INTRODUCCIÓ · INTRODUCCIÓ José Manuel Jurado En aquest número 2 de El Corriol, el primer de...

El Corriol, butlletí electrònic del Departament de Medi Ambient Secretaria d’Ambient, Salut i Treball CCOO Catalunya

Via Laietana, 16 5a 08003 Barcelona tel. 934 812 780 fax. 934 812 770 http://www.conc.es/mediambient/ [email protected]

Butlletí electrònic Departament de Medi Ambient de CCOO

Núm. 2, març de 2006

INTRODUCCIÓ

José Manuel Jurado

En aquest número 2 de El Corriol, el primer de 2006, trobareu noves propostes ambientals. Hi desenvolupem també qüestions que, per la seva complexitat, mereixen un treball més continuat. En alguns casos han estat introduïdes en edicions anteriors i, no obstant això, podrien aparèixer més endavant. Això és una constant en les actuacions ecosocials, sobretot si existeix una veritable voluntat d’aplicar canvis a l’injust i insostenible model econòmic predominant, com pretenem des del Departament de Medi Ambient de CCOO de Catalunya.

Hem preparat articles sobre gestió de l’aigua, tramitació d’autoritzacions i llicències ambientals, opinions de companys del sindicat... Com de costum, no hem volgut descuidar l’apartat que fa referència a notícies ambientals que arriben al sindicat en format electrònic. De fet, una de les sorpreses de El Corriol ha estat l’interessant nivell de demandes d’aquests articles digitals. Aquesta vegada destaquen textos relatius a la contaminació atmosfèrica, tant per la seva actualitat com, especialment, per la seva afectació greu a moltes ciutats catalanes.

En l’aire que respirem podem trobar-hi una gran diversitat d’elements nocius per al nostre cos: monòxid i diòxid de carboni, partícules en suspensió, diòxid de nitrogen, ozó, dioxines i furans, etc. L’exposició continuada a certs llindars pot provocar afectacions al sistema respiratori, especialment en les persones més sensibles, oxidació dels teixits vius (la nostra pell, les plantes, etc.) i fins i tot pot potenciar l’aparició de càncer.

Els nivells de contaminació de l’aire en diverses zones de Catalunya, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona, són clarament superiors als límits que permet la legislació vigent. I no val a badar: estem davant d’un gran risc per a la salut de la població i per al mateix entorn. Fa unes quantes setmanes, la Direcció General de Qualitat Ambiental informava de la superació al Baix Llobregat i al Barcelonès del llindar de seguretat d’una mena de partícules en suspensió i de diòxid de nitrogen.

Una tesi doctoral presentada a la Universitat Rovira i Virgili conclou que hi ha més contaminació a la ciutat de Tarragona que a l’àrea d’influència dels polígons químics del voltant. La Unió Europea ha calculat que moren unes 16.000 persones/any a l’Estat espanyol per afeccions relacionades amb aquest tipus de contaminació. No estem davant d’un perill ocasional, sinó que hi ha una tendència al seu augment constant.

On és l’origen d’aquest problema? Tradicionalment, s’ha responsabilitzat certs processos productius de tot això. I és cert que en alguns casos així ha estat o així és encara. Però la causa principal la trobem en el trànsit de vehicles, que generen més d’un 90 % d’aquesta pol·lució.

Darrerament estan apareixent pressions, des d’ajuntaments o, fins i tot, des de plataformes veïnals, sobre empreses sospitoses de provocar contaminació atmosfèrica sobre el seu entorn. CCOO no podem ignorar aquestes situacions que també afecten a la salut laboral. Hem de treballar en el si de les empreses per a la prevenció i la correcció d’aquests problemes, abans d’arribar a situacions més conflictives o legalment inadmissibles.

Però la millora de la qualitat ambiental passa, fonamentalment, pel canvi en el concepte de desplaçament que domina les nostres ciutats. Si la immensa majoria de la contaminació és provocada per l’abús en la utilització de vehicles de combustió, per què les autoritats responsables de la mobilitat no actuen decididament per evitar la malaltia de milers de ciutadans cada any? Cal una aposta urgent i decidida pel transport col·lectiu i per uns models territorials i industrials amb principis de sostenibilitat ecològica.



