Naix el sindicatdels serveis públicsCelebrat aValènciael congrésconstituentdeSTAS> Pàgines 7 a 10

IntersindicalQuaderns dels serveis públicsnúm. 1 · novembre 2008

El personal empleat públic de la conselleria de Medi Ambient,Aigua, Urbanisme i Habitatge realitza concentracions unitàriesdavant la seu central, tots els dimecres durant mitja hora des delpassat febrer, havent-se realitzat fins a la data prop de 40 con-centracions, amb una participació de més de 200 empleatspúblics i el suport dels sindicats presents en la Mesa Sectorial dela Funció Pública.

> 5

STAS-Iv prioritza la lluita contra les externalitzacions

> 4El comlplimentde l’Acord deLegislatura nocompleix lesexpectatives

> 6La crisi, que lapaguen els rics iels bancs!Determinades eixides de lacrisi no són asumibles

> 13Les itinerànciesper raó delservei continuenprovocant moltainseguretat

> 7-10

EXTRA CONGRÉS CONSTITUENT DE STASSTA i STAPV s’unifiquen en un congréscaracteritzat pel consens

2 / 1 / NOVEMBRE 2008

Igualtat, gènere i llenguatgeDemocràcia en el treball

LA CINQUETA

Pilar Santos del Àguila

SIGNA

De todos es sabido que nuestropaís se encuentra sumido enuna situación de crisiseconómica cuyas causas no me

atrevería yo a explicar, pero sí comentarsu consecuencia más directa: “el excesivoengrose de la lista de desempleadosinscritos en el SERVEF”, o sea,destrucción de empleo y consiguienteincremento del presupuesto de gasto paraprestaciones. Ante esta situación, pareceque la intervención del Estado va por ellado de la creación de empleo público, esdecir, vamos a intervenir en el mercadolaboral creando puestos de trabajo en elsector público. La gran pregunta quedebemos hacer a los mandatarios de estanuestra querida Administración de laGeneralitat es ¿como va a ser esteempleo, directo o subcontratado (ellosdicen externalizado)?

Me preocupa el sentido de la respuestay no porque yo tenga un sentimientocorporativista en el sentido de que en laAdministración solo deba haberfuncionarios y, a ser posible, de carrera,sino porque a lo mejor no estamosayudando a los colectivos menosdesfavorecidos o con más dificultad deacceso al mercado laboral.

¿Como se va a encajar esta posibilidadcon el sistema de acceso a bolsas detrabajo? Indudablemente no va a ser fácilla solución, pues ni que decir tiene losfuncionarios somos conscientes de lacrisis y no nos paramos a mirar si quienpasa a ser compañero viene de bolsa o deotro sistema. Lo que sí miramos es queéste sea legal y público para evitar latentación de ayudar a familiares, amigos ysimpatizantes de quien hoy por hoygobierna nuestra Administración, endetrimento de aquellas personas que,objetivamente, necesitan ayuda.

Para no extenderme, sólo me quedahacer otra pregunta ¿el empleo será convisos de fijeza, o simplemente temporalmientras dure esta coyuntura? Reto aquien ostenta competencia en el asunto acontestarme por cualquier medio, porsupuesto válido en derecho.

Pilar Santos del Àguila és responsabled’acció sindical del sector de Generalitat deSTAS-Iv a Alacant

Com a funcionària, com a donatreballadora, em sent fustradaquan veig com l'Administracióm'ignora utilitzant un llenguatge

sexista que parla només dels funcionaris iels treballadors... He de reconèixer el xicotetesforç dels últims anys per canviar l'úsdiscriminatori de la llengua en els seuescomunicacions, però continua posant una debona i una altra de roïna. No és prou ni hoserà mentre les dones treballadores, lesfuncionàries o les representants delpersonal, continuem sense ser esmentades,perquè “allò que no s'anomena no existeix”ni és veu.Això no són coses sense importància, ja quenegant-nos el gènere en el llenguatge,també en l'administratiu, ens relegen al'amagatall en què la societat patriarcal voldestinar-nos. És una qüestió de sensibilitat,potser és un poc més de treball, però no ésdifícil parar-se a pensar, canviar el biaixsexista i buscar les paraules nodiscriminatòries. Cal emprar un llenguatgeque ens represente a les dones. ¿N’hi haalguna cosa més fustrant que dur anys de

funcionària i no estar inclosa ni en lleis ni enwebs informatives, destinats ambdues als“funcionaris”? Per què hem d'estar semprereivindicant la nostra identitat quan ensparlen de delegats de personal orepresentants dels treballadors? On estanles delegades? Qui és preocupa per lestreballadores si en les negociacions nomésconsten els treballadors?A l'hora d'accedir als llocs per concurs,tenim les mateixes possibilitats dones ihomes, però quan la selecció és“discreccional”, a igualtat de mèritsnormalment el lloc serà cobert pels últims,tret que siga de secretària, clar. Que això siganormal en l'empresa privada no vol dir queho haja de ser en l'Administració. Més quanaquesta marca la norma per tal queaquestes empreses implanten els plansd'igualtat i les dones no patisquen cap tipusde discriminació. Però a casa del ferrer,cullera de fusta.La Generalitat Valenciana encara no s'hapronunciat sobre els plans d'igualtat que laLlei d'Igualtat i l'Estatut Bàsic de l’EmpleatPúblic li obliguen a implantar. Què podemesperar si ni tan sols és capaç d'utilitzar unllenguatge no sexista?Esperem que la nova Llei de la FuncióPública parle de la implantació del plad'igualtat en l'administració i dóne exempleemprant un llenguatge no discriminatori.Confie no tarde a arribar el dia que per fipuga llegir funcionària, treballadora,empleada pública o delegada. Perquè serà elmoment de veure que poc a poc hi ha canvis.

Macu Gimeno és la responsable de l’Àrea dela Dona d’Intersindical Valenciana

Democràciaenel treballBenjamín Renovell Bonillo

SIGNATURA CONVIDADA

Des de l'acció sindicalquotidiana tots els dies enstrobem amb companyes icompanys de qualsevol tipus

d'empreses i treballs que ens posen alcorrent dels seus problemes laborals.Així comprovem com molts d'aquestsproblemes es podrien solucionar si elspropis treballadors pogueren participaren la presa de decisions sobre com, enquines condicions, exercir la seua labor.D'aquesta realitat som molt conscientstotes aquelles persones que nosautodefinim com anarcisindicalistes, ique pretenem aconseguir una societatjusta a través de l'eliminació de l'ordeactual imperant i de l'assumpció d'unnou orde en què les treballadores itreballadors assumeixen col·lectivamentels seus objectius i la formad'aconseguir-los. En certa manera, lanostra frase "si ningú treballa per tu,que ningú decidisca per tu", es refereix aaçò. Encara que la nostra visió en realitatés més completa i el que pretenem ésque tots puguen treballar i decidircol·lectivament.La democràcia que tenim des de laConstitució de 1978 no ha aconseguitque participem directament en la presade decisions de quasi cap dels aspectesrellevants de la nostra vida. Per portarun exemple als seus extrems, podria dir-se que no tenim llibertat ni per a pixar. Ino ho dic pels gamberros que pixen enqualsevol lloc inconvenient. No és açò.Però sí que ho dic per totes aquellespersones que no tenen una vivendadigna, amb el seu inodor, o un treballconvenientment equipat de serveis o aun ritme que et permeta abandonar lacadena de muntatge o el mostrador quanho necessites, o en la seua malaltia nocompten amb un sistema sanitari ambabundants serveis accessibles, i tantesaltres situacions. Bé, era un exempleextrem, però crec que arriba la idea.Tornant al terreny que m'interessa: elsserveis públics. Són molts elsprofessionals que desesperen veientcom el treball no respon degudament alque la societat necessita. S'adonen queels tràmits són excessius, o nogaranteixen que el servei arribe al seunatural beneficiari. A vegades fins i totpodrien demostrar que el procedimentque se segueix és clarament ineficaç, oinjust, o il·legal. Però amb el mateixdesesper veuen que no tenen a ningú aqui transmetre'ls aquests problemes.Perquè no hi ha la suficient democràcia

en el treball com per a escoltar-los iprendre en compte les seuesobservacions. El substitut serien lesmeses de negociació i les seuescomissions, allunyades i on la temàticasalarial sol ser el principal.L'administració no vol assentar-se ambel tècnic ni amb l'auxiliar a veure si elservei està funcionant. Al contrari, el quees persegueix és que l'empleat obeïsca ino piule quan va rebent les instruccionsde dalt. I el mateix passa amb elsciutadans, usuaris del servei, no volenque importunen el pla establit ambcrítiques o observacions. Què al centreeducatiu es van trencar les banyesestudiant i aprovant un programa

lingüístic? No importa, ara el queimporta és posar-li la traveta al governcentral i imposar que l'assignaturad'Educació per a la Ciutadanias'impartisca en anglés. Què els centresde menors estan saturats i nocompleixen la seua funció? No importa,perquè ara la seua funció és la de fer-seinvisibles. Què les ajudes perdependència no es tramiten? No importamentres puguem tirar-li la culpa al'altre. I així amb tot.Finalment, unes observacions. Vos inviteque vos informeu del treball querealitzen els òrgans que substitueixentota aquesta falta de democràcia amb laseua mera presència, per exemple elComité Econòmic i Social.Per a augmentar la garantia departicipació social, a més de les Cortstenim a aquest Comité, i altres comitéssemblants segons temàtiques i rangs, onun nombre considerable derepresentants dels ciutadans, elsempresaris, els treballadors il'administració, revisen avantprojectesnormatius, per a realitzar dictàmens quemai són vinculants. Damunt, les seuesaportacions quasi mai són tingudes encompte. Cap d'aquestes institucions, nitotes en el seu conjunt poden serconsiderades suficients per a garantir lademocràcia en el treball i en el nostreviure diari.

A lo mejor no estamosayudando a los colectivosmenos desfavorecidos o conmás dificultad de acceso almercado laboral

PENSADES

Negant-nos el gènere en elllenguatge administratiu, ensestan relegant a l'amagatall enquè la societat patriarcal voldestinar-nos

No hi ha la suficientdemocràcia en el treball comper a escoltar lestreballadores i treballadors itenir-los en compte

stas.intersindical.orgi també

www.intersindical.org

Macu Gimeno Mengual

NOVEMBRE 2008 / 1 / 3

Per als intolerants, que han atacatla seu l’Intersindical Valenciana aValència sis vegades des deprincipi d’any. Qui no accepta lesidees d’altres ni és demòcrata nisap comportar-se en una societatque ho és. Només és un intolerant,un histèric i un feixista.

Per a les funcionàries i funcionarisde la conselleria de Medi Ambient,que continuen eixint al carrer pera defensar els seus llocs de treballi les competències públiques peral personal públic front a lesexternalitzacions de la seuaconselleria.

OLI

ALL

En les darreres setmanes,l’opinió publicada -noconfondre amb l’opiniópública- ha estat insistint

en la necessitat de retallades en lesdespeses públiques, com una de lesfórmules imprescindibles per apoder abordar l’eixida de la crisi. I,de nou, les retribucions del personalempleat públic ha tornat a estar enel punt de mira.

Així, hem pogut veure com esdestacava en primeres planes quel’augment dels pressupostos de laGeneralitat per a 2009 l’absorviaíntegrament l’augment del salari defuncionàries i funcionaris.Marginalment, pel poc cost querepresenta, ens trobem amb lacongelació salarial dels alts càrrecsde la Generalitat, que, ens temem,està preparant una possiblecongelació generalitzada de cara a2010.

Cal revelar-se contra les veusque parlen dels sous públics comuna “càrrega” i consideren posotiuque es “congelen” o es “retallen”. Ical fer-ho tranquilament, entrant adebatre amb els nostres arguments,no amb els seus.

Eixir de la crisi: amb despesapúblicaNo solament no està clar que lasolució per a capejar millor la crisieconòmico-financera actual siguen

retalls en la despesa pública, sinóque els economistes de majorprestigi -com el darrer Premi Nobeld’Economia- aconsellen fer tot elcontrari: augmentar la despesapública per a incentivar l’activitateconòmica, fins i tot endeutant-se sicalgués.

A més, eixes mateixes veus sónles que es queixen no solament delssous del personal funcionari, sinótambé de la resta de salaris detreballadores i treballadors engeneral. Ara que hi ha crisi, diuen,s’han de contindre els salaris. Perquè? ens preguntem. No és just quela crisi la paguen només els quetenen una nòmina, és a dir, la classetreballadora. Quan hi ha hagut unaèpoca de bonança, els gransbeneficis se’ls ha endut la granbanca i determinades capesempresarials. I eixes instàncies sónles que han provocat en majormesura aquesta crisi, per la seuamala gestió.

Però és que en una dècada decreixement econòmic continuat, nitan sols s’ha mantés el poderadquisitiu de les empleades iemplats públics. Si quan elspressupostos anaven bé nocomptàvem en el repartiment,¿perquè ara cal que siguemsolidaris?

EDITORIALEls salaris públics en temps de crisi

¿Generalidad de dónde? Més atur, més treballAntoni P. Alegre

COSES DEL SERVEF

Quan l'any 1999 va culminar elprocés de transferències de lespolítiques actives d'ocupació desdel Govern de Madrid a la

Generalitat Valenciana, a més del treball arealitzar es van tranferir les persones adesenvolupar aquestes tasques, així com laxarxa d'oficines i centres de treball.

Des d'aleshores ha plogut molt: hi hahagut un gran augment de poblacióprincipalment motivada pels nouvinguts itambé un augment de les xifres d'aturats. AlPaís Valencià ja tenim dissortadament vora300.000 persones aturades ocupant latercera posició entre les comunitatsautònomes amb més aturades i aturats, perdarrere de les d'Andalucia i de Catalunya.

Mentre que la Generalitat Valencianaculpa al govern de Madrid i aquest a laGeneralitat de l'augment de l'atur, la realitatsembla desbocada. En un any hem passat alconjunt estatal de 2.000.000 personesaturades a més de 2.800.000 i ací a casanostra, de 200.000 a 311.000, ocupant elquart lloc dins de l’Estat per darrere

d'Andalúsia (683.777), Catalunya (377.999) iCom.Madrid (315.159)

Pel que fa a la Relació de Llocs de Treball(RLT) del SERVEF, aquesta es mantéinamovible des de fa anys, llevat d'algunpedaç temporal (tècnics d'estrangeria,d'inserció, contratacs per acumulació detasques...). Des de STAS creiem, i així hodefensem i ho desfensarem, que cal unaampliació estable de la nostra plantilla quepuga atendre i resoldre els problemes de lespersones usuàries del SERVEF d'una maneradigna, ràpida i eficaç. L'Administració potcomptar amb el STAS per estudiar i vorequines solucions es poden donar a laproblemàtica que s'ocasiona com aconseqüència de l'augment de càrregues detreball als treballadors i treballadores delSERVEF.

