M’INTERESSA O NO EL CRITERI DE CAIXA?

Preguntes freqüents i comptabilització.

El PP, i en concret el seu president Sr. Mariano Rajoy, va dir a tor i a dret durant la campanya electoral que faria una llei perquè els empresaris paguin l’IVA quan el cobrin. Ja sabem que quan es vol aconseguir vots es diuen moltes coses i, malgrat sabem que això no suposa certesa de compliment, aquesta vegada si que s’ha redactat la Llei 14/2013 amb el propòsit de complir la promesa feta. El resultat és un bunyol perillós. Els tècnics estàvem a l’expectativa de com seria aquesta llei, teníem molts dubtes, jo mateix pensava que no es faria. Ja la tenim. Ara l’hem d’interpretar i, sobre tot, ajudar als contribuents a prendre una decisió.

Crec que aquest nou Règim Especial d’IVA anomenat Criteri de Caixa s’ha fet més per fer veure que es compleix amb una promesa electoral, que pel convenciment de que la norma serà de gran ajuda als empresaris. Si realment es volia ajudar, en aquests moments en que els impagats són un verdader problema per les empreses, només calia millorar el sistema de rectificació de factures dels insolvents. Modificant tres o quatre articles de la llei era suficient. Evidentment no ha estat així, i el que s’ha fet és crear un nou Règim Especial de tributació que presenta molts dubtes en quan a la seva eficàcia i aplicació. Complir les complexes exigències que demana suposa molts interrogants per tal de decidir optar-hi. Vaig a exposar alguns punts en contra i un a favor.

Alerta! Abans d’optar per el Criteri de Caixa llegeixi amb tranquil·litat aquesta circular i analitzi fredament el seu contingut abans de posar-se en un possible carreró sense sortida.

Aspectes en contra del Règim Especial

1. És perjudicial per les empreses que tenen més quota d’IVA de despeses que d’ingressos, en especial els que iniciïn l’activitat i, per tant, tinguin un volum de vendes escàs i despeses elevades. Tampoc és d’un especial interès per les empreses amb recaptació diària, ni les que facturen amb un IVA reduït i la majoria de les despeses les tenen amb IVA general.

No crec que hagi de fer cap comentari, no interessa a empreses per exemple que repercuteixen IVA reduït o molt reduït i, en canvi suportin moltes despeses a l’IVA general.

2. És poden perdre clients. A les empreses no acollides a aquest Règim Especial poden preferir operar amb altres empresaris o professionals que tampoc estiguin acollits a aquest règim especial.

Aquest és un punt molt important. El legislador ha estat com sempre garrepa i el que ha fet és el següent: si vostè s’acull al criteri de caixa, com que em pagarà a mi –hisenda- quan cobri, només deixaré deduir la despesa del seu proveïdor quan pagui.

Això vol dir que, malgrat que una empresa no hagi demanat el criteri de caixa s’hi veu abocada perquè el seu proveïdor o creditor si ho ha fet, i això li suposa a la pràctica un munt d’inconvenients i molèsties com anirem veient

3. En cap cas suposa que si un client no ens paga, nosaltres no liquidem la quota a Hisenda doncs si al 31 de desembre de l’any posterior al de realització de la factura no hem cobrat hem de fer-ho.

No es exactament un punt en contra però en tot cas ha de quedar clar que en cap cas es deixa de pagar doncs el que ofereix el legislador és un diferiment del pagament. En poc temps es farà la típica “roda” i ni es notarà que hem canviat de criteri de liquidació.

4. Hi ha una major càrrega administrativa i comptable, tant per al subjecte passiu que emet una factura acollit a aquest règim especial, com per al que la rep encara que no hi estigui acollit.

Ara que ja tenim el nou Reglament podem exposar com és un llibre registre d’IVA i com serà a partir del dia 1 de gener per qui opti per aquest criteri.

