Document per a lorganitzaci i el funcionament dels centres de titularitat privada deducaci infantil i primria i deducaci especial Text complet

Curs 2010-2011

Resoluci de 15 de juny de 2010 per la qual saprova el document per a lorganitzaci i el funcionament dels centres de titularitat privada deducaci infantil i primria i deducaci especial per al curs 2010-2011 El document per a lorganitzaci i el funcionament dels centres privats deducaci infantil i primria i deducaci especial per al curs 2009-2010 constitueix un recull, elaborat per acumulaci en anys successius, que sha demostrat dutilitat per als centres, tant pel seu contingut com per les facilitats daccs telemtic. Aquesta utilitat, basada en la sntesi ordenada dorientacions i recordatoris de diversos continguts de la normativa dabast general, es vol mantenir i, si escau, millorar, amb vista al curs 2010-2011. L'entrada en vigor de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, ha actualitzat els referents per a l'organitzaci i el funcionament dels centres. Tanmateix, en el moment d'emetre aquesta resoluci no ha entrat en vigor la normativa de desplegament de la Llei d'educaci. Per aquesta ra, lannex daquesta resoluci incorpora, entre altres, els apartats en qu shan introdut les modificacions de contingut derivades directament dels preceptes de la Llei d'educaci que shan considerat imprescindibles dacord amb el marc normatiu actualitzat. A mesura que entri en vigor la normativa de desplegament de la Llei deducaci, i singularment en all que faci referncia a lautonomia dels centres educatius, el document que saprova per aquesta resoluci shaur dentendre en el marc del desplegament normatiu esmentat. Com en anys anteriors, es mant laccs telemtic a la globalitat del document resultant de la fusi del document del curs anterior amb les modificacions que ara saproven. En conseqncia, RESOLC: 1. Per a lorganitzaci i el funcionament dels centres de titularitat privada deducaci infantil i primria i deducaci especial, en el curs 2010-2011 s daplicaci el document aprovat per la Resoluci de 29 de maig de 2009 per al curs 2009-2010, amb les modificacions de contingut que sestableixen a lannex daquesta resoluci, sens perjudici de les correccions formals i de les altres actualitzacions que, per ra de normativa superior, sn pertinents. 2. El text nic del document refs que ser vigent en el curs 2010-2011 es publica a la pgina web del Departament dEducaci (www.gencat.cat/educacio), tot indicant els apartats que han experimentat modificacions de contingut. Els titulars dels centres privats concertats han de facilitar-hi laccs als diferents sectors que integren la comunitat educativa del centre. Barcelona, 15 de juny de 2010 M. Dolors Rius i Benito Secretria general

Organitzaci i funcionament dels centres de titularitat privada deducaci infantil i primria i deducaci especial per al curs 2010-2011 Text complet

I. Organitzaci general del centre Novetat .................................................................. 4 1. Consolidaci de la llengua catalana, i de l'occit d'Aran si escau, com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic Novetat.......... 5 2. Integraci escolar i social de l'alumnat: el centre acollidor ..................................... 7

2.1. Foment de l'educaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia ...... 7 2.2. Promoci de l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci..................... 9 2.3. Convivncia i xit escolar. Projecte de convivncia ...................................... 10 2.4. Centre educatiu i entorn: l'educaci comunitria ........................................... 11

2.4.1. Pla catal d'esport a l'escola (PCEE) ..................................................... 12 3. Atenci a les necessitats educatives de l'alumnat................................................ 13

3.1. Acci tutorial Novetat .................................................................................. 13 3.2. Atenci a la diversitat..................................................................................... 14

3.2.1. Comissi d'atenci a la diversitat............................................................ 14 3.2.2. Plans individualitzats Novetat .............................................................. 14

3.3. Atenci a l'alumnat amb necessitats educatives especials Novetat ........... 15 3.3.1. Unitats de suport a l'educaci especial (USEE)...................................... 16 3.3.2. Escolaritat compartida entre centre ordinari i centre d'educaci especial................................................................................ 17

3.4. Atenci a l'alumnat nouvingut ........................................................................ 18 3.4.1. Acollida i integraci ................................................................................. 18 3.4.2. Aula d'acollida......................................................................................... 19 3.4.3. Adaptacions del currculum per a l'alumnat nouvingut............................ 20 3.4.4. Avaluaci de l'alumnat nouvingut............................................................ 21 3.4.5. Professorat tutor de l'aula d'acollida ....................................................... 21 3.4.6. Incorporaci d'alumnat procedent de sistemes educatius estrangers .... 22

3.5. Atenci a l'alumnat que pateix malalties prolongades ................................... 22 3.6. L'educaci bsica als centres d'educaci especial Novetat ....................... 22

4. Programes educatius Novetat ........................................................................... 26 5. Avaluaci de centre .............................................................................................. 28 6. Programaci general anual del centre.................................................................. 29 7. Programacions didctiques Novetat .................................................................. 29

II. Organitzaci del currculum...................................................................................... 31 8. Normativa d'aplicaci Novetat ........................................................................... 31 9. Aspectes prioritaris ............................................................................................... 31

9.1. Competncies bsiques. Proves d'avaluaci Novetat ................................ 31 9.2. Educaci infantil Novetat ............................................................................ 32 9.3. Educaci primria Novetat.......................................................................... 33

10. Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement............................................. 33 10.1. La planificaci de ls de les tecnologies per a laprenentatge i el coneixement: el Pla TAC de centre ...................................................................... 34 10.2. Projecte eduCAT 1x1 Novetat .................................................................. 34

11. Ensenyament de la religi .................................................................................. 35 12. Avaluaci i promoci de l'alumnat Novetat ...................................................... 36

III. Organitzaci del curs ............................................................................................... 37 13. Calendari escolar................................................................................................ 37 14. Horari del centre ................................................................................................. 37 15. Horari de l'alumnat.............................................................................................. 37

IV. Aspectes generals................................................................................................... 39 16. Recollida de dades a efectes estadstics Novetat ........................................... 39 17. Drets i deures de l'alumnat relacionats amb la convivncia escolar................... 39

2

18. Igualtat d'oportunitats per a nens i nenes ........................................................... 40 19. Llibres de text Novetat ..................................................................................... 41 20. Beques i ajuts ..................................................................................................... 42 21. Seguretat i salut.................................................................................................. 42

21.1. Plans d'emergncia ..................................................................................... 42 21.2. Farmaciola ................................................................................................... 42 21.3. Prevenci del tabaquisme i de l'alcoholisme ............................................... 43 21.4. Control de plagues....................................................................................... 43

22. Alumnat: s d'imatges, publicaci de dades de carcter personal i de material que elabora Novetat............................................................................................... 44

22.1. Correu electrnic XTEC dels centres educatius i del professorat Novetat45 23. Collaboraci i participaci de les famlies. Carta de comproms educatiu......... 45

23.1. Marc general de collaboraci i participaci de les famlies......................... 45 23.2. Carta de comproms educatiu Novetat ..................................................... 47

V. Formaci permanent del professorat ....................................................................... 49 24. Plans de formaci de zona Novetat................................................................. 49 25. Accs a biblioteques i museus ........................................................................... 50

VI. Referents normatius ................................................................................................ 51 A. Annexos ................................................................................................................... 55

A.1. Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Annex 1 .......... 55 M. Models ..................................................................................................................... 69

3

I. Organitzaci general del centre Novetat

Lorganitzaci general del centre educatiu ha de concordar amb els principis rectors del sistema educatiu establerts a larticle 2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci i ha de regir-se pels objectius educatius prioritaris de millora de resultats educatius i increment de les condicions dequitat amb qu el centre els aconsegueix, en benefici de la cohesi social.

Dacord amb la Llei deducaci, cada centre estableix en el seu projecte educatiu les fites que, progressivament, esdevenen objecte dacci prioritria de la instituci escolar. Aquestes fites han destar alineades amb els objectius prioritaris del sistema educatiu esmentats en el pargraf anterior i poden generar estratgies a curt o mitj termini, dacord amb laplicaci del projecte de direcci, si escau. Les programacions generals anuals dels centres expliciten les actuacions que es duen a terme cada curs escolar en relaci amb aquestes prioritats.

En el moment en qu entri en vigor, el decret dautonomia dels centres educatius, actualment en tramitaci, esdevindr el marc normatiu reglamentari en qu sha dordenar la presa de les decisions que han dadoptar els rgans competents de cada centre per tal de donar compliment al que sindica en el pargraf anterior.

Prioritats generals

En el marc dels objectius prioritaris del sistema educatiu, els centres han de vetllar especialment per millorar i, si escau, consolidar i mantenir els aspectes segents:

Lescolaritzaci inclusiva de lalumnat atenent des dun plantejament global del centre les seves necessitats educatives i prioritzant, sempre que sigui possible i adequat, la mxima participaci de tot lalumnat en els entorns escolars ordinaris.

Ls de la llengua catalana com a llengua daprenentatge i de comunicaci en les actuacions docents i administratives del centre. Limpuls dun projecte educatiu plurilinge en el qual el catal, com a eix vertebrador, sarticuli de manera coherent amb lensenyament de les altres llenges i la resta del currculum.

El desplegament de lorganitzaci, objectius i continguts de les rees del currculum, que ha de tenir com a finalitat central el desenvolupament de les competncies bsiques en lalumnat, que comporta, entre altres qestions:

o Lassoliment per tot lalumnat dun bon nivell de comprensi lectora, dexpressi oral i escrita, dagilitat en el clcul i en la resoluci de problemes i dautonomia en laprenentatge.

4

o Limpuls de laprenentatge de les llenges estrangeres, avanant en experincies dintroducci de la llengua estrangera al parvulari i ds de la llengua estrangera en continguts drees no lingstiques, dacord amb el projecte educatiu del centre.

o La integraci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) en el procs densenyament i aprenentatge i en lavaluaci de les diferents rees del currculum.

