ELS PROCESSOS PSICOLÒGICS ADQUIRIDORS (input)

 PERCEPCIÓATENCIÓ

MEMÒRIAAPRENENTATGE

• PERCEPCIÓ

“És el conjunt de processos superiors implicats en la integració, reconeixement i interpretació de patrons complexos de sensació”

Percebre és un procés constructiu pel qual organitzem les sensacions i captem conjunts o formes (Gestalt) que tenen sentit.

Fases del procés perceptiu

•Detecció: cada sentit disposa d’un receptor sensibles a un grup d’energia. (ex: vibracions de l’aire, ...)•Transducció:. Els receptors converteixen l’energia en missatges nerviosos (llum o sons) en senyals electroquímics•Transmissió: si l’energia electroquímica té prou intensitat, desencadena impulsos nerviosos que transmeten informació codificada a diverses zones del cervell

•Processament de la informació: el cervell organitza i interpreta la informació en forma d’experiències conscients.

•Percepció visual: un estímul físic (ones electromagnètiques) s’impressiona en la retina i el nervi òptic ho transmet al còrtex occipital del cervell

Classificació dels òrgans sensorials

Els éssers humans tenim cinc sentits que ens informen del món exterior: vista, gust, oïda, tacte i olfacte (exteroreceptors). 

També disposen d’altres que reben informació de l’interior del nostre organisme (interoreceptors)  i encara uns altres que ens informen del moviment, ens permeten sentir els nostres músculs i articulacions (propioreceptors)

VISIÓ

Sentit humà dominant.

S’inicia quan les cèl.lules receptores de la retina(part posterior del globus ocular)

Són estimulades per energia electromagnètica (ones lluminoses)

Estructura:Còrnia: està en contacte amb l’exterior (membrana transparent)Humor aquós: fluid que proporciona aliment a la còrniaIris: controla quantitat de llum (responsable del color)Pupil.la: orifici circular al centre de l’iris (regula llum que entra a l’ull)Cristal.lí: darrere la pupil.la, ajuda a la còrnia a enfocar la llum.Humor vitri: substància gelatinosa que farceix la cambra de l’ullRetina: recobreix la part interior de l’ullNervi òptic: fibres nervioses que condueixen senyals neuronals al cervell

Tacte:Percebem les diverses sensacions tàctils a través de la pell.

Tres zones:•Externa (epidermis)•Intermèdia (capa de Malphigi)•Profunda (dermis que allotja els corpuscles nerviosos sensibles a el calor –corpuscles de Ruffini-, al fred –corpuscles de Kraus-, al relleu i la textura –corpuscles de Meissener- i a la pressió –Corpuscles de Pacini-

Audició:

L’orella és fonamental per a la comunicació per mitjà del llenguatge

3 parts:•Orella externa: recopila els sons i els envia cap a una membrana tensa (Timpà)•Orella mitjana: transmet les vibracions del timpà a través d’una cadena (martell, enclusa i estrep) i les porta fins a la còclea•Estrep: produeix desplaçaments del líquid a l’orella interna . Les cèl.lules nervioses estimulades envien el senyal pel nervi auditiufins al lòbul temporal del cervell

Factors que influeixen en la percepció

Factors externs:

•Intensitat: ens fixem més en una explosió forta que en un soroll suau•Repetició: anuncis es repeteixen en els mitjans audiovisuals•Grandària: els objectes grans segurament atrauran més la nostra atenció que els objectes petits•Novetat: la percepció d’objectes no habituals es fixa més fàcilment

Factors subjectius:

•Atenció: Quan juguem a escacs, la nostra percepció està enfocada en el tauler i gairebé no notem la temperatura de l’habitació

•Motius: els motius fan que la nostra percepció sigui selectiva. Per exemple: “cadascú explica la festa segons com la va viure”

•Interessos i valors: Si un pintor, un turista i un botànic es troben en un parc natural, probablement percebran coses molt diferents

•Característiques de l’observador: els desigs i les actituds, la personalitat i la situació afectiva de l’observador influeixen en la percepció. 

