Introduccio a la

Jornada Tecnica∗

novembre 2006

Area TIC de Formacioformaciotic@xtec.cat

∗ Materials fets amb el sistema de processament de documents de codi lliure LATEX

2 Index

Index

1 Introduccio 5

1.1 Que es GNU/Linux? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

1.2 Que es una distribucio GNU/Linux? . . . . . . . . . . . 6

2 Historia de Linux i el programari lliure 6

2.1 Orıgens del programari lliure. Richard Stallman . . . . . 6

2.2 GNU/Linux en l’actualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

3 Distribucions educatives 9

3.1 Distribucions educatives a l’estat espanyol . . . . . . . . 9

4 Instal·lacio de la Linkat 12

4.1 Exploracio tecnica de la Linkat . . . . . . . . . . . . . . 12

4.1.1 Requeriments de maquinari . . . . . . . . . . . . 13

5 La instal·lacio dual 13

5.1 Introduccio al concepte de DUAL . . . . . . . . . . . . . 13

5.2 Particions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

5.3 Nomenclatura dels discos durs a Linux . . . . . . . . . . 14

6 Sistemes de fitxers 15

6.1 Sistemes de fitxers a Microsoft Windows . . . . . . . . . 15

6.2 Sistemes de fitxers a GNU/Linux . . . . . . . . . . . . . 15

7 Inici de la instal·lacio de la Linkat 16

7.1 Pantalla inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

7.2 Resolucio de la pantalla . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

7.3 Opcions d’instal·lacio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

7.4 Llicencia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

7.5 Tria de l’idioma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

7.6 Modes d’instal·lacio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

8 Particionament del disc 19

8.1 Metode de particio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Index 3

9 Configuracio de la instal·lacio de la Linkat 28

9.1 Programari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

9.2 Gestor d’arrencada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

10 Proces final de la instal·lacio de la Linkat 29

10.1 Contrasenya de l’usuari arrel . . . . . . . . . . . . . . . 31

11 Configuracio de la xarxa 31

11.1 Comprovacio de la connexio a Internet . . . . . . . . . . 34

12 Configuracio final i inici de la Linkat 35

12.1 Notes de la versio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

12.2 Configuracio del maquinari . . . . . . . . . . . . . . . . 36

12.3 Inici de la Linkat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

13 Ajudes a la instal·lacio 38

13.1 En cas de fallada, recuperacio del MBR . . . . . . . . . 38

13.1.1 Amb windows 98/Me . . . . . . . . . . . . . . . . 38

13.1.2 Amb el windows XP/2000 . . . . . . . . . . . . . 38

13.1.3 Amb la consola de XP . . . . . . . . . . . . . . . 38

14 L’entorn d’escriptori: GNOME 40

14.1 Inici de la Linkat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

14.2 L’escriptori Linkat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

15 El navegador de fitxers: Nautilus 43

15.1 Descripcio del navegador . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

15.2 Opcions del navegador . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

16 La gestio de fitxers 45

16.1 Copiar o moure fitxers o carpetes . . . . . . . . . . . . . 45

16.2 Reanomenar un fitxer o carpeta . . . . . . . . . . . . . . 46

16.3 Esborrar un fitxer o carpeta . . . . . . . . . . . . . . . . 46

16.4 Seleccio multiple de fitxers . . . . . . . . . . . . . . . . 46

4 Index

17 La personalitzacio de l’escriptori 47

17.1 Els quadres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

17.2 Les icones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

17.3 Enllacos directes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

18 Aplicacions del menu principal 49

18.1 Menu Programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

18.2 Menu Sistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

19 Configuracio de l’escriptori 51

19.1 Preferencies Personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

19.1.1 Accessibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

19.1.2 Dreceres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

19.1.3 Menus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

19.1.4 Suport de tecnologia assistiva . . . . . . . . . . 54

19.2 Aparenca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

19.2.1 Estalvi de pantalla . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

19.2.2 Finestres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

19.2.3 Fons de l’escriptori . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

19.2.4 Fonts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

19.2.5 Tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

20 Configuracio de dispositius de la Linkat 56

20.1 Resolucio de la pantalla . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

20.2 Ratolı . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

20.3 Teclat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

20.4 Sistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

20.4.1 Associacions de fitxer . . . . . . . . . . . . . . . 57

20.4.2 Canvia la contrasenya . . . . . . . . . . . . . . . 58

20.4.3 Servidor intermediari de xarxa . . . . . . . . . . 58

20.4.4 So . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

21 Fes una copia de la Linkat! 60

21.1 Gravar un CD o DVD de dades . . . . . . . . . . . . . . 60

5

1 Introduccio

1.1 Que es GNU/Linux?

Per una banda, un ordinador es un conjunt de peces que es podenveure i tocar com, per exemple, el teclat, el monitor, la torre, la dis-quetera, la gravadora de DVD i tambe el processador, la placa base,la memoria RAM, la tarja de xarxa, etc. Tot plegat te un nom: ma-quinari. Per una altra banda, per tal de fer funcionar l’ordinador sonnecessaries les aplicacions. Les aplicacions son els programes in-formatics que fan que la maquina ens sigui util per realitzar accionscom ara processar textos, imatges, navegar per Internet, etc.

El sistema operatiu d’un ordinador es el conjunt de programes queConcepte de SistemaOperatiu permet que el maquinari executi les ordres que li donen les aplicaci-

ons que nosaltres utilitzem. Per exemple, fan que, en premer una tecla,aquesta us aparegui al monitor o que la tarja de xarxa transmeti al ca-ble de xarxa els paquets que contenen parts d’un correu electronic queestem enviant per Internet. La tasca principal d’un sistema operatiu escarregar a la memoria els programes emmagatzemats al disc dur i ferque el processador executi aquests programes.

Amb aquestes explicacions, ja podem entendre que el Linux es unsistema operatiu, com ho son tambe l’MS Windows XP, l’MS Windows2003 o l’UNIX.

Tecnicament, el Linux es un sistema operatiu multiusuari i multitasca,Definicio de Linuxcosa que significa que un mateix ordinador pot tenir mes d’un usuariconnectat en un moment donat i que pot executar mes d’un programaalhora. Actualment, la major part dels sistemes operatius ho son, perol’any 1994 quan va apareixer el Linux no era aixo.

Figura 1: Tux, icona de Linux

6 2 Historia de Linux i el programari lliure

1.2 Que es una distribucio GNU/Linux?

A la Viquipedia podeu llegir:

Una distribucio de programari es el conjunt format per el nucli del sistema operatiu o kernel, unseguit de programari amb el qual l’usuari pugui treballar i diferents aplicacions que permetenfer la instal·lacio, la configuracio i el manteniment d’un sistema informatic. Aquestes ultimesson aportades pels desenvolupadors d’aquella distribucio i son els que la diferencien de lesaltres. Inicialment les distribucions es limitaven a recopilar programari, empaquetar-lo en dis-quetes o CD-ROM i redistribuir-lo o vendre’l. Ara les grans distribucions son potents empresesque competeixen entre sı per incloure l’ultim programari, amb instal·lacions grafiques capacesd’autodetectar el maquinari i que instal.len un sistema sencer en uns quants minuts.

Actualment les distribucions que fan servir Linux com a nucli del siste-ma operatiu son les mes nombroses. Hi han mes de 300 en desenvo-lupament actiu i la seva mida varia drasticament, des d’un disc floppy(1.44Mib) per efectuar tasques de rescat i manteniment fins varis DVDs(mes de 8Gib.) plens de programari addicional sovint amb llicencies deprogramari lliure i codi obert que permeten la seva redistribucio ambmolt poques restriccions.

A mes de les distribucions instal·lables de linux, tambe existeixen dis-tribucions que es poden executar directament des del CD-ROM, sensenecessitat d’instal.lacio. Son les anomenades Live-CD

Les distribucions mes famoses de Linux son Debian, Suse, Red Hat,Distribucions mespopulars Knoppix, Mandrake, Slackware i Gentoo, juntament amb les seves de-

rivades. Per exemple, Ubuntu es una distribucio basada en Debian;Fedora, en Red Hat; Kororaa, en Gentoo i, d’aquestes, en derivenmoltes altres, entre elles la Linkat que esta basada en Suse.

2 Historia de Linux i el programari lliure

2.1 Orıgens del programari lliure. Richard Stallman

Als orıgens de la informatica personal, el programari es distribuıa ambUna mica de historiael codi font, es a dir, el llistat d’instruccions que constituıen el progra-ma, de manera que qui l’emprava el podia modificar i adaptar a lesnecessitats propies.

Cap al 1980, les empreses d’informatica, preocupades per la com-petencia, deixen de lliurar el codi font amb el programari i distribueixenels seus productes sota llicencies que restringeixen cada vegada mesels drets dels usuaris: prohibeixen la modificacio i l’estudi del seu codi,patenten qualsevol idea que es pugui utilitzar en un programa (coml’hiperenllac o la descarrega de fitxers en una xarxa) i fan signar alsprogramadors acords de confidencialitat sobre el seu treball.

En 1985, el fısic Richard M. Stallman perd la feina de programador alRichard M. Stallmanlaboratori d’intel·ligencia artificial del MIT (Massachussets Institute of

2.1 Orıgens del programari lliure. Richard Stallman 7

Technology) per no voler signar un acord de confidencialitat i, preo-cupat pel caire abusiu de les llicencies de programari, decideix crearl’organitzacio sense anim de lucre Free Software Foundation (FSF).La FSF es fixa com a objectiu el projecte de crear un clon del sistemaoperatiu comercial Unix utilitzant sols programari lliure. Aquest projec-te s’anomena GNU (GNU is Not Unix).

Figura 2: Richard M. Stallman

Per dotar el programari lliure d’un corpus legal, on s’estableixen elsdrets i deures dels usuaris i desenvolupadors de programari, la FSFdesenvolupa la llicencia GPL (GNU Public License).