La integraci en els processos densenyament i aprenentatge de continguts vinculats a la coeducaci, la ciutadania, la convivncia, leducaci ambiental, la salut, la comunicaci audiovisual, laccs a la informaci i el gust per la lectura, dacord amb el projecte educatiu del centre.

La coordinaci entre el professorat de parvulari i primria i el de primria i secundria per afavorir la coherncia del procs educatiu i la millora dels aprenentatges dels alumnes.

Aix mateix, cada centre ha de formular una carta de comproms educatiu amb les famlies. En aquesta carta sexpressen els compromisos que cada famlia i el centre savenen a adquirir per garantir la cooperaci entre les accions educatives dambdues parts en un entorn de convivncia, respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les activitats educatives. El Departament d'Educaci posa a disposici dels centres orientacions amb relaci a la carta de comproms educatiu.

El projecte educatiu del centre i, si escau, el projecte de direcci orienten la programaci general anual, que ha de precisar les actuacions per a la implementaci de les prioritats anteriors.

1. Consolidaci de la llengua catalana, i de l'occit d'Aran si escau, com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic Novetat

Per assegurar la consolidaci de la llengua catalana, i de l'occit d'Aran si escau, com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge, el projecte lingstic de qu han de disposar els centres en el si del seu projecte educatiu, dacord amb el ttol II de la Llei deducaci, sha dajustar al que estableixen els articles 10, 11 i 16 de la Llei i, en particular, ha de:

Establir ls de la llengua catalana (i quan escau, de larans), en tant que llengua prpia de Catalunya, com a llengua vehicular i d'aprenentatge a emprar normalment en totes les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites, exposicions del professorat, material didctic, llibres de text i activitats d'aprenentatge i d'avaluaci, aix com reunions, informes i comunicacions.

5

Establir pautes d's lingstic favorables a la llengua catalana per a tots els membres de la comunitat educativa i garantir que totes les activitats administratives i les comunicacions entre el centre i l'entorn siguin en llengua catalana o en arans, sens perjudici que s'arbitrin mesures de traducci en el perode d'acollida de les famlies de l'alumnat nouvingut.

Explicitar en el projecte lingstic el tractament de les llenges oficials i estrangeres en el currculum.

Organitzar en el primer cicle de l'educaci primria l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en catal i introduir la llengua castellana al primer curs del cicle inicial a nivell oral per arribar, al final d'aquest cicle, a transferir al castell els aprenentatges assolits.

Configurar en una sola rea les dues llenges oficials a Catalunya a fi d'evitar repeticions i afavorir la transferncia d'aprenentatges entre elles, tot preveient que les estructures lingstiques comunes, que es faran en catal, serveixin com a base per a l'aprenentatge de les dues llenges. Per fer-ho possible, les hores de les rees de llengua establertes en l'annex 3 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci primria, es podran distribuir entre els cicles de l'etapa, respectant la seva assignaci horria global.

Preveure que lassoliment de la competncia comunicativa lingstica, com a base de tots el aprenentatges, s responsabilitat de totes les rees del currculum.

Garantir que les metodologies i els agrupaments de l'alumnat afavoreixin les interaccions per millorar l'aprenentatge i l's de la llengua catalana, i potenciar activitats d's de la llengua no directament relacionades amb l'activitat ordinria dels centres.

Ajustar l'enfocament metodolgic de l'ensenyament i l'aprenentatge de les llenges catalana i castellana a la realitat sociolingstica de l'alumnat del centre.

Incorporar la possibilitat d'impartir continguts d'rees no lingstiques en castell o en una llengua estrangera o, alternativament, utilitzar aquestes llenges en la realitzaci d'activitats previstes en la franja horria de lliure disposici. Aquestes hores comptaran com a curriculars de les respectives llenges. A efectes del compliment dels horaris mnims de cada llengua, es computa la suma de les hores assignades especficament a cada llengua ms les hores d'estructures lingstiques comunes que s'estableixen en l'annex 3 del decret abans esmentat, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci primria. En tot cas, els llibres de text i material didctic usats seran en llengua catalana.

6

Tenir com a objectiu fonamental que tot l'alumnat assoleixi una slida competncia comunicativa i que en acabar l'educaci obligatria pugui utilitzar normalment i correcta les dues llenges oficials (o, en el cas de la Vall d'Aran, les tres llenges oficials) i comprendre i produir missatges orals i escrits en les llenges estrangeres que el centre hagi determinat en el seu projecte lingstic.

Assegurar que els infants els pares, mares o tutors dels quals sollicitin que els seus fills o filles rebin l'ensenyament en llengua castellana en el primer ensenyament, siguin escolaritzats en aquesta llengua mitjanant atenci i suport material individualitzats (article 11.4 de la Llei deducaci). Els mestres s'han d'organitzar per prestar aquesta atenci, de manera que es faci compatible la pertinena al grup classe amb l'especificitat dels seus aprenentatges. La direcci del centre ha de comunicar als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci les necessitats derivades d'aquesta organitzaci que no puguin ser ateses amb els recursos propis del centre. Els serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci han de prendre les mesures que considerin adequades per atendre-les.

2. Integraci escolar i social de l'alumnat: el centre acollidor

Tenint en compte lobjectiu general del Pla per a la llengua i la cohesi social, la integraci escolar i social de tot lalumnat, amb independncia de la llengua, cultura, condici social i origen, ha de referir-se necessriament a tres eixos:

1. Consolidaci, d'acord amb el projecte lingstic de cada centre, de la llengua catalana, i loccit d'Aran si escau.

2. Foment de leducaci intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte a la diversitat de cultures, en un marc de dileg i de convivncia.

3. Promoci de lequitat educativa per assolir la igualtat en les possibilitats de ple desenvolupament de les potencialitats de cada infant o jove.

En un centre acollidor el procs dacollida es concep en sentit ampli: hi caldr preveure lacollida del professorat nou i la de les noves famlies que matriculen els seus fills i filles per primera vegada En aquest sentit, els documents dorganitzaci i gesti dels centres shan dadequar al desenvolupament dels tres eixos esmentats.

2.1. Foment de l'educaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia

Leducaci intercultural implica un model educatiu que potencia la cultura del dileg i de la convivncia, i ajuda a desenvolupar la conscincia i el sentiment digualtat com a condici prvia per al coneixement i el respecte de les diferncies culturals. s objectiu fonamental de tot centre educatiu acollidor que tot lalumnat, el de la cultura majoritria i el de les minoritries, desenvolupi, mitjanant qualsevol rea o matria curricular, les aptituds i les actituds que

7

lhan de capacitar per viure en la nostra societat, que s multicultural i multilinge.

Per assolir aquest objectiu, correspon al centre acollidor:

Possibilitar que tot lalumnat i les seves famlies sentin que formen part de la societat catalana, sense que per aix hagin de perdre els referents propis.

Fomentar actituds dobertura i dempatia que faciliten lenriquiment personal i cultural. Ajudar a superar estereotips i prejudicis respecte a persones i grups diferents. Subratllar les semblances i fomentar el respecte pels valors, creences i comportaments de les diverses cultures en el marc de la Declaraci Universal dels Drets Humans i dels Drets dels Infants. Una bona eina per afavorir aquests aspectes s la participaci en projectes internacionals en el marc del Programa d'aprenentatge permanent (PAP) de la Comissi Europea.

Explicitar els continguts interculturals en les rees o matries del currculum.

Desenvolupar el respecte a les manifestacions culturals i una actitud crtica envers determinats continguts i tradicions de qualsevol cultura, tant la prpia com laliena, que no respecti els drets humans bsics.

Afavorir la dimensi europea amb projectes internacionals per fer un treball competencial i integrat de continguts i llenges.

Incentivar la participaci escolar de tots els alumnes i llurs famlies, evitar qualsevol tipus de marginaci i potenciar la convivncia i la cooperaci entre alumnes de cultures familiars diverses, dins i fora de lescola.

Desenvolupar habilitats per a la convivncia, necessries a lhora de participar en la vida ciutadana multicultural, i preocupar-se per la integraci socioafectiva de tot lalumnat.

Respectar la diversitat cultural en totes les seves formes i, per tant, permetre ls de vestuari o elements simblics, ja siguin de carcter cultural, religis o identitari, sempre que no impossibilitin:

o la realitzaci de totes les activitats curriculars,

o la comunicaci interpersonal,

o la identificaci personal,

o la seguretat personal o la dels altres.

8

Aquest respecte, per, no ha de permetre ni tolerar els smbols que exaltin la xenofbia o el racisme, o que promoguin qualsevol tipus de violncia.

2.2. Promoci de l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci

Cal promoure l'equitat per poder assolir la igualtat en les possibilitats i el ple desenvolupament de les potencialitats de cada infant o jove i evitar qualsevol tipus de marginaci i exclusi. Amb aquest objectiu cal crear en els centres educatius les condicions que facin efectiva la igualtat doportunitats per accedir a una educaci de qualitat.

Per assolir aquest objectiu, correspon al centre acollidor:

Garantir la integraci escolar i social de tot lalumnat, amb una atenci especial a lalumnat amb ms risc dexclusi social i vetllar per obtenir-ne el mxim rendiment escolar. A aquests efectes, conv utilitzar totes les eines disponibles i mostrar expectatives positives respecte a les possibilitats daquest alumnat.

Adoptar mesures preventives respecte a labsentisme escolar i fer-ne un seguiment acurat. Aquestes mesures poden fer referncia tant a les estratgies del centre per acollir l'alumnat amb dificultats o amb risc d'exclusi, com a les expectatives del professorat envers aquest alumnat i a la capacitat del centre d'activar accions positives. Aquestes mesures normalment seran fruit d'un treball coordinat entre els responsables del centre i els agents de l'entorn implicats.

