Informàtica i necessitats educatives...

Informàtica educativa

Informàtica i necessitats educatives especials

Pere Bassach

Benjamí Vidiella

Joaquim Fonoll

Ferran Marco

Contingut

Tecnologies de la Informació i la Comunicació 3

1.Contingut

1. Contingut 3

TEMA 1. RECURSOS INFORMÀTICS PER A ALUMNES AMB NEE 7

2. Introducció general 7

3. Recursos informàtics i les NEE 8

4. El DVD de Materials de formació 9

TEMA 2. INTERNET 14

1. Conceptes previs 14

2. L’XTEC 15

3. El portal dels alumnes: l’edu365.com 16

4. Cercadors d’Internet 18

5. L’XTEC i l’educació especial 21

6. El correu electrònic 24

7. Programes de comunicació 28

8. Barreres d’accessibilitat al web 28

9. Per ampliar coneixements 30

TEMA 3. EL PROCESSADOR DE TEXT: EL WORD 31

1. El processador de text: el Word 31

2. Text i dibuix 32

3. Les barres d’eines del Microsoft Word 38

4. Els estils de text 40

5. Creació i modificació d’estils 41

6. Creació de plantilles 43

7. Adaptació de materials escolars 44


TEMA 4. IMATGE DIGITAL I PRESENTACIONS MULTIMÈDIA 47

1. L’escàner 47

2. Fotografia digital 51

3. ACDSee 53

4. Presentacions amb FotoAngelo 56

5. Presentacions de dibuixos. El PowerPoint 58


TEMA 5. ELS PROGRAMES DE DIBUIX 61

1. Programes de disseny gràfic 61

2. Activitats de dibuix. El Paint 64

3. El GIMP (GNU Image Manipulation Program) 64

4. El Kid Pix Studio Deluxe 68



TEMA 6. ACTIVITATS AMB EL CLIC 87


2. Descripció de l'entorn Clic 87

3. Configuració del Clic 88

4. Modificacions del tipus d'activitats 92

5. Clicpac 92

6. JavaClic 94


TEMA 7. ELS TECLATS EN PANTALLA I PERIFÈRICS ALTERNATIU 97

1. Els Teclats en pantalla 97

2. El programa Tpwin 99

3. Escriure amb el Tpwin 99

4. Ull de color i altres perifèrics especials 101

TEMA 8. DISCAPACITAT MOTRIU 113


2. La configuració del Windows 115

3. Els teclats en pantalla 118

4. Creació d'un teclat amb el Tpwin 121

5. El Plaphoons 123

TEMA 9. LA DISCAPACITAT VISUAL 127

1. Introducció 127

2. Configuració de la pantalla 129

3. Les lupes informàtiques 132

4. Perfils d’usuari 133

5. Veu enregistrada. So digitalitzat 136

6. La síntesi de veu. 139

7. La síntesi de veu al Windows XP 141

8. Lectors de pantalla 143

TEMA 10. DISCAPACITAT AUDITIVA 146

1. Visualització del so. El Globus 146

2. Discriminador de fonemes 151

3. Altres materials per desenvolupar l'audició i la fonació 154

4. Llenguatges alternatius 155

5. Llenguatge escrit 159

6. FACIL Factoria d'Activitats Combinades d’Informàtica i Llengua 162

TEMA 11. DISCAPACITAT COGNITIVA 164

1. Informàtica i discapacitat cognitiva 164

2. Tocatoca 166

Contingut


3. Contes SPC 175

TEMA 12. EINES INFORMÀTIQUES I APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA 181

1. Introducció 181

2. Llenguatge oral. Comprensió oral 182

3. Llenguatge oral. Expressió oral 188

4. Llenguatge escrit. Comprensió escrita 189

5. Llenguatge escrit. Expressió escrita 193


ANNEX I. ALTRES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS 203


2. Escolarització tardana 203

3. Malalties llargues 205

4. Alumnes superdotats 205

5. Fracàs escolar 206

6. Risc social 207

ANNEX II. ALTRES PROGRAMES 209

1. Quan em rento, conte en llenguatge bimodal 209

2. El carter 210

3. Agafar 211

4. Joc adaptat: platets voladors 212

5. Discriminador de fonemes 213

6. Escriptura global. Noms i llistes de paraules 217

7. El parlador. Escriptura, lectura i audició 218

8. Lletra de pal. Lletra lligada 220

Tema 1. Recursos informàtics per a alumnes amb NEE


Tema 1. Recursos informàtics per a alumnes

amb NEE

2. Introducció general

L'objectiu del curs és proporcionar als assistents una visió àmplia dels recursos informàtics per l’alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzats en les etapes de l’ensenyament obligatori.

Aquesta visió no ha de cenyirse als programes que han estat pensats específicament per aquest alumnat que pateix algun tipus de discapacitat, sinó que cal obrirla als programes estàndard d'ús habitual als centres educatius i que en alguns moments o amb determinades activitats poden ser utilitzats per aquests alumnes.

L'ús de programes estàndards s'ha mostrat com un recurs força eficaç, ja que solen ser els que utilitza la majoria de la població, no acostumen a presentar dificultats i. el professorat els coneix.

El programari específic, si bé pot suposar un esforç suplementari de formació, instal∙lació i manteniment, té prestacions que difícilment aporten altres recursos.

L'experiència dels cursos anteriors ens fa pensar que la majoria dels assistents tenen un cert coneixement dels entorns de treball amb ordinador, encara que no suficient per ferho amb autonomia. En el cas de persones en què aquest coneixement és més ampli, el curs els proporcionarà informació sobre programes més específics i les possibilitats d'adaptar els equips a les necessitats dels seus alumnes.



3.Recursos informàtics i les NEE

Introducció

El gran avenç de les tecnologies de la informació, i més concretament de la informàtica, ha produït dos fenòmens aparentment oposats en relació a les possibilitats del seu ús per part de les persones amb discapacitat:

• Per una banda, s'ha considerat que la complexitat de les tecnologies de la informació en dificultava l’ús a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

• D'altra banda, les immenses possibilitats que aquestes tecnologies presenten en relació amb la transmissió d'informació, han creat unes expectatives enormes pel que fa al seu efecte compensador per a les persones que presenten algun tipus de discapacitat.

Han passat uns anys en què hem pogut documentarnos i aplicar la tecnologia informàtica per realitzar tasques habituals com parlar, escriure, associar, assenyalar, etc. en persones que tenien dificultats per ferho. Paral∙lelament a aquesta experiència, s'ha produït una evolució tecnològica dels equips: cada dia els ordinadors són més potents i els programes són més fàcils d'usar, la compatibilitat és un ideal cada vegada menys llunyà i els ordinadors inclouen nous sistemes de comunicació i d’adaptació com elements estàndards.

Pràctica

1. Observeu la presentació TIC_NEE.pps que trobareu entre els materials del curs i comenteula amb les companys i el formador

2. Completeu el quadre següent i comenteulo amb els vostres companys:

Parts de l'ordinador

Perifèric d’entrada Programari Perifèric de sortida

3. Enumereu les diferents tipologies d’alumnat amb NEE que teniu al vostre centre, els aspectes fonamentals en la intervenció educativa i que poden aportar les TIC.

4. Assenyala on tenen dificultats i com es poden resoldre:



NEE Entrada Programari Sortida

Discap. motora

Discap. sensorial visual

Discap. sensorial auditiva

Discap. cognitiva

Caracterials

Escolarització tardana

Malaltia llarga

Risc social

4. El DVD de Materials de formació

Materials de formació és un DVD produït per l’Àrea TIC del Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Recull els materials de formació emprats en els cursos de formació en informàtica educativa del Departament d’Educació i Universitats per a la formació permanent del professorat.

També inclou altres materials que poden del vostre interès, com són

Seminaris d’educació especial

Jornades de creació de materials per a l’alumnat amb NEE

Eines de suport

És possible trobar informació actualitzada sobre els cursos i materials a la web de la XTEC: http://www.xtec.cat/formaciotic/

Aquests materials diferents discos, que s’instal∙len automàticament i que hi podem accedir a partir de una drecera.

Al DVD Materials de formació hi trobem els apartats:

• Presentació



• Materials de formació

• Relació de cursos

Una icona permet accedir a l’ajuda

A la capçalera del programa la icona Buscar desplega dues seccions, a l’esquerra de la pantalla les eines de cerca Contenido, Índice i Búsqueda, i a la dreta el contingut dels mateixos.

A l’apartat materials de formació trobem tots els materials necessaris per a la realització dels cursos. Cal tenir present que un mateix material es pot fer servir a diferents cursos. Per exemple, si accedim al material “Eines bàsiques multimèdia”, ens surt informació de tots els cursos que utilitzen aquest material, i podem, des d’aquí, accedir a la informació sobre aquests. També apareixen la icona Manual, per accedir al document Word del manual del curs, i la icona Còpia, amb la qual accedim a la carpeta on hi ha tots els materials del curs i des d’on podem ferne còpies.

A partir de l’opció relació de cursos accedim a tots els cursos disponibles, descrits amb el seu codi i enunciat. Quan n’escollim un ens presenta una completa descripció del curs: objectius, continguts, durada... , i també la possibilitat d’accedir, des d’aquí, als materials del curs.

Pràctica

1. Quan poseu el DVD Materials de formació a la unitat lectora, automàticament s’instal∙larà

Si no es el cas activeu l’explorador del Windows, assenyaleu la unitat de lectora, habitualment la D: o la E: i engegueu el programa Instal,

2. A continuació heu de respondre convenientment a les diferents preguntes que el programa faci durant la instal∙lació.

L’Instal és un programa que copia al disc dur els fitxers necessaris per al funcionament dels materials del DVD i crea una drecera per accedirhi directament

3. En el botó Inici | Programes busqueu la drecera que engega el DVD de formació.

4. Navegueu per Relació de cursos | Informàtica i necessitats educatives especials i al peu de pàgina trobareu l’enllaç als diferents materials d’aquest curs.

5. Obriu el material Informàtica i necessitats educatives especials. La icona veure obrirà el document, mentre que la icona còpia mostra les diferents carpetes, que corresponen a sessions del curs i contenen tots els materials per a la realització de les pràctiques.

També hi apareix un fitxer Word, és el manual del curs. Activeu, amb un doble clic, aquest fitxer i observeune el seu contingut.

6. Seguiu les instruccions del professorat del curs referents a la instal∙lació d’aquest material



Materials dels seminaris

Al DVD Materials de formació dins l’apartat Eines i Seminaris , trobareu una recopilació de programes i materials presentats en els diferents Seminaris de tecnologia de la informació.

A l’apartat Seminaris d’Educació Especial trobareu

• Jornades: recursos pera les NEE elaborats pel professorat en les Jornades de construcció de materials

• Seminaris: reculls dels materials distribuïts als SATI NEE

A l’apartat Eines trobareu programes necessaris per realitzar el curs o d’utilitat per actualitzar el vostre ordinador.

Pràctica

1. Engegueu el DVD Materials de formació dins l’aparta Eines i Seminaris i navegueu per Seminaris |Educació Especial .

2. Seleccioneu una de les sessions del SATI DNEE, per exemple 20022003 Tema 1. Llegiune el contingut.

3. Seleccioneu la icona Manual. Observeu que s’obre el programa Word amb el document de la revista de la Tema. Tanqueulo.

4. Seleccioneu, ara, la icona Arxius, i feu doble clic a snee_2002_2003_2.chm . Accedireu als diferents materials d’aquest tema.

Instal∙lació de programes

El DVD Materials de formació conté molts materials i programes. Alguns funcionen directament des del DVD però d’altres requereixen una instal∙lació.

Instal∙lar un programa significa fer una còpia del programa i fitxers auxiliars (fonts i lletres, icones, dreceres...) a unes carpetes específiques del disc dur de l’ordinador.

Pràctica

1. Engegueu el DVD Materials de formació i seleccioneu la icona Eines, accedireu a un llistat de programes i utilitats.

2. Busqueu el programa Tisores. Es tracta d’una utilitat que permet tallar a trossos els fitxers grans per poderlos posar en disquets o enviarlos per correu electrònic.

3. Feu clic a la icona. Observareu que Tisores s’engega directament. Aquest programa no necessita instal∙lació.

4. Busqueu el programa Winzip. Es tracta d’un programa compressor que comprimeix diferents fitxers en un de sol i en redueix la mida.



5. Feu clic a la icona. Observareu que s’engega l’instal∙lador ( Setup en anglès) i s’inicia un procés on cal complimentar diferents passos i respondre a diferents preguntes.

Materials en Acrobat

Sinera materials de formació utilitza l’aplicació Acrobat Reader per mostrar el text d’alguns documents que tenen l’extensió pdf.

Un d’ells és l’interessant document “Tecnologia de la informació. Estimular per educar” escrit per Jenny Brown i Francis Howlett i editat l'any 1994 pel National Council for Educational Technology (NCET) del Regne Unit que parla de l'ús de les noves tecnologies a l'educació. El document es troba a la web de l'XTEC.

Pràctica

1. Per localitzar el document “Estimular per educar. Tecnologia de la Informació” heu d’engegar el Sinera i navegar per Relació de cursos | D25 Informàtica i necessitats educatives especials | Materials. Dins la carpeta sessio01 trobareu el document ncet.pdf

2. Feu doble clic al fitxer ncet.pdf i s’obrirà el programa Acrobat Reader amb l’Índex des del qual podeu accedir als diferents capítols.

3. Obriu el menú Fitxer |Imprimeix..., per imprimir aquest índex.

4. Llegiu el contingut del document desplaçantvos amb els botons de navegació i seleccionant la visualització adequada.

Pàgina següent Mostra la pàgina al 100%

Pàgina anterior Mostra tota la pàgina

Inici del document Ajusta la visió de la pàgina a l’amplada de la pantalla

Fi del document Visió miniatura de les pàgines del document

Visualització anterior Mostra l’esquema del document

Visualització següent Només mostra les pàgines

5. Navegueu per alguns capítols del document. Pareu especial atenció als següents



capítols:

• Capítol 9. L’ús de l’ordinador per a la producció escrita motiva els estudiants a adquirir destreses bàsiques de lectoescriptura

• Capítol 15. Programes informàtics amb veu digitalitzada poden ajudar en el procés de lectoescriptura

• Capítol 19. La TI pot sovint compensar les dificultats de comunicació i d’aprenentatge d’alumnes amb discapacitats físiques i sensorials

• Capítol 20. La TI pot potenciar l’autoimatge i l’autonomia de l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge múltiples i profundes.



Tema 2. Internet

1.Conceptes previs

Podríem considerar que Internet són, de fet, tres realitats diferents:

• Des del punt de vista tecnològic, Internet és una xarxa de comunicacions que posa en contacte milions de sistemes informàtics, repartits per tot el planeta. En aquesta immensa xarxa hi ha elements encarregats del transport i l'ordenació del tràfic, i d'altres dedicats a la producció, edició i emmagatzematge de materials.

• També podem considerar Internet com la mediateca global, encara en estat incipient, on s'emmagatzemarà bona part de la producció cultural, artística i científica. La confluència de les tecnologies audiovisuals i informàtiques segurament farà que deixem de comprar i col∙leccionar llibres, revistes, diaris, discs, cintes de vídeo i altres productes culturals, per passar a "llogar" el seu ús quan vulguem utilitzarlos.

• Però Internet és també una comunitat humana, amb milions d'usuaris que es comuniquen, cerquen informació, exposen i contraposen idees, intercanvien, consumeixen... Un tipus de model social inèdit en la història de la humanitat, on conviuen cultures, llengües, races i ideologies de tot tipus.

Les comunicacions per Internet, els serveis i les informacions s’hi troben , estan dissenyades amb independència de la plataforma i funcionen de manera semblant amb diferents programes o equips ja siguin Nestcape o Explorer, en Linux o Windows, PC o MAC

Internet es una peça bàsica d’aquesta nova societat, que anomenem de la informació, per on es vehiculen nous serveis, comunicacions i formes de participació. Per aquest motiu cal vetllar per

• l'alfabetització tecnològica de totes les persones, fins i tot les mes desfavorides, de manera equiparable a l'alfabetització tradicional. Que la manca de formació no les incapaciti per gaudir dels avantatges d'aquesta nova societat.

• evitar la marginació dels grups socialment poc afortunats, la fractura digital. Que les possibilitats de les TIC s'apliquin, no solament en els sectors

Tema 2. Internet


de major interès comercial, si no per crear un espai on hi càpiga tothom, flexible i tolerant amb la diferència. Es el que s'anomena disseny per a tothom.

Tot això converteix Internet en un mitjà imprescindible dins del nostre món i que, per tant, ha d’estar necessàriament present en qualsevol realitat educativa.

Navegació per Internet

El web

Les sigles WWW (World Wide Web: "La teranyina mundial"), W3 o WEB corresponen al servei més popular i utilitzat d'Internet. Consisteix en la publicació de documents que poden estar formats per text, gràfics, sons, animacions i altres recursos multimèdia. Aquests documents són de tipus hipertextual i hipergràfic: això vol dir que hi ha determinades paraules o imatges que són enllaços cap a altres documents de la xarxa. N'hi ha prou amb un clic de ratolí damunt aquestes paraules o imatges per "saltar" a una pàgina diferent.

Les pàgines web estan codificades en format html i poden incloure animacions fetes amb el Flash, el Shockwave i altres programes.

Les URL

Per localitzar un document en la xarxa cal conèixer el nom o l'adreça on es troba, que són les instruccions que cal utilitzar per accedir al directori o "carpeta" on l'han desat i el nom del document. Les expressions que s’utilitzen per indicar tot això s'anomenen URL i tenen un format com aquest:

http://clic.xtec.net/ca/suport/index.htm

Això ens indica que és un document que cal recuperar mitjançant el protocol

HTTP, que es troba a l'ordinador "www.xtec.cat", al directori "/recursos/clic", i

que s'anomena " index.htm"

Programes clients o navegadors de web

Per "navegar" a través de les pàgines Web es fan servir programes que localitzen les URL i interpreten el seu contingut. Actualment els programes clients de web més utilitzats són Internet Explorer de Microsoft i Firefox de Mozilla. Podeu trobar informació més detallada i altres pràctiques al document Internet bàsic que trobareu al CDROM Materials de formació.

2. L’XTEC

La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) és el conjunt de serveis



telemàtics de l’Àrea TIC. Entre d’altres serveis, s’ha creat una web a la url http://www.xtec.cat que és el que més es coneix de la XTEC, on podeu trobar un ampli ventall d’informació i recursos d’educació especial.

Abans d’introduirvos en aquest àmbit val la pena veure l’estructura general de la XTEC, accedint al seu mapa.

Pràctica

1. Activeu el navegador Internet de l’ordinador.

2. Connecteu amb la pàgina da la XTEC a l’adreça http://www.xtec.cat.

3. Accediu a les icones de la zona central a peu de pàgina i feu clic a la corresponent al mapa. També hi podeu accedir directament escrivint l’adreça http://www.xtec.net/mapa/index.htm.

4. Observeu l’arbre amb la informació de l’estructura i contingut actuals de la XTEC.

3. El portal dels alumnes: l’edu365.com

edu365.com és el portal educatiu del Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, orientat i desenvolupat específicament per a l'alumnat i les seves famílies, que es basa en les infrastructures i serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC).

El portal proporciona al professorat un conjunt de recursos i serveis que el poden ajudar en el desenvolupament de la tasca educativa.

Amb l'edu365.com es vol aconseguir: • Que els alumnes utilitzin Internet també com un recurs educatiu. • Que puguin disposar d'unes mateixes eines de treball a casa, a l'escola i a

qualsevol altre espai on treballin. • Oferir continguts educatius de qualitat en català que els puguin ajudar a

entendre millor el que estan estudiant. • Que disposin d'un servei per fer preguntes en línia sobre temes escolars a un

professor o professora.

Tema 2. Internet


Aquest és un portal perquè les noies i els nois es puguin comunicar, publicar les seves pàgines i explorar les immenses possibilitats d'informació que dóna Internet, aprofitantla per a la seva formació.

Tots els serveis del portal són gratuïts. A més de la possibilitat de la consulta lliure d'informació, hi ha d'altres espais que demanen identificació per tal de garantir la seguretat i la identitat personal. Per això, els usuaris disposen d'un identificador i d'una contrasenya per accedir a aquests espais (consultes a un equip de professors en línia, accés a enciclopèdies i materials educatius, correu electrònic, etc.).

Es pot formalitzar el registre al portal omplint i enviant el formulari de sol∙licitud de l’adreça http://www.edu365.com/inscripcio/. (El professorat i els centres docents han d'utilitzar l'identificador XTEC per fer ús dels serveis del portal.)

Trobareu informació més detallada i altres pràctiques complementàries en el document El portal educatiu EDU365.com que està publicat al CDROM Materials de formació.

L’escriptori digital. El diccionari Dídac

És un diccionari escolar destinat a alumnes de primària i dels primers cursos d’ESO.

Presenta una llista de paraules on s’inclou lèxic general,, tecnicismes bàsics per a seguir les matèries escolars, cultismes que apareixen en les obres científiques de divulgació i en les obres literàries i expressions.

Conté informacions lingüístiques sobre cada paraula (morfologia i sintaxi, quan es tracta d’un verb en desplega tota la conjugació) semàntiques, i pragmàtiques que exemplifiquen els mots en funció de cada situació comunicativa.

Les definicions del DIDAC són escrites en un llenguatge senzill i planer; hi ha explicacions que incorporen informació cultural que permet augmentar el coneixement de la llengua alhora que augmenta el coneixement del món (d’un animal s’explica si és gran o petit, quin aspecte té, si apareix en algunes obres literàries, etc.)

El DIDAC conté 400 il∙lustracions situades al costat de les paraules definides i 40 làmines il∙lustrades que permeten l’accés directe a la definició del mot dels elements que hi són representats.

La forma de cerca és fàcil, només cal escriure la paraula desitjada a “cerca”. Si el mot no existeix (en aquest diccionari), o està mal escrit, s’obté una llista de paraules que s’escriuen de manera similar.

ü Pot resultar una eina apropiada en la realització de treballs en els cicles mitjà i superior de Primària i en el tractament de la diversitat per a alumnat d’ESO.

Només per a usuaris registrats.



Pràctica 1 Ús del cercador del Dídac

1. Identifiqueuvos al portal edu365.com

2. Entreu a l'escriptori digital:

3. http://www.edu365.com/escriptori/index.htm

4. Feu clic a DÍDAC. A través del cercador coneixereu la definició de la paraula cercada.

5. Escriviu la paraula que vulgueu cercar, per exemple: sol, cantar, cansat, cireres, argument, única, ...

6. Si introduïu la paraula campana en el quadre de text, des de la definició podreu fer clic sobre algun dels enllaços a una làmina. També podeu observar la

icona i una relació de paraules de la mateixa família.

Si introduïu introduïu un verb com jugar en el quadre de text, des de la definició, podreu fer clic sobre l’enllaç , i veureu tota la conjugació del verb desplegada.

7. Introduïu una paraula que no existeixi o bé equivocada en el quadre de text i observeu la resposta del diccionari. Fixeuvos com dóna la cerca i quin tipus d'informació dóna. Com s'ha de cercar perquè surti la definició correcta: masculins, singular, infinitius... però sinó, d'una primera cerca pots arribar a la que busques perquè et dóna les paraules més properes. Què passa si cerquem sense posar accents? I amb alguna falta d'ortografia?Mireuvos les làmines. Podeu trobar definicions a partir dels dibuixos?

Pràctica 2. Cerca en el Dídac a tr avés d’una làmina

1. Aneu a l'escriptori del portal i identifiquevos

http://edu365.com/escriptori/index.htm

2. Feu clic sobre el diccionari DIDAC. A partir de l'índex de làmines obtindreu un conjunt d'imatges i en seleccionarne una en sabreu el nom i la definició.

3. Feu clic sobre l'índex de làmines i seleccioneu, a l'apartat El cos per dins, la làmina Òrgans i aparells: sentit de l'oïda. Feu clic sobre les diverses parts actives de la làmina.

4. Podeu trobar definicions a partir dels dibuixos?

4.Cercadors d’Internet

Hi ha diversos mitjans que ens informen de les adreces dels llocs de la Web, les revistes, els programes de la televisió, la publicitat. Fins i tot és molt habitual que

Tema 2. Internet


des de pàgines de determinats temes se’ns ofereixin enllaços directes (“links”) a altres adreces relacionades amb la mateixa temàtica.

Però sovint, aquesta informació és insuficient i està desorganitzada i a vegades cerquem temes o organismes sense saber quina adreça tenen. En aquests casos ens caldrà utilitzar els cercadors d’Internet, unes webs especialitzades a registrar i proporcionar adreces de la web.

Pràctica

Des de la portada de l’XTEC i de l’edu365 podeu accedir al Google, un cercador que es pot configurar en diferents idiomes.