La llicencia GPL es pot consultar en angles a l’adreca http://www.gnu.org.+Tambe es pot accedir a una traduccio no oficial de la llicencia a l’adrecagnu.cat.

A tall de resum, la llicencia GPL garanteix a les persones que s’hiLes quatre llibertatsacullen les seguents llibertats:

• Llibertat d’executar el programa en qualsevol lloc, amb qualsevolproposit i per sempre.

• Llibertat d’estudiar i modificar el programa per adaptar-lo a lesnecessitats particulars de cadascu, aspecte que exigeix l’accesal codi font.

• Llibertat de distribucio de copies del programa, cobrant o no.

• Llibertat de millora del programa, pero amb la condicio de ferpubliques les millores introduıdes i distrubuir-les sota la llicenciaGPL, aspecte que exigeix l’acces al codi font

Un dels exits d’aquesta llicencia rau en aquest ultim punt, ja que lesmillores d’un programa lliure donen com a resultat un altre programalliure, que pot ser estudiat i, successivament, millorat.

8 2 Historia de Linux i el programari lliure

L’exit del projecte GNU fou immediat i, el 1990, ja s’havien produıt sotallicencia GPL la major part de les aplicacions que calen perque un sis-tema operatiu com UNIX pugui ser utilitzable: editors de textos, com-piladors i interprets de comandes. Pero tots aquests programes solses podien executar sobre un sistema operatiu comercial UNIX, ja queel projecte GNU no havia desenvolupat el kernel, el nucli del sistemaoperatiu que gestiona el maquinari i permet executar els programes.

Al 1991, l’estudiant d’Enginyeria Informatica finlandes, Linus Torvalds,Linus Torvaldsestudiava a la Universitat d’Helsinki el kernel de Minix, un sistema ope-ratiu, obra del professor d’Arquitectura d’ordinadors i Sistemes Opera-tius, Andrew S. Tanenbau, semblant a UNIX, pero per a l’aprenen-tatge academic. Atret pel repte i per pur hobby, crea el seu propikernel, anomenat Linux, i el va distribuir per Internet sota llicenciaGPL. Rapidament, multitud de programadors milloraren aquest nuclii, el 1994, aparegue la versio 1.0.

Figura 3: Linus Torvalds

2.2 GNU/Linux en l’actualitat

Richard Stallman continua el seu apostolat pel programari lliure, fentconferencies arreu del mon en angles, frances, espanyol o indonesi.

Linus Torvalds treballa per a la corporacio sense anim de lucre OpenSource Development Labs (OSDL), patrocinada, entre altres, per Intel,IBM i HP, des d’on coordina el desenvolupament del kernel, ajudat peruns 200 programadors voluntaris en tot el mon.

9

El projecte GNU ha assolit el seu objectiu de desenvolupar un sistemaoperatiu lliure. Actualment, s’ocupa de desenvolupar nou programarilliure, com GNOME, un entorn grafic d’us intuıtiu.

La FSF vetlla per garantir els drets dels usuaris d’utilitzar, copiar, mo-dificar i distribuir programes lliures amb l’objectiu de crear programarique ajudi al desenvolupament dels pobles, l’acces universal a la cul-tura i el dret a la lliure expressio. Darrerament ha coordinat, amb exit,la campanya de rebuig de l’aprovacio de les Patents del Programari alParlament Europeu.

Linux es un sistema operatiu estable, senzill d’utilitzar, rapid i segur. Eldisseny no permet l’execucio de virus ni programari espia. Anualment,grans companyies de seguretat informatica premien amb 15.000 eurosqualsevol persona que infecti amb un virus el sistema operatiu Linux i,any darrere any, el premi continua desert.

3 Distribucions educatives

A banda de les grans distribucions que es desenvolupen arreu delmon, la filosofia del programari lliure permet que cada comunitat pu-gui tenir una distribucio adaptada a les seves necessitats concretes.Aquestes distribucions parteixen d’una altra com Debian, Ubuntu, Red-Hat, Fedora, Suse, etc. i l’adapten incloent-hi les aplicacions i einesdestinades a satisfer les necessitats propies de cada comunitat.

El cas de la Linkat es la distribucio de Linux promoguda pel Depar-+tament d’Educacio i Universitats de la Generalitat de Catalunya, queesta basada en la versio 9.1 de Novell SUSE.

A l’Estat Espanyol existeixen diferents distribucions de Linux orienta-des a l’educacio. Acostumen a ser promogudes per les administraci-ons autonomiques. Aquestes administracions aporten un capital inicialper tal de promocionar la distribucio fins que la comunitat d’usuaris esprou gran i activa com per que s’automantingui. Entre altres, podemdestacar les distribucions de la Junta de Extremadura, la d’Andalusia,Valencia, Castilla La Mancha, Comunitat de Madrid. Tambe tenen dis-tribucions a Melilla amb el Melinux, a Euskadi amb Euslinux, i altresque no han arribat a implantar-se satisfactoriament.

Actualment, des del MEC hi ha la tendencia a coordinar les distribuci-ons de les diferents comunitats per tal d’evitar la repeticio innecessariade tasques.

3.1 Distribucions educatives a l’estat espanyol

GNU/Linex : A Extremadura tenen GNU/LinEx. Es un projecte de la Conse-jerıa de Educacion, Ciencia y Tecnologıa de la Junta de Extre-madura. Es tracta d’una distribucio basada en Debian i adaptadaper al seu us en l’ambit educatiu.

10 3 Distribucions educatives

Figura 4: GnuLinex

Guadalinex : A Andalusia tenen la Guadalinex. Tambe esta basada en Debiani promoguda per la Junta de Andalucia. Te en funcionament unseguit de forums i entorns wiki amb molta participacio per partde la comunitat d’usuaris. A mes, tambe te una distribucio noeducativa orientada a l’us personal.

Figura 5: Guadalinex

LliureX : A Valencia s’ha desenvolupat el LliureX. El LliureX es el projectede la Conselleria de Cultura, Educacio i Esport de la GeneralitatValenciana que te com a objectiu principal la introduccio de lesnoves tecnologies de la informacio i la comunicacio basades enprogramari lliure en el sistema educatiu de la Comunitat Valenci-ana. Tambe esta basada en la distribucio Debian.

Figura 6: Lliurex

3.1 Distribucions educatives a l’estat espanyol 11

Max : A Madrid Max representa la distribucio de la Consejerıa de Edu-cacion de la Comunidad de Madrid. En aquest cas l’emfasi s’haposat en el progamari destinat a impartir els continguts d’in-formatica dels currıculums de l’educacio no universitaria, aixıcom en els entorns que permetin al professorat no especialistal’elaboracio, l’us i la distribucio de continguts educatius en formatdigital.

Figura 7: Max

Molinux : A Castilla-La Mancha tenen Molinux. En aquest cas la JCCMha fet una inversio amb uns objectius que van mes enlla de l’e-ducacio. Preten oferir un sistema operatiu amb les aplicacionsestandars (processador de textos, full de calcul, etc.) util a em-preses, individus i comunitat educativa.

Figura 8: Max

12 4 Instal·lacio de la Linkat

4 Instal·lacio de la Linkat

4.1 Exploracio tecnica de la Linkat

Linkat, la distribucio GNU/Linux del Departament d’Educacio i Univer-sitats de la Generalitat de Catalunya, disposa d’un portal (http://linkat.xtec.cat)des del qual ja podeu accedir a informacio sobre la distribucio, a lamateixa distribucio i a materials associats i, sobretot, contactar amb lacomunitat d’us i de desenvolupament a traves del forum i accedir a lazona de descarrega.

Figura 9: Portal de la Linkat

Al projecte Linkat es treballa en el desenvolupament i posada en fun-cionament de diferents elements. La distribucio de GNU/Linkat Linkatconsta d’un conjunt inicial d’aplicacions entre les quals hi ha progra-mes d’edicio d’imatges, audio i vıdeo, suite ofimatica, eines d’internet ialtres utilitats, a mes d’una seleccio de programari educatiu. La distri-bucio es presentara en quatre modalitats:

• Un Live-DVD, que permetra engegar la Linkat sense que calguiinstal·lar res a l’ordinador ni modificar-ne el contingut del discdur. Es ideal per comencar a familiaritzar-se amb les possibilitatsd’aquest nou entorn operatiu. A mes, permetra fer la instal·lacioa disc dur.

• Una modalitat instal·lable al disc dur, configurada per treba-llar de manera autonoma. L’instal·lador oferira la possibilitat deconservar els documents, les dades i l’entorn operatiu existenta l’ordinador, de manera que l’usuari/aria pugui decidir en cadasessio si desitja arrencar amb la Linkat o amb el sistema anterior.

• Un servidor de centre que guardara la configuracio i els docu-ments dels usuaris i oferira espais comuns d’allotjament de fit-xers, semblants a les unitats S: i T: dels models actuals. Tambepodra allotjar una intranet o el portal web del centre, entre moltsaltres serveis. Els clients d’aquest servidor podran ser tant siste-mes Linux com Windows.

13

• Un client de centre, semblant a la modalitat instal·lable al discdur, pero dissenyat especialment per treballar conjuntament ambun servidor de centre.

El portal de la Linkat, amb informacio, forums, guies i seccio de pre-guntes frequents, servira per poder fer les imatges dels discos queformen la distribucio: Descarrega de la distribucio.

A mes, es podra participar en les comunitats d’usuaris i desenvolu-padors. Tambe emmagatzemara una amplia col·leccio de programariaddicional que es podra afegir a la Linkat i sera el lloc des d’on espodra actualitzar regularment el sistema.

4.1.1 Requeriments de maquinari

Els requeriments mınims per fer la instal·lacio son:

• Equip amb processador Pentium II o posterior i unitat de CD-ROM amb capacitat d’arrencada de sistema.

• 3 GB d’espai en el disc dur (es recomana 4 GB).

• 128 MB de RAM (es recomana 256 MB).

