1

1

INSTITUT SAMUEL GILI I GAYA

Curs 2012-13

..............................................................

2n ESO .......

2

2

La nostra cultura ART, FESTES, LLEGENDES I TRADICIONS POPULARS A LLEIDA

«Les generacions actuals hauran de vetllar per preservar la diversitat cultural de la humanitat tot respectant els drets humans i les llibertats fonamentals. Les generacions actuals tenen la responsabilitat d'identificar, protegir i conservar el patrimoni cultural material i immaterial i de transmetre aquest patrimoni comú a les generacions futures.» UNESCO, Declaració sobre la responsabilitat de les generacions actuals envers les generacions futures, article 7.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Despertar l’interès de l’alumnat per les festes populars i tradicionals i les principals manifestacions artístiques de Lleida.

2. Aportar coneixements sobre l’art, la història, les festes i tradicions, i la dimensió educativa que tenen.

3. Relacionar les festes i tradicions amb el cicle anual lligat a les activitats agràries.

4. Entendre i valorar les festes, tradicions i manifestacions artístiques en el marc de la tradició religiosa cristiana i dins del calendari litúrgic.

CONTINGUTS

1. Panoràmica general de la ciutat de Lleida. Visualització amb imatges dels elements que conformen la ciutat (medi físic, activitat econòmica, monuments més singulars, festes més rellevants...).

2. Festes, tradicions i llegendes arrelades a Lleida i Catalunya seguint el fil conductor del calendari. En cada cas s’estudiarà:

- l’origen

- l’espai: l’església, l’ermita, la plaça, els carrers, la fira, la casa...

- els elements visibles: el vestit, el menjar, la música, la dansa...

- els símbols i altres elements particulars.

3. Monuments artístics singulars relacionats amb les festes, llegendes i tradicions estudiades.

3

3

SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS: PRESENTACIÓ

Calendari Festes Llegendes / Tradicions Art

Tardor .- La Diada .- Fira Sant Miquel i Festes Tardor .- Verge Blanca o Mare de Déu de l’Acadèmia .- Tots Sants / La Castanyada

.- Indíbil i Mandoni

.- El vot de Santa Cecília .

.- La senyera, l’escut de Lleida i l’himne nacional .- La Sardana

.- El Roser

.- Paeria / Retaule dels Paers .- Acadèmia Mariana .- Hospital Sta. Maria

Hivern .- El cicle nadalenc: Santa Llúcia, la Missa del gall, el pessebre, el tronc, els pastorets, els innocents, els reis... .- La Candelera iSt Blai .- El Carnaval

.- El Sant Crist Trobat

.- Processó dels tres tombs.

.- La Mare de Déu del Blau

.- El Balcó del Serraller

.- Els Castellers

.- Sant Martí

.- Sant Llorenç

.- Sant Pere

.- Diputació

Prima-vera

.- Setmana Santa i Pasqua .- Sant Jordi .- Mare de Déu de Montserrat .- St. Anastasi i les Festes de Maig .- El Corpus

.- Processons Setmana Santa: Confraries i Armats .- La Mona .- Els Gegants, Capgrossos i lo Marraco .- Moros i cristians .- Caragols

.- La Seu Vella

.- La Catedral Nova

.- Oratori Dolors

.- Església Puríssima Sang

Estiu .- Sant Joan .- Festes de la Mare de Déu: .- Mare de Déu del Carme .-.Mare de Déu d’Agost .- Les Marededéus trobades

.- Coques de St. Joan

.- Coques de recapte

.- Llegenda de Salomé

.- Fanalets de St. Jaume

.- St. Joan Baptista

.- Església del Carme

.- El Peu del Romeu

.- Ermites Grenyana i Butsènit

4

4

PRESENTACIÓ

ACTIVITATS (pàg. 23)

A continuació tens indicat un apunt informatiu dels diferents monuments que hi ha en la zona del recorregut del Bus Turístic. Seguint-la, rebràs l’explicació d’una guia. Marca el nom dels edificis que vas veient i pren nota de les informacions complementàries que et donin. (La numeració fa referència a les parades del Bus). Procedeix de la mateixa manera si fas el recorregut virtualment.