1. Utilitzeu el Google per buscar un tema que us interessi relacionat amb les necessitats educatives especials. Només cal escriure la paraula i prémer RETORN.

2. El Google es pot utilitzar per fer cerques dins l’XTEC com en el cas anterior, o si feu clic a la paraula Google accedireu a l’adreça www.google.com i podreu escollir si la cerca es fa en pàgines escrites en un idioma determinat (català, castellà...) o per tota la xarxa d’Internet

3. Anoteu la quantitat de documents que es troben si la cerca es fa a l’XTEC, en un àmbit lingüístic o a Internet.

4. La cerca es pot acotar, aconseguint resultats més precisos si s’utilitzen més d’una paraula o expressions completes entre cometes, com per exemple, “necessitats educatives especials”.

5. Des de l’XTEC podem accedir a diversos cercadors d’Internet anant a la secció Un cop d’ull al món. Aneu a les icones de la banda esquerra, al peu de la pàgina inicial de l’XTEC, i feu clic a la corresponent a ull. També s’hi pot accedir des de l’adreça http://www.xtec.cat/cgi/websmon/.

6. Quan localitzeu una pàgina que sigui del vostre interès, podeu copiarne l’adreça i enganxarla en un document o bé afegirla a adreces preferides si es tracta del vostre ordinador personal.

En un petit quadre resumiu els resultats de major interès que heu trobat i poseu los en comú amb els vostres companys i companyes.

Cercador Adreces tema Breu descripció



El cercador d’imatges

La web es una immensa biblioteca de textos, imatges, sons, no sempre gratuïts, que podem utilitzar en la preparació de materials i activitats educatives.

Aquests materials estan dispersos en diferents llocs i per trobarlos podem seguir dues estratègies:

§ Biblioteques d’imatges: webs que guarden fitxers gràfics o fitxers de so, amb una determinada organització o eines de cerca per facilitarne la localització

§ Cercadors especialitzats: guarden imatges en miniatura classificades i les adreces de llocs web. Són cercadors de materials web especialitzats en imatges o sons

Pràctica

1. El cercador Google també pot cercar imatges.

2. Entreu a http://www.google.com o bé al Google català http://www.google.com/intl/ca/

3. Activeu la pestanya Imatges

4. Escriviu un nom del qual vulgueu trobar les imatges, per exemple: poma. Penseu que la cerca la fa segons la paraula escrita. Si és en català, castellà, anglès o bé un altre idioma, obtindrem diferents resultats de cerca. Ara proveu ho amb manzana o apple.

5. Les imatges es poden desar i amb les darreres versions dels navegadors, copiar i enganxar.

He de seleccionar el dibuix amb fent clic sobre la imatge amb el botó dret del ratolí. Es desplegarà un menú. Entre altres opcions trobareu

• per desar la imatge en un fitxer Guardar destino como

• per copiar la imatge Copiar. Si obriu el Paint o el Word la podreu enganxar

6. També podeu trobar més imatges i sons a:

• Biblioteca de Catalunya

http://cervantesvirtual.com/portal/BC/u_grafica.shtml

• CNICE, la biblioteca d’imatges i sons

http://iris.cnice.mecd.es/bancoimagenes/

• Altavista es.altavista.com a les pestanyes d’imatges o sons Recordeu que les imatges d’Internet també estan protegides per la llei de la propietat intel∙lectual.

Tema 2. Internet


5. L’XTEC i l’educació especial

La XTEC té una secció o pàgina especialitzada a recollir recursos per als professionals de l’educació especial. Hi podeu accedir directament a l’adreça http://www.xtec.cat/dnee/index.htm

Aquesta pàgina aplega informació, materials i eines per a facilitar l'atenció a la personalitzada a la diversitat, la discapacitat i altres NEE.

La part central mostra una noticia i uns enllaços que es renoven setmanalment.

A la franja esquerra trobareu accés a:

• SATI DNEE Seminaris per la diversitat i les necessitats Educatives Especials on hi ha els materials d’aquests SATI des de curso 199596 i següents, així com el calendari de les sessions d’enguany. Durant el curs s’actualitzarà amb els nous materials que es presentaran als propers SATI.

• Jornada de materials. Jornada Taller de creació de materials per a l’educació especial, dóna informació dels diferents tallers que es realitzen arreu de Catalunya, per a la creació de materials dissenyats específicament per l’alumnat amb necessitats especials. Ens mostra els diferents tallers, la seva ubicació, les propostes, els materials confeccionats,...

• Seminaris virtuals, amb informació sobre què són i la manera d’inscriure’s. Presenta el llistat dels seminaris que hi ha oberts actualment.

• Programari, podem accedir a la base de dades del programari educatiu. publicat, agrupatsper categories, Ciències de la naturalesa, Ciències socials, Documentació, Educació especial... Disposa d’un cercador on cal escriure el títol del programa. Quan s’escull un programa o aplicació ens mostra



informació del mateix, autor, petita descripció i la possibilitat de ferne una còpia.

• MIC. Magatzem d’icones catalanes . Conjunt d'icones per la comunicació que representen elements específics de la nostra cultura i el nostre entorn.

• Altres pàgines Web Més pàgines amb propostes i recursos per l’educació especial seleccionades principalment de la XTEC.

• Portades anteriors. Accés a d’altres noticies i enllaços publicats anteriorment en aquesta pàgina.

Pràctica

1. Activeu el navegador d’Internet dels ordinadors. Navegueu des de la pàgina principal de la Xtec per les opcions Escola Oberta | Diversitat i NEE.

2. Per guardar la referència d’aquesta adreça en el vostre ordinador amb el Firefox aneu al menú Preferits | Afegeix a preferits. Si ho feu amb l’Internet Explorer el procediment és el mateix, però des del menú Adreces d’interès | Afegeix a adreces d’interès.

3. Accediu a la secció Altres pàgines Web i exploreu el seu contingut i els enllaços.

Descàrrega i emmagatzematge de documents

Tot el que veieu en una pàgina web (text, imatges, animacions..) pot ser emmagatzemat al vostre disc dur en fitxers independents. La web també emmagatzema fitxers amb programes i documents.

Per guardar el text d'una pàgina de la web, activeu el menú Fitxer | Anomena i desa com a document... Haureu de seleccionar la unitat i el directori on voleu desarlo, i si voleu el format original (.html o htm) o només el text (.txt).

Si us interessa conservar una imatge, feu clic amb el botó dret damunt seu, seleccioneu Anomenar i desar la imatge... i guardeu el fitxer en el vostre ordinador.

Pràctica

1. Obriu el navegador d’Internet, i utilitzant l’adreça que heu guardat anteriorment a Preferits, i aneu a la pàgina dedicada a les Necessitats educatives especials.

2. Feu clic a l’opció Altres pàgines Web. Des del nou menú que s’obre aneu a Escull i seleccioneu SAAC.

3. Us apareix la pàgina inicial amb el títol d’Ajuts Tècnics. Escolliu, per

Tema 2. Internet


exemple, Software i trieune un dels molts que n’apareixen, per exemple, Boardmaker, així accediu a la pàgina on hi ha la seva informació: fotografia, característiques tècniques, descripció i funcions, per a qui és indicat, etc.

4. Activeu el menú Fitxer | Anomena i desa la pàgina . Haureu de seleccionar la unitat i el directori on voleu desarlo, i trieu Tipo: Pàgina web completa, és a dir, en el seu format original d’Internet.

5. A continuació feu el mateix, però triant l’opció només el text .txt.

6. Aquestes pàgines que heu guardat en dos formats, no tenen imatges. Si us interessa conservar una imatge, feu clic amb el botó dret damunt seu i seleccioneu Anomenar i desar la imatge... Feu el procés amb totes les imatges.

7. Tanqueu el navegador i aneu a la carpeta on heu guardat els arxius anteriors. Ha d’haverhi un fitxer .htm i un altre .txt, a més de les imatges guardades.

8. Feu clic sobre el fitxer .htm, s’obrirà el navegador del vostre ordinador i mostrarà la pàgina Web que ara es troba en el mateix ordinador.

9. Activeu el programa Microsoft Word i carregueu Archivo | Cargar el fitxer .txt que heu guardat d’Internet. Per afegir les imatges aneu a Insertar |Imagen|Des de archivo, seleccioneu alguna de les imatges que heu guardat i poseules entre el text.

Pràctica

1. Una altra forma d’incorporar materials d’Internet dins del processador consisteix en utilitzar les funcions Copiar i Enganxar de Windows. Obriu el programa Microsoft Word i creeu un nou document.

2. A continuació, sense tancar el processador de text, obriu el navegador i accediu a la pàgina SAAC. Ajuts tècnics per a la comunicació, on heu anat anteriorment.

3. Arrossegant el cursor, seleccioneu un tros de text, com ho fem amb qualsevol processador. Aneu al menú Edició|Copiar.

4. Retorneu al Microsoft Word i enganxeu des de la icona o des del menú Edición|Pegar. Haureu enganxat el text seleccionat en el processador de textos.

5. Torneu al navegador i poseuvos amb el ratolí sobre alguna imatge. Feu clic al botó dret del ratolí i trieu l’opció Copiar.

6. Retorneu al Microsoft Word i enganxeu des de la icona o des del menú Edición|Pegar. Amb això enganxareu la imatge dins del text.

7. Torneu al navegador i aneu al menú Edició|Seleccionarho tot. Fixeuvos que automàticament queda seleccionat tot el contingut de la pàgina. A continuació torneu al menú Edició|Còpia.

8. Retorneu al Microsoft Word i enganxeu igual que heu fet abans. Fixeuvos què ha succeït amb el text i especialment amb les imatges.



Programes descàrrega i instal∙lació

A la XTEC podeu trobar els programes i materials publicats en diferents seminaris i jornades, amb l’avantatge que els materials estan actualitzats amb les modificacions que s’hagin pogut realitzar

En aquest procés cal distingir entre

• Descarregar. Adquirir un paquet de materials que baixa des d’internet al vostre ordinador.

• Instal∙lar. Obrir el paquet de material i distribuir els diferents components entre les carpetes que seran al seva destinació definitiva

• Executar. Utilitzar el material

La descàrrega i la instal∙lació es fan sols una vegada mentre que la execució es realitza múltiples cops.

Pràctica

1. Aneu a les Jornades Taller de Creació de materials a http://www.xtec.cat/dnee/jornada/.

2. Seleccioneu la Jornada del 2003 i el taller Aprenentatge sistemàtic de la lectoescriptura amb el programa Clic 3.0 o qualsevol altre.

3. Feu clic sobre l’enllaç Instal∙lació lectoesc.exe i el navegador us demanarà el directori on la voleu copiar, amb la possibilitat de canviar o no el nom. ( Trieu l’Escriptori. i mantingueu el nom )

4. Un cop especificitat el lloc on copiareu l’aplicació, confirmeu l’acció per iniciar la descàrrega. El temps que trigarà en baixar tota l’aplicació fins al vostre ordinador depèn de la velocitat de la connexió i de la mida del fitxer.

5. Finalitzada la transferència, tanqueu el navegador i aneu a l’Escriptori, o be al directori on heu descarregat l’aplicació. Activeula. La instal∙lació d’aquesta aplicació requereix que l’ordinador tingui preinstal∙lat el Clic.

6. Finalitzada la instal∙lació

6. El correu electrònic

Aquest és un dels primers serveis que es van posar en marxa a Internet, i permet intercanviar missatges entre els usuaris de la xarxa. Els missatges acostumen a ser textuals, però també poden incorporar gràfics, sons, documents, virus...

El seu funcionament és molt simple:

∙ A la xarxa hi ha uns ordinadors que actuen com a servidors de correu. La seva funció és enviar, rebre i guardar els missatges fins que no els reculli el seu destinatari.

∙ Tots els usuaris d'Internet tenen una bústia, que és el magatzem on el servidor

Tema 2. Internet


guarda els missatges rebuts.

∙ Els usuaris tenen també una adreça de correu electrònic, que és el seu identificador públic a Internet i serveix per a localitzar la seva bústia quan algú els vol enviar un missatge.

∙ Per enviar els missatges o recollirlos de la bústia cal fer servir un programa client de correu., per exemple l’Outlook, l’Eudora, Thunderbird i d’altres

∙ Els usuaris s'han de connectar regularment amb el seu servidor de correu, per tal de comprovar si han rebut missatges i recollirlos. Pot semblar una cosa molt òbvia, però els servidors no "truquen" a l'usuari ni tenen cap manera d'avisarlo quan els arriba algun missatge.

∙ Quan un usuari consulta el seu correu, el servidor li passa els missatges i els esborra de la bústia.

El Departament d’Educació i Universitats, des de l’Àrea TIC, ofereix el servei de correu electrònic al professorat , proporcionantli una bústia i la corresponent adreça de correu electrònic.

Aquesta bústia es pot demanar omplint el qüestionari que trobareu a l’adreça:

Les adreces de correu electrònic són expressions que consten de dues parts, separades pel símbol "@". A l'esquerra de l'"@" s'escriu el nom abreujat de l'usuari (normalment la inicial del nom i fins a set lletres del cognom, tot i que també pot ferse d'altres maneres), i a la dreta s'hi escriu el nom de l'ordinador encarregat de rebre el seu correu. Per exemple, l'expressió [email protected] Finalment un element que dóna molta potència als programes de correu és la possibilitat d’enviar, juntament amb el missatge de correu, altres fitxers, ja siguin de text, imatge, so, etc. Segons la mida d’aquests fitxers és convenient enviarlos comprimits en format .zip per agilitar la velocitat de transmissió i recepció.

Correu web

El correu web permet l’ús del correu electrònic des de les mateixes pàgines del navegador sense haver d’utilitzar un programa específic de correu. Això representa un avantatge ja que no han d’utilitzar els programes de correu que són més difícils de fer funcionar, i de configurar... i a més a més el correu web és molt senzill d’utilitzar i te una presentació més adequada quan els usuaris són alumnes.

Per contra el correuweb és més lent, té limitacions en l’emmagatzemen de missatges i en el registre d’incidències

Trobareu un exemple de correu web a l’Xtec i a l’edu365.



Pràctica amb correu web

Aneu a la portada de la XTEC.

1. Des de la barra superior de la portada entreu al correu web. http://www.xtec. net:8800/usuaris/correuweb

2.

3. Identifiqueuvos segons el vostre nom d’usuari, servidor de correu i contrasenya, sempre escrivint en minúscules. Feu clic a ENTRAR.

4. La pantalla us indicarà si teniu missatges nous per llegir. Consulteu l’ajuda del programa, us guiarà per a cadascuna de les opcions del programa.

5. Esbrineu alguna adreça de correu de companys i companyes vostres. Envieu loshi algun missatge. Si us en envien a vosaltres els podreu llegir.

6. Dins d’un missatge també s’hi pot enviar un fitxer adjunt. Podeu provar ho.(Veure adjuntar fitxers a l’AJUDA).

Pràctica amb programa de correu

1. Obriu el programa de correu de l’ordinador i trieu l’opció Escriure un missatge.

2. Ompliu els camps:

A: (To, si el programa està en anglès), és a dir, a qui va dirigit el missatge. Per això heu de conèixer l’identificador de la persona o institució a qui envieu el missatge. En aquest cas enviareu el missatge a l’adreça de correu del vostre centre, o bé a la del formador del curs.

CC: serveix per introduir altres destinataris que rebran còpia d’aquest missatge.

Tema: amb la temàtica del missatge que envieu. Aquest camp, tot i no ser obligatori, ajuda al receptor a tenir una primera i ràpida informació sobre el missatge.

3. A continuació, a la part destinada al cos del missatge, escriviu un text relacionat amb el curs que esteu realitzant.

4. Altres elements importants en els programes de correu són:

Tema 2. Internet


la signatura, que podeu posar automàticament en els vostres missatges, un cop l’hagueu configurat prèviament,

la llibreta d’adreces, on teniu els identificadors de correu que utilitzeu més sovint. Funciona com una agenda i estalvia haver d’escriure cada vegada l’identificatiu del receptor.

5. Aneu a l’opció del programa que permet inserir o adjuntar (attachement) un fitxer i trieu un dels fitxers que vàreu treballar amb Word que es troba guardat al disc dur de l’ordinador.

6. Ara ja podeu enviar el missatge amb l’opció Enviar. La configuració del perfil del programa de correu de l’ordinador s’encarrega de posar qui és l’autor del missatge, ja que s’ha configurat prèviament quan s’instal∙la el programa i els seus perfils d’usuaris.

Generalment, abans o després d’enviar els missatges, des del nostre ordinador o des del centre, s’activa l’opció que permet rebre missatges, per baixar el nostre correu.

L’acció d’enviar missatges és oberta i normalment es pot fer des de qualsevol ordinador, mentre que per rebre el nostre correu l’ordinador ha d’estar configurat amb les dades del nostre perfil d’usuari i en algun moment, abans de descarregar el correu, cal introduir la contrasenya personal de l’usuari, que ha de coincidir amb les dades del perfil que hi ha a l’ordinador.

Consells per a l'ús del correu electrònic

En el món dels internautes hi ha unes normes de cortesia que cal conèixer i respectar. És el que s'anomena "netiquette":

∙ Els missatges han d'anar sempre signats. Convé escriure el nom i l'adreça de correu electrònic al final del text.

∙ No s'han d'escriure missatges sencers amb lletres en majúscula. Escriure en majúscules equival a cridar en una conversa.

∙ No s'ha de fer servir el correu electrònic per fer publicitat o intentar vendre algun producte. Aquest tipus de missatges són molt mal rebuts, especialment en els fòrums culturals, científics o educatius.

∙ S'ha d'evitar seguir la veta a cartes en cadena, piràmides i altres històries per l'estil, que també es donen en el món del correu electrònic.

∙ Hi ha unes combinacions de caràcters que tenen un significat especial. S'anomenen "smileys". Per exemple, això :) és un somriure, i això :( una expressió d'enuig (gireu el full 90° cap a la dreta per veureho més clar).

∙ A Internet conviuen diferents plataformes i sistemes operatius, en entorns lingüístics diferents, i això provoca que alguns usuaris tinguin problemes per a representar o llegir les lletres amb accents i altres caràcters com la ç o la ñ.

Tingueuho en compte quan envieu missatges a les llistes de correu.

∙ També us recomanem que us rellegiu un parell de vegades els missatges abans



d'enviarlos: els textos breus, concisos i ben redactats fan de bon llegir!

Com podreu veure, la majoria d'aquestes "normes" es poden resumir en una de sola: aplicar el sentit comú, el respecte i la tolerància.

7. Programes de comunicació

Internet també possibilita la comunicació en línia, és a dir, la comunicació escrita, oral i/o multimèdia, entre persones que es troben connectades simultàniament des de diferents ordinadors.

Un dels serveis més utilitzats és la IRC, semblant a la "banda ciutadana" dels radioafeccionats. Mitjançant un programa client heu de connectarvos a un servidor, on podreu escollir entre més de 3.000 canals diferents. Cada canal té un identificador diferent, i s'hi tracta una temàtica determinada. Les intervencions es fan per escrit i es transmeten en temps real, mitjançant xarxes com Undernet, que connecta servidors de tot el món. També hi ha servidors que organitzen tertúlies sobre un tema específic amb la presència de convidats (escriptors, artistes, polítics, científics...). A Catalunya, el servidor VilaWeb organitza setmanalment una d'aquestes tertúlies, que s'anuncien a: http://www.vilaweb.com

Un pas més en els programes de comunicació són els que incorporen so, vídeo i en general diversos mitjans multimèdia. Tot i que, ara per ara, el seu funcionament es troba limitat per l'ample de banda amb què s’accedeix a Internet, aquests serveis amenacen revolucionar el sistema de comunicació interpersonal per via telefònica. Els serveis d'àudio són els més factibles amb la velocitat que ens ofereixen els mòdems actuals. Per a transmetre senyal de vídeo amb qualitat és recomanable una connexió ADSL.

8. Barreres d’accessibilitat al web

Internet s'està convertint en una font de recursos educatius de primer ordre. Per desgràcia en aquest nou món virtual també existeixen les barreres arquitectòniques que dificulten l’accés a les persones amb discapacitat.

Assegurar l'accessibilitat a les pàgines web és una de les prioritats de la Comunitat Europea. Per poder avançar en aquest camí es va aprovar el Pla d'acció " e Europe2002 Una societat de la informació per a tots" , i la llei 51/2003, de 2 de desembre, sobre “Igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat” que obliga a fer accessibles les pàgines web de les entitats públiques.

Els navegadors incorporen opcions d’accessibilitat per millorar la navegació en el cas de les persones amb discapacitat, però és necessari que les pàgines web estiguin dissenyades segons les normes establertes

Tema 2. Internet


Pràctica

Les persones que tenen baixa visió o problemes a la vista de vegades necessiten una mida de lletra més gran o una combinació de colors especial.

Les opcions d’accessibilitat dels navegadors permeten canviar la mida de la lletra i el color.

1 Obriu Firefox de Mozilla i situeuvos en una pàgina, per exemple la del vostre centre o a la XTEC.

2 Canvieu la mida de la lletra anant al menú Visualitza | Mida del tex |Augmenta la mida del text Observeu que una part del text no canvia de mida ja que s’ha forçat la lletra amb la instrucció FONT

3 Per canviar els color heu de

3.1 activar el menú Eines| Opcions| General i polsar el botó Tipus de lletra i colors...

3.2 triar un color per al fons, de les lletres, dels enllaços visitats o no ....

Novament, una part de la pàgina segueix sense canviar de colors degut a un disseny incorrecte.

4 Per forçar al sistema que utilitzi els vostres colors, fons, etc. heu d’anar al menú Eines| Opcions| General i polsar el botó Tipus de lletra i colors...

I activar les caselles de Sempre utilitza el meu:

d'aquesta manera es força a que el sistema utilitzi els vostres colors, fons de lletra o un full d’estil.

5 Podeu simular el cas d’una persona cega que només pot llegir el text, amb la línia braille o el sintetitzador de veu heu d’amagar les imatges. La forma de ferho és

Eines| Opcions| General polsar succesivament les icona : 1. Caracteristiques web desseleccionar Carrega les imatge 2. Avançat , en l’apartat Accessibilitat i activar Mou la intercalació del sistema amb el canvis d’enfocament/selecció i polsar el botó d’Acord.

En el lloc de les imatges de la pàgina web hauria d’aparèixer el text alternatiu en aquelles que hagi estat implementada.

6 Navegueu d’aquesta manera per un portal educatiu i anoteu les dificultats que trobeu.

Pràctica

Existeixen programes i portals que analitzen les pàgines web a partir de les normes



Wais i elaboren un informe d’accessibilitat. Dues d’aquesta pàgines són Wave en anglès i Taaws en castellà.( http://www.tawdis.net/)

1. Obriu el Firefox i aneu a Taws http://www.tawdis.net/ o be http://www.wave.webaim.org/wave/

2. Escriviu l’adreça de la pàgina que voleu validar, per exemple la del vostre centre o la XTEC i premeu l’ENTER o feu clic al botó

Després d’una estona de treballar els programa verificador genera un informe sobre el punts de la pàgina amb problemes inaccessibles.

9. Per ampliar coneixements

D’entre les moltes adreces web, cursos i materials d’interès sobre aquest tema. destacaríem

• La xarxa Internet: instruments bàsics de comunicació interpersonal i treball en grup. Informació bàsica adreçada a l’alumnat de l’ESO

http://www.xtec.cat/fie/materials_curriculars/tecno/1internet/index.htm

• Primers passos telemàtics conceptes bàsics sobre internet

http://www.xtec.cat/formaciotic/curstele/tc00/

• SIDAR Recursos informacions sobre accessibilitat a la web http://www.sidar.org/recur/index.php

• WebFacil programa assistent que pas a pas facilita la crea creació de pàgines web sense

http://www.xtec.cat/dnee/satieee/0304/sessio2/webfacil.htm

• Curs de Disseny i creació de pàgines web

http://www.xtec.cat/formaciotic/curstele/d72/

• Curs d’Animació i disseny amb Flash


Tema 3. El processador de text: el Word



1. El processador de text: el Word

Introducció

El processador de text ocupa una bona part de l'ús de l'ordinador, tant en l'àmbit educatiu com en el professional.

La integració d'imatges en el programari de tractament de textos és un coneixement pràctic que us permetrà millorar la qualitat en la presentació de les activitats que vosaltres prepareu. Les imatges són un entorn motivador que estimulen l'expressió oral i donen suport a les activitats d'observació.

La llengua escrita és un dels aprenentatges bàsics per a qualsevol alumne en l'etapa escolar. La llengua escrita és la porta d'entrada als aprenentatges posteriors i a la cultura. El capítol 9 d’Estimular per educar fa pensar en l'aprofitament educatiu de l'ordinador en aquest aprenentatge.