TREBALL SINDICAL SOBRE LA IIAA

Xavier Fusté

En el darrer butlletí us vàrem parlar de la IIAA (Llei de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental) i de la seva influència sobre el medi ambient i sobre la salut de les persones. Aquesta Llei té com a objectiu evitar, reduir i controlar la contaminació de l’atmosfera, de l’aigua i del sòl. Mitjançant l’establiment d’uns sistemes de prevenció i control integrats de la contaminació, s’ha d’obtenir una elevada protecció del medi ambient en el seu conjunt.

Aquesta normativa afecta directament milers d’empreses a Catalunya, precisament les que tenen un major impacte ambiental. El termini de presentació de la documentació és el primer de gener de 2007. La IIAA pot ser un instrument per a l’acció sindical a l’empresa. Aquesta normativa ofereix la possibilitat d’incidir en els processos productius, millorant les condicions de treball en relació a la prevenció dels riscos laborals. Des de CCOO considerem que

l’aplicació d’aquesta Llei és també una oportunitat per avançar cap a models productius més sostenibles amb la participació dels treballadors. Diferents estructures del nostre sindicat han començant a treballar en la divulgació d’aquesta llei entre afiliades i afiliats. El 18 d’octubre de 2005, amb la destacada participació del nostre ISTAS, vàrem organitzar una jornada a Manlleu (Osona) que va tractar la IIAA. Hi van assistir al voltant de 40 delegats i delegades de CCOO d’arreu de Catalunya. La Federació Minerometal·lúrgica va organitzar el 16 de novembre, a Via Laietana, un seminari sobre aquesta normativa. Entre d’altres ponents, hi va participar el conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Salvador Milà. L’assistència de delegats i delegades a aquesta jornada va ser molt important, tant pel nombre com per les nombroses intervencions en el torn final de paraules. Altrament, des del Departament de Medi Ambient de CCOO de Catalunya, estem aprofitant les consultes i reunions que fem amb delegats i delegades per introduir el tema de la IIAA. Així, els darrers mesos n’hem parlat amb sindicalistes d’empreses del metall, de químiques, d’alimentació, de gestió de residus, etc. És fonamental treballar coordinadament amb els responsables dels sectors més afectats en aquesta qüestió. Per això hem iniciat una sèrie de contactes amb responsables de medi ambient per desenvolupar una actuació eficaç del sindicat. Per obtenir més informació o fer consultes, podeu posar-vos en contacte amb Xavier Fusté, responsable de l’Oficina Sindical per a l’Ecoindústria (OSE) del Departament de Medi Ambient de CCOO de Catalunya: [email protected] (93 481 27 80).



LA NOVA NORMATIVA D’AIGUA POTABLE

Biel Mas Fa set anys, la Unió Europea decidia substituir la Directiva 80/778/CEE sobre la qualitat de l’aigua per al consum humà, per la nova Directiva 98/83/CE. En aquesta nova norma es recullen les recomanacions sobre la qualitat de l’aigua potable que havia fet l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i també les incloses en el dictamen del Comitè científic consultiu de la Comissió Europea per a l’estudi de la toxicitat i de l’ecotoxicitat dels compostos químics. Els nous paràmetres d’aquesta Directiva europea per mesurar la qualitat de l’aigua per a consum humà són més restrictius, i incorporen noves substàncies químiques que fins ara no es tenien en compte ni per la legislació estatal ni per l’europea. Aquesta nova normativa ha trigat cinc anys a traspassar-se a l’Estat espanyol. Finalment, l’any 2003 el Govern espanyol va aprovar el Reial decret 140/2003, pel qual s’estableixen els nous criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.

Arran d’aquesta nova normativa, s’estan començant a donar casos de municipis on abans l’aigua es considerava apta per al consum que ara, després d’aplicar aquests nous criteris a les anàlisis, ja no s’hi considera. La definició que fa el Reial decret del que s’ha de considerar com a aigua apta és “quan no contingui cap tipus de microorganisme, paràsit o substància, en una quantitat o concentració que pugui suposar un perill per a la salut humana, i compleixi amb els valors paramètrics establerts” en el decret. Per exemple, a Caldes de Malavella (la Selva), es va prohibir el consum d’aigua de la xarxa pública per concentracions d’arsènic que superen 10 µg/l, límit màxim establert per la nova normativa. I a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) també es va prohibir el consum de l’aigua, però per l’alta concentració de nitrats, més de 50 mg/l.