Llistat d’IVA repercutit estàndard (per als no acollits al criteri de caixa)

Data fra Data op. Factura NIF Denominació BI Tipus Quota Total

23/11/13 23/11/13 1225 B17063363 Centre Gestió sl 1.000,00 21% 210,00 1.210,00

Les dades a afegir per els empresaris que optin per el criteri de caixa són: data cobrament

parcial o total de l’operació posant la quantitat cobrada en cada cas i la indicació del compte

bancari o mitjà de cobrament utilitzat.

Per tant, imaginem que la factura anterior s’ha cobrat en dos terminis. A més de les dades

anteriors haurem d’afegir columnes que, més o menys diguin,

Data cob. Quantitat Mitja pagament Data cob. Quantitat Mitja pagament

25/11/13 605,00 CC 21040204112398856572 03/12/13 605,00 En efectiu, rebut 1225

El lector po

t imaginar el resultat si la factura és d’import elevat i es fa en quatre o cinc terminis. La llei deixa molt clar que l’empresa haurà d’acreditar el moment del pagament i això vol dir guardar còpies de rebuts signats, transferències, qualsevol prova que acrediti l’efectiu cobrament o pagament.

Evidentment el llistat de l’IVA suportat tindrà també aquestes anotacions.

L’empresa haurà de controlar també les dates límit, es a dir el 31 de desembre de l’any posterior a la data de la factura ja que, si no s’ha cobrat o pagat, actua aquesta data i s’ha de liquidar o descomptar la quota d’IVA.

Ara ja sabem algunes coses més i veiem que efectivament la gestió es va complicant i els programes de comptabilitat s’hauran de modificar a fons en aquest apartat d’IVA, els informàtics trauran fum.

I que li passa a l’empresa que no ha optat per aquest règim? Doncs que quan te un proveïdor o creditor que si hi està, per les operacions fetes amb aquestes empreses, haurà de seguir

aquest criteri i liquidar quan pagui la factura. Evidentment te també les mateixes obligacions registrals i, per tant, hauran d’anotar les dades abans esmentades. És per això, com he comentat abans, que moltes empreses no voldran operar amb les que hagin optat per aquest sistema de tributació d’IVA.

5. Cal modificar a fons els programes de comptabilitat.

Encara que sembli reiteratiu ho remarco perquè estem a mes de novembre. Encara que no s’hi opti cal pensar que és molt possible que rebem factures d’empreses que si hi han optat per tant haurem de tenir el programa preparat. Més endavant comentarem més àmpliament la comptabilització d’aquestes operacions

6. Hi ha operacions que no poden estar en aquest criteri.

És un problema per les empreses que les tenen doncs hauran de controlar les factures fetes o rebudes amb el criteri de caixa i les que no. Les principals operacions són les exemptes, en concret aquelles que no tenen IVA perquè són operacions intracomunitàries o fetes amb països tercers fora de l’àmbit de la UE. Això vol dir que si l’empresa opta per el criteri de caixa, quan fa o rep una factura d’aquestes ha de seguir liquidant l’IVA amb la data de factura com a referència, per tant, tindrà dos sistemes diferents de càlcul.

Altres exclusions són: les acollides als règims especials simplificat (mòduls), de l'agricultura,

ramaderia i pesca, del recàrrec d'equivalència, l'or d'inversió i els serveis prestats per via electrònica i de grups d'entitats. Tampoc hi poden ser les operacions d’inversió del subjecte

passiu i les de autoconsum de béns.

Aspectes a favor del criteri de caixa

Cada empresari ho haurà d’analitzar segons les característiques financeres de la seva empresa. En principi crec, com he dit abans, que aquest Règim Especia d’IVA s’ha fet de cara a la galeria per dir que s’ha complert una promesa electoral. És un nou Règim Especial d’IVA molt difícil d’aplicar per tant, alerta si es demana.

Després d’haver donat la nostra opinió sobre els inconvenients i avantatges d’aquest nou Règim Especial d’IVA, intentaré, mitjançant el sistema de preguntes i respostes, aclarir de la forma més senzilla possible els dubtes que van sortint

El nou Règim del Criteri de Caixa: preguntes i respostes

A partir de quina data es podrà aplicar?