1. La Paeria: L’obra més representativa de l’arquitectura civil romànica a Lleida també és una de les construccions monumentals més emblemàtiques de Catalunya, construïda a començaments del segle XIII. Al segle XIV els senyors de Sanaüja, els seus propietaris, van cedir l’edifici a la ciutat perquè fos seu del govern municipal. La

5

5

façana que s’obre al riu Segre és d’estil neoclàssic, amb una remodelació neomedieval realitzada el 1929.

1.1. Casa Melcior: Edifici modernista amb tribuna de bonics vitralls de colors, estucat de pedra i forja. 1.2. Montepio: Edifici de Rodríguez Mijares i Mariano Gomà (1945-48). Té dotze plantes i ocupa una illa de cases que bifurca dos carrers. Conforma i singularitza la morfologia de la Banqueta. 1.3. Casino Principal: Edifici historicista (1920) amb dues façanes que miren al carrer Major i a la Banqueta. Fou l’espai lúdic per excel·lència dels sectors més conservadors de la ciutat. Actualment és la seu provisional del Museu d’Art Jaume Morera. Creat l’any 1914 a partir de les donacions del pintor Jaume Morera i Galícia, el Museu reuneix una col·lecció d’art contemporani que inclou des dels paisatges realistes de finals del segle XIX fins a les propostes més capdavanteres de l’art actual, passant per l’avantguarda dels anys trenta, on destaca l’obra de Leandre Cristòfol, i les manifestacions experimentals que van des dels anys seixanta fins als noranta. 1.4. Eix Comercial: Zona comercial per excel·lència, s’estén paral·lel a la canalització del riu Segre. La seva particularitat prové del fet que ofereix un recorregut excepcional gràcies a la importància monumental de la zona. Més de 450 establiments s’emplacen en aquest eix de vianants de 2’2 quilòmetres de longitud, accessible des de les principals zones de la ciutat. 1.5. Casa Magí Llorens: Edifici modernista on destaquen la tribuna, els balcons i els motius florals. 1.6. Roser: Antic convent de dominics o predicadors d’estil barroc. En un futur, Parador Nacional. 1.7. El Peu del Romeu: Capella construïda l’any 1399, s’inclou a la ruta catalana del camí de Sant Jaume. Fa memòria de la Romeria dels Fanalets. 1.8. Catedral Nova (1761-1781): D’estil barroc i amb una gran tendència al classicisme academicista francès. Té escalinates amb tres portes de ferro de mig punt i torres laterals. L’interior, amb una planta de tres naus, amaga l’esvelta columnata d’aire corinti que

6

6

suporta els arcs de mig punt. El temple acull la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, la Mare de Déu del Blau i Sant Anastasi. 1.9. Antic Hospital de Santa Maria: Construcció gòtic plateresca dels segles XV-XVI, seu actual de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. El portal ostenta una imatge de la Mare de Déu i uns escuts amb blasons lleidatans. Del magnífic pati central neix una escalinata de pedra que condueix a una galeria d’arcs ogivals. Alberga la Sala Gòtica i la Sala d’Arqueologia que conté materials prehistòrics, ibers, romans i visigòtics. 1.10. Oratori dels Dolors: Oratori d’estil neoclàssic (1724-1738), situat al carrer Cavallers. És la seu de la Congregació dels Dolors. 1.11. Església de la Sang: Antic hospital convent dels Antonians, és la seu de la Congregació de la Puríssima Sang. Temple refet el segle XIX, conserva la portada plateresca. 1.12. Casa Baró: Edifici modernista (1921) amb miradors i una gran riquesa cromàtica a l’arrebossat. 1.13. Casa Morera: Edifici modernista (1910-11) coneguda amb el nom la Lira èr la forma que emmarca les obertures de la part superior. Hi va viure el poeta Magí Morera i Galícia. 1.14. Acadèmia Mariana: Extraordinària construcció de façana neoclàssica, vestíbul noucentista, teatre, paranimf i Oratori d’estil gòtic florentí dedicat a la Verge Blanca, patrona de Lleida. Les pintures murals i els vitralls de l’Oratori reprodueixen la vida de la Mare de Déu. Va ser fundada l’any 1862.

2. Sant Llorenç: Església d’estil romànic (XII-XVIII), però amb ampliacions i acabaments gòtics. Té tres naus de la mateixa altura, amb tres absis. La nau central, d’estil romànic, és la més antiga. Les naus i capelles laterals i el campanar octogonal (XV) són d’estil gòtic. L’edifici conserva quatre importants retaules gòtics, el més gran dedicat a Sant Llorenç. Seu catedralícia en dues ocasions, conté diferents peces d’art del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.