Mentrestant, contuarem amb cuesd'usuaris a les oficines d'ocupació (potser undels pocs organismes amb cues que hi ha al'Administració de la Generalitat) i amb unafugida d'empleats i empleades del SERVEFcada vegada que hi ha concurs de trasllats.

Toni Alegre és delegat per STAS-Iv a la Juntade Personal del SERVEF

Un recent estudi, fet per laIntersindical Valenciana, sobrel’estat del valencià al’administració del Consell de la

Generalitat valenciana, ens presenta unsresultats absolutament decepcionants. Solsa 193 llocs de treball dels 15.699 que téaquesta administració, se li exigeix elconeixement del valencià, aço significa solsel 1’2 % del total. Sabiem que els partitspolitics que han ocupat el govern de laGeneralitat valenciana s’han destacat per untotal menyspreu a la nostra llengüa, però noens imaginavem que les xifres al’administració valenciana foren tanescandaloses.

Del que ens n’havíem adonat és que elvalencià brilla per la seua absencia a lanostra Administració, on generalment lallengua utilitzada pels treballadors, fins i toten llocs d’atenció directa al públic, es elcastellà. Estem davant una administraciócastellana i castellanitzada. Els culpablesd’aquesta situació son els politics que hanocupat o ocupen el govern valencià. Aquestagent, mai ha cregut en la necessitat depotenciar la llengua propia, donat que lamajoria de ells ni la coneixen, ni la utilitzen, isi la gastaven habitualment, desprésd’asumir el carrec l’obliden per a parlar en lallengua de Madrid, que es on aspiren aarribar algún dia. Així mateix cap sindicat,llevat de nosaltres, aposta per potenciar lanostra llengua a l’administració, ben alcontrari, a la negociació de l’ultima OEP elsaltres sindicats es mostraren favorables aque el coneixement del valencià perguerapes en el concurs de les oposicions.

Doncs davant d’aquest menifotisme delspolitics i d’alguns sindicats cal reclamar unaadministració autenticament valenciana, onel requisit llingüistic, que ha segut demanat atots els programes electorals del STAPV-Iv,siga exigit per a poder treballar en ella, aiximateix caldria fer una pla de formació

ambicios per a que els funcionaris que a diade hui no s’atreveixen a atendre als ciutadansen valencia pogueren fer-ho. I així poc a pocanar augmentant eixe vergonyos porcentatgedel 1’2 %.

Perque si no fem un pla de xoc comaquest, m’estranya que ningú ho hajaproposat, un dia d’aquestos acabaran parlantde Consejerias i, el que és més greu, deGENERALIDAD, que en aquest cas mai seriavalenciana.

Ferran Sieres és el Secretari d’Organitzacióde STAS-Iv

Els politics que han ocupat oocupen el Govern Valenciàno han cregut maien la necessitat de potenciarla llengua pròpia

La direcció del SERVEF al·legamotius pressupostaris per a noposar un servei de seguretat ivigilància amb caràctergeneral a tots els centres

PENSADES

NNúúmm.. 11 ·· NNoovveemmbbrree 22000088·· SSIINNDDIICCAATT DDEE TTRREEBBAALLLLAADDOORREESS II TTRREE--BBAALLLLAADDOORRSS DDEE LLEESS AADDMMIINNIISS--TTRRAA--CCIIOONNSS II SSEERRVVEEIISS PPÚÚBBLLIICCSS--IINNTTEERRSSIINNDDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA ((SSTTAASS--IIvv))·· DDIIRREECCTTOORR:: Adel Francés · RREEDDAACCCCIIÓÓ::Antoni P. Alegre, Adel Francés, MacuGimeno, Pilar Santos, Ferran Sieres.MMAAQQUUEETTAACCIIÓÓ:: Amadeu Sanz · RREEVVIISSIIÓÓLLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA:: Antoni Soriano ·AADDMMIINNIISSTTRRAACCIIÓÓ,, RREEDDAACCCCIIÓÓ II PPUUBBLLIICCII--TTAATT:: Juan de Mena, 18, baix. 46008València. T. 963919147 · F. 963924334·allioli.stepv@intersindical.orghttp://stapv.intersindical.org · IIMMPPRRII--MMEEIIXX:: · Bronte Graf, S. L. · Cullerers, 18.Alaquàs. · T. 961515017 · TTIIRRAATTGGEE::20.000exemplars · IISSSSNN:: 1699-4809 · DDIIPPÒÒSSIITTLLEEGGAALL:: V-807-2000 · FFRRAANNQQUUEEIIGG CCOONN--CCEERRTTAATT::46/196 IINNTTEERRSSIINNDDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA ((SSTTAASS--IIvv)) ·· AALLAACCAANNTT:: Glorieta P. VicenteMogica, 5-12. 03005 · T. 965985165 ·AALLCCOOII:: Oliver, 1, 5º. 03802 · T. 966540602· BBEENNIICCAARRLLÓÓ:: Plaça de l’Ajuntament, 3.12580 · T. 964465283 · CCAASSTTEELLLLÓÓ::Marqués de Valverde, 8. 12003 · T.964261264 · GGAANNDDIIAA:: Sant Pasqual, 13 -1r dta. 46700 · T., F. 962950754 ·VVAALLÈÈNNCCIIAA:: Juan de Mena, 18. 46008 · T.963919155 · XXÀÀTTIIVVAA:: Portal del Lleó, 8,2ª. 46800 · T. 962283067

A LA VORA DEL RIU MARE...

Ferran Sieres

STAS-Iv no va signar l’Acord de l’OPE de2008, després que les assemblees detreballadores i treballadors convocades al’efecte rebutjaren l’adhesió.Durant la negociació, les personesrepresentants de STAS-Iv van aconseguirintroduir algunes qüestions interessants, toti que secundàries, com ara la promocióinterna creuada, la reserva d’exàmens, lareserva per a personal discapacitat, etc.També es mostraren d’acord en elrepartiment de punts per l’experiència, moltmés equilibrat que el Pla d’Estabilitat.Ara bé, no s’ha reflectit el que pensemrespecte de la promoció interna perreconversió, que ha de tornar-se a aplicar.De què serveix, per exemple, que la meitat

de l’antic grup D haja promocionat –o estigaa punt de fer-ho- al grup C si ara ens parem?Això per no parlar de determinats col·lectiusque han de canviar de grup, raonablement,

en una propera reorganització del’Administració,Pel que fa al torn lliure, no s’ha volgutatendre a la nostra proposta d’accés

diferenciat, tot ique estemconvençudes iconvençuts queés l’única opcióvalenta i de futur.Però és quetampoc no s’haatés al’alternativa d’unconcurs oposiciósemblant al de2000 (60-40%,

amb un 18% per a l’experiència), malgratque llavors es va arribar a un consens totalentre la representació sindical.

Els motius del no� L'absència de promoció interna perreconversió en cap categoria,� La inexistència d'un compromís clar defutures convocatòries per reconversió,� El nombre de places total de l'OPE s'haestimat insuficient per a atendre l'objectiu,que compartim, d'arribar en 2012 a menysdel 5%,� La disminució del pes objectiu delconeixement del valencià en el total delconcurs-oposició.

Les assemblees convocades per STAS i CAT rebutgen l’acord de les convocatòries de l’OPE

4 / 1 / NOVEMBRE 2008

El desenvolupament de l’Acord deLegislatura no respón a les expectatives

L'Acord de 12 de febrer de 2008, de laMesa Sectorial de la Funció Pública (apartir d’ara, Acord de Legislatura)

disposa un conjunt de mesures, moltes de les quals sónd’aplicació directa (amplició de la jornada d’estiu o delspermisos, per exemple). Però la majoria d’elles només

estan esbossades, de forma que es deixa a una ulteriornegociació la concreció d’eixos assumptes.Les matèries negociades des de la signatura de l’acords’han saldat amb fracassos. Cap dels acord han estatsignats per STAS ni per IGEVA. Van ser recolzats, això sí,pels altres tres sindicats.

La següent etapa serà, previsiblement, la negociació deles mesures a incloure en la Llei de la Funció PúblicaValenciana. Aquesta serà la pedra de toc sobre si la novaconsellera manté l’aposta pel consens o l’acord deLegislatura només va ser un miratge.

El Sindicat no s'adhereix a l'acord de l'OPE de 2008

Assemblees A favor En contra AbstencionsAlacant 0 57 12Castelló 7 23 6València 0 172 9TOTAL 7 252 27100% 2,45% 88,11% 9,44%

RLTs aprovades de pressa i sense negociació

La Conselleria de Justícia i AdministracionsPúbliques va convocar reunió de la MesaSectorial de la Funció Pública el 7 de maig, ambun únic punt en l'ordre del dia: "Negociació deles Relacions de Llocs de Treball del'Administració al servei del Consell de laGeneralitat i els seus organismes autònoms".Aquesta mesa va ratificar el que es va negociara la Comissió de Condicions de Treball (CCT) enel mes de març, és a dir, dos mesos abans. Amés, es va convocar amb tot just 48 hores. Laqüestió no tindria major importància si no foraperquè són les primeres RLTs amb tretzeconselleries, de forma que el moviment de llocsde treball ha estat ingent. I de tot això no se n'haparlat en les sessions de la CCT, per la qualcosa la "negociació" queda absolutament perterra.

La postura sindicalAl respecte, STAPV i CAT es van negar aavalar les RLTs, pels següents motius:� No es pot negociar un document queocupa quatre volums d'un DOCV en 48 hores.No hi ha voluntat real de negociar les RLTs.STAS i CAT van proposar l'ajornament del'aprovació de les RLTs i la seua negociacióconselleria a conselleria, perquè cal revisarles estructures, que han sofert un gran canvides de les darreres RLTs, (que són denovembre de 2006), a causa de: les novesconselleries (Governació, Presidència,Immigració, Cultura i Esport), els nousorganismes autònoms (INVASSAT, Agènciade Foment i Garantia Agrària, ConsellValencià de l'Esport, etc.), i lareestructuració d'altres conselleries (Medi

Ambient, Infraestructures, Justícia...).� No es pot oposar a aquest argument queel procés de negociació s'ha donat en elmarc de la Comissió de Condicions deTreball (CCT). La CCT té limitacions legals:només tracta d'aquells llocs de treballocupats amb destinació definitiva, elcontingut dels quals es modifique. Això deixafora el trasllat de llocs de treball perreorganització de les estructuresadministratives, la creació de nous llocs detreball i la modificació dels llocs que noestiguen ocupats amb destinació definitiva.� La negociació en la CCT o no ha existit(en la majoria de departa ments) o ha estatboicotejada amb posterioritat:

- Agricultura: negociació parcial,paralitzada per la pròpia conselleria per

raons no mai explicades, quan hi haviafins i tot informe pressupostari favorable.- Infraestructures i IVAJ: negociació comcal, boicotejada per la DG d'AdministracióAutonòmica.- Inexistència de reunions genèriques omonogràfiques: caps de negociat, llocsd'atenció al públic, etc.

En aquesta qüestió l'equip de la conselleriade Justícia i Administracions Públiques estàpatinant. Hi ha assumptes que requereixenun poc de mà esquerra i donar uns quantsdies per a l'estudi de les RLTs haguera estattot un senyal de que saben com s'han de ferles coses.

EL RESULTAT DE LES ASSEMBLEES

NOVEMBRE 2008 / 1 / 5

La consellera de Justícia iAdministracions Públiques, PaulaSánchez de León, i el SecretariAutonòmic de PolíticaPressupostària i Tresor, JuanManuel Vela, van defensar elCapítol I del projecte de llei depressupostos de la Generalitat pera 2009 davant la Mesa General delPersonal Funcionari, Estatutari iLaboral, reunida en octubre passatper a tractar sobre les retribucionsper a 2009.

L'increment general per a 2009En 2009 l'augment general serà:� un 2%, per la previsió d’IPC per a2009.�un 1% de la massa salarial per aincrementar la paga extra. Malgrat elque diuen l'Administració i algunssindicats, amb aquesta quantitat noes completen les pagues extrescompletes, doncs a partir de 2007l'específic s’està pagant per sota delque s’havia de pagar, com hanreconegut fins ara més de vint. Eneixe sentit, quan les sentènciessiguen fermes -la Generalitat harecorregut davant el TSJ-, s’haurà denegociar una pujada general delsimports dels complementsespecífics, que suposarà,aproximadament, un 1% de la massasalarial de l’any en què s’aplique.

� un 0,5% de la massa salarialrepartit de forma lineal, en virtutde l'acord de 20 de febrerd'enguany, de la Mesa Sectorial dela Funció Pública.� un 0,3% de la massa salarial peral fons del pla de pensions. S'haanunciat que es preveu contractarl'entitat dipositària i gestora delpla de pensions en el properexercici, i s'aplicaran els fonsretinguts des de 2006 per a eixeconcepte.

La proposta d'IntersindicalvalencianaIntersindical Valenciana ha insistiten la demanda de la implantació

de la clàusula de revisió salarial,malgrat les al·legacions que hoimpedeix la Llei de PressupostosGenerals de l'Estat -PGE- (laConfederación Intersindical, a laque pertany IntersindicalValenciana, ha impulsat lapresentació d'esmenes al projectede PGE en el sentit d'establir laclàusula de revisió salarial per atotes i tots els empleats públics).Cal aclarir que aquest punt va serrecolzat o reclamat per quatresindicats dels cinc que formempart de la mesa. L'altre –CCOO- vadir que estava molt satisfet ambels pactes sectorials.

També ha insistit el Sindicat enquè no es podia reclamar ara unesforç de les empleades i empleatspúblics a causa de la conjunturaeconòmica, quan no s'ha tingutconsideració amb els seus salarisquan els ingressos de la

Generalitat creixien per damunt deles previsions.

S'ha recolzat la propostad'assegurar que cap sou de capempleat o empleada pública de laGeneralitat estiga per sota dels1.000 euros nets. El SA dePressupostos s'ha mostratdisposat a parlar, però laintervenció posterior de laconsellera ha donat a entendre quedonava la qüestió per tancada.