01-01-2014

Totes les empreses poden optar-hi?

No hi poden optar les empreses que l’any anterior, el 2013, han superat els 2.000.000 d’euros de volum de negoci i quan els cobraments en efectiu a un mateix destinatari hagin superat la

xifra de 100.000 euros.

Tampoc poden optar-hi les operacions excloses específicament encara que l’empresa no hagi superat les xifres anteriors. Aquestes operacions són

1) Les operacions realitzades per empreses que han optat per altres

Règims Especials d’IVA, en concret:

a) Règim simplificat (conegut popularment com a mòduls).

b) Agricultura Ramaderia i pesca.

c) Recàrrec d’equivalència.

d) Or per inversió.

e) Serveis prestats per via electrònica.

f) Grup d’entitats.

2) Les exportacions i lliuraments intracee de béns.

3) Les adquisicions intracee de béns.

4) Els supòsits d’inversió del subjecte passiu.

5) Les importacions i operacions assimilades.

6) Autoconsum de béns i serveis

Com he de calcular el volum d’operacions per saber si l’empresa ha superat els 2.000.000 d’euros?

S’ha de calcular tenint en compte la data de la factura, es a dir, com si no s’hagués demanat aquest règim especial.

En cap cas cal sumar-hi l’IVA ni el recàrrec d’equivalència.

No es tindrà en compte lo facturat per les vendes ocasionals d’immobles, béns d’inversió i les operacions financeres.

Si s’ha iniciat l’activitat durant l’any 2013 es farà l’elevació a l’any.

Si es comença l’activitat el 2014 es pot aplicar. Si supera els límits indicats, el 2015 s’haurà d’anar al règim general.

És optatiu?

Si, aquest nou criteri de tributació s’ha de demanar. Un cop demanada la inclusió es renova automàticament any a any, això. Un cop escollit, si se’n fa la renuncia, l’empresa n’estarà tres anys a fora d’aquest sistema de liquidació.

Quan s’ha de demanar?

Durant el mes de desembre anterior a l’any en que es vol que sigui efectiva. Si l’empresa és de nova creació es demana al presentar la declaració d’inici d’activitat. L’opció es fa per totes les activitats fetes per l’empresa excepte les excloses.

Quan es pot renunciar?

Presentant una declaració censal el mes de desembre anterior a l’any en que es vol sortir. Com hem dit la renuncia te un efecte d’ un mínim de tres anys.

Quan és fa la repercussió i la liquidació de l’impost

La repercussió es fa com en el règim general, quan es fa la factura. Ara bé, la liquidació de les quotes es produeix a la data en que es cobra parcial o totalment. Aquest criteri val tan per les factures emeses com les rebudes. Per tant, les liquidacions trimestrals seran de factures cobrades i pagades.

Diferències en la meritació entre el Règim General i l’Especial del Criteri de Caixa?

En el règim general, la meritació de l'IVA es produeix en el moment del lliurament del bé o prestació del servei sense tenir en compte quan es produeix el pagament del preu excepte en el cas de les bestretes.

En el règim especial del criteri de caixa, la meritació es produeix en el moment del cobrament i el dret a la deducció neix amb el pagament o bé, si no s’ha pagat o cobrat, a la data límit del 31 de desembre de l'any immediatament posterior al que es realitza l'operació.

Quina serà la data de meritació si l’empresa fa remeses bancàries o utilitza mitjans com el xec, el pagaré, la lletra de canvi, etc.?

Els imports es consideren cobrats o pagats quan s’abonen en el compte del creditor.

I si el creditor fa el descompte dels pagarés o les lletres de canvi?

La data vàlida és també quan el deutor hagi pagat i no quan s’ha fet el descompte ja que aquest és considera un crèdit del banc.

Quan un client és morós ens estalviem de liquidar l’IVA que no ha pagat?

No. Si un client no paga haurem de liquidar igualment les quotes de les factures pendents a 31 de desembre de l’any posterior a la factura, a efectes pràctics a la darrera liquidació d’aquest any.