•També la cultura té un paper fonamental en la percepció. Ens han ensenyat a percebre i aquest aprenentatge condiciona la nostra perspectiva posterior. Com percebem els toros un andalús, un català i un turista anglès?

• Teories de la percepció

Teoria associanista: Wilhelm Wundt mosaic de sensacions, un tot més complex que la suma dels seus components

 Escola de la forma (Gestalt): tot és més gran que la suma de les parts

Percepción.avi

• Teoria cognitiva: els esquemes cognitius són un conjunt organitzat de dades o coneixements emmagatzemats en la memòria, que serveix per interpretar la realiat i en el qual s’integren les nostres experiències i coneixements

Experiència sensorialVistaOïdaGustOlfacteTactePropiocepcióInterocepció

resultats

RespostesConductualsEleccióInsistènciaPersistència

Processos cognitius

Processament actiuInformacicóTransformarOrganitzarElaborarRecuperar

Resultats cognitiusPlansMetesConsistènciaExpectativesEsquemesAvaluacionsautoconcepte

Il.lusions perceptives

És  la  percepció  d’entitats  que  no  són  tals  entitats  o de  característiques  d’un  objecte  que  no  li corresponen  realment.  Ex. Quadrat  concebut  com a trapezi  d’Eherenstein,  triangle  impossible  de Penrose, ...

Efectos opticos.avi

Percepció subliminar

S'estudia des dels anys '30 i és popular des del 1957, quan en  una  sala  de  cinema  de  New  Jersey,  EE.UU.,  es  va projectar amb èxit, entre els fotogrames de la pel·lícula, la frase  "beveu  coca-cola"  :  a  la mitja part,  el  consum de  la beguda es va incrementar significativament.

Coca Cola Cine.avi

N. HUMPHREY recorda un experiment: a un grup se li presenta  subliminarment  la  imatge  d'un  jove  que amenaça  amb  un  ganivet;  a  un  altre  grup, subliminarment  també,  la  imatge  del  jove  amb  un pastís; després, a  tots  junts se'ls projecta ben visible la imatge del mateix jove sense res. Preguntats sobre el  caràcter  del  jove,  cada  grup  el  jutjava  segons  el contingut de la primera figura.

Trastorns perceptius

Agnòsia: incapacitat d’identificar o reconèixer estímuls (ex: pot reconèixer el rellotge de pulsera però n’ha oblidat el nom)

Il.lusions: deformació per falta d’atenció (ex: saludem un desconegut com si fos un amic), catatímiques (ex; recordem un fet no com va succeir sino com voldríem que hagués passat), pareiodolies (ex: veure figures als núvols)

3 ilperceptiva.flv.MPG

Al.lucinacions: acústiques, visuals, gustatives o tàctils

APRENDRE

Canvi relativament permanent en el comportament, que reflecteix una adquisició de coneixements o habilitats a través de l’experiència, i que pot incloure l’estudi, la instrucció, l’observació o la pràctica. Els canvis en el comportament són raonablement objectius, i per tant poden ser  mesurats

PATRONS INNATS DE CONDUCTA

REFLEXOS: forma part de la programació genètica.Resposta innata, automàtica i involuntària

INSTINTS: no poden ser condicionats

CONDICIONAMENT CLÀSSIC

Permet aprendre la seqüència ordenada de  successos ambientals

CONDICIONAMENT OPERANT

Una resposta voluntària es reforça o debilita, segons les conseqüències siguin positives o negatives

APRENENTATGE SOCIAL (Bandura)

Aprenentatge observacional (imitació).Un subjecte observa la conducta d’un model.

Adquisició, retenció, execució i conseqüències

Todas las familias deben verlo.avi

APRENENTATGE COGNITIU

Aprenem de l’experiència. El subjecte construeixel coneixement del món extern. En funció de laseva pròpia organització cognitiva interna, el subjecte interpreta la realitat, i hi projecta elssignificats que va construint

En els processos d'aprenentatge intervenen la percepció, l'atenció, la memòria, el llenguatge, l'organització visuoespacial, el raonament, etc. i hi participen conjuntament tots dos hemisferis cerebrals. 

