’algú oniaj vestaĵoj

Acusatiu

La lletra -n afegida al final d’una paraula (substantiu, adjectiu o pronom) indica que és el

complement directe d’un verb transitiu. Indica sobre què o qui recau l’acció del verb. Exemples:

Mi manĝas panon Menjo pa

Mi kantas belan kanzonon Canto una cançó bonica

Mi kantas belajn kanzonojn Canto (unes) cançons boniques

Mi amas ŝin Jo l’estimo (a ella)

Nin amas ŝi Ella ens estima (a nosaltres)

Kato manĝas fiŝon Un gat es menja un peix

Katon manĝas fiŝo Un peix es menja un gat

Recordem que el complement directe és aquella paraula o grup de paraules que esdevé subjecte

quan l’oració es fa passiva: el pa és menjat per mi, etc.

L’acusatiu també pot aparèixer per a indicar la direcció (amb un verb de moviment) o en certes

expressions de temps. Exemples:

Mi iras Parizon Vaig a París

Mi saltas sur la tablo Salto sobre la taula

Mi saltas sur la tablon Salto (cap a) sobre la taula

La 10.an (= dekan) de februaro El 10 de febrer

Mi dormas la tutan nokton Dormo tota la nit

Verbs

Només hi ha una sola conjugació, sense cap verb irregular. Les terminacions són iguals per a totes

les persones:

Page 13: Introducció a la llengua internacional esperanto

13

-i infinitiu legi llegir

-as present

mi legasvi legasli, ŝi, ĝi legasni legasvi legasili legas

jo llegeixotu llegeixesell/a llegeixnosaltres llegimvosaltres llegiuells/es llegeixen

-is passat mi legis... jo llegia…

-os futur mi legos... jo llegiré…

-us condicional mi legus... jo llegiria…

-u imperatiu

subjuntiu

legu!mi legu

llegeix!, llegiu!que jo llegeixi

Aquestes són les formes simples dels verbs; amb el verb esti i el participi (actiu o passiu) del verb

es formen tots els temps compostos (en activa o en passiva).

Els sufixos dels participis són els següents:

Present Passat Futur

Activa -ant-leganta ‘que llegeix’

-int-leginta ‘que va llegir’

-ont-legonta ‘que llegirà’

Passiva -at-legata ‘que és llegit’

-it-legita ‘que fou llegit’

-ot-legota ‘que serà llegit’

Exemples del verb esti en present amb els tres participis actius:

Mi estas leganta: Jo estic llegint.

Li estas leginta: Ell ha llegit.

Ŝi estas dormonta: Ella ha de dormir.

Exemples del verb esti en passat amb els tres participis actius:

Mi estis leganta: Jo estava llegint.

Li estis leginta: Ell havia llegit.

Ŝi estis dormonta: Ella havia de dormir.

Exemples del verb esti en futur amb els tres participis actius:

Mi estos leganta: Jo estaré llegint.

Li estos leginta: Ell haurà llegit.

Ŝi estos dormonta: Ella haurà de dormir.

Exemples del verb esti en present amb els tres participis passius:

Mi estas amata: Jo sóc estimat.

Li estas amita: Ell ha estat estimat.

Ŝi estas amota: Ella ha de ser estimada.

Page 14: Introducció a la llengua internacional esperanto

14

Exemples del verb esti en passat amb els tres participis passius:Mi estis amata: Jo era estimat.

Li estis amita: Ell havia estat estimat.

Ŝi estis amota: Ella havia de ser estimada.

Exemples del verb esti en futur amb els tres participis passius:Mi estos amata: Jo seré estimat.

Li estos amita: Ell haurà estat estimat.

Ŝi estos amota: Ella haurà de ser estimada.

Gerundi

Els mateixos sufixos dels participis serveixen per a formar el gerundi, però reemplaçant la

terminació d’adjectiu -a per la d’adverbi -e.

legante ‘llegint’

leginte ‘havent llegit’

legonte ‘havent de llegir’

legate ‘essent llegit’

legite ‘havent estat llegit’

legote ‘havent d’ésser llegit’

Preposicions

Indiquen la relació de la paraula o frase on s’aplica amb la resta de l’oració.

al a, cap a

anstataŭ en lloc de, en comptes de

antaŭ davant de, abans de

apud prop de, al costat de

ĉe a, a casa de, entre

ĉirkaŭ al voltant de, entorn de; pels volts de

da de (mesura, quantitat)

de de (procedència, possessió)

dum durant, mentre

ekster fora, fora de

el de (origen, matèria)

en en, dins, dintre

ĝis fins, fins a

inter entre

je a (preposició indeterminada: indica temps o té valor abstracte)

kontraŭ contra, enfront de

Page 15: Introducció a la llengua internacional esperanto

15

Exemples del verb esti en passat amb els tres participis passius:Mi estis amata: Jo era estimat.

Li estis amita: Ell havia estat estimat.

Ŝi estis amota: Ella havia de ser estimada.

Exemples del verb esti en futur amb els tres participis passius:Mi estos amata: Jo seré estimat.

Li estos amita: Ell haurà estat estimat.

Ŝi estos amota: Ella haurà de ser estimada.

Gerundi

Els mateixos sufixos dels participis serveixen per a formar el gerundi, però reemplaçant la

terminació d’adjectiu -a per la d’adverbi -e.

legante ‘llegint’

leginte ‘havent llegit’

legonte ‘havent de llegir’

legate ‘essent llegit’

legite ‘havent estat llegit’

legote ‘havent d’ésser llegit’

Preposicions

Indiquen la relació de la paraula o frase on s’aplica amb la resta de l’oració.

al a, cap a

anstataŭ en lloc de, en comptes de

antaŭ davant de, abans de

apud prop de, al costat de

ĉe a, a casa de, entre

ĉirkaŭ al voltant de, entorn de; pels volts de

da de (mesura, quantitat)

de de (procedència, possessió)

dum durant, mentre

ekster fora, fora de

el de (origen, matèria)

en en, dins, dintre

ĝis fins, fins a

inter entre

je a (preposició indeterminada: indica temps o té valor abstracte)

kontraŭ contra, enfront de

krom a més, llevat de

kun amb, en companyia de

laŭ segons

malgraŭ malgrat, tot i que

per per mitjà de, amb (instrument)

po a raó de

por per a (finalitat)

post després, darrere de

preter més enllà de

pri sobre, referent a

pro a causa de

sen sense

sub sota, sota de

super per damunt de

sur sobre, damunt

tra a través de

trans a l’altra banda de

Connectors

Enllacen oracions. Els més habituals són els següents:

anstataŭ en lloc de, en comptes de

antaŭ ol abans de

aŭ o

ĉar car, donat que

ĉiam kiam sempre que

ĉu interrogativa directa: per ventura?; interrogativa indirecta: si (dubte)

ĉu... ĉu... ja... ja... (disjuntiva)

do doncs

ĝis kiam fins que...

ja veritablement

ju pli... des pli... com més... més...

kaj i (copulativa)

kaj cetere, kaj tiel plu etcètera (kc., ktp)

ke que

kondiĉe ke a condició que

kontraŭe contràriament

Page 16: Introducció a la llengua internacional esperanto

16

krom a més, llevat de

kun amb, en companyia de

laŭ segons

malgraŭ malgrat, tot i que

per per mitjà de, amb (instrument)

po a raó de

por per a (finalitat)

post després, darrere de

preter més enllà de

pri sobre, referent a

pro a causa de

sen sense

sub sota, sota de

super per damunt de

sur sobre, damunt

tra a través de

trans a l’altra banda de

Connectors

Enllacen oracions. Els més habituals són els següents:

anstataŭ en lloc de, en comptes de

antaŭ ol abans de

aŭ o

ĉar car, donat que

ĉiam kiam sempre que

ĉu interrogativa directa: per ventura?; interrogativa indirecta: si (dubte)

ĉu... ĉu... ja... ja... (disjuntiva)

do doncs

ĝis kiam fins que...

ja veritablement

ju pli... des pli... com més... més...

kaj i (copulativa)

kaj cetere, kaj tiel plu etcètera (kc., ktp)

ke que

kondiĉe ke a condició que

kontraŭe contràriament

kvankam encara que

malgraŭ malgrat, tot i que

nek ni

por ke per tal que, a fi que

same kiel així com

se si (condicional)

se nur amb que

sed però; sinó

sekve conseqüentment

tamen tanmateix

Interjeccions

Aĥ! Aĥ! Kiomfoje mi devis reaŭskulti tiun rakonton!

Ai!, quantes vegades he hagut d’escoltar aquesta història!

Aj! Ai! Mia dento! Ai!, la dent!

Ba! Ba! Tio ne eblas! Bah!, això no pot ser!

Ek! Ek! Al la laboro! Vinga!, a la feina!

Ha! Ha! Kial vi tiel ektimis? Ah!, com t’has espantat tant?

He! He! Kion vi havas en la sako? Eh!, què portes dins el sac?

Hej! Hej! Kamarado, helpu min! Ei!, camarada, ajuda’m!

Ho! Ho! Kia malfeliĉo! Oh!, quina desgràcia!

Huj! Huj! kiel rapide vi stiras Ui!, que de pressa que condueixes!

Ve! Ve al ni, ni estas ruinigitaj! Ai de nosaltres, estem arruïnats!

Comparatius

d’igualtat tiel… kiel… tant… com...

de superioritat pli… ol… més… que…

d’inferioritat malpli… ol… menys… que…

Superlatius

absolut tre molt

relatiu de superioritat la plej… el… el més… de…

relatiu de inferioritat la malplej… el… el menys… de...

Page 17: Introducció a la llengua internacional esperanto

17

kvankam encara que

malgraŭ malgrat, tot i que

nek ni

por ke per tal que, a fi que

same kiel així com

se si (condicional)

se nur amb que

sed però; sinó

sekve conseqüentment

tamen tanmateix

Interjeccions

Aĥ! Aĥ! Kiomfoje mi devis reaŭskulti tiun rakonton!

Ai!, quantes vegades he hagut d’escoltar aquesta història!

Aj! Ai! Mia dento! Ai!, la dent!

Ba! Ba! Tio ne eblas! Bah!, això no pot ser!

Ek! Ek! Al la laboro! Vinga!, a la feina!

Ha! Ha! Kial vi tiel ektimis? Ah!, com t’has espantat tant?

He! He! Kion vi havas en la sako? Eh!, què portes dins el sac?

Hej! Hej! Kamarado, helpu min! Ei!, camarada, ajuda’m!

Ho! Ho! Kia malfeliĉo! Oh!, quina desgràcia!

Huj! Huj! kiel rapide vi stiras Ui!, que de pressa que condueixes!

Ve! Ve al ni, ni estas ruinigitaj! Ai de nosaltres, estem arruïnats!

Comparatius

d’igualtat tiel… kiel… tant… com...

de superioritat pli… ol… més… que…

d’inferioritat malpli… ol… menys… que…

Superlatius

absolut tre molt

relatiu de superioritat la plej… el… el més… de…

relatiu de inferioritat la malplej… el… el menys… de...

Page 18: Introducció a la llengua internacional esperanto

18

Numerals

1 unu 11 dek-unu

2 du 12 dek-du

3 tri 20 dudek

4 kvar 21 dudek-unu

5 kvin 30 tridek

6 ses 100 cent

7 sep 200 ducent

8 ok 1000 mil

9 naŭ 2000 du mil

10 dek 3333 tri mil tricent tridek-tri

Els ordinals es formen afegint una -a: unua ‘primer -a’, dua ‘segon -a’, etc.

Els adverbis numerals, afegint una -e: unue ‘primerament’, due ‘en segon lloc’, etc.

Els substantius numerals, afegint una -o: unuo ‘una unitat’, dudeko ‘una vintena’, etc.

Els partitius, afegint -ono: duono ‘una meitat’, kvarono ‘un quart’, etc.

Els múltiples, afegint -oblo: duoblo ‘doble’, trioblo ‘triple’, etc.

Els numerals coŀlectius, afegint -ope: duope ‘de dos en dos’, etc.

Formació de mots

1. Diversos mots poden formar-se d’una mateixa arrel variant la terminació:

frato germà frata fraternal

ami estimar amo amor

feliĉa feliç feliĉe feliçment

2. Les paraules compostes es formen per juxtaposició, coŀlocant al darrere la paraula principal. El

compost Mot1mot2 equival a la perífrasi Mot2 + de + Mot1, Mot2 + en + Mot1, Mot2 + por + Mot1,

etc. El mot que qualifica, posat al davant, sovint perd la terminació:

manĝoĉambro (manĝo + ĉambro) ‘menjador’: cambra de menjar. També podem escriure

manĝ-ĉambropoŝtmarko (poŝto + marko) ‘segell de correus’.

De vegades s’hi posa un guió, per fer més clara la comprensió. Ambdues formes, amb guió o sense,

són correctes.

Fóra incorrecte fer aquesta construcció amb un adjectiu. Per exemple, doma porto no és ‘porta de

casa’, sinó ‘porta domèstica’; infer-porto, ‘porta de l’infern’; infera porto, ‘porta infernal’.

Prefixos

Page 19: Introducció a la llengua internacional esperanto

19

Numerals

1 unu 11 dek-unu

2 du 12 dek-du

3 tri 20 dudek

4 kvar 21 dudek-unu

5 kvin 30 tridek

6 ses 100 cent

7 sep 200 ducent

8 ok 1000 mil

9 naŭ 2000 du mil

10 dek 3333 tri mil tricent tridek-tri

Els ordinals es formen afegint una -a: unua ‘primer -a’, dua ‘segon -a’, etc.

Els adverbis numerals, afegint una -e: unue ‘primerament’, due ‘en segon lloc’, etc.

Els substantius numerals, afegint una -o: unuo ‘una unitat’, dudeko ‘una vintena’, etc.

Els partitius, afegint -ono: duono ‘una meitat’, kvarono ‘un quart’, etc.

Els múltiples, afegint -oblo: duoblo ‘doble’, trioblo ‘triple’, etc.

Els numerals coŀlectius, afegint -ope: duope ‘de dos en dos’, etc.

Formació de mots

1. Diversos mots poden formar-se d’una mateixa arrel variant la terminació:

frato germà frata fraternal

ami estimar amo amor

feliĉa feliç feliĉe feliçment

2. Les paraules compostes es formen per juxtaposició, coŀlocant al darrere la paraula principal. El

compost Mot1mot2 equival a la perífrasi Mot2 + de + Mot1, Mot2 + en + Mot1, Mot2 + por + Mot1,

etc. El mot que qualifica, posat al davant, sovint perd la terminació:

manĝoĉambro (manĝo + ĉambro) ‘menjador’: cambra de menjar. També podem escriure

manĝ-ĉambropoŝtmarko (poŝto + marko) ‘segell de correus’.

De vegades s’hi posa un guió, per fer més clara la comprensió. Ambdues formes, amb guió o sense,

són correctes.

