Per Sant Joan,foc a la corona, foc a la bandera, foc a espanya.

39núm.

juny de 2008

Publicació del Casal Independentista de Sants “Jaume Compte”

L’Insurgent no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels

articles que hi apareixen, i la seva opinióes veurà reflectida en l’editorial.

Edita Casal Independentista de Sants Jaume Compte

C/ Premià, 31, baixos 08028 SantsDipòsit legal B-71770-91

www.llibertat.com/jcompte

Sumari

S U M A R I

2 EDITORIAL

3-4 BARRI

5-8 PAÏSOS CATALANS

9-12 CULTURA POPULAR

13-16 LABORAL

17-18 INTERNACIONALISME

1

La bipolarització PSOE-PP de lespassades eleccions estatals, ens vaportar a un dels episodis contempora-nis millor aprofitats per l'esquerraindependentista en la nostra constantd'evidenciar el conflicte nacionalentre els Països Catalans i l'estatespanyol, i el conflicte social entreles classes dominants, en la figura dela monarquia, i les classes populars,en les persones de l'Enric i en Jaume.

Aquests dos últims militants deMaulets i Endavant respectivament, idavant d'un magistrat de l'AudiènciaNacional, van reconèixer ser elsautors de la crema del retr at delBorbó, durant una mobilització aGirona. Aquest fet aïllat, tant popular

E D I T O R I A L2

com la crema d'estanqueres a cadafesta major , va ser el detonant d'unacampanya entre el PP i el PSOE perveure qui era més espanyol, per veurequi era més monàrquic, en definitiva,la pugna pel vot espanyol, ranci i con-servador de cara a les eleccions.Davant d'aquesta ocasió, l'esquerraindependentista també va prendre laparaula i l'acció. La paraula per dirque els catalans no som espanyols ique els seus símbols d'imposició elshem de combatre, i l'acció, arreu delpaís, per demostr ar que el nostremoviment, no viu de declaracions ales portes del Parlament ni de conferències de premsa davant deperiodistes panxa agraïts. El nostre ésun moviment que fa allò que diu, quedemostra amb fets, les seves paraules.I els borbons van tornar a cremar perdotzenes, a les mobilitzacions desuport que es van estendre pel terri -tori.

Com ja és sabut, el judici, sota uncúmul d'irregularitats, va fallar con -demnar als independentistes a multeseconòmiques substitutives de presó, ipoc després fruit del recurs inter -posat, el tribunal, esbroncava el jutgede torn i n'ordenava repetir el judici,aquest cop, amb traductor a la sala endata 1 de juliol.

Doncs, si l'ocasió creada va ser aprofitada a consciència en el seumoment, no ens ha d'estranyar que sien el dia del Sant del Borbó, elsPaïsos Catalans tornen a encendrefogueres, no serà només fruit de lafesta més popular del país sinó quesegurament algú haurà començat altrecop a demostrar que els fets i lesparaules són per a nosaltres part de lamateixa cosa.

I és així com aconseguirem els nos -tres objectius, omplint de contingutcadascuna de les nostres paraules,sabent que la Independència no seràfruit de llibres escrits per a congres -sos interns de partit, i l'autodetermi -nació no serà fruit d'una recollida designatures, ni molt menys el socialisme serà conseqüència de laretòrica oblidada dels qui es creienrevolucionaris i ara evolucionen cap ala socialdemocràcia i el centre políticde la mà dels mossos d'esquadra. Elnostre és un projecte de trencamentamb el capitalisme i amb els estatsque ens ocupen, i això passa sensedreceres, per l'or ganització d e l esclasses populars, per l'autoafirmaciócom a rebels, per la desobediència ales seves estructures, i omplir dia adia amb fets les nostres paraules.

Fets... i paraules!

- Com va la celebració? Estr eneu novaimatge i vàreu fer un sopar...El canvi de disseny era necessari; renovar-se omorir. La nova maqueta ens facilita la feina. Amés, una bona presentació ens permet arribara més gent, que és un dels nostres objectius.D'altra banda, el sopar va permetre veure'ns enun ambient més relaxat i trobar-nos tota la gentque col·labora a La Burxa, ja que a vegadesentre nosaltres no ens coneixem...

- Quina valoració feu de la trajectòria?Sense ser triomfalistes, la valoració és moltpositiva. Que un mitjà de comunicació popu-lar i local, autogestionat i tirat endavant pergent no professional que no cobra ni un durocelebri els 10 anys de vida (i sense fallar ni unsol número) és emocionant. Estem parlant de120 mesos!!

- L'octubr e del 2006 va ser la celebraciódels 100 númer os i ara els 10 anys. Quinsnous reptes es plantegen per al futur? Buf! N'hi ha molts. Principalment, consolidarun col·lectiu redactor ampli. Això ens perme-tria moltes coses: millorar la qualitat dels con-tinguts, obrir noves vies de finançament,ampliar el nombre de pàgines... Segueixo?