Puc sol·licitar el règim si venc a consumidors finals?

Si sempre que no estigui en recàrrec d’equivalència.

Amb puc deduir les factures que no he pagat?

Si, sempre que siguin correctes. Sinó s’han pagat neix el dret el 31 de desembre de l’any posterior a la data de la factura. A efectes pràctics a la darrera liquidació d’aquest any.

Hi ha alguna obligació especial que hem de tenir en compte al cobrar o pagar?

Si, com que la meritació de l’impost es fa en el moment de cobrar o pagar, s’exigeix que es demostri i, per tant, haurem de tenir documents que ho acreditin. En cas que cobrem o paguem en metàl·lic haurem de tenir els corresponents rebuts signats pels clients o pro-veïdors, si s’ha fet per transferència bancària serà suficient presentar el compte corrent. En resum, valdrà qualsevol prova però ha de ser de qualitat.

Quant de temps hi ha per posar una factura en l’ IVA suportat?

Quatre anys a partir del moment en que l’hem pagat ( en lloc del moment en que hem rebut la factura del règim general).

Si estic a Criteri de Caixa i rebo una factura rectificativa del meu proveïdor que no està en aquest criteri. En quina data he de tenir en compte aquesta factura?

Si està encara pendent de deduir s’ha de tenir en compte la data de la factura. Imaginem una factura d’un proveïdor per 1.000 euros rebuda a 31 de març. Si a 25 d’abril el proveïdor fa una rectificativa per 300 euros i només queda pendent 700 euros per pagar, aquesta factura rectificativa te valor el dia 25 d’abril (data de la factura) i per tant en la declaració del segon trimestre la tindré en compte. Si pago els 700 que queden el juliol, descomptaré l’IVA d’aquesta part en el tercer trimestre.

En els llibres d’IVA cal posar-hi alguna cosa més que fins ara?

Si, en llibre de factures emeses:

• Dates en que es cobra total o parcialment amb l’import cobrat en cada cas.

• El compte bancari o el mitjà de cobrament utilitzat que pugui acreditar el cobrament

parcial o total de l’operació.

En el llibre de factures rebudes:

• Dates en que es paga total o parcialment amb l’import pagat en cada cas.

• El mitjà utilitzat que pugui acreditar el pagament parcial o total de l’operació.

En cas d’optar pel Criteri de Caixa. Es pot fer un assentament resum amb les factures emeses?

En principi si seguint el criteri general de meritatge és a dir, la data de les factures. Ara bé, el

problema és que cal posar les dates de cobrament.

En les factures cal posar alguna cosa nova?

Si, les empreses que ho han sol·licitat hauran de posar a les factures i les còpies “Règim

especial del criteri de caixa”.

Quan s’ha de fer la factura?

S’hauran de fer en el moment en que s’ha venut el bé facturat o fet el servei excepte quan aquesta factura es fa a empresaris o professionals, llavors hi ha temps fins el dia 16 del mes següent.

Que passa si a l’empresa ha de fer concurs de creditors?

Es produeix la meritació de les quotes repercutides i neix el dret a deduir les quotes suportades pendent de pagament.

Exemple :

El 15 de gener l’empresa A , acollida al règim especial del criteri de caixa , lliura mercaderies a l'empresa B , en règim general de l'IVA , per import de 50.000 € el cobrament queda ajornat fins el dia 18 de maig.

El 25 de febrer del mateix any es dicta l’acte de declaració del concurs de l'empresa B. Quins efectes tindrà per a ambdues empreses ?

L'empresa A haurà d'incloure en la seva declaració del primer trimestre de 2014 l’IVA repercutit de la factura dels 50.000 € i l'empresa B ha deduir aquesta quota d'IVA suportat de 10.500 € en la declaració concursal del primer trimestre de 2014 .

Quina norma cal seguir en el cas que l’empresa tingui prorrata?