Fóra incorrecte fer aquesta construcció amb un adjectiu. Per exemple, doma porto no és ‘porta de

casa’, sinó ‘porta domèstica’; infer-porto, ‘porta de l’infern’; infera porto, ‘porta infernal’.

Prefixos

bo- Parentiu que resulta del matrimoni: patro ‘pare’ > bopatro ‘sogre’

dis- Disseminació, desunió: doni ‘donar’ > disdoni ‘repartir’

ek- Començament d’acció: krii ‘cridar’ > ekkrii ‘exclamar’

eks- Ex-, que ja no és: kaptito ‘captiu’ > ekskaptito ‘ex-captiu’

fi- Moralment dolent: homo ‘ésser humà’ > fihomo ‘canalla’

ge- Reunió d’ambdós sexes: patro ‘pare’ > gepatroj ‘pares (pare i mare)’

mal- La idea contrària: nova ‘nou nova’ > malnova ‘vell -a’

mis- Erroni, deficient: kompreni ‘comprendre’ > miskompreni ‘comprendre malament’

pra- Remot, llunyà en el temps: historio ‘història’ > prahistorio ‘prehistòria’

re- Repetició: fari ‘fer’ > refari ‘refer’

Page 20: Introducció a la llengua internacional esperanto

20

SufixosEn la taula següent tens els diversos sufixos amb el seu significat.

-aĉ- Mal estat, inutilitat o mala qualitat: libro ‘llibre’ > libraĉo ‘llibrot’.

-ad- 1. Acció telefoni ‘telefonar’ > telefonado ‘telefonada’. 2. Acció contínua, repetida o

habitual: paroli ‘parlar’ > paroladi ‘fer un discurs’.

-aĵ- Cosa concreta: trinki ‘beure’ > trinkaĵo ‘beguda’.

-an- Membre d’un grup, habitant, adepte: komitato ‘comitè’ > komitatano ‘membre d’un

comitè’; urbo ‘ciutat’ > urbano ‘ciutadà’; Parizo ‘París’ > parizano ‘parisenc’; la sama ideo ‘la mateixa idea’ > samideano ‘correligionari’.

-ar- Conjunt d’éssers de la mateixa espècie que formen un tot: arbo ‘arbre’ > arbaro ‘bosc’; homo ‘ésser humà’ > homaro ‘la humanitat’; gazeto ‘gaseta’ > gazetaro ‘la

premsa’.

-ĉj- Diminutiu afectuós masculí: Jozefo ‘Josep’ > Joĉjo ‘Pepet’; patro ‘pare’ > paĉjo ‘papa’.

-ebl- Possibilitat passiva: legi ‘llegir’ > legebla ‘llegible (= que pot ésser llegit)’.

-ec- Idea abstracta, característica: bons ‘bo bona’ > boneco ‘bonesa, bondat’; acida ‘àcid

-a’ > acideco ‘aciditat’.

-eg- Augmentatiu: bona ‘bo bona’ > bonega ‘boníssim -a’; aŭto ‘cotxe’ > aŭtego ‘cotxàs’;

pafilo ‘arma de foc’ > pafilego ‘canó’; ridi ‘riure’ > ridegi ‘riure a grans rialles, petar-

se de riure’; rapide ‘de pressa’ > rapidege ‘molt de pressa’.

-ej- Lloc: aŭto ‘cotxe’ > aŭtejo ‘garatge’; viando ‘carn’ > viandejo ‘carnisseria’.

-em- Inclinació a: babili ‘xerrar’ > babilema ‘xerraire’; voli scii ‘voler saber’ > scivolema

‘curiós -osa’.

-end- Que ha d’ésser: legi ‘llegir’ > legenda ‘llegidor -a, que ha d’ésser llegit -ida’

-er- Part mínima d’una cosa: salo ‘sal’ > salero ‘gra de sal’; mono ‘diners’ > monero

‘moneda [peça de metall]’

-esk-* A la manera de: viro ‘home’ > vireska (= vireca) ‘homenenc -a’.

-estr- Cap, dirigent: urbo ‘ciutat’ > urbestro ‘batlle, alcalde’; ŝipo ‘vaixell’ > ŝipestro ‘capità

de vaixell’

-et- Diminutiu: bela ‘bonic -a’ > beleta ‘boniquet -a’; mano ‘mà’ > maneto ‘maneta’; urbo

‘ciutat’ > urbeto ‘vila’; ridi ‘riure’ > rideti ‘somriure’.

-i- 1. A partir de noms de ciutat o de riu forma noms de país: Alĝero ‘Alger’ > Alĝerio

‘Algèria’. 2. Sinònim de -uj-, forma noms de país a partir de gentilicis: kataluno

‘català’ > Katalunio (= Katalunujo) ‘Catalunya’. 3. Forma noms de ciències,

disciplines o tècniques: filozofo ‘filòsof’ > filozofio ‘filosofia’.

-id- Descendent, fill o rebrot: reĝo ‘rei’ > reĝido ‘príncep’; ĉevalo ‘cavall’ > ĉevalido

‘poltre’.

-ig- Fer que algú o quelcom sigui d’alguna manera o fer que algú faci qualque acció: libera

‘lliure’ > liberiga ‘alliberador -a’; seka ‘sec -a, eixut -a’ > sekigi ‘eixugar’, ‘assecar’;

paroli ‘parlar’ > paroligi ‘fer parlar’.

-iĝ- Canvi d’estat, esdevenir d’una manera determinada: libera ‘lliure’ > liberiĝi ‘alliberar-

se’; komenci ‘començar [tr.]’ > komenciĝi ‘començar [intr.]’.

-il- Instrument: tranĉi ‘tallar’ > tranĉilo ‘ganivet’.

-in- Femení: viro ‘home’ > virino ‘dona’; hundo ‘gos’ > hundino ‘gossa’.

-ind- Que val la pena: miri ‘admirar’ > mirinda ‘admirable’, ridi ‘riure’ > ridinda ‘ridícul

-a’.

-ing- Funda: kandelo ‘candela’ > kandelingo ‘candeler’; glavo ‘glavi, espasa’ > glavingo

‘beina’.

-ism- Doctrina, sistema o hàbit: materio ‘matèria’ > materiismo ‘materialisme’; alkoholo

‘alcohol’ > alkoholismo ‘alcoholisme’.

Page 21: Introducció a la llengua internacional esperanto

21

-ist- 1. Que exerceix un ofici o professió: juro ‘dret’ > juristo ‘jurista’. 2. Que té una afició:

biciklo ‘bicicleta’ > biciklisto ‘ciclista’. 3 Adepte a una doctrina, a una teoria:

kolektiva ‘coŀlectiu -iva’ > kolektivisto ‘coŀlectivista’.

-iv-* Capacitat de fer una cosa: produkti ‘produir’ > produktiva ‘productiu -iva’; krei

‘crear’ > kreiva ‘creatiu -iva’.

-nj- Diminutiu afectuós femení: patrino ‘mare’ > panjo ‘mama’; onklino ‘tia’ > onjo

‘tieta’; Sofio ‘Sofia’ > Sonjo ‘Sònia’.

-obl- Multiplicatiu: tri ‘tres’ > trioblo ‘triple’.

-on- Fracció: du ‘dos dues’ > duono ‘meitat’; kvar ‘quatre’ > kvarono ‘quart’.

-op- Grup de: tri ‘tres’ > triopo ‘trio’

-oz-* Ple de, ric en, que té: poro ‘porus’ > poroza (= porhava, pora) ‘porós -osa’; suko ‘suc’

> sukoza (= sukplena, suka) ‘sucós -osa’.

-uj- 1. Objecte que conté: mono ‘diners’ > monujo ‘portamonedes’; salo ‘sal’ > salujo

‘saler’. 2. Objecte en què es realitza una acció: knedi ‘pastar’ > knedujo ‘pastera’.

3. Arbre que dóna: citrono ‘llimona’ > citronujo (= citronarbo) ‘llimoner’; pomo

‘poma’ > pomujo (= pomarbo) ‘pomera’. 4. Forma noms de país a partir del gentilici:

dano ‘danès’ > Danujo ‘Dinamarca’.

-ul- 1. Individu que té una característica determinada: intelekto ‘inteŀlecte’ > intelektulo

‘inteŀlectual’; unu ‘un’ + okulo ‘ull’ > unuokululo ‘borni’. 2. Forma noms de

classificacions zoològiques i antropològiques: mamo ‘mamella’ > mamulo ‘mamífer’;

nigra ‘negre -a [adj.]’ > nigrulo ‘negre [subst.]’.

-um- Forma derivats que no es poden formar amb cap altre sufix: malvarma ‘fred -a’ >

malvarmumi ‘estar refredat -ada’; plena ‘ple plena’ > plenumi ‘acomplir’; palpebro

‘palpebra’ > palpebrumi ‘parpellejar’; ŝtono ‘pedra’ > ŝtonumi ‘lapidar’; komunumo

‘comunitat’; kalkano ‘taló [del peu] > kalkanumo ‘taló [de la sabata], tacó’.

(*) Els sufixos marcats amb asterisc no són oficials: la gent els usa, però l’Acadèmia d’Esperanto encara no els

ha aprovats.

Page 22: Introducció a la llengua internacional esperanto

22

Correlatius

I-algú

Ki-quin

Ti-aquell

Ĉi-tot

Neni-cap

-Ol’objecte

io‘alguna

cosa’

kio‘què’

tio‘allò’

ĉio‘tot’

nenio‘res’

-Al’espècie

ia‘d’alguna

mena’

kia‘de quina

mena’

tia‘d’aquella

mena

ĉia‘de tota

mena’

nenia‘de cap mena’

-Ul’individu

iu‘algú’,

algun -a’

kiu‘qui’

tiu‘aquell’

ĉiu‘tothom’,

‘tot -a’

neniu‘ningú’, ‘cap’

-ESel posseïdor

ies‘d’algú’

kies‘de qui’

ties‘d’aquell’

ĉies‘de

tothom’

nenies‘de ningú’

-ALla causa

ial‘per alguna

causa’

kial‘per quina

causa’

tial‘per aquella

causa’

ĉial‘per tota

causa’

nenial‘per cap

causa’

-AMel temps

iam‘en algun

temps’

kiam‘quan’

tiam‘en aquell

temps’

ĉiam‘sempre’

neniam‘mai’

-Eel lloc

ie‘en algun

lloc’

kie‘on’

tie‘allí’

ĉie‘arreu’

nenie‘enlloc’

-ENla direcció

ien‘cap

alguna

banda’

kien‘cap a on’

tien‘cap allí’

ĉien‘cap a tot

arreu’

nenien‘cap enlloc’

-ELla manera

iel‘d’alguna

manera’

kiel‘com’

tiel‘així’

ĉiel‘de tota

manera’

neniel‘de cap

manera’

-OMla quantitat

iom‘una mica’

kiom‘quant’

tiom‘tant’

ĉiom‘tot’

neniom‘gens’

Les files de iu, kiu... i ia, kia... formen el plural, com sempre amb -j. I aquestes mateixes i la fila de

io, kio... poden prendre la terminació -n de l’acusatiu.

Page 23: Introducció a la llengua internacional esperanto

23

Gramàtica resumida del Dr. Zamenhof

1. L’esperanto només té l’article determinat la, sense distinció de gènere, nombre ni cas. Manca d’article indeterminat.

2. El nom substantiu acaba en -o. Per a formar el plural s’afegeix una j al singular. La llengua només té dos casos: nominatiu i acusatiu. Aquest últim es forma afegint una -n al nominatiu. Els altres casos es formen mitjançant preposicions (el genitiu amb de (‘de’), el datiu amb al (‘a’), l’ablatiu amb kun o amb altres preposicions, segons el sentit).

3. L’adjectiu acaba en -a. Forma l’acusatiu i el plural com els substantius. El grau comparatiu es forma amb el mot pli (‘més’) , el superlatiu amb plej (‘el més’); per al comparatiu hom utilitza la preposició ol (‘que’).

4. Els adjectius numerals cardinals (no es declinen) són: unu (1), du (2), tri (3), kvar (4), kvin (5), ses (6), sep (7), ok (8), naŭ (9), dek (10), cent (100), mil (1000). Les desenes i les centenes es formen per la simple reunió dels esmentats numerals. Als adjectius numerals cardinals s’afe-geix: la terminació -a de l’adjectiu per a formar els numerals ordinals; -obl- per als múltiples; -on- per als fraccionaris; -op- per als coŀlectius. Po abans dels cardinals forma els distributius.

5. Els pronoms personals són: mi (‘jo’), ci (‘tu’, informal), li (‘ell’), ŝi (‘ella’), ĝi (neutre singu-lar referit a animals o coses), si (‘es, si’, reflexiu), ni (‘nosaltres’), vi (‘tu’, formal; ‘vostè’; ‘vos-altres’; ‘vostès’), ili (‘ells, elles’), oni (‘hom, un, es’). Afegint-los la terminació -a de l’adjectiu es formen els adjectius o pronoms possessius. Els pronoms es declinen com els substantius.

6. El verb no varia segons les persones i els nombres. El present acaba en -as, el passat en -is, el futur en -os, el condicional en -us, l’imperatiu en -u i l’infinitiu en -i. Els participis (amb sentit adjectiu o adverbial) actius prenen el sufix -ant- en present, -int- en passat i -ont- en futur. Els participis passius prenen el sufix -at- en present, -it- en passat i -ot- en futur. La veu passiva es forma amb el verb esti (‘ésser o ser’) i el participi passiu del verb que es conjuga. Les preposici-ons ‘de’ o ‘per’ de l’ablatiu agent es tradueixen per de.

7. L’adverbi acaba en -e. Els seus graus de comparança es formen com els de l’adjectiu.

8. Totes les preposicions regeixen per si mateixes el nominatiu.

Apèndix ILes setze regles

Page 24: Introducció a la llengua internacional esperanto

24

9. Tota paraula es pronuncia de la mateixa manera com s’escriu.

10. L’accent tònic cau sempre sobre la penúltima síŀlaba.

11. Les paraules compostes es formen per la simple reunió dels elements que les formen. En aquelles, la paraula fonamental va sempre al final. Els sufixos i les terminacions es consideren paraules.

12. Si en la frase ja hi ha una paraula negativa no s’escriu l’adverbi ne (‘no’).

13. Per a indicar direcció de moviment, la paraula que indica el lloc on es va porta la terminació de l’acusatiu.

14. Tota preposició té en esperanto un sentit invariable i ben determinat, que fixa la seva ocupa-ció. No obstant això, quan el sentit que volem expressar no indica amb tota claredat quina prepo-sició hem d’emprar, usarem la preposició je, que no té significat propi. Aquesta regla no danya la claredat, perquè en tals casos, totes les llengües empren qualsevol preposició, sense més norma que el costum. En comptes de je es pot emprar també l’acusatiu, si no crea ambigüitat.