- Tornant als inicis, què va ferdecidir enge-gar un projecte de comunicació popular deSants? Actualment només hi ha una persona que vaser present en el naixement de La Burxa. Larenovació de l'assemblea ha estat constant i elperfil dels seus membres ha variat. La Burxava néixer de l'entorn de l'okupació per donar aconèixer a la gent del barri una versió dels fetsque es tergiversava. Els “moviments socials”d'aquí necessitaven fer visible la seva feina,poder-la explicar als veïns i veïnes.

. En l'anomenada era de la informació,amb quines dificultats i avantatges ustrobeu per crear i fer difusió contraforma-tiva, sobretot si tenim en compte que quanva sorgir La Burxa l'ús d'Internet no esta-va estès?Internet i les càmeres digitals ens han facilitatmoltíssim la feina, ens han permès estalviarmolt de temps. D'altra banda, tot i que potsemblar que Internet és un competidor“deslleial”, és tot el contrari. La Burxa és elcomplement perfecte de la Xarxa perquè elformat diari ens permet apropar -nos a la gentgran, es pot llegir en qualsevol lloc, passa demà en mà...

B A R R I 3

10 anys BurxantA l'abril La Burxa sortia al carrer amb un format nou percelebrar el seu 10è aniversari. Nosaltr es ens volem sumara aquesta celebració volent conèixer a quins nous r eptesus enfronteu.

4 B A R R I

- Com us organitzeu per aconseguir quecada mes un nou númer o surti al carr er?Com es difon?Fem dues assemblees de redacció al mes, onentre totes decidim quins continguts tractaremi qui s'encarregarà d'escriure'ls. Després, lescoordinadores i coordinadors de secció elsediten, busquen les fotografies, resolen problemes... En cada Burxa hi ha més de 15col·laboradors, més la gent que s'ocupa de dis-tribuir-la, carretó en mà. Sense la tasca de dis-tribució, imprimir 5.000 exemplars de LaBurxa cada mes no serviria per a res!

- Com us arriba la informació que serànoticia a La Burxa?Els canals perquè ens arribi la informació sónclarament un dels punts a millorar .Normalment, estem a l'aguait del que passa albarri i després anem a buscar la informació.Altres vegades, no tan sovint com ensagradaria, hi ha gent que ens avisa de cosesque passen.

- Quins paràmetr es s'utilitzen a l'hora detractar aquesta informació?Intentem que surtin notícies que no tenencabuda en altres mitjans de comunicació, quesiguin crítiques i que reflecteixin les petiteslluites i fets quotidians que ens envolten. Amés, intentem tractar els continguts amb rigor,contrastant els fets, i diferenciar l'opinió de lainformació.

- Quina és la participació de les difer entsentitats, col.lectius i gent del barri?Cada Burxa compta amb la col·laboració depersones que, a títol individual o des de diferents entitats, hi escriuen, s'hi anuncien, ladistribueixen o ens donen informació. És l'exemple del Casal Independentista, que

escriu una columna cada dos mesos. La Burxano existiria sense aquesta retroalimentació

- Heu engegat una campanya perengrescar la gent que participi en el pr o-jecte, com està anant?Cada cert temps, La Bur xa viu una crisi departicipació. La feina és molt constant i, sentpoca gent, costa molt de tirar endavant i enscansem. Però bé, les crides a la participacióacostumen a tenir algun resultat.

- En el tema calés, com us ho feu per acon-seguir fer front a totes les despeses?Més del 40% del que costa cada Burxa (700euros!!!) el paga l'Assemblea de Barri amb elque s'obté de la Festa Major Alternativa. Laresta es cobreix amb la publicitat, les subscripcions i els Amics i Amigues de LaBurxa, una mena de subscripcions solidàriesque de moment no han tingut gaire èxit.Afortunadament, no hem de pagar caplloguer, ja que disposem d'un espai al CSACan Vies. Si no fos així, La Burxa seria unprojecte inviable.

- Motius per seguir burxant...El Calaix de les vies, les escoles gueto, lesobres de l'estació de Sa nts, l'a ssetjamentimmobiliari, l'Imma Moraleda... Però, també,l'Assemblea de Barri, el CasalIndependentista, la gent que ens llegeix, CanVies, la gent que col·labora en cada Burxa...

De part del Casal Independentista de Santsnomés ens queda dir-vos que estem decididesa compartir 10 anys més de lluita i resistènciaburxant a la vila de Sants.

P A Ï S O S C A T A L A N S 5

Quan el mal ve d'espanya .........

En Francesc Argemí, en Franki, és amic, estu-diant, t reballador, a ctivista d e m ovimentssocials i -des de fa dos mesos - conegut através de diferents mitjans de comunicació demasses pel seu empresonament després que esdugués a terme l'execució d'una sentència de2004 amb un judici ple d'irregularitats, comara les contradiccions dels testimonis de l'a -cusació i el fet de que no es va poder provar laparticipació d'en Franki, qui sempre es vadeclarar innocent dels fets que se li imputaven.

