Interes simple y estadística básica
33
Serveis d´Atenció Comercial Gestió Económica i Financera Carles®
Transcript of Interes simple y estadística básica
Serveis d´Atenció Comercial
Gestió Económica i Financera
Carles®
Interes Simple
Que es l´interes? hi ha de diversos tipus, com: -‐ Quantitat de diners que s´abona com a contraprestació al prestec d´un
capital. -‐ Quantitat de diners que el comprador abona al comerciant en una
operació de pagament aplaçada. -‐ Contraprestacio que es dona per depositar una quantitat de diners durant
un temps en una entitat de crédit
Interes Simple
Definició: la contraprestació que s´ha de d´abonar al rebre le cesió de la disponibilitat d´un capital durant un temps determinat.
Interes = el preu dels diners
capital temps capital + interes
Càlcul de l´interes simple per poder calcular l´interes, cal coneixer una serie de
variables com: -‐ Capital -‐Temps -‐Tipus d´interes
i = (C*r*t)/100*k o tambe Cn=Co( 1+n*i)
C: capital r: redit (interes) t: temps
k: unitat de temps, que podra ser: 1 si “t” s´ha expressat en anys 12 si “t” s´ha expressat en mesos 360 si “t” s´ha expressat en dies (any comercial)
Calcul de l´interes simple
Hem de veure que el Cn sera igual a: Capital final = Capital + interes = Co + I
I de la formula original de l´interes que podem extraure?
-‐ El capital a posar. Co= -‐ El ratio o interes a aplicar. i o r= -‐ El temps que durara. t o n=
Descompte comercial
Que és el descompte comercial? Es la quantitat que es deixa de rebre, per rebre un capital abans del moment
acordat. Així doncs, el descompte comercial s´aplica al desplaçar una quantitat en el
temps, de un moment futur al present
Calcul del descompte comercial
Cal coneixer que: d=Cn-‐C0 Cn=N i que Co=E D= Cn*n*i
d: descompte N: nominal r: interes t: temps k: igual que el interes simple
Calcul del descompte comercial
Les variables s´aillen igual que l´interes simple Així doncs l´efectiu que ens donaran al descomptar sera igual a:
Efectiu = Nominal – descompte
La negociació
a) EFECTES EN GESTIÓ DE COBRAMENT. Librador: el cobrador Librado: el pagador Servei bancari per el que un banc es compromet a realitzar el
cobrament del nominal de la lletra de canvi mitjançant una transferencia amb el banc del lliurat.
La negociació
EFECTES EN GESTIÓ DE COBRAMENT -‐ El librador evita anar a casa del librado. (obligat per llei el
dia del venciment) -‐ El banc aplicara una comisió per el servei -‐ La propietat de la lletra no pasa en cap moment al banc. -‐ El banc sols ofereix un servei per la transferencia.
La negociació
b) NEGOCIACIÓ/DESCOMPTE D´EFECTES Operació financera mitjançant la que el librador rebra
l´efectiu de la lletra, es a dir nominal menys el descompte corresponent abans del venciment.
-‐ El librador obte una quantitat abans del venciment -‐ El banc aplica un descompte comercial. -‐ El descompte que aplica el banc es el bº per ells.
NEGOCIACIÓ/DESCOMPTE D´EFECTES
Librador banc librado
E = N - d N
- La lletra passa a mans del banc - El librador asumeix un possible deute si el librado no paga
Tècniques
Estadístiques
Conceptes bàsics
Variable: Quantitat o qualitat a estudiar en un proces estadistic. “X”
Observacions: Son les dades que representa la variable estudiada. “Xi”
Intervals: Son conjunts de dades entre dos limits, el inferior ( Li) i el superior (Ls).
La dificultat radica en veure si les dades son de l´interval o no. Així:
* ( Li –Ls * Li – Ls)
Conceptes bàsics
Marca de classe: Valor que representa cadascun dels intervals en que s´agrupen les observacions per poder realitzar calculs. “Ci”
Es sumen els limits i es divideix entre 2
Ci = (Li + Ls)/2
Conceptes bàsics Freqüencia: Nº de voltes que es repeteix cada observació.