15. Les paraules “estrangeres”, o sigui aquelles que la majoria de llengües han tret d’un mateix origen, no sofreixen alteració en passar a l’esperanto, però adopten l’ortografia i les terminaci-ons d’aquesta llengua. No obstant això, de les distintes paraules derivades d’una mateixa arrel, és preferible emprar inalterada solament la paraula fonamental, i formar les altres segons les regles de l’esperanto.

16. Les terminacions -a de l’article i -o del substantiu en singular poden suprimir-se, i substitu-ir-se per un apòstrof.

Page 25: Introducció a la llengua internacional esperanto

25

Apèndix IIAlgunes frases útils

Apèndix II

Algunes frases útils

Expressions bàsiquessaluton holaadiaŭ adéuĝis la revido = ĝis revido = ĝis a reveurebonan matenon bon dia (al matí)bonan tagon bon dia (des de migdia fins a la posta de sol)bonan vesperon bon vespre (a la trobada)bonan nokton bona nit (al comiat)Kiel vi fartas? Com estàs?bone bébonege = tre bone molt bémalbone malamentdankon gràciesne dankinde no es mereixenbonvolu si us plaumi petas us pregomi bedaŭras em sap greugratulon felicitatsbonvenon benvingut -uda -uts -udesbonan apetiton bon profitKiu estas via nomo? Qui és el teu nom?Kiel vi nomiĝas? Com noms? = Com et diuen? = Com te dius?Kiom vi aĝas? Quants anys tens?Ĉu vi parolas Esperante [o Esperanton]? Parles esperanto?Mi parolas iomete. En parlo una miqueta.ne tre bone no gaire béKiel oni dirus ĝin Esperante? Com es diu això en esperanto?Ĉu vi komprenas min? Em comprens?Bonvolu paroli pli malrapide. Si et plau, parla més a poc a poc.Pardonu; mi miskomprenis. Perdó; t’he malentès.Tiu vorto/esprimo estas kontraŭfundamenta. Aqueixa paraula/expressió no pertany al bon

esperanto.ju pli da aĉetantoj, des pli alta la prezo com més compradors més alt és el preuen ordo d’acordvi pravas tens raócerte certamentkompreneble i tantnome = tio estas = t.e. ço és = és a direkskuzu min excuseu-mekiel sciate com és sabutse tion permesas la cirkonstancoj si les circumstàncies ho permetenen realo en realitatkiel oni vidas com es veukiel oni vidas el ĉio antaŭa com es veu de tot l’anteriorse diri la veron a dir verTio ne gravas. Això no té importànciaĈu mi povas helpi vin? Et puc ajudar?

Page 26: Introducció a la llengua internacional esperanto

26

Apèndix II

Algunes frases útils

Expressions bàsiquessaluton holaadiaŭ adéuĝis la revido = ĝis revido = ĝis a reveurebonan matenon bon dia (al matí)bonan tagon bon dia (des de migdia fins a la posta de sol)bonan vesperon bon vespre (a la trobada)bonan nokton bona nit (al comiat)Kiel vi fartas? Com estàs?bone bébonege = tre bone molt bémalbone malamentdankon gràciesne dankinde no es mereixenbonvolu si us plaumi petas us pregomi bedaŭras em sap greugratulon felicitatsbonvenon benvingut -uda -uts -udesbonan apetiton bon profitKiu estas via nomo? Qui és el teu nom?Kiel vi nomiĝas? Com noms? = Com et diuen? = Com te dius?Kiom vi aĝas? Quants anys tens?Ĉu vi parolas Esperante [o Esperanton]? Parles esperanto?Mi parolas iomete. En parlo una miqueta.ne tre bone no gaire béKiel oni dirus ĝin Esperante? Com es diu això en esperanto?Ĉu vi komprenas min? Em comprens?Bonvolu paroli pli malrapide. Si et plau, parla més a poc a poc.Pardonu; mi miskomprenis. Perdó; t’he malentès.Tiu vorto/esprimo estas kontraŭfundamenta. Aqueixa paraula/expressió no pertany al bon

esperanto.ju pli da aĉetantoj, des pli alta la prezo com més compradors més alt és el preuen ordo d’acordvi pravas tens raócerte certamentkompreneble i tantnome = tio estas = t.e. ço és = és a direkskuzu min excuseu-mekiel sciate com és sabutse tion permesas la cirkonstancoj si les circumstàncies ho permetenen realo en realitatkiel oni vidas com es veukiel oni vidas el ĉio antaŭa com es veu de tot l’anteriorse diri la veron a dir verTio ne gravas. Això no té importànciaĈu mi povas helpi vin? Et puc ajudar?Vi estas tre ĝentila. Ets molt amable.laŭ mia opinio al meu parerŝajnas al mi em pareix = em semblaKie vi loĝas? On vius?Kion tio signifas? Què vol dir això?Bonvolu doni al mi vian telefonnumeron. Em dónes el teu número de telèfon?Ĉu vi havas multe da laboro? Tens gaire feina?La paeljo bongustas. La paella ha eixit bona.Tiu knabino tre bele dancas. Aquella noia balla molt bé.Ĉu vi ŝatus trinki bieron? Vols prendre una cervesa?Ĉu vi kredas je la amo je la unua rigardo? Creus en l’amor a primera vista?Ĝi estas nekredeble! És increïble!Tio estas terure! Això és terrible!karaj geamikoj benvolguts amics i benvolgudes amigueskaj laste, sed ne baste, i en darrer lloc, però no menys important,

Anar i venirĈi-semajnfine mi celas iri al la plaĝo. Aquest cap de setmana tinc pensat d’anar a la

platja.Ni ĵus alvenis de la flughaveno. Acabem d’arribar de l’aeroport.Kien ni iras? On anem?Kiu estas la vojo por iri al la placo? Per on puc anar a la plaça?Ekskuzu min; mi devas iri al la necesejo. Excuseu-me; he d’anar a la comuna.

RètolsOni parolas Esperanton = Esperanto parolata Es parla esperanto.Nek milito inter popoloj nek paco inter klasoj Ni guerra entre pobles ni pau entre classesNek Francio nek Hispanio: Kataluna Landaro Ni França ni Espanya: Països Catalans

La mesura del tempslundo dillunsmardo dimartsmerkredo dimecresĵaŭdo dijousvendredo divendressabato dissabtedimanĉo diumengejanuaro generfebruaro febrermarto marçaprilo abrilmajo maigjunio junyjulio juliolaŭgusto agostseptembro setembreoktobro octubrenovembro novembredecembro desembreLa sezonoj de la jaro estas printempo, somero, aŭtuno kaj vintro.

Les estacions de l’any són primavera, estiu, tardor i hivern.

Page 27: Introducció a la llengua internacional esperanto

27

Vi estas tre ĝentila. Ets molt amable.laŭ mia opinio al meu parerŝajnas al mi em pareix = em semblaKie vi loĝas? On vius?Kion tio signifas? Què vol dir això?Bonvolu doni al mi vian telefonnumeron. Em dónes el teu número de telèfon?Ĉu vi havas multe da laboro? Tens gaire feina?La paeljo bongustas. La paella ha eixit bona.Tiu knabino tre bele dancas. Aquella noia balla molt bé.Ĉu vi ŝatus trinki bieron? Vols prendre una cervesa?Ĉu vi kredas je la amo je la unua rigardo? Creus en l’amor a primera vista?Ĝi estas nekredeble! És increïble!Tio estas terure! Això és terrible!karaj geamikoj benvolguts amics i benvolgudes amigueskaj laste, sed ne baste, i en darrer lloc, però no menys important,

Anar i venirĈi-semajnfine mi celas iri al la plaĝo. Aquest cap de setmana tinc pensat d’anar a la

platja.Ni ĵus alvenis de la flughaveno. Acabem d’arribar de l’aeroport.Kien ni iras? On anem?Kiu estas la vojo por iri al la placo? Per on puc anar a la plaça?Ekskuzu min; mi devas iri al la necesejo. Excuseu-me; he d’anar a la comuna.

RètolsOni parolas Esperanton = Esperanto parolata Es parla esperanto.Nek milito inter popoloj nek paco inter klasoj Ni guerra entre pobles ni pau entre classesNek Francio nek Hispanio: Kataluna Landaro Ni França ni Espanya: Països Catalans

La mesura del tempslundo dillunsmardo dimartsmerkredo dimecresĵaŭdo dijousvendredo divendressabato dissabtedimanĉo diumengejanuaro generfebruaro febrermarto marçaprilo abrilmajo maigjunio junyjulio juliolaŭgusto agostseptembro setembreoktobro octubrenovembro novembredecembro desembreLa sezonoj de la jaro estas printempo, somero, aŭtuno kaj vintro.

Les estacions de l’any són primavera, estiu, tardor i hivern.

antaŭhieraŭ despús-ahir = abans-d’ahirhieraŭ ahirhodiaŭ avuimorgaŭ demàpostmorgaŭ despús-demà = demà passatNi interkonsentis eliri morgaŭ je la sepa horo vespere.

Vàrem quedar d’eixir demà a les set del vespre.

je la deka kaj duono a dos quarts d’onzeKioma horo estas? Quina hora és?Je kioma horo? A quina hora?venontsemajne = la venontan semajnon = en la venonta semajno

la setmana que ve = la setmana vinent

pasintsemajne = la pasintan semajnon = en la pasinta semajno

la setmana passada

cî-matene aquest matícî-merkrede aquest dimecresĉi-semajne aquesta setmanaĉi-semajnfine aquest cap de setmanaĉi-monate aquest mescî-jare enguanydum la tuta tago = la tutan tagon (durant) tot lo dia

Noves tecnologiesMi sendos al vi retmesaĝon. Jo t’enviaré un missatge electrònic.Mi enretigos tion. Pujaré això a Internet.program-eraroj, kiuj povas ĝeni komputilistojn

errors de programa que poden ésser moltests per als informàtics

surtabla komputilo ordinador de sobretaulaportebla komputilo = tekkomputilo ordinador portàtilaparataro maquinariprogramaro programarivideokomuniko videoconferènciaBonvolu doni al mi vian retadreson. Si et plau, dóna’m la teva adreça electrònica.Via retpoŝto ne funkcias; bonvolu vidi ĉu via retkesto plenas.

No et funciona el correu electrònic; veges si tens la bústia plena.

retbabiladi xatejarTuj mi sendos al vi la datumojn retpoŝte per kuna dosiero.

Ara t’enviaré les dades per correu electrònic amb un fitxer adjunt.

implicite per defectekrei, malfermi, fermi, viŝi dosieron crear, obrir, tancar, esborrar un fitxerMi celis komunikiĝi kun ŝi per Skajpo, sed misfunkcias la vifion; do ni devos uzi la tujmesaĝilon.

Anava a contactar amb ella per Skype, però el wifi falla; haurem d’usar la missatgeria instantània.

Lluitalandera asembleo assemblea territorialsuperreganta ideologio ideologia dominantla regantaj klasoj les classes dominantsĝenerala striko vaga generalklaskonscio consciència de classeklaskonscia sindikato sindicat de classe

Page 28: Introducció a la llengua internacional esperanto

28

antaŭhieraŭ despús-ahir = abans-d’ahirhieraŭ ahirhodiaŭ avuimorgaŭ demàpostmorgaŭ despús-demà = demà passatNi interkonsentis eliri morgaŭ je la sepa horo vespere.

Vàrem quedar d’eixir demà a les set del vespre.

je la deka kaj duono a dos quarts d’onzeKioma horo estas? Quina hora és?Je kioma horo? A quina hora?venontsemajne = la venontan semajnon = en la venonta semajno

la setmana que ve = la setmana vinent

pasintsemajne = la pasintan semajnon = en la pasinta semajno

la setmana passada

cî-matene aquest matícî-merkrede aquest dimecresĉi-semajne aquesta setmanaĉi-semajnfine aquest cap de setmanaĉi-monate aquest mescî-jare enguanydum la tuta tago = la tutan tagon (durant) tot lo dia

Noves tecnologiesMi sendos al vi retmesaĝon. Jo t’enviaré un missatge electrònic.Mi enretigos tion. Pujaré això a Internet.program-eraroj, kiuj povas ĝeni komputilistojn

errors de programa que poden ésser moltests per als informàtics

surtabla komputilo ordinador de sobretaulaportebla komputilo = tekkomputilo ordinador portàtilaparataro maquinariprogramaro programarivideokomuniko videoconferènciaBonvolu doni al mi vian retadreson. Si et plau, dóna’m la teva adreça electrònica.Via retpoŝto ne funkcias; bonvolu vidi ĉu via retkesto plenas.

No et funciona el correu electrònic; veges si tens la bústia plena.

retbabiladi xatejarTuj mi sendos al vi la datumojn retpoŝte per kuna dosiero.

Ara t’enviaré les dades per correu electrònic amb un fitxer adjunt.

implicite per defectekrei, malfermi, fermi, viŝi dosieron crear, obrir, tancar, esborrar un fitxerMi celis komunikiĝi kun ŝi per Skajpo, sed misfunkcias la vifion; do ni devos uzi la tujmesaĝilon.

Anava a contactar amb ella per Skype, però el wifi falla; haurem d’usar la missatgeria instantània.

Lluitalandera asembleo assemblea territorialsuperreganta ideologio ideologia dominantla regantaj klasoj les classes dominantsĝenerala striko vaga generalklaskonscio consciència de classeklaskonscia sindikato sindicat de classe

Vi estas tre ĝentila. Ets molt amable.laŭ mia opinio al meu parerŝajnas al mi em pareix = em semblaKie vi loĝas? On vius?Kion tio signifas? Què vol dir això?Bonvolu doni al mi vian telefonnumeron. Em dónes el teu número de telèfon?Ĉu vi havas multe da laboro? Tens gaire feina?La paeljo bongustas. La paella ha eixit bona.Tiu knabino tre bele dancas. Aquella noia balla molt bé.Ĉu vi ŝatus trinki bieron? Vols prendre una cervesa?Ĉu vi kredas je la amo je la unua rigardo? Creus en l’amor a primera vista?Ĝi estas nekredeble! És increïble!Tio estas terure! Això és terrible!karaj geamikoj benvolguts amics i benvolgudes amigueskaj laste, sed ne baste, i en darrer lloc, però no menys important,

Anar i venirĈi-semajnfine mi celas iri al la plaĝo. Aquest cap de setmana tinc pensat d’anar a la

platja.Ni ĵus alvenis de la flughaveno. Acabem d’arribar de l’aeroport.Kien ni iras? On anem?Kiu estas la vojo por iri al la placo? Per on puc anar a la plaça?Ekskuzu min; mi devas iri al la necesejo. Excuseu-me; he d’anar a la comuna.