Uns fets que recordareu es remunten a la FestaMajor de Terrassa durant l'estiu de 2002, quanuna cercavila festiva que se celebrava unatarda de juliol, demanava la retirada de lesbanderes espanyola i europea del balcó de l'a -

juntament. Els crits contra la bandera espanyola al balcó de l'ajuntament egarenc vanacabar amb empentes i un esparrac a la ban -dera espanyola que no ha deixat ni un sol diad'onejar al balcó. Com ja sabeu, aquests fetsvan ser processats posteriorment amb el resul-tat d'un llarg procés judicial que finalitzava eldia 18 d'abril quan es va conèixer la desesti -mació del recurs presentat davant del tribunalconstitucional espanyol que ratificava la con -demna de dos anys i 7 mesos de presó. Duessetmanes abans havien aparegut diferents titu-lars a la premsa anunciant que a l'Estat espanyol hi havia desenes de milers de sentèn-cies pendents d'executar .......La del Franki noes va fer esperar: va arribar just 10 dies desprésde la negativa al darrer recurs judicial.

6 P A Ï S O S C A T A L A N S

No hi ha dubte que l'empresonament del joveterrassenc ha estat un episodi repressiu impor-tant per als moviments socials i per al conjuntde l'Esquerra Independentista.

Tanmateix, els anys d'experiència donen elsseus fruits i, cada vegada més, sabem optimitzar la creació d'una xarxa de solidaritati suport entre diferents col·lectius i personesque anys enrere hagués estat difícil d'imaginar.Les assemblees locals de suport en favor de lallibertat del Franki s'han estès al llarg del terri-tori i això ha generat que per diferents pobla -cions, ciutats, trams de carretera o cims demuntanyes es visualitzés un missatge clar iunificat: Llibertat per un company de lluita.

A banda dels nuclis locals -i tal i com s'ha feten d'altres ocasions- s'ha creat una assembleaunitària que, malgrat el desconcert i el nervio -sisme inicial, ha aglutinat i coordinat a person-es de diferents moviments socials i diversespoblacions geogràfiques de forma eficaç.Aquesta assemblea de campanya va néixerabans de l'empresonament i ha estat una einaamb una notable capacitat per or ganitzar imobilitzar accions que, com en d'altres oca -sions, ha estat clau per a la campanya i, també,per a l'enfortiment i la cohesió de diferentslluites que sovint caminen oblidant que for -men part d'un mateix espectre. Lluites quequan treballen conjuntament són conscientsque comparteixen formes, mitjans i finalitats.

En aquesta ocasió ha estat reclamar la llibertatsense condicions d'un company , en d'altresoposar-se a un pla urbanístic, a evitar ladestrossa del territori, a reivindicar la llibertatd'autodeterminació del nostre poble i dels quereclamin aquest dret. Així doncs, generaroposició sí, però també ce rcar propostes,

noves o velles formes també vàlides; en definitiva dissenyar i generar petits espais decontrapoder.

I és gràcies a aquesta dedicació de tantíssimespersones que s'ha fet ressò d'aquesta injustíciaa través de diferents fronts de lluita: col·lectiusd'estudiants d'universitats catalanes, sindicatscom la CGT, centres socials okupats, col·lec -tius anarquistes, or ganitzacions i col·lectiusindependentistes, o bé a través de diferentsmocions que a través de la CUP s'han presen-tat a molts ajuntaments catalans.

Així doncs, malgrat el cop repressiu, el movi -ment ha sabut respondre amb rapidesa, eficà-cia i coordinació. S'ha visualitzat un missatgepolític clar a molts racons dels PPCC, a diferents ciutats espanyoles i a d'altres indretsdel món on s'han distribuït informacions endiferents idiomes.

No cal dir que la campanya d'en Franki no s'haacabat i se segueix exigint la seva llibertatimmediata i absoluta a més de denunciar lacaducitat d'unes lleis franquistes que mantenen“l'ultraje a España” encara vigents.

Sabem que el cas del Franki no és un fet aïllatsinó que altres tribunals espanyols han impul -sat diferents sentències amb resultat demultes i embar gaments a d'altres acusats decremar banderes espanyoles arreu del PPCC.A l'espera de la repetició del judici per lacrema de fotos del Borbó durant la tardor del2007, us convoquem del 4 al 6 de juliol, enmotiu de la Festa Major de Terrassa, a novesmobilitzacions per reclamar la llibertat absolu-ta del nostre company i la retirada de tots elssímbols espanyols dels ajuntaments delsPaïsos Catalans.