Detectar les necessitats especfiques de lalumnat (fsiques, cognitives, afectivorelacionals i socials), preveuren la tutoritzaci adequada i vetllar pels aspectes afectius, emocionals i relacionals, fent un mfasi especial en lalumnat ms vulnerable o amb risc dexclusi.

Vetllar per la no-discriminaci de lalumnat per raons econmiques, facilitar la informaci i laccs de les famlies als diferents tipus dajuts i beques que tenen a labast i promoure que tot lalumnat disposi del material escolar necessari i tingui accs a les activitats complementries i extraescolars programades pel centre.

Fomentar la integraci social dels alumnes i de les famlies i potenciar el desenvolupament, si escau, d'un pla educatiu d'entorn. La continutat educativa es veu facilitada per la collaboraci en xarxa amb el teixit associatiu i corporatiu de la localitat.

Collaborar en el desenvolupament dels objectius del Pla integral per al poble gitano, especialment en les zones on intervenen els promotors i promotores escolars. Aquests promotors escolars sn professionals del poble gitano que actuen coordinadament amb els serveis educatius i intervenen en casos relacionats amb l'absentisme, la no-escolaritzaci,

9

2.3. Convivncia i xit escolar. Projecte de convivncia

Sn moltes les bones prctiques en matria de convivncia que els centres de Catalunya han anat desenvolupant de manera individual o amb el suport de programes existents. Aix mateix, el Departament dEducaci posa a disposici dels centres la carpeta de la convivncia en els centres deducaci infantil i primria (setembre, 2007). En aquest document, a ms de les lnies generals dactuaci, hi ha un recull de bones prctiques i recursos.

El Decret 142/2007, de 26 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci primria, preveu a l'article 18.3 que cada centre ha destablir els principis per a l'elaboraci del pla de convivncia del centre integrat en el seu projecte educatiu.

D'altra banda, el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya, refora el carcter educatiu que han de tenir els processos i les accions que s'emprenguin, tant per prevenir com per corregir conductes inadequades, amb la finalitat de satisfer tant el dret al desenvolupament personal com el deure d'aprendre i mantenir actituds de responsabilitat per resoldre conflictes de convivncia.

Projecte de convivncia

El Projecte de convivncia (PdC) s el document que reflecteix les accions que el centre educatiu desenvolupa per tal de capacitar tot lalumnat i la resta de la comunitat educativa en les bases que han de permetre lxit personal i social i la gesti positiva de conflictes. Aquestes accions poden anar adreades a la millora del clima a laula, al centre o a lentorn, amb el benents que la permeabilitat entre aquests tres mbits dintervenci afavoreix la transferncia daprenentatges, valors, creences, actituds i hbits relacionals.

El Projecte de convivncia s un document viu, dacord amb els principis del projecte educatiu de centre i del seu saber fer quotidi. s per aix que la seva elaboraci no respon a terminis concrets sin a la necessitat percebuda collectivament amb tota la comunitat educativa.

El Departament dEducaci posa a labast de tots els centres una eina de suport informtic amb instruments de diagnosi, orientacions i recursos per tal de facilitar lelaboraci del Projecte de convivncia de centre. Els centres hi podran accedir mitjanant el seu codi de centre o b veuren el contingut a Projecte de convivncia, document que podran trobar en lespai LIC de la pgina de lXTEC.

10

2.4. Centre educatiu i entorn: l'educaci comunitria

El centre acollidor estn la seva acci educadora ms enll del centre, en cooperaci amb lajuntament, i aprofita tots els recursos per assegurar la continutat i la coherncia educativa dels infants i els joves, i fa una escola arrelada a lentorn i vinculada a la seva realitat social, una escola que treballa en xarxa i que collabora amb lentramat social i cultural que lenvolta.

Per aix s molt convenient:

El treball dequip pluridisciplinari entre tots els professionals que intervenen en el procs educatiu, que faciliti una resposta educativa efica i coherent.

Coordinar-se i collaborar amb els altres centres educatius de l'entorn i amb els serveis educatius que hi intervenen.

Potenciar el treball i l'aprenentatge en xarxa amb el teixit associatiu i corporatiu de la localitat per aconseguir la continutat educativa i fomentar la integraci social dels alumnes i llurs famlies.

Dinamitzar la participaci de les famlies, amb una atenci especial pels sectors desafavorits.

Fomentar la participaci de lalumnat en els processos de decisi del centre.

Articular el projecte educatiu de centre amb un projecte com dentorn, vetllant per la continutat entre els valors que es treballen al centre i els de la resta dactivitats: esportives, culturals i de lleure.

Facilitar lobertura del centre i els espais i recursos necessaris per al desenvolupament dactivitats lligades al treball dentorn, i propiciar-hi la participaci de tot lalumnat, amb una cura especial per a lalumnat amb ms necessitats.

Afavorir la dimensi europea i internacional del centre educatiu.

All on es desenvolupi un pla educatiu dentorn i per tal d'optimar els recursos existents per tal d'aconseguir una educaci integral per a tot lalumnat i promoure la cohesi social, pertoca als centres:

Fomentar la participaci dels membres de la comunitat educativa en els processos de diagnosi de necessitats i de presa de decisions del Pla educatiu dentorn.

Promoure la creaci duna comissi del consell escolar de centre que optimitzi la vinculaci entre els components de la comunitat educativa per dinamitzar actuacions relacionades amb el Pla educatiu dentorn.

11

Incloure en la programaci general anual de centre les actuacions previstes en el Pla educatiu dentorn.

Fer conixer a la comunitat local les actuacions del centre respecte als objectius del Pla educatiu dentorn.

Facilitar la participaci del professorat en les comissions del Pla educatiu dentorn i la seva coordinaci amb els agents i les entitats que hi desenvolupin actuacions.

Estimular la participaci de lalumnat, del professorat i dels altres professionals del centre i de les famlies en les actuacions i activitats del Pla educatiu dentorn.

Coordinar-se i collaborar amb les entitats de lleure ms properes i facilitar, si escau, els recursos i installacions del centre per al desenvolupament de les seves activitats.

2.4.1. Pla catal d'esport a l'escola (PCEE)

El Pla catal desport a lescola (PCEE) s un pla impulsat pel Departament d'Educaci i el Departament de la Vicepresidncia (Secretaria General de l'Esport) amb la finalitat de posar a l'abast de tot lalumnat de primria i de secundria la prctica d'activitats fsiques i esportives, i aprofitar el gran potencial d'aquestes activitats per contribuir a la formaci personal i cvica dels infants i joves.

D'acord amb la titularitat, els directors i directores dels centres educatius que formen part del Pla catal desport a lescola nomenen un coordinador/a del Pla entre el professorat del claustre, preferentment de lrea deducaci fsica, i faciliten el desenvolupament de les seves funcions. La compensaci per la dedicaci professional extraescolar, addicional a la tasca docent, daquests coordinadors lassumeix la Secretaria General de lEsport amb una aportaci econmica complementria i nominal anual.

La funci principal daquest coordinador/a s dinamitzar i coordinar les activitats esportives i culturals del PCEE i garantir el seu lligam amb el projecte educatiu de centre. Amb aquesta finalitat es concreten les actuacions segents:

Elaborar el programa dactivitats.

Collaborar en la constituci de lassociaci esportiva escolar.

Seleccionar i coordinar els dinamitzadors i les dinamitzadores.

Assistir a les reunions de formaci organitzades per la Secretaria General de l'Esport o b altres dorganitzades pel Departament dEducaci.

Gestionar la documentaci relativa al Pla.

12

En el cas que el centre educatiu formi part dun pla educatiu dentorn, el coordinador/a del PCEE ser el responsable de garantir la coherncia de les actuacions del PCEE amb els objectius del Pla educatiu dentorn.

3. Atenci a les necessitats educatives de l'alumnat

Latenci a la diversitat de necessitats educatives de lalumnat i lobjectiu dassolir les competncies que li permetin el seu desenvolupament personal i escolar s un principi com a tots els cicles i etapes de leducaci obligatria.

El professorat ha dorganitzar lactivitat docent tenint en compte les caracterstiques del seu alumnat i la diversitat de necessitats i ritmes daprenentatge.

3.1. Acci tutorial Novetat

Lacci tutorial, que comporta el seguiment individual i collectiu dels alumnes, ha de contribuir al desenvolupament de llur personalitat i els ha de prestar lorientaci de carcter personal i acadmic que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integraci social. Per facilitar a les famlies lexercici del dret i el deure de participar i dimplicar-se en el procs educatiu de llurs fills, els centres han destablir els procediments de relaci i cooperaci amb les famlies previstos a la carta de comproms educatiu, i els han de facilitar informaci sobre levoluci escolar i personal de llurs fills (article 57.7 de la Llei deducaci).

Lacci tutorial ha dincorporar elements que permetin la implicaci dels alumnes en llur procs educatiu. En particular, ha de contribuir al desenvolupament duna dinmica positiva en el grup classe i a la implicaci de lalumnat i de les seves famlies en la dinmica del centre. Lacci tutorial ha dintegrar les funcions del tutor/a i les actuacions daltres professionals i rgans (mestres, equips de cicle, comissions, etc.).

En leducaci primria, una de les hores disponibles per completar lorganitzaci del currculum es pot destinar al desenvolupament dactivitats dacci tutorial amb el grup classe.

El tutor o tutora del grup, com a responsable del seguiment de lalumnat, ha de vetllar especialment per lassoliment progressiu de les competncies bsiques i per la coordinaci, a aquest efecte, de tots els mestres que incideixen en un mateix alumne/a. Tamb li correspon la realitzaci dentrevistes i reunions amb pares i mares o tutors legals, el seguiment de la documentaci acadmica i la coordinaci de lelaboraci dadaptacions de la programaci a les necessitats i a les caracterstiques de lalumnat.