• Targeta grafica Super VGA o compatible.

• Targeta de xarxa (si teniu intencio de connectar-vos a la xarxa).

• Ratolı del tipus USB, PS/2 o serie.

5 La instal·lacio dual

5.1 Introduccio al concepte de DUAL

Una insta·lacio dual proveeeix dos sistemes operatius diferents en unmateix ordinador, de manera que l’usuari pot triar quin engegar quanarrenca l’ordinador.

Si teniu instal·lats Windows i Linux, podreu accedir des del sistemaLinux als fitxers de la particio Windows (si el sistema d’arxius de Win-dows es NTFS, hi ha alguna limitacio: podreu llegir, pero no escriureels fitxers); en canvi, des de Windows, en principi, no es poden veu-re els fitxers Linux. Aquest text us proposa, com a objectiu, convertiruna estacio de treball amb Windows en un equip DUAL amb la possi-bilitat d’escollir en el moment d’arrencar amb quin dels dos sistemesoperatius voleu treballar.

El disc dur es el dispositiu encarregat d’emmagatzemar informacio aEl disc durl’ordinador de forma persistent, es a dir, la informacio hi roman encaraque s’apagui l’ordinador.

Normalment, quan s’engega l’ordinador, es realitzen una serie de tests(de memoria, deteccio de dispositius, etc.) i, a continuacio, es carre-ga en memoria els primers 512 bytes del disc dur, anomenats MBR,

14 5 La instal·lacio dual

acronim de Master Boot Record. L’MBR conte informacio sobre lataula de particions primaries i un programa que engega el sistemaoperatiu o un programa gestor d’arrencada (com pot ser GRUB) queens permet triar quin sistema operatiu volem inicialitzar.

La tecnologia del disc dur pot ser:

IDE : Acronim de Integrated Device Electronics: son els discos dursmes utilitzats i barats .

SCSI : Acronim de Small Computer System Interface: son discos dursd’alt rendiment per a servidors.

SATA : Acronim de Serial Advanced Technology Attachment: son dis-cos mes rapids que els IDE i menys que els SCSI.

5.2 Particions

Fer una particio d’un disc dur consisteix a dividir logicament el disc endiferents zones anomenades particions.

Les particions poden ser dels seguents tipus:

Primaries : Aquelles de les quals te constancia el MBR. Per questionstecniques, n’hi pot haver un maxim de quatre.

Esteses : Tipus de particio primaria que s’utilitza per a contenir particionslogiques. Sols una particio primaria pot ser estesa.

Logiques : Particions dins de la particio estesa.

5.3 Nomenclatura dels discos durs a Linux

Linux utilitza la seguent nomenclatura per referir-se als discos durs:

Discs durs IDE Nom en Linux hdxUnitat de disc Secundaria IDE 0 (esclau) hdbUnitat de disc Primaria IDE 1 (esclau) hdcUnitat de disc Secund aria IDE 1 (esclau) hdd

Discs Durs SCSI Nom en LinuxDisc 1 sdaDisc 2 sdb... ...

Discs Durs SATA Nom en LinuxDisc 1 sdaDisc 2 sdb... ...

Addicionalmet, per referir-se a una particio d’un disc dur, s’escriu elnom del disc i un numero corresponent a la particio. Un exemple determinologia de les particions en un disc dur IDE amb la qual ens hemd’anar familiaritzant es el seguent:

15

/dev/hda Disc dur IDE com master en el canal IDE 1/dev/hda1 Particio primaria 1 en /dev/hda/dev/hda2 Particio primaria 2 en /dev/hda/dev/hda3 Particio primaria 3 en /dev/hda/dev/hda4 Particio primaria 4 en /dev/hda

6 Sistemes de fitxers

Cada sistema operatiu emmagatzema la informacio dels fitxers en unaestructura de dades. Sovint, cada sistema operatiu utilitza el seu sis-tema propi de fitxers que nomes ell pot llegir o escriure. Sistemes defitxers en Microsoft Windows

6.1 Sistemes de fitxers a Microsoft Windows

Els sistemes de fitxers mes habituals en Windows son:

FAT32 : Acronim de File Allocation Table: Utilitzat en Windows 95 OSR2o superior.

NTFS : Acronim de New Technology File System: Utilitzat en WindowsNT, XP, 2000 o superior.

Actualment, Linux pot escriure i llegir sobre qualsevol sistema d’ar-xius FAT32, a traves del qual tindrem acces complet a les dades deles particions Windows contingudes al nostre disc dur. Amb tot, sila particio de Windows esta formatada amb NTFS, nomes permetrallegir les dades, no pas modificar-les ni gravar-ne de noves. Malgrataixo, hi ha projectes, com el de Jan Kratochvil anomenat Captive, quepermeten, i sembla que amb forca exit, llegir i desar dades en par-ticions NTFS per recuperar-les posteriorment amb un sistema Win-dows 2000 o XP. Podeu fer un cop d’ull a la pagina oficial del projecte:http://www.jankratochvil.net/project/captive/

6.2 Sistemes de fitxers a GNU/Linux

Els sistemes de fitxer mes habituals en Linux son:

Ext3FS i ReiserFS : Les diferencies principals entre els dos sistemes es basen enl’estabilitat, el temps de rearrencada despres d’una caiguda delsistema i la possibilitat de perdua de dades. Tots dos son deltipus Journaling Filesystem. Un sistema d’arxius d’aquestes ca-racterıstiques es recupera molt rapidament en cas d’una fallada,perque els processos d’escriptura son protocol·litzats mentre elsistema es utilitzat. ReiserFS, a mes a mes, es molt eficac al’hora de treballar amb grans quantitats d’arxius petits.

Swap : Linux utilitza aquesta tecnica per emular memoria RAM. Els pro-grames van consumint memoria RAM i, quan aquesta s’exhau-reix, Linux trasllada la part dels programes que no necessita aldisc dur i allibera RAM per a altres programes. Quan la paret

16 7 Inici de la instal·lacio de la Linkat

dels programes que es al disc dur es torna a necessitar, Linux lacarrega de nou a la RAM. Com que no se sap quanta memoriavirtual necessita Linux abans d’instal·lar-se, s’aplica el seguentcalcul: destinar el doble de la capacitat de la RAM al sistema defitxers swap.

Com a sistema d’arxius per a les particions, Linkat utilitzara per defecteel sistema Ext3FS, tot i que la instal·lacio permet canviar-lo pel sistemaque desitgem.

7 Inici de la instal·lacio de la Linkat

7.1 Pantalla inicial

Per instal·lar la Linkat, cal que introduım el CD o DVD o disquets d’ar-rencada i reiniciem l’ordinador. Aleshores, el sistema operatiu Linkats’engegara i apareixera la seguent pantalla de Benvinguda.

7.2 Resolucio de la pantalla 17

7.2 Resolucio de la pantalla

Activeu amb la tecla F2 la resolucio de la pantalla adequada per alvostre monitor.

Si Linkat no configura posteriorment de manera correcta la vostra tar-geta de vıdeo, trieu l’opcio VESA, acronim de Video Electronics Stan-dards Association.

7.3 Opcions d’instal·lacio

La pantalla d’inici us mostrara les diferents opcions d’instal·lacio.

Podeu veure el significat de les diferents opcions d’instal·lacio amb latecla d’ajuda F1.

Les opcions que podeu triar son:

• Arrenca des del disc dur: Aquesta opcio inicia el sistema ope-ratiu del nostre ordinador des del disc dur. Trieu aquesta opcio sius heu oblidat el CD o DVD dins de la unitat i no voleu instal·lar-hiLinkat.

• Instal·lacio: Aquesta opcio inicia la instal·lacio per defecte deLinkat.

• Instal·lacio - ACPI desactivat: Aquesta opcio permet instal·larLinkat en ordinadors amb problemes amb ACPI, acronim de ”Ad-vanced Configuration and Power Interface”. ACPI es l’especifi-cacio estandard per a l’estalvi energetic en alguns ordinadors.Utilitzeu aquesta opcio si Linkat no arrenca correctament o si noes configuren alguns dispositius PCI.

18 7 Inici de la instal·lacio de la Linkat

• Instal·lacio - configuracio segura: Aquesta opcio permet ins-tal·lar Linkat en ordinadors on troba problemes de maquinari.

• Instal·lacio manual: Aquesta opcio es nomes per a usuaris ex-perts.

• Sistema de rescat: Aquesta opcio arrenca una petita configura-cio de Linkat en memoria i permet rescatar de forma manual unsistema espatllat.

• Prova de memoria: Comprova els moduls de memoria RAM ialtre maquinari.

7.4 Llicencia

Linkat us mostrara la llicencia del programari. Aquesta llicencia permetla copia i distribucio del programari. La major part del programari queforma el sistema operatiu Linkat es llicencia sota GNU General PublicLicense (GPL).

Premeu el boto Hi estic d’acord per validar la llicencia per a l’usuarifinal de Linkat.

7.5 Tria de l’idioma

Triareu l’opcio Instalacio per comencar a carregar el programa Yast2,l’assistent de configuracio que ens guiara en tot el proces.

El programa us dona la benvinguda i ens permet triar l’idioma de lainstal·lacio. Escolliu l’idioma Catala (per defecte). Premeu el boto D’a-cord i comencara el proces de deteccio del maquinari i la proposta deinstal·lacio que ens fara el Yast.

7.6 Modes d’instal·lacio 19

7.6 Modes d’instal·lacio

Arribat a aquest punt, Linkat us demanara quin tipus d’instal·lacio trieu:

• Ordinador autonom

• Servidor de centre

• Client de centre

8 Particionament del disc

8.1 Metode de particio

Analitzeu el cas d’un ordinador de centre que va arribar amb tres par-ticions fetes, una de les quals, tot i estar formatada amb un sistemade fitxers de Microsoft (FAT32), tenia una de les particions anomenadaLinux.