2.1. Antiga Maternitat (1860-1884/OR 1991-1996): Edifici seu de la Biblioteca Pública de Lleida.

7

7

2.2. Museu de Lleida Diocesà i Comarcal: Espai cultural definit com a gran contenidor patrimonial de la ciutat i el territori. S’articula en dos nivells on s’exhibeixen, amb un criteri museogràfic unitari, la col·lecció arqueològica i artística amb objectes de vàlua excepcional que abasten des de les èpoques del bronze fins al segle XIX. Objectes que ultrapassen la consideració artística i esdevenen testimonis i documents de la nostra identitat col·lectiva.

2.3. Cases de Balasch: Edificis (1914) de dues plantes amb tribuna, marbre, estucats florals i fusteria.

2.4. Antic Seminari:Neogòtic (1893/OR 1992). Seu del Rectorat de la Universitat de Lleida.

2.5. Palau Episcopal: Edifici d’estil historicista de base medievalista (1945-1950), amb torres laterals i elements neogòtics.

3. Zona Alta: És un dels principals espais d’oci de la ciutat amb una important oferta comercial.

4. Sant Martí: És un dels edificis romànics més emblemàtics de la ciutat (finals s. XII). El 1300 esdevingué capella de l’Estudi General. Al 1648, arran de la guerra d’Els Segadors, fou convertit en caserna militar i al segle XIX utilitzat com a presó municipal. El 1893, el bisbe Messeguer Costa ordenà la seva restauració i tres anys després s’obrí novament al culte.

4.1. Centre d’Art La Panera: Ha estat concebut com una plataforma de producció i exhibició de les arts visuals al nostre país, amb l’objectiu de fer possible l’establiment de ponts entre la creació visual i altres àmbits culturals. L’edifici de la Panera fou construït entre els segles XII i XIII com a Almodí o llotja de contractació de la ciutat.

4.2. Dipòsit del Pla de l’Aigua:És el centre d’interpretació de l’aigua potable. Fou construït el 1784 amb l’objectiu d’abastir d’aigua la ciutat, per tal de superar les deficiències de la Lleida medieval i d’ajudar a combatre les epidèmies. Es tracta d’un edifici de grans dimensions, construït amb 25 pilars de pedra i amb una capacitat de

8

8

9 milions de litres. El Dipòsit del Pla de l’Aigua és una de les seus del Museu de l’Aigua.

4.3. Mercat del Pla: Edificació de l’any 1922. Ocupa l’indret de l’antiga Universitat de Lleida i de les antigues casernes de cavalleries.

4.4. Seu Vella: És el monument símbol de Lleida i el seu punt de referència. La construcció es va iniciar el 1203 sota la direcció del mestre Pere de Coma al lloc on existiria l’antiga mesquita musulmana. Dedicada a Santa Maria va ser consagrada al culte l’any 1278, tot i que l’obra no es va interrompre. Al segle XIV es va acabar el claustre i es van iniciar les obres de construcció del campanar, que es van prolongar fins al 1431. Presenta planta basilical de creu llatina, de tres naus. De l’interior del temple destaca l’escultura dels capitells que posa de manifest la influència toscana, tolosana i provençal dels diferents tallers que hi van treballar durant el segle XIII; i, també, les restes de pintura mural que corresponen a l’època gòtica.

S’hi pot accedir des del carrer Sant Martí, entrant al recinte emmurallat per la Porta del Lleó; des de la plaça de Sant Joan, o bé en ascensor, pel portal de Sant Andreu.

La visita al conjunt monumental de la Seu Vella, a més de l’edifici, permet gaudir de els magnífiques vistes de la ciutat des del Turó, com la que ofereix el conjunt emmurallat, en concret l’espigó de la Llengua de Serp o el Baluard de la Reina.

4.5. Els Pous de Gel: Situats a la banda nord del Turó de la Seu Vella, es van construir el 1611 amb l’objectiu d’emmagatzemar gel. Es tracta de dues cavitats subterrànies de pedra, de 14 metres de profunditat, cobertes per dues cúpules. Són una important mostra del patrimoni pre-industrial lleidatà.