Segons el National Joint Committee on Learning Disabilities  és “grup heterogeni de trastorns que es manifesten per dificultats significatives en l’adquisició i ús de la parla, llenguatge, lectura, escriptura, raonament o habilitats matemàtiques”

TRASTORNS DE L’APRENENTATGE

PREVALENÇA 10-15%

Dislèxia  5-10%TDAH  3-5%TANV  Pocs estudis de prevalençaDiscalcúlia  1%

El rendiment en lectura, càlcul, expressió oral i escrita es situa significativament per sota.Interfereixen en el rendiment acadèmic.No són conseqüència de deficiències auditives i visuals no corregides.S’exclouen factors externs que puguin justificar les dificultats Escolars.

L'hemisferi dret, responsable de les funcions visuals i del processament global i sintètic, madura abans que l’esquerra, responsable de les funcions lingüístiques i del processament seqüencial i analític. 

Qualsevol trasbals en aquestes funcions pot provocar problemes d'aprenentatge i si l'hemisferi dret predomina funcionalment sobre l’esquerra, el nen utilitzarà prioritàriament estratègies visuals i globals en detriment de les verbals i analítiques.

VerbalAnalíticPrecísSeqüencialLògicMatemàticRacional

No VerbalVisualHolísticSimultaniArtísticO. espaiIrracional

Esquerre Dret

•Circuiteries disfuncionals•Àrees del cervell hipoactivades tot i estar orgànicament   preservades

Dislèxia, disfàsia alteracions àrees hemisferi cerebral i discalcúlia esquerre

TDAH disfunció zones prefrontals

TANV disfunció substància blanca cerebral del’hemisferi dret

Els trastorns d'aprenentatge són disfuncions cerebrals que provoquen dishabilitats en processos d'execució de la lectura, l'escriptura i el càlcul. 

Classificació: •TDL: trastorns del desenvolupament del llenguatge•Dislèxia : trastorn específic de lectura i escriptura

Disgrafia / Disortografia •Discalcúlia : dificultat específica pel càlcul•Trastorn d'aprenentatge no verbal: dificultats en coordinació   motricitat fina, orientació i percepció espaial, malaptesa en   activitats físiques, dificultat per comprendre el context    social

Dislèxia

Significa dificultat per llegir i escriure. 

És una disfunció cerebral que afecta principalment la lectura. Pot anar acompanyada per trastorns d'escriptura i càlcul. 

Dificultat en la decodificació de paraules simples,  reflexant habitualment una falta d’habilitat pel processament fonològic

Con los ojos vemos. Todo lo vemos en color. Por el día los colores son claros. Cuando anochece todo se va volviendo oscuro

Fins fa poc es tenia la idea errònia que “la” Dislèxia, era fruit de la lateralitat creuada i de dificultats d'orientació espacial, problemes motors i d'articulació de la parla i el tractament era el mateix per a tots.

El sistema fonològic és el sistema que descodifica les grafies en petites unitats fonèmiques

El nen dislèctic té una gran dificultat en aquest procés de decodificació per a identificar la paraula que llegeix.

Aquesta deficiencia fonològica és la causa que sovint també veiem dificultats per:

Adquirir el llenguatge parlatConfusió entre paraules de so semblantDificultats per mantenir l’ordre seqüencial en paraulesTrastorns de pronunciació.Trobar el nom exacte de les paraules

Via logogràfica: etapa de prelectura.

Via fonològica: correspondència grafema – fonemaÉs el sistema fonològic el que s’activa.Via que s’ensenya durant la 1ª etapa d’adquisició de la lectura.En bons lectors s’utilitzarà posteriorment per llegir paraules no familiars, pseudoparaules i paraules estrangeres.