Més de setanta-cinc entitats s'or ganitzen a laPlataforma Metropolitana Contra elsTransvasaments

L'oposició al transvasament de l'Ebre aBarcelona no només ha estat cosa de quatrepagesos, ni de ciutadans insolidaris de lesTerres de l'Ebre, com més d'un ha intentat fercreure. Aquí, a Sants, es va gestar laPlataforma Metropolitana Contra elsTransvasaments, un espai de lluita que no s'hadeixat de reunir i que va néixer amb l'objectiuclar de lluitar per tal d'evitar el transvasamentde l'Ebre i per fer entendre que calia avançarde veritat cap a una nova cultura de l'aigua.S'hi van adherir més de setanta-cinc col·lectiusde l'àrea metropolitana que tenien clar queatacar l'Ebre era atacar tot el país.

Quan el govern de Catalunya va comunicarque, per resoldre els problemes d'aigua del'àrea metropolitana de Barcelona, volia dur-hiaigua de l'Ebre, va saltar l'alarma roja a lesTerres de l'Ebre. Feia setmanes que els direc -tius de l'Agència Catalana de l'Aigua, seguintles consignes del conseller Baltasar, intentavenconvèncer el país que la millor solució era duraigua de la conca del Segre a l'àrea metropoli -tana. Però van haver d'oblidar aquesta opció de

cop i volta per recuperar el fantasma del trans-vasament de l'Ebre que havia defensat el PartitPopular. Encara que aquesta vegada no fos capal sud, sinó cap al nord, i que el govern deMontilla intentés de totes totes no fer servir laparaula transvasament, era el mateix. I aviat vaquedar clar, sobretot a les Terres de l'Ebre. Ésper això que l'oposició que s'havia fet sentircontra el govern espanyol quan el dirigia PP, esva reactivar. Però amb accions com tapiar laporta de la delegació del govern de Catalunyaa Tortosa, concentracions i manifestacions alterritori més afectat, no n'hi havia prou. És peraixò que els Jóvens de les Terres de l'Ebre vandemanar ajuda als col·lectius i movimentssocials de Barcelona i l'àrea metropolitana.

A través del correu electrònic els Jóvens del'Ebre van convocar una reunió, el 24 d'abril, alCentre Social de Sants. No és que demanessinajuda, sinó que veien que el transvasament noera només un atac al riu i al delta, sinó tambéa l'àrea metropolitana, una manera d'alimentar-ne el creixement gens sostenible, sense fre,sense tenir en compte la nova cultura de l'aiguaque tant havien venut en època electoral. Noera una convocatòria que hagués de caure en elbuit, perquè a Barcelona ja hi havia malestaren contra d'aquest projecte. Per això, a la

P A Ï S O S C A T A L A N S 7

La lluita contra eltransvasament, desde Barcelona

8 P A Ï S O S C A T A L A N S

primera reunió, i després de que els Jóvens del'Ebre expliquessin la situació del projecte perfer el transvasament i els detalls del decret quel'havia de fer possible, es va acordar organitzaruna resposta. Aquesta reunió, on es vaesbossar un manifest en contra del transvasa -ment, va ser l'embrió de la PlataformaMetropolitana Contra els Transvasaments(notransvasamentsbcn.blogspot.com).

Contràriament a allò que feien creure els gover-nants, no tothom de Barcelona veia necessariaquella obra pública, no tothom reclamava unasolidaritat mal entesa de les Terres de l'Ebre.Més de setanta-cinc col·lectius i or ganitzacionses van afegir a la Plataforma i van donar el seusuport al manifest, des d'associacions de veïns aagrupaments escoltes, passant per or ganitza-cions j uvenils, e ntitats e cologistes i p artitspolítics. La presentació pública de la Plataformaes va fer el 16 de maig al Col·legi de Periodistesde Catalunya i, encara que no va tenir tan ressòcom les notícies dels partidaris del transvasa -ment de l'Ebre, ningú no la va poder obviar. Erauna veu discordant, una esquerda al discurs ofi-cial que presentava els barcelonins com uns ciu-tadans assedegats que no veien cap alternativaque no fos drenar l'Ebre.

Al c ap d e d os di es, e l 1 8 d e m aig, l aPlataforma Metropolitana era a la manifesta -ció que es va fer a Amposta contra el transva-sament. No només protestaven els "insolida -ris" de les Terres de l'Ebre, tal i com s'haviaintentat fer creure, sinó que també hi eren elsciutadans de l'àrea metropolitana cansats depromeses electorals oblidades i d'un model deciutat que no és sostenible. Tothom qui es vamanifestar aquell dia a Amposta, ja fos de lesTerres de l'Ebre o de l'àrea metropolitana, teniaen comú la voluntat de que no es fes més malal riu ni al país.