Però distinguirem: -‐Freqüencia absoluta: : Nº de voltes que es repeteix cada observació
en termes absoluts. “ ni” -‐ Freqüencia absoluta acumulada: Suma de cada freqüencia
absoluta. “N”. -‐ Freqüencia relativa: Resultat de dividir la freqüencia absoluta
entre la suma de freqüencies. “fi” fi = ni / N
-‐ Freqüencia relativa acumulada: Suma de cada freqüencia relativa, mes les anteriors. “FI”. La seva suma ha de ser 1
Presentació de conceptes basics
Xi ni fi Ni Fi
Presentació de conceptes basics
Xi ni fi Ni Fi
MENU RESTAURANT DEMANDA CLIENT
1 13
2 21
3 32
4 11
5 18
6 12
Mesures cetrals
Estudiarem: la mitjana aritmetica, mediana i moda. • Mitjana aritmetica: Suma ponderada de tots els valors de la variable per les seves freqüencies relatives. El seu simbol es: i la formula:
Sabries calcular-‐la amb les dades de l´exercici anterior?
Xi * ni
Mesures centrals Estudiarem: la mitjana aritmetica, mediana i moda • Moda: Es el valor de la variable que mes voltes es repeteix, es
a dir, el que presenta una mojor freqüencia absoluta (ni). La seva anotació es Mo.
Xi ni
1 6
2 16
3 28
4 12
5 2
Mesures cetrals
Estudiarem: la mitjana aritmetica, mediana i moda. * Mediana: Es el valor central de la variable, es a dir, el que està
situat just al centre de la serie dividint aquesta en dues parts iguals. “ Me”
Xi ni
1 6
2 16
3 28
4 12
5 2
Xi ni
1 6
2 16
3 14
4 12
5 2
6 4
Amb intervals
• Cal calcular Ci (Marca de classe)
• Per calcular la Me:
• Per calcular la Mo:
Media Aritmética
(n) (N)
Mediana (n)
(N)
(ni)
(Ni-1)
Moda
(N) (n)
ni-ni-1
(ni-ni-1) (ni+ni-1) +
Amb intervals Xi ni fi Ni Fi Ci Ci * ni
0-‐5 6
5-‐10 18
10-‐15 26
15-‐20 21
20-‐25 12
25-‐30 3
Calcula les mesures centrals
Xi ni
1 9
2 18
3 32
4 25
5 8
Xi ni
0-‐5 9
5-‐10 18
10-‐15 32
15-‐20 25
20-‐25 8
25-‐30 2
Mesures de dispersió
Estudiarem: • El rang de la distribució • Desviació mitja • Variança • Desviació tipica Abans cal dir que es una desviació (di): La resta de cada valor que agafen les observacions de la variable (Xi) menys la mitja aritmetica.
Mesures de dispersió
• El rang de la distribució. (R) El seu objectiu es determinar entre quins dos limits s´observen els valors de la variable.
Xi ni
1 3
2 4
3 7
4 9
5 2
Rang= 4 (5-‐1)
Mesures de dispersió • Desviació mitja. (dm) 1.- Calculem les desviacions ( di) 2.- Apliquem la formula:
Xi ni /di/ /di/ * ni
1 3
2 8
3 14
4 6
5 1
ni
Mesures de dispersió
• Variança. ( σ2x ) – Mesura la dispersió
Formula: • Desviació tipica ( σx ) -‐ desviació que presenten les dades en
la distribució respecto de la mitjana aritmética
Es l´arrel quadrada de la variança.
Formula:
ni
ni
Mesures de dispersió Xi ni /di/ /di/2 /di/2 *ni
1 3
2 8
3 14
4 6
5 1
Calcula les mesures centrals i les de dispersió
Xi ni
1 5
2 10
3 16
4 8
5 2
6 15
7 12