Intersindical Valenciana tambéha reclamat la transformació dellocs de treball externalitzats enllocs de treball de plantilla. Hadestacat que per a d'això no cal unaaportació extra de diners, sinó alcontrari: li resultarà més barat al'Administració contractar personaldirectament que a travésd'empreses interposades.

Mesa General sobre les retribucions del personal de la Generalitat en 2009El Consell s'escuda en el finançament autonòmic pera no comprometre més diners per a personal

El Consell ha destacat -primer en la Mesa General, idesprés en premsa- que l'augment dels pressupostsde la Generalitat es va a aplicar en la seua quasitotalitat a l'augment del capítol I, de forma ques'arribarà a un 38'5% del total dels pressupostosdestinats a despeses de personal. Això suposa uns400 milions d'euros, dels quals el 40,4% és per al'increment retributiu general i la resta per al'augment de plantilles, el compliment d'acordssectorials, els nous centres de treball i el pagamentde triennis i substitucions.

També ha insistit en què la conjuntura econòmicava a minvar els ingressos de la Generalitat, d'una

banda, i que, de l'altra, la no reforma del sistema definançament autonòmic no permet fer cap alegria a laGeneralitat. En aquest últim assumpte, IntersindicalValenciana ha ofert al Consell un diàleg obert i nopartidista per a dur una postura institucionalvalenciana, amb suport de múltiples entitats, pel quefa a la reforma del finançament. El Sindicat ha aclaritque, en efecte, considerem que el finançament de laGeneralitat és inadequat ara, però que ja hoconsiderava així fa vint-i-un anys, quan la primeraLOFCA, i en les successives reformes, en les que elpartit en el govern va estar d'acord, quan no en va serclarament l'impulsor.

ELS PRESSUPOSTOS I EL CAPÍTOL IIntersindical Valencianareclama latransformació dels llocsde treball externalitzatsen llocs de treball deplantilla. No calen mésdiners, sinó al contrari:resulta més baratcontractar personaldirectament que através d'empresesinterposades

Les externalitzacions, atacades mitjançantmobilitzacions i accions judicials

Intersindical Valenciana i CAT prioritzen la lluita contra les externalitzacions

Ve de la primera pàgina

El conflicte no és exclusiu d'aquestaConselleria, ja que el problemas'estén a tota la Generalitat, i sorgeixper la pràctica de privatitzar llocs detreball amb funcions reservades aempleats públics, a través, sobretot,d'assistències tècniques.

Un terç de la plantilla funcionarialde la conselleria de Medi Ambientestà composta en realitat pertreballadores i treballadorsd'aquestes empreses distribuïts endepartaments estratègics com lainspecció o les dependències ons'aproven les avaluacions d'impacteambiental que permeten oimpedeixen l'execució de projectesurbanístics.

Ara, als jutjatsSTAS-Intersindical Valenciana i CAThan iniciat la via judicial en aquestconflicte. Ara mateix és l'últimaacció realitzada contra el queconsiderem “administracióparal·lela” il·legal.

S'han presentat tresrequeriments previs al RecursContenciós Administratiu. Un dels

requeriments ja s’ha transformat enuna demanda judicial davant elsJutjats del Contenciós Administratiude València. Les demandess'interposen contra la GeneralitatValenciana i les empreses públiquesVaersa i Ivvsa.

Part dels recursos es fonamentenen actuacions administrativesconstitutives de via de fet, ja que perpart de la Conselleria s’encomana apersonal extern tasques distintes ales previstes pels contractes, que amés consisteixen en la producciód'actes administratius. Uns altresdemandes es basen en que a eixepersonal extern se'ls està assignantla funció d'instruir procedimentssancionadors.

Totes eixes funcions les han derealitzar en exclusivitat personesfuncionàries. Ni tan sols el personallaboral pot fer-les. Està en joc laindependència del personalfuncionari, que garanteix l'existènciadel propi estat de dret.

Aquest és un problema de tota laGeneralitat; el conflicte, per tant, espot estendre a altres centres detreball.

LES PRIVATITZACIONS EN VÍDEO

L’audiovisual “Administracióparal·lela, ¡No Gràcies!” va serproduït per STAS-IntersindicalValenciana i CAT, sobre laprivatització encoberta en laGeneralitat. Tramés per correuelectrònic a tota la Generalitat,va arribar als mil visionats enmenys de 72 hores a pesar delsfiltres amb els que comptenalgunes Conselleries, inclosala de Medi Ambient.

Es pot accedir al video a travésdels següents enllaços:http://www.dailymotion.com/relevance/search/pluraliatv/video/x73y13_administracion-paralela-no-gracias_newshttp://es.youtube.com/watch?v=poqIOOlRxCohttp://es.youtube.com/watch?v=Udt37G94tXUwww.pluralia.tv/2005

6 / 1 / NOVEMBRE 2008

La plataforma convoca noves manifestacions el 18 de desembre

5.000 persones reivindiquen que la crisi econòmica no la paguen lestreballadores i treballadors

El 7 d'octubre, cinc mil persones vansecundar a València la manifestacióconvocada per IntersindicalValenciana, CGT, CAT, COS CTPV iCNT, junt a diversos partits,organitzacions juvenils, socials id'immigrants, que ha tingut lloc a laciutat de València. La manifestaciós'ha fet en contra de la directivaeuropea de les 65 hores i de la

directiva del retorn (expulsió) de lespersones immigrants. També perexigir que la crisi econòmica no lapaguen les treballadores itreballadors ni els sectors mésdesfavorits de la societat.Segons els convocants, “la crisi queestem patint no ha estat causada niper les treballadores i treballadors nipels sectors socials més

desafavorits”, sinó que “l'actualmodel econòmic ens ha portat aaquesta situació. Una situació que ésmés greu al nostre país”, afirmen.La falta d'inversions en els sectorsproductius tradicionals, en la recercai el desenvolupament, en nousjaciments d'ocupació i lapersistència en potenciar tan sols laconstrucció i el turisme serien,segons aquestes organitzacions,algunes de les causes per les qualsal País Valencià es trobe en unasituació més greu que altres païssosd'Europa o de l'Estat espanyol. Lapolítica de concertació social, comara el PAVACE II (Pacte Valencià perl'Ocupació), tampoc hauria servit, alcontrari, hauria estat un xec enblanc per al govern valencià.La convocatòria de manifestació hacoincidit amb la jornadainternacional pel treball digne ques'ha celebrat en tot el món. Al PaísValencià, els sindicats IntersindicalValenciana, CGT, CAT, COS, CTPV iCNT i altres organitzacions hanvolgut manifestar el seu rebuig a lespolítiques europees que ataquendirectament els drets de lestreballadores i treballadors i,especialment, de les personesimmigrants. També han volgut ferpalesa la seua oposició a qualsevolretall en els drets socials, laborals ieconòmics, així com a lespretensions de la patronal i dediferents sectors econòmics, entreells del govern valencià, deflexibilitzar el mercat laboral iabaratir els acomiadaments.Aquesta manifestació s'emmarca enun procés de mobilitzacions que es

va iniciar el passat 10 de juliol i quetindrà continuïtat en els propersmesos. Les organitzacionsconvocants han expressat quetornaran a eixir al carrer perdefensar els interessos de lestreballadores i treballadors.

El pol anti-crisiLa manifestació va ser convocadaper CAT, CGT, COS, IntersindicalValenciana, ACSUD-Las Segovias,Aplec de l’Horta Nord, AUP delCarraixet, Bloc d’EstudiantsAgermanats - BEA, Col·lectius deJoves Comunistes - CJC, Ecologistesen Accio, Els Verds del Pais Valencia,Els Verds-Esquerra Ecologista,Endavant-OSAN, Espai Alternatiu,Forum Alternatiu de la Immigracio,MDT, Partit Comunista dels Poblesd’Espanya – PCPE, RepublicaValenciana-Partit ValencianistaEuropeu, SEPC, Valencia Solidaria.En vista a noves manifestacions,s’han incorporat novesorganitzacions, com ara EsquerraUnida del País Valencià, el PCPV i elBloc Nacionalista Valencià.La plataforma ha decidit convocaruna nova manifestació el proper 18de desembre, així com recolzar totesles mobilitzacions socials sectorialsque es duguen a terme durant elsdarrers mesos de 2008.

Texto del manifiesto de lamanifestación del 7 de octubre

La Unión Europea quiere aprobar lamodificación de la jornada laboral, delas 48 horas como máximo legalactuales, hasta las 60 horas (65 en elcaso de sanitarios, bomberos, etc.,cuyos descansos en las guardias dejande considerarse tiempo de trabajo).Permitirá fijar por ley que la jornadasemanal “normal” (la de 48h máximo)sea considerada como “una mediaanual”, de forma que el/la trabajador/aestará permanentemente a disposiciónde la empresa.Las horas extra o festivos pasarán a serconsiderados como horas ordinarias,con una mayor pérdida de poderadquisitivo, y un incremento muchomayor del paro en nuestra tierra,puesto que muchas pequeñas ymedianas empresas y fábricas denuestras comarcas no necesitarán yahacer turnos. Además, lo quieren hacercon acuerdos individuales trabajador-

empresa, olvidándose de convenioscolectivos, representación sindical, etc.,dejándonos a todas y todos sin lasmejores armas que ahora tenemos, laorganización, la negociación colectiva yla unión de todas las trabajadoras ytrabajadores para defender nuestrosderechos.El año 1919, la OrganizaciónInternacional del Trabajo oficializó lajornada máxima de 48 horas, despuésde una larga y dolorosa lucha delmovimiento obrero internacional porlas 8 horas diarias. Ahora, nos quierenhacer retroceder más de un siglo,poniéndonos nuevamente en jornadas“legales” de 10 a 12 horas y seis díaspor semana. ¡Nos estamos jugandonuestro futuro, y el de nuestros hijos yhijas!!Además, la situación de crisis delsistema empieza a devenir estructural,y todas las trabajadoras y lostrabajadores de cualquier pueblo obarrio de nuestras comarcasempezamos a sufrir la terrible realidad

del paro, del cierre de fábricas, de nollegar a final de mes, de ver nosahogados por las hipotecas. Y todoesto, mientras los servicios públicos noparan de empeorar, cuando nodirectamente se desmantelan aexpensas de nuestros derechos ydignidad más básicos.En nuestras comarcas sólo vemoscómo cada vez la financiación querecibimos es peor... pagamos muchosimpuestos, mientras se suprime elimpuesto sobre el patrimonio, y los ylas trabajadoras cada vez recibimosmenos. Nos quieren engañar concircuitos de fórmula 1 y campeonatosde vela, mientras nosotros tenemosque ir haciendo mil y una cuentas parapoder ir a comprar comida, o paracomprar un billete de transportepúblico, cada vez más caro y peor...para ir a trabajar, y que nos exploten.Con la directiva aprobada, losgobiernos responsables nos quierenhacer creer que los culpables son los ylas trabajadoras migrantes... Por eso

aprobaron una Directiva, la de Retorno(más bien “expulsión”), que estableceun plazo máximo de detención de 18meses a las personas recién llegadas,permitiendo que sea una autoridadadministrativa, no un juez, la quedecida su detención en Centros deInternamiento de Extranjeros (comoGuantánamo) antes de su expulsión, ypermite también la detención yexpulsión de los menores noacompañados pudiendo ser devueltosa países con los que Europa o algunode sus estados miembros mantengaacuerdos de colaboración, sinnecesidad de que sea el país deprocedencia del menor, y sin garantizarque serán sus familiares o tutoreslegales quienes se harán cargo de él.Tot això ho hem de fer, per poder anaravançant, i sumant forces fins arribar auna gran Vaga General europea contrales 65 hores de treball i contra lesexpulsions. Per tot això... et cridem aorganitzar-te i participar! Et cridem adefensar els teus drets i els de tots itotes les treballadores!!¡Ante todas estas agresiones tansalvajes, debemos dar una respuestaunitaria, amplia, solidaria ycontundente! ¡En el País Valenciano y

en toda Europa! Todas y todos nostenemos que organizar!! Y no sólo paraacudir y participar de lasmanifestaciones, concentraciones yparos que se convoquen el próximo día7 de octubre... tenemos queorganizarnos y aprovechar lasconcentraciones que se convoquen ennuestros barrios, pueblos y polígonospara hacer asambleas informativaspara que todas las personas tenganconocimiento de las consecuencias delas dos directivas europeas. Y ahoramás que nunca, debemos sumaresfuerzos para solidarizarnos y evitarexpedientes de regulación de empleocomo el que afecta directamente a1300 trabajadoras y trabajadores deFORD de Almussafes e indirectamentea muchos más de las empresassuministradoras y auxiliares.Todo eso lo debemos hacer, para poderir avanzando y sumando fuerzas hastallegar a una gran Huelga Generaleuropea contra las 65 horas de trabajoy contra las expulsiones. Por todoesto... ¡te invitamos a organizarte yparticipar! ¡Te llamamos a defender tusderechos y los de todos y todas lastrabajadoras!!

¡Ni 65 horas de jornada de trabajo, ni expulsiones!¡La crisis, que la paguen los ricos y los bancos!

La plataforma ha deciditconvocar una novamanifestació el proper18 de desembre, aixícom recolzar totes lesmobilitzacions socialssectorials

Manifestació del 7 d’octubre, al seu pas per la plaça de la Reina de València / A.S.

NOVEMBRE 2008 / 1 / 7

CONGRÉS CONSTITUENT DE STAS

STAS, la nova organització d’IntersindicalValenciana per a les administracions

STA i STAPV s’unifiquen en un congrés caracteritzat pel consens

Imatge de la cloenda del congrés constituent de STAS

Els dies 16 i 17 de maig va tindre lloc elCongrés d'unificació dels sindicats STAPV i STAen una única organització sindical: el nouSindicat de Treballadores i Treballadors de lesAdministracions i els Serveis Públics, que utilit-zarà les sigles STAS-Intersindical Valenciana.En la sessió inaugural del Congrés van intervin-dre el director general d'AdministracionsAutonòmiques, Pedro Javier García, represen-tants de partits polítics (Amadeu Sanchisd'EUPV, Enric Morera del Bloc, Joan Barrésd'Esquerra-País Valencià...), altres organitza-cions sindicals (Benjamí Giménez del CAT,Alfons Puncel d'IGEVA...). També una represen-tació dels sindicats de la IntersindicalValenciana i de la Confederació Intersindical.El Congrés ha aprovat les ponències d'organit-zació, estatuts, carta financera i d'adhesió a lesbases programàtiques de la IntersindicalValenciana i de la Confederació Intersindical.