RètolsOni parolas Esperanton = Esperanto parolata Es parla esperanto.Nek milito inter popoloj nek paco inter klasoj Ni guerra entre pobles ni pau entre classesNek Francio nek Hispanio: Kataluna Landaro Ni França ni Espanya: Països Catalans

La mesura del tempslundo dillunsmardo dimartsmerkredo dimecresĵaŭdo dijousvendredo divendressabato dissabtedimanĉo diumengejanuaro generfebruaro febrermarto marçaprilo abrilmajo maigjunio junyjulio juliolaŭgusto agostseptembro setembreoktobro octubrenovembro novembredecembro desembreLa sezonoj de la jaro estas printempo, somero, aŭtuno kaj vintro.

Les estacions de l’any són primavera, estiu, tardor i hivern.

Page 29: Introducció a la llengua internacional esperanto

29

klasbatalo lluita de classesinternaciema solidareco solidaritat internacionalistaagokampo pri internaciaj rilatoj àrea de relacions internacionalspatriarka reĝimo patriarcatla sekretario pri organizo el secretari d’organitzacióla sekretario de tiu organizaĵo el secretari d’aquella organitzacióla Kataluna Landaro els Països CatalansKatalunujo = Katalunio CatalunyaValencilando el País Valenciàla Princlando el Principatlingva demokratio democràcia lingüísticalingva imperiismo imperialisme lingüístickultura koloniado colonització culturalĝendarmo un guàrdia civil (al sud de l’Albera); un

gendarme (al nord de l’Albera); un carrabiner (a l’Alguer)

ĝendarmaro la Guàrdia Civil; la Gendarmeria; els carrabiners

policano un policiapolico la policiapolicejo comissariapolicestro cap de policiakaŝpolicano policia secretakontraŭtumulta polico policia antiavalotsludi la bonan kaj la malbonan policanon jugar al policia bo i el policia dolentIu kamarado ĵus estis arestita. Ĉu vi havas la telefonnumeron de la advokato?

Acaben d’arrestar un company. Tens el telèfon de l’advocat?

Ni interkonsentis por desegni la porteblan afiŝon morgaŭ je la kvina posttagmeze.

Hem quedat a pintar la pancarta demà a les cinc de la vesprada.

Ni iru koncentriĝi antaŭ la banko. Anem a concentrar-nos davant del banc.Endas fari pikedon ĉe la pordo de la ŝparkaso.

Cal fer un piquet a la porta de la caixa d’estalvis.

La kontraŭtumulta polico atakis aktivularon fine de la manifestacio. Ni devas tuj redakti komunikaĵon.

La policia antiavalots ha carregat contra un grup d’activistes al final de la manifestació. Hem de fer de seguida un comunicat.

Nu, mi favoras la unuecon de agon, sed tiaj aĉuloj estas pli hispanaj ol la piĉo de Bernarda

No, si jo estic per la unitat d’acció, però és que eixos tios són més espanyols que el cony de la Bernarda.

La lukto estas la ununura vojo. La lluita és l’únic camí.Vivu Katalunio libera! Visca Catalunya lliure!Vivu l’ ter’! For la malbonan regadon! Visca la terra! Muira el mal govern!

Locucionsfari majstran furzon cagar-laesti pigra kiel testudo [o kiel bradipo] ésser més gos que un pontplenigi vakuon omplir un buitanonci prezon por la kapo de iu posar preu al cap d’algú

ProverbisKiu ne likas, tiu elverŝiĝas. Qui no suma se n’ix.La supra kokino prifekas la malsupran. La gallina de dalt caga la de baix.

antaŭhieraŭ despús-ahir = abans-d’ahirhieraŭ ahirhodiaŭ avuimorgaŭ demàpostmorgaŭ despús-demà = demà passatNi interkonsentis eliri morgaŭ je la sepa horo vespere.

Vàrem quedar d’eixir demà a les set del vespre.

je la deka kaj duono a dos quarts d’onzeKioma horo estas? Quina hora és?Je kioma horo? A quina hora?venontsemajne = la venontan semajnon = en la venonta semajno

la setmana que ve = la setmana vinent

pasintsemajne = la pasintan semajnon = en la pasinta semajno

la setmana passada

cî-matene aquest matícî-merkrede aquest dimecresĉi-semajne aquesta setmanaĉi-semajnfine aquest cap de setmanaĉi-monate aquest mescî-jare enguanydum la tuta tago = la tutan tagon (durant) tot lo dia

Noves tecnologiesMi sendos al vi retmesaĝon. Jo t’enviaré un missatge electrònic.Mi enretigos tion. Pujaré això a Internet.program-eraroj, kiuj povas ĝeni komputilistojn

errors de programa que poden ésser moltests per als informàtics

surtabla komputilo ordinador de sobretaulaportebla komputilo = tekkomputilo ordinador portàtilaparataro maquinariprogramaro programarivideokomuniko videoconferènciaBonvolu doni al mi vian retadreson. Si et plau, dóna’m la teva adreça electrònica.Via retpoŝto ne funkcias; bonvolu vidi ĉu via retkesto plenas.

No et funciona el correu electrònic; veges si tens la bústia plena.

retbabiladi xatejarTuj mi sendos al vi la datumojn retpoŝte per kuna dosiero.

Ara t’enviaré les dades per correu electrònic amb un fitxer adjunt.

implicite per defectekrei, malfermi, fermi, viŝi dosieron crear, obrir, tancar, esborrar un fitxerMi celis komunikiĝi kun ŝi per Skajpo, sed misfunkcias la vifion; do ni devos uzi la tujmesaĝilon.

Anava a contactar amb ella per Skype, però el wifi falla; haurem d’usar la missatgeria instantània.

Lluitalandera asembleo assemblea territorialsuperreganta ideologio ideologia dominantla regantaj klasoj les classes dominantsĝenerala striko vaga generalklaskonscio consciència de classeklaskonscia sindikato sindicat de classe

Page 30: Introducció a la llengua internacional esperanto

30

klasbatalo lluita de classesinternaciema solidareco solidaritat internacionalistaagokampo pri internaciaj rilatoj àrea de relacions internacionalspatriarka reĝimo patriarcatla sekretario pri organizo el secretari d’organitzacióla sekretario de tiu organizaĵo el secretari d’aquella organitzacióla Kataluna Landaro els Països CatalansKatalunujo = Katalunio CatalunyaValencilando el País Valenciàla Princlando el Principatlingva demokratio democràcia lingüísticalingva imperiismo imperialisme lingüístickultura koloniado colonització culturalĝendarmo un guàrdia civil (al sud de l’Albera); un

gendarme (al nord de l’Albera); un carrabiner (a l’Alguer)

ĝendarmaro la Guàrdia Civil; la Gendarmeria; els carrabiners

policano un policiapolico la policiapolicejo comissariapolicestro cap de policiakaŝpolicano policia secretakontraŭtumulta polico policia antiavalotsludi la bonan kaj la malbonan policanon jugar al policia bo i el policia dolentIu kamarado ĵus estis arestita. Ĉu vi havas la telefonnumeron de la advokato?

Acaben d’arrestar un company. Tens el telèfon de l’advocat?

Ni interkonsentis por desegni la porteblan afiŝon morgaŭ je la kvina posttagmeze.

Hem quedat a pintar la pancarta demà a les cinc de la vesprada.

Ni iru koncentriĝi antaŭ la banko. Anem a concentrar-nos davant del banc.Endas fari pikedon ĉe la pordo de la ŝparkaso.

Cal fer un piquet a la porta de la caixa d’estalvis.

La kontraŭtumulta polico atakis aktivularon fine de la manifestacio. Ni devas tuj redakti komunikaĵon.

La policia antiavalots ha carregat contra un grup d’activistes al final de la manifestació. Hem de fer de seguida un comunicat.

Nu, mi favoras la unuecon de agon, sed tiaj aĉuloj estas pli hispanaj ol la piĉo de Bernarda

No, si jo estic per la unitat d’acció, però és que eixos tios són més espanyols que el cony de la Bernarda.

La lukto estas la ununura vojo. La lluita és l’únic camí.Vivu Katalunio libera! Visca Catalunya lliure!Vivu l’ ter’! For la malbonan regadon! Visca la terra! Muira el mal govern!

Locucionsfari majstran furzon cagar-laesti pigra kiel testudo [o kiel bradipo] ésser més gos que un pontplenigi vakuon omplir un buitanonci prezon por la kapo de iu posar preu al cap d’algú

ProverbisKiu ne likas, tiu elverŝiĝas. Qui no suma se n’ix.La supra kokino prifekas la malsupran. La gallina de dalt caga la de baix.Propra opinio ne estas leĝo por alia. La pròpia opinió no és llei per a altri.Longa konsidero savas de sufero. Una llarga reflexió salva de sofriment.Kiu multe parolas, ne multe faras. Més val una acció que un sermó.Kritiki estas facile; fari, malfacile. Criticar és fàcil; fer, difícil.Sama gento, sama sento. Un mateix poble, un mateix sentiment.Propran ĝibon neniu vidas. Cap geperut no es veu el gep.Ju cerbo pli prudenta, des lango pli silenta. Pensar abans de parlar és saviesa.Eĉ bagatelo povas servi al celo. Tota pedra fa paret.Plej bone ridas, kiu laste ridas. Riurà bé qui riurà darrer.Kiu fremdan avidas, propran forperdas. Qui molt abraça poc estreny.Ne laŭdu la tagon antaŭ vespero. No diguis blat fins que no sigui al sac i ben

lligat.

Page 31: Introducció a la llengua internacional esperanto

31

Vocabulariesperanto-català

ĉ > ç

Page 32: Introducció a la llengua internacional esperanto

32

VOCABULARI

ĉ > ç

Aabelo abellaabio avetaboni abonar-seabsurda absurd -aabunda abundantaĉeti compraradiaŭ adéuadmiri admiraradmoni amonestaradori adoraradreso adreçaaero aireafabla afableafero aferafiŝo cartellafranki franquejaragi actuaragokampo camp d’accióagrabla agradableaĝo edatajlo allajn qualsevolakceli accelerarakcidento accidentakiri adquirirakompani acompanyarakordo acordakra agut -udaaktivulo activistaaktoro actoraktuala actualakurata puntualakuŝi parirakvo aiguaal aalia altrealmenaŭ almenysalmozo almoinaalta altalterni alternaraludi aŀludiralumeto llumíambicio ambicióamaso multitud

ambaŭ ambdós -duesami estimaramiko amicamori fer l’amoramplekso amplàriaamuzi divertiranaso ànecangulo angleangulo cantóanĝelo àngelanimo ànimaankaŭ tambéankoraŭ encaraanonci anunciaransero ocaanstataŭ en lloc deantaŭ abansantikva antic -igaaparato aparellaparta aïllat -ada; especialaparteni pertànyerapatio apatiaapenaŭ quasi no, a penesaperi aparèixeraplaŭdi aplaudirapliki aplicarapogi recolzarapoteko farmàciaaprilo abrilaprobi aprovarapud prop deapud al costataraneo aranyaaranĝi arreglararbitra arbitrari -àriaarbo arbreardi cremararesti arrestararĝento argentario àriaarko arcarmeo exèrcitartiklo articlearto artasekuri assegurarasembleo assembleaaserti afirmarasocio associació

VOCABULARI

ĉ > ç

Aabelo abellaabio avetaboni abonar-seabsurda absurd -aabunda abundantaĉeti compraradiaŭ adéuadmiri admiraradmoni amonestaradori adoraradreso adreçaaero aireafabla afableafero aferafiŝo cartellafranki franquejaragi actuaragokampo camp d’accióagrabla agradableaĝo edatajlo allajn qualsevolakceli accelerarakcidento accidentakiri adquirirakompani acompanyarakordo acordakra agut -udaaktivulo activistaaktoro actoraktuala actualakurata puntualakuŝi parirakvo aiguaal aalia altrealmenaŭ almenysalmozo almoinaalta altalterni alternaraludi aŀludiralumeto llumíambicio ambicióamaso multitud

ambaŭ ambdós -duesami estimaramiko amicamori fer l’amoramplekso amplàriaamuzi divertiranaso ànecangulo angleangulo cantóanĝelo àngelanimo ànimaankaŭ tambéankoraŭ encaraanonci anunciaransero ocaanstataŭ en lloc deantaŭ abansantikva antic -igaaparato aparellaparta aïllat -ada; especialaparteni pertànyerapatio apatiaapenaŭ quasi no, a penesaperi aparèixeraplaŭdi aplaudirapliki aplicarapogi recolzarapoteko farmàciaaprilo abrilaprobi aprovarapud prop deapud al costataraneo aranyaaranĝi arreglararbitra arbitrari -àriaarbo arbreardi cremararesti arrestararĝento argentario àriaarko arcarmeo exèrcitartiklo articlearto artasekuri assegurarasembleo assembleaaserti afirmarasocio associació

VOCABULARI

ĉ > ç

Aabelo abellaabio avetaboni abonar-seabsurda absurd -aabunda abundantaĉeti compraradiaŭ adéuadmiri admiraradmoni amonestaradori adoraradreso adreçaaero aireafabla afableafero aferafiŝo cartellafranki franquejaragi actuaragokampo camp d’accióagrabla agradableaĝo edatajlo allajn qualsevolakceli accelerarakcidento accidentakiri adquirirakompani acompanyarakordo acordakra agut -udaaktivulo activistaaktoro actoraktuala actualakurata puntualakuŝi parirakvo aiguaal aalia altrealmenaŭ almenysalmozo almoinaalta altalterni alternaraludi aŀludiralumeto llumíambicio ambicióamaso multitud

ambaŭ ambdós -duesami estimaramiko amicamori fer l’amoramplekso amplàriaamuzi divertiranaso ànecangulo angleangulo cantóanĝelo àngelanimo ànimaankaŭ tambéankoraŭ encaraanonci anunciaransero ocaanstataŭ en lloc deantaŭ abansantikva antic -igaaparato aparellaparta aïllat -ada; especialaparteni pertànyerapatio apatiaapenaŭ quasi no, a penesaperi aparèixeraplaŭdi aplaudirapliki aplicarapogi recolzarapoteko farmàciaaprilo abrilaprobi aprovarapud prop deapud al costataraneo aranyaaranĝi arreglararbitra arbitrari -àriaarbo arbreardi cremararesti arrestararĝento argentario àriaarko arcarmeo exèrcitartiklo articlearto artasekuri assegurarasembleo assembleaaserti afirmarasocio associació

Page 33: Introducció a la llengua internacional esperanto

33

aspekto aspecteaspiri aspirarataki atacaratendi esperaratenta atent -aatesti testimoniaratingi assolir, atènyeraŭ oaŭdi escoltaraŭgusto agostaŭskulti escoltaraŭto cotxeaŭto automòbilaŭtoritato autoritataŭtuno tardoravara avar -aavenuo avingudaaverti advertiraviadilo avióavida àvid -aavo aviazeno aseazilo asil