La utilització del tractament de textos s’ha de considerar com una eina de suport a la creació escrita dels alumnes. És un entorn obert que potencia la creativitat del contingut per sobre de la forma. El tractament de textos no és sols una eina per “passar a net”, és una eina de creació escrita, des del seu inici i fins a la impressió. L’objectiu no és “el coneixement” del programa, sinó que l’alumne ha de poder gaudir d’un aprenentatge heurístic de l’entorn.

En la mesura que, en alguns alumnes, es faci necessari, caldrà dosificar els continguts del programa sense arribar a “ensenyarlo”; aquests continguts s’han d’entendre com elements que potencien la qualitat formal del document.

També és imprescindible que l’alumne, en finalitzar l’ensenyament primari, pugui utilitzar el processador de text amb autonomia. L’alumne ha de ser capaç, com a mínim, d’executar el programa, escriure un text, imprimirlo i tancar el programa.

El model de formació del professorat no és aplicable als alumnes. Els professors



s’ensinistren en la utilització de les potencialitats d’un programa i els alumnes n’han de ser usuaris guiats.

La utilització dels tractaments de textos com a eina de comunicació escrita implica noves estratègies de treball, que no sempre s’aplicaran de manera seqüencial: § Escriptura de les idees principals, preferiblement en forma d’esquema i, en el seu defecte, en petits paràgrafs. § Omplir cadascun dels apartats i, si cal, inclusió de nous. § Organització de la informació, podent desplaçar paràgrafs a altres posicions del document. § Revisió ortogràfica. § Reorganització del text escrit. § Formatatge del document segons els estils de paràgraf i ressaltat dels termes a destacar. § Impressió del document.

La pantalla del Microsoft Word

El programa Word és el processador de text inclòs en el paquet Office. El Word funciona de manera similar a d'altres processadors de text que també us donaran prestacions semblants

q

2. Text i dibuix

Sovint, els escrits s’acompanyen d’il∙lustracions per ferlos més entenedors, més atractius o per afegir informacions difícils d’explicar amb paraules. De vegades una imatge val més que mil paraules.

Els processadors de text moderns incorporen eines per integrar text i dibuix en un mateix document. La utilització d’aquestes eines i tècniques us permetrà millorar la



presentació i l’atractiu de les activitats i escrits que prepareu.

Hi ha diferents tècniques per fer aquesta combinació, que van des de retallar una imatge i enganxarla en un document de text, fins a inserir un objecte gràfic a partir de qualsevol programa de dibuix o bé directament des d’un fitxer.

L’Office inclou unes biblioteques d’imatges i efectes gràfics que us poden ser de gran ajuda. Totes elles són accessibles a partir del menú Insertar i l’opció Imagen. És convenient distingir entre:

• Imagen Prediseñada, biblioteca d’imatges vectorials en color classificades per temes

• Autoformas, formes geomètriques i petites il∙lustracions com fletxes, quadres, bafarades… que se situen i dimensionen amb el ratolí. Poden ser transparents i de color

• Wordart, eina per fer títols i capçaleres atractives a partir d’un text escrit

• Gráfico, per generar gràfics a partir de les dades d’una taula.

Un cop inserit el dibuix les opcions del menú Formato de la Imagen permeten modificar algunes de les seves característiques. Per exemple, podeu canviar la mida, la posició, la transparència i el color del fons.

Barrejar gràfics i text

Pràctica

El treball consisteix en incorporar un dibuix dins un text tot seguint les següents instruccions preparades per l’Office 97 que poden ser lleugerament diferents si utilitzeu l’Office 2000 o l’ Office XP.

Imatges predissenyades

1. Escriviu o recupereu un document amb dos o tres paràgrafs de text.

2. Situeuvos al mig del text i seleccioneu el menú Insertar, l'opció Imagen i feu clic a Imágenes prediseñadas (poden aparèixer diferents advertiments abans no tingueu accés a la llibreria de dibuixos).

3. Seleccioneu alguna de les imatges disponibles i feu clic al botó Insertar. El dibuix s'inserirà al mig del text. Amb el ratolí el podeu augmentar i reduir o arrossegarlo a qualsevol punt del document

4. Seleccionant el dibuix i activant el menú Formato | Imagen podeu modificar les propietats de la il∙lustració.

5. La solapa Tamaño controla la mida i proporció del dibuix. Intenteu reduir el dibuix a la meitat fixant els valors d’Escala a 50 %.

6. La solapa Posición regula la posició del dibuix respecte el text. Si activeu



l’opció Flotar sobre el texto podreu situar el dibuix a qualsevol punt del document. Si la desactiveu, la il∙lustració queda associada a un paràgraf de text i es desplaça juntament amb el text.

7. Les opcions de la solapa Ajuste només estan actives quan el dibuix flota sobre el text. Aquestes opcions permeten determinar com el text es distribueix al voltant del dibuix.

Imatges des d’arxiu

Amb aquesta opció podem inserir al document un dibuix que tenim desat al disc en forma de fitxer de dibuix.

1. Aneu a Insertar | Imagen | Desde archivo... Ara navegueu fins a localitzar el fitxer de dibuix a inserir. Poden ser fitxers amb els formats més habituals de dibuix: jpg, bmp, gif, wmf... (el formador us indicarà el fitxer a inserir i la seva localització).

2. Una vegada hàgiu seleccionat el fitxer, calqueu al botó Insertar. Automàticament us apareixerà el dibuix al document.

3. Des de Formato | Imagen, podeu fer diferents modificacions al dibuix. Proveu de modificarne la mida des de l’opció Tamaño.

4. També es pot modificar la mida del dibuix i desplaçarlo pel document, amb el ratolí, mitjançant els botons de control que presenta la imatge quan està seleccionada. Arrossegueu, amb el ratolí, el dibuix a una altra part del document.

Imatges d’autoformes

Les autoformes són imatges de formes geomètriques, fletxes..., les quals podem inserir als documents i actuar sobre elles com en els dibuixos inserits.

1. Afegiu una autoforma en un document de text. Aneu a Insertar | Imagen | Autoformas.

2. Apareix la barra d’eines d’Autoformas. Estan classificades per diferents categories. Podem accedir a les Autoformas, també, des de la barra d’eines Dibujo.

3. Escolliu el cub, és a la categoria de Formas básicas.

4. Observeu com el punter del ratolí s’ha convertit en una creu. Desplaceuvos al lloc del document on voleu el cub, feu clic i arrossegueu amb el ratolí, fins que el cub tingui la mida desitjada.

5. Ara podeu modificarlo amb els botons de control, o bé des de Formato | Autoforma.

El WordArt

És una utilitat del Word per fer, sobretot, títols. La pràctica consistirà en posar un títol o capçalera al document.

1. Situeuvos a l’inici del document i activeu el WordArt, és a menú Formato |



Imagen | WordArt..

2. Escolliu un estil de títol i, a continuació, escriviu el text d’aquest títol. Valideu amb Aceptar.

3. Apareix el títol en el document. Comproveu que estigui seleccionat i amb els botons de control el podeu engrandir, moure, girar...

4. També apareix la barra d’eines del WordArt, amb la qual es poden fer moltes modificacions: canviar el text, canviar d’estil, modificar els colors, donarli una altra forma... Aneu fent diferents canvis al vostre títol a partir de totes aquestes opcions de la barra d’eines.

Adaptacions del Word

El processador de text Word és un programa que no està pensat per a l’ús educatiu i menys amb els alumnes amb necessitats educatives especials. El programa disposa d’eines i funcions que l’alumnat difícilment utilitzarà i resulta massa complex per al treball quotidià a l’escola.

Les Adaptacions Word per a l’Educació Infantil i Primària simplifiquen l’entorn de treball perquè l’alumnat escrigui a l’ordinador amb major autonomia

Podeu descarregarvos la darrera versió d’aquest programa a l’adreça http://www.jfonoll.cat/. Per al seu funcionament l’ordinador ha de tenir l’Office 97 o Office 2000 i la síntesi de veu UPCTV. La configuració òptima de pantalla és de 800 x 600

Les Adaptacions Word consten de quatre entorns adaptats als diferents cicles educatius: parvulari, inicial, mitjà i superior i dos entorns especialitzats en relació a àrees o assignatures matemàtiques i català. Cada configuració fa accessible els recursos més utilitzats i amaga aquelles opcions que no es fan servir. També permet accedir al Word sense cap configuració (estàndard).

La intenció és simplificar la interfície d’aquest processador de text per impulsar el seu ús entre els nens i nenes de l’educació infantil i primària i proporcionar entorns de treball adaptat a aquells que ho necessitin.

Configuració per a parvulari

Les Adaptacions Word consten de quatre entorns adaptats als diferents cicles educatius: parvulari, inicial, mitjà i superior i dos entorns especialitzats en relació a àrees o assignatures matemàtiques i català.

Cada configuració fa accessible els recursos més utilitzats i amaga aquelles opcions que no es fan servir. També permet accedir al Word sense cap configuració (estàndard).

La intenció és simplificar la interfície d’aquest processador de text per impulsar el seu ús entre els nens i nenes de l’educació infantil i primària i proporcionar entorns de treball



adaptat a aquells que ho necessitin.

Configuració per a parvulari

La configuració de parvulari és la més simple i la que presenta menys eines de treball. Les icones grans, un espai de treball ampli amb la visió de tota l’amplada de la pàgina.

La barra d’eines està situada a l’esquerra de la pàgina per facilitarne l’accés. Incorpora icones de la síntesi de veu que en escriure l’espai una llegeix la paraula i en prémer el retorn llegeix la línia.

En desar i tanca s’assigna automàticament al document un nom en funció de l’alumne/a i la data del dia

Configuració per a cicle inicial

Té una configuració semblant a la del parvulari però amb la barra d’eines passa a la part superior de la pantalla.

Se li han afegit, entre d’altres, opcions per controlar el tipus de lletra, inserir taules 2 x 2, veure tota la pàgina

Configuració per a cicle mitjà

En aquesta configuració per al Cicle mitjà desapareixen les opcions del sintetitzador de veu i, a canvi, s’afegeixen el verificador ortogràfic automàtic en prémer l’espai marca en vermell la paraula escrita si no està inclosa al diccionari.

A diferència del diccionari del Word, aquesta opció té desactivada la llista de suggeriments i obliga l’alumnat a cercar la correcció ortogràfica i a aplicar les normes, consultar el diccionari, els companys o el professorat. La verificació ortogràfica automàtica s’activa o desactiva clicant sobre la casella

En el format del text s’ha donat preferència a treballar amb els estils en lloc del tipus de lletra. Hi ha les icones per seleccionar l’estil Normal, Punt i Títol.

Configuració per a cicle superior

La plantilla del cicle superior és molt semblant a la normal però amb dues diferències fonamentals:

• Els menús estan traduïts al català.



• S’han incorporat en una sola barra d’eines les opcions que semblaven de major interès.

Adaptacions mates

Aquesta plantilla té com a finalitat facilitar la preparació d’exercicis de matemàtica elemental aprofitant algunes possibilitats del Word.

• graelles i línies estan fetes amb l’objectiu de facilitar els exercicis de matemàtiques.

• El formulari de càlcul permet escriure qualsevol operació aritmètica i la dibuixa en una graella.

• La col∙lecció de problemes permet escriure problemes que s’inventa a partir de les dades de la col∙lecció seleccionada.

Adaptacions pel Català

És una recopilació de les eines relacionades en l’aprenentatge de la llengua presentades en un format més adult

Pràctica

1. Obriu el Word amb les Adaptacions, ho podeu fer fent clic a la icona de l’Escriptori o bé, des de Word, creant un nou document amb el menú Archivo | Nuevo | Adapword.dot.

2. Apareixen les opcions de treball. Seleccioneu l’opció Inicial.

3. El document conté una sola barra d’eines. Per saber la funció de cada icona cal que passeu el punter del ratolí per sobre les icones i apareixerà informació de la icona. Escriviu algunes línies de text.

4. Seleccioneu una paraula i canvieu el tipus de lletra manuscrita/impremta, canvieu el color d’alguna paraula, esborreu paraules...

5. Activeu les icona dels altaveus i sentireu i el programa us llegirà el vostre escrit.



3. Les barres d’eines del Microsoft Word

Les barres d’eines permeten organitzar els comandaments del Word de manera que es puguin trobar i utilitzar ràpidament.

La barra de menús és una barra d’eines especial de la part superior de la pantalla que es pot personalitzar igual que la resta de barres d’eines.

Les barres d’eines es poden activar i desactivar fent clic amb el botó dret del ratolí sobre una de les barres actives, o a través de l’opció Barras de herramientas ... / Ver. Les barres d’eines disponibles són les següents: Estándar, Formato, Autotexto, Base de datos, Cuadro de controles, Dibujo, Formularios, Imagen, Revisión, Tablas i bordes, Visual Basic, Web i WordArt.

Les barres d’eines i de menús tenen un controlador de moviment a la part esquerra, que permet arrossegarles a una posició flotant o canviarles de posició entre les barres acoblades; si la barra és flotant l’arrossegament s’ha de fer per la barra del títol.

Les barres acoblades poden ocupar qualsevol posició dels costats de la pantalla, horitzontal o vertical. Les barres flotants poden canviar de forma i grandària en arrossegar un dels seus costats.

Les barres d’eines es poden personalitzar fàcilment.

Pràctica

1. Comproveu que la barra d’eines Estándar està activada a la pantalla. Si no fos així, aneu a Ver | Barras de herramientas i marqueu Estándar.

2. Ara afegireu alguna icona nova a aquesta barra d’eines. Aneu a Herramientas | Personalizar... S’obre la finestra de Personalizar.

3. Seleccioneu Comandos. Teniu les diferents icones (comandos) classificades per categories.

4. A la categoria Archivo busqueu la icona Cerrar. Seleccioneula i arrossegueu la amb el ratolí fins a la barra d’eines Estándar, quan la tingueu al costat de la icona Abrir , deixeula anar.

5. Afegiu a la mateixa barra d’eines Estándar, les icones Agrandar fuente 1 pto i Encoger fuente 1 pto, es troben a la categoria Formato.

6. Comproveu el funcionament de les noves icones.

7. Per eliminar icones d’una barra d’eines, cal que tingueu activada la finestra de Personalizar i amb el ratolí la seleccioneu, l’arrossegueu i la deixeu anar fora de qualsevol barra d’eines.



Creació d’una barra d’eines personalitzada

És possible crear una barra d’eines nova, amb les icones que vulguem. Aquesta nova barra d’eines formarà part de les barres d’eines del programa. També hi ha la possibilitat que la nova barra d’eines només formi part d’un document.

Pot ser útil si es vol crear una plantilla en la qual hi aparegui una barra d’eines només amb aquelles accions (icones) que seran necessàries per al treball a fer.

Pràctica

1. Aneu al menú Herramientas | Personalizar... Des de la finestra Personalizar activeu el botó Nueva...

2. Poseu un nom per a la barra d’eines que crearem, per exemple: Barra de prova. L’apartat Barra disponible en permet que la nova barra d’eines formi part de la plantilla Normal.dot, o només del document que tenim obert. En aquesta pràctica escolliu pel document. Accepteu els canvis.

3. Ha aparegut una petita barra d’eines flotant, la qual porta el nom que li heu posat, però encara no té cap icona. Aneu, des de la finestra Personalizar, a l’apartat Comandos.

4. Col∙loqueu les icones que formaran la nostra barra d’eines. Poseuhi les següents icones:

Archivo: Guardar i Imprimir

Edición: Borrar

Insertar: Imágenes prediseñadas...

Formato: Color de fuente, Agrandar fuente, Encoger fuente i Mayúsculas.

Fuentes: Arial i Memima.

5. Si les icones queden massa agrupades és bo posar separadors entre grups d’icones. Seleccioneu la icona a l’esquerra de la qual voleu inserir un separador. Activeu el botó Modificar selección de la finestra Personalizar, i marqueu l’opció Iniciar un grupo. Finalment tanqueu la finestra pel botó Cerrar.

6. Comproveu el funcionament de les icones de la nova barra d’eines.

7. Deseu el document i tanqueulo. Veieu que la barra ja no surt. Torneu a obrir el document i torna a aparèixer.

8. Per eliminar la barra d’eines, aneu a Herramientas | Personalizar, i a l’opció Barres de herramientas. Seleccioneu, del llistat de totes les barres, la barra a eliminar i feu clic sobre el botó Eliminar.



4. Els estils de text

Els estils d’un document són un recurs tècnic per organitzar la informació escrita i presentarla de manera estructurada. Així és facilita la seva lectura se’n destaquen els elements més importants.

Aquesta tècnica consisteix en assignar a cada paràgraf un estil de text que porta associades unes determinades característiques tipogràfiques. Modificant les característiques de l’estil es modifica la presentació dels paràgrafs escrits amb aquest estil.

Si cal destacar més els títols o bé posar una lletra més clara, només cal modificar les propietats a l’estil Títol a l’estil Normal i automàticament aquestes modificacions s’efectuaran en tots els paràgrafs del text que tenen aquest estil.

En un document sempre es pot diferenciar entre

• El text normal o part principal del text, que li assignareu l’estil Normal

• Els títols, noms o idees principals que encapçalen les diferents parts del document. Li podeu associar l’estil Títol

Fàcilment necessitareu discriminar entre títols, subtítols... i caldrà crear altres estils.

Aplicar estils a un text

Pràctica

1. Recupereu el document COSTES.DOC. Seleccioneu tot el text i apliqueu l'estil Normal. Això es pot fer de dues maneres:

La barra d'eines Formato conté un menú desplegable amb tots els estils del document i una mostra de com quedaran.

El menú Formato | Estilos.. també desplega la llista d’estils. Seleccioneu ne un i feu clic al botó Aplicar.

2. Seleccioneu el text del títol del document i apliqueuli l’estil Título 1. Identifiqueu altres elements de l'estructura del text i assigneulos els estils Título 2, Título 3…

3. Per modificar la lletra de tot el text modificarem l'estil Normal. Els passos a seguir són:

Activar el menú Formato | Estilo, feu clic als botons Modificar | Formato i Fuente, on es podran triar les característiques del text.

Podeu triar una font, una mida, un color i altres característiques del text. Feu clic al botó Aceptar en els diferents quadres i finalment Aplicar. Automàticament es modificaran tots el paràgrafs del text escrits amb aquest estil.

En el mateix menú podeu modificar altres característiques del text com la



separació entre paràgrafs, la numeració, els requadres....

4. La icona de còpia de format permet copiar les característiques del format d’un text en altres paràgrafs i d’aquesta manera igualar la seva presentació. La forma de ferho és:

Assenyaleu el text del que voleu copiar l’estil, per exemple, el títol.

Feu clic a la icona brotxa que queda enclavada canviant la forma del cursor.

Seleccioneu el text a modificar que agafarà les característiques del text anterior, tornant el cursor a la seva forma habitual.

5.Creació i modificació d’estils

Els documents són molt diferents uns dels altres i segons la seva finalitat requereix més o menys estils. Així, una carta pot estar escrita amb un únic estil mentre que un esquema o un treball en requerirà molts.

És possible crear nous estils per ajustarse a les necessitats de cada document. D’aquesta manera podreu crear un estil que posi un guió al principi de paràgraf o bé barrejar paràgraf de lletra manuscrita i lletra d'impremta.

Totes les eines per crear nous estils les trobareu al menú Formato, opció Estilos.

Com crear estils nous

Pràctica

.

1. En el menú Formato seleccioneu l’opció Estilo i feu clic al botó Nuevo.

2. Es desplegarà un quadre on cal especificar:

Nombre del estilo que caldria que fos suggerent

Tipo de estilo cal triar entre de párrafo o de carácter

Basado en indica una filiació respecte a un estil del qual copia les característiques. En modificar l’estil original es modifiquen els seus descendents en allò que tenen en comú. El més còmode és seleccionar l'estil Normal.

Estilo de párrafo siguiente automatitza el canvi d’estil en canviar de paràgraf. És útil en aquells estils que només s’aplica a un paràgraf , com són els títols.

Agregar en plantilla regula si l’estil estarà disponible en aquest document o en d’altre.

3. El botó Formato permet definir les característiques Fuente, Parrafo,



Tabulaciones, etc., del nou estil. En acabar cal fer clic a Aceptar i l'estil s'afegeix a la llista d’estils disponibles.

4. El mateix quadre de diàleg, accessible pel menú Formato, opció Estilo, conté el botó Eliminar, que esborra l’estil i assigna un estil precedent als paràgrafs que la utilitzaven.

Plafó de comunicacions

Pràctica

Els plafons de comunicació són útils per estimular la comunicació a l’alumnat que té dificultats d'expressió verbal. La seva confecció es fa a partir d'una sèrie de dibuixos preparats, els quals inserim en un document per a la seva posterior impressió. És bo plastificarlos una vegada els tenim sobre suport paper.

1. Obriu el fitxer de Word plafoofi.doc, és un document que conté uns dibuixos sobre diferents oficis (dibuixos del MIC). Observeu com està confeccionat i analitzeu la seva utilitat amb l’alumnat.

2. Ara es tracta de ferne un de semblant a partir d'uns altres dibuixos del MIC, també sobre diferents oficis. Són dibuixos en format GIF, però també els trobem a Sinera99 en format BMP i WMF.

3. Prepareu la pàgina del Word en posició horitzontal, les passes a seguir són: menú Archivo, Configurar página, Tamaño del papel i Horizontal.

4. Ara es tracta d'anar inserint les imatges una a una i col∙locarles al lloc adequat del document. Menú Insertar, Imagen, Desde archivo i buscar el fitxer del dibuix a inserir.

5. Finalment es pot imprimir.

Plantilla de treball

Pràctica

Per crear una plantilla heu de preparar un document, definir els estils que voleu utilitzar, si cal, escriure el contingut, posarhi les imatges pertinents i desarlo com una plantilla del Word.

1. Carregareu un document a partir d'una plantilla ja preparada. Menú Archivo, Nuevo, i escolliu la plantilla fruites.dot.

2. Observeu la seva composició i analitzeu la seva utilitat d'ús amb l’alumnat.

3. Ara feu una plantilla semblant. Heu de començar a partir d'un document en blanc del Word.



4. Estarà compost per imatges, dibuixos d'animals, i d'un espai perquè l’alumnat escrigui el nom d'aquests animals. Anem a posarhi els dibuixos, disposeu d'una col∙lecció de dibuixos BMP d'animals domèstics.

5. Per inserir cada dibuix cal seguir els següents passos: menú Insertar, Imagen, Desde archivo i buscar els fitxers dels dibuixos (conill.bmp, gall.bmp, anec.bmp…). Convé col∙locarlos ben espaiats en el document i amb espai a sota per posarhi el text amb el nom de cada animal.

6. L'espai on l'alumnat hi escriurà el farem a partir del menú Insertar, Cuadro de texto, i col∙locant cada quadre de text a sota dels dibuixos.

7. Una vegada acabat el document cal desarlo com una plantilla. Menú Archivo, Guardar o Guardar como, ara cal anar a Guardar como tipo i escollir l'opció Plantilla de documento, hi poseu un nom, el qual tindrà l'extensió DOT, i Guardar.

8. Tanquem el document actiu i anem a obrirne un de nou a partir de la plantilla que hem creat.

6.Creació de plantilles

Les plantilles són models de documents que faciliten el procés d’escriure i donen coherència i homogeneïtat formal als documents, facilitant la seva correcció i maquetació.

Fora de l’ordinador són plantilles: el paper timbrat amb el segell del centre, els models dels informes d’avaluació, les graelles en blanc per als horaris o les pautes que doneu als alumnes més grans sobre com han de presentar els treballs.

A l’ordinador, qualsevol document del Word està creat a partir d'una plantilla o model. Trobareu plantilles per fer cartes comercials, informes de diferents tipus, currículums ...

Una plantilla es compon de: • el format de pàgina que defineixen les característiques generals del document:

mida de la pàgina, columnes, capçalera i peu de pàgina, dibuixos, anagrames i altres continguts.

• els estils de paràgraf o de caràcter que determinen les diverses tipografies utilitzades per diferenciar les parts d'un document.

• el contingut, capçaleres, logos i altres elements que formaran part de tots els documents.

Plantilles i documents

Pràctica

1. Feu clic al menú Archivo i l’opció Nuevo. S’obrirà un quadre de diàleg amb



diferents tipus de documents. Són les plantilles.

2. Creeu documents nous utilitzant els diferents models de plantilles. Observeu com varia el seu contingut i els estils disponibles.

3. Quant es crea un document amb la icona (paper en blanc), quina plantilla es fa servir? En el menú Archivo, opció Propiedades, la solapa Resumen conté aquesta i d’altres informacions.

4. Qualsevol document es pot convertir en plantilla si es desa amb aquesta opció. Per ferho:

Prepareu un document nou, escriviu un títol i inseriu un dibuix

Feu clic al menú Archivo, l’opció Guardar como.. i en l’opció Guardar como tipo seleccioneu Plantilla de documento (*.dot)

Observeu en quina carpeta es guarda. Escriviu un nom a Nombre del archivo i feu clic al botó Guardar.