4.6. Auditori Enric Granados: Modern edifici projectat pels arquitectes lleidatans Ramon Artigues i Ramon Sanabria. De forma prismàtica de triple façana, amb coberta tractada com a quarta façana, vista des de la Seu Vella. Disposa d’una Sala Simfònica amb

9

9

una espectacular volta de plafons de cedre envernissat (880 m2 i 803 butaques), i una segona sala més petita dedicada a la música de cambra (360 m2), amb aforament per a 245 persones.

4.7. Santuari de Santa Teresina: Únic santuari de l’estat espanyol dedicat a difondre la devoció de Santa Teresina de Lisieux. Iniciat el 1929, acull la comunitat de Pares carmelites descalços.

4.8. Teatre de l’Escorxador: L’antic escorxador municipal, un edifici modernista de l’any 1918, és avui dia un equipament cultural. Consta d’una sala principal, un segon espai dedicat a l’art experimental i multidisciplinari, i un altre espai polivalent anomenat el cafè Teatre. També és la seu de l’Aula Municipal de Teatre. Frederic Amat és l’autor de l’impressionant retaule que presideix el vestíbul.

4.9. Castell de Gardeny: Seu d’una de les comandes templeres més importants de la Corona d’Aragó. És un espai delimitat per un perímetre de muralles i flanquejat per torres, a l’interior del qual es distribuirien els diferents edificis articulats entorn d’un pati central. Destaquen una torre habitació i l’església romànica de Santa Maria de Gardeny, edifici singular de gran devoció en el seu moment. Actualment acull el Centre d’Interpretació de l’Orde del temple de Gardeny, on es recrea la vida d’aquest orde religiós i militar a les terres lleidatanes i posa de manifest la importància estratègica del Turó des de l’època romana fins als nostres dies.

4.10. L’Horta: És l’extraordinari cinturó verd que envolta la ciutat. Manté gran part del seu sabor natural, de pagesia, ben adaptada a la vida moderna.

4.11. Parc del Segre: És el parc fluvial lineal de la Canalització, un pulmó verd, una àrea lúdic-esportiva i un element d’embelliment del nucli urbà. Segueix paral·lel a la façana noble de la ciutat: edifici del Montepio, el Casino Principal, la Casa Melcior, la façana neoclàssica de la Paeria i la de l’edifici Pal·les, presidits per la Seu Vella.

4.12. Campus universitari: És la connexió del Centre Històric amb Cappont, a través fonamentalment del Pont de la Universitat i del

10

10

Parc del Segre S’ha optat per una arquitectura de disseny que embelleix i dóna prestigi a aquesta nova façana-aparador de luxe de la ciutat. Destaca l’edifici emblemàtic de La Biblioteca i Centre de Cultures Transfronterer, de l’arquitecte finlandès KristianGullichsen.

4.13. Camps Elisis: Recinte públic que alberga edificis remarcables com el Cafè Xalet i el Templet de la Música, construccions noucentistes, o l’Aquàrium, una edificació modernista de maó adornada amb rajoles vidrades i bigues gravades. Als jardins destaquen mostres escultòriques. La recent remodelació l’enllaça amb el parc del Segre.

5. Estació de Renfe: Edifici monumental (1921-1927/OR 1995), seu de l’estació de trens. Defineix el límit de la Rambla Ferran, passeig obert a la segona meitat del segle XIX, a partir de d’enderrocament de les muralles i d’arribada del ferrocarril, flanquejat d’edificis monumentals (Palau de la Diputació, l’antiga Audiència, Govern Civil) i habitatges singulars (Casa Cros, Casa Pluvins, Casa Florensa, Casa Vilella…).

5.1. Palau de la Diputació: Edifici seu del Govern Provincial de Lleida (s. XX).

5.2. Casa Sauces: Edifici barroc classicista construït a començaments del segle XIX. Està situat en la confluència entre el carrer del Carme i Magdalena.

5.3. Casa Bergós: Edifici modernista (s. XX). Destaquen els balcons i els motlles de l’Art Nouveau. Està situat a la Plaça de la Sal.

5.4. Sant Joan: Església d’estil historicista de base neogòtica i neoromànica (s. XIX), situada a la plaça del mateix nom.

5.5. Govern Civil: Es coneix amb el nom de “La Casa Rosa”. Seu de la subdelegació del Govern central.

5.6. Pal·les: Edifici modernista de 1915 de l’arquitecte Francesc de P. Morera i Gatell.

5.7. Arc del Pont. Indíbil i Mandoni: Arc de façana neoclàssica amb l’estàtua dels cabdills ilergetes.

11

11

ACTIVITATS: (p.36)

1. Ressegueix El recorregut al plànol.

12

12

2. De la relació de monuments més importants de Lleida marca amb blau els que tu coneixes. I marca amb vermell aquells dels quals fins ara no en sabies res (ni el nom, la localització, l’aspecte...).