Bbabili xerrarbaki fornejarbaldaŭ prest, aviat, promptebalai escombrarbalanci balancejarbalbuti balbucejarbalo ball (saló)baloti votarbani banyarbankedo banquetbanko bancbankroto fallidabapti batejarbarakti resistir-sebarbo barbabarelo barrilbari barrarbastono bastóbatali batallarbati pegarbazo basebedaŭri lamentar, saber greubedo bancalbela bell -abendo cinta

beni beneirbenko banc (seure)benzino benzinabero baiabesto bèstiabezoni necessitarbiblioteko bibliotecabiciklo bicicletabiero cervesabifsteko bistecbildo imatgebileto bitlletbirdo ocellblanka blanc -ableki bramarblinda cec cegablonda ros rossablovi bufarblua blau blavablufo blufboato bot (barca)bojkoti boicotejarboli bollirbombo bombabona bo bonabordo voraboto botabotelo ampollabovlo bolbovo boubrako braçbranĉo brancabrasiko colbrava brau bravabremso frebreto prestatgebriko maóbrili brillarbroso raspallbroŝuro llibretbrovo cellabruli cremarbruna bru brunabruo sorollbrusto pitbruto bèstiabubo vailetbuĉi matar (bestiar)budo tendabukedo pom (ramell)

Page 34: Introducció a la llengua internacional esperanto

34

buldozo bulldozerbulko panetbulo bolabulteno butlletíburĝo burgèsbuŝo bocabutero mantegabutiko botigabutono botó

Ccedi cedircelo meta, objectiucentro centrecenzuro censuracerbo cervellcerta certcetera restantcifero xifracigaredo cigarretacindro cendracirklo cerclecirkonstanco circumstànciacirkuli circularciti citarcivila civil

Ĉĉagreni disgustarĉambro cambra (habitació)ĉapelo barretĉapitro capítolĉapo gorraĉar car (puix)ĉarma encisador -aĉaro carroĉasi caçarĉasta cast -aĉe en, a casa de, a caĉefo cap (director)ĉeko xecĉemizo camisaĉeno cadenaĉerizo cireraĉerpi pouarĉesi cessarĉevalo cavallĉi ací propĉia cada mena deĉial per totes raons

ĉiam sempreĉie arreuĉiel de totes maneresĉielo celĉies de totsĉifi rebregarĉio totĉiom tota quantitatĉirkaŭ al voltantĉiu cadascúĉokolado xocolataĉu si (interrogatiu)

Dda de (quantitat)damaĝi perjudicardanci dansardanki agrairdanĝero perilldato datadaŭri durarde de, des dedebato debatdeca decentdecembro desembredecidi decidirdediĉi dedicardefendi defensardeĵori estar de serveideklari declarardeklivo declividekstra dret -adelegi delegardelikata delicat -adademandi preguntardemokrato demòcratadensa dens -adento dentdependi dependredeponi dipositardes... pli tant... mésdesegni dibuixardeserto postresdestini destinardetalo detalldetrui destruirdevi deuredezerto desertdeziri desitjardiablo diable

Page 35: Introducció a la llengua internacional esperanto

35

difekti espatllardiferenco diferènciadifini definirdigesti digerirdika gruixut -udadiligenta diligentdimanĉo diumengedio déudirekto direcciódiri dirdisko discdiskuti discutirdisponi disposardisputi disputardistanco distànciadistri distraurediveni endevinardiversa divers -adividi dividirdizerti dissertardo doncsdogano duanadogmo dogmadoktoro doctordolĉa dolçdoloro dolordomaĝo greu, llàstimadomo casadonaci regalardoni donardormi dormirdorso esquenadrato filferrodrinki beure massadroni ofegar-sedubi dubtardum durantdungi contractar

Eebeno plaeble possibleebria embriac -agaeĉ fins i toteduki educaredzo maritefektiva efectiuefika eficaçegala igualekonomio economia

eksciti excitarekskurso excursióekspluato explotacióekspozicio exposicióekster fora deekzakta exacte -aekzameni examinarekzemplo exempleekzerco exerciciekzisti existirel de (origen)elekti elegirelektro electricitatembaraso embaràsemerita jubilat -adaen en (dins)energio energiaenigmo enigmaentrepreni emprendreenui avorrir-seenvii envejarepoko èpocaerari errarescepti exceptuaresenco essènciaesperi esperar (desitjar)esplori exploraresprimi expressaresti ésser, estarestimi apreciarestingi apagaretaĝo pis, plantaetendi estendreeterna eternetoso ambientevento esdevenimenteventuala eventualevidenta evidenteviti evitar

Ffabelo faulafacila fàcilfadeno filfajro focfako especialitatfakturo facturafakultato facultatfalĉi segarfaldi plegar

Page 36: Introducció a la llengua internacional esperanto

36

fali caurefalsi falsificarfamilio famíliafamo famafanatika fanàtic -afandi fondrefanfaroni fanfarronejarfari ferfariĝi fer-sefarmi arrendar terresfarmo granjafarti estar (de salut)faruno farinafasti dejunarfaŝismo feixismefebro febrefebruaro febrerfeki defecarfeliĉa feliçfemuro cuixafendi esquerdarfenestro finestraferio festiu (dia)fero ferrofermi tancarfervoro fervorfesti celebrarfianĉo promèsfiasko fracàsfidela fidelfidi fiar-sefiera orgullós -osafiksi fixarfilmo filmfilo fillfingro ditfini acabarfirma ferm -afiŝo peixflago banderaflamo flamaflanko costatflari flairarflati adularflava groc grogaflegi cuidar malaltsfleksi flectirfliki apedaçarflirti flirtejarfloro flor

flugi volarflui fluirflustri xiuxiuejarfoiro firafojo vegadafolio fullafondi fundarfonto fontfor llunyforgesi oblidarforko forquetaforno fornforta fort -afortika robust -afosi cavarfosto palfoti fotografiarfrakasi trencarfrandi llaminejarfranko francfrapi picarfrato germàfraŭlo solter, fadrífremda estranger -afreneza boig boja, foll -afreŝa fresc -afromaĝo formatgefrosto geladafroti fregarfrotpurigi torcarfrue dejorn, enjorn, d’horafrukto fruitfrunto frontfulmo llampfumo fumfundo fonsfunebro dolfungo boletfunkcii funcionarfunto lliurafurioza furiós -osafuŝi malmetrefuto peu (mesura)

Ggaja contentgajni guanyarganto guantgardi guardargaso gas

Page 37: Introducció a la llengua internacional esperanto

37

gasto hostegazeto periòdicgenuo genollglacio gel, glaçgladi planxarglata llis -aglaso gotglavo glavi, espasagliti relliscarglori glorificarglui enganxargorĝo gorjagrajno gragrado graugranda grangraso greixgratuli felicitargrava importantgreno gra, cerealgrimpi enfilar-segriza gris -agrumbli rondinargrundo sòl, terra, pavimentgrupo grupgusto gustguto gotagvidi guiar

Ĝĝardeno jardíĝemi gemecarĝenerala generalĝeni molestarĝentila cortès -esaĝis fins aĝoji estar joiós -osaĝui gaudirĝusta exacte -a

Hha ah!hajlo calamarsahaki destralejarhalti aturar-seharo cabellhaŭto pellhaveno porthavi tenirhazardo atzarhejmo llar

hejti escalfarhela clar -ahelpi ajudarherbo herbaheredi heretarheziti dubtarhieraŭ ahirhipokrita hipòcritahistorio històriaho oh!hodiaŭ avuihomo ésser humàhonesta honest -ahonoro honorhonti avergonyir-sehorloĝo rellotgehoro horahospitalo hospitalhotelo hotelhumila humilhundo gos

Ĥĥaoso caosĥemio químicaĥimero quimeraĥirurgio cirurgiaĥolero còlera (malaltia)ĥoro cor (de cant)

Iia alguna mena deiam maiial per alguna raóie en algun llociel d’alguna maneraies d’algúideo ideaideala idealignori ignorarimagi imaginarimiti imitarimpeto ímpetuimposto impostimpresi impressionarinciti incitarindigno indignacióindustrio indústriainfano infant, nen, criaturainfekti infectar

Page 38: Introducció a la llengua internacional esperanto

38

infero inferninfluo influènciainformo informeinĝeniero enginyeriniciati iniciarinklino inclinacióinko tintainsekto insecteinsigno insígniainsisti insistirinstigi instigarinstrui instruirinsulo illainsulti insultarinteligenta inteŀligentintenco intencióinter entreintereso interèsinterna intern -ainterpreti interpretarinvadi invadirinviti invitario quelcomiom una micairi anariu algú

Jja veritablementjam jajaro anyje a, en (no en l’espai)jen heus acíjes síju (pli)... des (pli) com (més)... tant (més)juĝi jutjarjuna jovejupo faldillajusta just -a

Ĵĵaluza gelós -osaĵaŭdo dijousĵazo jazzĵeti llançarĵus tot just, adés, suara

K

kaĉo sopeteskadro marckafo cafèkaĝo gàbiakaj ikajero quadernkajo andanakaldrono calderakalendaro calendarikalkuli calcularkalsono calçotetskalumnii calumniarkamarado camaradakampo campkandelo candelakanti cantarkanzono cançókapabla capaçkapo capkapti capturarkara apreciat -adakarbo carbókaresi acaronarkarno carnkarto targetakasedo cassetkaserolo casserolakaŝi amagarkateno cadenakato gatkaŭĉuko cautxúkaŭzo causakavo cavitatkazo caske quekelka qualquekelkaj alguns -eskelo cellerkemio químicakerno nucli, pinyolkesto capsakia quin -akial per quèkiam quankie onkiel comkies de quikilogramo quilogramkilometro quilòmetrekino cinema

Page 39: Introducció a la llengua internacional esperanto

39

kio quèkiom quantkiso petókiu quiklaĉi xafardejarklara clar -aklaso classeklera instruït -ïdaklini inclinarklopodi procurarklubo clubknabo xicotkoko gallkokoso ancakolbaso botifarrakolekti aplegarkolektivigi coŀlectivitzarkoleri enfadar-sekolo collkoloro colorkombi pentinarkomenci començarkomerco comerçkomforto confortkomitato comitèkomisio comissiókompari compararkompato compassiókomplezi complaurekompliki complicarkompreni comprendrekomuna comú -unakomunikaĵo comunicatkomuniki comunicarkoncerni concernirkondamni condemnarkondiĉo condiciókonduki conduirkonduti comportar-sekonfesi confessarkonfidi confiarkonfirmi confirmarkonfiski confiscarkonforma conformekonfuzi confondrekongreso congréskoni conèixerkonjekti conjecturarkonkludi conclourekonkreta concret

konscia conscientkonscienco consciènciakonsenti consentirkonservi conservarkonsideri considerarkonsili aconsellarkonsisti consistirkonsoli consolarkonstanta constantkonstati constatarkonsterni consternarkonstrui construirkontakto contactekontenta content -akontesti discutirkontraŭ contrakontroli controlarkonveni convenirkonvinki convèncerkooperativa cooperativakopii copiarkorbo cistellkorekti corregirkorespondi correspondrekoro corkorpo coskorto patikosti costarkostumo vestitkotizi cotitzarkoverto sobre (de carta)kovri cobrirkraĉi escopirkrado reixakrajono llapiskrampo ganxokrano aixetakredi creurekrei crearkremo cremakrepusko capvesprekreski créixerkreto guixkrevi esclatarkrii cridarkrimo crimkripla mutilat -adakritiki criticarkroĉi enganxarkrom a més; sinó

Page 40: Introducció a la llengua internacional esperanto

40

kruco creukruĉo càntirkruda cru crua, tosc -akruela cruelkruro camakruta pendentk.t.p. etc.kudri cosirkuglo balakuiri cuinarkuko pastískulero cullerakulpa culpablekulturo culturakun ambkune juntamentkunordigi coordinarkunordiganto coordinador (persona)kunordigantaro coordinadora (grup)kupono cupókuraĝa valent -akuraci curarkuri córrerkurso curskurteno cortinakuŝi jaurekutimi acostumarkuvo cubellkuzo cosíkvadrato quadratkvalito qualitatkvankam encara quekvanto quantitatkvartalo barrikvazaŭ com sikvieta quiet -a

Lla el, la, els, leslabori treballarlaborkampo àrea de treballlaca cansat -adalado llaunalago llaclakto lletlama coix -alampo llàntialano llanalando paíslango llengua (boca)

larĝa ample -alarmo llàgrimalasi deixarlasta darrerlaŭ segonslaŭdi lloar, elogiarlaŭte en veu altalavi llavar, rentarleciono lliçóledo cuirlegi llegirlegomo llegumleĝo lleilerni aprendrelerta hàbilletero cartalevi aixecar, alçarlibera lliurelibro llibreligi lligarligno fustalimo límitlingvo llengua (idioma)linio línialipo llavilisto llistaliteraturo literaturalitero lletralito llitliveri lliurarlogi atraureloĝi residirloko lloclonga llarglui llogarludi jugarlukti lluitarluli bressolarlumo llumlundo dillunsluno llunaluti soldar

Mmagazeno magatzemmaizo moresc, dacsamajo maigmakulo tacamalgraŭ malgratmalica maliciós -osa

Page 41: Introducció a la llengua internacional esperanto

41

malpli menysmalplimulto minoriamamo mamellamanĝi menjarmaniero maneramanifestacio manifestaciómanifesto manifestmaniko mànegamanki mancarmano màmarĉo bassamardo dimartsmarki marcarmaro marmarŝi caminarmartelo martellmarto marçmasoni fer casesmastro amomaŝino màquinamateno matímaterialo materialmaterio matèriamatura madurmeblo moblemedio medimediti meditarmegafono megàfonmeĥaniko mecànicamem si mateixmembro membrememori recordarmencii esmentarmendi demanarmensogi mentirmenstrui menstruarmenuo menúmeriti merèixermerkredo dimecresmetalo metallmeti coŀlocarmetio oficimetodo mètodemetro metremezo mig (punt mitjà)mezuri mesurarmielo melmieno caramigri migrarmiksi barrejar

milda suaumilito guerraminaci amenaçarminus menys (–)miri admirar-semizero misèriamodera moderat -adamoderna modernmoki burlar-semola tou tovamomento momentmonato mesmondo mónmono dinermonotona monòton -amonto montmontri mostrarmordi mossegarmorgaŭ demàmoro costum popularmorti morirmoto lema, motmotoro motormovi mouremueli moldremuĝi mugirmultaj molts -esmurdi assassinarmuro paretmuskolo músculmuso ratolímuŝo moscamuta mut mudamuzeo museumuziko música

Nnaĝi nadar, nedarnaiva ingenu -ènuanajbaro veínajlo clau (de clavar)naski parirnaturo naturalesanaŭzi fer oisnazo nasne nonebulo boiranecesa necessari -àrianegoco negocineĝo neu