Mireu de crear un document nou amb el menú Archivo i l’opció Nuevo, i observeu com la vostra plantilla està a la llista.

5. Les plantilles no són documents. Per defecte, a quina carpeta es guarden les plantilles? I el documents?

Les modificacions dels documents no modifiquen la plantilla però la modificació de la plantilla si modifica els documents.

La plantilla per defecte és la Normal.dot. Qualsevol modificació en aquesta plantilla modifica tots el documents.

A l’escola podem utilitzar les plantilles per crear models d’exercici, models d’informes i altres documents d’ús freqüent.

Textos, dibuixos, taules i estils es poden integrar en les plantilles que actuen com a fitxers de treballs que els alumnes no poden modificar.

7. Adaptació de materials escolars

Adaptar el material escolar és una tasca imprescindible per aquells alumnes amb NEE que estan integrats en una escola ordinària.

Pels alumnes amb discapacitat física el fet de passar pàgina, escriure a ma o ferho en l'espai reservat són veritables barreres d'accessibilitat a l'hora d'utilitzar els llibres de text. Per l’alumnat sord o amb problemes de llenguatge, els textos són poc clars, massa complexos o massa extensos.

Per a molts d’ells treballar amb l'ordinador els pot facilitar realitzar les activitats escolars i obtenir uns resultats semblants als dels seus companys.

No és una tècnica difícil d'aprendre però cal aplicar una estratègia adequada. S'han d'escanejar les pàgines, crear formularis i quadres de text en les activitats.



Pràctica

La pràctica consisteix en inserir una fitxa d’algun llibre al Word, afegirhi uns quadres de text on l’alumnat escriurà les respostes i ho desareu com una plantilla del Word.

A la carpeta de treball del D25, \SESSIO4\, hi ha la plantilla carter.dot. Cal que copieu aquest fitxer a la carpeta de plantilles de l’Office: Archivos de Programa | Microsoft OFFICE | PLANTILLAS. En alguns ordinadors pot variar.

Obriu el Word, aneu a menú Archivo | Nuevo, seleccioneu aquesta plantilla i Acceptar.

Feu els exercicis que proposa i comproveu que encara que s’hi treballi l’original resta intacte, sempre i quan no es modifiqui la plantilla.

1. Aconseguiu una fitxa i escanegeula, deseula en un format gràfic comprimit, per exemple GIF. Si cal, la podeu editar en un programa de dibuix per ferhi modificacions.

2. En el Word, obriu un document nou. Inseriu la imatge de la fitxa escanejada, aneu a menú Insertar | Imagen | Desde archivo... Seleccioneu el fitxer i feu clic al botó Insertar.

3. Feu visible la barra d’eines de dibuix, menú Ver | Barras de herramientas | Dibujo.

4. Assenyaleu la imatge i, des de l’opció Dibujo de la barra d’eines de dibuix, escolliu Ordenar | Detrás del texto.

5. Aneu a menú Formato | Imagen | Ajuste i escolliu Ninguno. A partir d’ara podeu escriure en el document i el text no afectarà per res a la imatge.

6. Escriviu, si cal, algun text que indiqui què cal fer a la fitxa.

7. Feu visible la barra d’eines Formularios.

8. Col∙loqueu el cursor al lloc on l’alumnat haurà d’escriure. Inseriu un camp de text, des de l’opció Campo de texto de la barra Formularios.

9. Podeu inserir un camp amb llista desplegable, poseuvos al lloc adient del document i feu clic sobre Campo con lista desplegable. Cal omplir les opcions de Opciones de campo de formulario con lista desplegable, que s’activa amb el botó Opciones de campos de formulario, de la barra d’eines Formularios.

10. També podeu posar a la fitxa una casella de verificació, cal posarse al lloc adequat del document i fer clic sobre la icona Campo con casilla de verificación, de la barra d’eines Formularios.

11. En acabar, feu clic sobre la icona del cadenat, és el botó Proteger formulario de la barra d’eines Formularios. Quedarà el text bloquejat, però no els camps.

12. Per fer modificacions a la fitxa, caldrà desprotegirla, prémer sobre la icona del cadenat.

13. Finalment deseu el document com a plantilla del Word, així tindreu sempre



l’original intacte. Aneu a Archivo | Guardar como | Guardar como tipo | Plantilla de documento. S’ha de desar a la carpeta de Plantillas de l’Office.

14. Per obrir la plantilla, aneu a Archivo | Nuevo i escolliu la plantilla creada.


Si voleu aprofundir o clarificar alguna aspecte del processador de text podeu consultar el següents materials

• El processador de textos material adreçat a l’alumnat d’ESO

http://www.xtec.cat/fie/materials_curriculars/word/index.htm

• Formació TIC en centres educatius BLOC B. Coneixements d'un paquet ofimàtic

http://www.xtec.cat/formaciotic/encentre/materials/blocb/

• Creació de materials educatius amb Word Curs telemàtic per la creació de materials educatius


• Ofimàtica amb l'Open Office processador de text de programari lliure


Tema 4. Imatge digital i presentacions multimèdia



1. L’escàner

L’escàner és un perifèric que permet digitalitzar dibuixos, fotografies i textos que tinguem en paper. Té un funcionament semblant a les fotocopiadores, però convertint les imatges en bits, per després poderles imprimir directament, afegir a documents o retocar amb els programes de dibuix.

A l’escola l’escàner facilita molt la tasca d’aconseguir imatges per a col∙locar en els treballs dels alumnes, bé sigui per incorporarlos als seus escrits amb el processador de text, bé per editarles en un programa de dibuix per a ferhi modificacions. És molt engrescador per als alumnes aconseguir fotografies personals, de personatges famosos, de còmics, fotos de revistes..., i poderles posar en els seus treballs.. I els mestres hi trobem un medi d’aconseguir imatges per fer més agradables les activitats que preparem per als alumnes, tant les que ha de realitzar en el mateix ordinador com les que farà sobre paper.



Funcionament de l’escàner

Ens basarem amb l’escàner HP ScanJet 4100C, el qual disposen la majoria d’escoles, ja que s’ha lliurat als centres amb el projecte ARGO

El procés d’escanejar el podeu iniciar des de un programa de tractament de la imatge com el GIMP, l’ACDSee o qualsevol programa on es necessiti la imatge, com el PowerPoint o el Word.

Per altra banda els escaners porten el seu programari específic per utilitzarlos de forma autònoma.

Exploració d’una imatge amb GIMP o altres programes de dibuix

1. Obriu el GIMP i assegureuvos que teniu seleccionat el dispositiu que pertoca. Per ferho: aneu al menú Fitxer – Adquireix – TWAIN ...

2. Seleccioneu el que correspongui al vostre escàner d'entre el llistat de dispositius TWAIN disponibles i feu clic damunt el botó Seleccionar.



3. En aquest model d'escàner haureu d'esperar a què la làmpada arribi a la temperatura de treball adequada. Cada escàner (depenent si és de làmpada de càtode fred o calent) triga un temps diferent: des d'uns segons a alguns minuts.

Exploració d’una imatge amb el programa de l’escàner

1. Col∙loqueu la imatge a digitalitzar sobre el vidre de l’escàner, ajustat a l’angle superior dret i, naturalment, de cap per avall.

2. Activeu l’escàner. Aneu a menú Inici | Programes | Utilitats | Software HP Precision Scan LT | HP Precision LT. L’escàner també es pot activar directament prement el botó Explorer, és el botó verd de la dreta, a la part frontal de l’escàner.

3. S’ha obert la finestra de l’HP PrecisionScan LT, des de la qual es controla tot el procés. Per començar a escanejar feu clic sobre el botó Iniciar una exploración nueva. Al cap d’una estona ens presenta la imatge ja digitalitzada a la zona de previsualització.

Opcions d’escaneig

Una vegada ja tenim la imatge escanejada podem actuar sobre ella d’acord amb la finalitat del nostre escaneig. Es poden fer ajustaments previs:



1. A l’apartat Hacer ajustes opcionales..., feu clic sobre el botó ...al tipo de salida. Des d’aquí podeu seleccionar diferents opcions en quant a qualitat i colors de la imatge. Dependrà de si teniu un text, un dibuix en blanc i negre o en color, o una fotografia. El programa ja reconeix el tipus d’informació que conté el full, i escull l’opció que creu més adequada. Cal recordar que quanta més qualitat doneu a una imatge, més espai ocuparà el fitxer.

2. Aneu al borde de selección i seleccioneu, si cal, la part de la imatge que us interessi.

3. Feu clic sobre el botó ...al tamaño de salida, on podeu indicar la mida final de la imatge. Podeu indicar mida original, triar un percentatge o especificar una mida personalitzada per engrandirla o empetitirla.

Què fem amb la imatge

Si ja teniu definits tots aquests paràmetres només queda enviar la imatge al seu destí.

1. L’opció ¿Dónde desea colocar la exploración? Conté un menú desplegable amb els possibles destins de la imatge: desarla en forma de fitxer gràfic o de text, obrirla en un programa de dibuix, inserirla en el processador de text...

2. Seleccioneu, per exemple, GIMP, Paint, el Word. Premeu el botó Enviar la exploración ahora. S’ha obert el Paint amb la imatge. Podeu actuar sobre ella com si d’un dibuix es tractés. Tanqueu el Paint.

3. Ara seleccioneu Image file. Feu clic damunt el botó Enviar la exploración ahora. Ha obert una finestra de navegació per desar el fitxer de la imatge.



2. Fotografia digital

Extret de curs “DV30 Aprofitament didàctic de la imatge fixa digital” Les càmeres de fotos digitals

En molt pocs anys les càmeres de fotografia digital han evolucionat molt, tant en prestacions com en asequibilitat, de manera que a l'escola són una alternativa seriosa a la fotografia convencional. En la taula següent podeu veure una comparativa de diferents característiques d'una bona càmera digital versus una bona càmera tradicional:

Càmera convencional Càmera digital

Composició de la fotografia A través del visor A través del visor o d'una pantalla LCD

Formació de la imatge En la pel∙lícula En un dispositiu CCD

Suport d'enregistrament En la pel∙lícula En un suport magnètic: targeta de memòria, disquet, intern...

Sensibilitat, resolució, nitidesa i distorsió Molt bons resultats

a 3 megapíxels, molt bons, però inferior a les càmeres tradicionals

Distància mínima d'enfocament 50 cm, com a mínim 10 cm, com a mínim

Previsualització de la fotografia No Immediata, amb pantalla LCD

Possibilitats rectificació fotografia feta No Sí

Procés d'obtenció, manipulació i retoc de la imatge

Químic, en un laboratori Digital, amb un ordinador

Procés d'impressió de la imatge

Positivat del negatiu, en un laboratori

Informàtic, amb una impressora o un programari de presentació d'imatges

Les càmeres de fotografiar digitals poden classificarse segons múltiples criteris:

• Segons la resolució i qualitat de les seves fotografies, o sensibilitat del CCD: de 3 megapíxels, 2 megapíxels, 1 megapíxel...

• Segons el tipus de zoom que incorporen (si l'incorporen): de zoom digital, de zoom òptic...

• Segons el format on desen els fitxers d'imatge que generen: de disquet, de targeta de memòria, de memòria interna...



• Segons la manera com es connecta a l'ordinador (si s'hi connecta): USB, COM...

• Segons la manera com es realitzi l'enquadrament de la imatge: amb visor òptic, amb pantalla LCD.

Hi ha molts models de càmeres, amb moltes diferències en quant a qualitats, interfícies, formes, dimensions i prestacions. Algunes són capaces de capturar petits clips de vídeo i so; altres només són capaces de fer fotografies. També hi ha càmeres de vídeo que són capaces de fer fotografies; altres que fan pauses digitals de vídeo per extreure fotogrames determinats...

Els escàner de sobretaula es poden considerar com una màquina de fotografia digital molt lenta. Podeu posarhi qualsevol objecte i treure'n la seva imatge digitalitzada, obtenint resultats moltes vegades similars als de la fotografia de detall, però tenint en compte bàsicament dues coses:

§ Els objectes quedaran il∙luminats frontalment, i

§ els volums que s'aparten del suport (vidre) es deformen i es desenfoquen

Pràctica

La pràctica que us proposem es fotografia una imatge amb la càmera Mavica habitual em els centres

Per començar a enregistrar necessiteu un disquet de 3'5 polzades, (1,44 Mb).

Realitzeu les següents accions per poder enregistrar les imatges:

1. Traieu la tapa de l'objectiu.

2. Moveu el comandament power per connectar l'alimentació de la càmera

3. Poseu Play/Camera en càmera. Per la pantalla del visor electrònic apareixeran les imatges del que s'estigui captant en aquells moments.

4. Per posar el disquet dins la càmera moveu OPEN en el mateix sentit de la fletxa i obriu el compartiment dels disquets. La pantalla es tornarà blava.

5. Inseriu el disquet en la posició del gràfic fins que sentiu un clic (igual que a l’ordinador). Abans d'inserirlo, etiqueteulo i mireu que no estigui protegit d'escriptura.



6. Tanqueu el compartiment del disquet i mireu per la pantalla del visor electrònic.

7. Premeu el botó disparador fins a la meitat del recorregut. Així es faran els ajustaments de forma automàtica

8. Premeu a fons el disparador. La imatge s'enregistrarà al disquet. La llumeta ACCESS farà pampallugues, l'indicador de capacitat restant del disquet donarà voltes i apareixerà a la pantalla la paraula "RECORDING

Ara les imatges són al disquet i les podeu veure des de l’ordinador. Feu una imatge de cadascun de vosaltres que servirà per a fer l’auca del curset.

3. ACDSee

Extret de curs “DV30 Aprofitament didàctic de la imatge fixa digital” ACDSee és un programa per explorar i/o examinar ràpidament grans quantitats d'imatges. Permet veureles en petit i en gran, descobrirne les característiques, moureles d'un directori a l'altre, canviarles de format, d'orientació i de dimensió, reanomenarles, ordenarles, imprimirles o enviarles per correu.

L'interfície del programa ens recordarà la mecànica de l'Explorador del Windows amb el qual comparteix característiques comunes.



Pràctica

1. Tan bon punt entreu al programa, es presenten les imatges en forma de miniatures diapositives acompanyades de la majoria de barres d'activitats i eines que faciliten el treball i la informació a l'entorn de les imatges.

2. Si es fa doble clic sobre qualsevol de les imatges, s'obrirà la finestra del visualitzador



amb la imatge en pantalla gairebé completa.

3. El programa, per defecte, mostra la barra d'eines i la barra d'estat.

1 Crea un nou directori.

2 Filtra els tipus d'arxius que es volen veure.

3 Ordena els arxius en funció del nom, tipus, dimensió o data.

4 Selecciona la forma de mostrar els arxius: diapositiva, llistats...

5 Mostra les opcions disponibles a l'hora de mostrar arxius multimèdia.

6 Obre un quadre de diàleg om es poden escriure anotacions associades a les imatges.

7 Obre el quadre de diàleg de l'opció Mover.

8 Obre el quadre de diàleg de l'opció Copiar.

9 Elimina els arxius seleccionats.

10 Selecciona el nom de l'arxiu que es vol reanomenar.

11 Retrocedeix a la pantalla prèvia.

12 Actualitza els fitxers.

13 Mostra les opcions per afegir elements a la carpeta de Favoritos.

14 Mostra les opcions per afegir elements o crear nous àlbums.

15 Ruta de la carpeta seleccionada.

4. ACDSee te opcions per fer modificacions globals de les imatges, , com girar, renidemnsionar, renombrar, una a una o per grups. Aquestes opcions s’hi accedeix obrint l'eina Editar de la Barra d'eines principal.

5. Per girarles seleccioneue una imatge o un bloc d’imatges, feu clic a la icona Rotar , prémer la fletxa que faci girar la imatge en la direcció desitjada i acceptar



De forma semblant podeu canviarlis les mides, la lluminositat o reanomenar les

4. Presentacions amb FotoAngelo

El FotoAngelo és un programa que forma part del paquet integrat ACDSee que heu instal∙lat a l'ordinador. La finalitat d'aquest programa és la de fer presentacions. Es tracta d'un programa molt senzill. Amb molt poques indicacions s'obté un gran resultat. A diferència de les presentacions de l’ACDSee, en aquest programa les transicions i el text es poden ajustar imatge per imatge. És important destacar com una de les virtuts del programa és la possibilitat de fer presentacions executables (amb extensió .exe) que es poden copiar i executar des de qualsevol ordinador malgrat que no tingui instal∙lat el programa. De la mateixa forma, el programa permet fer estalvis de pantalla.

Es pot accedir al programa de dues maneres:

§ Des de l'accés directe del programa:

§ Des de l’ACDSee: en el menú Crear i l'eina FotoAngelo permet fer una presentació d'unes imatges seleccionades.

Pràctica

La presentació del programa és força senzilla, reduïda i molt intuïtiva. Els passos a seguir són:

1. Àrea de selecció del directori d'origen amb l'eina Seleccionar archivos de origen i fent clic a la carpeta corresponent.

2. Seleccionar les imatges que es volen presentar fent clic una a una o be seleccionar les totes alhora. Cal fer clic a Agregar imágenes selecionadas per afegirles a la llista.



3. Per ordenar les imatges. Cal que marqueu (activeu) totes les imatges de la finestra d'Imatges seleccionades. Premeu l'opció Ordenar i entrareu en una finestra que us permetrà moure les imatges de lloc i establir l'ordre desitjat.

Un cop acabada l'ordenació, cal acceptar i sortir.

4. Per establir les propietats de la presentació Cal que seleccioneu una imatge, com a mínim, de la finestra d'Imatges seleccionades, i activeu el botó Propiedades.

5. Aquí podreu determinar

§ Transicions són els efectes visuals que hi ha en el pas de les imatges

§ Text es pot escriure un text diferent a cada imatge, es pot associar un text a una selecció d'imatges o es poden seleccionar totes amb el mateix text.

§ Durada de les imatges el temps que es veu una imatge determina que la presentació sigui àgil, que el temps sigui suficient per veure el que s'ensenya, que no es faci pesada...

§ música i el sons músiques de fons que se sentiran al llarg de tota la presentació i els sons que es poden associar a cadascuna de les imatges.

6. Un cop tinguem establerts tots els paràmetres, podrem donar l'ordre de Previsualitzar. La presentació es farà tal com l'haureu planificat.



7. Guardar com a Projecte, des del menú Archivo / Guardar proyecto... la presentació finalitzada es pot guardar en aquest format si es vol veure en aquest ordinador i no tocar mai mes les imatges.

8. Guardar en forma d'arxiu executable de forma que puguem executarla des de qualsevol ordinador malgrat que no hi hagi el programa instal∙lat. Cal anar a la part de sota de la finestra principal on hi ha les Opciones de Salidas i triar la corresponent a la de Crear presentación:

Un cop preparada tota la presentació i examinat el previ, quan estigueu convençuts que ja està bé, cal prémer la darrera opció, Crear, escriure el nom de l'arxiu i guardarlo.

9. Guardar en forma d’estalvi de pantalla Cal triar la segona opció de sortida: Crear un protector de pantalla i, talment com abans, prémer Crear, escriure un nom i guardar.

5. Presentacions de dibuixos. El PowerPoint

El Power Point és un programa per crear presentacions on hi podeu combinar imatges, dibuixos, textos, gràfics.. Les presentacions les podeu mostrar com a diapositives a la pantalla de l'ordinador, o bé, imprimirles sobre paper o transparències.

El professorat pot utilitzar aquest programa per explicar els temes d'una manera clara i agradable que engresqui l’alumnat amb facilitat. Per a l’alumnat, el Power Point pot ser un mitjà per mostrar les seves creacions, en especial els dibuixos, que poden seqüenciar amb forma de conte, historieta o narració.

Pràctica

1. Engegueu Poder Pont i carregueu el fitxer PATUFET.PPT de la carpeta \SESSIO4\PPOINT\PATUFET presenta una col∙lecció de dibuixos a la pantalla de l'ordinador.

2. Per veure’l activeu l'opció Ver | Presentació con diapositives La presentació consta de nou escenes d'aquest conte i és útil per treballar l'atenció, l'observació i el llenguatge oral.

3. Ara es tracta que confeccioneu una presentació del conte de la Caputxa Vermella. Feu clic al menú Archivo | Abrir i aneu a la carpeta



\SESSIO4\PPOINT\CAPUTXET i carregueu el fitxer CAPUTXET.PPT

Teniu preparada la primera diapositiva, la qual conté la primera escena del conte. Disposeu de les altres escenes del conte en fitxers de format GIF (escena2.gif, escena3.gif…).

4. Heu de preparar noves diapositives amb el Menú Insertar | Nueva diapositiva on escolliu el format el blanc fent doble clic.

A continuació afegiu la imatge de la segona escena del conte a la diapositiva amb el menú Insertar | Imagen | Desde archivo, escolliu el fitxer ESCENA2.GIF i Insertar.

També podeu afegirhi text. Seleccionant el menú Insertar | Cuadro de texto, que heu de col∙locar al lloc adequat de la diapositiva, i escriure el text.

D'aquesta manera anireu afegint diapositives noves fins a completar totes les escenes del conte.

5. Podeu desar la presentació amb el menú Archivo | Guardar i veurela amb les opcions del menú Ver | Presentació con diapositives o amb el menú Presentació | Ver presentació.

Pràctica

La finalitat d’aquesta pràctica és aconseguir un efecte de moviment mitjançant la presentació de diverses diapositives, les quals contenen una mateixa imatge que ha estat prèviament modificada. Cal utilitzar imatges vectorials, ja que podem desagradarne les parts que la formen, i canviar, afegir o treure elements per formar imatges noves.

1. Obriu el Poder Pont, escolliu presentació en Blanco i a Nueva diapositiva trieu l’autodisseny en blanc.

2. Comproveu que teniu activada l’opció Diapositiva del menú Ver | Diapositiva. Aneu al menú Insertar | Imagen | Imágenes Prediseñadas... I a la categoria Deportes y ocio, seleccioneu la imatge Dardos, finalment feu clic al botó Insertar.

3. Activeu la visualització del Clasificador de diapositivas, cal anar al menú Ver | Clasificador de diapositivas. Feu clic amb el ratolí, sense deixar de prémer el botó, l'única diapositiva que apareix, al mateix temps manteniu premuda la tecla Control, arrossegueu el punter del ratolí al costat del marc de la diapositiva, i deixeu anar el clic. Ha fet una còpia de la diapositiva.

4. Repetiu aquesta acció dues vegades més, fins aconseguir tenir quatre diapositives idèntiques.

5. Ara haureu de treure elements del dibuix de les tres primeres diapositives. Començarem per la primera diapositiva. Feu un doble clic sobre aquesta diapositiva per passar a visualització de Diapositiva.

6. Seleccioneu el dibuix i feu clic a sobre amb el botó dret de ratolí. Seleccioneu l’opció Agrupar | Desagrupar, i feu clic damunt Desagrupar. Ha realitzat un



primer desagrupament de les parts del dibuix.

7. Feu clic fora del dibuix per a desmarcarlo, i torneu a fer clic, però sobre els dards. Quan estiguin seleccionats premeu la tecla Suprimir. Els dards han desaparegut del dibuix.

8. Passeu a la segona diapositiva. Seleccioneu el dibuix i feu una primera acció de desagrupar. A continuació feu que només estiguin seleccionats els dards del dibuix, i torneu a fer l’acció de desagrupar. Seleccioneu un dard i elimineulo, feu ho mateix amb un altre dard. Només ha quedat un dard a la diana.

9. Passeu a la tercera diapositiva. Feu els mateixos passos fins aconseguir que quedin dos dards a la diana.

10. Hem aconseguit tenir dibuixos diferents a les quatre diapositives. Abans de veure la presentació de les diapositives, fareu algunes modificacions. Activeu el menú Presentación | Transición de diapositiva. Activeu al Hacer clic con el mouse, que es troba a l’apartat Avanzar, i premeu sobre Aplicar a todas.

També podeu escollir Automáticamente después de, posant 1 o 2 segons. A les diapositives 2, 3 i 4 afegiuhi el so Látigo.

11. Aneu a la visualització de Clasificador de diapositivas, marqueu la primera diapositiva i activeu la presentació de diapositives des de menú Presentación | Ver presentación.


Per a continuar treballant en aquest temes podeu consultar els materials del

• DV30 Aprofitament didàctic de la imatge fixa digital http://www.xtec.cat/formaciotic/curstele/dv30/

• Eines bàsiques multimèdia http://www.xtec.cat/formaciotic/curstele/tc01/

Tema 5. Els programes de dibuix



En aquest mòdul tractarem dels programes de disseny gràfic amb ordinador familiarment anomenats programes de dibuix. Aquests programes tenen una triple utilitat educativa:

són entorns de treball oberts on realitzar exercicis sense implicacions del llenguatge escrit

són una eina d'expressió gràfica alternativa al dibuix a mà

permeten generar recursos gràfics per utilitzar en altres activitats i programes

1. Programes de disseny gràfic

Els programes de disseny aprofiten la capacitat gràfica de l'ordinador per a generar imatges. En desarlos, els dibuixos es transformen en fitxers que, a l’igual que els fitxers de text, es poden copiar, imprimir o modificar tantes vegades com es vulgui.