Confluència orgànica necessàriaEl STA-Iv, l’àmbit d’actuació del qual ha estat,des de la seua fundació fa setze anys,l’Administració Local valenciana, és membrefundador d’intersindical Valenciana. Igualment, STAPV també forma part des de l’i-nici d’Intersindical Valenciana. La coincidència d’àmbit sectorial -les diferentsadministracions i serveis públics-, feia necessà-ria una confluència orgànica entre ambduesorganitzacions.STAS-Iv comença la seua trajectòria amb propde 2.500 persones afiliades i s’estructurarà enels sectors local, autonòmic, estatal, de justíciai de correus.STAS-Iv naix amb més de 150 delegades i dele-gats, sent el sindicat més votat —junt a la restade sindicats d'Intersindical Valenciana— en laGeneralitat i amb important presència en mol-tes Administracions Públiques.

Model sindicalEl nou sindicat continua apostant per un modelsindical unitari, amb un alt grau de pluralisme ide funcionament democràtic, on càpien totesles persones que vulguen defensarcol·lectivament els seus drets i els serveispúblics. Som una organització horitzontal, autò-

noma, lliure, plural, independent i aconfessio-nal, que es regeix exclusivament per la voluntatde la seua afiliació.STAS-Iv, com a organització sindical progressis-ta, té com a principis rectors de la seua activitatla participació en la presa de decisions, latransparència de les seues actuacions, la lliber-tat i la solidaritat, basades en el respecte a lapluralitat ideològica i l’esperit crític.El nostre model és el de sempre: un sindicalis-me nacional basat en l’autonomia, la participa-ció i l’assemblearisme. Un sindicalisme reividi-

catiu que es manifesta en contra de la privatit-zació dels serveis públics. Apostem per canviarles coses, per fer possible allò que un altre sin-dicalisme i un altre món són possibles.

Nou Secretariat NacionalEl Congrés ha triat un Secretariat de 13 perso-nes dels diferents sectors: Juan José Aliño (Palau de la Música deValència), coordinador d’acció sindical delSector d’Administració LocalRosa Vila (Conselleria Medi Ambient, Castelló),coordinadora de Formació i d’acció sindical deGeneralitat de CastellóM. Carmen Buil (Diputació d’Alacant), coordina-dora de Polítiques d’Igualtat i de Salut LaboralAdel Francés (Conselleria de Justícia iAdministracions Públiques, València), coordina-dor de ComunicacióJuan Carlos Marín (Conselleria d'Indústria,Alacant), relacions amb la ConfederacióIntersindical i coordinació d’acció sindical deGeneralitat a AlacantFelipe Moreno (Ajuntament de València), coordi-nador de FinancesAnna Serrano (Ajuntament d'Alcoi),Coordinadora de Política Lingüística iMoviments SocialsRobert Company (Correus d'Alcoi), coordinadordel sector de CorreusPablo Dario Ibáñez (Ajuntament de València),coordinador del subsector de Policia Local iBombers i de serveis jurídicsJosep Villanueva (Diputació de València), coordi-nador de l’àrea d’Acció Sindical.Josep Bomboí (Justícia, Castelló), coordinadordel sector de Justícia i de l’àrea de FinancesCristina Costart (Conselleria de Sanitat, Xàtiva),coordinadora d’Acció Sindical del sector deGeneralitatFerran Sieres (Conselleria d'Educació,Pedreguer), coordinador d’Organització i de ser-veis juridics

El nostre model és el desempre: un sindicalismenacional basat enl’autonomia, laparticipació il’assemblearisme

Apostem per canviar lescoses, per fer possibleallò que un altresindicalisme i un altremón són possibles

PRESÈNCIA d’STAS-Iv a lesAdministracions Públiques

� Administració del Consell de laGeneralitat Valenciana� Administració General de l'Estat

(Delegació i Subdelegació de València)� Ajuntament d'Alcoi� Ajuntament de Sagunt� Ajuntament de València� Consorci Valencià de Bombers� Consorci de Bombers de Castelló� Correus i Telègrafs� Corts Valencianes� Diputació d'Alacant� Diputació de València� Palau de la Música (València)� Palau de les Arts (València)� Ràdio Televisió Valenciana� Agència Valenciana de Turisme� Agència Valenciana de Salut� Institut Valencià d'Investigacions

Agràries (IVIA)� Institut Valencià de la Joventut (IVAJ)� Institut Valencià de Vivenda (IVVSA)� Servei Valencià d'Ocupació i Formació

(SERVEF)� IMELSA (empresa de la Diputació de

València)� Vaersa (empresa de la Generalitat)

I més de quaranta ajuntaments més...

El futur necessari s’anomena STASSTA i STAPV convergeixen des d’origens diferents en una organització amb objectius coincidents

8 / 1 / NOVEMBRE 2008

CONGRÉS CONSTITUENT DE STAS

La Intersindical l’Administració. El futur necessariEl Sindicat de Treballadors del’Administració (STA) concorre a leseleccions sindicals per primera vegada l’any1994, i obté els seus 8 primers delegats (6funcionaris i 2 laborals) a l’Ajuntament deValència. L’aparició no solament en l’escenasindical, sinó també l’obtenció d’unalegítima representació, va fer que elssindicats denominats “majoritaris” esposaren a la caça i captura de la nostraorganització, i ens dificultaren, de formaevident i tosca de vegades, el nostre dret aparticipar en les eleccions sindicals.

Fins a l’últim procés electoral, STA haanat consolidant-se i creixent en nombre dedelegats fins arribar a superar els 120.Actualment ens representen uns 80 delegatselectes en les tres províncies, entrefuncionaris i laborals. Aquesta diferència ésdeguda a l’escissió que es va produir en elcongrés de 2006, on part de l’afiliaciód’Alacant va abandonar l’organització en noasumir el nou model orgànic. STA, a més deser un sindicat consolidat, continua presentals centres de treball, continua lluitant pelseu espai sindical en l’Administració Localper a arribar a les millores cotes possiblesde representativitat.

Després de les eleccions sindicals de2006/2007 es confirma que STAPV-Iv és unsindicat consolidat en les administracionspúbliques, on ha passat de les 34 personesrepresentants a les 60 de les darrereseleccions sindicals. Ha estat el segonsindicat més votat en l’Administració delConsell i ha aconseguit tenir presència enorganismes de nova creació, com ara IVIA,IVAJ o AVS, o en l’àmbit laboral el IVVSA,AVT, RTVV o VAERSA. La tasca sindical en elsector d’Administració de Justícia també haestat recolzada amb 3 delegats sindicals onabans no teníem representació.

STAPV-Iv és, doncs, un sindicat cadavegada més arrelat en els diferents sectorsde les administracions públiques.

El nostre model és el de sempre: unsindicalisme nacional basat en l’autonomia,la participació i l’assemblearisme. Cadavegada són més les persones que ensconeixen i creuen en aquest model.

Podem veure amb satisfacció elreviscolament dels moviments socialsprogressistes. El Sindicat està present enplataformes reivindicatives com ara RíoSegura Limpio, Xúquer Viu, Salvem elCabanyal, Salvem l’Horta, Salvem la Punta,les ILP en defensa de l’Horta i la Serrania,contra l’Abocador de l’Alt Palància, ladefensa del Pinar de Castelló, la PlataformaFeminista, etc. Donem suport a iniciatives dediferents organitzacions progressistes i ensdeclarem contraris a tot tipus d’opressió odiscriminació.

El Sindicat ha estat present en vagues imobilitzacions; ens manifestem en contra dela privatització dels serveis públics. Elnostre missatge després de les eleccions alparlament valencià i espanyol no és deresignació ni de neutralitat, tot al contrari:apostem per canviar les coses, perquè un

altre sindicalisme i un altre món siguenpossibles.

Si fa anys deien que érem el sindicat delvalencià, ara podem dir que també som elsindicat del personal funcionari, dels interins,dels laborals de les conselleries o organismesautònoms, del Servef, de Justícia, de lesempreses i fundacions públiques, delsajuntaments i les diputacions, de les Corts,com també ho som del personal del’Administració de l’Estat.

L’objectiu de contribuir a la unitat sindicalés un objectiu estratègic per a lestreballadores i els treballadors, i per aixòforma part dels Estatuts. Als dos Sindicatsels han qualificat d’organitzacionscorporatives algunes de les organitzacionsamb les quals caldria aconseguir la unitatdesitjada. Estar per la unitat i treballar desdel pluralisme obliga a tenir una pràctica eneixa direcció, incloent-hi les organitzacionssindicals que, tot i tenir un corpus ideològicoposat, poden compartir en un momentdeterminat una reivindicació i una lluita afavor de les treballadores i dels treballadorspúblics.

En aquest joc democràtic hem aconseguitpunts de trobada amb CAT (Col·lectiuAutònom de Treballadors), que han derivaten la decisió de presentar-nos en algunsàmbits conjuntament en les darrereseleccions i en un futur de treball en comú.

Una organització basada en les personesSTAS-Iv ha aconseguit la seua consolidació,malgrat els grans aparells sindicals quetenen una gran presència mediàtica.L’organització ha sabut dotar-se de recursosmaterials per a poder fer la seua tasca, pera la qual cosa ha invertit molts esforços.L’equilibri per ser alhora un sindicatreivindicatiu i una font de serveis per a lestreballadores i els treballadors ha merescutdes de sempre l’atenció de l’organització.

Però la clau de volta de STAS-Iv ha de serla seua afiliació i la seua militància, senseoblidar la lleialtat de les persones que ensvoten. Una bona ràtio votants-afiliades/afiliats, aconseguida pacientmentmitjançant una bona atenció personal, unaconsiderable dosi de militància, unainsubornable adhesió a les necessitats ipreocupacions de les companyes i companysde treball, el respecte a la pluralitat, saber ivoler treballar prop dels altres, esforçar-seper vèncer el sectarisme en benefici de launitat d’acció, són trets que formen part d’unmodel d’intervenció sindical que ésparticipatiu, assembleari, autònom i plural.Tot açò constitueix tot un model sindical, i s’hade tenir en compte en l’organització deltreball. Una organització que treballa pròximaa les persones ha de proporcionar elsinstruments precisament on afirma que és laseua base.

Repartiment intern de responsabilitats En el punt anterior s’ha fet esment, sobretot,del caràcter de la intervenció cap a fora, peròaçò ha de tenir també una correspondènciainterna, ja que no s’adiu una pràctica sindicalarrelada a les necessitats i la participació deles persones —per contraposició als modelssindicals que fan prevaler les necessitats de lapròpia organització— amb un funcionament

intern basat en la jerarquització i laburocràcia. Quant a la presa de decisions,està oberta a la intervenció col·lectiva, id’acord amb l’acció coordinada i difusa, perarribar a tot arreu i des de cada lloc. Lacapacitat d’intervenir ha de comportarl’assumpció de responsabilitats. Aquest és elmodel que anem aconseguint, també enl’àmbit intern.

En el moment actual, a mesura que s’hanincorporat més persones al treball sindical —com a permanents sindicals o com amembres d’òrgans sindicals— ha augmentattambé la participació en la presa de decisions.

Si mirem les renovades Juntes de Personali Comités d’Empresa, el funcionament regularde les delegades i delegats de Salut Laboral oel Secretariat Nacional o la Junta deComunidad podem comprovarsatisfactòriament que hi ha més vinculació del’afiliació al treball sindical. Hem de matisarque es participa més en certs àmbits i menysen uns altres, com ara, la comarca. Peròtambé és cert que el repartiment de laresponsabilitat no és tan equilibrat com espodria pensar segons el model. En la pràctica,conviuen actituds i comportaments diferents i,de vegades, contradictoris.

I hem de reconèixer que hi ha desigualtaten la manera com es reparteixen is’assumeixen responsabilitats. Elreconeixement és el primer pas per tald’evitar-ho.

Generalment, el desequilibri enl’assumpció de responsabilitats prové d’unadistribució inicial no sempre equitativa que noha sigut corregida. La pretensió d’arribar auna distribució equilibrada de responsabilitatss’ha de fer quan ha augmentat en els darrersanys el nombre de tasques i funcions, així comtambé el nombre de les i els permanentssindicals. La distribució d’aquests per al’atenció dels diferents sectors, serveis,

seccions i seus, així comles visites als centres,l’assistència a juntes icomités, la salutlaboral, les meses denegociació i un llargetcètera, així com lainformació que donemper correu electrònic, elmanteniment delsdiferents blogs o fòrumso les publicacionsperiòdiques, i tota laresta de tasquesrutinàries de despatx,fan que totes i tots elsmembres d’un òrgan oequip de treball siguenresponsables d’evitarl’acumulació de tasquesen unes determinadespersones, en ocasionspel simple fet geogràficde la seua ubicació. Lamanca d’experiència dedeterminades personesmembres d’òrgans nopot ser una coartadadefinitiva per quedar-seal marge d’un millorrepartiment de tasques.La formació i, sobretot,

la voluntat política són condicions necessàriesper a la solució: compartir solidàriament larealització d’una determinada tasca obliga atotes i a tots a mirar cap a l’altre, a valorarquan s’està davant d’una sobrecàrregavoluntàriament o involuntàriament suportada,i a actuar en conseqüència. Un repartimentequilibrat de tasques i funcions ha de tenir encompte:�Hi ha tasques que corresponen a

responsabilitats locals, comarcals,intercomarcals, sectorials o nacionals.�El territori té una lectura política i

administrativa: no totes les seus tenen lesmateixes funcions ni suporten la mateixapressió.�El nivell de responsabilitat de totes les

persones és el mateix dins del mateixòrgan. La necessària incorporació depersones a tasques de direcció i coordinacióha de tenir en compte unes possibilitats deformació i coneixement de l’àmbitd’actuació. Aquesta circumstància, lluny deservir per a cristal·litzar un paper secundaride determinades persones envers unesaltres, és la condició per a un pleassoliment de responsabilitats. Cal tendir a la flexibilització dels criteris

organitzatius, però conservar en la mesuraque siga possible l’equivalència en el valor detots els treballs realitzats. En una culturaorganitzativa horitzontal com és la nostra,amb una direcció nascuda de les mateixespersones que fan la tasca i en una crisi decreixement quasi constant, reforçar el controldemocràtic és indispensable. Les funcionsd’organització s’han de reforçar de formanotable. Una piràmide només necessita unvèrtex. Nosaltres necessitem coordinacióinterna i entre si d’uns òrgans sindicals quevolem col·legiats:

a) La participació s’expressa de formaconvinguda i ordenada: hi ha un moment per

Primera part de la ponència d’organització aprovada pel congrés constituent del nou Sindicat