Utilitzareu la particio anomenada Linux per instal·lar-hi la Linkat.

Suposeu que actualment teniu a la primera particio un MS Windows;la segona particio, per a dades del MS Windows i la tercera buida oamb dades que es poden eliminar.

En aquest suposit, podeu fer la instal·lacio completa des dels CD oDVD d’instal·lacio de la Linkat, perque no heu de redimensionar capparticio on hi ha instal·lat un sistema operatiu.

20 8 Particionament del disc

Al moment del proces de instal·lacio en que arrivareu als parametresde la instal·lacio cliqueu a Metode de particio.

El metode de particionament de la Linkat us proposa les seguents ope-racions:

1. Redimensionar la particio Linux.

2. Crear una nova particio ampliada.

3. Crear una particio swap.

4. Crear una particio root.

5. Canviar els punts de muntatge de MS Windows per a la Linkat.

8.1 Metode de particio 21

Enlloc d’acceptar la proposta tal com esta, escollireu l’opcio Fes laparticio de forma personalitzada.

A continuacio, l’opcio de Particions personalitzades per a experts:

22 8 Particionament del disc

Us apareixera el llistat de les particions actuals al disc dur. Cal queteniu en compte que el llistat de la imatge no es identic al que ens potapareixer a nosaltres. Us assegureu de tenir seleccionada la particioanomenada Linux i cliquem el boto Suprimeix.

Accepteu la confirmacio de suprimir la particio.

8.1 Metode de particio 23

Per crear una nova particio ampliada cliquem el boto Crea i escolliu eltipus de particio ampliada:

La particio estesa ha d’ocupar tot l’espai que ara es lliure del disc dur.Acceptareu la proposta que se’ns presenta per defecte:

24 8 Particionament del disc

Torneu a clicar el boto Crea per crear una particio swap. A la finestraque apareix, escollireu de l’opcio Formatar — Sistema de fitxers laSwap i la mida triarem +1GB al camp de text Fi de la mida, finalmentcliqueu el boto D’acord:

Torneu a clicar el boto Crear per crear una particio arrel. Escolliu elsistema de fitxers Ext3, al camp de text on va la fi poseu la mida +5GBi en el punt de muntatge /, finalment cliqueu el boto D’acord:

8.1 Metode de particio 25

Torneu a clicar el boto Crear per crear una particio ”home”. Escolliu elsistema de fitxers Ext3, a la mida deixarem el valor que us posa perdefecte als dos camps de text i el punt de muntatge /home, finalmentcliqueu el boto D’acord:

El llistat de les particions ens ha de quedar semblant al de la imatge.Ha de contenir tres particions per a la Linkat, la swap, l’arrel, la / i la/home. Un cop comprovat, cliqueu al boto Seguent.

26 8 Particionament del disc

Ara seleccioneu la particio /dev/hda1, cliqueu sobre el boto Edita imodifiqueu el punt de muntatge tal com es mostra a la seguent imatge:

Fareu el mateix per a la particio /dev/hda2.

8.1 Metode de particio 27

Premeu el boto D’acord per tornar a la pantalla anterior. Comproveuque les modificacions s’hagin efectuat i premeu Seguent.

Quan tornem a ser a la finestra dels parametres de la instal·lacio po-dreu comprovar que el metode de particio us ha quedat com volieu:

Ara ja podeu continuar amb la instal·lacio.

28 9 Configuracio de la instal·lacio de la Linkat

9 Configuracio de la instal·lacio de la Linkat

9.1 Programari

Si escolliu aquest opcio podrem triar el tipus d’escriptori Linux que vo-lem per defecte. En principi, l’opcio escollida es el GNOME. Activantel boto de la Seleccio detallada, podrem escollir els paquets de pro-gramari que volem instal·lar.

Podeu afegir els paquets que no estan activats per defecte fent clicsobre la casella de verificacio. La resta de programari que no es aquıpodra instal·lar-se mes endavant.

9.2 Gestor d’arrencada

El tipus del carregador d’arrencada per defecte es el GRUB que enspermet fer alguns canvis:

• Si ho voleu, podeu definir que per defecte arrenqui en primer llocel Windows. Per tal d’aconseguir-ho, seleccioneu l’opcio Secciopredeterminada i, amb el boto Editar, marqueu la lınia Win-dows i, a continuacio, la valideu fent un clic sobre el boto Defi-neix com a opcio per defecte.

• Una altra modificacio que podrıeu fer es canviar el lloc d’ins-tal·lacio del gestor d’arrencada, de forma que l’arrencada del Li-nux fos, per exemple, mitjancant un disquet (opcio /dev/fd0). Perdefecte, s’instal·la al master boot record del primer disc dur.

• Amb l’opcio Temps d’espera (timeout) es pot indicar el tempsque tindreu per seleccionar una de les opcion al GRUB.

• El boto Edita els fitxers de configuracio us permetra veure comquedaran els fitxers del GRUB despres de les modificacions itambe us permetra realitzar qualsevol configuracio manual.

Un cop canviades totes les opcions que creieu necessaries de la pro-posta d’instal·lacio, podreu comencar el proces fent clic al boto Accep-ta de la pantalla de la proposta.

29

Us apareixera un missatge de confirmacio que caldra contestar afir-mativament.

10 Proces final de la instal·lacio de la Linkat

Linkat comencara a instal·lar el sistema operatiu i els seus compo-nents. Paciencia!

30 10 Proces final de la instal·lacio de la Linkat

Linkat reinicialitzara l’ordinador per continuar amb la instal·lacio. Enaquest punt es recomanable treure el CD o DVD del lector.

Quan es reiniciı l’ordinador, Linkat s’engegara des del disc dur.

En el cas que instal·leu Linkat des de CD, Linkat us demanara quecanvieu el CD.

10.1 Contrasenya de l’usuari arrel 31

10.1 Contrasenya de l’usuari arrel

Arribats a aquest punt, Linkat ja s’ha copiat al disc dur. A continua-cio, us demanara que configureu alguns parametres, com la contrase-nya d’arrel, l’administrador root del sistema que disposa de tots elsdrets i permisos d’administracio del sistema, anomenat root. Aquestacontrasenya ha de ser suficientment complicada perque no pugui serdescoberta facilment i prou simple perque la recordeu.

Podeu triar amb el boto Opcions avancades el metode de xifratge dela contrasenya. Es recomanable utilitzar el metode DES, encara qued’aquesta manera les contrasenyes estan limitades a 8 caracters.

11 Configuracio de la xarxa

Linkat detectara els dispositius de connexio a la xarxa del nostre or-dinador. Per defecte, l’adreca IP de Linkat en la configuracio com aservidor de centre es l’adreca 192.168.0.201. La mascara per defectees 255.255.255.0 i la passarel·la 192.168.0.254. Si hem triat la confi-guracio com a Client de Xarxa o Estacio Autonoma, la configuracio dexarxa la realitzara automaticament un servidor DHCP

En principi, amb aquests parametres per detecte, la configuracio de laxarxa es realitza correctament.

Tot i aixo, cal modificar aquesta configuracio en els casos seguents:

• Si la configuracio de Linkat es de servidor de centre i l’adreca192.168.0.201 ja esta ocupada per un altre ordinador. Aleshores,si es possible, es recomanable canviar l’adreca IP de l’ordinador192.168.0.201 per una altra i continuar la instal·lacio per defectecom a servidor de centre o be, en cas de no ser possible, canviarla IP del servidor de centre.

32 11 Configuracio de la xarxa

• Si la configuracio de Linkat es client de xarxa i teniu un servidorDHCP que no es un Linkat configurat com a servidor de centre,aleshores cal modificar la configuracio d’aquest servidor DHCPperque el primer servidor de DNS dels clients sigui la IP del ser-vidor de centre, o be deshabilitar-lo, o be assignar una adreca IPestatica al client de xarxa i en l’apartat de servidors DNS, afegir,per ordre, les seguents adreces IP: 192.168.0.201 (o la IP delservidor de centre), 213.176.168.16 i 213.176.168.18.

Si heu de canviar la configuracio de la xarxa, caldra clicar damunt del’opcio Interfıcies de la xarxa.

Triareu el boto Canvia. Despres el boto Edita. Ara podeu canviar elsparametres de xarxa com l’adreca IP, la mascara i altres.

33

Podeu editar el nom del nostre ordinador, aixı com els servidors DNSque utilitzara.

Podeu editar la passarel·la predeterminada.

34 11 Configuracio de la xarxa

11.1 Comprovacio de la connexio a Internet

Linkat us demanara si voleu comprovar la connexio a Internet i descar-regara les actualitzacions mes recents dels paquets.

Si la connexio ha estat possible, Linkat mostrara el missatge Exit.

En cas que la connexio a internet no funcioni correctament, Linkatmostrara el missatge amb: No s’han pogut descarregar les notes dela versio mes recent. En aquest cas, us caldra actualitzar el sistemaquan acabi la instal·lacio.

35

Podeu veure la configuracio de les connexions de xarxa prement elboto Visualitza els registres.

12 Configuracio final i inici de la Linkat

12.1 Notes de la versio

Linkat us mostrara un document sobre la versio del programari. Al ma-teix document se us indicaran les accions que heu d’executar manu-alment, una vegada finalitzada la instal·lacio, per a la configuracio delservidor o dels clients. En aquest cas, ens indica que hem d’executarel fitxer /etc/Linkat/Linkat.sh.

36 12 Configuracio final i inici de la Linkat

12.2 Configuracio del maquinari

Com a ultim pas de la instal·lacio, Linkat detectara el maquinari delvostre ordinador i configurara la targeta de vıdeo, les impressores ialtres.

Una vegada finalitzada la instal·lacio, premerem el boto Finalitza periniciar el sistema operatiu totalment configurat des del vostre ordinador.

12.3 Inici de la Linkat 37

El sistema arrencara mostrant missatges al voltant de la configuraciodel Linkat.

