INTERSINDICAL - R CONSTRUÏM LA DE LA DES DELS GENT … · 2018-09-06 · fan nostra els...
1
R CONSTRUÏM LA REPÚBLICA DES DELS CENTRES DE TREBALL DE LA GENT TREBALLADORA No hi ha República sense la classe treballadora! Cada 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, tenim l’ocasió de recordar la nostra història, els nostres orígens. Recordem aquell 1714 on, tot i caure derrotats militarment, sempre hem mantingut vius els nostres ideals de llibertat. La nostra convicció ha arribat fins als nostres dies. La història ens serveix per recordar, per aprendre i per interpretar els fets i, des de fa uns quants anys, estem escrivint noves pàgines de la nostra història basades en la llibertat, els drets de la ciutadania i la democràcia. La història ens recorda les petites victòries socials, laborals i democràtiques que hem aconseguit durant el darrer segle, però també ens fa veure que vivim un regressió en termes democràtics, polítics i socials com no hem vist en dècades, tant als Països Catalans com a l'Europa fortalesa i el gruix del món neoliberal. Les conquestes ara es tornen derrotes, generant un empitjorament de les condicions de vida i laborals de la majoria del poble català i de les classes treballadores d'arreu. Tot plegat en un context amb presos i preses polítiques, amb exiliats i exiliades per motius ideològics, amb judicis escarnidors en els propers mesos i agressions feixistes a persones que viuen i treballen per assolir la República catalana. Per sort, la classe treballadora catalana sí que tenim historiadors i historiadores que ens ajuden a refer el nostre fil roig. Per això, enguany volem recordar-ne a una, militant de l’esquerra independentista, activista social, cultural i de la nostra llengua i afiliada de la Intersindical-CSC. Enguany ens ha deixat l’Eva Serra. Una dona que, des de la seva professió d’historiadora i la seva vocació de construcció nacional, hem de tenir present en els nous reptes, en els nous errors que tindrem, però sobretot la tindrem present quan aconseguim la República Catalana. En una conferència a l'Ajuntament de Barcelona, el 2015, precisament amb motiu de la Diada, Eva Serra va recórrer el nostre passat, fins al 1714, per afirmar que “és una constant en la història de Catalunya que la ruptura amb l’Estat democratitza les lleis i prima la justícia social”. La independència és una via per millorar les vides de les classes populars catalanes, és una conseqüència d'aquesta lluita, però aquest també un horitzó necessari per sumar la majoria de la població a la lluita republicana. És per això que cal tornar a dotar de discurs social i laboral la reivindicació de la República catalana per estar més a prop de fer-la realitat. Una República dels drets laborals com la que vam sortir a reivindicar massivament l'1 de maig que prevegi un salari mínim de 1.200 euros, pensions mínimes per la mateixa quantitat, una jornada laboral de 35 hores, acabar amb la bretxa salarial i les altres discriminacions que pateix la dona, o la fi de les retallades socials. I per assolir aquest horitzó i recosir els drets laborals i nacionals, cal seguir reforçant el sindicalisme republicà. Avui i demà, com ja va ser ahir: la classe treballadora ha de ser la protagonista de la revolució que ens porti a la República Catalana! Així, doncs, la història és important per saber què volem ser com a poble. I la història l’escrivim les persones però, sobretot, l’analitzen i ens la fan nostra els historiadors, que són un dels fils conductors per recordar qui som i recordar què van fer els que ens van precedir. Un relat, però, que mai no és neutre i, com afirma un proverbi africà, “mentre els lleons no tinguin historiadors, les històries de caça seguiran glorificant el caçador”. Fent una repassada per la història del nostre país i, en bona part de la història universal, ens fa veure que els principals avenços socials i democràtics han sorgit de les revoltes de camperols, de les revoltes dels treballadors i treballadores de les indústries. En definitiva, de les revolucions protagonitzades per la classe obrera i treballadora i per les classes subalternes. També és cert que analitzar la nostra història, però, ens mostra que tenim revoltes pendents, com és la revolució de les dones i de la igualtat, que, tot i els avenços en els darrers anys, encara ens queda molt camí a recórrer. 11 DE SETEMBRE DE 2018 #RepúblicaDeLaGentTreballadora @i_csc www.intersindical-csc.cat
Transcript of INTERSINDICAL - R CONSTRUÏM LA DE LA DES DELS GENT … · 2018-09-06 · fan nostra els...