Els primers ordinadors estaven orientats al processament de text i dades i només presentaven lletres i nombres en blanc i negre. Amb el temps van guanyar capacitat gràfica millorant amb la resolució, nombre de punts en pantalla i el nombre de colors.

Les diferents resolucions gràfiques dels ordinadors impliquen utilitzar més memòria i de major capacitat de processament de dades per refrescar la imatge de la pantalla. La resolució gràfica de la pantalla depèn del maquinari i és impossible utilitzar configuracions superiors a les que suporta la màquina.

En la configuració de la pantalla o resolució es pot distingir entre:

• La mida de la pantalla en píxels. Les més habituals 640 x 480, 800 x 600, 1024 x 768.

A major resolució els punts són més petits i es redueix la mida de tots els elements de la pantalla.



• El nombre de colors que mesura la quantitat de colors que es poden veure simultàniament. El valors més habituals són 2, 16, 256 (8 bits per píxel), color veritable (16 bpp). True color ( 32 bpp)

Les targetes actuals tenen resolucions de 1024 x 800 i suporten fins a 32 milions de colors en la resolució "True color" amb 1 Mg o 2 Mg de RAM a la targeta.

Els programes de disseny s'utilitzen en tots els àmbits del dibuix: en el dibuix tècnic de plànols, en el dibuix publicitari, en la creació d'il∙lustracions i fins i tot en les pel∙lícules de dibuixos animats.

Tots aquests programes ofereixen a la pantalla un espai de treball lliure sense pautes i utilitzen el ratolí, i en algunes ocasions el teclat, com a eina per dibuixar. Poden disposar de més o menys recursos o prestacions, però en tots ells hi trobarem, bàsicament:

• eines per dibuixar: pinzells, pots de pintura, colors, per crear rectes, cercles, rectangles...

• opcions per desar, recuperar i imprimir els dibuixos

• eines per transformar els dibuixos: invertir, girar, redimensionar, retallar, retoc del color...

Per dibuixar amb ordinador s'utilitzen tècniques molt diferents al dibuix manual. Els programes faciliten en gran manera el treball mecànic de traçar i manipular els materials mentre guanyen importància els aspectes més creatius. Els resultats són brillants i perfectes en la seva realització, però no tenen les irregularitats i matisacions de les coses fetes artesanalment.

El suport magnètic permet refer els dibuixos utilitzant procediments d'assaig i error per trobar la forma que millor expressi la nostra intenció.

És possible retallar, enganxar i modificar trossos d'altres imatges creant nous dissenys. En aquest cas s'utilitzen tècniques de superposició i integració d'imatges similars al collage. Existeixen biblioteques d'imatges en suport magnètic que es poden incloure en treballs i il∙lustracions.

Per la manera com dibuixen els programes, podem distingir entre dos tipus bàsics de dibuix: el de mapa de bits i el vectorial.

Programes de mapes de bits

Els programes de mapa de bits, bitmaps o orientats a píxel, tracen els dibuixos pintant els punts de la pantalla amb un color determinat. Les línies, rodones i quadrats són una successió de punts en una forma concreta. Un cop dibuixats es pot modificar un punt aïllat, però per esborrar la figura s'hauran d'esborrar els punts un per un. Per ampliar les imatges es torna a dibuixar la figura utilitzant punts més grossos. Amb aquesta tècnica les línies queden més gruixudes i amb esglaons.

El fitxer d'aquests dibuixos és una successió de nombres que indiquen el color de cada punt de la pantalla.

Entre els programes de disseny gràfic de tipus Bitmap tenim GIMP, Paintbrush i el



KidPix a l'entorn Windows.

Per als nois i noies, els programes de mapa de bits els resulta més intuïtiu ja que la manera de dibuixar se sembla més a com treballen quan dibuixen amb llapis i paper.

Programes vectorials

En els programes vectorials els dibuixos estan formats per objectes que s'enganxen i superposen. Així poden tenir línies, rectes, corbes, polígons, etc. Qualsevol modificació afecta a tot l'objecte i un píxel aïllat no pot ser modificat si abans no s'ha separat de l'objecte transformantse en un objecte nou.

L'arxiu d'aquests dibuixos és una col∙lecció de fórmules que descriuen els objectes i les seves posicions. En carregar l'arxiu, especialment si el dibuix és molt complex, es pot veure com es van dibuixant els objectes un per un.

Els dibuixos vectorials no perden qualitat amb les ampliacions, ja que per ampliar es tornen a dibuixar les peces però amb dimensions més grans.

Entre els programes vectorials tenim el Fireworks i els mòduls de dibuix de l’Office i el Flash.

Els programes de dibuix vectorial resulten més conceptuals i abstractes. Cal descompondre les figures amb peces i elements, i un cop dibuixats situarlos al seu lloc.

Les extensions

El dibuixos a ordinador ocupen molt espai de memòria RAM i de disc i és per això que s'han desenvolupat diverses tècniques de compressió per guardar els dibuixos. Hi ha gran varietat de tipus de fitxers gràfics, cadascun d'ells optimitzats per una situació diferent. Així, tenim els següents formats:

BMP, és el propi del Windows. És un fitxer sense comprimir i per tant ocupa més espai però és el que es visualitza més ràpidament.

PCX, és un format comprimit molt popular desenvolupat pel Paintbrush en les primeres versions. Es pot recuperar tant en l'entorn MSDOS com en el Windows.

GIF, per dibuixos JPEG per fotografies, són formats molt comprimits que s'utilitzen a Internet.

WMF és un format vectorial comú al Windows.

CRR, és un format vectorial propi del programa Corel Draw. Perquè un programa pugui obrir un fitxer gràfic ha de ser capaç de llegir i interpretar aquell format. Hi ha programes que faciliten els canvis entre formats.



2. Activitats de dibuix. El Paint

Malgrat que els programes de dibuix estan pensats per a la creació i manipulació d'imatges, el seu ús es pot aplicar a d’altres activitats curriculars que continguin importants components gràfics, o espacials com per exemple el treball de lateralitat, l'orientació, el treball amb els colors, les formes...

La facilitat d'interacció, la visualització immediata dels resultats, la qualitat i vistositat dels colors i l’atractiu de l'ordinador esdevenen aspectes que fan d'aquests programes una eina que motiva als infants.

Els exemples que aquí es proposen pretenen ser una mostra d'exercicis que l'alumnat pot resoldre utilitzant un mínim d’eines amb autonomia, sense dependre d’una manera imprescindible de l’ajuda directa del mestre.

Pràctica

1. Engegueu un programa de dibuix, per exemple el Paint i carregueu alguns dels fitxers d’exercicis que trobareu a la carpeta del D25, \SESSIO5\EXERGRAF. Anoteu els avantatges i dificultats de ferho amb l'ordinador o resoldre'ls amb paper i llapis.

Hi ha els fitxers BMP següents:

• cami.bmp, l'alumne ha de passar per un camí amb l'eina de llapis.

• seguir.bmp, on s'ha de completar un dibuix, l'alumne utilitza l'eina de rectes.

• sanefa.bmp, cal completar unes sanefes utilitzant les eines de rectes o llapis.

• nombres.bmp, treballa els colors i els nombres, cal pintar nombres segons el model, utilitzant el pot de pintura.

• pintar.bmp, l'alumne pinta un dibuix a partir del model ja pintat que té al costat, utilitza l'eina del pot de pintura.

2. Prepareu un fitxer gràfic que proposi un exercici. Feune una descripció i concreteune l'objectiu.

3. El GIMP (GNU Image Manipulation Program)

GIMP és un programa d’edició i manipulació d’imatges molt potent i versàtil, pensat especialment per al tractament de fotografies i la creació i disseny d’imatges. GIMP:

• Es tracta de programari lliure amb llicència GNUGPL, és a dir, no s’han de pagar drets per a obtenir la llicència i el seu ús no està limitat, essent gratuïtes també les actualitzacions a versions posteriors i millores.



Finestra de diàleg de la llicència GNU del programa GIMP

• Està traduït, entre d’altres idiomes, al català. • Permet recuperar i desar imatges en els formats més comuns: BMP, , PCX

(formats sense comprimir) i GIF i JPEG (formats comprimits), fent possible la transformació entre formats.

• El format nadiu és el XCF. • Incorpora opcions per augmentar i reduir el nombre de colors, les dimensions del

dibuix, així com filtres especials per al tractament de la imatge. • Disposa de les eines de dibuix elemental, per traçar, pintar amb colors, treballar

amb les paletes de color i retallar elements dels dibuixos. • Suporta diversos documents gràfics, pot capturar la pantalla de qualsevol

programa Windows, seleccionant la pantalla sencera o bé una finestra concreta i també incorpora l’adquisició de gràfics a través d’escàner.

Coneixement del programa

Durant la primera execució del programa, s’ha de completar la instal∙lació, consistent en: un recordatori de llicència d’ús del programa, la informació de l’estructura de carpetes que crearà per al funcionament correcte, registre de la instal∙lació –permet veure de manera gràfica si s’ha generat alguna incidència durant el procés, ajustament de la memòria cau i el directori d’intercanvi i, per a acabar, la resolució del monitor. És aconsellable acceptar les opcions per defecte.

Quan el programa acabi d’iniciarse es mostraran tres finestres: la del programa GIMP, la de capes, canals, camins ..., i el consell del dia ( sino volem que es torni a mostrar podem desmarcar el quadre de verificació Mostra un consell la propera vegada que s’inicïi el GIMP i clicar el botó Tanca).



Val a dir que en el moment que obrim un gràfic o una imatge apareixerà la finestra de treball, amb la qual cosa tindrem al davant un entorn multifinestra. És recomanable treballar només amb dues:

• una per al programa –la finestra que s’anomena GIMP i

• una segona per a la imatge –anomenada finestra d’imatge. Si tanquem la finestra GIMP, tancarem també l’execució del programa.

A la finestra d’imatge apareix un menú amb 10,opcions: Fitxer. Edita, Selecciona, Visualitza, Imatge, Capes, Eines, Diàlegs, Filtres i Funcions. És precisament l’opció Diàlegs la que permet fer visualitzables les diferents finestres.



Finestres: de programa (eines del programa i opcions contextuals a cada eina) i d’imatge (finestra de treball)

Pràctica. Modifiquem imatges

1. Escanegeu una fotografia o la fotografia d’algun document personal (DNI, Permís de conduir...). Seguiu les passes de l’apartat de l’escàner. Deseula a la carpeta del curs.

2. Obriu el GIMP. Aneu a menú Fitxer | Obre... i carregueu la imatge escanejada.

3. Per modificar la mida de la imatge, aneu a Imatge | Mida de la imatge... Doneuli unes mides a amplada i altura. Comproveu com ha quedat i si cal, torneuho a modificar.

4. Modifiqueu la brillantor i contrast. Aneu a Capes | Colors | Brillantor Contrast... A la finestra de Brillantor/Contrast modifiqueu la Brillantor i el Contrast, amb els cursors corresponents. Si està activada Previsualitza aleshores veurem les modificacions que estem fent directament a la imatge que estarà a la finestra de fons; en cas contrari també podrem comprovar el resultat dels nostres canvis a la miniatura que apareix a la cantonada superior dreta de la finestra. Aconseguiu que millori l’aspecte de la fotografia i quan us agradi premeu el botó D’acord.

5. Tot i que amb l’opció de contrast ja aconseguim millorar molt la imatge, podeu, també, realitzar més canvis amb les opcions del menú Capes | Colors | To Saturació. Totes funcionen de manera semblant i sempre podeu veure



com us quedarà la imatge abans de validar els canvis. Comproveune l’acció que tenen algunes sobre la fotografia.

6. Aneu al menú Filtres i comproveu l’efecte de les opcions de: Difumina, Colors, Soroll, Detecció de vores, Millora, Genèric, Efectes de vidre, etc. No cal que accepteu aquestes proves.

7. Podeu desar la imatge en qualsevol dels formats gràfics que reconeix. Aneu al menú Fitxer | Anomena i desa .. i escolliu el format GIF, i deseula. Deseu la imatge en d’altres formats: JPG, PNG, BMP...

8. Feu que apareguin totes les finestres dels fitxers que heu desat. Feu que apareguin a la pantalla del GIMP tots els fitxers que heu desat. Compareu la qualitat entre els formats, i si quan els obriu teniu activada l’opció Visualitza | Finestra d’informació , podreu veure la grandària d’aquests fitxers.

4. El Kid Pix Studio Deluxe

El Kid Pix és un entorn orientat als infants per treballar activitats de disseny gràfic i animació.

A més de les possibilitats de fer dibuixos lliures, l'alumne té al seu abast unes biblioteques d'imatges per fer els fons dels dibuixos, petits dibuixos per estampar, sons i pel∙lícules que pot utilitzar en tot moment en les seves composicions.

En obrir el programa us surt la pantalla del Taller de pintura, a partir de la qual podeu accedir a les diferents aplicacions de l'entorn.

Pràctica 1. Entrar al programa Kid Pix

Procediments a treballar en aquesta pràctica: • Crear usuaris. • Descripció de les icones i eines del Taller de pintura. • Activar i desactivar els sons de les eines. • Ús de l'eina Ajuda.

1 Executeu el programa Kid Pix:

• Observeu si teniu a l'escriptori aquesta drecera del programa, . Si és així, feu doble clic per a executar el programa.

• També es pot executar a partir del botó Inici o Comença | Programes i cerqueu el programa Kid Pix.

2 A continuació apareixerà la següent pantalla. Vegeu figura 1.



Figura 1

3 Si no voleu escoltar la música, podeu prémer la tecla Esc.

4 A continuació, si és la primera vegada que executeu el programa, heu d'escriure el vostre nom i premeu el bóto Entra. Vegeu figura 2

Figura 2

5 A partir d'ara, el vostre nom apareixerà en una llista. Seleccioneulo i premeu el botó Entra. Obtindreu el mateix resultat si feu doble clic a sobre del vostre nom. Vegeu figura 3

Figura 3

6 Una vegada identificats, us apareixerà la pantalla corresponent al Taller de pintura. Vegeu figura 4.



Figura 4

7 Visualitzeu les diferents zones de la pantalla, així com les eines que disposa el programa.

8 Desplegueu els diferents menús.

9 Activeu el mode Menuts:

• Desplegueu el menú Controls i escolliu l'opció Activa el mode Menuts. Què observeu?

5.2 Les eines de creació:

• Eines per dibuixar

Dibuixa

Amb les quatre eines de dibuix podreu traçar diferents tipus de línies. Podeu optar per un traçat lliure, línies rectes, línies corbes, dibuixar polígons, figures ovalades o rectangulars.

• Eines per pintar

Pinta

Amb les eines per pintar podeu aplicar un munt d’efectes realistes i surrealistes. Cada eina ofereix dues modalitats.



Galleda

La galleda permet omplir una determinada àrea de la vostra creació artística. Hi ha tres tipus de galledes:

• Eines de la biblioteca

Imatges de fons

Molts dels elements que dibuixeu quedaran inserits a la imatge de fons i formarà part d’aquesta. Quan canvieu la imatge de fons, aquests elements desapareixeran, i la nova imatge de fons ocuparà el seu lloc.

Adhesius

Un adhesiu destaca a la vostra creació artística com un globus enmig de molta gent. Podeu canviarli la mida, girarlo o desplaçarlo fins a una altra posició. Els Adhesius són imatges que podeu fusionar a la vostra creació artística. No esdevenen part de la imatge de fons si no és que els fusioneu.

Sons

Podeu afegir un so de la biblioteca de sons del Kid Pix, importarlo o enregistrarlo. Si enregistreu el vostre propi so o l’importeu, aquest s’afegirà a la carpeta Els meus sons de la biblioteca de sons.

Animacions

Quan executeu la vostra pàgina acabada, les animacions es mouran com si fossin dibuixos animats. Podeu arrossegarles fins a qualsevol lloc de la vostra creació artística.

Segells

Useu l’eina Segells per estampar animals i altres formes a la vostra creació artística.

• Eines d'esborrar

La Goma grossa esborra tota la imatge, però no esborra les textures de paper ni els sons que heu afegit. La Goma petita esborra allò que toqueu amb



Goma el cursor del ratolí i en el seu lloc hi deixa un espai en blanc.

Desfer

Desfà la darrera acció que heu fet. Si hi feu clic un altre cop, es restaurarà allò que acabeu d’esborrar.

Esborra tot

Esborra tota la creació.

• Eina manipula

Manipula

Useu l’eina Manipula per recollir elements i desplaçarlos, retallarlos, copiarlos i enganxarlos.

• Altres eines

Batedora

La Batedora barreja la vostra creació artística de forma automàtica. Podeu barrejar tota la creació amb la Megabatedora o únicament algunes parts amb la Minibatedora.

Text

Quan el text es troba en un quadre de diàleg podeu fer una revisió ortogràfica i també que el text sigui interpretat oralment.

Colors

El seleccionador de color també inclou el Comptagotes.



Ajuda

L'eina Ajuda us informa de qualsevol opció que apareix a la pantalla.

1 Si passeu el punter del ratolí per damunt de les eines, aquest adopta la forma de mà. Feu clic a sobre d'una eina, observeu que apareix, en forma d'etiqueta, el seu

nom i a la part inferior de la pantalla es mostra la safata de l'eina.

2 Les diferents eines tenen un so associat, en qualsevol moment es pot desactivar, per ferho:

• Desplegueu el menú Controls i escolliu l'opció Desactiva el sons de les eines. Per tornarlo a activar, accediu al menú Controls | Activa el sons de les eines.

Ús de l'ajuda 1 En qualsevol moment podeu fer ús de l'ajuda del programa. Per ferho:

• Feu clic a la icona Ajuda, observeu que el cursor del ratolí ha adoptat la forma Situeu el punter a sobre de qualsevol icona o zona activa de la pantalla (en

les zones no actives el punter del ratolí perd la forma abans esmentada)

• Per exemple, feu clic a la icona , us apareixerà la finestra diàleg Ajuda d'aquesta eina, escolteu la informació. Si la voleu escoltar novament feu clic al botó Repetir. Per acabar, premeu el botó Accepta.

Altres icones del Taller de pintura

Per anar al Projector de diapositives, feu clic a la icona que hi ha al Taller de pintura o desplegueu el menú Controls i escollir l'opció Al Projector de diapositives.

Podeu començar amb una pàgina en blanc o usar la Màquina d'idees com si es tractés d’un llibre electrònic per pintar.

Permet executar les animacions, els sons i les pel∙lícules insertades en una creació artística.



5.3 Les eines per dibuixar

Pràctica 2. Creació artística amb les eines de dibuixar

Amb les eines per dibuixar podreu traçar diferents tipus de línies. Hi ha quatre eines de dibuix: Llapis, Guix, Ceres i Retolador. Podeu optar per un traçat lliure, línies rectes, línies corbes, dibuixar polígons, figures ovalades o rectangulars.

Procediments a treballar en aquesta pràctica: • Eina Colors. • Importar una textura de paper. • L'eina Desfer i la Goma d'esborrar. • Desar la creació i exportar en format JPG..

1 Executeu el programa Kid Pix:

• Observeu si teniu a l'escriptori aquesta drecera del programa, . Si és així, feu doble clic per a executar el programa.

• També es pot executar a partir del botó Inici o Comença | Programes i cerqueu el programa Kid Pix

2 Us apareixerà la pantalla del Taller de pintura. Feu un clic a sobre l'eina

Dibuixa A la part inferior de la pantalla, apareix la safata de l'eina. Vegeu figura 1

Figura 1

3 Escolliu un color, fent clic a l'eina Colors , i dibuixeu amb les eines de la safata, diferentes formes canviant el gruix.

4 Feu clic a l'eina Llapis, escolliu el gruix, per exemple el gruix mitjà, i a continuació feu clic a sobre de la forma Traçat lliure.

5 Situeu el punter del ratolí a la pantalla de treball del Taller de pintura, observeu que el punter del ratolí adopta la forma de llapis . Mantenint premut el botó esquerre del ratolí dibuixeu traços.

Les textures de paper

Podeu canviar la textura del fons de la vostra creació artística. Si després hi dibuixeu a sobre amb les Ceres, Retolador o Guix, veureu com es forma una imatge damunt de la textura

1 Importeu una textura de paper, per ferho:

• Desplegueu el menú Agrega i escolliu l'opció Importar una textura de paper...



• Us apereixerà la safata de textures. Vegeu figura 2.

Figura 2

2 Feu clic a sobre d'una textura.

3 Feu clic a l'eina Guix i a continuació feu clic al gruix gran. Per últim, feu clic a la forma Rectes i dibuixeu una recta vertical. Ara el punter del ratolí adopta la forma següent .

• Si en qualsevol moment, no us agrada quelcom que acabeu de fer, feu clic a l'eina Desfer (desfà l' última acció realitzada). Si torneu a fer clic torna a aparèixer. Aquest procediment també es pot portar a terme des del menú Edició | Desfés Dibuix o Ctrl+Z.

4 Feu clic a l'eina Ceres, observeu com el punter adopta la forma . Canvieu de gruix i dibuixeu una corba:

• Per dibuixar una corba, feu clic a la forma Corba i manteniu premut el botó del ratolí mentre traceu una línia. Deixeu anar el botó del ratolí i corbeu la línia tant com vulgueu. Per acabar, premeu el botó esquerre.

5 Dibuixeu formes buides i plenes amb l'eina Retolador. Per ferho:

• Feu clic a l'eina Retolador, el punter adopta la forma . Canvieu de gruix i feu clic a la forma Rectangle i en dibuixeu un. Amb aquesta forma podeu dibuixar un quadrat perfecte, si manteniu premuda la tecla Majús al mateix temps que dibuixeu amb la forma Rectangle.

6 Amb la mateixa eina, dibuixeu:

• Una figura ovalada buida. Si voleu dibuixar una cercle, teniu que prémer la tecla Majús al mateix temps que dibuixeu amb amb aquesta forma.

• Un triangle ple. Per ferho:

o Per dibuixar un polígon, feu clic a la forma Polígon ple. Traceu els costats, feu un clic quan vulgueu acabar cada costat, i finalment feu clic al punt d’inici.

• Podeu fer el mateix amb la forma Polígon buit.

Les gomes d'esborrar Si voleu fer algun retoc a la vostra creació artística que acabeu de fer, utilitzeu la goma petita, aquesta eina esborra allò que toqueu amb el punter del ratolí i en el seu lloc hi deixa un espai en blanc.

1 Feu clic a l'eina Goma d'esborrar , a la part inferior de la patalla us apareixerà la safata de l'eina. Vegeu figura 3.



Figura 3

2 Activeu la Goma petita, escolliu una mida i una forma. Observeu que al portar el punter a l'àrea de treball, aquest adopta la forma de l'eina . Esborreu si és el cas.

Desar la vostra creació

1 Una vegada heu acabat, desplegueu el menú Fitxer i escolliu l'opció Desa o bé Ctrl+S.

2 Us pareixerà la finestra diàleg, Anomena i desa el dibuix, a l'apartat Nom: escribiu el nom, per exemple dibuix. Vegeu figura 4

Figura 4

3 El programa li afegirà l'extensió kpx. Aquests fitxers solament es poden visualitzar amb el programa Kid Pix.

4 Si voleu que la vostra creació es pugui visualitzar amb un altre programa de dibuix, o bé es pugui insertar en una pàgina web, cal que ho exporteu en un altre format, per exemple JPG. Per ferho:

• Accediu al menú Fitxer | Exporta..., de la finestra que apareix, desplegueu el formulari de l'apartat Tipus: i escolliu JPEG Picture (*.JPG). Poseuli un nom i premeu el botó Desa. Vegeu figura 5



Figura 5

5.3 Les eines per pintar

Pràctica 3. Creació artística amb les eines de pintar

Amb les eines per pintar podeu aplicar diferents efectes realistes i surrealistes a la vostra creació artística. Podeu escollir entre el Pinzell, el So artístic i l'Esprai. Cada eina ofereix dues modalitats.

Altres procediments a treballar en aquesta pràctica: • L'eina Desfer.

• Opció Text ABC de l'eina Pinzell. • Opció Editor de l'eina Text ABC... del menú Eines. • Desar una creació artística. • Crear una nova creació. • Exportar en format Stand Alone Page (*.EXE) i JPG. • L'eina Màquina d' idees. • L'eina Galleda. • Imprimir un retallable.

