Intro i Arquitectura gòtica

L’art GÒTIC

Història de l’Art -‐ 4t d’ESO

Introducció i Arquitectura

-‐ Al llarg del segle XIII es va anar implantant a l’Europa Occidental un nou llenguatge ar.s/c: el GÒTIC.

-‐ Des del punt de vista econòmic, el naixement del gòFc s’associa a un important creixement agrícola que va comportar un augment demogràfic i per tant, una major prosperitat de les ciutats i del comerç.

-‐ Des del punt de vista social, l’associem a l’aparició en l’àmbit ciutadà de l’acFvitat intel·∙lectual (abans reduïda als monesFrs), que sense marcar cap trencament va créixer amb un nou esperit al voltant de les escoles catedralícies.

-‐ Les ciutats són, doncs, en aquest moment el terreny privilegiat de l’art gòFc i el seu caldo de cul)u: catedrals, convents, palaus de nobles i burgesos i edificis municipals.

introducció

-‐ Cal buscar l’origen del gòFc a l’Ille-‐de-‐France a parFr de 1130.

-‐ La políFca expansionista de la dinasFa dels Capet des del segle XII, que va configurar un estat francès fort i estable, va facilitar la difusió del nou model ar.s/c.

-‐ El moviment va tenir una ràpida introducció a Anglaterra.

introducció

-‐ En aquest moment fundacional, els mones/rs cistercencs hi van tenir un paper molt important.

-‐ Fou també molt important per la introducció del gòFc l’establiment de les ordes mendicants a les ciutats. Profundament arrelats al medi urbà (i no a l’aïllament monàsFc), franciscans i dominics van promoure solucions ar^sFques alternaFves a les que començaven a sorgir dins l’àmbit cortesà.

introducció

-‐ Aquest poder creixent de les ciutats es va traduir en la construcció d’importants edificis municipals que configuraven importants centres de poder civil: ajuntaments, palaus, grans mansions privades, llotges de comerç, ponts, mercats, places públiques, etc. demostraven que ja no era només l’església l’única realitat ar^sFca a tenir en compte.

-‐ Al seu torn això provocà que apareguessin nous clients de l’art que jo no eren només l’església. Van començar a sorgir encàrrecs de les corts reials, dels nobles poderosos i els mateixos burgesos de les ciutats (en menor mesura i escala).

introducció

ELS CANVIS ARQUITECTÒNICS -‐ Les “anFgues” tècniques romàniques (cúpules, voltes de canó, etc.)

necessitaven un murs molt gruixuts capaços de resisFr les forces de càrrega de l’edifici.

-‐ L’arquitectura gòFca formula un nou plantejament. Hem de tenir present que en el pensament de la nova intel·∙lectualitat baixmedieval, la llum, per la seva propietat divina, va tenir un protagonisme molt destacat. La felicitat s’associava a la contemplació de l’essència divina, manifestada en la llum en si mateixa i això va comportar unes propostes arquitectòniques per donar importància a la funció simbòlica a l’edifici gòFc religiós per excel·∙lència: la catedral.

arquitectura

ELS CANVIS ARQUITECTÒNICS

-‐ El granpas endavant de l’arquitectura gòFca és l’arc apuntat o ogival, que amb els seus dos centres reparteix molt millor les pressions i les càrregues dels edificis (gran millora respecte l’arc de mig punt romànic que requeria uns murs gruixudíssims per suportar el pes de l’edifici).

-‐ L’arc apuntat va premetre elevar l’alçada dels edificis i obrir grans finestrals als murs. Aquest arc i la volta que se’n deriva, la volta de creueria es consideren els aspectes fonamentals del gòFc.

arquitectura

arquitectura

Principalment, a través de la...

arquitectura

Catedral de Burgos i Catedral de Mallorca

L’Arc apuntat i la volta de creueria...

arquitectura

Nau principal de l’església de Sant Martí d’Empúries

Arc former

Arcs torals

Ogives diagonals

Ogives diagonals

Arcs formers

Arc toral

L’Arc apuntat i la volta de creueria...

arquitectura

Van permetre repartir molt millor el pes dels elements suportats i es va distribuir millor la seva càrrega i pes.

De manera que les esglésies van poder augmentar la seva alçada simbolitzant una ascensió cap al cel.

Produint uns interiors elevadíssims on l’home se sentia cada vegada més petit. Es va passar ràpidament dels 33 metres de les voltes de Notre-Dame de París als 42m de la catedral d’Amiens a el punt culminant dels 48m de Beauvais.

Notre-‐Dame de París (33m)

Catedral d’Amiens (42m)

Catedral de Beauvais (48m)

Les façanes...

arquitectura

També van contribuir a aquesta sensació d’elevació cap al cel amb torres i fletxes (alçada de l’arc) cada vegada més altes i agudes fins culminar en la cota màxima a:

Les plantes...

arquitectura

• Són de 3 a 5 naus • Els transseptes es desenvolupen molt i sovint tenen, també, 3 naus • La zona de l’altar s’envolta d’una àmplia girola o deambulatori • Darrere la girola hi trobem nombroses capelles radials (amb altars propis sovint pagats per famílies poderoses)

planta de Notre-Dame

Planta de Chartres

Planta d’Amiens

L’element de suport caracterísFc...

arquitectura

Fou el pilar fasciculat: un conjunt de columnetes que comunicaven cadascuna amb els nervis de la volta

Catedral de Salamanca

Els murs...

arquitectura

Són membranes que tanquen els espais entre les obertures i entre els suports.

Són els que realment aguanten l’estructura (i no els murs com passava al Romànic). I es veuen reforçats pels…

Els suports...

Contraforts i Arcbotants que ajuden a distribuir les càrregues

Arcbotant

Contrafort

Pinacle

Gàrgola

Volta de creueria

Finestres

Trifori

Arc apuntat

Pilar fasciculat

Plementeria

Notre-Dame de París

La llum...

arquitectura

Que entra a les esglésies no és una simple llum natural que atravessa un vidre transparent sinó que és una llum filtrada a través dels vitralls de colors. Fet que converteix l’església en un autèntic espai d’il·luminació divina.

Esquema de la rosassa de Chartres

arquitectura

Rosassa de Chartres

arquitectura

Vitralls de Saint Denis

Arquitectura gò/ca a Itàlia

Catedral de Milà, el Duomo


Arquitectura gò/ca a Itàlia Interior del Duomo

Arquitectura gò/ca a Anglaterra

Dibuix de la catedral de Canterbury

Arquitectura gò/ca a Itàlia


Interior de la catedral de Canterbury

Arquitectura gò/ca a Anglaterra

Capella d’Enric VII a Westminster Abbey (1502-1509)

Arquitectura gò/ca germànica

Catedral de Colonia començada el 1239

Arquitectura gò/ca als regnes de la Península Ibèrica

Catedral de Burgos

Gòtic castellà del s.XIII


Catedral de León

Gòtic castellà del s.XIII


Catedral de Mallorca

Gòtic de la Corona d’Aragó


Santa Maria del Mar



Palau de la Generalitat de Catalunya



Saló del Concell de Cent de l’Ajuntament de Barcelona



Biblioteca Nacional de Catalunya. Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona


Intro i Arquitectura gòtica

Documents

Transcript of Intro i Arquitectura gòtica