Innovació i polítiques públiques. Quim Brugué

12
INNOVACIÓ I POLÍTIQUES PÚBLIQUES Quim Brugué (UdG – IGOP/UAB) 1a sessió d’innovació 29 de setembre de 2014

description

Cicle de jornades: Experiències d'èxit en innovació a les administracions. 1a sessió. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 29 de setembre de 2014

Transcript of Innovació i polítiques públiques. Quim Brugué

Page 1: Innovació i polítiques públiques. Quim Brugué

INNOVACIÓ I POLÍTIQUES  PÚBLIQUES Quim Brugué

(UdG –

IGOP/UAB)

1a sessió

d’innovació29 de setembre de 2014

Page 2: Innovació i polítiques públiques. Quim Brugué

EL PERQUÈ

DE LA INNOVACIÓ

Page 3: Innovació i polítiques públiques. Quim Brugué

EL QUÈ

DE LA INNOVACIÓ

Aproximació instrumental: millors respostes (eficiència)

Aproximació substantiva: noves preguntes, noves respostes (intel∙ligència)

Nou coneixement (informació + reflexió/judicis/experiència)

Generat “democràticament” i orientat a resoldre “problemes col∙lectius”

Gir conceptualGir operatiu

Page 4: Innovació i polítiques públiques. Quim Brugué

La innovació

és un procés que  transforma reflexivament la 

informació

en quelcom intel∙ligent i  la converteix en coneixements.

2 PILARS:

Partir de la ignorància, del saber superat

Generar‐se de manera coral, col∙lectivament

Page 5: Innovació i polítiques públiques. Quim Brugué

EL COM DE LA INNOVACIÓ

1.

ENTORNS INNOVADORS

Acceptar la ignorància com a punt de partida.

Treballar des de la inexactitud.

Assumir visions polièdriques.

Page 6: Innovació i polítiques públiques. Quim Brugué

2. MOTORS DE LA INNOVACIÓ

SUPERIOR

LATERAL

INTERN

EXTERN olle svensson ‐

Apples CC BY 2.0

Page 7: Innovació i polítiques públiques. Quim Brugué

ELS RESULTATS DE LA INNOVACIÓ

• Què

avaluar?

Encerts o errors?‐

Innovació

o transformació?

Novetat o sostenibilitat?

• Resistències?

Culturals‐

Estructurals

Polítiques

Page 8: Innovació i polítiques públiques. Quim Brugué

PUNT DE PARTIDA: UN PROBLEMA NO RESOLT

Necessitats Fracassos

Paisatge Dèficits en la qualitat territorial i 

els conflictes que això comporta.

Fracàs d’una política territorial 

incapaç

de fer front a les 

pressions d’un creixement 

descontrolat.

Barris Cronificació

de situacions de 

marginalitat urbana i els conflictes 

que això comporta.

Fracàs d’una política de 

rehabilitació

urbana 

excessivament segmentada i 

professionalitzada.

Centres 

cívics

Creixents problemes de cohesió

social i els conflictes que això 

comporta. 

Fracàs d’unes polítiques socials 

assistencials i basades en 

protocols professionals.

Superilles Col∙lapse i conflicte en l’ús de 

l’espai públic.

Fracàs d’un urbanisme tecnocràtic 

i d’unes polítiques de mobilitat 

que només pensen en les 

persones com a vianants.

Page 9: Innovació i polítiques públiques. Quim Brugué

EL DOBLE GIR CONCEPTUAL I METODOLÒGIC

Innovació

substantiva Innovació

instrumental

Paisatge El paisatge no és un espai físic, sinó

que 

disposa de múltiples elements intangibles 

que expliquen la qualitat de vida de les 

persones.

Els catàlegs de paisatge

Barris Als barris interactuen les persones i les 

pedres, de manera que cal evitar aquesta 

distinció

a l’hora d’incidir en la rehabilitació

dels dits barris.

La Llei de barris

Centres 

cívics

L’individualisme aïlla les persones i destrueix 

els vincles que propicien la cohesió

social. 

Els centres cívics

Superilles L’urbanisme no s’adreça només a espais de 

transport i a vianants, sinó

sobretot a espais 

de convivència i a ciutadans.

El Pla de la superilla

Page 10: Innovació i polítiques públiques. Quim Brugué

ENTORNS PER A LA INNOVACIÓ

Macroentorn administratiu Microentorn innovador

Paisatge

En general, en tots els casos es 

considera que l’entorn 

administratiu és garantista i, 

per tant, poc procliu a la 

innovació.

L’Observatori del Paisatge, un 

entorn propici per a la innovació

un espai d’hibridació.

Barris La mateixa Llei de barris, que 

promou accions i compromisos 

que van en la direcció

de la 

innovació.

Centres cívics El mateix centre cívic, un illot de 

creativitat i un espai de trobada 

que afavoreix la innovació.

Superilles No es disposa d’un microentorn 

específic.

Page 11: Innovació i polítiques públiques. Quim Brugué

ELS MOTORS DE LA INNOVACIÓ

Motor superior Motor lateral Motor interior Motor inferior

Paisatge Unió

Europea i 

acadèmia

Poc present

El factor clau ha 

estat el 

lideratge i la 

seva capacitat 

d’arrossegar a 

l’organització.

Participació

ciutadana

Barris Unió

Europea i 

acadèmia

Poc present Participació

ciutadana i 

relacions amb 

els ajuntaments

Centres 

cívics

Unió

Europea i 

debat tècnic 

dins 

l’ajuntament

Xarxa de 

municipis amb 

equipaments de 

proximitat

Implicació

ciutadana

Superilles Unió

Europea i 

acadèmia

Experiències 

municipals

Participació

ciutadana

Page 12: Innovació i polítiques públiques. Quim Brugué

RESULTATS I RESISTÈNCIES

Resistències Resultats Sostenibilitat

Paisatge Estructurals, culturals 

(i també

dels actors)

Optimisme moderat Es considera 

assegurada

Barris Sobretot estructurals Optimisme amb 

preocupació

Amb dubtes

Centres 

cívics

Estructurals i culturals Optimisme consolidat Es considera 

assegurada

Superilles Sobretot dels actors Optimisme moderat Amb dubtes