1 Executar el programa Kid Pix.

2 Una vegada us heu identificat (usuari), us apareixerà el Taller de Pintura. Feu

un clic a sobre l'eina Pinta . A la part inferior de la pantalla, apareix la safata de l'eina. En el cas que no estigui activada la eina Pinzell, feu clic a sobre. Vegeu la figura 1



Figura 1

3 Escolliu una mida del pinzell (Gruix), el mode Realista i una opció de pintura. • Si voleu canviar de color, feu clic a l'eina Colors. Arrossegueu el punter del ratolí

a l'àrea de dibuix, observeu que adopta la forma de l'eina. Pinteu mantenint premut el botó esquerre al mateix temps que desplaceu el ratolí. Us adonareu que el pinzell en mode Realista pinta com un pinzell real.

4 Canvieu de color, gruix, opció de pintura i seguiu pintant. Podeu passar a la safata posterior o anterior, fent clic a les fletxes. Vegeu figura 1.

5 Feu clic al mode Tocat de l'ala (crea efectes màgics). Escull color, gruix i una opció de pintura i, a continuació, pinteu. • Si en qualsevol moment, no us agrada quelcom que acabeu de fer, feu clic a

l'eina Desfer (desfà l' última acció realitzada). Si torneu a fer clic torna a aparèixer. Aquest procediment també es pot portar a terme des del menú Edició | Desfés Dibuix o Ctrl+Z.

6 Aneu a la safata 04, mitjançant les fletxes (vegeu figura1). Feu clic a l'opció de

pintura Text ABC i desplaceu el punter del ratolí a l'àrea de dibuix. Mantenint premut el botó esquerre del ratolí, pinteu. Observeu que esteu pintant lletres. Amb aquesta opció les lletres esdevenen part de la imatge de fons. Un cop afegides a la vostra creació artística, no podeu canviarles. Podeu personalitzar aquesta opció, per ferho: • Desplegueu el menú Eines i escolliu l'opció Editor de l'eina Text ABC... Us

apareixerà una finestra diàleg, escriviu, per exemple Benvinguts al Kid Pix i posteriorment feu clic al botó Accepta. Vegeu figura 2.

Figura 2

• Torneu a pintar amb la mateixa opció. Observeu que esteu pintant el text abans escrit.

7 Deseu la vostra creació: • Menú Fitxer | Desa o Ctrl+S

El so artístic

1 Aneu a crear un nou dibuix (nova creació): • Menú Fitxer | Nou

2 Feu clic a l'eina So artístic.Us apareixerà la safata. Vegeu figura 3



Figura 3

3 Si el vostre ordinador disposa d’un micròfon, podeu incloure so artístic, veus, cançons, .... El mode Desplaça amb el ratolí permet fer el traç amb el ratolí. El mode Mans lliures permet fer el traç amb el so.

4 Fer finalitzar exporteu la vostra creació en un fitxer Stand Alone Page (*.EXE) des del menú Fixer | Exporta... • Aquest ftxer és un executable, per tant, per visualitzar el seu contingut no cal

tenir instal∙lat cap programa de dibuix.

Els esprais

1 Aneu a crear un nova creació.

2 Feu clic a l'eina Esprai. Us apareixerà la safata. Vegeu figura 4.

Figura 4

3 Amb el mode Formes en 3D podeu dibuixar globus tridimensionals, llaminadures, formes o animalons. Amb els Pinzells animats podeu dibuixar globus, bombolles i criatures que ballen, volen, salten o es mouen amb gran rapidesa.

4 Utilitzeu el dos modes i pinteu amb diferents opcions de pintura.

5 Exporteu la vostra creació en format JPG des del menù Fitxer | Exporta.

L'eina Galleda

Les galledes permeten omplir una determinada àrea de la vostra creació artística. Són els caràcters de farciment. Hi ha tres tipus de galledes: la galleda de Color pla omple l’àrea indicada amb un únic color; la de Degradat l’omple amb diversos colors, i la de Motiu, amb una pauta multicolor.

1 Feu un clic a sobre l'eina Màquina d' idees .

2 De la finestra diàleg Màquina d'idees, cerqueu el fitxer Nina.kpx, que es troba a la carpeta Manualitats | Nines de paper. Per poder visualitzar la imatge, abans d'obrirla, activeu Vista prèvia. Tot seguit, feu clic al botó Obre.



Acolorir aquest retallable i imprimirlo

1. Feu clic a l'eina Galleda. Us apareixerà la safata. Vegeu figura 5.

Figura 5

2. Per mitja de les diferents galledes i opcions de pintura, acoloriu el retallable, tenint el compte el següent: • La galleda de Color pla usa el color actual que hi ha al seleccionador de color.

• La galleda de Degradat no usa el color actual que hi ha al seleccionador de color. Quan ompliu un espai amb aquesta galleda, podeu mantenir el botó esquerre del ratolí premut damunt la vostra creació artística mentre apareix la combinació. A continuació, i sense deixar anar el botó, moveu el punter del ratolí perquè canviï els colors barrejats dintre de l’àrea que voleu omplir.

• La galleda de Motiu no usa el color actual que hi ha al seleccionador de color. Podeu triar una pauta multicolor .

3. Una vegada acolorit, imprimiulo, per ferho: • Desplegeu el menú Fitxer i escolliu l'opció Imprimeix... Escolliu un mode

d'impressió.

5.4 Projector de diapositives

Pràctica 4. Crear una presentació

Procediments a treballar en aquesta pràctica: • Entrar al projector de diapositives. • L'Ajuda del Projector de diapositives. • Crear una nova presentació. • Personalització de la projecció de diapositives:

Efectes de transició. Configuració de l'interval

• Desar la projecció. • Impressió de la projecció de diapositives

Entrar al Projector de diapositives 1 Executeu el programa Kid Pix:



2 Una vegada a dins del programa Kid Pix, apareix la pantalla que s'anomena Taller de pintura.

3 Feu clic a la icona Al Projector de diapositives situada a la part inferior dreta de la pantalla. També és pot fer el mateix procediment des del menú Controls | Al Projector de diapositives.

4 Us apareixerà la mateixa pantalla que a la figura 1, sense les etiquetes de cada eina.

Figura 1

Podeu visualitzar les etiquetes de la figura 1, col∙locant el punter del ratolí a sobre de cada icona.

L'Ajuda del Projector de diapositives

1 En qualsevol moment podeu fer ús de l'ajuda del programa. Per ferho: • Feu clic a la icona Ajuda, observeu que el cursor del ratolí ha adoptat la forma

. Situeu el cursor a sobre de qualsevol icona o zona activa de la pantalla (en les zones no actives el cursor del ratolí perd la forma abans esmentada)

• Per exemple, feu clic a la icona , us apareixerà la finestra diàleg Ajuda d'aquesta eina, escolteu la informació. Si la voleu escoltar novament feu clic al botó Repetir. Per acabar, premeu el botó Accepta. Vegeu figura 2



Figura 2

2 Proveu amb altres eines i zones d'aquesta pantalla.

Crear una nova presentació

1 Cada casella (diapositiva) del Projector de diapositives pot contenir una creació artística (imatge) realitzada prèviament al Taller de pintura, o bé, importada des d'aquest, i desada amb format Kid Pix, per tant són fitxers amb extensió kpx (solament es poden visualitzar amb les aplicacions del programa Kid Pix "Taller de pintura" i "Projector de diapositives").

2 Observeu que per defecte la casella activa és la primera (té un contorn de color vemell). Vegeu figura 3.

Figura 3

3 Aneu a insertar imatges (en aquesta pràctica utilitzareu les imatges de la Màquina d'idees), per ferho: • Feu clic al botó de la primera diapositiva. Apareix la finestra diàleg

Carrega el dibuix, cerqueu la carpeta Màquina d'idees | Ciència i natura | Animals i escolliu el fitxer Aranya.kpx. Ja teniu la primera imatge a la primera diapositiva.

• Inseriu dos o tres imatges més seguint el procediment abans explicat.

4 Una vegada inserides les imatges, podeu visualitzar la presentació de les diapositives, prenent el botó Comença . Podeu observar que cada diapositva va passant en un temps determinar (en aquest cas 7 segons) i no conté cap efecte de transició ni cap so associat. Si desitgeu aturar la presentació abans de la seva finalització, podeu prémer la tecla Esc.

5 Podria ser que vulguéssiu canviar l'ordre de les diapositives, per tant cal desplaçarles, per ferho:



• Situeu el punter del ratolí a sobre de la diapostiva que voleu desplaçar i mantenint premut el botó esquerre del ratolí, desplaceula al lloc que us interessi.

6 Per esborrar una diapositiva, desplaceula fins a la Paperera o bé seleccioneula i premeu la tecla Supr.

Personalització de la projecció de diapositives

1 Quan està activada una diapositiva, a la part superior central us informa del nom de la imatge insertada. Feu clic a la segona diapositiva, observeu a la part central que el nom és un altre.

2 La diapositiva a la qual es vol fer canvis ha de estar activada ( té com a contorn un rectangle de color vermell). En principi, teniu activada la primera diapositiva, si voleu activar una altra diapositiva, feu clic amb el botó esquerre

a sobre. Feu clic a sobre de la icona Transicions de les diapositives , apareixeran les opcions que podeu personalitzar. Vegeu figura 4.

Figura 4

Efectes de transició Canvieu, d'aquesta presentació, els efectes de transició. Per ferho:

3 Feu clic al botó . Escolliu un efecte de transició visual. La llista de la part inferior mostra el so per a cada efecte visual. Podeu configurarlo com a la figura 5. Feu clic al botó Vista preliminar per veure com queda. Per últim premeu el botó Accepta.

Figura 5



Configuració de l' interval

4 Feu clic al botó , per defecte el programa assigna un interval de temps de 7 segons, ara bé, podeu canviar aquesta configuració de l’interval a cada una de les diapositives que conté la presentació. Vegeu figura 6

• Si activeu Temps escriviu quants segons voleu que duri l’interval entre aquesta diapositiva i la següent. Aquesta opció ha d'estar activada si es vol exportar en format de pel∙licula per tal de visualitzarla amb el Quick Time.

• Activeu Clica amb el ratolí per indicar al Projector de diapositives que esperi fins que feu clic al ratolí abans de mostrar la diapositiva següent.

• Activeu Teclat per indicar al projector que esperi fins que premeu qualsevol tecla (excepte la tecla Esc) abans de mostrar la diapositiva següent.

• Activeu Després de llegir el text per indicar al projector que llegeixi tot el text que conté la diapositiva i que després mostri la diapositiva següent.

Figura 6

5 Per finalitzar, feu clic al botó Accepta.

6 Per poder visualitzar el canvis que heu fet, feu clic al botó .

Desar la projecció

1 Desplegueu el menú Fitxer i escolliu l'opció Desa o Ctrl+S, us apareixerà la finestra diàleg d'aquest procediment, per defecte, el Kid Pix desa les projeccions a la carpeta Les meves projeccions de diapositives. Aquesta carpeta està lligada al nom d'usuari. En aquest cas, cerqueu la carpeta tic\blocc. Canvieu el nom, i feu clic al botó Desa. Vegeu figura 7.



Figura 7

Impressió de la projecció de diapositives Podeu imprimir cada una de les creacions artístiques que conté la vostra projecció per separat, o podeu imprimir diverses versions petites de les creacions artístiques en un sol full.

1 Desplegueu el menú Fitxer i escolliu l'opció Imprimeix... Us apareixerà la finestra diàleg Imprimeix la projecció de diapositives. Vegeu figura 8.

Figura 8

2 Escolliu un mode d'impressió i tot seguit premeu el botó Accepta.

3 Per últim, tanqueu el programa.

Tema 6. Activitats amb el Clic




El Clic és un dels programes més populars a les escoles de Catalunya i dia a dia es va enriquint amb nous materials elaborats per professors, el que és una demostració de l'interès que desperta aquest programa entre els ensenyants.

En aquesta Tema:

• repassarem les característiques del Clic

• coneixerem les possibilitats de configuració i personalització del programa

• avaluarem alguns dels paquets que, en principi, semblen més interessants

En l'elaboració de bona part dels exercicis d'aquest capítol s'han utilitzat materials anteriors escrits per F. Busquets.

2.Descripció de l'entorn Clic

Introducció

Clic és una plataforma per al desenvolupament i realització d'activitats educatives que aprofita les característiques multimedials de l'entorn Windows. Està pensat per oferir als professors una eina que els permeti preparar activitats per als seus alumnes, facilitant la integració dels recursos gràfics, textuals, sonors i musicals que tenen els ordinadors actualment.

La interfície dels exercicis és totalment gràfica. Està basada en la utilització d'icones per facilitar l'accés intuïtiu a les diferents funcions del programa.

Clic integra un sistema d'autor i un sistema d'ajuda sensible al context que permet editar de manera senzilla les activitats.



Es disposa d'un gran nombre de paquets d'activitats fruit del treball de molts professionals que han vist en el Clic una eina profitosa en la seva pràctica educativa.

La millor manera de conèixer el Clic és executar els paquets d'activitats DEMO.PAC i MULTIDEMO.PAC per als equips multimèdia.

Encara que ja conegueu el programa no està de més donar una ullada a les novetats que ens ofereix la darrera versió.

Pràctica

En posar en marxa el programa apareix la pantalla de treball de Clic maximitzada. A la part inferior hi ha dos botons gràfics:

• La porta que serveix per abandonar el programa, i

• El botó del disc que accedeix al diàleg de càrrega d'activitats i de paquets.

Carregueu el paquet d'activitats DEMO.PAC i accedireu a la primera activitat

Els elements de la pantalla de Clic són:

• El botó amb la bandera verda permet reiniciar l'activitat en qualsevol moment.

• Els comptadors de la cantonada inferior esquerra indiquen els encerts i el temps transcorregut des de l'inici de l'activitat.

• El sistema d'ajuda. Si premeu el botó d'ajuda us apareixerà una finestra amb la imatge completa que cal recompondre.

Els paquets són conjunts d'activitats preparades per tal que l'alumne les executi seqüencialment. DEMO.PAC conté una mostra del diversos tipus d'activitats que poden realitzarse utilitzant el Clic.

3.Configuració del Clic

La configuració del programa Clic es pot fer a tres nivells diferents:

• les opcions globals que configuren el funcionament general del programa, i no s'enregistren com a informació associada a cada una de les activitats. Les modificacions només afecten a la Tema actual, però quan es fan permanents queden enregistrades en el fitxer CLIC.INI. Les més interessants són el cursor automàtic, el registre de la Tema, l'activació dels sons...

• les opcions del paquet, en especial les que fan referència al pas automàtic d'activitats i a la visualització de les icones

• les opcions de l'activitat que afecten a l'activitat en curs. Aquí es pot controlar el tipus de lletra, la mida de les caselles...



Opcions globals

1. Engegueu el Clic i carregueu la primera activitat del fitxer DEMO.PAC. 2. En el menú Opcions seleccioneu Opcions Globals, podreu modificar algunes d'aquestes opcions generals de programa. Entre d'altres:

Directori de treball indica el directori pe defecte del Clic. Una correcta configuració facilita la localització d'activitats.

Escriviu C:\, RETORN. Feu clic a la icona "disquet" i observeu on apunta. Repetiu l’operació escrivint C:\CLIC i C:\CLIC\ACT

Barreja instantània (sí/no) visualitza o no la barreja de les peces.

Avisos sonors activa o desactiva els estímuls sonors del programa quan es finalitza l'activitat.

Arrossegar blocs visualitza o no com es mouen les peces en els trencaclosques i les associacions.

Activeu i desactiveu aquestes opcions i observeu les diferències en el funcionament del programa.

3. Per fer permanent aquesta configuració s'ha d'activar el menú Opcions i fer clic a Fer permanents les opcions globals. En engegar el Clic aquest es configura automàticament segons les opcions globals seleccionades.

Opcions d’accessibilitat

Aquestes opcions estan especialment pensades per a facilitar l'ús del programa a persones amb discapacitat de tipus motriu o visual.

Cursor automàtic

Quan és activada, el punter del ratolí anirà saltant tot sol entre les diferents caselles de les graelles. El teclat, o el ratolí, s'utilitzen com un commutador per indicar l'elecció de la casella senyalada.

1 Per activar aquesta funció en el menú Opcions senyaleu Opcions globals, marqueu la casella Cursor Automàtic, fixeu Retard a 2 i feu clic a OK. Passats 2 segons s'engegarà el cursor automàtic saltant de casella a casella. En podeu seleccionar una prement

• una tecla qualsevol

• el botó esquerre del ratolí

2. El valor de la casella Retard controla velocitat del cursor automàtic i el temps que s'ha d'espera perquè s'engegui. Feu proves variant aquest valor.

3. Executeu el paquet Demo amb la modalitat cursor automàtic i observeu quin tipus d'activitat a quines opcions no és accessible.

4. La combinació de tecles CTRL G permet accedir a les opcions globals i



desactivar el cursor automàtic.

Tipus de cursor i gruix del fil

Aquestes opcions modifiquen la mida del cursor i del que uneix les caselles en les activitats de relació per millorar la seva visibilitat.

1 Per activar aquestes funcions en el menú Opcions senyaleu Opcions globals, marqueu la casella Cursor Gran i modifiqueu el valor Gruix del fil a un valor de 4 o 5, feu clic a OK per acceptar i executeu un paquet per veure el seu funcionament.

2. El Clic pot guardar aquesta configuració personalitzada i utilitzarla cada vegada que s’engegui el programa. Per ferho seleccioneu el menú Opcions i feu clic a Fer permanents les opcions globals. La configuració quedarà guardada en el fitxer CLIC.INI

CLIC. INI

El fitxer CLIC.INI guarda els valors que configuren el programa. Modificantlos es varien les opcions globals, així com altres paràmetres generals.

1. Engegueu l'Administrador de fitxers i localitzeu el fitxer CLIC.INI en el directori del programa Clic. Per editarlo feu un doble clic sobre el fitxer.

2. Observeu els valors d'alguns paràmetres coneguts que es defineixen a les Opcions globals

CLIC.INI Opcions globals

Directori Directori de treball

Barreges Barreges

Ràpid Barrejat instantani

Arrossegar Arrossegar blocs

So Avisos sonors

3. El paràmetres midi, wave, mci determinen si el programa executarà o no aquests tipus de fitxers en les activitats multimèdia. Quan el valor és No aquests fitxers no sonen i les activitats funcionen sense errors en els ordinadors que no tenen placa de so.

4. La resta de valors estan relacionats amb l'edició d'activitats.

Encadenament d'activitats i paquets

Les opcions de canvi automàtic entre activitats i entre paquets facilita un treball més autònom a l’alumnat que ha d'utilitzar el cursor automàtic.

1. En el menú Edició seleccioneu l'opció Editar paquet, feu clic a Pas automàtic



d'activitat i OK.

Executeu una activitat i, en finalitzar, el programa carregarà automàticament a l'activitat següent.

2. En el mateix quadre hi altres valors que modifiquen la configuració del programa i la presentació.

La casella Retard controla el temps entre finalitzar una activitat i el pas a la següent.

Les caselles Botó de pas d'activitat, Botó de Disc i Botó de porta mostren o amaguen aquestes icones i permeten simplificar la interacció amb el programa.

Modifiqueu aquestes caselles i observeu les modificacions en el programa.

3. Igualment es pot automatitzar el pas entre paquets d'activitats activant l'opció Editar paquet i fent clic al botó Encadenament.

El sistema preveu que es pugui optar entre tres valors d'encadenament

• per defecte defineix el següent paquet que es carregarà, amb uns resultats normals de l'activitat

• inferior quan el resultat està per sota dels paràmetres programats

• superior quan el resultat està per sobre dels paràmetres programats

Per observar com funciona l'encadenament carregueu el fitxer COMBI1.PAC que hi ha dins la demo.

Podeu accelerar el procés encadenant el paquet amb una sola activitat.

Configuració de les activitats

Elements importants de la presentació del programa, el tipus de lletra i la mida de les caselles etc. es configuren en el moment d'editar l'activitat.

1 Obriu el menú Edició| Editar activitat | Fonts. Des d'aquí es pot modificar el tipus de lletra i el seu color. Canvieu aquests valors i comproveu els resultats.

2. En el mateix quadre d'Editar activitats | Opcions determina la mida de les caselles. De vegades aquestes són massa petites per al dibuix o test a presentar. Quan es modifica la mida de la lletra sovint s'ha de modificar la mida de les caselles.

3. També és possible modificar el color de fons de la finestra principal i de la finestra de joc. Una adequada combinació de colors millora la visibilitat de la pantalla.

4. Es pot utilitzar la finestra d’Opcions de l’activitat per determinar els botons i comptadors que seran visibles, la seva mida, el tipus i l’emplaçament. Una acurada selecció simplifica la interacció de l’usuari i pot millorar el rendiment.



4.Modificacions del tipus d'activitats

Algunes activitats del Clic comparteixen una estructura de dades semblant i, per això, és possible transformarne unes amb d'altres. Amb aquestes modificacions s'aconsegueixen generar amb poc esforç diferents exercicis que treballen un mateix contingut.

Aquestes modificacions poden variar les dades de l'activitat i en cas de desarla amb el mateix nom es perdrà l'activitat anterior.

1. Per simplificar una activitat de Trencaclosques només cal reduir el nombre de peces. Per ferho activeu el quadre Editar activitats i reduïu el nombre de files i columnes. Quins són els valors mínims?

2. Els diferents models de trencaclosques es poden transformar uns amb d’altres activant el quadre d'Editar activitats, seleccionant una modalitat diferent. De la mateixa manera qualsevol trencaclosques es pot transformar en un joc de memòria. Feu els canvis i observeu el resultats.

3. Les activitats de Resposta escrita es poden transformar en activitats d'Associació normal simplificant l'exercici.

4. Les activitats d'Associació normal on el segon conjunt sigui un text es poden transformar en activitats de Resposta escrita, augmentant així la dificultat.

5. Les activitats d'Associació de qualsevol mena es poden transformar en activitats d'Exploració.

5.Clicpac

Les activitats Clic es presenten en un format que empaqueta tots els arxius de l'activitat en un únic fitxer en format PCC. Aquest format, més compacte, permet estalviar importants quantitats d'espai al disc dur de l'ordinador i dificulta la modificació accidental de les activitats ja instal∙lades.

Un inconvenient que té el format PCC és que no permet fer modificacions a les activitats sense descompactarles. És necessari desempaquetar, prèviament, els arxius continguts al fitxer PCC, per tal d'obtenir els arxius inicials (PUZ, ASS, GIF…).

La utilitat Clic Pac realitza aquestes conversions en els dos sentits.

Quan activeu el Clic Pac us demana el tipus de fitxer a visualitzar (*.PAC o *.PCC) . A continuació cal buscarlo a la carpeta adient, i un cop seleccionat, Clic Pac analitza el contingut del paquet; i presenta tots els fitxers que van lligats al PAC (referències del fitxer) o al PCC (fitxers que conté compactats).

Un fitxer *.PAC es pot compactar, convertint, en un sol fitxer PCC, tots el fitxers referenciats en aquest paquet.

Triat el paquet caldrà seleccionar l’opció Compactar, seleccionar el fitxer a incloure o excloure i fer clic a Crear el paquet compacte. Una vegada creat, es poden eliminar els fitxers originals, ara que ja estan dins del paquet compacte.



Un fitxer *.PCC es pot descompactar seleccionant el fitxer *.PCC i fent clic a Descompactar… Ens presenta una finestra amb els fitxers a extreure (tots seleccionats), i la carpeta de destinació. Només cal marcar Extreure.

Un valor afegit d'aquesta eina és que comprova l'existència de tots els arxius referenciats al paquet d'activitats i exclou els arxius innecessaris que hi hagi en el directori.

Pràctica de descompactar paquets

1. Afegiu a la vostra carpeta de treball /D25/ una nova subcarpeta de nom CLIC (C:\D25\CLIC\). Instal∙leuhi el paquet d'activitats de llenguatge Coses de la classe (en són autors en Joan Anton Sánchez i M. Lourdes Tolo) o be Eines per l’Institut.. (en són autors en Andreu Porta i altres) per alumnat més gran.

2. Observeu que el paquet té dues possibilitats de treball, amb lletra lligada i amb lletra de pal. Són els fitxers compactats COSESLLI.PCC i COSSESPAL.PCC.

3. Des de la icona el Meu ordinador analitzeu el contingut de la carpeta C:\D25\CLIC\ Observeu que ha instal∙lat els fitxers de so (*.wav), els quals no estan dins el fitxer compactat. Si l'ordinador a treballar no té targeta de so, cal anar al fitxer clic.ini i comprovar si l'opció wave és wave=no, d'aquesta manera no surten les pantalles d'avís sobre la impossibilitat de reproduir fitxers wave.

4. Podeu obrir el fitxer coses.wri, el qual conté una descripció del programa i les seves possibilitats d'aplicació.

5. Obriu el Clic Pac, seleccioneu Paquets Clic compactes (*.PCC), i a la finestra de navegació busqueu el fitxer COSESPAL.PCC a la carpeta C:\D25\CLIC\. Quan el marquem apareixen tots els fitxers compactats del paquet.