Per tal de garantir la continutat de lacci tutorial s convenient que el tutor/a sigui el mateix al llarg de cada cicle.

13

Lorganitzaci del centre ha de preveure, normalment a travs de lequip docent de cada cicle, la planificaci i la coordinaci de les actuacions tutorials, el seguiment del seu desenvolupament i lavaluaci dels resultats.

3.2. Atenci a la diversitat

Latenci a les necessitats educatives de tot lalumnat ha de plantejar-se des de la perspectiva global del centre i la participaci prioritria de lalumnat en entorns ordinaris, i ha de formar part de la seva planificaci.

Les mesures ms especfiques datenci a la diversitat poden ser organitzatives intervenci de dos mestres a laula, agrupaments flexibles, suport en petits grups o de manera individualitzada, preferentment dins laula ordinria o atenci fora de laula, etc., per conv que incideixin fonamentalment en les estratgies didctiques i metodolgiques i en el procs davaluaci de lalumnat.

s fonamental fer un bon trasps dinformaci entre els centres de primria i els de secundria per tal de facilitar el coneixement de les caracterstiques de lalumnat que sincorpora a secundria.

3.2.1. Comissi d'atenci a la diversitat

A fi de planificar, promoure i fer el seguiment dactuacions que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives de lalumnat, s til constituir en cada centre una comissi datenci a la diversitat.

Correspon a la comissi datenci a la diversitat la concreci de criteris i prioritats per a latenci a la diversitat de lalumnat, lorganitzaci, ajustament i seguiment dels recursos de qu disposa el centre i de les mesures adoptades, el seguiment de levoluci de lalumnat amb necessitats educatives especials i especfiques i la proposta dels plans individualitzats i les altres funcions que en aquest mbit li atribueixi el centre mateix.

La Llei deducaci estableix en larticle 91 que entre els elements que ha de contenir el projecte educatiu del centre hi ha els procediments dinclusi de lalumnat, a ms de les altres actuacions que caracteritzen el centre, com les prioritats i els plantejaments educatius i laplicaci dels criteris dorganitzaci pedaggica.

El Decret 142/2007, de 26 de juny, dordenaci dels ensenyaments de leducaci primria, tamb preveu a larticle 18.3 que cada centre ha destablir els principis per a latenci a la diversitat de lalumnat.

3.2.2. Plans individualitzats Novetat

Sha delaborar un pla individualitzat per a un alumne/a (article 5.2 de lOrdre EDU/296/2008) quan es consideri que per al seu progrs sn insuficients les adaptacions incorporades a la programaci ordinria i les mesures de refor o ampliaci previstes. El pla individualitzat recull el conjunt dajudes, suports i

14

adaptacions que lalumne/a pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars.

La comissi datenci a la diversitat, o rgan equivalent, ha de promoure les mesures dinformaci general, ajuda i assessorament al tutor/a-coordinador/a del pla i a lequip de professorat per a la seva elaboraci i aplicaci.

La proposta delaborar un pla individualitzat pot sorgir dun dictamen descolaritzaci, dun informe psicopedaggic o a demanda dun tutor/a, o de qualsevol altre mestre/a o professor/a de lequip docent si identifiquen que per al progrs dun alumne/a no sn suficients les mesures datenci a la diversitat planificades per al centre en general o per al seu grup classe en particular. Lelaboraci dun pla individualitzat sha de fer sempre des de la perspectiva inclusiva i pot requerir la revisi de com sorganitzen els recursos disponibles de laula i del centre.

Es disposa dorientacions i dinformaci complementria per a la seva elaboraci al web Currculum i organitzaci, a mbits > Atenci a la diversitat > Plans individualitzats.

Es pot finalitzar un pla individualitzat en qualsevol moment i abans del temps inicialment previst, a proposta de la persona tutora de lalumne/a o de la persona coordinadora del pla i amb lacord de lequip que el porta a terme i escoltada la famlia. Si s a demanda dels pares, mares o tutors legals, la comissi datenci a la diversitat del centre estudia la sollicitud raonada de la famlia i el tutor/a-coordinador/a informa el director/a de la convenincia de continuar o no amb el pla individualitzat de lalumne/a. La decisi motivada de finalitzar anticipadament un pla individualitzat lha de prendre i signar el director/a, hi ha de constar el coneixement de la famlia i es far constar en el document del pla i en lexpedient acadmic de lalumne/a.

3.3. Atenci a l'alumnat amb necessitats educatives especials Novetat

En el marc dels principis generals de l'educaci inclusiva, latenci als alumnes ha de tenir lloc, sempre que per les seves caracterstiques sigui possible i adequat, en entorns escolars ordinaris, proporcionant-los el suport necessari per possibilitar-los la participaci en les activitats generals i els aprenentatges escolars i lassoliment de les competncies bsiques.

Laprenentatge cooperatiu, la intervenci de ms dun professional a laula, la planificaci de la participaci de tot l'alumnat en les activitats daula i la resoluci collaborativa de conflictes, entre altres, poden afavorir la inclusi de tot lalumnat a laula ordinria.

Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat amb necessitats educatives especials ha de seguir el mateix procs que la resta de lalumnat. Els plans individualitzats, per a aquells alumnes que en disposin, han desdevenir el referent per a lavaluaci daquest alumnat, tenint en compte en el marc dels objectius del curs, del cicle i de letapa lassoliment de les competncies bsiques, l'autonomia personal i social (adaptaci a laula

15

ordinria, grup especfic, grup redut) i ladquisici dhbits de treball i d'aprenentatge.

Per a lalumnat amb necessitats educatives especials que disposi dun pla individualitzat, els resultats de les avaluacions de les rees es referiran a aquest pla i, a lapartat dobservacions de l'acta d'avaluaci, es resumir la informaci que sigui rellevant sobre els objectius del pla de lalumne/a. Lavaluaci qualitativa recollir bsicament el grau dassoliment de les competncies bsiques.

La comissi davaluaci, amb la collaboraci de lEAP, ha de fer el seguiment dels aprenentatges dels alumnes i adoptar les decisions que corresponguin en relaci amb latenci educativa que es dna a lalumne/a, procurant sempre la mxima participaci de lalumnat en els entorns i grups ordinaris.

En els informes trimestrals sexplicitar levoluci de lalumne/a en les diferents rees (continguts treballats i objectius assolits), lassoliment dhbits dautonomia i desenvolupament personal i ladaptaci al centre i al grup.

La implicaci de les famlies i lenregistrament sistemtic dels aspectes que es tracten i els acords que es prenen seran essencials per poder fer el seguiment de levoluci de lalumnat.

En els documents oficials d'avaluaci es faran constar les mesures d'atenci a la diversitat adoptades i el pla individualitzat, si escau.

3.3.1. Unitats de suport a l'educaci especial (USEE)

Les unitats de suport a l'educaci especial (USEE) sn unitats de recursos per facilitar que els alumnes amb manca d'autonomia per causa de discapacitats motrius, discapacitats intellectuals severes o trastorns greus del desenvolupament i la conducta, susceptibles de ser escolaritzats en centres especfics, puguin participar en entorns escolars ordinaris.

Els professionals assignats a aquestes unitats han d'atendre entre 5 i 8 alumnes, dels esmentats en el pargraf anterior. Han de prioritzar el suport al professorat del grup ordinari mitjanant l'elaboraci de materials especfics o adaptats que facilitin la participaci daquest alumnat en les activitats generals del grup i la concreci d'estratgies per fer possible la seva participaci a l'aula ordinria. Tamb els correspon lacompanyament, quan calgui, daquests alumnes en les activitats a laula ordinria, i la collaboraci en el procs educatiu de lalumnat. Aix mateix, desenvoluparan activitats especfiques, individuals o en grup redut, quan els continguts i les competncies a desenvolupar ho facin indispensable.

Els alumnes dels centres ordinaris als quals s'aplica el recurs USEE han de formar part dun grup ordinari. En la presa de decisions referides a aquest alumnat hi han de participar els tutors i el professorat especialista per mitj dels equips docents i de la comissi d'atenci a la diversitat o rgan equivalent del centre.

16

Lalumnat ats pels professionals de la USEE t com a marc curricular de referncia amb carcter general el mateix que sestipula per al conjunt de l'alumnat, reflectit en el projecte educatiu, prioritzant aspectes que afavoreixin la seva autonomia i equilibri personal i el desenvolupament d'habilitats socials. Les adaptacions que es facin per a cada alumne es determinaran en el seu pla individualitzat. Ser lequip docent qui establir els criteris per a l'atenci i avaluaci d'aquest alumnat, treballant de manera coordinada amb la comissi d'atenci a la diversitat.

El mestre o la mestra de la USEE collabora amb el tutor/a del grup ordinari en la tutoria individual dels alumnes que atn i en el seguiment del seu procs daprenentatge i aporta a la comissi davaluaci tota la informaci sobre levoluci de lalumne/a en aquelles rees en qu tingui una intervenci directa, i els elements per a la valoraci dels aprenentatges i el seu procs de maduresa. Aix mateix, tot el professorat que imparteixi docncia a lalumne/a hi ha daportar les valoracions corresponents.

Les unitats de suport a leducaci especial esmentades fins aqu inclouen tamb les unitats definides com deducaci especial en larticle 7.5 del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre latenci educativa a lalumnat amb necessitats educatives especials.

En tot cas, correspon a lequip directiu del centre la dinamitzaci de la comunitat educativa per avanar en l'educaci inclusiva de tot l'alumnat.

3.3.2. Escolaritat compartida entre centre ordinari i centre d'educaci especial

Dacord amb la Resoluci EDU/107/2010, de 27 de gener, per la qual saproven les normes de preinscripci i matrcula de lalumnat als centres educatius per al curs 2010-2011 (DOGC nm. 5555, de 28.1.2010), els alumnes que sescolaritzin de manera compartida entre un centre ordinari i un centre deducaci especial es matricularan al centre en el qual sestiguin ms temps, segons la resoluci de la direcci dels serveis territorials o de lrgan competent del Consorci dEducaci de Barcelona. Aquest centre tindr la custdia de la documentaci acadmica corresponent.