NOVEMBRE 2008 / 1 / 9

CONGRÉS CONSTITUENT DE STAS

al debat, un moment per a prendre lesdecisions i un moment per a avaluar-les.Mentrestant, s’ha de donar crèdit a qui hasigut encarregat de realitzar una tasca, s’hade col·laborar en què això siga possible i s’hande complir els compromisos adquirits.

b) La possibilitat de revocació d’unapersona que fa una tasca en nom d’altres ésuna garantia democràtica reconeguda en elsEstatuts.

c) S’ha de fer un esforç per fer visiblestotes les funcions i totes les accions que esrealitzen en l’organització, com a condicióindispensable per assignar-les de formaequilibrada. No totes les accions o funcionsnecessiten el mateix temps per a realitzar-lesni els mateixos coneixements, però totesconfiguren al final la dedicació efectivad’alguna o algunes persones. Cal canviar lanoció de “motxilla” (funció secundària osubalterna que se suma a una altra o altresconsiderada rellevant) per la noció de tascareconeguda.

d) S’ha de reforçar el reconeixement delsresponsables de coordinar activitatscol·lectives homogènies. L’organització globalpot ser més eficaç i igualment democràtica enla mesura que pose en relació aquestespersones, sense haver de recórrer

constantment a reunir la totalitat delcol·lectiu. La representació és necessàriaquan l’assemblea permanent és unaimpossibilitat o impedeix, de fet, l’acció, tambéen l’àmbit intern, pel que fa a les i elspermanents sindicals.

e) La complexitat de les estructures de lanostra organització (Confederació,Intersindical, Secretariat Nacional iSecretariats de sectors) fa que sigaimpossible la incompatibilitat de càrrecs deresponsabilitat en els diferents òrgans, però lanorma general serà la no acumulaciód’aquests en una mateixa persona.

f) L’aparició en els darrers anys d’un tipusd’activitat molt lligada a l’ús de les tecnologiesde la informació i la comunicació ha aportat alSindicat nous perfils de dedicació de lespersones que hi treballen, tal com la mateixaorganització ha procurat, per tal dedesenvolupar amb eficàcia funcionsdirectament relaciones amb els tipusd’activitats esmentades. El cas més clard’aquest nou perfil de dedicació al Sindicatsón les persones contractades: advocats,auxiliars, etc., amb una dedicació permanento ocasional. Però també l’atenció de la

centraleta de la seu, el manteniment de laxarxa informàtica o les publicacions estanactualment a càrrec de permanents sindicals.Fins i tot l’assessorament comptable és huiuna funció realitzada des de la militància,quan abans era un servei contractat. ElSindicat ha considerat que també aquestesfuncions són imprescindibles per almanteniment i la millora de l’activitat sindical.

Cal destriar funcions diferents pel que fa al’activitat en el Sindicat. Els perfils dededicació al Sindicat han de ser compatibles.Això no lleva que qualsevol permanent had’estar vinculat a l’organització a través delsòrgans sindicals. La lleialtat al projectesindical s’expressa compartint les decisionscol·lectivament. El seu vincle ambl’organització sempre és de naturalesapolítica.

Finalment, cal parar atenció a un col·lectiupotencialment il·limitat pel que fa lespossibilitats d’intervenció: l’afiliació. Així,malgrat destacar el paper dels nuclissindicals de centre, hui hi ha afiliades i afiliatsque atenen seus, que representen el Sindicaten fòrums socials, que militen en movimentssocials amb els quals el Sindicat vol tenir unavinculació o són delegades i delegats deJuntes de Personal, Comités d’Empresa o de

Salut Laboral. Totes i tots conformen unaxarxa sindical, però hi manca una accióconscient d’atenció i integració de lesesmentades persones. S’ha d’integrarl’afiliació que participa en uns plans de treballi en un funcionament intern que no comportemés treball per a l’afiliació, sinó més suportper part del Sindicat.

Les reunions de delegades i delegats,per intercanviar criteris i establir líniesd’actuació que marquen la nostraintervenció sindical, la formació il’assessora-ment són imprescindibles pertal de millorar dia a dia el nostre treball itenir atesa degudament l’afiliació.

STAS-Iv aposta per la renovació gradualde les seues i els seus representants enl’exercici de les funcions sindicals, iarbitrarà les mesures per a preparar ambel temps suficient els processos derenovació.

Volem fer polítiques d’igualtat. En el II Congrés d’STAPV, el Sindicat esplantejava la manera d’abordar els reptes peraconseguir la igualtat. Es feia notar que lapresència reduïda de dones en els òrgans de

representació i decisió implicava una pèrduade riquesa d’aportacions d’altres formes imaneres de fer, de relacionar-se, a més de notenir la participació de la base majoritària del’afiliació.

El Sindicat va apostar per unarepresentació paritària dels òrgans sindicals ide la representació de l’organització en totsels àmbits sindicals. S’ha treballat sobre elsaspectes quantitatius, i en els nostres òrgansde decisió s’ha fet un esforç i hem aconseguit,si més no, una representació paritària. Ambrelació als aspectes qualitatius, nosaltresaprenem dels models existents, els qualsimitem. Aquests models generalment sónmasculins. Per això, caldrà fer més esforçosperquè les dones del Sindicat assumisquenmés responsabilitats en els diferents òrgansde l’organització.

Hi ha causes externes que entrebanquen laparticipació: el repartiment de les tasques dela llar, la cura i atenció de filles/fills o majorsal seu càrrec, la valoració de la vida personalmés que la promoció laboral o projecciósocial, etc. Les causes internes resulten lamajoria de les vegades invisibles i, per això,més difícils de concretar. A més, les inèrciesens fan actuar, tant a les dones com alshomes, de manera que generen desigualtats.

En el camp de la distribució equitativa deles responsabilitats entre homes i dones calplantejar-se com arribar als reptes d’igualtatque s’esperen d’un sindicat.

Cal començar per negociar entre totes itots un codi per a la pràctica sindical quegarantisca una igualtat d’oportunitats en lanostra organització. Hem de parlar del’estructura de les reunions, dels horaris, deles intervencions, de les nostres relacions al sidel Sindicat.

Hem de plantejar-nos en quins aspectess’ha fet necessari prendre mesuresd’adequació a noves exigències, tant sindicalscomo sociopolítiques. Es proposa crear l’Àreade Polítiques d’Igualtat, els objectius de laqual serien:�Respondre, tant en clau interna com

externa, al marc legislatiu actual, en l’àmbitestatal i autonòmic, i tenir possibilitats deprendre noves decisions.�Promoure la formació, reflexió i recerca

amb perspectiva de gènere.�Fer una diagnosi sobre l’estat de la igualtat

en la nostra organització en els òrgans dedecisió, en les juntes i comités, en lesmeses de negociació, representants en els

consells nacionals i federals, en lesseccions sindicals, etc.� Impiulsar la comunicació interna sobre les

polítiques de transversalitat de gènere.�Emprendre plans integrals per a la igualtat

d’oportunitats plurianuals, amb avaluacióanual i aplicació de mesures correctores.�Estructurar el pla en àrees i prioritzar les

accions perquè siga més efectiu i factible.�Disposar de la participació i del consens de

les diferents parts implicades per obtenir uncompromís i un sentiment de compromís.�Realitzar la desagregació per dades de sexe.

Si volem aconseguir realitats en igualtathem de dedicar-li temps i ha de comportarl’assumpció de responsabilitat per fer-ne elseguiment i emprendre accions positives endeterminats àmbits:

a) Participació en les decisionsLa base de la nostra organització sindical ésla participació, les decisions col·lectives. Enla conjuntura actual patim una falta deconfiança en allò col·lectiu, en les decisionscompartides. Una persona pot fer pocindividualment, necessita un grup de suport,saber que compta amb les seues companyesi els seus companys.

Cal reflexionar sobre aspectes quecontribuiran a la participació de més dones,com ara respondre’ns la pregunta:Participar, per a què?

b) Formar-nos per a formarTotes i tots hauríem de tenir la formaciósindical necessària que ens donaral’adequada seguretat per tal de poder anar auna negociació, dirigir una assemblea oadreçar-nos als mitjans de comunicació.Calen cursos i tallers sobre tècniques denegociació i reafirmació o de tècniques per aaugmentar la confiança, seguretat oautoestima. Però, al mateix temps,necessitem fer visible la realitat del mónfemení, tant de temps amagat. Tant a lesdones com als homes, cal donar-los unaformació de caràcter feminista, deperspectiva de gènere, de coeducació...formar en igualtat, per a poder ensenyar autilitzar un llenguatge no sexista, a assumirresponsabilitats sense por de saberdesenvolupar-les, a no discriminar o deixar-se discriminar per raó de gènere, etc.

c) Conciliar la vida sindical amb la personalSi demanem als poders públics els serveis iles prestacions públiques adequades, queens permeten poder conciliar horaris iatendre les filles i els fills o els majors, sidemanem flexibilitat horària per al conjuntde les persones treballadores, al si delSindicat hem de fer el possible per tal defacilitar la participació de dones i homes enreunions, consells, o en les diferentstasques dins de la nostra organització. Elsindicat estudiarà la incorporació a lesreunions en les que siga necessari,propostes concretes d'animació i atenció pera les i els infants i majors que hi hagend'assistir com a acompanyants.

També hem de parlar de la formaciónecessària per tal de portar una reunió.Preparar-la amb tots els aspectes que lacomprenen: puntualitat a l’hora decomençar i acabar, ordre del dia, secretàriao secretari per a prendre nota, moderadorao moderador, temps d’intervencions,respecte i llenguatge adequat... tot allò queens ajude a fer més breus i operatives lesreunions, a poder acurtar jornades i parlaraleshores realment de conciliació del nostremón sindical i personal.

Congrés constituent de STAS-Iv, el passat 17 de maig / A.S.

10 / 1 / NOVEMBRE 2008

CONGRÉS CONSTITUENT DE STAS

Intersindical Valenciana (Iv) i el Col·lectiuAutònom de Treballadors (CAT) han signat unacarta de relacions com un pas més en laconstrucció d'un espai sindical alternatiu al PaísValencià que afirme el sindicalisme de classe ique reconega com a instrument bàsic per a lapresa de decisions l'assemblearisme, elfederalisme i l'autonomia.Intersindical Valenciana i Col·lectiu Autònom deTreballadors consideren que aquest espaisindical ha de ser una eina per a latransformació social i la construcció d'un marcvalencià de relacions socials, laborals icol.lectives, des de l'afirmació de la seuaidentitat, on aparega com a indestriable el seucaràcter internacionalista i solidari, al tempsque treballe per la superació de les profundesdesigualtats, de tot tipus, que existeixen al PaísValencià i a la resta del món. A més, ha de seruna alternativa real al sindicalisme burocràtic,que no compta per a prendre decisions ni ambles seues bases ni tampoc amb el conjunt de lestreballadores i treballadors.Intersindical Valenciana i CAT han deciditcontinuar treballant conjuntament i estretar les

seues relacions en tots els àmbits de treballsindical, així com en els diferents movimentssocials, immigració i moviment feminista. Enconseqüència, manifestem la nostra voluntatcompartida d'engegar la vertebració d'unaproposta sindical alternativa, amb els següentscompromisos:� El funcionament conjunt part del principide sobirania total i plena de cadascuna de lesdues organitzacions sindicals i del principid'unió lliure entre iguals sobirans. Mentre nos'establesquen vincles orgànics més sòlids,cada organització podrà mantenircompromisos, vinculacions i relacions ambaltres sindicats, federacions oconfederacions sense que això suposeruptura dels presents acords.� Afavorir les relacions i el treball comú deles nostres organitzacions en els diferentsàmbits territorials, sectorials i seccionssindicals com elements de dinamització,concreció de l'acció, elaboració de propostes iconeixement mutu.� Aprofundir la convergència i cooperacióque ha de desembocar, en un termini

prudencial de temps (no superior a tresanys), en un procés ferm d'unitat orgànica enel marc de la Intersindical Valenciana.� En les properes eleccions sindicals lesdues organitzacions concurriranconjuntament en tots els sectors.� Constituir una comissió de treball per aintercanviar propostes, informacions, anàlisisi generar documents.� Aparició conjunta en pronunciaments,campanyes i intervencions públiques queafecten a qüestions de tipus general, social olaboral.

Intersindical Valenciana i CAT consideren queaquest acord ha de servir per superar l'actualdinàmica de la negociació, allunyada delsinteressos dels treballadors i treballadores, iper avançar en la contrucció d'una alternativasindical arrelada als centres de treball, a lestreballadores i treballadors i al conjunt de lasocietat valenciana.

València, 9 de juny de 2008

S’amplia el projecte IntersindicalIntersindical Valenciana signa cartes de relacions amb CAT i IGEVA

Aquestes relacions són un pas previ a la unificació de totes tres organitzacions

Intersindical Valenciana i IGEVA acorden iniciarun procés de convergència orgànica per acontinuar construint un nou referent sindical enles Administracions Públiques Valencianes. Lesdues organitzacions sindicals han arribat alpresent acord després d'un període de reflexió idebat sobre la situació de l'Administraciópública i del sindicalisme en el sector públicvalencià, arribant a la conclusió que les últimesreformes legals, la dispersió del vot enmúltiples candidatures i l'actitud sectaria de lesgrans centrals sindicals dificulten la pràcticasindical de les altres organitzacions sindicals iel seu accés als diferents àmbits de negociació;impedint o possant entrebancs per tal quepuguen dur a bon terme els objectius per alsquals han estat constituïdes.Intersindical Valenciana té 134 delegats idelegades en el conjunt de la GeneralitatValenciana i IGEVA en té 19 en l'Administraciódel Consell. A més, els dos sindicats tenendelegades i delegats en diverses institucions,serveis i empreses públiques. La suma de lesdelegades i delegats dels dos sindicats fan quesiguen el primer sindicat en la Mesa Sectorialde l'Administració del Consell amb 50 delegadesi delegats per davant d'UGT que en té 38.Intersindical Valenciana i IGEVA escomprometen a iniciar els respectius processosde discussió orgànica necessaris per a facilitarla construcció d'un nou referent sindical capaçde donar resposta a les demandes i inquietudsde cadascun dels col·lectius professionals de lesdiferents sectors que integren lesadministracions públiques.