La sequera que arrosseguem des de l’any passat (tot i les pluges de l’hivern, encara estem en una situació complicada), combinada amb la nova normativa sobre criteris sanitaris de l’aigua, ha fet aflorar aquests casos d’insalubritat i d’altres que podrien sorgir en un futur, ja que la falta d’aigua ha fet pujar les concentracions d’aquestes substàncies. Independentment de les sequeres i de les circumstàncies excepcionals que es puguin donar, cal que tant a les empreses com a les poblacions es promoguin accions dirigides a determinar el nivell de contaminants en l’aigua, per poder d’aquesta manera establir les actuacions necessàries. Els representants dels treballadors podem demanar incloure una anàlisi de la qualitat de l’aigua quan a la nostra empresa es faci l’avaluació higiènica corresponent. És per això que des del Departament de Medi Ambient de la CONC donarem suport tècnicament a aquelles iniciatives sindicals dels nostres delegats i delegades dirigides a millorar o preservar la seguretat i la salut. La qualitat de l’aigua en els centres de treball pot afectar tant els mateixos processos productius (molt clarament en la indústria agroalimentària), com la salut de les persones treballadores i l’entorn ambiental. Per obtenir més informació, podeu posar-vos en contacte amb José Manuel Jurado o amb Gabriel Mas: [email protected] o [email protected] (93 481 2780).



VISITA A CCOO DE CATALUNYA DE PFF

José Manuel Jurado / Biel Mas

PFF, sigles en anglès de Pakistan Fisherfolk Forum, és una organització que agrupa milers de pescadors tradicionals. Opera al sud del Pakistan, des de la línia de costa, maresmes i manglars, fins als llacs i aiguamolls interiors del delta de l’Indus. Actualment, PFF està realitzant un projecte amb la col·laboració d’ISTAS (Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud, vinculat a CCOO) i d’altres socis europeus.

Després d’haver-se reunit amb diferents organitzacions no governamentals, representants del Parlament Europeu i la Comissió Europea a Brussel·les, PFF i els seus socis en el projecte SPRIDER varen arribar a l’Estat espanyol.

En el marc del projecte SPRIDER (Programa per al Desenvolupament Sostenible de l’Ecoregió del Delta de l’Indus), representants d’aquesta organització pakistanesa van arribar a Catalunya el dia 22 de febrer, com a part del tour que han realitzat per diferents països de la Unió Europea. A causa de la interrupció del cabal de l’Indus, s’està produint una severa salinització dels aqüífers de la zona. L’accés a l’aigua potable per a les comunitats que viuen en el Delta (aproximadament un milió d’habitants) és un problema molt greu. Extenses zones que abans havien estat fèrtils i pròsperes, ara són un immens fangar. A això se li uneix el declivi de les reserves pesqueres a causa de la desaparició dels ecosistemes costaners, la contaminació (no hi ha sistemes de depuració) i de les tècniques pesqueres a escala industrial dels bucs asiàtics, principalment coreans i xinesos.

Mohammad Ali Shah, president de PFF, es va reunir a la Universitat Autònoma de Barcelona amb el professor Joan Martínez Alier, catedràtic d’Economia Política. El sr. Shah va celebrar una conferència en la qual va explicar als alumnes de la Facultat de Ciències Econòmiques la situació del delta de l’Indus i dels seus habitants, principalment la comunitat de pescadors: “Els nombrosos problemes que les comunitats del Delta han de patir es deuen principalment a tres causes: la regulació del cabdal del riu Indus per a la construcció de grans embassaments, la contaminació de les seves aigües i la sobreexplotació pesquera”. La delegació de PFF es va reunir amb el Departament de Medi Ambient de CCOO de Catalunya i amb membres de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, a la seu del nostre sindicat. Vàrem compartir experiències entre les lluites socials al Pakistan i a la nostra terra, arribant al compromís d’intercanviar informació sobre les diferents realitats. Els companys van fer una visita a l’exposició “Rius per viure”, del Grup de Defensa del Ter, exposada al vestíbul de la seu de CCOO de Catalunya, del 13 al 28 de febrer.