Lescolaritat compartida requereix la coordinaci entre els professionals dels centres educatius que atendran lalumne/a. A fi de garantir la coherncia i la complementarietat de les actuacions, cal que, abans de linici de curs, els professionals dambds centres que participin en latenci educativa a lalumne/a, conjuntament amb lEAP, concretin latenci que es donar a lalumne/a en un pla individualitzat prioritats educatives, emplaaments en qu es duran a terme i criteris per al seguiment i lavaluaci (vegeu lapartat. daquest document corresponent als plans individualitzats per a detalls daquests plans) i es facin els ajustaments horaris que correspongui. Tal com sestableix en larticle 20.2 de la Resoluci EDU/107/2010, de 27 de gener, aquesta escolaritzaci no pot comportar el trasllat de lalumnat entre els dos centres durant lhorari lectiu.

17

Per fer el seguiment de levoluci de lalumne/a i de lajustament del seu pla individualitzat, i introduir, si escau, modificacions en latenci educativa, es crear una comissi integrada, almenys, per un professional de cada centre i el professional de lEAP corresponent. El coordinador/a del pla individualitzat ser un/a mestre/a o un/a professor/a del centre on lalumne/a est matriculat. El professorat i els professionals dambds centres que atenguin lalumne/a aportaran a lequip docent informaci sobre la seva evoluci i els seus aprenentatges.

La comissi datenci a la diversitat del centre ordinari vetllar per lelaboraci, laplicaci i el seguiment del pla individualitzat de lalumnat amb escolaritat compartida entre centre deducaci especial i centre ordinari. El director/a del centre on lalumne/a est matriculat aprova el pla individualitzat a proposta de la comissi datenci a la diversitat.

3.4. Atenci a l'alumnat nouvingut

Es considera alumne/a nouvingut lalumne/a que sha incorporat per primera vegada al sistema educatiu en els darrers vint-i-quatre mesos i, excepcionalment, en els darrers trenta-sis mesos si procedeix dmbits lingstics i culturals molt allunyats del nostre.

Davant el xoc emocional que en aquest alumnat pot representar larribada a un entorn social i cultural completament nou, el centre preveu mesures especfiques per tal que pugui sentir-se ben acollit i percebre el respecte de la comunitat educativa envers la seva llengua i cultura. Cal organitzar els recursos i estratgies adequats perqu, al ms rpidament possible, pugui seguir amb normalitat el currculum i adquirir lautonomia personal dins lmbit escolar o social.

El centre dna una resposta personalitzada per garantir laprenentatge de la llengua, laccs al currculum com i els processos de socialitzaci daquest alumnat, i estableix els criteris metodolgics i els materials curriculars que facilitin la integraci a les aules ordinries des del primer moment.

Correspon al centre determinar les actuacions que es duran a terme per atendre les necessitats educatives daquest alumnat, aix com els trets tcnics de les formes organitzatives i dels criteris metodolgics que es considerin ms apropiats.

3.4.1. Acollida i integraci

Lacollida i la integraci escolar de tot lalumnat ha de ser una de les primeres responsabilitats i dels primers objectius del centre educatiu i dels professionals que hi treballen.

18

Per aconseguir aquest objectiu, particularment pel que fa a lalumnat nouvingut, correspon al centre educatiu:

Proporcionar a les famlies la informaci adequada sobre el sistema escolar a Catalunya: funcionament del centre, tractament i s de les llenges, recursos a labast, tant al centre com a l'entorn, possibilitat de sollicitud dajuts, procs dintegraci escolar i social de lalumne/a al centre, assoliment dels aprenentatges

Garantir una comunicaci eficient amb la famlia, per tal de copsar les necessitats de lalumne/a (fsiques, afectives, emocionals, cognitives, socials). El centre pot utilitzar el servei de traducci i sollicitar la presncia dun traductor/intrpret quan lalumne/a i la seva famlia desconeguin les dues llenges oficials a Catalunya. Tant les entrevistes inicials com el seguiment poden fer-se en sessions individuals o en grup. Els centres educatius disposen dun espai web que el Departament ha habilitat al portal XTEC amb informaci seleccionada i actualitzada sobre aquesta temtica.

Fer lavaluaci inicial de lalumne/a utilitzant la llengua familiar o descolaritzaci prvia, en la mesura que sigui possible.

Vetllar per una correcta adscripci de curs i grup, preferentment al nivell que correspon a ledat cronolgica o a un curs inferior com a mxim.

Garantir el trasps dinformaci al tutor/a i a lequip docent.

Atendre les necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades dels processos migratoris i reforar la tutoria per potenciar lautoestima i proporcionar lorientaci escolar i/o laboral necessria.

3.4.2. Aula d'acollida

Laula dacollida ha desdevenir un punt de referncia i un marc de treball obert amb una constant interacci amb la dinmica del centre, que permet una atenci emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana i proporciona a lalumnat nouvingut una atenci adequada a les necessitats i progressos relacionals i lingstics, com a complement del treball del grup classe al qual estigui adscrit.

La metodologia de laula dacollida ha de tenir en compte lorganitzaci dels aprenentatges de manera globalitzada, lexistncia dactivitats funcionals, el foment del treball cooperatiu i lestabliment de relacions personals positives sempre tenint com a punt de referncia ajudar els alumnes a accedir als currculums de totes les rees en les millors condicions possibles.

s convenient que lhorari de laula dacollida no interfereixi en les rees que lalumnat nouvingut pot compartir amb els companys de classe i que la durada de lassistncia vagi disminuint a mesura que avanci en els aprenentatges. Cal la interacci amb la resta de lalumnat del grup classe per facilitar el seu procs

19

de socialitzaci. Cap alumne/a no ha destar totes les hores lectives a laula dacollida. Una opci recomanable seria que hi estigus la meitat del seu horari lectiu. El pas de lalumnat nouvingut a laula ordinria demana molta coordinaci i una atenci educativa que incrementi progressivament els aprenentatges normalitzats, per amb el suport suficient per assegurar lxit escolar.

Pel carcter obert de laula els alumnes han de poder incorporar-shi en qualsevol moment del curs, i tamb sha de poder decidir la reincorporaci dun alumne o alumna a laula ordinria en el moment que es consideri ms adient.

El nombre de mestres que interv a laula ha de ser redut.

El recurs aula dacollida ha destructurar-se de manera flexible, en funci de les necessitats de lalumnat que ha datendre i tenint en compte la cultura organitzativa de cada centre. Aix implica la possibilitat datendre alumnat en grups diversos en funci de la seva escolaritzaci prvia, la seva llengua dorigen o altres caracterstiques que puguin determinar necessitats educatives especfiques diferenciades. Es recomana que el nombre mxim dalumnes que treballa simultniament en cada grup se situ a lentorn dels 10 alumnes. s important recordar que lusuari habitual de laula dacollida ha de ser lalumnat nouvingut que sha incorporat al centre a partir dels 8 anys o del tercer curs deducaci primria.

El professorat ha de tenir experincia docent i domini de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Dentre aquest professorat el director/a del centre nomenar el tutor o tutora responsable. Si cal, es preveu un assessorament i un pla de formaci especfic per al professorat.

El tutor o tutora del grup classe ordinari, com a responsable del seguiment de lalumnat, ha de vetllar especialment pel progressiu assoliment de les competncies bsiques de lalumnat que assisteix durant una part del seu horari escolar a laula dacollida i per la coordinaci, a aquests efectes, amb el tutor o tutora daquesta aula.

3.4.3. Adaptacions del currculum per a l'alumnat nouvingut

Laprenentatge de la llengua de lescola s una de les primeres necessitats de lalumnat que, sense conixer-la, sincorpora als centres educatius de Catalunya. Per aix, a ms de les activitats docents dedicades directament a lensenyament de la llengua catalana, tota la comunitat educativa ha de vetllar especialment per facilitar-ne laprenentatge.

Lespecificitat del procs daprenentatge daquest alumnat, sovint incorporat durant el curs escolar, amb situacions singulars fruit de la diversitat dedats, procedncies i processos descolaritzaci previs i especialment el fet de compartir el temps escolar entre laula dacollida o altres estructures de suport i laula ordinria, fa necessria lelaboraci dun pla individualitzat. Vegeu el protocol orientatiu al model Elaboraci de plans individualitzats per a lalumnat nouvingut en letapa deducaci primria.

20

Aquest document ha de recollir la informaci obtinguda amb lavaluaci inicial de lalumne/a nouvingut, ha de prioritzar les necessitats educatives a treballar i ha destablir els mecanismes de planificaci, seguiment i avaluaci del procs dacceleraci del seu aprenentatge, que li ha de permetre incorporar-se plenament, al ms aviat possible, a la dinmica habitual del seu grup classe de referncia. I tot aix sha de fer tenint en compte la diversitat de lalumnat i la coresponsabilitat de tots els agents que intervenen en el seu aprenentatge i laplicaci de criteris de coherncia pel que fa a la planificaci curricular de les rees.

Els plans individualitzats han dexplicitar les caracterstiques o situaci de lalumnat, les prioritats educatives, la proposta curricular i els emplaaments en qu es dur a terme, aix com els criteris per al seguiment i lavaluaci dels aprenentatges daquest alumnat. Cal preveure la dotaci dels suports necessaris amb tots els recursos del centre per a lalumnat amb una escolaritzaci prvia deficient.

3.4.4. Avaluaci de l'alumnat nouvingut

Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat nouvingut sha de dur a terme amb relaci als objectius del seu pla individualitzat i a les adaptacions realitzades del currculum. Lavaluaci ha de ser contnua, amb observaci sistemtica i visi global del seu progrs daprenentatge, integrant les aportacions i les observacions efectuades en cada una de les rees.