3. Explica un monument de Lleida que tu coneguis, tot indicant: (Enganxa-hi una imatge)

- Nom:

- Localització:

- Data:

- Arquitecte:

- Estil:

- Elements visibles:

- Elements decoratius:

- Funció (antiga i actual):

- Altres:

13

13

4. Completa la taula següent tot destacant de cada festa els aspectes següents:

- l’origen

- l’espai: l’església, l’ermita, la plaça, els carrers, la fira, la casa...

- els elements visibles: el vestit, el menjar, la música, la dansa...

- els símbols i altres elements particulars.

FESTA ORIGEN ESPAI ELEM. VISIBLES SÍMBOLS

Pasqua

Sant Jordi

Festa Major

Aplec Caragol

Moros i Cristians

14

14

Sant Joan

Sant Jaume

Sant Miquel

5. Esmenta algunes festes que han canviat al llarg del temps. Explica en què han consistit aquests canvis i per què creus que s’han produït.

15

15

6. Enumera altres festes que també se celebren a Lleida. Tria’n una i afegeix-la a la taula anterior tot destacant els aspectes que s’hi indiquen.

7. Busca una imatge d’una festa de Lleida i comenta-la.

16

16

8. Explica una festa tradicional a partir de les teves pròpies vivències. No cal que sigui de Lleida.

17

17

La tardor

18

18

LA DIADA

ACTIVITATS (pàg. 46-47)

1. Completa la informació sobre la Diada:

Què és?

Quin és el seu origen?

On se celebra?

- A Barcelona:

- A Lleida:

Elements visibles:

Símbols:

19

19

2. Busca informació periodística sobre la celebració de la Diada a Lleida. Explica algun aspecte de la celebració de la Diada que resulti polèmic actualment.

20

20

21

21

LA FIRA DE SANT MIQUEL

ACTIVITATS (pàg. 49-50):

Enumera les fires i congressos que tu coneguis, dels que organitza Fira de Lleida.

Tria’n una i explica’n breument alguna característica o curiositat .

Completa la informació sobre la Fira de Sant Miquel:

Què és?

Quin és el seu origen?

On se celebra?

22

22

Elements visibles:

Símbols:

Enganxa el Cartell d’enguany i comenta’l:

23

23

Busca informació periodística sobre la celebració de la Fira de Lleida. Retalla i enganxa un article de premsa i comenta els aspectes més novedosos que s’han introduït en la Fira d’enguany.

24

24

LA VERGE BLANCA o MARE DE DÉU DE L’ACADÈMIA

ACTIVITATS (pàg. 52):

Completa la informació sobre la Festa de la Mare de Déu de l’Acadèmia o Verge Blanca:

Què és?

Quin és el seu origen?

On se celebra?

Elements visibles:

Símbols:

25

25

26

26

TOTS SANTS

ACTIVITATS (pàg. 56):

Completa la informació sobre la Festa de Tots Sants:

Què és?

Quin és el seu origen?

On se celebra?

Elements visibles:

Símbols:

27

27

Explica com celebres a casa la Festa de Tots Sants. Si no teniu costum de celebrar-la, fes una redacció parlant de la celebració de la Castanyada.

28

28

INDÍBIL I MANDONI

ACTIVITATS (pàg. 58):

Completa la informació sobre l’escultura d’Indíbil i Mandoni:

Autor:

Lloc i any de realització:

Material inicial:

Quan es va encarregar l’escultura per a Lleida?

Qui i quan va tenir la iniciativa?

Per què?

On estava situada inicialment?

On està situada actualment?

Tècnica i material:

Qui representa? Fes una breu referència històrica dels personatges.

29

29

Què simbolitza?

30

30

EL VOT DE SANTA CECÍLIA

ACTIVITATS (p. 61-62):

Completa la informació sobre el “Vot de Santa Cecília”:

Indica l’any i el temps de durada del setge de Santa Cecília.

En el marc de quina guerra es produeix aquest setge de la ciutat de Lleida?

Indica els anys de durada i quins països s’enfrontaven.

Quin exèrcit assetjà la ciutat de Lleida? Qui el comandava?