Ali Shah també es va reunir amb el professor Pedro Arrojo, de la Fundación para la Nueva Cultura del Agua, i amb la Plataforma de Defensa de l’Ebre, així com amb científics i pescadors de Deltebre, en companyia dels representants d’ISTAS. L’organització pakistanesa PFF desenvolupa una intensa activitat a la regió, treballant per aconseguir llicències pesqueres més justes, per un accés de la població a l’aigua potable i per uns serveis bàsics de sanitat i educació. Mereixen, sincerament, el respecte i l’admiració dels i les sindicalistes europeus.



PUBLICITAT ENGANYOSA, O NO?

Biel Mas

Diuen que la publicitat, en general, és enganyosa, i que mitjançant trucs publicitaris i televisius et poden fer comprar allò que no necessites o que mai arribaràs a necessitar, però que l’habilitat dels publicitaris et crea la necessitat d’adquirir-ho.

Però la publicitat va més enllà de la simple venda d’un producte o servei. Actualment també ven “empresa”, o més ben dit, valors d’empresa o grup empresarial; que si tal empresa compleix tal llei, que dedica una part dels beneficis a salvar no sé què, etc... És per aquesta raó que cal mirar-se els anuncis amb atenció quan una companyia et ven algun producte, ja que molt probablement l’anunci destil·larà “valors” per tots els seus porus.

Algú em podria preguntar què té a veure el medi ambient amb tot això. Doncs molt. Us exposaré un parell d’exemples.

Últimament, una gran majoria d’empreses del sector energètic (productores i subministradores), quan anuncien el seu producte, l’associen a una producció neta, sostenible i renovable, o com a mínim que estan en camí de fer-ho, i exalten els valors ecològics de tot plegat. O sigui, el VERD ven, i si pots vendre que respectes el medi ambient i que els teus processos productius no contaminen, millor (tot això també és aplicable a d’altres sectors productius). Fins i tot algunes empreses subministradores d’electricitat et donen consells de com estalviar!!!

Un exemple clar de mostrar tots els aspectes positius de respecte al medi ambient podria ser la campanya publicitària d’Iberdrola. Aquesta empresa associa la seva marca comercial al color verd, més clar l’aigua. En l’anunci, explica com aposten per les energies renovables i com hi inverteixen de cara al futur. Et mostren unes imatges idíl·liques repletes de color verd, amb uns paisatges de fons espectaculars. Mireu-vos-el quan pugueu. I no és l’única empresa, fixeu-vos-hi i en veureu més d’aquest tipus de publicitat.

Però el que més em va sorprendre va ser l’anunci d’una altra companyia del mateix sector, Endesa. En el seu anunci, el color verd no hi apareix, no hi ha cap referència a les energies renovables, a la sostenibilitat, a la producció neta, res de res. Tot de color blau. Però la cosa va més enllà, l’anunci impulsa el consumidor a gastar, a usar l’electricitat sense restriccions ni miraments, ja que promet tota la que en vulguis i més, les vint-i-quatre hores al dia. Només cal recordar-vos quin és el leit-motive de la seva campanya publicitària: “ON”, o sigui encès (un altre barbarisme anglès), gastar, consumir. En una paraula, tu gasta, que nosaltres (la companyia) ja farem el que calgui per subministrar-te el que faci falta, al preu que faci falta. I no entrarem en la sospitosa correspondència entre aquesta imatge i la d’una altra multinacional interessada a penetrar al mercat espanyol...

De totes maneres, la publicitat és enganyosa, ja que d’una manera o d’una altra pretén vendre’t uns valors, i en el fons el que interessa és aconseguir un major nombre de clients. I per aconseguir-ho et “vendrà” el que faci falta, ja sigui verd, blau o marró. El principal dubte és si les empreses que s’anuncien com a més ecològiques de veritat ho són, és a dir, si redueixen o augmenten el seu impacte sobre el medi. La manca d’informació i participació de les persones que hi treballen és ja una clara sospita que, en molts casos, estem davant de meres campanyes d’imatge. Tot i així, per ser justos, hauríem de destacar que hi ha empreses que sí que hi creuen, en una política de generació d’energia més neta i sostenible. Aquest és el cas d’Electra Norte (http://www.electranorte.es), empresa de producció i comercialització d’energia, la qual garanteix que l’equivalent al 100 % de l’electricitat que factura és generada a partir de fonts renovables (bàsicament eòlica), amb una repercussió sobre el medi ambient molt més reduïda.