3.4.5. Professorat tutor de l'aula d'acollida

El tutor/a de laula dacollida ha de ser el referent ms clar per a lalumnat nouvingut, per la resposta que sofereix a aquest alumnat per a la seva plena integraci al centre s responsabilitat de tota la comunitat educativa.

El tutor/a de laula dacollida ha de dur a terme, llevat de les adaptacions especfiques que cada centre pugui decidir, les funcions segents:

Coordinar lavaluaci inicial i collaborar en lelaboraci dels plans individualitzats i, si escau, de les adaptacions curriculars dacord amb les necessitats educatives de cada un dels alumnes respecte al seu procs densenyament i aprenentatge.

Gestionar laula dacollida: planificar recursos i actuacions, programar les seqncies daprenentatge, aplicar les metodologies ms adequades i avaluar processos i resultats.

Aplicar metodologies i estratgies dimmersi lingstica per a ladquisici de la llengua.

Facilitar, en la mesura que sigui possible, l'accs de l'alumnat nouvingut al currculum ordinari.

21

Promoure la integraci de lalumnat nouvingut a les seves aules de referncia.

Collaborar en la sensibilitzaci i introducci de leducaci intercultural en el procs educatiu de lalumnat nouvingut.

Coordinar-se amb els professionals especialistes dels serveis educatius.

Participar en les reunions dels equips docents i comissions davaluaci. per coordinar actuacions i fer el seguiment dels alumnes a fi dassegurar la coherncia educativa.

3.4.6. Incorporaci d'alumnat procedent de sistemes educatius estrangers

La incorporaci dels alumnes procedents de sistemes educatius estrangers en qualsevol dels cursos de leducaci primria es far tenint com a referents la seva edat i els coneixements i les possibilitats de progrs que el centre observi en el procs dacollida.

3.5. Atenci a l'alumnat que pateix malalties prolongades

Latenci educativa als infants o joves que no poden seguir temporalment els estudis en el seu centre educatiu es fa a les aules hospitalries dels hospitals generals amb llits de pediatria, on sels oferiran activitats especfiques adaptades al seu estat clnic i al temps destada.

Lobjectiu s fomentar el desenvolupament integral, donar continutat al procs daprenentatge i facilitar el retorn a lescola un cop hagin rebut lalta mdica.

Aix mateix, en els perodes de convalescncia superiors als 30 dies, lalumne/a podr rebre atenci educativa al domicili familiar. En aquest supsit, caldr garantir que el tutor o tutora del centre on est matriculat faci el seguiment de la seva evoluci.

La Resoluci EDU/3699/2007, de 5 de desembre (DOGC nm. 5029, de 14.12.2007), aprova les instruccions per establir el procediment per tal que lalumnat que pateix malalties prolongades pugui rebre atenci educativa domiciliria per part de professorat del Departament dEducaci.

3.6. L'educaci bsica als centres d'educaci especial Novetat

1. Currculum

El currculum que imparteixen els centres deducaci especial s el conjunt de capacitats, competncies bsiques, objectius, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci que formen part de les programacions del centre, incorporades al seu projecte educatiu, corresponents a les etapes de l'educaci infantil i de leducaci bsica. Els referents per al seu desenvolupament sn els establerts amb carcter general al Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments del segon cicle de l'educaci

22

infantil i el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria i al Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria. Per a la planificaci de les competncies i continguts dels aprenentatges les programacions prenen com a referent principal el desenvolupament personal i social, emocional, comunicatiu i cognitiu de lalumnat, prioritzant les habilitats de comunicaci, lautonomia personal i les habilitats socials que afavoreixin la seva participaci en entorns socials i escolars normalitzats i que facilitin la seva vida familiar, el gaudi de loci i la cultura i la incorporaci posterior a entorns laborals i la transici a la vida adulta. Per a aquests alumnes cal adaptar lorganitzaci dels continguts de les rees i matries i la metodologia, especfica i personalitzada. Aquesta organitzaci pot ser diferent de la dels centres educatius ordinaris i adoptar, si escau l'estructura dels mbits dels programes de diversificaci curricular d'educaci secundria obligatria.

En letapa deducaci secundria obligatria el centre elabora les concrecions curriculars corresponents al tercer i al quart curs amb lestructura de programes de diversificaci curricular, dacord amb el que determina larticle 14 del Decret 143/2007, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria. Per als programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta vegeu el punt 4 daquest mateix apartat. Quan es considera que per al progrs dun alumne/a sn insuficients les adaptacions de les programacions del centre deducaci especial o les mesures de refor, el centre pot elaborar un pla individualitzat, dacord amb el que sestableix a l'apartat "3.2.2 Plans individualitzats".

2. Avaluaci

Lavaluaci de lalumnat que cursa les etapes de leducaci bsica obligatria en els centres deducaci especial es regeix per les ordres EDU/296/2008 i EDU/295/2008, que determinen el procediment, els documents i els requisits formals del procs davaluaci a leducaci primria i a leducaci secundria obligatria respectivament.

Els documents oficials del procs davaluaci en leducaci primria sn els que determinen els articles 8 a 14 de lOrdre EDU/296/2008; els que corresponen a leducaci secundria obligatria sn als articles 18 a 23 de lOrdre EDU/295/2008. Els models corresponents estan disponibles a lapartat de normativa del web: www.xtec.cat/edubib.

Els resultats de les avaluacions de les rees i matries es referiran al progrs individual de lalumne/a i, si el centre aix ho decideix, es podran consignar amb els termes satisfactori / no satisfactori, i, a lapartat dobservacions de l'acta d'avaluaci, es resumir la informaci rellevant sobre la programaci o el pla individualitzat de lalumne/a. Lavaluaci qualitativa recollir bsicament el grau dassoliment de les capacitats i de les competncies bsiques. En lapartat de mesures de suport shauran de fer constar els serveis i recursos interns de

23

qu ha disposat lalumne/a, mentre que en altres es reflectiran els serveis externs. En la documentaci oficial caldr emplenar, almenys, la informaci relativa a lltim cicle o curs en qu lalumne hagi estat avaluat, o la darrera avaluaci en cas de trasllat.

En acabar leducaci bsica, el director del centre educatiu li ha dexpedir un certificat descolaritzaci, on han de constar els anys descolaritzaci, les rees i matries cursades i, si escau, les qualificacions obtingudes.

Si es preveu que un alumne/a, pel seu nivell de competncies bsiques, pot obtenir el ttol de graduat/ada en educaci secundria obligatria, cal elaborar un pla individualitzat, que haur de recollir els criteris davaluaci per a lassoliment dels objectius i continguts bsics de letapa. En lacreditaci caldr tenir en compte litinerari formatiu posterior i les capacitats i possibilitats de lalumne/a.

En cas que un alumne/a finalitzi letapa deducaci secundria obligatria en un centre deducaci especial i, a criteri de la comissi davaluaci, assoleixi les competncies, objectius i continguts bsics de letapa, el centre deducaci especial sollicitar a la Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat autoritzaci per a lexpedici del ttol de graduat/ada en educaci secundria obligatria. Amb aquests efectes, el centre trametr als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, la sollicitud dexpedici de ttol, acompanyada de la cpia del document didentitat i duna cpia autenticada de lexpedient acadmic de lalumne/a. La Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat dictar resoluci autoritzant lexpedici del ttol, previ informe de la Inspecci dEducaci, i efectuar els trmits pertinents dacord amb el procs que sigui daplicaci.

3. Escolaritzaci compartida

Lescolaritat compartida dalumnat entre un centre deducaci especial i un centre ordinari requereix la coordinaci entre els professionals dambds centres que atendran lalumne/a. A fi de garantir la coherncia i la complementarietat de les actuacions, cal que, abans de linici de curs, aquests professionals, conjuntament amb lEAP, concretin en un pla individualitzat latenci que es donar a lalumne/a prioritats educatives, emplaaments en qu es duran a terme i criteris per al seguiment i lavaluaci i es facin els ajustaments horaris que correspongui. Correspon al director/a del centre on lalumne/a est matriculat aprovar el pla individualitzat. Tal com sestableix en larticle 20.2 de la Resoluci EDU/107/2010, de 27 de gener, per la qual saproven les normes de preinscripci i matrcula de lalumnat als centres educatius per al curs 2010-2011, aquesta escolaritzaci no pot comportar el trasllat de lalumnat entre els dos centres durant lhorari lectiu.

Per fer el seguiment de levoluci daquests alumnes i del pla seu individualitzat es crear una comissi integrada, almenys, per un professional de cada centre i el professional de lEAP corresponent. El coordinador/a del pla individualitzat ser un/a mestre/a o un/a professor/a del centre on est matriculat lalumne/a.

24

El professorat i els professionals dambds centres que atenguin lalumne/a aportaran la informaci sobre la seva evoluci i els seus aprenentatges.

4. Programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta en centres d'educaci especial

A. Finalitat

Els programes de transici a la vida adulta en centres deducaci especial tenen per finalitat afavorir que les persones amb un grau de discapacitat que afecta greument la seva autonomia i que segueixen aquests estudis adquireixin competncies funcionals que els han de permetre participar, de la manera ms plena i autnoma possible, en els diversos contextos on es desenvolupar la seva vida adulta. En aquests programes els continguts es treballen de manera funcional, en situacions de la vida real i de manera diversificada per a cadascun dels objectius.

B. Alumnat

Poden participar en aquests programes alumnes de 16 a 21 anys, escolaritzats en centres deducaci especial, que requereixin un suport continuat i regular per adquirir les habilitats adaptatives necessries per tal de funcionar amb la mxima autonomia possible en la vida quotidiana.