6. Marqueu Descompactar… Apareix la finestra de descompactar amb tots els fitxers a extreure ja seleccionats i feu clic a Extreure.

Modificar les activitats

1. Des del Clic, aneu a Fitxers | Obrir i busqueu a la carpeta C:\D25\CLIC\ el fitxer coses.pac i d'acord. D'aquesta manera ja és possible entrar a l'edició de les diferents activitats i ferhi canvis.

2. Busqueu l'activitat Tijeras.puz, aneu a menú Edició|Editar l'activitat i modifiqueu les peces del trencaclosques, canviant les columnes i files; posem, per exemple, dues columnes i tres files, i valideu amb d'acord.

3. Perquè el canvi sigui permanent convé desarlo. Anem a menú Fitxers | Desar.

4. També podeu canviar el model de trencaclosques. L'activitat COLOR.PUZ és un trencaclosques de la modalitat Doble.

Convertiulo en un trencaclosques de la modalitat Intercanvi.

5. Podem convertir l'associació 2E.ASS de Resposta escrita en una associació



Normal. Cal escollir, a Associació, Normal.

6. D'aquesta manera podeu modificar totes les activitats per adaptarles a les vostres necessitats: canviar la mida i color de la lletra, la mida i posició de les graelles, etc.

Feu alguna prova més, i no oblideu de desar l'activitat, si voleu conservar els canvis.

Confecció de nous paquets d'activitats

També és possible modificar la seqüència d’activitats del paquet d'activitats COSES.PAC. Des del Clic, amb el fitxer COSES.PAC carregat activeu:

1. Menú Edició | Editar el paquet d'activitats. Apareix una finestra amb totes les activitats disponibles i una altra finestra amb les activitats que conté el paquet, amb l'ordre amb què apareixen.

2. Amb els botons Eliminar i Afegir podeu incorporar o treure activitats.

Agrupeu tots els trencaclosques perquè apareguin seguits en el paquet. Primer s'han d'eliminar i després afegirlos un darrere l'altre.

3. Finalment feu clic a D'acord i comproveu que funciona correctament.

4. Deseu el paquet modificat amb un nom diferent , per exemple, COSES9.PAC

Compactar el paquet

Amb el Clic Pac compactareu aquest paquet amb els canvis que heu fet.

1. Obriu el Clic Pac i seleccioneu el fitxer COSES.PAC, marqueu Compactar.

2. Veieu com el nou fitxer es dirà COSES.PCC, esborrant la versió anterior. Marqueu Crear el paquet compacte. Quan acaba us demana d’esborrar els fitxers que ara són dins del paquet compacte, responeu que Sí.

3. Obriu el Clic i comproveu el funcionament de paquet COSES.PCC acabat de crear.

6. JavaClic

Hi ha una nova versió web del Clic (el JavaClic) que permet utilitzarlo des de qualsevol ordinador i sistema operatiu (Windows, Linux, Solaris, MacOSX...) i automatitzar l’accés a qualsevol dels paquets d’activitats que es pengin al web.

Per utilitzar el JavaClic és necessari:

§ Estar connectat a Internet amb una línia ADSL.

§ Tenir sistema operatiu de 32 bits (Windows 95 o posterior, Linux, o MacOSX) i 32 MB de RAM.



§ Tenir instal∙lada la versió 1.3.1 de la màquina virtual Java.

§ Tenir instal∙lat l’applet corresponent que permet incrustar les activitats Clic dins d’una pàgina web. Es pot descarregar des de l’adreça:

http://clic.xtec.net/ca/jclic/download.htm

Aquesta nova versió del clic, a més d’aprofitar les prestacions d’Internet, presenta altres novetats respecte al Clic 3.0:

§ Possibilitat de configurar la interfície d’usuari tant en els aspectes gràfics (forma dels botons i la resta d'elements gràfics que emmarquen les activitats) com en els sons dels events (fer clic, relacionar, completar, encertar, fallar...).

§ Incorporació de nous recursos gràfics (GIF animats, JPG i PNG) i multimèdia (MP3, AVI, MPEG, QuickTime, Flash...).

§ Noves formes de controlar i registrar les activitats: temps màxim, nombre màxim d’intents, ordre de resolució, activitats de memòria amb dos blocs de contingut, etc.

A l’edu365.com, a l’apartat d’infantil, trobareu diferents paquets d’activitats que funcionen amb el JavaClic.


Hi ha el curs “Desenvolupament d’activitats en l’entorn Clic” adreçat a qui estigui interessat en crear els seus propis materials educatius multimèdia mitjançant el programa Clic.

Els objectius d’aquest curs són:

Conèixer a fons les característiques i possibilitats de l’entorn Clic.

Dissenyar i crear aplicacions multimèdia per a objectius didàctics concrets.

Extreure informació significativa del sistema d’informes d’usuari del Clic.

És un curs d’autoformació que es desenvolupa a distància, amb suport telemàtic per Internet.

En el CD Materials de formació hi trobem els materials de treball del curs: Desenvolupament d’activitats en l’entorn Clic, i

Eines bàsiques multimèdia.

El racó del Clic

L’adreça d’Internet del “racó del Clic” és:

http://clic.xtec.net/

Tema 7. Els Teclats en pantalla i perifèrics alternatiu


Tema 7. Els Teclats en pantalla i perifèrics

alternatiu

1. Els Teclats en pantalla

Ergomomia, interfície, usabilitat i accessibilitat.

De vegades l’ús dels programes d’ordinador o altres aparells informàtics genera frustració, neguit o desencís i no es difícil trobar persones parlant i insultant a la màquina. D’altres vegades ens trobem que els resultats aconseguits ens produeixen gran satisfacció i la forma de treballar ens sembla d’allò més natural.

Darrera d’aquestes experiències tant quotidianes s’amaguen els conceptes d’interfície, ergonomia i usabilitat

L’ergonomia tracta d’ajustar les formes, les mides i el funcionament dels aparells a les necessitats de les persones per exemple normalitza les mides de les portes, les alçades de les cadires, ....

La interfície és on es produeix contacte entre l’usuari i els aparells, en el cas de les TIC la interfície inclou tant els elements materials, pantalles, botoneres etc. com els elements immaterials, programes, regles de funcionament, elements de comunicació, que faciliten la comunicació amb el programa. Bona part de les dificultats dels programes es troben en la seva interfície.

L’usabilitat s’ocupa de facilita l’ús dels aparells i programes als usuaris i en aquest marc el disseny per a tothom intenta que es pensi en els diferents usuaris i es facin interfícies amables, confortables i personalitzables.

Amb aquesta finalitat els programes d’ordinador actuals ofereixen formes alternatives per realitzar un mateixa funció. Així, en el Word, per esborrar un text seleccionat podem

a) Prémer la tecla Sup.



b) Prémer la combinació de tecles CTRL+X

c) Anar al menú Edición i seleccionar Borrar

d) Fer clic amb el botó secundari, l’esquerra, i seleccionar Cortar

e) En la barra d’eines Estandart seleccionat la opció Cortar

Aquesta diversitat pot representar una complexitat per l’usuari però permet que cada persona realitzi aquesta tasca de la forma que li sigui més còmode o productiva.

El cas límit són les persones que tenen alguna discapacitat i per aquest motiu no poden realitzar algunes de les funcions que el dissenyador ha considerar “elementals” com, per exemple, prémer dues tecles al mateix temps, fer clic amb el ratolí o veure la pantalla. És per això que els sistemes alternatius d’accés resulten imprescindibles.

Per aquest i altres usuaris disposem de diferents eines que ens permeten modificar les interfícies dels programes. Les més interessant són la síntesi de veu i els teclats en pantalla.

Teclats en pantalla

Els teclats en pantalla són programes amb tecles virtuals que en activarse amb el ratolí, o altres mitjans, envien ordres al programa principal que s’està executant.

Alguns d’aquests teclats estan especialitzats, en escriure lletres, llenguatge musical, pictogrames o grafies en altres idiomes; d’altres estan integrats dins el programa principal en forma de barra d’eines o finestres auxiliars configurables.

En aquest capítol ens referirem a teclats en pantalla programables deslligats de programes però que podem configurar dels nostres propòsits educatius o de les necessitats dels nostres alumnes

En l’entorn Windows disposem de diferents productes comercials com Saw (http://www.acecentre.org.uk/html/software/saw/sawalt1.html), Speaking Dinamically (http://www.mayerjohnson.com/software/Sdaddons.html), ... Tpwin Teclat en pantalla Windows és un programa gratuït, desenvolupat a partir de l’experiència de la tauleta sensible que disposa de diferents exemples i aplicacions

En Linux, hi ha el GOK (GNOME Onscreen Keyboard) projecte de programari lliure per resoldre l’accessibilitat en aquest l’entorn (http://www.gok.ca/)

Els teclats en pantalla poden tenir una triple finalitat:

• Ampliar les funcions del programa original. Incloure en una tecla virtual funcions inexistents en el programa original, per exemple la síntesi de veu

• Simplificar l’ús dels programes. Executar amb un sol clic funcions que en estar amagades necessiten múltiples passos, per exemple imprimir o triar una font de lletres.



• Crear espais de treball educatius. Proporcionar recursos específics per l’activitat que cal fer o ocultar opcions que poden dificultar una determinada activitat.

Els teclats en pantalla permeten ajustar els recursos disponibles a les necessitats i formes d’accés de l’usuari. L'objectiu es crear interfícies adaptades que facilitin l’ús de l’ordinador i el desenvolupament d’activitats educatives.

2. El programa Tpwin

El programa Tpwin (Teclat en Pantalla Windows) permet crear teclats virtuals que actuen sobre qualsevol programa com una barra d’icones personal.

Els teclats virtuals es guarden en

• Fitxer TPW que conté les mides i les ordres de les tecles

• Caràtula un fitxer gràfic amb format GIF, BMP o d’altres que conté la imatge de les tecles

A més cal tenir present altres fitxers com imatges, sons i programes que intervenen en les aplicacions.

Existeix una primera versió del programa que funciona amb Windows 3.1 i una segona versió més avançada que:

• Suporta qualsevol tipus d’imatges GIF, JPG, BMP,..

• Permet escoltar sons, músiques, i llegir missatges amb la síntesi de veu

• Incorpora un llenguatge d’autor que inclou ordres de teclat, de ratolí i de programació.

Aquesta versió la podeu trobar dins el material del curs en la carpeta de la sessio07 o bé a l’adreça web: www.jfonoll.cat/tpwin

3. Escriure amb el Tpwin

Introducció

Alguns dels materials del Tpwin estan pensats per escriure en un processador de text, WordPad, mitjançant estratègies d'escriptura i de lectura global, utilitzant la comunicació icònica.

Estan adreçades a persones que tenen solament coneixements elementals de lectoescriptura i utilitzen processos globals de manera que prement una casella poden escriure una paraula o frase.



Pràctiques

El plafó Menú està pensat per escriure llistes de menjars. El podeu trobar entre els materials del curs en la carpeta Tema 7, que també podeu baixar d’Internet a l’adreça www.jfonoll.cat/tpwin

1 Instal∙leu el plafó Menú. cal tenir instal∙lat el programa Tpwin32.

2 Engegueu l’aplicació fent clic sobre la icona que trobareu a menú Inici | Programes | Tpwin| Menú.

Automàticament s’obrirà el WordPad i un plafó amb els aliments.

3 Observeu que el teclat conté:

• el vocabulari dels menjars representat amb icones SPC

• icones d’eines que permeten gestionar el processador de text, impressora, goma...

4 Per escriure heu de prémer els dibuixos del Tpwin. Observeu que:

• les paraules s’escriuen de manera global i no lletra a lletra

• s’enganxa una imatge realitzant una escriptura icònica i textual al mateix temps.

• el teclat de l’ordinador segueix operatiu.

5 Comproveu com funciona la icona goma, impressora i d’altres que hi puguin existir

6 Feu clic al menú Accessibilitat del Tpwin, canvieu l’accés de cursor ratolí i trieu Escaneig Automàtic amb les següent opcions:

• Tecla ESPAI per seleccionar la casella

• Temps de presentació 10 ( 1 segon)

• Gruix del marc 8

• Color del marc vermell Premeu Acceptar



7 Premeu la tecla Espai quan vulgueu acceptar la casella assenyalada pel marc vermell que va avançant pel plafó

8 Observeu que cada vegada que passa per una casella una veu informa del seu contingut.

9 Fent clic al menú Accessibilitat podeu canviar a altres tipus d’accés

10 Per sortir del plafó heu de fer clic al menú Sortir del Tpwin. El WordPad es tancarà, però abans us preguntarà què voleu fer amb el que heu escrit.

11 Esteu en el mode edició. Fent clic a les caselles:

• a tecles podeu veure les ordres

• a símbol visual el que es veu

• a símbol auditiu el que s’escolta

• al menú Veure | Dades globals el programa amb el que es treballa

12 Tanqueu definitivament el Tpwin amb el menú Fitxer | Sortir .

4.Ull de color i altres perifèrics especials

Webcam i control de l’ordinador

http://www.xtec.cat/dnee/udc/

Ull de color és un perifèric d'entrada a l'ordinador, alternatiu al teclat i al ratolí basat en tecnologia de reconeixement d'imatge a temps real.

El sistema requereix un ordinador amb Windows XP o equivalent, una càmera web estàndard i un programari específic que es capta les imatges mitjançant la camera, les analitza i identifica una marca d'un color determinat, retornant la seva posició

Els programes que disposem utilitzen dues tecnologies diferents:

• Reconeixement del moviment

La tècnica de reconeixement del moviment requereix menys preparació, però també proporciona menor precisió. Els botons han de ser de mida més gran i les activitats més imprecises.

El jugador es posa davant de la càmera i amb els seus moviments fa anar el programa. L’ordinador compara els fotogrames, un darrere l’altre, i s’activa allà un detecta canvis.

Si el jugador es queda quiet es va convertint en transparent, mentre que, si alguna cosa canvia darrera seu, el sistema també ho interpreta com un moviment del jugador.

En aquests programes el jugador es veu a la pantalla, formant part d’un món virtual on conviu amb la resta d’objectes del joc.



• Reconeixement del color

El reconeixement del color, requereix fixar el color que utilitzarem com a cursor, abans de començar.

Amb aquesta tècnica l’ordinador identifica, en cada fotografia, els punts que tenen el color seleccionat i elimina la resta, construint una imatge en blanc i negre que mostra el perfil del cursor de color.

Aquesta tècnica és més precisa, perquè el cursor de color pot ser més petit, però cal una configuració prèvia i triar un color compatible amb l’entorn.

En totes dues tècniques, els canvis en el fons o en la il∙luminació també afectaran el procés de reconeixement de la imatge, de la mateixa manera que el soroll en l’ambient afecta l’enregistrament del so.

Amb aquest dispositiu podem localitzar la posició d’un dit, que porta un didal o una enganxina de color, o de la ma, si porta un guant d’un color característic , i a partir del seu moviment controlar l’ordinador sense que hi hagi contacte directe.

Els programari per la webcam

Jocs

SiMuove, WebColorToy i Camgoo són jocs que es basen en el reconeixement del moviment. El jugador es posa davant la càmera i ja pot començar a jugar.

L’activitat consisteix en agafar, o tocar amb alguna part del cos, els objectes, els obstacles o els personatges que surten a l’ordinador.

A la pantalla de l’ordinador es veuen els moviments del jugador formant part de les escenes del joc.

Emulator

Emulator és un programa amb el que es pot substituir el ratolí, un polsador, el joystick o una tauleta utilitzant una webcam

L’avantatge de la webcam és que permet un control a distància, i sense fils, alhora que s’aconsegueix una major flexibilitat en l’ús de l’ordinador

Amb aAquest dispositiu programa el podem crearfer servir com

• Polsadors virtuals que sense necessitat de cables l’ordinador farà clic en veure o ocultar una marca de color.

• Joystic o ratolí virtual que en moure la ma o el dit, “arrosseguin” el cursor del Windows

• Teclats virtuals dibuixats en un paper o làmina que en senyalarlos amb el cursor de color facin actuar l’ordinador.



Materials educatius basats amb l’Ull de color

Son programes que aprofiten la llibertat de moviment que proporciona la webcam per treballar la motricitat, el ritme, l’orientació espacial, etc.

En el moment d’escriure aquest manual disposem de

• DanceMúsic, un programa que crea música a partir de moviments corporals. El noi o la noia mouen un objecte de color, ja sigui una batuta, una joguina o ells mateixos, i aquests moviments es transmeten a l’ordinador que genera les notes.

• Fred i calent, un joc d’orientació on l’ordinador amaga, virtualment, un objecte que el jugador ha de trobar. Quan el nen o la nena es mouen dins el camp visual de la webcam l’ordinador proporcionarà pistes orals de cap on s’ha de moure per torbar l’objecte. Quan ens situem en el punt exacte l’ordinador mostra l’objecte amagat i s’escolta un reforç auditiu.

Programes compatibles amb l’Ull de color

Es tracta de programes d’ordinador que opcionalment poden funcionar amb l’Ull de color aprofitan les prestacions d’aquest nou reccurs.

• TocaToca és un programa de causa efecte que respón a les accions de l’usari realizades lliurament o a partir d’uns etímuls que proposa el programa.

A partir de la versió 2.12, a més a més d’utilitzar el teclat, el ratolí, el joystick i la veu, gràcies a la tecnologia de l’Ull de color, podem fer servir la webcam. El camp visual de la webcam es divideix en zones, com si fossin zones de pantalla, i el programa controla quan ens situem en una zona determinada.

• Plaphoons és un comunicador amplaiment utilitzat en el cmap de la discpacitat motriu. Plaphoons incorporar un sistema de control per polsadors quee spot activar amb l’Ull de color.

TTswin és el gestor de teclats de conceptes desenvolupat per la Tauleta Sensible. Les noves versións, poden funcionar amb d’altres perifèrics i també amb l’ull de color. D’aAquest programari està conceptualizat com un sistema de programació de Windows que es pot utilitzar per altres programes i aplicacions

Aquesta es el cas del manera Tswin que permet utilitzar totes les aplicacions de la Tauleta sensible amb aquest nou perifèric que sols requereix una càmera web i un ordinador modern.

Pràctica 1

1. A la pàguina web de l’Ull de color http://www.xtec.at/dnee/udc/ podrue veure un vídeo on observareu algunes possibilitats de l’Ull de color.

2. Valoreu quin aspectes es poden treballar específicament amb l’Ull de color

3. Valoreu de quina manera el podeu utilizar amb els vostre alumnat.



Pràctica 2

Aquesta pràctica té com a finalitat veure el funcionament d’un programa controlat per una webcan

1. Si mai heu connectar la càmera a aquest ordinador instal∙leu primer el drivers de la càmera i desprès endolleu la càmera a l’usb.

2. Comproveu el correcte funcionament de la webcam utilitzant els programari que porta la webcam. Alternativament podeu anar a El Meu ordinador on sovint la webcam es veu com una unitat més.

3. Instal∙leu el programa SiMuove amb la seva demo que podeu descarregar de htpp://www.xtec.cat/dnee/udc/

4. Engegueu, programa, situeuvos davant la webcam i us heu de veure a la pantalla de l’ordinador.

5. Si premeu la tecla B, la pantalla es vuerà en blanc i negre visualitzant el procés de detecció de moviment.

6. Observeu que si esteu quiets desapareixereu de la imatge.

7. Premue la tecla B per tornar a la normalitat.

8. L’exercici consisteix en “tocar” els objectes que hi ha a la pantalla que s’animaran

9. Per sortir del programa premèu la tecla ESC

El programa Ull de color

http://www.xtec.net/dnee/udc/

L’Ull de color és una utilitat desenvolupada que identifica una marca de color i retorna les seves coordenades.

L’Ull de color no fa res per si mateix, sinó que cal integrarlo en d’altres programes que interpretin les coordenades i actuïn en conseqüència.

Quan engeguem el programa Ull de color accedim a les opcions de configuració per determinar el color del cursor que utilitzarem. També disposem d’eines per modificar la resposta de la càmera.

Pràctica

1. Baixeu el programa Ull de color ulldecolor1.2depensenyament.exe que trobareu a http://www.xtec.net/dnee/udc/

2. En engegar el programa, ens preguntarà sobre quin dispositiu de captura de vídeo utilitzarem (també apareixeran, si en teniu d’instal∙lades a l’ordinador, targes de captura de TV o de vídeo, a més de la webcam). Escollirem la webcam que utilitzareu.

3. Per seleccionar el color cal fer clic sobre la imatge. Immediatament apareixerà un quadre vermell que seguirà els moviments del cursor de color.



4. El menú Imatge | Configuració permet verificar i ajustar la detecció del color.

5. Al menú Imatge | Font de vídeo disposem d’eines per modificar la resposta de la càmera.

6. Podeu trobar més informació al manual del programa o a la documentació de la Jornada Tècnica DNEE per coordinadors d’informàtica del curs 0405 (http://www.xtec.cat/dnee/jornada/tecnica/0405jte2mat.htm)

Fred i calent joc d’orientació

http://www.xtec.cat/dnee/udc/

A Fred i calent l’ordinador amaga, virtualment, un objecte que el jugador ha de trobar. Per ferho ha de moure el cursor dins el camp visual de la webcam i l’ordinador proporcionarà pistes orals de cap on l’ha de moure.

Quan ens situem en el punt exacte l’ordinador mostra l’objecte amagat i s’escolta un reforç auditiu.

La forma més fàcil de jugar és amb una peça de plàstic de color, millor que no sigui una pilota, i mourela per una superfície plana com per exemple el terra o una taula.

Els tresors i les veus es poden variar simplement substituint els fitxers gràfics i de so que hi ha dins la carpeta del programa.

Pràctica

1. Baixeu el programa FredCalent que trobareu a http://www.xtec.net/dnee/udc/ i instal∙leulo.

2. Connecteu la webcam, engegueu l’Ull de color i enfoqueu la webcam a la taula.

3. Poseu el cursor de color sobre la taula, per exemple un tap d’ampolla i feu clic sobre la imatge del cursor per triar el color. Moveu el cursor i comproveu que l’Ull de color el segueix.

4. Tanqueu L’Ull de color i engegueu el programa FredCalent

5. Feu clic a Activa per iniciar el joc. A mesura que es mou el cursor l’ordinador dona instruccions com més a la dreta o més a l’esquerra que ajuden a resoldre l’exercici.



6. Si els moviments del cursor de color no es corresponen amb els moviments del cursor de la pantalla les opcions invertir horitzontal i vertical permet ajustar ho.

7. Quan trobeu el punt amagat es visualitzarà el tresor i s’escoltarà una la cançó

8. L’activitat té tres opcions:

a. Dretaesquerra dóna instruccions orals amb aquestes consignes de direccionalitat

b. Detector proporciona un senyal auditiu, i visual més intensa en la mesura que ens aproximem a l’objecte.

Solució, que mostra l’objecte amagat i pot servir com una ajuda o com a modalitat d’entrenament per a jugadors novells.

La tauleta sensible

La tauleta sensible és un perifèric que funciona prement directament amb el dit.

Físicament, té la forma d’una pissarra de 32 x 32 cm i 120 x 120 punt sensibles. Existeixen dos models la DIL, color groc o gris sense alimentació, la Easy color blau amb alimentació.

• Es podria considerar com un teclat de conceptes però es diferencia d’ells que disposa de molts més punts sensibles que es poden agrupar per formar tecles de diferents formes i mides.

Sobre la tauleta s’hi posa una làmina que pot estar feta amb imatges i text, amb formes amb relleu o objectes reals amb diferents textures.

La làmina de la tauleta actua com un plafó de comunicació que pot ser més o menys complex i abstracte segons el sistema que s'utilitzi. Com a símbols de comunicació es poden fer servir:

• sistemes codificats abstractes com paraules, nombres, símbols SPC…

• imatges com dibuixos, fotos…

• objectes concrets com monedes, joguines, fulles i qualsevol altre objecte que es pugui posar sobre la tauleta.

La tauleta, a diferència dels teclats virtuals amplia i l’espai de treball facilitant tecles o polsador de grans dimensions.

Si be en un inici, cap els anys 90 quan no s’havien popularitzat els ratolins, es va distribuir com un recurs per l’educació infantil, actualment l’utilitzen

• alumnat amb discapacitat visuals ja que les làmines poden ser en relleu, incloent textures o braille.

• alumnat plurideficent per la possibilitat d’interactuar amb objectes reals.

Tswin (Tauleta Sensible Windows) és el programa gestor de la tauleta que en successives modificacions s’ha adaptat a altres perifèrics.



La catifa màgica

La catifa màgica, en anglès Dance Pad Dance Mat o Pad Dance segons els casos , és un dispositiu de joc que té com a principal característica que s’utilitza dret, trepitjantlo amb els peus com si l’usuari estigués ballant.