Ara, les pluges del maig i del juny han fet atu-rar l'amenaça imminent del transvasament;com a mínim de moment. Amb els embassa -ments de la conca del Ter-Llobregat per sobredel 50% de la seva capacitat, el govern nopodia defensar-lo com una mesura d'emergèn-cia. Però els interessos econòmics que vanpressionar perquè es fes, no han desaparegut. Iel perill que s'acabi fent el transvasament,encara que sigui camuflat com una intercon -nexió entre dessalinitzadores, per exemple,tampoc. És per això que els membres de laPlataforma continuen actius i alerta.

Enric Borràs Abelló

C U LT U R A P O P U L A R 9

Sant Joan:una nit meravellosa

De les festes populars que durant l'anycelebrem, la revetlla de Sant Joan éssegurament la més estimada per tots itotes nosaltres. No hi ha dubte que laforma de gaudir -la és intensa i emoti -va. De petits, experimentant amb totamena de petar ds i anant a buscarmobles i altres andròmines per lafoguera. De joves, experimentant ambaltres substàncies, com l'alcohol, icomprovant si realment és la nit méscurta de l'any. I de grans, gaudint d'unbon sopar en família o amb la colla iballant al ritme de músicapatxanguera. És clar que hi ha qui espren seriosament la revetlla i realitzauna celebració completa i transversal.Hi ha un moment que és comú a totes

les edats. És quan ens quedemembadalits davant del foc, absortes,profunds. Les fogueres són la nostramanera de venerar el sol. Encenent-lesdurant el solstici, celebrem el momentde l'any en què el sol ha escalfat méstemps la terra. Un moment consideratmàgic, d'una ener gia especial. Totesles cultures han honorat el sol i elsseus estadis, i el foc n'ha estat l'ele -ment clau per excel·lència, segura -ment com a forma d'imitar i regenerarl'astre. La riquesa ritual i simbòlica de

la nit de Sant Joan és herència directadel saber popular , i beu de costums ipràctiques paganes. La pervivènciad'aquests ele ments allunya la f estad'una lectura exclusivament religiosa.L'Església va fer coincidir la data ambel naixement de Sant Joan Baptista, iva relacionar l'origen de les fogueresamb l'episodi de la “visitació” de laMare de Déu a la seva cosinaElisabeth (mare de Joan, cosí deJesús).1 Tot i això, no ha aconseguitintegrar del tot la festa dins l'imaginaricristià. De fet, des de la jerarquiacatòlica mai s'ha vist amb bons ulls.Des de 1917 va deixar de ser una festade precepte2 i durant el franquisme esprohibiren les revetlles populars.

Foc purificadorEl foc té un valor renovador. Es cremaallò antic o allò que no volem, i el fumpurifica l'aire i també l'esperit. Alvoltant del foc es ballen danses, sovintper fer-lo més viu amb al moviment del'aire, i es salta per damunt seu, estrepitgen les brases o les cendres ambun objectiu de regeneració. Els focsartificials i la pirotècnia formen partdel ritual: són fruit de l'evolució delsrudimentaris enginys amb els que elsnostres avantpassats passaven larevetlla.

Nit màgicaLa nit de Sant Joan es relaciona tambéamb altres elements. És un momentúnic per a collir herbes remeieres, jaque arriben al seu màxim potencialguaridor. Les aigües prenen tota menade virtuts: estirar-se un damunt la

“El foc té un valor renovador. Escrema allò antic o allò que no volem,

i el fum purifica l'aire i també l'esperit”

1 0 C U LT U R A P O P U L A R

C U LT U R A P O P U L A R 1 1

rosada enforteix el cos i embelleix lapell, banyar -se al mar en tocar lesdotze campanades conserva la salut(“bany de Sant Joan, salut per totl'any”), rentar mals i ferides al punt demitjanit fa que millorin. Resulta unbon moment per a l'enamorat, tant elplatònic (saltar set vegades la foguerafa que el teu amor sigui correspost)com pel realitzat (“per Sant Joan fes -teig, per Sant Josep bateig”). També ésla nit en què hom pot veure amb mésfacilitat tots els éssers fantàstics: nyi -tus, dones d'aigua, joanets, cucales,gambutzins, llufes, pertenidors, ferams, males bèsties, pixarelles,fumeres...

Quatre respostes bàsiques per lluir-nosdurant el sopar de Sant Joan

És corr ecte dir “verbena de SantJoan”?Tant o més correcte que revetlla. Defet, la verbena o berbena és la plantaque a ntigament c ollien l es p arellesd'amants la nit de Sant Joan cercantamor i felicitat. Els romans ja sortien abuscar-ne tot creient que proporciona -va riqueses i ventura a qui l'havia.

Si el solstici és el 21 de juny , per quèel celebrem la nit del 23?Sense estris especialitzats, no podemsaber que la nit més curta és la del 21de juny. Antigament es guiaven pel quel'ull humà percebia, celebrant-ho el 23a la nit. En avançar la ciència i certi -ficar l'equívoc, es decidí preservar elcostum ritual. El mateix trobem pelNadal i el solstici d'hivern.