A tal efecte, IGEVA es compromet a enllestir, enun termini de tres anys des de la signatura delpresent acord i en tot cas abans de les próximeseleccions sindicals de cada àmbit, el procés dedisolució com a organització sindical. Lespersones afiliades a IGEVA s'integraran en elsindicat sectorial corresponent d'IntersindicalValenciana en qualitat de persones afiliades, enigualtat de condicions amb la afiliació actuald'aquests sindicats.Per la seu part, Intersindical Valenciana escompromet a impulsar la creació al seu si unEspai de Personal Interí, òrgan especial per al'estudi, el debat i la formulació de propostes alvoltant de la problemàtica específica del sectorde personal interí. L'esmentat òrgan tindràcaràcter transversal, tot incloent a les personesafiliades a qualsevol dels sindicats que integrenIntersindical Valenciana que s'hi vulguen sumar.Podrà estructurar-se en sectors integrats perl'afiliació de cadascun dels col·lectiusprofessionals o administracions públiques. Amés, Intersindical Valenciana es compromet aimpulsar la creació d'un òrgan de similarscaracterístiques a les exposades en el paràgrafanterior al si de la Confederació Intersindical.Per la seua banda, IGEVA es compromet a dur aterme les gestions oportunes per a explicarl'abast i el contingut del present acord alsdiferents sindicats i associacions d'interinsd'arreu de l'estat, per tal de facilitar la possibleintegració d'aquests en els diferents sindicatsde la Confederació Intersindical.A més, Intersindical Valenciana i IGEVA acordenconcórrer junts en les pròximes eleccions

sindicals del sector públic valencià. L'acordresta obert a la incorporació d'altresorganitzacions sindicals, i té com objectius ladefensa de l'Administració Pública, elreconeixement del treball que realitza elpersonal públic, la millora de les seuescondicions laborals, econòmiques iprofessionals, la consolidació del treballtemporal en els diferents sectors iadministracions públics, amb el reconeixementdels serveis prestats pel personal interí otemporal, així com la defensa dels mecanismesde millora d'ocupació i promoció del personalpúblic que permeta una veritable carreraprofessional i administrativa.També s'elaborarà un Document Programàtic,que serà l'instrument bàsic de treball en acciósindical i en la seua representació institucionaldavant de les administracions públiques en quètreballe. A fi de concretar-lo i desenvolupar-ho,Intersindical Valenciana i IGEVA celebraran, commés prompte millor, unes jornades sobre funciópública, on debatre en profunditat tots elsaspectes relatius als interessos dels empleatspúblics en la Generalitat Valenciana.

València, 11 de juny de 2008

Intersindical Valenciana i IGEVA acorden iniciar un procés de convergència orgànica

Intersindical Valenciana i CAT acorden iniciar un procés de convergència orgànica

Intersindical Valenciana és un projecte en construcció. Alcreixement dels diferents sindicats que en formen part,per extensió a nous àmbits, com ara administracionspúbliques, empreses, etc., s’afegeix la incorporació al

projecte comú de col·lectius ja organitzats sindicalment. En aquest sentit, Intersindical Valenciana practica laintegració en les estructures comunes des del respecte ales característiques de cada col·lectiu.

Per això, aborda de forma flexible les relacions amb CAT,amb qui comparteix delegades i delegats i treballquotidià, així com amb IGEVA, amb la qual les relacionshan estat, fins ara, més distants.

L’espai sindicalalternatiu que volenIntersindical i CAT ha deser una alternativa realal sindicalismeburocràtic

Intersindical Valencianai IGEVA escomprometen a iniciarels respectiusprocessos de discussióorgànica necessaris pera facilitar la construcciód'un nou referentsindical

L'avaluació individualserà la mateixa que la dela seua unitatadministrativa. Noméspodrà ser inferior quanhi haja una sanció perbaix rendiment

STAPV-Iv considera quela figura de directiupúblic no és necessàriaen absolut

L’accés diferenciatsuposa aplicar al tornlliure la dobleconvocatòria aplicada ala promoció interna de laGeneralitat des de 1999

NOVEMBRE 2008 / 1 / 11

INTERSINDICAL se suma ala Concentració per a ladespenalització del'Avortament i en suport ales persones citades adeclarar

Intersindical Valenciana, davant lesactuacions judicials contra lespersones que participaren en lacampanya per a la despenalitzacióde l'avortament, que han derivat enla seua imputació i declaraciódavant els jutjats, vol fer palés denou el seu rebuig a aquestesactuacions judicials totalmentdiscriminatòries, així com donar elsuport a les persones que han estatcitades a declarar. Així mateix, sesuma a la concentració del dia 28 demaig a les 12 hores davant la Ciutatde la Justícia de València , dia en

que ha estat citada a declarardavant del jutge una d'aquestesdones, companya de la GeneralitatValenciana.

El sindicat ja va manifestar lagravetat d'aquest fets quan a finalsdel mes de febrer es va citar adeclarar a la direcció general dePolicía a dues dones signatàries deldocument d'autoinculpació, per serla continuació a la campanya decriminalització a què s'estàsotmentent a professionals i donesque continuen demanant ladespenalització de l'avortament.

Intersindical Valenciana volmanifestar de nou la urgència quel'avortament isca del Codi Penal,reiterant-se en la seua reivindicaciód'avortament lliure i gratuit comuna decisió de les dones sobre laseua vida i el seu cos.

23 maig 2008

Últim acte de la promocióinterna per reconversió

La prova final de la Convocatòria141/2004, grup C, Adm. General,torn promoció interna, conversiódirecta de places (curs selectiu),tindrà lloc el dia 5 de juliol(dissabte), a les 11:00 hores. Estancarà així el darrer acte de ladarrera convocatòria de promocióinterna per reconversió de placesen la Generalitat.

Si algun aspecte de la políticade Funció Pública que han dut aterme els successius governs delPartit Popular en la GeneralitatValenciana ha tingut èxit, sensdubte és el de la reconversió deplaces. És cert que li va costararrancar (les primeresconvocatòries són de 1999), peròha aconseguit una gran unanimitatpel que fa a la oportunitat deconvocar-les. I això, per dosmotius principalment: augmentavade forma exponencial els llocs depromoció interna (per exemple, elgrup C en 2008 només té 15 placesper a promoció interna, front a les1120 de 2004), i permetia derivar

totes les places vacants al tornlliure, amb la qual cosa un majornombre de persones podieningressar en la Funció Pública,disminuint així la temporalitat.

Fins i tot, l'aspecte més discutitinicialment, que hi hagueren duesvies (oposició i concurs+cursselectiu), ha estat assumitmajoritàriament amb naturalitat.

Això s'acaba. Per la voluntat delGovern actual, que no ha volgut nisentir parlar de continuar. Per lavoluntat dels sindicats quesignaren l'Oferta Pública de 2008,que no solament no s'oposaren ala desaparició de la via de lareconversió, sinó que"comprengueren" les raons delGovern.

STAPV i CAT no signàreml'Oferta de 2008 per diversesraons; una de les principals, lainexistència de promocio internaper reconversió.

Dissabte, més de 500companyes i companys s'examinendel curs selectiu d'accés al grup Cd'Administració General. Losúltimos de la reconversión. Sort!!

ALLIPEBRE

La Junta de Personal de Servef hizoentrega por registro de entrada de550 firmas para exigir mayorseguridad en las oficinas, dado loscontinuos problemas de amenazas,insultos, etc, a los que estánsometidos a diario. En las 54oficinas que se distribuyen por todoel País Valenciano, tan sólo hayvigilancia en un 25% de las mismas,casi todas ellas en la ciudad deValencia. Los problemas yaltercados se producen casi a diario,lo que genera un grave malestarentre los trabajadores. Desdeprincipios de año a ahora ha habidoun aumento de un 30% desolicitudes de desempleo, con lo

que es frecuente que hayan colasantes de la apertura de los centros.Esto genera algunas vecescrispación entre los usuarios, perola administración no da unarespuesta adecuada, sino que sonlos trabajadores de las oficinas losque deben padecer este malestar.

De hecho, las plazas de lasoficinas cuestan de cubrir y muchasde ellas están ocupadas porcontratados, eventuales e interinos,ya que además de los problemasque tienen que padecer con losusuarios, no existe ningún tipo deincentivo para desempeñar estosespeciales puestos de trabajo.

Les Juntes de Personal actuen

Un any més, Intersindical Valencianava commemorar a lesmanifestacions de València, Alacant iCastelló el Dia de la ClasseTreballadora, la jornada en quèdones i homes recordem els milersde companys i companyes que arreudel món han estat i són perseguits,empresonats i assassinats perdefensar els drets laborals, lallibertat, la justícia i la solidaritat.En el seu Manifest, compartit perCAT, IGEVA, AFID i COS, Intersindicalva destacar que la privatització i eldesmantellament del sector públicen benefici d'interessos privats deixala ciutadania indefensa respecte a les

operacions especulatives que posenen perill serveis bàsics i amenaçaseriosament l'educació i la sanitat. La lluita per la creació de llocs detreball estables, saludables i benretribuïts, i l'eliminació de ladiscriminació salarial que afecta lesdones enfront dels homes sónbàsiques en la nostra lluitareivindicativa. Ara, quan ensanuncien temps de crisi, els qui s’hanbeneficiat tota la seua vida de l'esforçdels qui treballem dia a dia per ferfront al pagament de la hipoteca o ellloguer, els exigim la seuaresponsabilitat en la gestació de lacrisi.

1 maig: compromís de solidaritat

12 / 1 / NOVEMBRE 2008

ADMINISTRACIÓ DEL CONSELL

anual mensual una extra anual mensual una extra

E004 3.946,02 295,95 197,31 E030 8.487,64 636,57 424,40E005 4.212,82 315,96 210,65 E031 8.847,24 663,54 442,38E006 4.379,22 328,44 218,97 E032 9.115,50 683,66 455,79E007 4.476,82 335,76 223,85 E033 9.290,18 696,76 464,53E008 4.589,62 344,22 229,49 E034 9.477,90 710,84 473,91E009 4.708,02 353,10 235,41 E035 9.992,70 749,45 499,65E010 4.902,68 367,70 245,14 E036 10.873,52 815,51 543,70E011 5.171,22 387,84 258,57 E037 11.284,32 846,32 564,24E012 5.376,96 403,27 268,86 E038 11.682,18 876,16 584,13E013 5.511,48 413,36 275,58 E039 12.195,12 914,63 609,78E014 5.621,48 421,61 281,08 E040 12.722,18 954,16 636,13E015 5.843,36 438,25 292,18 E041 12.886,46 966,48 644,35E016 5.999,08 449,93 299,96 E042 13.469,92 1.010,24 673,52E017 6.131,10 459,83 306,57 E043 14.128,60 1.059,64 706,46E018 6.347,50 476,06 317,39 E044 14.336,86 1.075,26 716,87E019 6.445,10 483,38 322,27 E045 15.276,46 1.145,73 763,85E020 6.654,56 499,09 332,74 E046 17.082,74 1.281,20 854,17E021 6.924,70 519,35 346,25 E047 17.777,82 1.333,33 888,93E022 7.102,70 532,70 355,15 E048 19.289,02 1.446,67 964,49E023 7.295,90 547,19 364,81 E049 19.755,30 1.481,64 987,81E024 7.451,90 558,89 372,61 E050 20.920,36 1.569,02 1.046,06E025 7.597,10 569,78 379,87E026 7.813,50 586,01 390,69 A30C 32.355,24 2.696,27 ---E027 7.915,50 593,66 395,79E028 8.017,76 601,33 400,90 A30S 34.874,18 2.906,18 ---E029 8.214,44 616,08 410,74

IngressosRetribucions mensuals: el sou, el complement de destí i el com-plement específic. A més, cal afegir-hi els triennis que cada per-sona tinga reconeguts i, quan hi haja, el complement de producti-vitat. Pagues extres (juny i desembre): sou, triennis, complement dedestí i dos terços (66,67%) del complement específic. Pagues compensatories: equivalen al 20% de l’import mensualdel complement de destí.Retribucions anuals: retribucions mensuals multiplicades perdotze mesos, més dues pagues extres i dues pagues compensato-ries (març i setembre).

Descomptes

Retribucions bàsiques (anual=12 mensualitats. 2 pagues extres per import d’una mensual)

sou triennisantic grup subgrup anual mensual anual mensual

A A1 13.621,32 1.135,11 523,56 43,63B A2 11.560,44 963,37 419,04 34,92C C1 8.617,68 718,14 314,64 26,22D C2 7.046,40 587,20 210,24 17,52E Agrupacions 6.433,08 536,09 157,80 13,15

professionals

Complement de destinació (anual=14 mensualitats)

nivell anual mensual nivell anual mensual nivell anual mensual

10 3.099,60 221,40 17 5.362,98 383,07 24 8.396,64 599,7611 3.422,72 244,48 18 5.686,52 406,18 25 8.923,04 637,3612 3.745,98 267,57 19 6.010,20 429,30 26 10.057,18 718,3713 4.069,52 290,68 20 6.333,60 452,40 27 11.463,76 818,8414 4.393,34 313,81 21 6.818,14 487,01 28 11.990,30 856,4515 4.716,46 336,89 22 7.343,84 524,56 29 12.516,42 894,0316 5.040,28 360,02 23 7.870,52 562,18 30 13.954,22 996,73

Complement compensatori (import a cobrar en març i setembre)

Quota Muface i Mugeju i Drets Passius

nivell import nivell import nivell import nivell import nivell import

10 44,28 15 67,38 19 85,86 23 112,44 27 163,7711 48,90 16 72,00 20 90,48 24 119,95 28 171,2912 53,51 17 76,61 21 97,40 25 127,47 29 178,8113 58,14 18 81,24 22 104,91 26 143,67 30 199,3514 62,76

Muface Quota mensual Drets passius

Grup A 45,25 103,35Grup B 35,61 81,34Grup C 27,35 62,47Grup D 21,64 49,43Grup E 18,45 42,14

Règim general de la Seguretat Social

Grup Base mensual Base diàriamínima màxima mínima màxima

1 977,70 3074,10 32,59 102,472 810,90 3074,10 27,03 102,473 705,30 3074,10 23,51 102,47

4-11 700,20 3074,10 23,34 102,47

Complement específic (anual=12 mensualitats + 2 extres)

Bases de cotització

Tipus de cotització (en %)Concepte Empresa Treballador/a Total

Contingències comunes i hores extres 23,60 4,70 28,30

Desocupació:- Tipus general 6,00 1,55* 7,55- Contracte de duració

determinada a temps complet 6,70 1,60 8,30

- Contracte de duració determinada a temps parcial 7,70 1,60 9,30

FOGASA 0,40 ----- 0,40Formació professional 0,60 0,10 0,70

* Personal laboral i personal funcionarial interí

Altres conceptes retributius

Directors Generals

Secretaris Autonòmics

Si es pertany a MUFACE, es descompten les quotes per a lamútua i per drets passius corresponents, segons el grup. Ambles pagues extres, el descompte és doble.