R CONSTRUÏM LA REPÚBLICA
DES DELS CENTRES DE TREBALL
DE LA GENT TREBALLADORA
No hi ha República sense la classe treballadora!
Cada 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, tenim l’ocasió de recordar la nostra història, els nostres orígens. Recordem aquell 1714 on, tot i caure derrotats militarment, sempre hem mantingut vius els nostres ideals de llibertat. La nostra convicció ha arribat fins als nostres dies.
La història ens serveix per recordar, per aprendre i per interpretar els fets i, des de fa uns quants anys, estem escrivint noves pàgines de la nostra història basades en la llibertat, els drets de la ciutadania i la democràcia.
La història ens recorda les petites victòries socials, laborals i democràtiques que hem aconseguit durant el darrer segle, però també ens fa veure que vivim un regressió en termes democràtics, polítics i socials com no hem vist en dècades, tant als Països Catalans com a l'Europa fortalesa i el gruix del món neoliberal. Les conquestes ara es tornen derrotes, generant un empitjorament de les condicions de vida i laborals de la majoria del poble català i de les classes treballadores d'arreu. Tot plegat en un context amb presos i preses polítiques, amb exiliats i exiliades per motius ideològics, amb judicis escarnidors en els propers mesos i agressions feixistes a persones que viuen i treballen per assolir la República catalana.
Per sort, la classe treballadora catalana sí que tenim historiadors i historiadores que ens ajuden a refer el nostre fil roig. Per això, enguany volem recordar-ne a una, militant de l’esquerra independentista, activista social, cultural i de la nostra llengua i afiliada de la Intersindical-CSC. Enguany ens ha deixat l’Eva Serra. Una dona que, des de la seva professió d’historiadora i la seva vocació de construcció nacional, hem de tenir present en els nous reptes, en els nous errors que tindrem, però sobretot la tindrem present quan aconseguim la República Catalana.
En una conferència a l'Ajuntament de Barcelona, el 2015, precisament amb motiu de la Diada, Eva Serra va recórrer el nostre passat, fins al 1714, per afirmar que “és una constant en la història de Catalunya que la ruptura amb l’Estat democratitza les lleis i prima la justícia social”. La independència és una via per millorar les vides de les classes populars catalanes, és una conseqüència d'aquesta lluita, però aquest també un horitzó necessari per sumar la majoria de la població a la lluita republicana.
És per això que cal tornar a dotar de discurs social i laboral la reivindicació de la República catalana per estar més a prop de fer-la realitat. Una República dels drets laborals com la que vam sortir a reivindicar massivament l'1 de maig que prevegi un salari mínim de 1.200 euros, pensions mínimes per la mateixa quantitat, una jornada laboral de 35 hores, acabar amb la bretxa salarial i les altres discriminacions que pateix la dona, o la fi de les retallades socials. I per assolir aquest horitzó i recosir els drets laborals i nacionals, cal seguir reforçant el sindicalisme republicà.
Avui i demà, com ja va ser ahir: la classe treballadora ha de ser la protagonista de la revolució que ens porti a la República Catalana!
Així, doncs, la història és important per saber què volem ser com a poble. I la història l’escrivim les persones però, sobretot, l’analitzen i ens la fan nostra els historiadors, que són un dels fils conductors per recordar qui som i recordar què van fer els que ens van precedir. Un relat, però, que mai no és neutre i, com afirma un proverbi africà, “mentre els lleons no tinguin historiadors, les històries de caça seguiran glorificant el caçador”.
Fent una repassada per la història del nostre país i, en bona part de la història universal, ens fa veure que els principals avenços socials i democràtics han sorgit de les revoltes de camperols, de les revoltes dels treballadors i treballadores de les indústries. En definitiva, de les revolucions protagonitzades per la classe obrera i treballadora i per les classes subalternes. També és cert que analitzar la nostra història, però, ens mostra que tenim revoltes pendents, com és la revolució de les dones i de la igualtat, que, tot i els avenços en els darrers anys, encara ens queda molt camí a recórrer.
11 DE SETEMBRE DE 2018#RepúblicaDeLaGentTreballadora@i_csc
www.intersindical-csc.cat