Page 42: Introducció a la llengua internacional esperanto

42

nek ninenia cap mena denenial per cap raóneniam mainenie enllocneniel de ningúnenies de cap maneranenio resneniom gensneniu ningúnepo nétnepra inevitablenervo nervinesto niuneta net -aneŭtrala neutralnevo nebotnigra negre -anito reblónivelo nivellnobla noblenodo nusnokto nitnomo nomnombri nomenarnordo nordnormala normalnoti anotarnova nou novanu doncs bénubo núvolnuda nusnukso nou (fruit)nulo zeronumero númeronun aranur només, solamentnutri alimentar

Oobei obeirobjekto objecteobservi observarobstina obstinat -adaodoro olorofendi ofendreoferi oferirofico oficiofte sovintokazi ocórrer

okcidento oest, occidentoktobro octubreokulo ullokupi ocuparol queoleo oliombrelo ombreŀlaombro ombraondo onaonklo oncleopinii opinaroportuna oportú -unaoranĝo taronjaordinara ordinari -àriaordo ordre (harmonia)ordono ordre (manament)orelo orellaorfo orfeorganizaĵo organització (societat)organizi organitzarorganizo organització (ordre)oriento est, orientoriginala originalorigino origenornami adornaroro oroscedi badallarosto osovo ou

Ppacienco paciènciapaco paupafi dispararpagi pagarpaĝo pàginapajlo pallapaki empaquetarpala pàŀlid -apalpebro parpellapalpi palparpaneo averiapano papantalono pantalonspantoflo sabatillapapago papagaipapero paperpapilio papallonapapo papapardoni perdonar

Page 43: Introducció a la llengua internacional esperanto

43

parenco parentparko parcparkere de memòriaparo parell, parellaparoli parlarpartio partitparto partitpasi passarpasio passiópasko pasquapasporto passaportpastro capellàpaŝi caminar a paspatro parepaŭsi calcarpaŭti fer morrospaŭzo pausapeco tros, bocípejzaĝo paisatgepeki pecarpeli acuitar; encalçarpendi penjarpenetri penetrarpeni esforçarpensi pensarpensio pensió, rendapenti penedir-sepentri pintarper per mitjà deperdi perdreperei morirperfekta perfecte -aperfidi trairperiodo períodepermesi permetrepersekuti perseguirpersisti persistirpersono personapersvadi persuadirpesi pesarpeti pregarpezi ésser pesantpia pietós -osapiedo peupikedo piquetpiki picarpilko pilotapilolo píndolapinĉi pessigarpinglo agulla de cap

pinto punta, cimpioĉo aixadapipo pipapipro pebrepiro perapizo pèsolplaco plaçaplaĉi plaureplado plat (aliment)plafono sostreplanko sòl, pavimentplano plànolplanti plantarplasto plàsticplata pla plana(horitzontal)plej més (superlatiu)plena ple plenaplendi queixar-seplezuro plaerpli més (comparatiu)plimulto majoriaplori plorarplu més (duració)plugi llaurarplumbo plomplumo plomapluraj diversosplus més (addició)pluvo plujapo a raó depoemo poemapoento punt (joc)poezio poesiapolitiko políticapolvo polspomo pomaponto pontpopolo poblepopulara popularpor per a (objectiu)pordo portaporko porcporti portarposedi posseirpost despréspostuli exigirpoŝo butxacapoŝto correupotenco potència, poderpoto pot, olla

Page 44: Introducció a la llengua internacional esperanto

44

povi poderpraktiki practicarpravi tenir raóprecipe principalmentpreciza precís -isapreferi preferirpreĝi pregarprelego conferènciapremi prémer, pressionarpreni prendreprepari prepararpresi imprimirpreskaŭ quasi, gairebépreta prest -apretendi pretendrepreter més enllà deprezenti presentarprezidi presidirprezo preupri sobreprincipo principiprintempo primaverapro a causa deproblemo problemaproceso procésprodukti produirprofesio professióprofesoro professorprofito profit, beneficiprofunda profund -aprogramo programaprogresi progressarprojekto projecteprokrasti ajornar, retardarproksima pròxim -apromeni passejarpromesi prometreprononci pronunciarpropra propi pròpiaprosperi prosperarprotekti protegirprotesti protestarprovi provarprovizora provisionalprovizi proveirprudenta prudentprunti deixarpruvi provarpublika públic -apugno puny

pulmo pulmópulovero jerseipulvo pólvorapuni castigarpunkto puntpupo ninapura net, purpuŝi empènyer, espentarputo pouputri podrir-se

Rrabi robarracio raóradio ràdioradiko arrelrado rodarajdi cavalcarrajto dretraketo coetrakonti contarrampi arrossegar-serando vorarango rangrapida ràpid -araporto reportatgeraso raçaraspi rasparreaktoro reactorreala realreciproka recíproc -aredakti redactarrefuti refutarregi regir, governarregiono regióregistri registrarregno regneregulo reglareĝo reireklamo anuncirekomendi recomanarrekompenci recompensarrekta directerelo railreligio religióremi remarrendevuo citarenkonti trobar algúreno ronyórenversi capgirar

Page 45: Introducció a la llengua internacional esperanto

45

respekto respecterespondi respondrerespubliko repúblicaresti romandrereto xarxarevi somniarrevuo revistarezervi reservarrezigni renunciarrezisti resistirrezoni raonarrezulti resultarribeli revoltar-sericevi rebreriĉa ric -aridi riurerifuĝi refugiar-serifuĝinto refugiat -adarifuzi refusarrigardi mirarrigida rígid -arigora rigorós -osarikolti collirrilati relacionar-serimarki remarcarrimedo mitjàripari repararripeti repetirripozi reposarriproĉi retraure, reprotxarriski arriscarrivero riurizo arròsrobo vestitroko rocarolo rol, paperromano noveŀlarompi trencar, rompreronda rodonarosti rostirrozo rosarubando cintarubo runarubriko rúbricaruĝa roig roja, vermell -aruli rodarruza astut -a

Ssabato dissabte

sablo sorra arenasago sageta, fletxasaĝa sensat -asako sacsalajro salarisalo salsalono salósalti saltarsaluti saludarsama mateix -asana sa sanasango sangsankta sant -asapo sabósati estar tip, fartsaŭco salsasavi salvarscienco ciènciase sised però, sinósegi serrarseĝo cadiraseka sec -asekreta secret -asekretario secretarisekso sexesekundo segon (temps)sekura segur -asekvi seguirsemajno setmanasemi sembrarsen sensesenco sentitsendi enviarsenti sentirserĉi buscarserena serè serenaserio sèrieserioza seriós -osaserpento serpseruro panyservi servirsevera sever -asezono estació de l’anysidi seuresignalo senyalsignifi significarsigno signesilabo síŀlabasilenti callar

Page 46: Introducció a la llengua internacional esperanto

46

silko sedasimio simisimila similarsimpatio simpatiasimpla simplesincera sincer -asindikato sindicatsingulto singlotsinjoro senyorsistemo sistemasitelo galleda, poalsituacio situacióskatolo capsaskemo esquemaskio esquískizi esbossarsklavo esclauskrapi gratarskribi escriureskui sacsejarslango argotslipo fitxasobra sobri sòbriasocieto societatsoifi tenir setsojlo llindarsola sol -a (soledat)soldato soldatsolena solemnesolidara solidari -àriasolvi resoldresomero estiusonĝo somnisoni sonarsonora sonor -asopiri sospirarsorĉi encisarsorto sortsovaĝa salvatgespaco espaispeciala especialspecimeno mostraspeco espèciespegulo mirallspektaklo espectaclespermo espermasperta expert -aspezo operació (diners)spico espèciaspinaco espinac

spino espinadaspiri respirarspirito esperitspite malgratsporto esportsprita enginyósspuro indicistacio estacióstadio estadistagni estancarstalo establestelo estel, estrellasterko femsterni estendrestomako estómacstranga estrany -astrato carrerstreĉi estirarstreko ratllastriko vagastudento estudiantstudi estudiarstulta estúpid -asub sotasubite sobtadamentsuĉi xuclarsudo sudsuferi sofrirsufiĉa suficientsufoki ofegarsugesti suggerirsukcesi reeixirsukero sucresulko solcsuno sol (astre)super per damuntsupera superiorsupo sopasupozi suposarsupre a daltsur sobresurda sord -asurprizi sorprendresuspekti sospitarsvarmi puŀlularsveni desmaiar-sesvingi brandar

Ŝŝafo ovella

Page 47: Introducció a la llengua internacional esperanto

47

ŝajni semblarŝanceli osciŀlarŝanco sortŝanĝi canviarŝarĝi carregarŝati apreciarŝelo escorçaŝerci bromejarŝipo vaixellŝiri estriparŝirmi abrigarŝlosi tancarŝmiri untarŝnuro cordaŝoforo xòferŝoki xocar, escandalitzarŝoveli recollir amb palaŝovi fer lliscarŝpari estalviarŝpruci brollarŝranko armariŝraŭbo cargol, visŝtalo acerŝtato estatŝteli robarŝtofo telaŝtono pedraŝtopi taparŝtrumpo mitja (de vestir)ŝtupo graóŝuldi deureŝultro espatllaŝuti vessarŝuo sabataŝvebi surarŝveli inflar-seŝviti suar

Ttabako tabactabelo taula (calcular)tablo taula (moble)tabulo taulótago diatajdo mareatajloro sastretajpi mecanografiartaksi taxartalio cinturatamen tanmateix

tapiŝo catifa, estoratasko tascataso tassataŭgi ésser útil, apropiatteatro teatreteda avorrit -ida, ensopittegmento teuladateĥniko/tekniko tècnicateksto texttelefono telèfontelero plat (recipient)televido televisiótemo tematendo tenda (camp)teni sostenirtenti temptarteo te (infusió)teorio teoriatereno terrenyterno esternuttero terrateruro terrortial per aixòtiam llavorstie allàtie ĉi acítiel aixíties d’aquelltikli pessigollejartimi témertio allòtio ĉi açò, aixòtiom tanttiri estirartoleri tolerartolo telatomato tomàquet, tomacatombo tombatondi tallar amb tisorestondro trotorĉo torxatra a través detrabo bigatradicio tradiciótraduki traduirtrafi encertar; tocar (sort)trajto tret característictrakti tractartranĉi tallartrankvila tranquil -iŀla

Page 48: Introducció a la llengua internacional esperanto

48

trans a l’altra banda detre molttremi tremolartreni arrossegartriki fer ganxettrinki beuretritiko blattro massatrompi enganyartrotuaro voreratrovi trobartrudi imposartrunko tronctruo forattualeto excusat, toilettetubo tubtuj de seguida, adéstuko peça de robatunelo túnelturismo turismeturisto turistaturo torreturni girartusi tossirtuŝi tocartuta total

Uulcero úlceraungo unglauniversala universaluniversitato universitatuniverso universurbo ciutaturini orinarurĝa urgentutila útiluzi usar

Vvagi vagarvagono vagóvalida vàlid -avalizo maletavalo vallvaloro valorvana va vanavando envàvango galtavaporo vapor

varbi reclutarvarma calent -avaro mercaderiavarti cuidar infantsvasta vast -avazo gerra, vasve! ai!veki despertarvelki pansir-seveluro vellutvendi vendrevendredo divendresveneno verívenĝi venjarveni venirvenki vèncervento ventventro ventrevera veritableverda verdverki compondre (escriure)vermo cucverŝi abocarvespero vesprevesti vestirvetero temps atmosfèricveti apostarveturi anar en vehicleviando carnvico rengle, tornvidi veurevidvo viduvigla actiuviktimo víctimavilaĝo poblevino vivintro hivernvipo fuetviro home (mascle)virto virtutviŝi torcarvitro vidrevivi viurevizaĝo caraviziti visitarvizo visatvoĉo veuvojaĝi viatjarvojo camívoki cridar

Page 49: Introducció a la llengua internacional esperanto

49

voli volervolonte de bona ganavolupto voluptuositatvolvi embolicarvomi vomitarvorto paraulavosto cuavulkano volcàvundi ferir

Zzebro zebrazipo cremallerazodiaco zodíaczono cinturózorgi tenir cura dezumi brunzir

voli volervolonte de bona ganavolupto voluptuositatvolvi embolicarvomi vomitarvorto paraulavosto cuavulkano volcàvundi ferir

Zzebro zebrazipo cremallerazodiaco zodíaczono cinturózorgi tenir cura dezumi brunzir

Page 50: Introducció a la llengua internacional esperanto

50

Vocabularicatalà-esperanto

ç > ĉ

Page 51: Introducció a la llengua internacional esperanto

51

ç > ĉ

Aa alapreciar estimia causa de proa dalt suprea l’altre costat transa raó de poa través de traabans antaŭabella abeloabocar verŝiabonar-se aboniabrigar ŝirmiabril apriloabsurd -a absurdaacabar finiacaronar karesiaccelerar akceliaccident akcidentoacer ŝtaloací tie ĉiací prop ĉiaçò, això tio ĉiacompanyar akompaniaconsellar konsiliacord akordoacostumar kutimiactiu -iva viglaactivista aktivuloactor aktoroactual aktualaactuar agiacuitar peliadés ĵus; tujadés... adés cû... ĉuadéu adiaŭadmirar miri, admiriadorar adoriadornar ornamiadquirir akiriadreça adresoadular flatiadvertir avertiafable afablaafer afero

afirmar asertiagost aŭgustoagradable agrablaagrair dankiagulla de cap pingloagut akraah! haahir hieraŭai! ve!aigua akvoaire aeroaixada pioĉoaixecar leviaixeta kranoaixí tielajornar prokrastiajudar helpial costat de apudal voltant de ĉirkaŭalgú iualguns -es kelkajalimentar nutriall ajloallà tieallò tioalmenys almenaŭalmoina almozoalt altaalternar alternialtre aliaaludir aludiamagar kaŝiamb kun; perambdós ambdues ambaŭambició ambicioambient etosoamenaçar minaciamic -iga amikoamo mastroamonestar admoniamplària ampleksoample -a larĝaampolla boteloanar irianar en vehicle veturianca kokosoandana kajoànec anaso

ç > ĉ

Aa alapreciar estimia causa de proa dalt suprea l’altre costat transa raó de poa través de traabans antaŭabella abeloabocar verŝiabonar-se aboniabrigar ŝirmiabril apriloabsurd -a absurdaacabar finiacaronar karesiaccelerar akceliaccident akcidentoacer ŝtaloací tie ĉiací prop ĉiaçò, això tio ĉiacompanyar akompaniaconsellar konsiliacord akordoacostumar kutimiactiu -iva viglaactivista aktivuloactor aktoroactual aktualaactuar agiacuitar peliadés ĵus; tujadés... adés cû... ĉuadéu adiaŭadmirar miri, admiriadorar adoriadornar ornamiadquirir akiriadreça adresoadular flatiadvertir avertiafable afablaafer afero

afirmar asertiagost aŭgustoagradable agrablaagrair dankiagulla de cap pingloagut akraah! haahir hieraŭai! ve!aigua akvoaire aeroaixada pioĉoaixecar leviaixeta kranoaixí tielajornar prokrastiajudar helpial costat de apudal voltant de ĉirkaŭalgú iualguns -es kelkajalimentar nutriall ajloallà tieallò tioalmenys almenaŭalmoina almozoalt altaalternar alternialtre aliaaludir aludiamagar kaŝiamb kun; perambdós ambdues ambaŭambició ambicioambient etosoamenaçar minaciamic -iga amikoamo mastroamonestar admoniamplària ampleksoample -a larĝaampolla boteloanar irianar en vehicle veturianca kokosoandana kajoànec anaso