Per calcular la prorrata es seguirà la normativa del règim general de l’impost

TRACTAMENT COMPTABLE DEL NOU CRITERI DE CAIXA

Hem vist abans com és el nou registre d’IVA suportat i repercutit. A continuació exposarem una manera de comptabilitzar aquest nou règim per les empreses que utilitzen el sistema de partida doble.

En primer lloc hem de tenir en compte que les quotes d’IVA que fins ara posàvem en els comptes 472 i 477 les haurem de classificar en dos comptes, el primer per comptabilitzar la factura i el segon per fer-ho en el moment de la meritació (quan cobrem o paguem) i preparació de la liquidació. Aquests poden ser

1) 472. Hisenda pública, IVA suportat.

a) 4720. Hisenda pública, IVA suportat meritat (cobrat).

b) 4721. Hisenda pública, IVA suportat no meritat (factura).

2) 477. Hisenda Pública, IVA repercutit.

a) 4770. Hisenda pública, IVA repercutit meritat (pagat).

b) 4771. Hisenda pública, IVA repercutit no meritat (factura).

Anem a continuació a veure la comptabilització mitjançant uns,

EXEMPLES

La empresa A acollida al règim de caixa fa les següents operacions l’any 2014.

a) 20 de gener: compra mercaderies per de 10.000 euros sense IVA. El pagament es fa el 15 d’abril.

b) 22 de gener: compra mercaderies per 5.000 € sense IVA. Es paga al moment amb una transferència bancària.

c) 18 de febrer: ven mercaderies a una empresa no acollida al règim especial per 20.000 € sense IVA. Es cobrarà el 25 de març.

d) 20 de març: ven mercaderies a una empresa no acollida al règim especial per 18.000 € sense IVA. És cobra el 30 de maig.

e) 25 de març de 2014: Es cobra l’import de la venda del dia 18 de febrer.

f) Es comptabilitza la liquidació de l’IVA

IVA: 21%

a) 20 de gener

Compte. Títol Deure Haver

600 Compres de mercaderies 10.000

4721 HP., IVA suportat no meritat (21% x 10.000) 2.100

400 Proveïdors

12.100

Al comptabilitzar la factura el programa de comptabilitat haurà d’anotar la factures en el llibre de factures rebudes

b) 22 de gener

Compte. Títol Deure Haver

600 Compres de mercaderies 5.000

4720 HP., IVA suportat meritat (21% x 5.000) 1.050

400 Proveïdors

6.050

400 Proveïdors 6.050

572 Bancs 6.050

Al comptabilitzar la factura el programa de comptabilitat haurà d’anotar la factures en el llibre de factures rebudes posant al mateix temps la data de pagament, la quantitat pagada i el mitjà

c) 18 de febrer

Compte. Títol Deure Haver

430 Clients 24.200

700 Venda de mercaderies

20.000

4771 HP., IVA repercutit no meritat (21% x 20.000)

4.200

d) 20 de març

Compte. Títol Deure Haver

430 Clients 21.780

700 Venta de mercaderies

18.000

4771 HP, IVA repercutit no meritat (21% x 18.000)

3.780

e) 25 de març

Es cobra per transferència la venda del 18 de febrer

Compte. Títol Deure Haver

572 Bancs 24.200

430 Clients

24.200

4771 HP., IVA repercutit no meritat 4.200

4770 HP., IVA repercutit meritat 4.200

Com que s’ha cobrat la factura passem els 4.200 euros a IVA meritat

f) 31 de març

Fem la liquidació de l’IVA. Mirem primer els saldos dels comptes

Compte 472.1

2.100

Compte 472.0

1.050

Compte 477.1

4.200 4.200

3.780

Compte 4770

4.200

L’assentament serà

Compte. Títol Deure Haver

4770 HP., IVA repercutit meritat 4.200

4720 HP., IVA suportat meritat

1.050

4750 Hisenda pública creditora per IVA

3.150

Quedarà per liquidar al proper trimestre els saldos dels comptes 4721 que és de 2.100 euros i els 3.780 del 477.1

Albert Maspoch

Novembre de 2013