C. Organitzaci

Aquests programes han de prioritzar continguts de tipus prctic i mobilitzar recursos didctics adequats a les caracterstiques personals i socials dels alumnes. Lactivitat educativa dels programes ha danar dirigida a facilitar la inclusi de lalumnat en entorns com ms normalitzats millor.

Per a cada programa de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta sha delaborar un projecte especfic que expliciti:

a. Els mbits curriculars que es treballen i les seves programacions, amb els objectius, lorganitzaci, la metodologia i els criteris de seguiment i avaluaci de lalumnat.

b. La distribuci horria de les activitats de lalumnat, i els professionals que les impartiran.

c. Un pla individualitzat per a cada alumne/a en qu es concreti:

La prioritzaci dobjectius per afavorir lassoliment de competncies dautonomia i iniciativa personal.

Les adaptacions de lentorn que shan de considerar.

Els suports previstos.

25

d. La intervenci orientadora amb relaci a la famlia, que ha dincloure:

Informaci i contrast amb les seves aportacions.

Assessorament sobre recursos a labast.

Valoraci de les expectatives familiars.

Orientaci per preparar un pla de futur.

Periodificaci del seguiment.

D. Acci tutorial

Lacci tutorial sobre els joves que segueixen aquests programes ha de ser constant en el decurs del procs educatiu i sha de caracteritzar per:

a. Identificar les manifestacions de lalumne/a i orientar-les degudament.

b. Donar suport als aspectes emocionals i afectius que facilitin una millor relaci amb lentorn.

c. Potenciar all que pot ajudar lalumne/a a identificar-se millor com a persona adulta.

d. Collaborar i cooperar amb les famlies en lorientaci de la vida adulta de lalumne/a un cop finalitzi la seva escolaritzaci.

E. Seguiment i avaluaci

El seguiment i lavaluaci de lalumnat en aquests programes shan de dur a terme de manera contnua i sistemtica, i han de tenir en compte levoluci funcional de cada alumne/a amb relaci al seu pla individualitzat i amb relaci als assoliments de les competncies generals que preveu el programa.

5. Suport a l'escolaritzaci inclusiva d'alumnat amb discapacitat en centres ordinaris

En el marc del que estableix larticle 81.4 de la Llei deducaci i el Pla dacci 2008-2015 Aprendre junts per a viure junts, els centres deducaci especial podran dur a terme, en coordinaci amb els serveis educatius, accions i programes especfics de suport a lescolaritzaci inclusiva dalumnat amb discapacitat en centres educatius ordinaris.

4. Programes educatius Novetat

A partir de lexperincia del seguiment de diversos projectes que shan anat desenvolupant aquests darrers cursos i en els quals han participat i participen centres de les diverses etapes que conformen el sistema educatiu, el Departament dEducaci estableix programes educatius.

26

Un programa educatiu s una lnia dactuaci, sustentada en recursos diversos, que el Departament dEducaci posa a disposici de tots els centres del Servei dEducaci de Catalunya. Cada programa educatiu gira a lentorn duna determinada temtica que, pel seu carcter transversal i fonamental, impregna actuacions molt diverses que es deriven de la gesti dun centre educatiu, tant des del punt de vista curricular com organitzatiu.

El Departament d'Educaci disposa, per al curs 2010-2011, dels segents programes educatius:

Biblioteca escolar.

Pla d'impuls a les terceres llenges.

Coeducaci.

Educaci per a la salut.

Educaci ambiental i per a un desenvolupament sostenible.

Des de la coordinaci de cada programa, el Departament d'Educaci:

Estableix les lnies orientatives generals que donin coherncia a les diverses actuacions del Departament relacionades amb la temtica del programa.

Facilita recursos als centres que vulguin desenvolupar accions relacionades amb el programa: materials diversos, ofertes de formaci, possibilitat de participar en xarxes de centres

Coordina les relacions amb altres departaments o institucions que tinguin a veure amb la temtica del programa.

Programa deducaci ambiental i per a un desenvolupament sostenible

El Departament dEducaci promou el programa deducaci ambiental per tal que cada centre, d'acord amb el seu projecte educatiu, pugui incorporar els principis, valors i prctiques del desenvolupament sostenible des de tots els mbits de la vida escolar i adreat a tota la comunitat educativa.

Els objectius del programa sn:

Millorar la gesti i lorganitzaci del centre fonamentant-les en la participaci i la comunicaci, incorporant valors com la cooperaci, la solidaritat i la tolerncia en tots els nivells de discussi i de decisi.

Repensar el currculum en el centre, plantejar lestudi dels fenmens socials i naturals tenint en compte la seva complexitat, aix com integrar en el treball a laula els coneixements, les eines i els recursos

27

experimentals i de comunicaci, el treball cooperatiu i els valors que situen cada alumne en el seu entorn, des del ms proper al ms lluny.

Treballar per aconseguir una gesti sostenible del centre pel que fa a consum de recursos, gesti de residus, etc., en tots els mbits i espais de la vida escolar: aules, menjadors, patis, consergeria, secretaria, etc., tot afavorint lextensi dels hbits i conductes sostenibles a tota la comunitat escolar.

Incorporar com un objectiu fonamental dels centres participants en el programa el coneixement de lentorn proper, tant natural com social, tot plantejant la collaboraci entre lescola i les institucions i altres organismes per tal de contribuir a la formaci duna ciutadania activa.

Aquests objectius sn compartits amb altres institucions, com sn el Departament de Medi Ambient, a travs del Programa dEscoles Verdes, i les Agendes 21 escolars de molts Ajuntaments, a travs de la XESC (Xarxa dEscoles per la Sostenibilitat de Catalunya).

Lequip del programa dEducaci Ambiental s situat al CESIRE CDEC, passeig de la Vall dHebron 64-70, 08023 Barcelona, 934176770, ambiental@xtec.cat.

5. Avaluaci de centre

Lavaluaci s una eina per al coneixement i la millora constant del servei educatiu. Sens perjudici del carcter reservat de les dades que s'hi obtenen, el conjunt dactuacions davaluaci ha de proporcionar un coneixement aprofundit i interrelacionat de la realitat educativa. Lavaluaci ha de permetre relacionar els resultats amb els processos densenyament i aprenentatge, la gesti dels recursos i els objectius que el centre es proposa, dacord amb les caracterstiques del context en qu es desenvolupa lacci educativa. Lavaluaci ha de ser especialment til per a la presa de decisions que contribueixi a lincrement de la qualitat educativa que rep lalumnat.

El pla davaluaci del Departament dEducaci inclou la planificaci i laplicaci de tota lactivitat avaluativa que, dacord amb el ttol XI de la Llei deducaci, es fa des dels diferents mbits: avaluaci del sistema educatiu, avaluaci de programes, avaluaci de centres, avaluaci de la funci directiva, de la funci docent, aix com la planificaci i laplicaci de lavaluaci de centre des duna perspectiva que integra lavaluaci interna i lavaluaci externa.

Les estratgies davaluaci de centre que actualment sapliquen de manera prioritzada sn lavaluaci global diagnstica (AGD) i els indicadors de centre.

Lavaluaci global diagnstica serveix per avaluar el centre en el seu conjunt, tot i que no implica lavaluaci detallada de tots els aspectes. Aquesta avaluaci proporciona una visi panormica del centre. Es podr aplicar en centres que ho sollicitin o b en aquells que el Departament d'Educaci determini.

28

Laplicaci dels indicadors de centre, que es fa en tots els centres, t dues finalitats essencials: proporcionar informaci til als centres educatius per a la seva millora i facilitar informaci al Departament dEducaci perqu pugui decidir i aplicar poltiques educatives ms eficients.

Els indicadors de centre faciliten informaci mesurable dun conjunt acotat de variables educatives que sactualitza cada curs escolar i que permet analitzar levoluci del centre i fer valoracions comparatives. Dels indicadors de centre, cal destacar el seu carcter sinttic. Mentre que lavaluaci global diagnstica aporta informaci sobre la situaci del centre com a punt de partida per plantejar millores, els indicadors de centre aporten informaci que permet al centre controlar el procs, conixer si va en la direcci adequada per aconseguir les fites proposades i fer, si escau, els reajustaments necessaris.

Els indicadors de centre inclouen informaci de context, de resultats, de processos i de recursos, si b en el seu nivell daplicaci ms redut (indicadors de nivell 1) no es consideren els processos. Els indicadors de centre tamb inclouen els resultats de les proves davaluaci de leducaci primria (6 curs) i els de la prova diagnstica a lalumnat del cinqu curs de primria. La informaci referida a aquest conjunt de variables ha de servir tant per analitzar levoluci del centre com per interpretar, explicar i millorar els processos densenyament i aprenentatge i els seus resultats.

Durant el curs 2008-2009 es va iniciar laplicaci generalitzada dels Indicadors de centre. Laplicaci daquests indicadors cada curs permet disposar dinformaci acumulada per valorar si les millores sn consistents.

Tots els centres han de tenir elaborat i aprovat pel consell escolar el propi pla davaluaci, que sha demmarcar en el projecte educatiu i ha de prendre en consideraci la valoraci del pla davaluaci anterior.

6. Programaci general anual del centre

Els centres educatius han dexplicitar en la programaci general anual els objectius del curs escolar, les actuacions que es duran a terme per assolir-los, els recursos i els responsables, els mecanismes de seguiment de la seva implantaci i els criteris per a lavaluaci dels resultats.

La programaci general anual del centre sha de sotmetre a laprovaci del consell escolar. Les eventuals revisions i modificacions que resultin de la seva actualitzaci peridica shan de comunicar tamb al consell escolar.

7. Programacions didctiques Novetat

Els centres han delaborar, dacord amb el seu projecte educatiu i el currculum establert, les programacions didctiques, que complementen el projecte educatiu de centre.