Page 52: Introducció a la llengua internacional esperanto

52

àngel anĝeloangle anguloànima animoanotar notiantic -iga antikvaanunci reklamoanunciar anonciany jaroapagar estingiaparèixer aperiaparell aparatoapatia apatioapedaçar flikiaplaudir aplaŭdiaplicar aplikiapostar vetiapreciar ŝatiapreciat -ada karaaprendre lerniaprovar aprobiara nunaranya araneoarbitrari -ària arbitraarbre arboarc arkoargent arĝentoargot slangoària arioarmari ŝrankoarreglar aranĝiarrel radikoarrendar (terres) farmiarrestar arestiarreu ĉiearriscar riskiarròs rizoarrossegar treniarrossegar-se rampiart artoarticle artikloase azenoasil aziloaspecte aspektoaspirar aspiriassassinar murdiassegurar asekuriassociació asocioassolir atingiastut -a ruzaatacar ataki

atent -a atentaatènyer atingiatraure logiaturar-se haltiatzar hazardoautomòbil aŭtoautoritat aŭtoritatoavar -a avaraavergonyir-se hontiavaria paneoavet abioavi avoàvid -a avidaavinguda avenuoavió aviadiloavorrit -ida tedaavorrir-se enuiavui hodiaŭ

Bbaia berobeneir benibadallar oscedibala kuglobalancejar balancibalbucejar balbutiball (saló) balobanc (de diners) bankobanc (de seure) benkobancal bedobandera flagobanquet bankedo banyar banibarba barbobarrar baribarrejar miksibarret ĉapelobarri kvartalobarril barelobase bazobastó bastonobatallar batalibatejar baptibell -a belabenzina benzinobèstia bestobèstia brutobeure trinkibeure massa drinkibiblioteca biblioteko

Page 53: Introducció a la llengua internacional esperanto

53

bicicleta biciklobiga trabobistec bifstekobitllet biletoblanc -a blankablat tritikoblau blava bluabluf blufobo bonaboca buŝoboicotejar bojkotiboig boja frenezaboira nebulobol bovlobola bulobolet fungobollir bolibomba bombobot (barca) boatobota botobotifarra kolbasobotiga butikobotó butonobou bovobraç brakobramar blekibranca branĉobrandar svingibrau brava bravabressolar lulibrillar brilibrollar ŝprucibromejar ŝercibru bruna brunabrunzir zumibufar blovibulldozer buldozoburgès burĝoburlar-se mokibuscar serĉibutlletí bultenobutxaca poŝo

Ccaçar ĉasicabell harocabra kaprinocada mena de ĉiacadascú ĉiucadena ĉeno

cadena katenocadira seĝocafè kafocalamarsa hajlocalcar paŭsicalçotets kalsonocalcular kalkulicaldera kaldronocalendari kalendarocalent -a varmacallar silenticalumniar kalumniicama krurocamarada kamaradocambra (habitació) ĉambrocamí vojocaminar marŝicaminar a pas paŝicamisa ĉemizocamp kampocançó kanzonocandela kandelocansat -ada lacacantar kanticàntir kruĉocanviar ŝanĝicaos ĥaosocap mena de neniacap (director) ĉefocapaç kapablacap kapocapellà pastrocapgirar renversicapítol ĉapitrocaixa kestocaixa d’estalvis ŝparkasocapsa skatolocapturar kapticapvespre krepuskocar (puix) ĉarcara (part del cap) vizaĝocara (expressió) mienocarbó karbocargol (vis) ŝraŭbocarn (del cos) karnocarn (aliment) viandocarrer stratocarro ĉarocarta leterocartell afiŝo

Page 54: Introducció a la llengua internacional esperanto

54

cas kazocasa domocasset kasedocasserola kaserolocast -a ĉastacastigar punicatifa tapiŝocaure falicausa kaŭzocautxú kaŭĉukocavalcar rajdicavall ĉevalocavar fosicavitat kavocec blindacedir cedicel ĉielocelebrar festicella brovoceller kelocendra cindrocensura cenzurocentre centrocercle cirklocert -a certacervell cerbocervesa bierocessar ĉesiciència sciencocigarreta cigaredocinema kinocinta bendocinta rubandocintura taliocinturó zonocircular cirkulicircumstància cirkonstancocirera ĉerizocirurgia ĥirurgiocistell korbocita rendevuocitar citiciutat urbocivil civilaclar -a (no borrós) klaraclar -a (no obscur) helaclasse klasoclau (clavar) najloclub klubocobrir kovri

coet raketocoix -a lamacol brasikocoŀleccionar kolekticoŀlectivisme kolektivismocoŀlocar meticoll kolocollir rikolticolor kolorocom kielcom si kvazaŭcom (més)... tant (més) ju (pli)... des (pli)començar komencicomerç komercocomissió komisiocomitè komitatocomparar komparicompassió kompatocomplaure komplezicomplicar komplikicompondre (escriure) verkicomportar-se konduticomprar aĉeticomprendre komprenicomú -una komunacomunicar komunikiconcernir koncerniconcloure konkludiconcret konkretacondemnar kondamnicondició kondiĉoconduir kondukiconèixer koniconferència prelegoconfessar konfesiconfiar konfidiconfirmar konfirmiconfiscar konfiskiconfondre konfuziconforme konformaconfort komfortocongrés kongresoconjecturar konjekticonsciència konsciencoconscient konsciaconsentir konsenticonservar konserviconsiderar konsideri

Page 55: Introducció a la llengua internacional esperanto

55

consistir konsisticonsolar konsoliconstant konstantaconstatar konstaticonsternar konsterniconstruir konstruicontacte kontaktocontar rakonticontent -a kontenta; gajacontra kontraŭcontractar dungicontrolar kontroliconvèncer konvinkiconvenir konvenicooperativa kooperativocoordinador -a kunordigantocoordinadora (grup) kunordigantarocoordinar kunordigicopiar kopiicor korocor (de cant) ĥorocorda ŝnurocorregir korekticórrer kuricorrespondre korespondicorreu poŝtocortès -esa ĝentilacortina kurtenocos korpocosí kuzocosir kudricostar kosticostat flankocostum popular morocotitzar kotizocotxe aŭtocrear kreicréixer kreskicrema kremocremallera zipocremar ardi, brulicreu krucocreure kredicridar kriicridar vokicrim krimocriticar kritikicarregar ŝarĝicru crua krudacruel kruela

cua vostocubell kuvocuc vermocuidar (infants) varticuidar (malalts) flegicuinar kuiricuir ledocuixa femurocullera kuleroculpable kulpacultura kulturocupó kuponocurar kuracicurs kurso

Ddansar dancid’algú iesd’alguna manera iel d’aquell tiesdarrer -a lastadata datode bona gana volontede cap manera neniesde memòria parkerede ningú nenielde qui kiesde seguida tujde totes maneres ĉielde tothom ĉiesde, des de dede (origen) elde (quantitat) dadebat debatodecent decadecidir decidideclarar deklarideclivi deklivodedicar dediĉidefecar fekidefensar defendidefinir difinideixar lasideixar pruntidejunar fastidelegar delegidelicat -ada delikatademà morgaŭdemanar (encomanar) mendi

Page 56: Introducció a la llengua internacional esperanto

56

demòcrata demokratodens -a densadent dentodependre dependidesembre decembrodesert dezertodesitjar deziridesmaiar-se svenidespertar vekidesprés post; postedestinar destinidestralejar hakidestruir detruidetall detalodéu diodeure (moral) devideure (diners) ŝuldidia tagodiable diablodibuixar desegnidiferència diferencodigerir digestidijous ĵaŭdodiligent diligentadilluns lundodimecres merkredodiner monodipositar deponidir diridirecció direktodirecte -a rektadisc diskodiscutir diskutidiscutir kontestidissertar dizertidisgustar ĉagrenidisparar pafidisposar disponidisputar disputidissabte sabatodistància distancodistraure distridit fingrodiumenge dimanĉodivendres vendredodivers -a diversadiversos plurajdivertir amuzidividir divididoctor doktoro

dogma dogmodol funebrodolç dolĉadolor dolorodonar donidoncs dodoncs bé nudormir dormidret -a dekstradret rajtoduana doganodubtar dubidubtar hezitidurant dumdurar daŭri

Eeconomia ekonomioedat aĝoeducar edukiefectiu efektivaeficaç efikaeixugar sekigi; viŝiel, la laelectricitat elektroelegir elektielogiar laŭdiembaràs embarasoembolicar volviembriac -aga ebriaempaquetar pakiempènyer puŝiemprendre entreprenien algun lloc ieen lloc de anstataŭen, a casa de ĉeen (dins) enencalçar peliencara ankoraŭencara que kvankamencertar trafiencisador -a ĉarmaencisar sorĉiendevinar divenienergia energioenfadar-se kolerienfilar-se grimpi enfilar-se grimpi enganxar gluienganxar kroĉi

Page 57: Introducció a la llengua internacional esperanto

57

enganyar trompienginyer inĝenieroenginyós -osa spritaenigma enigmoenlloc nenieentre interenvà vandoenvejar enviienviar sendièpoca epokoerrar erariesbossar skiziescalfar hejtiesclatar kreviesclau sklavoescoltar aŭdiescoltar aŭskultiescombrar balaiescopir kraĉiescorça ŝeloescriure skribiesdeveniment eventoesforçar peniesmentar menciiespai spacoespasa glavoespatlla ŝultroespatllar difektiespècia spicoespecial specialaespecialitat fakoespècie specoespectacle spektakloespentar puŝiesperar atendiesperar (desitjar) esperiesperit spiritoesperma spermoespinac spinacoespinada spinoesport sportoesquema skemoesquena dorsoesquerdar fendiesquí skioessència esencoésser estiésser pesant peziésser útil, apropiat taŭgiest (orient) oriento

estable staloestació stacioestació de l’any sezonoestadi stadioestalviar ŝpariestancar stagniestar esti; stari; restiestar de servei deĵoriestar joiós ĝojiestar tip, fart satiestat ŝtatoestendre etendiestendre sterniesternut ternoestimar amiestirar streĉiestirar tiriestiu someroestómac stomakoestranger -a fremdaestrany -a strangaestrella steloestripar ŝiriestudiant studentoestudiar studiestúpid -a stultaetc. k.t.p.etern -a eternaeventual eventualaevident evidentaevitar evitiexacte -a ekzaktaexacte -a ĝustaexaminar ekzameniexceptuar esceptiexcitar ekscitiexcursió ekskursoexcusat tualetoexemple ekzemploexercici ekzercoexèrcit armeoexigir postuliexistir ekzistiexpert -a spertaexplorar esploriexplotació ekspluatoexposició ekspozicioexpressar esprimi

F

Page 58: Introducció a la llengua internacional esperanto

58

faula fabelofàcil facilafactura fakturofacultat fakultatofadrí fraŭlofaldilla jupofallida bankrotofalsificar falsifama famofamília familiofanàtic -a fanatikafanfarronejar fanfaronifarina farunofarmàcia apotekofebre febrofebrer februarofeixisme faŝismofeliç feliĉafelicitar gratulifem sterkofer farifer cases masonifer ganxet trikifer l’amor amorifer lliscar ŝovifer morros paŭtifer-se fariĝiferir vundiferm -a firmaferro ferofervor fervorofestiu (dia) feriofiar-se fidifidel fidelafil fadenofilferro dratofill filofilm filmofinestra fenestrofins, fins a ĝisfins i tot eĉfira foirofixar fiksiflairar flariflama flamoflexionar fleksiflirtejar flirtiflor florofluir fluifoc fajro

fondre fandifons fundofont fontofora de eksterforat truoformatge fromaĝoforn fornofornejar bakiforqueta forkofort -a fortafotografiar fotifracàs fiaskofranc frankofranquejar afrankifre bremsofregar frotifresc -a freŝafront fruntofruit fruktofuet vipofulla foliofum fumofuncionar funkciifundar fondifuriós -osa furiozafusta ligno

Ggàbia kaĝogall kokoganxo krampogat katogaudir ĝuigel, glaç glaciogelada frostogelós -osa ĵaluzagemecar ĝemigeneral ĝeneralagenoll genuogermà fratoglorificar glorigorja gorĝogorra ĉapogos hundogot glasogota gutogra grajnogra (cereal) grenogran grandagranja farmo

Page 59: Introducció a la llengua internacional esperanto

59

greix grasogris -a grizagroc groga flavagruixut -uda dikagrup grupoguant gantoguanyar gajniguardar gardiguiar gvidiguix kretogust gustogalleda sitelogalta vangogerra vazogirar turnigraó ŝtupogratar skrapiguerra milito

Hherba herboheretar herediheus ací jenhipòcrita hipokritahistòria historiohonest -a honestahonor honorohora horohospital hospitalohoste gastohotel hotelohumil humilahivern vintrohome (mascle) viro

Ii kajidea ideoideal idealaignorar ignoriigual egalailla insuloimaginar imagiimatge bildoimitar imitiímpetu impetoimportant gravaimpost impostoimpressionar impresiincitar incit

inclinació inklinoinclinar kliniindignació indignoindústria industrioinfectar infektiinfern inferoinfluència influoinforme informoiniciar iniciatiinsecte insektoinsígnia insignoinsistir insistiinstigar instigiinstruir instruiinstruït -ïda klerainsultar insultiintenció intencointerès interesointern -a internainterpretar interpretiinvadir invadiinvitar invitiimposar trudiimprescindible nepraimprimir presiindici spuroinflar-se ŝveliingenu -ènua naivainteŀligent inteligentairremissible nepra

Jja jamjardí ĝardenojaure kuŝijazz ĵazojove junajubilat -ada emeritajuntament kunejust -a justajutjar juĝijersei puloverojugar ludi

Llímit limolínia linioliteratura literaturollaminejar frandillamp fulmo

Page 60: Introducció a la llengua internacional esperanto

60

llançar ĵetillapis krajonollar hejmollar hejmollibret broŝurollis glatalliura funtollumí alumetolluny forllac lagollàgrima larmollana lanollàntia lampollarg -a longallauna ladollavar lavillavi lipollegir legillegum legomollei leĝollengua (boca) langollengua (idioma) lingvollet laktolletra literollibre librolliçó lecionolligar ligillista listollit litolliurar liverilliure liberalloc lokollogar luilluitar luktillum lumolluna lunollaurar plugillavors tiamllindar sojlo