Si es pertany al Règim General de la Seguretat Social, la quotaque correspon, segons la contingència (veure quadre).

grup festivitat * torns ** nocturnitat ***A 43,12 73,27 37,89B 32,60 57,03 30,83C 28,53 40,75 25,38

D i E 24,44 24,44 21,92* per cada mòdul de 8 h. **Per cada mes*** Per cada mòdul de 8 h. fins al seté. A partir del 8é, 18,17

Revisa’t la nòmina 2008Incorpora el complement específic modificat per l’Acord de 20 de febrer, de laMesa Sectorial de la Funció Pública Valenciana (0,5% de la massa salarial)

DATES DE TANCAMENT DE NÒMINA (T) I DE COBRAMENT (C)gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre

T 18 18 10 18 19 13 18 18 17 17 17 12C 28 26 26 28 27 23 28 26 25 27 25 22

L’Acord de la Mesa Sectorial de la Funció Pública Valen-ciana va signar el 20 de febrer de 2008 l’Acord de condi-cions de treball 2008-2011, també congut com Acord deLegislatura. Entre d’altres coses, l’acord preveia l’incre-ment del complement específic per a 2008 i 2009 per unimport equivalent al 0,5% de la massa salarial.

El repartiment d’aquests diners s’ha fet de formalineal, és a dir, assignant a cada complement especí-fic la mateixa quantitat. La veritat és que la quantitatindividual resultant no és massa elevada, 116,26€anuals, o, el que és el mateix, 8,72€ mensuals i 5,81€en les dues pagues extres.

Tot i que ja us vam informar de les taules retributivesen la revista de març, hem cregut necessari reproduirtots els conceptes, amb la taula del complementespecífic revisada, per tal que pugueu vigilar si usestan pagant el que correspon.

La modificació del marc global i lescondicions laborals del personalitinerant ha estat la prioritat sindi-cal en els darrers anys. Aquestpersonal, funcionari, laboral o es-tatutari, per al desenvolupamentdel seu treball o bé utilitza vehicle,

propi o oficial, o bé cobra les in-demnitzacions de quilometratge,dietes de manutenció i de pernoc-tació, transports, etc. reguladespel Decret 24/1997, o ambdues co-ses.

La modificació del Decret 24/1997, ha estat una exigència per-manent de la Intersindical Valen-ciana, que considera que s’ha desuperar l’actual situació de perjuíeconòmic i d’inseguretat laboralper als treballadors i treballadores.

Amb la posada en marxa de la II Campanya Pengem les claus?,Intersindical Valenciana reprén lesreivindicacions de les anteriorscampanyes , en 2002 i en 2005, i lesactualitza, amb la intenció de fer unpas més en aquesta reivindicaciópermament.

Els arguments per a exigir lamodificació del decret1. Augment constant dels accidentsin itinereAquest tipus d’accident suposa un10,87 % del conjunt d'accidents la-borals, i representa un 28,83 %dels accidents greus i el 43,56dels accidents mortals. (VegeuQuadre 1)2. Una evolució irregular i inaccep-table dels accidents mortals , espe-cialment en el sector dels serveis(Vegeu Quadre 2)Hi ha una tendència a la disminu-ció en el percentatge d’accidents,notícia que si bé és positiva, s’ex-

plica, en part, per l’augment delnombre total de treballadors i tre-balladores. Ara bé, malgrat eldescens dels accidents greus, hiha 43 persones que van perdre lavida.

En el sector dels serveis va ha-

ver-hi 22 accidents mortals, ambuna augment del 100% respecte al’any passat. L’índex d’incidènciaés del 2,2, amb un creixement del83,3% el que més ha augmentaten termes absoluts.

La integració dels plans de pre-vencióIntersindical Valenciana considera

imprescindible integrar en elsplans de prevenció del riscos la-borals, un pla de xoc per a reduirels riscs derivats del desplaça-ment de més de 26.000 treballa-dors i treballadores de la Genera-litat Valenciana.

El personal al servei de la Ge-neralitat de tots els sectors —sa-nitat, educació i administració pú-blica— que ha de desplaçar-seper exercir les seues funcionsestà suportant unes condicions la-

borals que els perjudiquen. Nonomés els qui han d'usar vehiclepropi, sinó també els qui conduei-xen un vehicle oficial.

Segons les estimacions de laIntersindical Valenciana es tractade 14.800 persones que utilitzen el

vehicle de forma habitual i al vol-tant d’11.190 que ho fan de formaesporàdica.

La Intersindical Valenciana ex-plica que “el treball no pot ser unaamenaça permanent per a qui hade conduir” i exigeix que s’estudien trajectesmés segurs, que es revisen les co-missions de servei, i que es con-

creten les exigències d’un lloc detreball, pel que fa a la disposicióper a usar el propi carnet de con-duir.

La “subvenció” a l’AdministracióEl sindicat creu que l'Administracióha de pagar les despeses reals quesuporta qui utilitza vehicle propiper a treballar.

La Intersindical Valenciana hapresentat a la Generalitat Valen-ciana un estudi tècnic en el qual es

demostra que la indemnització perquilometratge que s'està pagant,en aplicació del Decret 24/97, estàmolt lluny de les despeses reals. Elsindicat denuncia el fet que les in-demnitzacions no s’hagen actualit-zat des de 1997 i insisteix que, com

a conseqüència d’això, l’Adminis-tració transfereix, sense cap escrú-pol, les despeses del servei als tre-balladors. El sindicat insisteix que“no hi ha voluntat política per a re-soldre el tema”. La Llei de Perven-ció de Riscos Laborals és el marclegal i efectiu de les reivindicacionsque el sindicat presenta com a con-clusió del seu estudi.

A http://www.intersindical.org/stepv/detotes/pengemclaus.htm es potconsultar el document complet.L’estudi tècnic del sindicat demos-tra que hi ha inseguretat en elsdesplaçaments i que el Decret 24/1997, d’11 de febrer, del Govern Va-lencià, sobre indemnitzacions perraó del serveis està totalment obso-let. Ho hem exemplificat amb uncàlcul: el que paga la Generalitatper km als funcionaris que han d’u-tilitzar el seu vehicle particular per

a efectuar desplaçament en comis-sió de serveis.

En la nostra proposta, el costque s’hauria de pagar es calcula enfunció de les despeses reals:amortització, despeses per revi-sions periòdiques, pneumàtics, re-paracions de peces, combustible,impostor, i les assegurances per ales reparacions en cas d'accident.

En definitiva, la Generalitat estàpagant a 0,15 €/km (25 ptes.) i ja en2002 demanàvem 0,27€ (km (45,3ptes.). El Sindicat reclama en elspresupostos per a 2008 la desviacióde l’IPC des de llavors, un 17,7%més. Per tant, avui la Generalitathauria de pagar 0,32€/km (53,2ptes.).

Pel que fa a la petició d’augmen-tar el preu de totes les indemnitza-cions i, en resum, augmentar elpreu de la indemnització per km, elGovern Valencià només ha de mirarque paga l’Estat i en altres comuni-tats. (Vegeu Quadre 3)

Si s’aplica l’IPC des de la datadel decret basc —juny 2006— finshui, un 3,6%, les quantitats paga-des pel govern basc arriben a 0,317,pràcticament en els mateixos parà-metres dels nostres càlculs, res-pecte als aspectes econòmics.

NOVEMBRE 2008 / 1 / 13

QUADRE 2. DADES ANUALS D’ACCIDENTALITAT

Dades anuals d’accidents en 2005

Nre. accidents % respecte a l’any anterior Índex d’incidència x 100.000 % respecte a l’any anterior

TOTAL 9.921 +8,8 665,9 +4,70

GREUS 246 -4,3 16,5 -7,80

MORTALS 28 -6,7 1,9 -9,50

Dades anuals d’accidents en 2006

Nre. accidents % respecte a l’any anterior Índex d’incidència x 100.000 % respecte a l’any anterior

TOTAL 10.090 +1,7 642,5 -3,5

GREUS 240 -2,4 15,3 -7,3

MORTALS 43 +53,6 +2,7 +42,1

QUADRE 1. ACCIDENTS “IN ITINERE” A LA COMUNITAT VALENCIANA

Dades absolutes i proporcionals respecte al total d'accidents laborals1999-2002

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

TIPOLOGIA Absol. % Absol. % Absol. % Absol. % Absol. % Absol. % Absol. % Absol. %

LLEUS 7.403 6,61 8.189 6,99 8.717 7,68 8.309 7,86 7.622 7,76 8.861 9,17 9.921 10,21 10.158 10,67

GREUS 225 22 276 26,82 237 21,98 261 24,25 231 21,96 259 26,10 246 26,65 250 28,83

MORTALS 49 50 43 38,73 39 41,48 33 31,13 34 28,56 32 43,24 28 27,72 44 43,56

TOTALS 7.677 6,78 8.508 7,19 8.993 7,84 8.603 8,05 7.887 9.152 9,37 10.195 10,39 10.452 10,87

1. Augment de 0.3204 € en totesles indemnitzacions per raó delservei, de forma que s’ajusten alcost real . Fins ara la diferènciaen les despeses les cobreixenamb els seus diners els treballa-dors i els treballadores.

2. Nou decret sobre indemnitza-cions que millore el Decret24/1997 en la seua regulació iaplicació. S’han d’establir unescondicions laborals i jurídiquessegures.

3. Pla de Xoc que elimine o re-duïsca al màxim el nombre d’ac-cidents in itinere. Participaciódels treballadors i treballadores en els comités deseguretat i salut laboral, i en lesdiferents comissions sectorials.La Comissió Paritària de Segure-tat i Salut Laboral de la Generali-tat Valenciana, que no es reuneixlegalment hauria d’abordaraquesta qüestió.

Més de 26.000 persones es desplacen cada dia per treballar

Intersindical exigeix un canvi en les condicions que produeixeninseguretat laboral

Elaboració pròpia, sobre la base de les dades que ens aporta la Direcció General de Treball i Seguretat Laboral.

Elaboració pròpia, sobre la base de les dades que ens aporta la Direcció General de Treball i Seguretat Laboral.

38 ptes.

0,228 €

31,61 ptes.

0,19 €

48,25 ptes.

0,29 €

Preu per quilòmetre

Generalitat de Cata-

lunya

Estat espanyol

Govern Basc

1988 (actualitzat)

2005 (revisió annual)

2006 (tercera actualit-

zació; les anteriors en

1993 i 2000)

Decret 337/88, de 17 d’octubre (DOGC

núm. 1076, de 2-12-1988

Ordre EHA/3770’/2005, de 1 de desembre

(BOE núm. 289, de 3-12- 2005)

Decret 121/2006, de 13 de juny (BOPV

núm. 2006122-28/06/2006)

Govern Data d’aplicació Disposició

QUADRE 3

Les reivindicacionsdel sindicat

És prioritària la reuniódels òrgans de partici-pació legalment esta-blits en el Decret123/2001 de la Genera-litat Valenciana per con-cretar una proposta itraslladar-la a la MesaGeneral de la FuncióPública

14 / 1 / NOVEMBRE 2008

ENXARXATS

Joan Cortés

NATURA VALENCIANAEN PANTALLA

FENT CAMÍ

CobardesDirecció i guió: José Corbacho, Juan Cruz.Repartiment: Eduardo Espinilla, EduardoGaré, Ariadna Gaya Lluís Homar, ElviraMínguez, Paz Padilla, Antonio de la Torre,Javier Bódalo. Fotografia: David Omedes.Gènere: Drama. Espanya 2008.

Els títols de les pel·lícules en defineixenl’essència. En Cobardes el tema central ésl'assetjament escolar o bullyng, però, a més, lacovardia. Si no, ¿per què aquest títol? ¿Qui sónels covards? Sembla que són, d'una banda, elsescolars adolescents: el grup d’assetjadors,amb Gabi al capdavant, i l'acorralat adolescentGuille, el pastanaga, al costat de l'amiga deGuille. I, de l’altra, els adults: els pares, l'amodel restaurant, els mestres, els psicòlegs. Totscondemnats a patir i resoldre un problemad'assetjament escolar. ¿I com posiciona latrama de Cobardes els adults respecte alproblema de l'assetjament escolar? Empregunte pels adults, ja que a ells se'ls suposael saber de l'experiència per a assumir laresponsabilitat d'abordar i resoldre elproblema.

En l'espai familiar, el bullyngmostra laimpotència per a actuar, la incomunicació, elsilenci, la por de perdre la família, els fills. Al’escola, l'assetjament mostra una impotènciaque es trasllueix en una retirada per part delsmestres, i una falta de saber per a llegir elsilenci de Guille o la manipulació lacrimògenade Gabi, per part dels psicòlegs.

Per tant, als adults d'aquests dos àmbits nose'ls atorga cap credibilitat de saber, perquèels adolescents implicats confien en ells. Detal manera, que tant l'acorralat coml’assetjador només responen amb la mentida iel silenci a les seues preguntes.

A Cobardes, però, hi ha Chape, l'amo derestaurant al qual se li atorga tota lacredibilitat. És, tot i que la trama ens mostraràuna altra cara ben distinta del personatge,l'únic home representat amb una miradacapaç d’observar més enllà del seunarcisisme. La seua paraula és l’única que, enno atabalar-se per la por de la vida, pot oferiruna solució.

Els dos adolescents centrals, l'acorralat il’assetjador, s’identifiquen amb un mateixsentir: veure com els seus pares són silenciatsfins a la humiliació pels seus caps, el laboral iel polític. I en vista d’això, l’únic que fan elsjoves és abaixar el cap. ¿Com poden confiar enels seus pares?

Hi ha un sentiment clarament perceptibleen l'assetjament: la por. De fet, un dels jovesho sap i ho diu. Així doncs, només els quedacercar la resposta al problema fora de la llar. Iparadoxalment, la resposta arribarà de la màd’un personatge situat fora de la llei. Per aixòCobardes només pot acabar amb un intercanvide papers entre els dos personatges centrals.Un cercle tancat, sense futur.