12.3 Inici de la Linkat

Linkat arrencara en mode grafic i us demanara que us autentifiqueuamb el nom d’usuari i contrasenya que heu introduıt abans.

Entrant el nom d’usuari i la contrasenya i fent clic al boto Acces, apa-reixera l’escriptori GNOME de Linkat.

38 13 Ajudes a la instal·lacio

13 Ajudes a la instal·lacio

13.1 En cas de fallada, recuperacio del MBR

En el cas d’una instal·lacio dual pot ser que falli alguna cosa, que nopuguem arrancar el sistema o que vulguem treure el linux de l’ordi-nador. El primer pas sera recuperar el MBR (Master boot record)lloc on el linux instal·la el Grub, programa que gestiona l’arrancada delsistema.

13.1.1 Amb windows 98/Me

Arranqueu l’ordinador amb un disc d’arrancada de Windows 98 i desdel prompt de DOS teclejar fdisk /mbr i tot seguit la tecla Retorn.

Aquesta ordre sobreescriu el sector mestre d’arrancada i el deixa apteper iniciar el Windows.

En acabar paseu el sistema del disquet al disc dur teclejant: sys c: a:i tot seguit la tecla Retorn.

El metode pot fallar si la particio Windows no esta activada o es oculta.En tal cas caldra utilitzar un programa especıfic de particionament persolucionar el problema.

13.1.2 Amb el windows XP/2000

Arrancar l’ordinador amb el Cd del Windows XP/2000 i premeu la teclaR (recuperacio a XP) o K (a windows 2000), obtindreu la consola derecuperacio.

A continuacio, seleccioneu de la llista la instal·lacio que voleu reparar(normalment sera una sola, seleccioneu 1) i premeu Retorn. Introduıula contrasenya del administrador, si no n’hi ha premeu Retorn.

En el prompt escriviu la comanda: fixmbr i premeu Retorn, tot se-guit contesteu y (yes) a la pregunta de confirmacio. Tambe teclegeu acontinuacio: fixboot c: i premeu Retorn per recuperar el sector d’ar-rancada.

Finalment, escriviu exit per sortir i ja podeu retirar el cd i reiniciar l’e-quip.

Per esborrar definitivament les particions linux del disc dur i formatar-las de nou es pot fer servir l’administrador de discs del Windows XP oel fdisk des del Win98.

13.1.3 Amb la consola de XP

Hi ha la possibilitat d’instal·lar la consola de recuperacio en el nos-tre sistema Windows XP per utilitzar-la com opcio a escollir en l’ar-rancada. Per fer aixo, amb el Cd del Windows XP executeu l’ordre:\i386\winnt32.exe /cmdcons.

13.1 En cas de fallada, recuperacio del MBR 39

Obtindreu una nova opcio a l’arxiu boot.ini.

Les opcions d’inici es poden configurar des de la icona de El meu PCi amb el boto dret: propietats i a continuacio propietats avancadestriant l’opcio inici i recuperacio.

Escolliu el nombre de segons en l’arrancada del menu on ens mostrarales dues opcions d’arrancada: el Windows o la consola de recuperacio.Si entrem a la consola de recuperacio podrem actuar com en el casanterior sense haver d’utilitzar el cd de Windows XP

40 14 L’entorn d’escriptori: GNOME

14 L’entorn d’escriptori: GNOME

14.1 Inici de la Linkat

En iniciar la distribucio Linkat, trobeu una pantalla que us demana elnom d’usuari i la contrasenya. Aquest nom d’usuari i contrasenya hanestat creats anteriorment per l’administracio del sistema que us ha d’-haver facilitat aquestes dades.

A la pantalla inicial d’inici de sessio (login), trobem quatre opcions:

Nom d’usuari : Espai on introduireu el nom d’usuari i la contrasenya per iniciaruna sessio.

Llengua : Us permet de seleccionar un idioma per a la sessio (per defecte,es el catala).

Sessio : Aquesta opcio us permet escollir un escriptori per a la sessio.Apareix una llista dels escriptoris disponibles i se n’escull un; sino, tria l’ultim utilitzat (per defecte, el Gnome).

Accions : Opcio que permet seleccionar accions del sistema com ara atu-rar el sistema o reiniciar-lo.

Una sessio es el perıode de temps que transcorre des que iniciem lasessio (login) fins que la tanquem (logout). Les vostres tries tant dellenguatge, de fonts, de colors, de configuracio del ratolı, de l’adminis-tracio d’arxius, de programes com l’OpenOffice en una sessio podendesar-se per a altres sessions posteriors.

Per sortir d’una sessio, aneu al quadre principal i feu clic a Sistema /Tanca la sessio Nom Usuari . Tot seguit, apareixera una pantalla ambla pregunta: Esteu segur que voleu sortir? i les opcions seguents:

Desa la configuracio actual : Si activeu aquest valor, es desen les preferencies de la ses-sio actual.

Surt : Retorna a la pantalla inicial de login (per defecte).

14.2 L’escriptori Linkat 41

Tanca : Atura l’ordinador.

Reinicia l’ordinador : Apaga i torna a engegar l’ordinador.

A la part inferior del quadre, hi ha els botons d’Ajuda, Cancel·la iD’acord.

Es pot protegir una sessio fent clic a Sistema / Bloca la pantalla.Aleshores, entra en funcionament el salvapantalles que cal tenir ac-tivat (per defecte, ja ho esta). En aquesta situacio, la vostra sessioqueda protegida de visualitzacio. Per desbloquejar aquesta pantalla,cal moure el ratolı, entrar de nou la contrasenya i premer Retorn.

14.2 L’escriptori Linkat

Com a la majoria d’escriptoris actuals dels diferents sistemes opera-tius, Linkat, que esta basat en l’escriptori Gnome, utilitza icones queapunten als arxius, carpetes o programes. Aquestes icones estan ubi-cades als quadres de la part superior i inferior de la pantalla i al mateixescriptori.

• Fent doble clic sobre qualsevol icona, s’obre l’accio o el programaassociat.

• Prement el boto dret damunt la icona, s’accedeix als menus ad-dicionals.

Al quadre (o panell) superior de l’escriptori, es troba el menu principalamb tres opcions:

Programes : En desplegar aquest menu, veureu les icones de la majoria deles aplicacions incloses a la distribucio agrupades per categories.

Sistema : En desplegar aquest menu, se us mostraran accions del sistemaoperatiu com ara la configuracio de l’escriptori o l’administradordel sistema (Yast).

Ajuda : Conte el fitxer de documentacio del sistema.

42 14 L’entorn d’escriptori: GNOME

Al costat de l’enunciacio dels menus principals i separada per una lıniavertical, hi ha una petita icona que detalla la connexio a Internet en casque tingueu la configuracio realitzada. Al submenu que es deplega, hiha informacio de la interfıcie utilitzada, de la connexio i de la configu-racio dels parametres de la xarxa.

A continuacio, veieu les icones del Firefox (navegador web), Thunder-bird (correu electronic), OpenOffice (suite ofimatica) i el Gimp (einesde dibuix i retoc fotografic).

A la part dreta de la barra, tenim el selector de finestres, la icona delso i la data del sistema (si feu clic al damunt, apareix el calendari delmes actual).

Per defecte, la distribucio Linkat, col·loca a la part esquerra de l’escrip-tori tres icones: l’ordinador, el directori de l’usuari i la paperera d’arxiusesborrats. Si durant la instal·lacio troba altres dispositius (disquetera,particions de Windows del disc dur, CD-ROM o DVD...), tambe es mos-traran aquestes icones.

Al quadre (o panell) inferior de l’escriptori, trobem, minimitzades, lesfinestres de les aplicacions que tenim activades: Podem tornar a obrir-les fent clic sobre el boto del nom corresponent. A la part dreta d’a-questa barra inferior, hi ha, a l’extrem, el boto d’amagar totes les fi-nestres obertes i, un mica abans, els botons dels quatre escriptorisvirtuals que es configuren per defecte. Es pot passar d’un escriptori al’altre fent clic sobre cadascun d’ells.

En premer el boto dret del ratolı sobre un espai buit de l’escriptori,apareixera un submenu amb les opcions de creacio de carpetes, novesllancadores i documents. Tambe facilita ordenar les icones per nom oalinear-les. Per acabar, s’ofereix la possibilitat de canviar el fons del’escriptori.

43

15 El navegador de fitxers: Nautilus

Nautilus es una utilitat per a l’administracio de fitxers. Permet veu-re’ls i organitzar-los i, tambe, crear-ne tants com directoris, executarsequncies (scripts) i obrir llocs web. Fins i tot permet connexions ftp igravacio de fitxers en CDs.

15.1 Descripcio del navegador

Podem obrir el navegador de fitxers de les seguents formes:

• Fent clic sobre el menu principal: Programes / Sistema / Nave-ga podreu navegar pel sistema de fitxers.

• Fent doble clic sobre la icona de l’ordinador a l’escriptori.

• Fent doble clic sobre la icona del directori de l’usuari a l’escriptori.

Per defecte, el Nautilus obre una finestra amb les subcarpetes i fitxersque conte la carpeta d’inici. Si es fa doble clic sobre una carpeta de lafinestra, aquesta s’obre. Haurem de seguir aquest mateix procedimentper anar obrint carpetes. Podem tambe accedir a la visualitzacio delnavegador fent clic amb el boto dret sobre una carpeta i escollint l’opcio’Obre en una finestra nova’.

Per afegir o treure la visualitzacio de la finestra la barra lateral de na-vegacio triarem l’opcio del menu: Visualitza / Barres Laterals (F9)

Els elements que formen part del navegador de fitxers son:

Un menu : Enumera les tasques mes comunes a realitzar

Una barra d’eines : Mostra les icones mes comunes per navegar entre les carpetes iels fitxers.