Mmà manomadur -a maturamagatzem magazenomaig majomalgrat malgraŭmaliciós -osa malicamamella mamomànega manikomanera maniero

mantega buteromaó brikomàquina maŝinomar maromarc kadromarç martomarcar markimarit edzomartell martelomatar (bestiar) buĉimatèria materiomaterial materialomalmetre fuŝimatí matenomecànica meĥanikomedi mediomeditar meditimel mielomembre membromenjar manĝimenstruar menstruimentir mensogimenú menuomenys (–) minusmerèixer meritimesurar mezurimes monatometall metalomètode metodometre metromig (punt mitjà) mezomigrar migrimisèria mizeromoble meblomoderat -ada moderamodern -a modernamoldre muelimolestar ĝenimolts -es multajmoment momentomón mondomonòton -a monotonamont montomoresc maizomorir mortimosca muŝomossegar mordimostrar montrimultitud amasomutilat kripla

Page 61: Introducció a la llengua internacional esperanto

61

mai neniammaleta valizomalgrat malgraŭmarea tajdomotor motoromoure movimugir muĝimúscul muskolomuseu muzeomúsica muzikomut mutamassa tromateix samamecanografiar tajpimercaderia varomés (addició) plus més (comparatiu) plimés (duració) plumés (superlatiu) plejmés enllà de pretermeta celomirall spegulomirar rigardimitjà rimedomitja (vestir) ŝtrumpomolt tremorir morti; pereimostra specimeno

Nnadar naĝinas nazonaturalesa naturonebot nevonecessari -ària necesanegoci negoconegre -a nigranervi nervonét neponeu neĝoneutral neŭtralani nekningú neniunit noktoniu nestonivell nivelono neno res nenionoble noblanom nomo

nomenar nomuminomés nurnord nordonormal normalanou nova novanou (fruit) nuksonúmero numeronus nodonu nua nudanúvol nubonecessitar bezoninedar naĝinen infanonet -a puranét neponina puponoveŀla romanonucli kerno

Oo aŭobeir obeiobjecte objektoobjectiu celooblidar forgesiobservar observiobstinat -ada obstinaoca anseroocell birdoocórrer okazioctubre oktobroocupar okupioest, occident okcidentoofegar sufokiofegar-se droniofendre ofendioferir oferiofici (ocupació) oficoofici (treball manual) metiooh! hooli oleoolor odoroombra ombroombreŀla ombreloon kie(n)ona ondooncle onklooperació (diners) spezoopinar opiniioportú oportuna

Page 62: Introducció a la llengua internacional esperanto

62

or oroordinari ordinaraordre (harmonia) ordoordre (manament) ordonoorella oreloorfe orfoorganització (ordre) organizoorganització (societat) organizaĵoorganitzar organiziorgullós -osa fieraorigen originooriginal originalaorinar urinios ostoosciŀlar ŝanceliou ovo

Ppa panopaciència paciencopagar pagipàgina paĝopaís landopaisatge pejzaĝopal fostopàŀlid palapalla pajlopalpar palpipanet bulkopansir-se velkipantalons pantalonopany seruropapa papopapagai papagopapallona papiliopaper paperoparaula vortoparc parkopare patroparell, parella paroparent parencoparet muroparir akuŝiparir naskiparlar paroliparpella palpebropartit partiopartit partopasqua pasko

passaport pasportopassar pasipassejar promenipassió pasiopastís kukopati kortopau pacopausa paŭzopebre pipropeça de roba tukopecar pekipedra ŝtonopegar batipeix fiŝopell haŭtopell haŭtopendent krutapenedir-se pentipenetrar penetripenjar pendipensar pensipensió renda pensiopentinar kombiper a (objectiu) porper cap raó nenialper damunt superper mitjà de perper què kialper totes raons ĉialpera piroperdonar pardoniperdre perdiperfecte perfektaperill danĝeroperíode periodoperiòdic gazetoperjudicar damaĝipermetre permesiperò sedperseguir persekutipersistir persistipersona homo; personopersuadir persvadipertànyer apartenipesar pesipèsol pizopessigar pinĉipessigollejar tiklipetó kisopeu (part del cos) piedo

Page 63: Introducció a la llengua internacional esperanto

63

peu (mesura) futopicar pikipicar frapipietós -osa piapilota pilkopíndola pilolopintar pentripipa pipopis etaĝopit brustopitjar puŝipla plana ebenopla (horitzontal) plataplaça placoplaer plezuroplànol planoplantar plantiplanxar gladiplàstic plastoplat (aliment) pladoplat (recipient) teleroplaure plaĉiple plena plenaplegar faldiplom plumboploma plumoplorar ploripluja pluvopoal sitelopoble (gent) popolopoble (lloc) vilaĝopoder povipodrir-se putripoema poemopoesia poeziopolítica politikopols polvopólvora pulvopom (ramell) bukedopoma pomopont pontopopular popularaporc porkoport havenoporta pordoportar portiposseir posedipossible eblepostres desertopotència potenco

poar ĉerpipou putopracticar praktikiprecís -isa precizapreferir preferipregar (demanar) petipregar (resar) preĝipreguntar demandiprémer premiprendre prenipreparar preparipresentar prezentipresidir prezidiprest -a pretaprestatge bretopretendre pretendipreu prezoprimavera printempoprincipalment precipeprincipi principoprovar pruviproblema problemoprocés procesoprocurar klopodiproduir produktiprofessió profesioprofessor profesoroprofit profitoprofund -a profundaprograma programoprogressar progresiprojecte projektopromès fianĉoprometre promesipronunciar prononciprop de apudpropi pròpia propraprosperar prosperiprotegir protektiprotestar protestiprovar proviproveir proviziprovisional provizorapròxim -a proksimaprudent prudentapúblic -a publikapuŀlular svarmipulmó pulmopunt punktopunt (joc) poento

Page 64: Introducció a la llengua internacional esperanto

64

punta cim pintopuntual akuratapuny pugno

Qquadern kajeroquadrat kvadratoqualitat kvalitoqualque kelkaqualsevol ajnquan kiamquant kiomquantitat kvantoquasi preskaŭquasi no apenaŭque (completiu) keque (comparatiu) olque (relatiu) kiu(j)(n)què kioqueixar-se plendiquelcom ioqui kiuquiet -a kvietaquilogram kilogramoquilòmetre kilometroquimera ĥimeroquímica ĥemio, kemioquin -a kia

Rraça rasoràdio radiorail relorang rangoraó racioraonar rezoniràpid -a rapidaraspall brosoraspar raspiratlla strekoratolí musoreactor reaktororeal realarebló nitorebre ricevirebregar ĉifirecíproc -a reciprokarecollir amb pala ŝovelirecolzar apogirecomanar rekomendi

recompensar rekompencirecordar memoriredactar redaktireeixir sukcesirefugiar-se rifuĝirefusar rifuzirefutar refutiregalar donaciregió regionoregir regiregistrar registriregla reguloregne regnorei reĝoreixa kradorelacionar-se rilatireligió religiorelliscar glitirellotge horloĝoremar remiremarcar rimarkirengle torn vicorenunciar rezignireparar riparirepetir ripetireportatge raportoreposar ripozirepública respublikoreservar rezerviresidir loĝiresistir rezistiresistir-se baraktiresoldre solvirespecte respektorespirar spirirespondre respondirestant ceteraresultar rezultiretraure (reprotxar) riproĉirevista revuorevoltar-se ribeliric -a riĉarígid -a rigidarigorós -osa rigorariu riveroriure ridirobar (atracar) rabirobar (furtar) ŝtelirobust fortikaroca roko

Page 65: Introducció a la llengua internacional esperanto

64

roda radorodar rulirodó -ona rondaroig roja ruĝarol (paper) roloromandre restirondinar grumblironyó renoros rossa blondarosa rozorostir rostirúbrica rubrikoruna rubo

Ssa sana sanasabata ŝuosabatilla pantoflosabó saposac sakosacsejar skuisageta sagosal salosalari salajrosaló salonosalsa saŭcosaltar saltisaludar salutisalvar savisalvatge sovaĝasang sangosant -a sanktasastre tajlorosec -a sekasecret -a sekretasecretari sekretarioseda silkosegar falĉisegon (temps) sekundosegons laŭseguir sekvisegur -a sekurasemblar ŝajnisembrar semisempre ĉiamsensat -a saĝasense sensentir sentisentit sencosenyal signalo

senyor sinjoroserè -ena serenasèrie serioseriós -osa seriozaserp serpentoserrar segiservir servisetmana semajnoseure sidisever -a severasexe seksosi sesí jessi mateix memsi (interrogatiu) ĉusigne signosignificar signifisíŀlaba silabosimilar similasimi simiosimpatia simpatiosimple simplasincer -a sincerasindicat sindikatosinglot singultosinó sedsistema sistemosituació situaciosobre (damunt) sursobre (referent a) prisobre (carta) kovertosobri sòbria sobrasobtadament subitesocietat societosofrir suferisòl (pis) plankosòl (terra) grundosol -a (soledat) solasol (astre) sunosolc sulkosoldar lutisoldat soldatosolemne solenasolidari ària solidarasolter fraŭlosomni sonĝosomniar revisonar sonisonor sonorasopa supo

Page 66: Introducció a la llengua internacional esperanto

66

sopetes kaĉosord -a surdasoroll bruosorprendre surprizisorra sablosort sortosort ŝancosospirar sopirisospitar suspektisostenir tenisostre plafonosota subsovint oftesuar ŝvitisuau mildasucre sukerosud sudosuficient sufiĉasuggerir sugestisuperior superasuposar supozisurar ŝvebi

Ttabac tabakotaca makulotal tialtallar (amb ganivet) tranĉitallar (amb tisores) tonditambé ankaŭtancar fermitancar ŝlositanmateix tamentant tiomtant... més des... plitapar ŝtopitardor aŭtunotargeta kartotaronja oranĝotasca taskotassa tasotaula (de calcular) tabelotaula (moble) tablotauló tabulotaxar taksite (infusió) teoteatre teatrotècnica teĥniko, teknikotela tolotela ŝtofo

telèfon telefonotelevisió televidotema temotémer timitemps atmosfèric veterotemptar tentitenda budotenda (camp) tendotenir havitenir cura de zorgitenir raó pravitenir set soifiteoria teorioterra teroterreny terenoterror terurotestimoniar atestiteulada tegmentotext tekstotinta inkotocar tuŝitocar (en sort) trafitolerar toleritomàquet, tomaca tomatotomba tombotorcar viŝi, frotpurigitorre turotorxa torĉotossir tusitot ĉiotot just ĵustota quantitat ĉiomtotal tutatou tova molatractar traktitradició tradiciotraduir tradukitrair perfiditranquil -iŀla trankvilatreballar laboritremolar tremitrencar frakasitrencar rompitret característic trajtotro tondrotrobar-se (de salut) fartitrobar trovitrobar (algú) renkontitros pecotronc trunko

Page 67: Introducció a la llengua internacional esperanto

66

tub tubotúnel tuneloturisme turismoturista turisto

Uúlcera ulceroungla ungounivers universouniversal universalauniversitat universitatourgent urĝausar uziútil utilaull okulountar ŝmiri

Vva vana vanavaga strikovagar vagivagó vagonovailet bubovaixell ŝipovalent -a kuraĝavàlid -a validavall valovalor valorovapor vaporovast -a vasta vegada fojoveí najbarovellut velurovèncer venkivendre vendivenir venivenjar venĝivent ventoventre ventroverd verdaverí venenoveritable veraveritablement javespre vesperovessar ŝutivestir vestivestit kostumovestit roboveu voĉo

veure vidivi vinoviatjar vojaĝivíctima viktimovidre vitrovidu vidvovirtut virtovisat vizovisitar vizitiviure vivivolar flugivolcà vulkanovoler volivoluptuositat voluptovomitar vomivora bordovora randovorera trotuarovotar baloti

Xxerrar babilixafardejar klaĉixec ĉekoxerrar babilixicot knaboxifra ciferoxiuxiuejar flustrixocolata ĉokoladoxafardejar klaĉixarxa retoxec ĉekoxerrar babilixicot knaboxifra ciferoxiuxiuejar flustrixocar ŝokixocolata ĉokoladoxòfer ŝoforoxuclar suĉi

Zzebra zebrozero nulozodíac zodiako

Page 68: Introducció a la llengua internacional esperanto
Page 69: Introducció a la llengua internacional esperanto

El lloc a la xarxa del nostre sindicatwww.sindicatcos.cat

ESPERANTO*CAT, l’Associació Catalana d’Esperantowww.esperanto.cat

Curs d’esperanto. Aplicació instaŀlable per a ordinadorwww.kurso.com.br

Lernu! Curs en línia d’esperantowww.ca.lernu.net

Curs d’esperanto per Twitterwww.twitter.com/cursdesperanto

Reta Vortaro. Diccionari en línia. Definicions en esperanto amb traducció multilingüe. És coŀlaboratiu: es pot participar a completar i millorar la part catalana

www.reta-vortaro.de

Vikipedio. Versió en esperanto de l’enciclopèdia coŀlaborativawww.eo.wikipedia.org

Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko. Gramàtica en líniawww.bertilow.com/pmeg

Diccionari essencial esperanto-català. Editat per Hèctor Alòs i Jordi Carbonellwww.esperanto.cat/vortaro/vortaro.pdf

Diccionari Apertium català-esperanto. Editat per Hèctor Alòswww.esperanto.cat/vortaro/apertium-ca-eo.pdf

Gran diccionario español-esperanto de Fernando de Diego.www.esperanto.es

La Esperanta Gazetejo. Quiosc virtual d’on es poden descarregar revistes.www.gazetejo.org

Mazi en Gondolando. Film de dibuixos animats per a aprendre les beceroles de la llengua. www.youtube.com/watch?v=wCJt_Advj-A

Ĝis tuj en Esperantuj’!

Per a saber-ne més

69

Page 70: Introducció a la llengua internacional esperanto

70

Page 71: Introducció a la llengua internacional esperanto

València, maig 2012Edita la Coordinadora Obrera Sindical

[email protected]

71

Page 72: Introducció a la llengua internacional esperanto

Quaderns de Formació de la COS

El 26 de juliol de 1887 el metge Lejzer Ludwik Zamenhof va publicar a Varsòvia amb el pseudònim de doctor Esperanto (= “el qui té esperança”) la seva proposta de Llengua internacional, que de seguida prengué el nom que havia adoptat l’autor per a publicar-la. Els progressos tècnics i la millora de les comunicacions que havia experimentat l’Europa del segle XIX havien fet sentir la necessitat d’una llengua de comunicació internacional. La proposta de Zamenhof no fou pas la primera ni seria tampoc l’última, però en aquesta havia sabut conjuminar elements que podien satisfer les necessitats de grups humans amb problemes lingüístics molt diversos.