Begoña Siles Ojeda

Fora de la llar, fora de la llei La pau, entrem en matèriahttp://www.fundacioperlapau.org/recursos/

Navega però amb seguretat

http://www.portaldelmenor.es/

L’objectiu és oferir una navegaciósegura i de qualitat, tant a través delportal com mitjançant els enllaçosinclosos. També ofereix a l’alumnatnombrosos i diversos recursoseducatius, així com línies d’ajuda iatenció per a afrontar situacionsquotidianes de la seua vida escolar.

La fundació de Pau treballa per a lainstauració progressiva d’una culturade pau. Realitza habitualment tallerseducatius adreçats a xiquets ixiquetes, a joves i a adults. Enaquesta pàgina s’hi ofereix un noumaterial pedagògic dirigitespecialment als docents i alscentres educatius.

Sovint es parla d’ètica social davantun fenomen protagonitzat pel alguncol·lectiu humà. Les empresestambé són col·lectius humans, ambuna evolució i unes estratègies quehan d’inspirar-se en l’ètica per moltallunyades que estiguen de la seuametròpoli.

Responsabilitat social corporativa

http://es.wikipedia.org/wiki/Responsabilidad_social_corporativa

El 3 de juliol de 2006, 43 personesvan deixar la vida en l’accident delmetro de València. Ara, undocumental titulat Después de lasausencias(http://es.youtube.com/watch?v=x6z-60vaCzw-) fa la crònica de la lluitaper restituir la dignitat de lesvíctimes.

El dolor de la tragèdia

http://asociacionvictimasmetro.blogspot.com

Joan V. Pérez Albero

L’api (Apium graveolens), com eljulivert o el fenoll, és una hortalissade la família de les umbel·líferes.És molt coneguda i va ser utilitzadapels egipcis, grecs i romans, encaraque al principi com a plantaaromàtica. La forta olor de l’apisilvestre es va associar enl’antiguitat amb el culte als morts,tal vegada per això les tombes delsdifunts grecs es cobrien ambgarlandes d’api i entre elsornaments de les mòmies egípciestambé s’ha trobat aquesta planta.

El seu aprofitament culinari imedicinal comença quan el metgegrec Hipòcrates (s. V aC) destacales seues propietats diürètiques. Ésen l’edat mitjana quan s’estén elseu ús per les seues propietatsmedicinals i, actualment es conreaen les regions temperades de tot elmón.

La planta silvestre s’assemblabastant al julivert, les seues fullessón compostes, molt dividides imolt aromàtiques. Les florsapareixen en umbel·les i són decolor blanc verdós. L’api conreatpresenta fulles molt més amples iamb folíols menys dividits.

El seu percentatge en aigua ésde vora el 95% i sols aporta a ladieta 16 calories per cada 100grams. Si a aquestes propietatsafegim les diürètiques, l’api és undels vegetals més lleugers,especialment indicat per a lespersones que vulguen perdre pes,ja que coadjuva a eliminar el“material sobrant” de l’organisme .

A més, és ric en olis essencialsamb marcades propietatsantibacterianes, la qual cosa ajudàa combatre les infeccions delsrenyons. En amanides d’api cruestà especialment indicat per a lesmalalties de tipus reumàtic i lagota. Pot ser molt útil per alsmalalts de fetge, atés que, com queajuda a elimina toxines,descarreguen aquest òrgan que noha de realitzar tant de treball perdepurar la sang.

També hi ha qui el considera unaliment molt adequat per al bonmanteniment de les relacionssexuals, puix els atorga propietatsafrodisíaques: augmenta el desigsexual i incrementa la potènciasexual facilitant l'erecció del penis.

L’api

ESCRIT AHIR ESCRIT AVUI

ESCRITSESCRITS

ESCRIT AVUIESCRIT AHIR

NOVEMBRE 2008 / 1 / 15

Rondalles valencianes

Les rondalles, a mésd’entretindre’ns, ens transmetenels valors, les creences i elscostums d’altres generacions.Aquesta acurada edició il·lustradarecopila nou de les més popularsde la tradició oral valenciana, entreles quals hi ha L’home del sac o Elsabater i el dimoni.

Josep Franco. Dibuixos: Enric SolbesBromera. Alzira 2008. 128 pàgs.

Aprender de la pérdida. Una guíapara afrontar el duelo

Per als docents que intenten ajudarles persones que han patit algunapèrdua, aquest llibre planteja el dolcom un procés actiu de“reconstrucció de significat” i detransformació, i ajuda a mobilitzarels recursos personals i socials pera pal·liar el dolor.

Robert A. NeimeyerPaidós. Barcelona 2007. 280 pàgs.

Les nostres paraules

L’autor recupera de l’abandó unestres-centes unitats lèxiques ifraseològiques contextualitzadesamb exemples. Reig, alcoià i autortambé de El valencià en perilld’extinció, presenta l’última mostradel seu treball incansable per larecuperació de l’idioma.

Eugeni S. ReigAVL. València 2008. 259 pàgs.

Comunicando paz

Estudi sobre el tractament pelsmitjans de comunicació delsconflictes bèl·lics i els quecontenen violència directa. Des dela cultura de pau, es presentenactivitats derivades de lespremisses de Johan Galtung,potser el principal referent teòricd’aquests estudis.

María del Carmen GascónEd. Popular. Madrid 2008. 192 pàgs.

Ferran Pastor i Belda

Comentant amb l’amic Cèsar Ferrandis comreblar la informació que ens ha oferit acímateix sobre els anys difícils, acordàremaquest reconeixement a la Diputació deValència. El 1947 la Diputació Provincial deValència creava la institució Alfonso elMagnánimo, un centre d’estudis “regional”semblant a d’altres de fundats durant lapostguerra. Val a dir que la nostra corporacióprovincial tenia ja una certa experiència coma promotora d’institucions culturals. En elseu haver figuraven la fundació del Centro deCultura Valenciana (1915), el Serveid’Investigació Prehistòrica (durant ladictadura de Primo de Rivera) i l’Institutd’Estudis Valencians durant la guerra. Entreels prohoms que feren realitat l’Alfonso elMagnánimo cal qualificar de providencialArturo Zabala, arxiver bibliotecari de laDiputació, professor universitari i amic deSanchis Guarner.

Les bones relacions de Zabala amb elvalencianisme cultural dels anys 30expliquen la constància que va aplicar laDiputació en l’edició de publicacions encatalà. Dues col·leccions insígnia, Murta i laBiblioteca de Filologia proveïen els lectorscultes de reedicions, novetats literàries iestudis històrics i filològics, com ara Lesllunyanies suggestives, d’Ernest MartínezFerrando (1952), o Els parlars romànics deValència i Mallorca anteriors a la Reconquista(1961), de Sanchis Guarner. Fuster i Casptambé estaven representats en aquestescol·leccions. Per cert, aquesta diputaciófranquista també editava en els anyscinquanta autors de la resta del dominilingüístic, com ara Tríptic de la Fidelitat(1950), de Josep Maria López Picó, o Vacancespagades (1959 ), de Pere Quart, premiat ambl’Ausiàs Marc de Gandia.

Pel que fa a les publicacions periòdiquesmai es valorarà prou el que va significar per ala continuïtat dels estudis literaris i filològicsen valencià la Revista Valenciana de Filologia,que començà el 1951 sota la direcció delmateix Zabala. Durant tres dècades publicàarticles, estudis i ressenyes de totes lesprimeres espases de la nostra cultura, encatalà i castellà: Martí de Riquer, Josep Mariade Casacuberta, Pere Bohigas, Miquel Dolç,Almela i Vives, Sanchis Guarner, Joan Fuster,Josep Giner...

Acabem aquest reconeixement a aquellailla de cultura institucional amb el PremiValència de Literatura-Poesia de la Diputació,un guardó que descobrí i consolidà un bongrapat de poetes, Rodríguez Bernabeu, Bru iVidal i Estellés, entre d’altres.

Les edicions de la Diputaciódurant la postguerra

La ciutat de ValènciaObra completa I. Volum 1

Aquest volum, que obri l’edició delssis toms de l’obra completa del’insigne intel·lectual valencià,abraça el marc geogràfic i humàdel País Valencià. L’obra, dirigidaper Antoni Ferrando, representa jauna referència per a lingüistes iinteressats en general.

Manuel Sanchis GuarnerTres i Quatre.València 2007

Las TIC para la igualdad. Nuevastecnologías y atención a la diversidad

Les Tecnologies de la Informació ila Comunicació poden ser unrecurs per al desenvolupamentintegral i professional de lespersones amb discapacitats. És latesi central d’aquest treball pioner id’orientació pràctica i compromesaamb l’atenció a la diversitat.

J. Cabero, i altres (coords.) MAD. Alcalá de Guadaira 2007

Les normes de Castelló. L’interésper la llengua dels valencians alsegle XXJosep Daniel ClimentAcadèmia Valenciana de la Llengua.València 2007.488 pàgs.

Aproximació a la realitat viscudapels escriptors valencians ambl’aprovació de les normesortogràfiques de 1932, unamagnífica iniciativa de dignificacióde l’idioma i referència indefugibleper a la tasca de recuperació delsdrets i les institucionsd’autogovern.

L’Espill, núm. 26 (revista fundadaper Joan Fuster)Pensar en català avuiUniversitat de València/Tres i Quatre.València 2007. 180 pàgs.Panoràmica de textos amb lavoluntat de donar una miradapròpia al pensament català actual.Malgrat l’escassa articulació delpropi marc cultural i del pes de lacultura dominant els treballsconstaten un conjunt obert depossibilitats en distints camps deconeixement.

Afilar el lapicero. Guía deredacción para profesionalesDaniel CassanyAnagrama. Barcelona 2007. 173pàgs.Ja fa temps que l’autor vacomençar a divulgarrecomanacions sobre bonespràctiques escriptores. Ara esdirigeix a persones iniciades per aensenyar-los com poden esmolarencara més el llapis. Són criterisútils per a escriure amb mésqualitat comunicativa.

16 / 1 / NOVEMBRE 2008

Les treballadores i els treballadors no hanprovocat la crisi: no tenen per què pagar-la

La crisi que estem patint no haestat causada ni per lestreballadores i treballadors nipels sectors socials més

desafavorits de la societat. L’actual modeleconòmic ens ha portat a aquesta situació.Una situació que és més greu al nostrepaís. La falta d’inversions en els sectorsproductius tradicionals, en la recerca i eldesenvolupament, en nous jacimentsd’ocupació i la persistència en potenciartan sols la construcció i el turisme sónalgunes de les causes per les quals estrobem en una situació més greu que altrespaïssos d’Europa o de l’Estat espanyol. Lapolítica de concertació social que s’haposat en marxa a través del PAVACE (PacteValencià per l’Ocupació) tampoc ha servitper evitar-la, al contrari ha estat un xec enblanc per als governs espanyol i valencià.

Davant de cada crisi econòmica, sempres’alcen veus que demanen una majorflexibilitat en el mercat laboral, és a dirpoder acomiadar les treballadores itreballadors sense cost per les empreses.També es demana la reducció de lesprestacions socials: pensions, prestació perdesocupació, llei de dependència.... Doncsbé, nosaltres ens hi oposem. No anem aacceptar cap retall en les prestacionssocials.

Durant els darrers anys ha existit unapolítica de contenció dels salaris de lestreballadores i treballadors mentre elbenefici empresarial augmentava dia reredia. En els darrers trenta anys elpercentatge de les rendes salarials en elPIB ha baixat considerablement. No haestat aixi pel que fa als guanys de lesempreses i dels bancs. El poder adquisitiu

s’ha vist reduït i l’IPC es dispara molt perdamunt de les previsions oficials. Per evitaraquesta situació cal garantir la clàusula derevisió salarial en tots els conveniscol·lectius i la seua aplicació real alpersonal del sector públic i un augmentsalarial que compense les constantspèrdues de poder adquisitiu.

A més, cal assegurar el funcionament ila millora dels serveis públics: educació,sanitat, benestar social... Són una garantiaper evitar les desigualtats socials, perassegurar la prestació de serveis als sectoramb menys recursos econòmics i perafavorir la cohesió social, així coml’integració de les persones nouvingudes.Però els serveis públics han de ser detitularitat pública. Les privatitzacions, lesexternalitzacions i els mecanismes degestió privada no garanteixen una prestacióuniversal i gratuïta, només garanteixen elbenefici empresarial. Exigim més i millorsserveis públics a l’abast del conjunt de laciutadania.

Tampoc podem estar d’acord amb lesdirectives europees del temps de treball nidel retorn de les persones immigrants. Lesdues normes suposen un retrocés en elsdrets socials, laborals i humans de lespersones que viuen i treballen a Europa. Amés, són una mostra evident de lesfórmules de presa de decisions de lesinstitucions comunitàries, nidemocràtiques, ni participatives i méssubmises a les pressions de les patronalsglobals.

La directiva adoptada pels ministres detreball de la Unió Europea quepossibilitaria l’ampliació de la jornadalaboral de les treballadores i treballadorseuropeus fins a les 65 hores no pot serconsiderada sinó com una brutal agressiócontra el conjunt dels treballadors itreballadores.

Aquesta Directiva és la manifestaciómés clara de l’aplicació del Tractat per a laUnió

Europea. La seua orientacióconservadora i neoliberal es posa al serveidel mercat i dels interessos de les gransmultinacionals, grups econòmics ifinancers. Condemna els treballadors itreballadores europeus a increments dejornada, noves formes de precarietat inoves formes de flexibilitat laboral.

La reducció de la jornada laboral haestat una reivindicació històrica delmoviment obrer i un triomf de les forcesdel treball sobre el capital, a qui li haarrabassat part de l’excedent empresarial através de la reducció del temps de treball.De plena vigència hui en el nostre país ambl’exigència de la implantació de les 35hores, sense reducció salarial.

Per fer front a aquestes polítiques ésnecessària la mobilització de lestreballadores i treballadors i del conjunt dela societat. No podem restar impassiusdavant de les agressions que estem patint.Treballarem per buscar la convergènciaamb altres sindicats i organitzacions pergenerar espais de treball unitari quepossibiliten unes mobilitzacions amplesper avançar en la millora de les condicionslaborals, socials i econòmiques de lestreballadores i treballadors.

La politica de concertaciosocial que s’ha posat enmarxa a traves del PAVACEno ha servit per evitar lacrisi, al contrari ha estat unxec en blanc per alsgoverns espanyol i valencia

Cal assegurar elfuncionament i la milloradels serveis publics:educacio, sanitat, benestarsocial... Son una garantiaper evitar les desigualtatssocials, per assegurar laprestacio de serveis alssector amb menysrecursos economics i perafavorir la cohesio social,aixi com la integracio deles persones nouvingudes