1 2 C U L T U R A P O P U L A R

Per què és considerada la festa delsPaïsos Catalans?Vagis on vagis, se celebra el Sant Joand'una manera molt especial. La baixa -da de falles i la crema de rodes alPirineu, les Fogueres d'Alacant,Benavarri o Xàbia, la festa de SantJoan a Ciutadella, els bujots3 de Maóen són alguns exemples, per noesmentar les milers de verbenes ques'hi realitzen, autèntiques festes comu-nitàries, de caràcter col·lectiu i socia-litzador. La flama del Canigóarrodoneix la resposta.

D'on ve la tradició de la flama delCanigó?Antigament, damunt dels cims mésemblemàtics s'encenien fogueres elsdies assenyalats. El dia 22 s'encén unaal cim del Canigó i, des de 1966, gentdel món excursionista i catalanistas'encarrega de fer a rribar la f lamaarreu dels territoris de parla catalana.Prové d'una iniciativa encetada el1955 p er l 'excursionista n ord-catalàFrancesc Pujade.

1Ambdues van acordar anunciar elsseus parts amb l'encesa d'una foguera.2Festa de precepte: dia en què elscatòlics són obligats a oir missa i a nofer treballs servils.

3Ninots semblants als espantalls delcamp que es cremen a la foguera i quesovint tenen caràcter satíric i burlesc.

Roger Sánchez Amat

El passat 25 de maig es va dur a termela primera trobada de col·lectius deSants, que duia com a títolRevolucionant el barri.

La jornada va transcórrer en un dia depluja i això va fer que totes les activi -tats es desenvolupessin a l'interior del'auditori de les Cotxeres.

Durant tot el dia s'hi van poder veureles parades dels col·lectius que con -formen l'Assemblea de barri de Sants(ABS), es van intercanviar objectes almercat d'intercanvi i es va poder fer lasol·licitud d'apostasia que ha impulsatel col·lectiu Nosaltres Marxem.

Al matí es va presentar un llibre (Mésde 10 anys revolucionant el barri) edi-tat per l'ABS i que en breu veurà lallum. Després del dinar de germanorel torn va ser de l'intercanvi d'exper -iències entre les santsenques i altresbarris de la ciutat i pobles de l'àreametropolitana.

Primera trobada de col.lectiusdel barri de Sants

El negoci rodó de lespersones

L A B O R A L 1 3

Cada vegada més podem descriur e l'abast de l'atenciósocial com un negoci r odó. Els conceptes de pobr esa,exclusió, immigració, gènere, infància, joventut, dependèn-cia o discapacitat, entr e d'altres, han estat sempr e en elsprogrames electorals de la socialdemocràcia que s'ha dotatd'una política assistencial que el liberalisme sempr e ha situat en la beneficència. I segurament la r ealitat de lasituació ens hauria de convèncer que la política social d'unai altra ha estat igual de perversa per la gent i de lucrativa pera les empreses.

1 4 L A B O R A L

El passat dilluns 9 de juny de 2008 a lasecció d'Economia de “El Punt” publica -va les opinions de la principal experta eneconomia de l'envelliment dels EstatsUnits, Doctora Mary S. Furlong, en quèassegurava que l'envelliment de lapoblació representava l'oportunitat mésgran de mercat que hi ha al món.

La Doctora Furlong feia una conferènciaa Donosti per presentar la seva empresaespecialitzada en la recerca i desenvolu -pament de productes adreçats a la gentgran i a la gent discapacitada i que comp-ta amb un pressupost de 50 milions d'eu -ros per investigar en aquest camp.

En el mateix article es feia esment del'evolució demogràfica de la UnióEuropea i que el 25% de la poblacióeuropea a l'any 2020 tindrà més de 65anys. Molta gent que necessitarà pro-ductes i serveis que la Doctora Furlong ialtres col·legues seus ja estan investigantcom oferir-los.

A la vegada “La Burxa” d'aquest mes dejuny de 2008 podem trobar una interes -sant entrevista a la presidenta del comitèd'empresa d'una residència geriàtrica delbarri de les Corts en la què ens exposa lespèssimes condicions de treball que elsector de la dependència té actualment.La precarietat que es dóna en el sectorgeriàtric és la mateixa que pateix trans -versalment tot el món laboral de l'acciósocial.

Us recomano l'entrevista per conèixer deprimera mà la situació però crec que lasolució del sector i de les condicions de

treball no l'ha trobaran únicament en elconveni català com la companya entre -vistada proposa. De convenis provincialsi autonòmics precaris n'hi ha.

Un dels grans problemes dels serveissocials oferts i de la definició de la políti-ca social desenvolupada per lasocialdemocràcia governant des de lasegona restauració borbònica ha estat laseva aposta per la subcontractació deserveis.