La programaci consisteix en la planificaci de la tasca educativa adreada a lalumnat de cada cicle de letapa i comporta la concreci, distribuci i

29

temporitzaci al llarg de cada cicle dels objectius, continguts i criteris davaluaci i de la relaci daquests elements amb les competncies bsiques. Aix mateix, tamb shan de prendre decisions en relaci amb les opcions metodolgiques, organitzatives i datenci a la diversitat de tot lalumnat i amb les connexions entre les diferents rees curriculars.

El Departament dEducaci contribueix al desenvolupament del currculum afavorint lelaboraci de models oberts de programaci docent i de materials didctics que atenguin les diferents necessitats dels alumnes i del professorat.

La programaci permet fer el seguiment de les actuacions previstes per tal de modificar-les, adaptar-les i millorar-les, quan calgui. Tamb s til per a lequip de mestres, ja que permet reflexionar sobre la seva tasca educativa, tenir constncia del que es treballa amb lalumnat de manera simultnia i poder establir connexions entre les diferents rees i projectes. Aix mateix, permet fer el seguiment de la progressi dels aprenentatges al llarg dels cicles i garantir la continutat educativa quan es produeixen canvis en lequip docent.

Correspondr normalment als equips docents de cicle elaborar, revisar i actualitzar les programacions i les unitats didctiques de les diferents rees, el projecte interdisciplinari de cicle i les possibles adaptacions de la programaci ordinria de laula tenint en compte les caracterstiques de lalumnat. Aquesta tasca sha de fer cada curs, amb les prioritzacions que cada centre estableixi, i sha de relacionar amb els processos davaluaci dels aprenentatges de lalumnat, de les mateixes programacions i de la seva aplicaci prctica a les aules.

Per a leducaci infantil es disposa dorientacions i dinformaci complementria per a lelaboraci de les programacions al web Currculum i organitzaci, a Ensenyaments > Educaci infantil > Orientacions:

El desplegament del currculum i la programaci al segon cicle de leducaci infantil

Per a leducaci primria es disposa dorientacions i dinformaci complementria per a lelaboraci de les programacions al web Currculum i organitzaci, a Ensenyaments > Educaci primria > Orientacions:

Desplegament del currculum a l'educaci primria

Del currculum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexi pedaggica a leducaci bsica

Com vivien els nostres avis i vies quan eren infants?

Les pertorbacions en el medi: el cas dels incendis forestals

30

II. Organitzaci del currculum

8. Normativa d'aplicaci Novetat

Segon cicle de l'educaci infantil

Per a l'organitzaci del currculum seran d'aplicaci el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del segon cicle de leducaci infantil (DOGC nm. 5216, de 16.9.2008), i lOrdre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci del segon cicle de leducaci infantil (DOGC nm. 5505, de 13.11.2009).

Educaci primria

Per a l'organitzaci del currculum seran d'aplicaci el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007), i lOrdre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci en leducaci primria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008).

9. Aspectes prioritaris

9.1. Competncies bsiques. Proves d'avaluaci Novetat

En leducaci primria cal prioritzar lassoliment de les competncies bsiques que afavoreixen lautonomia necessria per a laprenentatge i per al desenvolupament personal i social. En lannex 2 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007), sestableixen les competncies bsiques, que sn les mateixes per a tot lensenyament obligatori.

Leficcia en lassoliment de les competncies bsiques depn duna bona coordinaci de les activitats escolars de totes les rees curriculars; de lorganitzaci de lequip docent; de la participaci de lalumnat en la dinmica del centre i en el mateix procs daprenentatge; de la complementaci del treball individual i el treball cooperatiu; de ls de determinades metodologies i recursos didctics; de lacci tutorial amb atenci especial a les relacions amb les famlies, i, finalment, de la planificaci de les activitats complementries i extraescolars.

En el marc del seu projecte educatiu, els centres han de precisar els objectius que garanteixen lassoliment de les competncies bsiques i determinar latenci que cal donar, des de cada una de les rees, a les competncies que tenen un carcter ms transversal.

El web Currculum i organitzaci, a mbits > Competncies > Competncies bsiques, ofereix recursos i materials com a eina de suport als centres per a la millora de ladquisici de les competncies bsiques dels alumnes.

31

En el curs 2010-2011 les proves davaluaci de leducaci primria (6 curs) saplicaran els dies 4 i 5 de maig de 2011. Per aquest motiu, el centre no programar per als alumnes de 6 curs cap activitat que s'hagi de fer fora del centre durant aquests dies. Hi ha informaci complementria a la pgina web del Departament dEducaci creada a aquest efecte: Prova davaluaci de sis curs deducaci primria - Departament dEducaci.

Aix mateix, en la primera quinzena doctubre de 2010 saplicar a lalumnat del primer curs del cicle superior la prova davaluaci diagnstica que preveu la LOE en larticle 21.

9.2. Educaci infantil Novetat

El currculum del segon cicle de leducaci infantil presenta una estructuraci del desenvolupament de les capacitats que ha dassolir lalumnat organitzant-les en quatre eixos: aprendre a ser i actuar duna manera cada vegada ms autnoma; aprendre a pensar i a comunicar; aprendre a descobrir i a tenir iniciativa; i aprendre a conviure i habitar el mn. Aquests quatre eixos tenen continutat a leducaci primria mitjanant les competncies bsiques.

En el currculum les finalitats de letapa es concreten en les capacitats que ha dassolir lalumnat. Ms enll de ladquisici de determinats coneixements i habilitats, les capacitats impliquen la possibilitat dutilitzar aquests coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva en contextos i situacions diferents.

Per aconseguir lassoliment de les capacitats, s convenient que la intervenci dels mestres sigui eminentment activa i que sorienti a estimular experincies i potenciar els processos maduratius, amb els recursos que siguin ms adequats i en concordana amb els nivells evolutius respectius i el context sociocultural dels infants.

Lacci educativa respectar els segents principis bsics:

tenir en compte les diverses maneres daprendre de lalumnat;

adequar lensenyament a les diverses caracterstiques personals i socials que condicionen els aprenentatges;

seleccionar i organitzar duna manera adequada els continguts que es pretn que els nens i nenes aprenguin;

potenciar que lactivitat de classe discorri en les millors condicions possibles perqu cada alumne i el grup en conjunt sesforci per aprendre, raonar i expressar el que se sap, per plantejar els dubtes, per reelaborar el coneixement i per actuar amb autonomia i responsabilitat;

posar els mitjans necessaris perqu cada infant se senti ats, orientat i valorat, quan ho necessiti i sense cap tipus de discriminaci.

32

En la programaci del primer trimestre del curs, les escoles han de preveure la realitzaci dentrevistes entre la persona tutora del darrer curs de leducaci infantil i la del primer curs del cicle inicial de leducaci primria per tal de completar la informaci sobre lalumnat en relaci amb els seus aprenentatges.

9.3. Educaci primria Novetat

En leducaci primria, el currculum centrat en les competncies bsiques pretn aconseguir, en primer lloc, integrar els diferents aprenentatges tot impulsant la transversalitat dels coneixements. En segon lloc, el fet de partir de les competncies afavoreix que lalumnat posi en relaci els diversos tipus de continguts i els utilitzi de manera efectiva en diferents situacions i contextos. I, en tercer lloc, les competncies orienten el professorat, en permetre identificar els continguts i criteris davaluaci que tenen carcter bsic per a tot lalumnat i, en general, donen una pauta per a les decisions relatives al procs densenyament i aprenentatge.

En el desplegament del currculum es consideren especialment rellevants els aspectes segents:

el desenvolupament de lautonomia personal, la coresponsabilitat i la independncia personal en un entorn digualtat de drets i doportunitats entre dones i homes,

el desenvolupament de la llengua oral,

laprenentatge de la lectura i lescriptura,

lestmul de la lectura per a lenfortiment de la comprensi lectora,

el desenvolupament de lexpressi escrita,

el desenvolupament de competncies matemtiques,

la potenciaci de les llenges estrangeres.

En cada cicle de leducaci primria es far, com a mnim, un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial, sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin laplicaci de coneixements de diverses rees.

10. Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement

Les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) ofereixen mltiples recursos per a lacci didctica i per a laprenentatge de lalumnat, i esdevenen un element de motivaci, de dinamitzaci, d'adquisici de les competncies bsiques i, en especial, de la competncia digital, i de canvi i millora en els processos densenyament i daprenentatge, s a dir, tecnologies per a laprenentatge i el coneixement (TAC).

33

Internet ofereix nombroses possibilitats de disposar de recursos apropiats a les diverses matries del currculum amb una mplia gamma de contextos didctics i daprenentatge. En concret, el Departament dEducaci, des dels portals XTEC, edu365 i edu3.cat, facilita informaci, recursos, materials i enllaos dinters, triats i actualitzats per a laplicaci de les TIC al currculum.

10.1. La planificaci de ls de les tecnologies per a laprenentatge i el coneixement: el Pla TAC de centre

La integraci plena de les tecnologies en un centre educatiu es pot enfocar com un procs dinnovaci i gesti del canvi que afecta, duna banda, tots els seus integrants i, de laltra, aspectes de funcionament: pedaggic, formatiu, organitzatiu i tecnolgic. Per facilitar que aquest procs es desenvolupi de manera harmnica, s necessria una planificaci a curt i a ms llarg termini. Se suggereix el Pla TAC de centre com a instrument per formalitzar la governana de la tecnologia en el marc de lautonomia de centre i del projecte educatiu. Amb aquest Pla TAC:

S'assignen responsabilitats compartides en la gesti de la tecnologia en el centre.

Es concreten les necessitats d'assessorament i formaci.

Es planifiquen el desplegament i la inserci de les TIC en els mbits educatius, administratius i comunicatius.

Es fa el seguiment i l'avaluaci dels usos curriculars de les TAC.

Es defineixen les prioritats per a la dotaci dels recursos tecnolgics.

Es vetlla pel compliment de la normativa en els usos de la tecnologia, especialment en all que s'estab