Via lèxica: A partir de la representació gràfica de la paraula s’arriba al significat.Lectura holística, global de la paraula . Madura cap als 10 anys en nens amb un bon aprenentatge lector. 

Ruta lèxica: Lectura holística, global de la paraula

Sgosn un etsdui duna uivenrstiat agnlsea, no ipmotra lodre en que les lleters etsan ersciets, luicna csoa ipormtnat es q7e la pmrirea i lutlima ltlera egutsiin ecsrites en la psiocio cocrrtea. La rseta pdeon setar ttaolmnt mlamaent i ecnara pordas llerigho snese pobrleems. Axio es pquere no lligem cada ltlera alilada sino la paarlua com un tot.La idnetifiqm per la rpersnetacio garfica que hm creat quan es tarcta de paarlues coenugdes.

Disgrafia

És un trastorn específic en el desenvolupament de l'escriptura, dificultat per escriure correctament. 

L'escriptura comporta un procés de codificació del llenguatge i qualsevol alteració dels processos de codificació i decodificació de la lectura poden interferir en l'escriptura. 

Les manifestacions més corrents són: inversions o repeticions de síl·labes, omissions de lletres o paraules, escriptura de lletres en mirall, incorrecta separació o unió de paraules. 

Segons les funcions alterades, les disgrafies poden ser per alteracions de llenguatge, per alteracions perceptives o visuoespacials o per alteracions purament motores sense cap relació amb la lectura.

Discalcúlia

És un trastorn específic de les capacitats aritmètiques en un nen amb capacitats intel·lectuals normals. Sol presentar-se conjuntament amb algunes formes de Dislèxia. 

El càlcul és un procés molt complex ja que hi intervenen moltes funcions de llenguatge, perceptives, visuoespacials, memòria, atenció, raonament... 

Les manifestacions més corrents són l'omissió i inversió de números, confusió de signes i direcció en les operacions, dificultats amb les taules, càlcul mental, regles, etc. 

Segons les funcions afectades hi ha discalcúlies d'hemisferi dret i d'hemisferi esquerre. Les discalcúlies dretes afecten principalment les posicions i direccions en les operacions mecàniques: sumes, restes, multiplicacuions, divisions... Les esquerres afecten principalment el càlcul. 

Trastorn d'aprenentatge no verbal   És un dèficit funcional en les connexions de substància blanca de l'hemisferi dret. En no veure's afectat el llenguatge sol passar més desapercebut. Pot ser conseqüència de traumatismes cranioencefàlics, radiacions, hidrocefàlia, agenèsia del cos callós o lesions primerenques a l'hemisferi dret. 

Les característiques principals són: dèficits primaris de percepció-organització visuoespacial, coordinació psicomotora i en l'habilitat per tractar amb material o circumstàncies noves que repercuteixen en problemes d'aprenentatge ( memòria visual i tàctil ) i funcions executives ( formació de conceptes, resolució de problemes i raonaments abstracte). 

Afecten la comprensió lectora, l'escriptura, el càlcul i el raonament així com la comunicació gestual i interacció social.

TDAH: El trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat

1997 ADHD and the nature of self-control:“… el dèficit fonamental consistiria en una inhabilitat en autoregularse i una dificultat excessiva en inhibir la resposta impulsiva a les necessitats o desitjos interns respecte als estímuls externs …” (Barkley, 1997)

- Problema de desenvolupament de funcions executives– TDAH = problema autoregulació de la conducta/cognició– Àrees implicades: còrtex prefrontal, ganglis basals, cingulat i cerebel

Els nens amb TDAH, per tant, es caracteritzaranper:

– Dificultats d’ autocontrol i d’ autodireccionalitat– Tendència a la irritabilitat i excitabilitat– Impulsivitat– Dificultats de motivació i esforç– Rigidesa cognitiva– Dificultats en mantenir i reconduir l’ atenció– Dificultats d’ organització, planificació

TDAH: repercussió en el rendiment escolar

- Lectura:- Errors d’omissions en la lectura de text. Es “mengen” paraules o lletres i fansubstitucions. Velocitat elevada-Comprensió lectora deficient

- Escriptura:- Mala lletra, excessivament gran o petita i freqüentment desorganitzada.- Els errors augmenten en tasques de còpia llargues-Baix nivell d’ortografia (arbitrària)

- Matemàtiques:-càlcul mental, errors en operacions, resolució de problemes....