Opinant: ESTUDIS D’ALIMENTACIÓ

Manel Garcia Barreiro

Hi ha una ben curiosa devoció, sovint fonamentalista, per l’estudi científic i estadístic. És tranquil·litzador quan aquests estudis reforcen el sentit comú, com els que, cada cop amb més claredat, relacionen alimentació i salut, salut física i mental, i podem afegir que també emocional. Deuen ser fruit de l’obertura de nous mercats, però el tema és important. Pot corroborar-se allò que som el que mengem, d’igual forma que el que fem o sentim. Serà bo, doncs, menjar fresc, natural i equilibrat per a sentir-nos vitals, saludables i equilibrats. En aquesta línia, sembla previsible el que podem esperar de menjar carn d’animals torturats del

naixement fins a la mort dins un procés productiu que, a ulls de qualsevol que s’atreveixi a mirar, és inadmissible. Podem menjar tranquils la matèria resultant d’aquest immens patiment? Això deixant de banda les qüestions de responsabilitat ètica de la humanitat, que es creu sobirana d’un món del qual sols és part. Les conseqüències de la seva capacitat de destrucció i alienació poden ser convertides en estadístiques, o no, són quelcom que es dóna i prou. En el fons no hi ha víctima major que la mateixa humanitat, tot i que a la fi s’acostumi a menjar productes industrials que semblen allò que abans es deien aliments. Seria magnífic confirmar, finalment, que les autoritats vetllen per la seguretat alimentària de la població més que pels interessos de la indústria (en el cas dels productes dits “bio” s’ha fet un pas endavant). I un apunt final: es calcula que amb la superfície dedicada al cultiu de farratges i pastures per a produir carn hi hauria per a alimentar dos, tres o quatre humanitats.

Opinant: El VÍMET

Carles Alcoy

Què tenen en comú una depuradora d'aigües ecològica, l'eliminació dels metalls pesants d'un abocador, l'aspirina, una central de biomassa, la contenció dels marges d'un riu, unes tanques de jardí, un parc infantil ecològic, un cistell de collir bolets, uns mobles fets de material sostenible, jocs de fusta per a animals de companyia, escultures en jardins públics i l'explotació sostenible de recursos forestals? Doncs tenen en comú dues coses: una que són activitats, diguem-ne, no danyines al medi ambient (algunes ben al contrari, l'afavoreixen) i l'altra, que, en totes elles té un paper (o pot tenir-lo) el vímet, els salix. És a dir, tots els arbres de l'espècie del salze. N'hi ha moltes classes, és una de les espècies més diversificades, més vitals i més esteses del planeta. Arriba des de pràcticament el cercle polar àrtic fins al tròpic. I és una font de recursos i de llocs de treball pràcticament menyspreada… bé, no per tothom.