Quin sentit té que les residències geriàtriques propietat dels ajuntaments i

de la Generalitat en molts casos siguingestionades per empreses privades? Quinsentit té que les AMPA contractin elsserveis de monitoratge dels menjadors iles activitats extraescolars a empresesprivades? Quin sentit té que els pisostutelats de persones discapacitades siguingestionats per empreses privades?

L'únic sentit que puc utilitzar perdescriure aquesta situació no és el sentitcomú sinó el sentit de negoci i el dinerfàcil.

Una retallada de diners invertits en elsserveis socials per part de l'administració

“Quin sentit té que les residènciesgeriàtriques propietat dels ajunta-ments i de la Generalitat en molts

casos siguin gestionades perempreses privades?”

de torn que subhasta la gestió i no ha depreocupar-se de la gestió de personal nide la gestió dels usuaris/es. Una retalladade sous destinats per l'empresa que ges -tiona el servei que es dedica a pressionara la baixa el conveni col·lectiu per tenirun marge de benefici que ha rebaixat enla subhasta.

La propera vegada que passeu per uncentre cívic pregunteu-ho al personal siformen part de l'Ajuntament deBarcelona. La resposta serà negativa. Lagestió en el millors dels casos serà quesón plantilla d'una associació com seriael cas de les Cotxeres de Sants o delPoliesportiu de l'Espanya Industrial enque gestiona el Secretariat d'Entitats. En

els pitjors dels casos empreses queoperen a Barcelona com PROGESS,QSL, SET i TRIA, etc.

La diferència bàsica de l'oferiment delsserveis socials per part dels governs liberals i dels governs socialdemòcratesha estat la forma però no en el fons ja queles dues s'han avingut a la lògica delnegoci que totes aquestes activitatsgeneren.

Així els governs socialdemòcrates com-pacten tota la seva política social (exem -

ples serien la llei pel dret a l'habitatgecatalana o la llei de la dependènciaestatal) i encaixen el valor de la partici -pació de les or ganitzacions del tercersector o sector de l'economia social queesdevenen les prestadores de serveis delsdrets ator gats des de les lleis davant laciutadania.

Si reflexionem un instant sobre la noticiaapareguda “El Punt”, ens adonarem quel'economia capitalista sempre està al'aguait de béns i serveis que generinnegoci. No dubto de la utilitat que elsproductes que la Doctora Furlong i laseva empresa i d'altres empreses puguinoferir en un futur proper però sí qued'una necessitat so cial se'n pugui fernegoci.

Nosaltres, des de l'Esquerra(Independentista més exactament) estemd'acord que sobre les persones sigui en la

L A B O R A L 1 5

“Quin sentit té que les residènciesgeriàtriques propietat dels ajunta-ments i de la Generalitat en molts

casos siguin gestionades perempreses privades?”

seva condició laboral com en la sevacondició social no pot haver una llibertatd'empresa i una economia de mercat quesitua la persona fora del centre de l'acciósocial.

Des de l'Esquerra Independentista hemde ser capaços de proposar que, amb l'ar-ribada del nostre govern, gestionareml'acompliment dels drets socials i això hofarem proposant polítiques de recerca,desenvolupament i innovació, proposant

polítiques de prestacions socials, pro -posant polítiques de serveis, etc.

De drets i de fets perquè en els fets gua-nyarem la batalla.

Marc Faustino i VidalSoci del Casal i militant de la Intersindical-

CSC www.intersindical-csc.cat.

1 6 T R E B A L L

L'Assemblea de Joves de Sants fem 4anys i ho volem celebrar amb diversesactivitats el dissabte 5 de juliol. Sónmoltes les cares que han passat perl'assemblea al llarg d'aquests anys. Entretotes hem aconseguit construir uncol·lectiu amb il·lusió per treballar desde la base i fer arribar el nostre discurs al'entorn més proper i estimat: Sants.

Aquest darrer any hem centrat la nostraactivitat en les dues campanyesnacionals de la CAJEI. La primera técom a finalitat treure la simbologia fei-xista dels nostres carrers, extraient lesplaques franquistes del 'Ministerio devivienda' i denunciant, tant la presènciade monuments i noms de carres ambclara connotació feixista, com també lade certs edificis i banderes opressorescap al nostre poble. La segona campanyaestà centrada en l'especulació i la defen -sa del territori, la nostra feina es concre -ta en penjar pancartes que denuncien els

espais subjectes de l'especulació i encol·laborar i impulsar les assemblees encontra de l'especulació ja existents albarri. En aquest sentit, des del'Assemblea de Joves de Sants creiemnecessari aglutinar esforços i treballarcolze a colze amb els altres col·lectiusdel barri, per tal d'aconseguir que elmàxim nombre de joves desenvolupinun esperit crític a l'actual model socio-econòmic i la capacitat de construiralternatives

L’Assemblea de Joves de Sants ja ha fet 4 an ys

I N T E R N A C I O N A L I S M E 1 7

La fosca realitat actual que s'està vivint a l'ori-ent mitjà té clares arrels històriques, i una visi-ta al passat pot ajudar a il·luminar què s'amagarere les destructives polítiques d'Israel tant aPalestina com al Líban.