- Dificultats globals:- desorganització- falta de planificació de les tasques, gestió del temps- oblits, treballs mal presentats- poca persistència en l’ estudi

LA MEMÒRIA

La memòria és la capacitat que tenim per conservar i evocar coses que hem après, percebut, imaginat... 

Enllaça amb el passat, reprodueix estats de consciència passats i projecta cap el futur fent possible l'anticipació d'esdeveniments. La capacitat per recuperar el que hem guardat a la memòria depèn de com s'ha conservat el record, del reconeixement i l'estalvi. 

Tipus de memòria:

a) Segons el temps de durada: - Memòria a llarg termini: es recorda el que ha passat fa força temps. (atenció+relacionar+dividir).- Memòria a curt termini: es recorda el més immediat. És molt limitada i només té uns 15-20 segons de duració.

b) Segons la qualitat i contingut:- Mecànica o procedimental: nedar, anar en bicicleta... no s'oblida.- Psíquica o significativa: recitar un poema. S'adquireix gradualment i es poden utilitzar tècniques per recordar o regles mnemotècniques.

c) Segons l'òrgan receptor:- Sensorial: auditiva, visual, tàctil, olfactiva, gustativa.- Semàntica o conceptual: eidètica (conceptes, símbols...) o episòdica (situacions).- Motora: de moviment (caminar). 

L'OBLIT: PER QUÈ OBLIDEM?

Oblidar  és  la  incapacitat  per  actualitzar,  evocar,  el  passat.  Hi  ha  possibles causes:

- Teoria del desús: la falta de costum provoca la desmemòria.

- Interferències: el temps provoca entrebancs i distorsions.

- Acció de l'Inconscient: Freud.

- Desinterès.

-  Patologies:  Alzheimer  o  les  Amnèsies  (anterògrada:  incapacitat  per  crear records nous; retrògrada: incapacitat per recordar fets passats.)

JOC DE MEMÒRIA:

PREPARA’T PER ESTAR MOLT ATENTDURANT 30 SEGONS

30 segons

QUÈ RECORDES?

ESCRIU EN UN PAPER EL NOMDE LES IMATGES QUE HASMEMORITZAT

COMPARA-HO AMB ELS TEUS COMPANYS

QUÈ HA SUCCEÏT?

LES DISTORSIONS DE LA MEMÒRIA

1. Temps: la memòria es debilita amb els anys (noves experiències difuminen els records)

2. Distracció: perquè estem preocupats en altres afers(oblidar les claus)3. Bloqueig: recerca d’informació frustrada (nom d’algú)4. Atribució errònia: s’assigna un record a una font equivocada5. Suggestibilitat: s’incorpora informació enganyosa alsrecords personals6. Propensió: reflecteix la influència dels nostres coneixements actuals sobre la forma de recordar el passat7. Persistència: recordem successos que preferiríem desterrar

ALTERACIONS DE LA MEMÒRIA

AMNÈSIA ANTERÒGRADA: incapacitat per adquirir novainformació i recordar els successos produïts després d’unalesió cerebral o desordre degeneratius

AMNÈSIA RETRÒGRADA: incapacitat de recordar elpassat

AMNÈSIA PSICÒGENA: víctimes de violacions, tortures, …no recorden esdeveniments previs isubsegüents a l’experiència traumàtica

• DEMÈNCIA SENIL: declivi gradual de les funcions intel.lectuals (10-15% persones més grans de 65 anys)

AMNÈSIES FUNCIONALS: estrès, ansietat, … (estudiants en un examen, pànic escènic, …)