Quin exèrcit va acudir per a socórrer la plaça?

Qui el dirigia?

31

31

Per què aquest setge es coneix amb el nom de Santa Cecília?

Què és el vot de santa Cecília?

Qui i quan es va acordar de fer aquest “vot”?

Per què?

Quan se celebra la festa de Santa Cecília?

De qui és patrona i des de quan?

-.................................................................... ...........

-................................................................... ...........

-.................................................................... ...........

32

32

Fixat’ amb el retaule i distingeix alguns elements simbòlics:

- Els atributs de la santa:

- Els atributs del martiri:

- La identificació de la ciutat que la venera:

33

33

LA SENYERA I L’ESCUT DE LLEIDA

ACTIVITATS (pàg. 65-66):

Completa la informació sobre la Senyera i l’Escut de Lleida:

LA SENYERA: Elements visibles:

Altra denominació:

Origen:

Època històrica

Nom dels personatges:

Què simbolitza?

34

34

Qui l’usa per primer cop?

Qui la declara “emblema oficial”?

-

-

Quan es va prohibir?

-

-

Quan s’ha tornat a recuperar?

35

35

L’ESCUT: Elements visibles:

Altra denominació:

Origen:

1ª Llegenda

Època històrica

Nom dels personatges

2ª Llegenda

Època històrica

Nom dels personatges

Què simbolitza?

36

36

Escriu el nom de tres llocs de Lleida on es troba l’escut (pots consultar el llibre).

-

-

-

Dibuixa tres logos que s’inspirin en l’escut de Lleida. Indica la institució o entitat a la que pertanyen

37

37

LA SARDANA

ACTIVITATS (pàg. 69):

Els músics de la cobla, en el moment de la seva actuació, se situen en dues fileres segons els instruments que interpreten. Amb les il·lustracions dels instruments que conformen la cobla indica la distribució correcta d’aquests dins aquesta formació musical.

38

38

1...............................................

2................................................

3.................................................

4..................................................

5..................................................

6..................................................

7...................................................

8....................................................

En aquesta sopa de lletres hi ha 9 instruments relacionats amb la cobla al llarg de la seva història. Busca’ls i escriu-ne el nom.

39

39

40

40

EL ROSER

ACTIVITATS (pàg. 70):

Completa la informació sobre l’antic convent del Roser:

Data de construcció:

Ús original:

Altres usos històrics:

Ús futur previst:

Les obres de rehabilitació: parts antigues que es conserven i elements nous:

41

41

Quin acte s’hi celebra cada any al vestíbul i quan?

Per què?

42

42

LA PAERIA I EL RETAULE DE

LA MARE DE DÉU DELS PAERS

ACTIVITATS (pàg. 73-75):

Completa la informació sobre la Paeria:

Origen:

Estil:

- Façana de la plaça de la Paeria:

- Façana de Blondel

En quin lloc hi ha l’escut de la ciutat?

- Façana de la plaça de la Paeria:

- Façana de Blondel

Quina és la festa de la Paeria?

Per què?

Quin dia se celebra?

43

43

Lloc d’ubicació del Retaule de la Mare de Déu dels Paers:

- Originàriament:

- Actualment:

Autor del retaule:

Segle:

Estil artístic:

Per què s’anomena Retaule de la Mare de Déu dels Paers?

Qui són els paers?

On són representats?

Quina vestimenta porten?

44

44

Identifica en aquest dibuix la iconografia de cada plafó del retaule:

45

45

L’ACADÈMIA MARIANA

ACTIVITATS (pàg. 78-79):

Completa la informació sobre l’Acadèmia Mariana:

Origen:

Estil i espai on està situat:

- ................................................ ..................................

-

- ................................................ ..................................

-

- ................................................ ..................................

-

................................................ ..................................

Amb quina denominació és conegut l’Oratori?

Per què?

Quina imatge el presideix?

46

46

Què representa el cor de plata daurada que duu?

Quina és la festa de la Paeria?

Per què?

Quin dia se celebra?

Què és el Paranimf?

Quan i per què es va construir?

Quan s’han realitzat les obres de restauració de l’edifici?

Quan s’ha inaugurat la nova Acadèmia Mariana restaurada i rehabilitada?

47

47

Activitats sobre la celebració del 150è aniversari de la fundació de l’Acadèmia Mariana.

48

48

49

49

50

50