El sionisme arribà a Palestina a finals dels.XIX com un moviment colonialista motivatper un impuls nacional. La colonització dePalestina s'ajustava molt bé als interessos ipolítiques de l'Imperi Britànic, en la vigília dela I Guerra Mundial. Amb el suport de la GranBretanya, el projecte de colonització s'ex -pandí, i esdevingué una presència sòlida en elterritori després de la guerra i amb l'establi -ment del mandat britànic a Palestina (entre1918 i 1948) .

Mentre tenia lloc aquesta consolidació, la soci-etat indígena experimentà, com altres societatsen la resta del món Àrab, un fort procés de

conformació d'una identitat nacional. Peròamb una diferència: mentre la resta del mónÀrab donava forma a la seva identitat políticaa través de la lluita contra el colonialismeeuropeu, a Palestina el nacionalisme significa-va l'afirmació de la pròpia identitat col·lectivaalhora contra el colonialisme britànic explota -dor i contra el sionisme expansiu. Això cul-minà en revolta el 1936 tant contra Londrescom contra l'expansiu projecte colonitzadorsionista. La revolta no aconseguí apartar elmandat britànic de la política que s'haviadecidit ja el 1917. El secretari d'exteriorsbritànic, Lord Balfour, havia promès als líderssionistes que la Gran Bretanya ajudaria el seumoviment a construir una pàtria per al “poblejueu” a Palestina.

A mesura que la resistència al colonialismes'enfortia, el liderat Sionista s'anà convencentque només amb l'expulsió total dels palestins

Com israel es va fundar en la neteja ètnica

1 8 I N T E R N A C I O N A L I S M E

podrien ser capaços de crear un estat per aells sols. La preparació per implementar lesfites de creació d'un estat i supremacia ètnicas'accelerà després de la II Guerra Mundial.Per a ls b ritànics, e l p aís p erdé l a s evaimportància estratègic a una vegada fore nexpulsats de l'Índia, i decidí traspassar laqüestió de Palestina a les Nacions Unides(NU) el febrer de 1947. Palestina fou elprimer conflicte en el qual se'ls demanava demediar d'una manera significativa.

Les NU en donaren una solució pro-sionista.El primer obstacle fou que, en la mesura queels palestins reclamaven ser tractats com qual-sevol altre moviment nacional Àrab, espe-raven que la comunitat internacionalreconegués, sense cap condició, el seu naturaldret al territori i, en conseqüència, boicotejarenel procés. Les NU ho ignoraren i el comitèespecial que nomenà per a la qüestió, l'Unscopinicià converses únicament amb el lideratgeSionista. A finals de novembre de 1947, lesNU proposaren dividir Palestina en dos estatspràcticament iguals en espai territorial. Elsjueus només eren un terç de la població cap al1947. El rebuig categòric palestí d'acceptaraquest tracte, recolzat per la Lliga Àrab, per -meté als dirigents sionistes planejar amb curael següent pas. Entre febrer de 1947 i març de1948, el pla final per a la neteja ètnica va serenllestit.

La direcció sionista definí el 80% de Palestina(Israel avui sense la Ribera Occidental -Cisjordània-) com l'espai per al futur estat.Aquesta era una zona on vivien un milió depalestins al costat de 600.000 jueus. De marçde 1948 fins al final d'aquell any , 750.000palestins foren expulsats, 531 pobles i vilesvan ser destruïdes i 11 barris urbans demolits.

La guerra de juny de 1967 permeté a Israelprendre el restat 20% de Palestina. Aquestaocupació, tanmateix, derrotà d'alguna manerala ideologia ètnica del moviment Sionista. Elfet que es deixés fer a Israel fàcilment el 1948,sense condemna per la neteja ètnica que vacometre, l'encoratjà a la neteja ètnica de300.000 palestins més de la Ribera Occidentali la Franja de Gaza. Però al juny de 1967 laguerra va ser massa curta -sis dies-, i la comu-

nitat internacional estava massa alertada. Lasocietat palestina més experimentada. Així,Israel va haver de quedar-se amb un gran nom-bre de palestins sota el seu control i no vapoder completar “la feina”.

El Moviment Nacional Palestí cresqué altravegada en la forma de l'Or ganització perl'Alliberament de Palestina (OAP) i encara queno alliberà ni un pam de Palestina, va tornar asituar el cas palestí i la Nakbah (catàstrofe) de1948 en el centre de l'atenció pública mundial.

Publicat al Socialist Worker Online , el 29 de juliol de2006, traduït per La Fàbrica

Ilan Pappe