Una barra d’ubicacio : Serveix per localitzar els fitxers o carpetes locals i els llocs web.Tambe conte els botons de zoom per augmentar o disminuir lamida del contingut. Hi ha un boto per canviar la forma de visua-litzacio del contingut: amb icones, amb llistes o com a cataleg.

Barra lateral : Per defecte, ofereix la vista de l’estructura en forma d’arbre, co-sa que facilita la navegacio entre carpetes. Aquesta vista es potcanviar a la d’informacio de la carpeta, distintius dels fitxers, his-torial de llocs visitats i notes amb un clic sobre la fletxa negra delboto superior de la barra lateral.

Panell central : Conte els fitxers i carpetes.

Barra inferior : Mostra el nombre de fitxers i l’espai lliure. Si teniu seleccionadauna carpeta, us informa del nombre total d’arxius que conte.

44 15 El navegador de fitxers: Nautilus

15.2 Opcions del navegador

Per canviar les preferncies del navegador es pot utilitzar l’opcio delmenu: Edita — Preferencies. S’obrira la finestra de preferencies degestio de fitxers. En aquesta finestra, hi ha les pestanyes correspo-nents a :

Vistes : Opcio que permet predeterminar les vistes generals, d’icones, dellistes i d’arbre del navegador.

Comportament : Permet predeterminar la forma d’activacio dels elements, fitxersde text executables i la paperera.

Tıtol de les icones : Facilita la tria de l’ordre d’informacio dels noms de les icones.

Llista les columnes : Permet triar l’ordre i el tipus de la informacio de la vista llista alpanell central.

Previsualitzacio : Indica la mostra que es fara segons el tipus de fitxer.

Amb les opcions del menu:

• Fitxer / Crea una carpeta ( Maj + crtl + N ).

• Fitxer / Crea un document / Fitxer buit

es poden crear carpetes i fitxers (documents buits) dins de la finestraseleccionada.

Si premeu el boto dret sobre una carpeta o fitxer seleccionat, s’obteun submenu des del qual s’accedeix, entre d’altres, a les seguentsopcions:

• reanomenar la carpeta o el fitxer

• copiar, retallar i enganxar la carpeta o el fitxer

• moure a la paperera la carpeta o el fitxer

45

16 La gestio de fitxers

El navegador Nautilus, a mes de visualitzar els fitxers i les carpetes,tambe permet manipular-los. S’hi poden realitzar les tasques mes ha-bituals amb fitxers i carpetes com copiar, moure, reanomenar o esbor-rar.

Aquestes accions es poden fer de diferents maneres, es pot fer servirels menus de les barres, el menu contextual, les tecles rapides o enalgunes situacions es pot arrossegar directament amb el ratolı.

16.1 Copiar o moure fitxers o carpetes

Per fer la copia cal procedir de la forma seguent:

1. Seleccioneu el fitxer o carpeta que s’ha de copiar amb un clicsobre l’element.

2. L’accio de copia es pot fer de diverses maneres:

(a) Des de la barra de menus: Edita / Copia el fitxer.

(b) Des del menu contextual: Amb boto dret i l’opcio Copia elfitxer.

(c) Mitjancant el teclat: Amb la combinacio de tecles: Ctrl + C.

3. A continuacio navegueu fins la carpeta on voleu copiar el fitxer ola carpeta seleccionada.

4. L’accio d’enganxar es pot realitzar tambe de diverses maneres:

(a) Des de la barra de menus: Edita / Enganxa els fitxers.

(b) Des del menu contextual: Amb el boto dret i l’opcio Engan-xa el fitxer.

(c) Mitjancant el teclat amb la combinacio de tecles: Ctrl + V.

L’accio de moure un fitxer o una carpeta es fa de forma similar a lade copiar. L’unica diferencia que hi ha es que, en lloc de seleccio-nar l’opcio de Copia el fitxer, cal utilitzar l’opcio Retalla el fitxer. Lacombinacio de tecles que cal utilitzar sera en aquest cas Ctrl + X.

Una altra forma de realitzar aquest proces seria utilitzant el ratolı perarrossegar els elements. Per fer-ho, cal tenir dues finestres obertes;l’una amb el fitxer o carpeta origen que voleu copiar o moure i l’al-tra amb la carpeta de destı cap on voleu copiar o moure. Tambe espossible, si tenim el panell lateral a la vista tipus Arbre, fer l’accio d’ar-rossegar de la finestra de visualitzacio a una carpeta de l’arbre.

Per moure amb el ratolı un fitxer o carpeta, podeu fer-ho de la formaseguent:

1. Seleccioneu el fitxer o carpeta que s’ha de copiar amb un clicsobre l’element.

46 16 La gestio de fitxers

2. Feu clic amb el boto esquerre del ratolı i arrossegueu (desplaceuel punter sense deixar de pressionar el boto del ratolı) fins a lacarpeta destinacio.

3. Deixeu anar el boto del ratolı.

16.2 Reanomenar un fitxer o carpeta

Per canviar el nom d’un fitxer o una carpeta, heu de seguir els passosseguents:

1. Seleccioneu el fitxer o carpeta que s’ha de copiar, fent clic sobrel’element.

2. L’accio de reanomenar es pot fer de diferents maneres:

(a) Des de la barra de menus: Edita / Reanomena...

(b) Des del menu contextual: Amb boto dret i l’opcio Reano-mena...

(c) Mitjancant el teclat: Amb la tecla F2.

3. A continuacio, s’activara el nom del fitxer o carpeta perque hiintroduım el nom nou. Picant a la tecla Retorn, es desaran elcanvis realitzats.

16.3 Esborrar un fitxer o carpeta

Per esborrar un fitxer o carpeta, seguiu els passos seguents:

1. Seleccioneu el fitxer o carpeta que s’ha d’esborrar fent clic sobrel’element.

2. L’accio d’esborrar es pot fer de diverses maneres:

(a) Des de la barra de menus: Edita / Mou a la paparera.

(b) Des del menu contextual, prement el boto dret i l’opcioMou a la paperera.

(c) Mitjancant el teclat, prement la tecla Supr o amb la com-binacio de tecles Ctrl + T.

3. Observeu que no es demana confirmacio per realitzar l’operacio.

Cal tenir en compte que, si no teniu permıs d’escriptura sobre el fitxero carpeta, l’opcio de Mou a la paperera apareixera deshabilitada.

16.4 Seleccio multiple de fitxers

Totes les operacions sobre fitxers i carpetes, com ara copiar, mourei suprimir es poden realitzar sobre un conjunt de fitxers o carpetes ino solament sobre un unic fitxer o carpeta. Per seleccionar diversosfitxers o carpetes, es poden utilitzar diferents metodes en funcio dela

47

vista que utilitzem (Visualitza com a icones o Visualitza com a llista).Per defecte, tenim activada la vista com a icones.

1. Seleccio amb la vista com a icones:

(a) Amb un requadre: S’ha de fer clic sobre el fons del panellde visualitzacio i arrossegar. Es va definint un requadre;tots els fitxers dins del requadre se seleccionaran.

(b) Amb el ratolı: Tambe es poden seleccionar individualmentfitxers o carpetes fent clic sobre l’element mentre es mantepressionada la tecla Maj o la tecla Ctrl.

2. Seleccio amb la vista com a llista:

En aquest cas no hi ha gaire diferencia. Per seleccionar fitxers solts,s’ha d’anar seleccionant fitxers mentre es mante pressionada la teclaCtrl. Si es volen seleccionar fitxers contigus, cal seleccionar el pri-mer de la llista i, mantenint la tecla Maj, seleccionar l’ultim de la llista.Automaticament, se seleccionaran tambe tots els fitxers del mig.

Per seleccionar tots els fitxers, s’ha de triar l’opcio del menu de barra:Edita / Selecciona tots els fitxers o la combinacio de tecles Ctrl + A.

17 La personalitzacio de l’escriptori

17.1 Els quadres

De forma general, els dos quadres que per defecte col·loca la distribu-cio a la part superior i inferior de la pantalla solen cobrir les necessitatsde l’usuari/aria. Pero hi ha la possibilitat d’afegir mes quadres a l’es-criptori i poder personalitzar-los amb icones.

Per afegir un nou quadre cal fer clic amb el boto dret sobre un delsquadres superior o inferior.

Apareixera un submenu amb l’opcio: Nou quadre.

Es poden emplenar els laterals amb nous quadres segons les vostresnecessitats. Per esborrar un quadre, heu de fer clic amb el boto dret aldamunt i trieu l’opcio: Elimina aquest quadre.

48 17 La personalitzacio de l’escriptori

Si voleu afegir una icona d’una aplicacio a un dels quadres, hi feu clicamb el boto dret al damunt i trieu l’opcio: Afegeix al quadre.

Apareixera un nou submenu amb una gran quantitat d’aplicacions or-denades per categories que podeu seleccionar i afegir amb un clic delvostre ratolı.

Tambe podeu veure i personalitzar les caracterıstiques del quadre ambl’opcio: Propietats. Aquı podreu triar dues pestanyes:

General: : Permet canviar el nom, l’orientacio i mida del quadre.

Fons: : Permet acolorir o posar una imatge de fons.

Existeix la possibilitat de traslladar qualsevol quadre d’ubicacio. Perexemple, podeu arrossegar amb el ratolı el quadre superior i situar-loa la part inferior. Per poder realitzar aquesta accio, cal desbloquejarel quadre en cas que estigui protegit contra desplacament. Es potaconseguir amb l’opcio: Lock panel Position que commuta a Unlockpanel Position (l’opcio activa es la contraria a la que es visualitza almenu).

17.2 Les icones

Una forma rapida d’afegir una icona d’una aplicacio que es fa servirmolt sovint consisteix a desplegar el menu principal i localitzar la iconaque fa de llancadora de l’aplicacio. Un cop esta seleccionada, s’ar-rossega la icona amb el ratolı sobre l’escriptori i es deixa anar al llocdesitjat. Per esborrar qualsevol icona de l’escriptori, amb el boto dretdel ratoı s’escull l’opcio: Mou a la paperera.