A Dinamarca s'usa per fer el tractament final dels abocadors. Els sàlix són molt vitals i poden viure en situacions extremes, a més de ser uns dels millors eliminadors naturals dels metalls pesants. Al nostre país, com que acostumem a no clausurar els abocadors, no els hem provat, però són un bon coadjuvant en les tasques de recuperació en les fases mitjana i final. Sí que els comencem a emprar (a la Terra Alta, per exemple), com a recuperadors finals de les aigües depurades de granges de porcs. A Anglaterra i Gal·les es fan servir, tradicionalment, plantant-los en els marges dels rius, on les característiques d'arrelament i l'alta competència en poc espaifan que els salzes esdevinguin barreres naturals de contenció a l'erosió, resistint bé les temperatures extremes i els períodes llargs d'inundació. A Centreeuropa es fan servir com a tanques vives de jardins i recintes públics, tancaments que permeten donar ombra a l'estiu i tota la llum a l'hivern, ja que el salze perd tota la fulla sobtadament i totalment a finals d'octubre. Al Regne Unit, en canvi és més estès el seu ús, teixit, com a paravent (darrerament comencen a veure's tanques de vímet filferrat per fer servir com a canyís). De vímet, n'importem, tot i tenir-ne espècies pròpies. De França per a cistelleria, i també de Xile (salix humdoltiana), més de 900 tones l'any, bàsicament per a la indústria de transformació, a València. A la resta d'Europa, al nord, també el fan servir per als conills (com a mascotes) bé en forma de gàbies, bé com a joguines per a aquests animals. Els excedents d'aquesta indústria (i de la poda no aprofitable) es deriven a centrals de biomassa. A Catalunya tenim de fa poc l'única empresa que es dedica (de fa tres anys) a l'elaboració i la instal·lació de parcs infantils de jocs, o d'estada, fets amb vímets vius (laberints, jocs d'esplai i habilitat, cabanes, etc..). Són una barreja entre boscos i jardins que, evidentment, necessiten manteniment, però ni vernissos, ni pintures, ni elements mecànics. Sols aigua. Un dels més grans és a la població de la Malla, prop de Vic. A més tenim una tradició cistellera, juntament amb Galícia, formalment, de les més diverses i diferenciades del món, que destaca bàsicament en solucions tècniques diferenciades. Tradició i

ofici que s'està perdent, davant d'importacions d'altres països (bàsicament orientals), fonamentats en una explotació forestal no sostenible, i de menys qualitat, pel trencament de la demanda de la seva pròpia tradició (bàsicament bambú). És a dir, el primer món genera una demanda i una oferta que, per preu, no és competitiva i que provoca en altres països la manufactura, perdent-se dues tradicions, la d'allà (per abandó) i la d'aquí (per manca de rendiment). Com a regulació, l'ús del vímet es redueix a l'obligació (no sempre respectada) de fer servir cistelles per recollir bolets, i mantenir així el repartiment d'espores. En definitiva, un recurs sostenible, mantingut, d'una gran productivitat, d'una inversió inicial molt minsa, d'un manteniment escàs, forestalment compatible amb les espècies pròpies (per tant, no invasor d'espais), i que té multitud d'usos. Potser no és un jaciment d'ocupació: és un bosc d'ocupació.



L’ESTOL

Notícies sòcioambientals d’interès sindical En aquesta secció, L’Estol, hi trobareu titulars d’articles de publicacions electròniques sobre l’actualitat ambiental i també algun web destacable. Si esteu interessats en alguns dels temes que us proposem, feu-nos-ho saber mitjançant l’adreça [email protected], tot incloent-hi la referència. Us farem arribar el text sencer.

La UE aumenta notablemente su

generación de energía eólica y supera los objetivos para el año 2010

Les principals marques de cotxes aposten pels models híbrids, menys

contaminants

El DMAiH impulsa un pla de millora de la qualitat de l'aire al Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental

En Alemania se instalaron 500 Mw. fotovoltaicos en 2005, más que todo el

plan español hasta 2010

Hoy se liberan 30 veces más gases de efecto invernadero que en el anterior

cambio climático

La exposición prolongada a la contaminación ambiental causa

enfermedades cardiacas

12 millones de españoles respiran habitualmente aire contaminado

Urbanismo desenfrenado: una bomba de neutrones

Defenderse de los ruidos Cataluña impone la casa ecológica

El mercado de la sed El camino para las empresas verdes

Empresarios catalanes piden que se reabra el debate nuclear

Llega a España la primera empresa que califica la inversión sostenible

www.ecoinformas.com: Web d’un projecte d’ISTAS, amb materials sobre risc químic i altres qüestions ambientals

Informació sobre oposicions al Cos d’Agents Rural a la pàgina de l’Agrupació d’Agents Rurals de CCOO: www.agentsrurals.net/ccoo/oposicions/index.html

Edició de El Corriol: Departament de Medi Ambient Secretaria de Salut, Ambient i Treball CCOO Catalunya

Amb el suport de: Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, sa

INTRODUCCIÓ · INTRODUCCIÓ José Manuel Jurado En aquest número 2 de El Corriol, el primer de...

Documents

Transcript of INTRODUCCIÓ · INTRODUCCIÓ José Manuel Jurado En aquest número 2 de El Corriol, el primer de...