17.3 Enllacos directes

Per crear una llancadora d’aplicacio a l’escriptori, si coneixem la loca-litzacio de l’aplicacio, es prem el boto dret del ratolı sobre un espai enblanc de l’escriptori i es tria l’opcio: Crea una nova llancadora. Apa-reixera una pantalla on podrem escriure-hi el nom, nom generic, uncomentari, l’ordre d’execucio, el tipus i, finalment, afegir una icona.

49

De forma facil, podem copiar qualsevol icona de l’escriptori cap a qual-sevol dels quadres amb l’accio d’arrossegar-la amb el ratolı.

18 Aplicacions del menu principal

L’estructura de programari i aplicacions que es poden utilitzar un copacabada la instal·lacio del sistema operatiu Linkat, es desplega en di-ferents menus que arrenquen del principal al quadre superior.

A causa de la densitat d’accions i programari que s’hi contenen, perveure les prestacions d’aquests menus desplegables, farem un recor-regut dividit en les tres opcions del menu principal: Programes, Siste-ma i Ajuda. Incidirem en aquells programes i eines mes interessantsdes del punt de vista d’utilitat a l’usuari/aria i la gestio que en podemfer.

18.1 Menu Programes

En aquest menu desplegable es on es concentren la majoria de pro-grames i aplicacions del sistema. Com es pot observar, esta dividit envuit seccions: Accessoris, Educatius, Jocs, Grafics, Internet, Mul-timedia, Oficina i Sistema. Disposem, tambe, d’un parell d’iconesd’acces directe als programes Evolution i Firefox.

Accessoris : Llista de les principals aplicacions i utilitats per gestionar el sis-tema com ara un calendari (Evolution), un diccionari, un gestorde fitxers (Nautilus), un terminal de lınies d’ordres Gnome, uneditor de text (Gedit), etc.

Educatius : Una llista de programes de caracter educatiu com ara Dr Geo,L’editor de partitures Denemo, Geogebra, Jclic, etc.

50 18 Aplicacions del menu principal

Jocs : Una llista de jocs o passatemps pels moments de descans comara el joc de mines, un solitari, blackjack, gnometris, etc.

Grafics : Diferents programes per a l’edicio de gra;fics com ara editor dediagrames (Dia), editor d’imatges com GIMP, Blender, Inskaca-pe, visualitzador d’arxius pdf i altres.

Internet : Eines de navegacio per Internet, clients de correu electronic imissatgeria com ara el navegador Firefox, correu electronic Evo-lution, missatgeria instantania Gaim, Thunderbird, videocon-ferencia GnomeMeeting, client de FTP, etc.

Multimedia : Diferents reproductors d’audio i vıdeo com ara Cinelerra, Real-Player 10, reproductor de vıdeo Totem, gravadora de CD’s i DVDK3b, Audacity, etc.

Oficina : Programes d’edicio de textos, presentacions i eines ofima;tiquescom ara OpenOffice 2.0, PDF Viewer Adobe Reader 7, full decalcul Gnumeric, gestor de projectes Planner.

Sistema : Programes especials de gestio del sistema com ara arxius defitxers File Roller, formatacio de disquets, resolucio de pantalla,terminals de lınia d’ordres i monitor del sistema.

18.2 Menu Sistema

Al segon menu desplegable, trobareu eines i programes per configurarel sistema:

Configuracio de l’escriptori : Es tracta d’un centre de control per personalitzar l’aspectepersonal, l’aparenca, el maquinari i el sistema.

Administracio del sistema : es la principal eina de configuracio de tot el sistema, el Yast,a la qual dedicarem les properes practiques del modul.

Cercar fitxers... : Apareixera; una pantalla per fer la recerca de documents i apli-cacions als directoris de la distribucio.

Arxius recents : Una llista del arxius utilitzats darrerament, als quals podem ac-cedir de nou fent clic sobre el nom.

Actualitzacio de programari : Calen drets d’administracio (root) per accedir a la pantallad’actualitzacio de versions de la distribucio.

Executar un programa : Per a l’execucio de programes des de la lınia d’ordres. Tambemostra una llista de les aplicacions mes conegudes que es podenexecutar.

Bloca la pantalla : Protegeix l’escriptori de mirades indiscretes durant la nostraabsencia. Per retornar-hi, cal entrar la contrasenya d’usuari.

Tanca la sessio usuari/aria local : Per sortir de l’escriptori i tancar sessio.

51

19 Configuracio de l’escriptori

Es pot canviar l’aspecte i el funcionament de la Linkat per fer que s’a-justi a les nostres preferencies i necessitats. Podem canviar, per exem-ple, el fons de l’escriptori, la configuracio del teclat i el ratolı, el so i lesassociacions dels arxius, etc.

Per fer aixo, en primer lloc cal anar a : Sistema / Configuracio del’escriptori.

A continuacio, seleccionarem els valors de la configuracio que volemmodificar.

Es troben repartits en quatre categories de preferencies:

• Personal

• Aparenca

• Maquinari

• Sistema

19.1 Preferencies Personals

19.1.1 Accessibilitat

Els valors de configuracio d’aquest modul faciliten l’us del teclat alsusuaris amb problemes de mobilitat. El modul te tres pestanyes:

• Basic

• Filtres

• Tecles de ratolı

Abans de modificar els valors de configuracio cal activar l’opcio: Habi-lita les funcionalitats d’accessibilitat del teclat amb un clic sobre la x dela casella de verificacio, obtindrem el sımbol de confirmacio.

52 19 Configuracio de l’escriptori

• A la primera pestanya: Basic

Funcionalitats : Les funcions d’accessibilitat del teclat es poden desacti-var automaticament al cap d’un temps. Per fer aixo caldesplacar la barra de control dels segons que limita eltemps. El sistema tambe permet fer una senyal auditivaquan activem o desactivem les funcions d’accessibilitat.

Habilita les tecles enganxoses : Algunes dreceres del teclat requereixen que esmantingui premuda una tecla (anomenada modificadora)constantment (Alt, Ctrl o Mayus) mentre s’escriu la resta dela drecera. Si fem servir les tecles enganxoses, el sistemaconsidera que es mante premuda despres de fer l’accio unsol cop. Podem fer un avıs sonor cada vegada que es premiuna tecla modificadora activant l’opcio Fes un avıs sonorquan es pressiona el modificador Si seleccionem l’opcio In-habilita, en el cas que es pressionen dos tecles a l’hora, lestecles deixen de ser enganxoses si es premen alhora. Ales-hores, el sistema pressuposa que s’ha introduıt la dreceracomplerta.

Habilita les tecles del ratolı : Es pot configurar el retard en milisegons i la veloci-tat en caracters/segon del teclat. D’aquesta manera s’es-pecifica el perıode de temps durant el que cal premer unatecla per tal que s’activi la funcio de repeticio del teclat au-tomatic i la velocitat en la que els caracters son escrits. Espot realitzar una prova de l’efecte del valors configurats enla part inferior del requadre de dialeg Teclegeu per a provarels parametres.

• A la segona pestanya: Filtres

19.1 Preferencies Personals 53

Habilita les tecles lentes : Per evitar una escriptura accidental es pot definir untemps mınim durant el qual cal premer i deixar anar unatecla abans que el sistema la reconegui com una entradade dades valida. Es pot fer un avıs sonor quan la tecla siguipressionada, acceptada o denegada.

Habilita les tecles de salts : Per evitar l’escriptura repetida de caracters, es pot de-finir un temps mınim per tal que el sistema accepti duespressions de la mateixa tecla seguits com una entrada dedos caracters individuals. Si es vol es pot activar l’avıs so-nor quan la tecla es denegada.

Tecles de commutacio : Es pot sol·licitar una resposta acustica del sistema quan espremi una tecla modificadora de majuscula o minuscula. Po-dem realitzar una prova dels parametres configurats en lapart inferior del requadre de dialeg Teclegeu per a provarels parametres.

• A la tercera pestanya: Tecles de ratolı

Habilita el ratolı del teclat : El punter del ratolı es controla mitjancant les tecles defletxa del teclat numeric. Es poden utilitzar les barres decontrol per definir la velocitat maxima del punter del ratolı,el temps d’acceleracio fins obtenir la velocitat maxima i elretard entre la pressio d’una tecla i el moviment del cursor.

19.1.2 Dreceres

Es pot utilitzar aquest modul per gestionar totes les combinacions deteclat. Es possible especificar les combinacions de tecles que es faranservir durant l’entrada de dades i les combinacions pels objectes del’escriptori. La finestra de descripcio general Dreceres de teclat mostrauna llista de totes les accions disponibles junt amb les dreceres delteclat. Per desactivar o canviar una drecera del teclat, cal fer clic enl’entrada de la drecera corresponent. A continuacio, s’introdueix lanova drecera o es pot suprimir l’actual amb la barra espaiadora. Elscanvis son d’efecte automatic. Per restaurar la drecera del teclat actiu,s’ha de fer clic en l’entrada corresponent i sortir del requadre de dialegamb el boto Tanca.

19.1.3 Menus

Els valors de configuracio d’aquest modul afecten als menus i a les bar-res d’eines de totes les aplicacions compatibles amb l’entorn GNOME.L’acces amb el navegador Nautilus a la carpeta applications:facilital’edicio del menus. La personalitzacio d’aquest menus esta explica-da en la practica anterior.

54 19 Configuracio de l’escriptori

19.1.4 Suport de tecnologia assistiva

Inclou tecnologies d’assistencia per usuaris amb necessitats especi-als. Entre les quals es troben un lector de pantalla, una lupa i un teclaten pantalla. Per habilitar aquesta tecnologia caldra marca la casella:Habilita les tecnologies assistives. A continuacio, s’han de marcar lescaracterıstiques que es vulguin fer servir.

19.2 Aparenca

19.2.1 Estalvi de pantalla

El modul per configurar l’estalvi de pantalla te dues pestanyes: modesde visualitzacio (Display modes) i avancada (advanced).

Es pot triar a la primera pestanya el mode de visualitzacio entre lesopcions: deshabilitada, pantalla buida, un sol protector o protectoraleatori.

El protector de pantalla seleccionat surt a la pantalla de vista previa.Amb el boto Preview es pot visualitzar a pantalla complerta, la qual espot tancar prement qualsevol tecla. Amb clic en els triangles inferiorsde la llista es poden seleccionar i visualitzar tots els protectors exis-tents. El protector de pantalla aleatori fa una seleccio entre una llistapredeterminada de protectors que es van alternant.

Amb els controls Blank After (Buida despres de) i Cycle After (Cicledespres de) es pot especificar en minuts el temps que ha de passarfins que s’activa l’estalvi de pantalla i el temps de cicle de cada estalvialeatori.

Tambe es pot especificar el temps de bloqueig de pantalla amb el se-lector Lock Screen After (bloqueig despres de).

19.2 Aparenca 55

La pestanya Advanced conte opcions especıfiques que normalmentno cal modificar. Es pot mostrar per exemple, un directori nou quecontingui imatges per fer seleccio d’estalvi de pantalla aleatoria.

19.2.2 Finestres

Aquest modul permet controlar el funcionament de les finestres de lesaplicacions i com ha de reaccionar la finestra quan el ratolı passa perdamunt. Si se selecciona la primera opcio, en el cas d’haver variesfinestres en l’escriptori, al passar el ratolı sobre una de les finestresaquesta queda activada. Si es vol, es pot indicar el temps que calpassar el ratolı per damunt per activar-la, per fer aixo hem de marcarl’opcio Alca les finestres seleccionades despres d’un interval.

19.2.3 Fons de l’escriptori

Es pot seleccionar un fons d’escriptori dins de la llista. Si no es vol capfons d’escriptori es pot seleccionar la primera opcio Sense paper defons i escollir un color d’escriptori.

Per utilitzar una imatge com a fons es pot arrossegar la imatge des delgestor d’arxius i deixar-lo anar sobre la llista. Com alternativa es potseleccionar el boto Afegeix un paper de fons i triar-lo del requadrede dialeg.

L’opcio Estil permet adaptar la imatge a la resolucio de la pantalla ambles opcions: Omplint (per defecte), Centrat, Escalat o Mosaic.

19.2.4 Fonts

Aquı podem definir el tipus de font que s’utilitzara en l’escriptori. Tambepodem habilitar els efectes opcionals que milloren la qualitat de la font.La part superior del requadre indica el tipus de font seleccionada pelscasos seguents:

• Tipus de font de les aplicacions

• Tipus de font de l’escriptori

• Tipus de font del tıtol de les finestres

• Tipus de font de la lletra del terminal.

19.2.5 Tema

Els valors de configuracio del color d’escriptori i de les aplicacions escontrolen mitjancant els temes. Es pot escollir de la llista de temes iaquest s’aplica immediatament. L’opcio del boto Detalls del tema per-met obrir un requadre de dialeg que permet personalitzar els elementsdel tema per separat: els controls, els costats de les finestres o lesicones.

56 20 Configuracio de dispositius de la Linkat

Si es modifica alguna opcio es pot guardar el tema amb un nou nompersonalitzat.

A internet es poden trobar temes addicionals en arxius .tar.gz per l’es-criptori GNOME que es poden instal·lar amb l’opcio del boto Instal·larun tema...

20 Configuracio de dispositius de la Linkat

20.1 Resolucio de la pantalla

Utilitzarem aquest modul per definir els valors de configuracio de laresolucio de pantalla i la seva ratio de refresc. Si no trobem els valorsque volem definir potser caldra redefinir els valors de configuracio dela targeta grafica fets per l’administrador del sistema.

20.2 Ratolı

Aquı podeu configurar les preferencies del ratolı. Consta de tres pes-tanyes: Botons, Cursors i Moviment, en les quals es poden definir:

• l’orientacio del ratolı per esquerrans

• el temps d’espera del doble clic

• la mida del cursor

• la localitzacio del punter

• la velocitat d’acceleracio i sensibilitat a mes del llindar d’arrosse-gar i deixar anar.

20.3 Teclat 57

20.3 Teclat

En el modul de teclat podem controlar els valors de configuracio enquatre pestanyes:

• Teclat: En la primera podem activar els valors de retard i velocitatde les tecles de repeticio. Tambe la velocitat de parpelleig a lescaixes i camps de text. Podem fer la simulacio de l’efecte a lacaixa de prova.

• Descans de tecleig: En la segona podem blocar la pantalla pera forcar un descans de tecleig per evitar problemes en l’us ex-cessiu de la repeticio de tecles.

• Disposicions: En la tercera podem escollir el model de teclat iles disposicions disponibles.

• Opcions de la disposicio: A la quarta podem afegir les opcionsdisponibles de teclat.

20.4 Sistema

20.4.1 Associacions de fitxer

Permet especificar com es mostren i editen els diferents tipus d’arxiusdel sistema i tambe permet associar una aplicacio com un servei a fi

58 20 Configuracio de dispositius de la Linkat

de que aquest realitzi una tasca que el servei requereix.

Es pot doncs amb el primer boto Afegeix un tipus de fitxer associar untipus d’arxiu a una aplicacio determinada i amb el segon Afegeix unservei descriure un protocol i determinar el programa que l’executara.

20.4.2 Canvia la contrasenya

Com el seu nom indica permet canviar la contrasenya de l’usuari ac-tual indicant la contrasenya actual i teclejant dues vegades la novacontrasenya.

20.4.3 Servidor intermediari de xarxa

El modul permet configurar el proxy de la xarxa de forma que el siste-ma utilitzi un servidor intermediari (proxy) quan es connecti a internet.Es poden triar diferents configuracions entre les quals podem utilit-zar: una configuracio manual del servidor intermediari d’HTTP,d’HTTP segur, d’FTP i de socks aixı com els ports a utilitzar.

20.4.4 So

Aquest modul permet associar certs esdeveniments del so i alertes deles aplicacions amb senyals sonors caracterıstics. Es composa de trespestanyes: General, Events de so i Efecte sonor.

20.4 Sistema 59

General : Cal activar les dues caselles de verificacio per utilitzar les senyalsde so en el servidor i en els esdeveniments de l’escriptori. Si noes vol cap so caldra desmarcar-les

Events de so : Permet especificar els sons associats a les alertes de les apli-cacions i a esdeveniments determinats. Es pot seleccionar unesdeveniments i reproduir amb el boto reprodueix el so definit.Tambe podem canviar el so definit teclejant el nou arxiu de so ode forma alternativa utilitzant el quadre de dialeg que s’obte fentclic al boto Ves a...

Efecte sonor : Per establir si cal fer sonar un senyal per exemple un bip perindicar un error de teclat o be una resposta visual.

60 21 Fes una copia de la Linkat!

21 Fes una copia de la Linkat!

Una de les feines que es fan mes habitualment en l’ordinador es gra-var CD o DVD. La configuracio hardware de la majoria dels ordinadorsactuals inclouen una regravadora de CD o DVD. La Linkat disposa delsoftware necessari per poder realitzar aquesta feina amb la regrava-dora del nostre ordinador.

El programa adequat per gravar CD i DVD es el K3b. Per executaraquest programa anem a : Programes / Multimedia / K3b .

El primer cop que el feu servir, us demanara comprovar la correctaestimacio de la velocitat de la gravadora. Podeu modificar-la si no esla correcta. En la majoria dels casos, accepteu la proposta per defecte.

21.1 Gravar un CD o DVD de dades

Si voleu gravar les dades en un CD gravable, fareu clic sobre l’opcio:Nou projecte per a Cd de dades. Si voleu fer un DVD, triareu: Nouprojecte per a DVD de dades.

A continuacio, triareu les dades que volem gravar en el disc. En l’ex-plorador del K3b escollim la carpeta o arxiu en la que es troben lesdades a copiar i la seleccionarem a la finestra de la part dreta. Perafegir-la a la compilacio nomes caldra arrossegar-la a la part inferiorde la finestra del K3b. Tambe amb un doble clic sobre la carpeta oarxiu es fa el mateix.

Podem repetir aixo amb tots els arxius i carpetes que desitgem copi-ar. Es important observar la barra inferior que ens indica la quantitat

21.1 Gravar un CD o DVD de dades 61

de dades que es volen gravar (color verd) i avisa si sobrepassem lacapacitat del disc (color vermell).

Quan heu acabat d’afegir les dades, podeu premer el boto Burn... dela part inferior dreta de la finestra.

En la nova finestra que s’obre del projecte de dades, podreu realitzaralguns ajustaments de la gravacio, per exemple:

A la pestanya Escriptura : podeu seleccionar la velocitat a la que voleu que es copiı eldisc. Per suposat no es pot escollir una mes gran que la indicaen el disc de gravacio.

A la pestanya Arranjamen : podeu seleccionar que el disc Comenca la multisessio sipreteneu tornar a gravar mes dades en el Cd o Dvd. Si voleuafegir dades en un Cd o Dvd que ja esta gravat amb dades ante-riorment, podeu seleccionar Continua la multisessio.

A la pestanya Etiqueta del volum : podeu escriure un nom a la compilacio omplint lescaselles del Nom del volum i Editor.

A la pestanya Sistema de fitxers : per tal que el disc pugui llegir-se tambe a Windows,marcareu la casella Genera extensions joliet.

62 21 Fes una copia de la Linkat!

En el moment de finalitzar la configuracio de la gravacio, ja podeucol·locar un CD o DVD a la gravadora, i premer el boto Crema per talque comenci la gravacio.

Quan s’hagi acabat veureu un missatge de gravacio completa i tempstranscorregut al mateix temps que s’obre la safata de la unitat de gra-vacio.