Físicament, és de forma quadrada, d'aproximadament 1 m. de banda, dividida en nou rajoles o polsadors de 30 x 30 cm. La rajola central és inactiva i està destinada a situar al jugador, mentre que les 8 restants corresponen a les quatre direccions i a quatre polsadors

Es distribueix per Internet (http://www.paginanet.com/play/). És de cost reduït i ha dues versions una per a PC i una altra per a Play Station.

La Catifa Màgica és un dels pocs perifèrics al nostre abast, que permet utilitzar l'ordinador per exercitar moviments amb les extremitats inferiors o amb tot el cos. Per la seva mida i forma d'interacció la podem utilitzar per :

• Treballar ritmes i exercicis de coordinació de peus i mans

• Exercicis d'orientació a l'espai i dictats d'ordres.

• Exercicis d'estimulació del moviment a terra o desplaçament mitjançant el gateig.

• Macropulsadors, per a un o diversos jugadors, amb persones amb problemes motrius o altres situacions que així ho aconsellin

Tswin permet utilitzar la Catifa Màgica com un teclat virtual de 8 tecles a utilitzar amb les mans, els peus o altres parts del cos.

La palanca de control de jocs (joystick)

La palanca de control de jocs (joystick) és un dispositiu molt popular en el jocs que inicialment tenia forma d’una palanca vertical que permetia fer moviments en totes les direccions del pla. Actualment hi ha josyticks en forma de volant, pads, monopatins i tants d’altres i cadascun d’ells permet una interacció diferents amb l’ordinador.

A més a més de les seves aplicacions en els jocs, el programa TocaToca i el Tswin permeten desenvolupar aplicacions educatives basades amb la palanca de control de jocs (joystick)

Per altre banda el programa Mouse Joystick d’en Jordi Lagares (http://www.lagares.org), o ‘altres semblants, permeten controlar el cursor del mouse a la pantalla mitjançant la palanca de control de jocs (joystick)



El Tswin

Introducció

El Tswin (Tauleta Sensible Windows) és el programa que gestiona el funcionament de la tauleta en Windows però també pot funcionar amb la catifa màgica i l’Ull de color. Els arxius .TSW guarden les configuracions de la tauleta definides amb el programa Tswin.

Tswin incorpora les funcions:

• Connexió, que explora la connexió amb la tauleta i informa a l’ordinador de quin punt es prem.

• Test de la tauleta, que verifica el funcionament correcte dels punts de la tauleta.

• Editar, per crear fitxers de configuració de la tauleta. Configurar la tauleta és definir unes àrees rectangulars que s'associen a una seqüència de tecles o accions.

• Executar, que engega les aplicacions, explora la tauleta i envia els missatges a les aplicacions actives.

El Tswin també funciona amb altres perifèrics “especials” com l’Estora Màgica (DancePad), un perifèric que funciona trepitjantlo, i l’Ull de Color, que utilitza una càmera web i tecnologia de visió artificial.

Abans d'instal∙lar qualsevol aplicació cal tenir instal∙lat el programa Tswin. Trobareu la darrera versió a http://www.xtec.cat/recursos/tauleta/actualitza.htm.

Pràctica

1. La tauleta es connecta, habitualment, a un dels ports sèrie de l'ordinador, el mateix que el que utilitza el ratolí, el mòdem...

2. Si voleu utilizar el Tswin amb l’Ullde color a http://www.xtec.cat/recursos/tauleta/ trobareu infromació de com configurarla



3. Engegueu el Tswin. Observeu els missatges que apareixen a la línia d'estat del programa. On està connectada la tauleta? Quin missatge retorna quan la tauleta no hi és o no funciona?

4. Si el Tswin no localitza la tauleta, tot i estar correctament connectada, és possible actualitzar els paràmetres que hi ha al fitxer TSWIN.INI activant el menú Opcions | Edita Tswin.INI.

5. El Test de la tauleta es realitza activant el menú Opcions | Test tauleta. Comproveu que cada vegada que premeu la tauleta apareix un punt a la pantalla i que es visualitzen les seves coordenades. Quin és el valor màxim de les X? I el de les Y?

6. Traceu amb un dit, i molt lentament, una línia per sobre de la tauleta. Torneu ho a fer, però més ràpidament. Com són les seves representacions a la pantalla? Per què?

7. Carregueu un fitxer TSW qualsevol i observeu que assenyalant una zona apareix el seu contingut a l'apartat tecles. Algunes àrees només contenen text mentre que a d'altres hi ha "macros" o combinacions de tecles per realitzar una funció.

8. Per engegar l'aplicació, feu clic a la icona o aneu al menú Fitxers | Activar l'aplicació. El Tswin funciona encara que no hi hagi la tauleta connectada. En aquest cas, apareix una tauleta virtual. Heu de redimensionar l'aplicació per accedir a la tauleta virtual.

9. Des de la barra d’eines del Windows o prement CTRLESC, s'accedeix a la llista de tasques que realitza el Windows. Observeu que està funcionant el programa principal juntament amb el Tswin. Premeu ESC per tornar a la situació anterior i tanqueu l'aplicació i el Tswin.

Aplicacions per escriure amb Tswin

Introducció

http://www.xtec.es/recursos/tauleta/index.htm

A la web es poden trobar diverses aplicacions que utilitzen la tauleta sensible i un processador de text per escriure ja sigui Word, el WordPad, ... etc.

Aquestes aplicacions es fonamenten en l'escriptura i la lectura global. Utilitzen la comunicació pictogràfica a la tauleta i la textual a la pantalla de l’ordinador i al paper. Són entorns de treball obert, que el mestre pot adaptar amb facilitat a les diverses situacions de la classe.

Les làmines estan dividides en dues parts:

• la superior, on hi ha els elements modificables, propis de cada activitat.

• la inferior, amb les icones que permeten gestionar el processador de text: eines de treball, accés a disc, impressora, etc.

Les activitats d'escriptura són les habituals a classe: escriptura de llistes de



paraules, de frases simples (subjecte + predicat) i frases complexes (subjecte + verb + complements). També és possible elaborar altres estructures com la data del dia, una salutació...

Pràctica

1. Al disquet trobareu l'instal∙lador, el programa, la documentació i la làmina de les aplicacions. Si és necessari, instal∙leu una de les Aplicacions Quadern, Vallès o Frase amb la documentació.

2. Engegueu el Tswin, cliqueu menú Fitxer | Obrir i carregueu una aplicació, per exemple WRIFRAS0.TSW.

3. Engegueu l’aplicació amb el menú Opcions | Activar l'aplicació. S'activarà el processador de text i podreu escriure prement les caselles de la tauleta.

En cas de no disposar de tauleta l'aplicació funciona igualment però haureu de redimensionar el processador de text, que ocupa tota la pantalla, per poder accedir a la tauleta virtual.

Utilitzeu l'aplicació i comproveu els resultats de la producció escrita. Per sortir, primer cal esborrar el text i després prémer la icona de sortida.

4. Es pot canviar el contingut de l'aplicació simplement modificant el contingut d'una zona.

Si teniu la Tauleta connectada:

• premeu ALT+TAB fins arribar al Tswin,

• assenyaleu la primera casella, feu clic a Tecles i escriviu una nova paraula,

• amb ALT+TAB retorneu al processador de text,

• premeu la primera casella per comprovar el que escriu.

Si treballeu amb la tauleta virtual:

• tanqueu el processador de text

• premeu el botó de Finalitzar l'aplicació de la tauleta virtual

• assenyaleu la primera casella, feu clic a Tecles i escriviu una nova paraula

• torneu a posar en marxa l'aplicació fent clic a Opcions | Activar l'aplicació, i redimensioneu el processador de text

• feu clic sobre la primera casella per observarne el contingut.

5. Per crear una nova aplicació:

• recupereu el fitxer WRITE.TSW. La configuració seleccionada consta d'unes icones i d'un espai central en blanc que equival a la mida d'un foli

• en el menú Opcions | Dades de l'Aplicació i observeu quin programa s'executa a la línia d'ordres

• assenyaleu la zona central i subdividiula en caselles més petites activant del menú Àrea | Subdividir

• seleccioneu una casella amb el ratolí i feu clic al quadre de tecles per escriure



el seu contingut amb el teclat i utilitzeu el teclat auxiliar de la pantalla per escriure les tecles de funció

• engegueu l'aplicació i comproveu que funciona tal com esperàveu.

6. Per enregistrar el fitxer seleccioneu del menú Fitxer | Desar i escriviu un nou nom de fitxer.

7. Les aplicacions incorporen la làmina de la tauleta en forma de document de text que consta de 5 pàgines. Carregueu el fitxer FRASE00.WRI que està en el directori C:\TAULETA\APLQUADE. Imprimiu i munteu la làmina com si es tractés d'un trencaclosques.

Per ampliar coneixements

Hi ha el curs “Desenvolupament d’aplicacions amb la Tauleta sensible”, per facilitar al professat els coneixements tècnics i l’orientació didàctica per aprofundir i afiançar la integració educativa d’aquest recurs.

Els objectius d’aquest curs són:

Conèixer els materials disponibles als centres docents i la seva inserció curricular.

Conèixer les bases de disseny i de la creació d’aplicacions educatives amb la Tauleta sensible.

Reflexionar sobre les implicacions educatives de la integració curricular de la tecnologia de la informació en aquests nivells.

És un curs d’autoformació que es desenvolupa a distància, amb suport telemàtic per Internet.

En el CD Sinera Materials de formació trobem els materials de treball del curs: Eines bàsiques multimèdia, i

Desenvolupament d’aplicacions amb la Tauleta sensible.

Recursos al web

El Tpwin

A la pàgina www.jfonoll.cat/tpwin trobareu

• la darrera versió del programa per instal∙larlo de nou en un ordinador

• la versió d’actualització, més reduïda, que actualitza ràpidament versions anteriors

• tots els plafons creats pel Tpwin



La Tauleta

És l’espai d’Internet on es troba informació i materials relacionats amb la Tauleta, hi ha les darreres versions del programes, aplicacions i eines de desenvolupament de noves aplicacions per a la Tauleta.

L’adreça d’Internet de la Tauleta és:

http://www.xtec.cat/recursos/tauleta

Tema 8. Discapacitat motriu




Les persones amb problemes motrius poden tenir dificultats a l'hora d'accedir a les eines informàtiques. Els ordinadors estan adaptats a la majoria d'usuaris però el teclat, i el ratolí, poden ser una autèntica barrera per a les persones amb certes limitacions de moviment. Sovint es fa necessari reajustar el sistema o utilitzar recursos alternatius per facilitar l'accés a l'ordinador. En aquesta Tema analitzarem:

• els recursos disponibles per configurar l'ordinador, tant el teclat com el ratolí

• alguns perifèrics alternatius als teclat i ratolí estàndard.

Els deficients motòrics i l'ordinador

Es pot considerar l'ordinador com una màquina que gestiona la informació, on hi ha una entrada de dades, es processa la informació i ens retorna uns resultats.

Les persones amb problemes motrius poden tenir dificultat en el procés d'entrar les dades a l'ordinador. No obstant això, els ordinadors els poden ser una eina molt valuosa per estudiar, treballar, jugar i fins hi tot compensar d'alguna manera les seves limitacions.

El maquinari

Els perifèrics d'entrada de l'ordinador, com ara el teclat i el ratolí, no preveuen les necessitats de les persones amb problemes motrius. En general, resulten excessivament sensibles i demanen un control massa precís del gest. Alguns d'aquests paràmetres es poden ajustar però no en grau suficient i sovint cal utilitzar altres recursos i perifèrics per facilitar aquest accés.

En una primera aproximació podem classificar els recursos en:



• elements de configuració del sistema que permeten ajustar la resposta de l'ordinador a la velocitat i ritme de l'usuari

• carcasses, licornis, commutadors, sistemes de suport i d'activació que redueixen l'esforç muscular o bé utilitzen moviments diferents dels estàndards per activar l'ordinador

• programes emuladors de teclat en pantalla, amb escaneig automàtic o dirigit, que fan les funcions del teclat i del ratolí, predictors de paraules i d'accions, sistemes de macros, assistents, etc. En general es tracta de programes que simplifiquen l'ús de l'ordinador reduint el nombre d'accions i decisions que cal fer.

El programari

Les persones que tenen discapacitat motriu, un cop superat l'escull que representa l'accés de l'ordinador, poden utilitzar un gran ventall de programes que milloraran la seva qualitat de vida, en especial si no tenen afectades les funcions superiors. Aquests programes els podem classificar en:

• Programes d'ajut a la comunicació: milloren la comunicació d'aquestes persones amb la resta de la societat. En aquest apartat hi encabiríem els sistemes de síntesi de veu, els plafons de comunicació per símbols, els processadors de text, Internet...

• Control de l'entorn: l'ordinador, connectat a la perifèria necessària, permet controlar els aparells i instruments de la llar des de la ràdio i la televisió fins a les portes i finestres. El conjunt d'aquestes tècniques s'anomena domòtica.

• Sistemes d'accés a la informació. Els CDROM i Internet emmagatzemen grans quantitats d'informació que gràcies als mitjans poden ser accessibles per aquelles persones que no poden sostenir o girar les pàgines d'un llibre, viatjar amb facilitat, etc.

• Jocs i altres programes d'entreteniment. L'ordinador és per algunes d'aquestes persones l'única forma de jugar, d'esbargirse o experimentar certes sensacions. Els programes creatius d'edició musical, disseny gràfic o de creació d'animacions representen una oportunitat única per a les persones amb problemes a l'hora d'agafar un pinzell o tocar un instrument musical.

Opcions d’accessibilitat del sistema: Windows, Linux

Tot i que a continuació explicarem de forma detallada les opcions d’accessibilitat del Windows,cal tenir clar que el Linux ofereix unes prestacions similars. Així per exemple en una sessió Genome podeu trobar la configuració de teclat a Aplicaciones | Preferencias dels escritorio | Teclado



2. La configuració del Windows

El Windows, versió 4.x i posterior, incorpora en el propi sistema les Opcions d'Accessibilitat que permeten personalitzar el funcionament del teclat i del ratolí del Windows per adaptarlo a les necessitats especials de certes persones.

La instal∙lació, configuració i les instruccions segueixen el mateix estàndard de l’entorn Windows, el que facilita utilitzar aquest recurs en qualsevol equip.

Pràctica

1. Per instal∙lar les opcions heu de disposar del disc original del Windows 95. El recorregut és botó Inici | Configuració | Tauler de Control | Addició/Supressió de programes | Instal∙lació del Windows | Opcions d'accessibilitat. S'instal∙laran les diferents opcions i farà aparèixer una nova icona.

2 Per configurar les opcions feu un doble clic sobre la icona. Les opcions que ara interessen en aquesta Tema són Teclat, Mouse i General.

3. La solapa del teclat activa les opcions:

• Tecles permanents que evita prémer dues tecles alhora

• Tecles de filtració que filtra les tecles que es premen per error

• Tecles de commutació que converteix els senyals lluminosos del teclat en



acústics.

4. Intenteu escriure el símbol % amb una sola mà. Observareu que és força complicat.

Tecles permanents és una utilitat que serveix per bloquejar les tecles SHIFT (Majúscula), CONTROL, ALT de manera que l'usuari no hagi de prémer dues tecles al mateix temps. L'ordinador considera aquesta tecla premuda fins que se'n prem una altra. El botó de configuració permet codificar els següents paràmetres.

Tecles permanents té els següents paràmetres:

• utilitzar la drecera permet activar o desactivar Tecles Permanents prement la tecla Majúscula (Shift) del teclat 5 vegades. Quan s'activa se sent un so característic.

• prémer dues vegades la tecla per blocar deixa la tecla fixa en pitjar dues vegades. Si es pitja una es desactiva en prémerne una altra.

• desactivar les tecles permanents si se'n premen dues alhora és una forma ràpida de desactivar

• emetre sons quan es prem la tecla de modificacions dóna un avís sonor de l'estat de l'ordinador

• mostrar l'estat de Tecles permanents en pantalla presenta un petit dibuix

amb les tecles que es premen

La funció es desactiva automàticament en passar un cert temps prefixat a les opcions Generals.

5. Activeu la funció i per comprovarne els efectes engegueu un processador de text i escriviu un paràgraf.

Amb una mà teclegeu les següents tecles i analitzeu la resposta de l'ordinador SHIFT B B ALT F SHIFT CONTROL INICI CTRL+C ALT TAB ALT TAB ALT F4

6. Tecles de filtració és la utilitat que controla la velocitat del teclat regulant els temps de resposta i les repeticions. El botó paràmetres permet activar les següents



opcions:

• Drecera del teclat permet activar i desactivar la utilitat prement el Majúscules dreta (SHIFT dret) uns 8 segons. En ferho se senten dos sons acústics, i després del segon so queda activat.

• Ignorar tecleig repetit: determina el temps entre dues pulsacions perquè s'escrigui la lletra. El botó Configuració permet variar el temps mínim. Poseu un valor alt i un de baix i comproveune els resultats.

• Ignorar tecleig ràpid: controla la repetició del teclat. Pot eliminar el tecleig erroni per tremolor de les mans. El botó Configuració permet variar els següents paràmetres:

Sense repetició: obliga a "aixecar el dit" cada cop que es vol escriure

Retard de la repetició: controla el temps d'espera abans d'iniciar la repetició

Velocitat de la repetició: determina la velocitat de repetició

Tecles lentes: controla el temps que ha de transcórrer en prémer per acceptar la tecla. Poseu un valor alt i observeu que heu de mantenir la tecla pitjada força temps per escriure una lletra.

• Emetre un so en acceptar les tecles emet uns senyals sonors

• Mostrar en pantalla l'estat de Filter keys presenta un petit dibuix amb les

tecles que es premen

7. La solapa de Ratolí permet activar les opcions per controlar el desplaçament del ratolí amb les tecles del bloc numèric del teclat. El botó configuració varia els següents paràmetres:

• Drecera del teclat permet activar o desactivar les tecles del ratolí, prement la combinació de tecles : Majúscula Esquerra + Alt Esquerra + Bloq. Núm.

• Velocitat màxima regula la velocitat del cursor de la pantalla. Si es baixa tot va més lent.

• Acceleració regula l'acceleració del cursor. Si és alta cal més control.

• Manteniu premut CTRL per accelerar i Majúscules per reduir permet controlar la velocitat pel teclat.

• Bloc Numèric per activar o desactivar les Tecles del Ratolí (Mouse Keys) és un sistema útil per activar les tecles del ratolí (el mousekeys).

• Mostrar l’estat de les tecles de ratolí mostra un petit dibuix amb l'estat dels

botons del ratolí virtual

8. Engegueu el Paint i observeu com funciona aquesta aplicació:

Funcions Tecles



moviment del cursor 7, 8, 9, 6, 3, 2, 1, 4

clic esquerre 5

fixar el clic esquerre 0

alliberar el clic esquerre . (punt )

fixa el clic dret (menys)

alliberar el clic dret * (asterisc)

Per dibuixar una recta:

• Utilitzeu les tecles 4 i 8 per desplaçar els cursors fins a la icona

• Premeu la tecla 5 per fer el clic amb el ratolí

• Utilitzeu les tecles 6 per situarvos a l'àrea de treball

• Premeu la tecla 0 per fixar el clic del ratolí

• Utilitzeu les tecles desplaçament per traçar la figura

Premeu la tecla . per alliberar el clic del ratolí.

3. Els teclats en pantalla

Quan per alguna raó no es pot utilitzar el teclat de l'ordinador sempre queda el recurs d'utilitzar "teclats virtuals". Aquests són programes que dibuixen un teclat a la pantalla de l'ordinador on se seleccionen les tecles amb el ratolí en lloc de prémerles amb el dit. Els teclats virtuals es poden utilitzar directament amb el ratolí o utilitzant alguna adaptació com el multimouse, la palanca de control de jocs (joystick) ...

Alguns programes incorporen opcions d'escaneig automàtic, on l'ordinador va il∙luminant les diferents opcions i l'usuari sols ha d’assenyalar quan la selecció és correcta.

Tenim diferents opcions, segons sigui el sistema operatiu:

• Windows Milenium, Windows 2000 i Windows XP inclouen un teclat virtual com una eina d’accessibilitat.

• Els Teclats Pilot són un conjunt de teclats virtuals que trobareu al Sinera, des d'on el podeu instal∙lar al vostre ordinador. Funciona a partir de Windows 95 i està configurat per funcionar amb el Word de l'Office, el qual ha d'estar instal∙lat al directori per defecte.

• El Tpwin té diferents teclats, uns de més simples i altres més complets que podeu utilitzar amb qualsevol processador de text.



En el Windows ME o XP

El teclat en pantalla és un accessori que, apareix amb el Windows 2000 i el Windows Millennium i, serveix per substituir el teclat quan les persones no poden o no saben utilitzarlo per problemes de mobilitat o desconeixement de la mecanografia. Amb aquest programa, una persona que pugui accionar el ratolí o un emulador de ratolí, encara que no pugui accionar el teclat, tindrà accés a les funcions del teclat.

En tractarse d'un component addicional, cal instal∙larlo com les altres eines d'accessibilitat.

Pràctica

1. Per utilitzarlo, s'ha de fer clic a la icona del programa que es troba a Inici, seleccionar Programes / Accessoris / Accessibilitat / Teclat en pantalla o bé accedir a Inici | Executar i escriure OSK↵ (On Screen Keyboard). Obriu un processar dor de text qualsevol per veure com s’escriu amb aquest teclat

2. En fer clic amb el ratolí o bé el sistema d'accés que s’hagi previst, el teclat virtual envia els codis de les tecles talment com si fossin mecanografiades a la finestra activa de la pantalla. De la mateixa manera, les pulsacions en el teclat de l'ordinador es visualitzen en el teclat en pantalla.

3. Mitjançant les combinacions d'Alt, Ctrl i Shift apareixen en pantalla els caràcters no admesos pel teclat estàndard o el de majúscules. Activar aquestes tecles en el teclat de pantalla també afecta el funcionament del teclat de l'ordinador.

4. El menú del Teclat permet escollir diferents formes de distribució del teclat encara que no es pot modificar les mides . Observeu les diferències entre Teclat estàndard i Teclat estès

5. El menú de Configuració permet entre d’altres opcions variar la visibilitat del teclat, la font i mida de la lletra. Comproveu les diferències que hi ha en activar o desactivar Sempre visible:

Observeu com en modificar la font de visualització varia les lletres del teclat però no el tipus de lletra que escriu ni la mida del teclat, per la qual cosa pot ocórrer que les lletres no càpiguen dins les tecles.

6. El teclat en pantalla es pot utilitzar de diferents maneres o modes d'accés que se seleccionen fent clic al menú Configuració | Manera d'escriptura.

El teclat en pantalla ofereix tres modes de selecció o escriptura:

• Fer clic: l'usuari fa clic a les tecles en pantalla que desitja seleccionar.



• Suspendre per seleccionar: l'usuari situa el ratolí sobre una tecla durant un temps predefinit, entre 0,50 i 3 segons, i el caràcter s'escriu automàticament.

• Seleccionar mitjançant la palanca de control de jocs (joystick) o tecla: s'inicia un sistema d'Escaneig automàtic que ressalta les files, àrees i tecles que se seleccionen prement SHIFT, o un dispositiu d'entrada alternatiu (polsador o la palanca de control de jocs (joystick)). Aquesta opció permet també seleccionar la velocitat d'Escaneig i el dispositiu accionador.

Es poden trobar versions d'actualització d'aquest teclat a l’adreça http://www.madenta.com/sd2k. El teclat s'obrirà a la pantalla i oferirà tres modes d'accés.

Teclats pilot

El programa obre el processador de text Word i ens apareix el teclat virtual.

Amb el ratolí es fa clic sobre les tecles del teclat virtual, de la mateixa manera que ho farà amb els dits en el teclat manual, escrivint les lletres en el Word.

El teclat virtual es pot desplaçar per la pantalla i també pot canviar de mida. Amb el ratolí cal anar als extrems del teclat i redimensionarlo fins aconseguir una mida adequada.

En el menú Opciones | Tipo de acceso el programa preveu tres possibilitats:

• Manual, l’accés es fa fent clic amb el ratolí sobre les tecles.

• Pulsación Automática, on primer cal introduir el temps de pulsació. En aquesta modalitat només cal assenyalar amb el punter del ratolí la tecla i passat el temps de pulsació, l'escriu al processador de text.

• Escaneo Automático, on també cal seleccionar la velocitat d'escaneig. El cursor va passant per grups de tecles i cal aturarlo amb el clic del ratolí o tecla ESPAI del teclat per guiarlo fins a la tecla desitjada.

Amb Alt + O es pot tornar al menú per modificar les opcions d'escaneig.

Sil∙làbic català o sil∙làbic castellà

L’objectiu d’aquests teclats és reduir el nombre d’interaccions per facilitar el procés d’escriptura. En seleccionar una lletra d’aquest teclat es desplega a la dreta un nou teclat virtual amb les síl∙labes de la lletra premuda. I a partir d'aquest es poden seleccionar les síl∙labes que s’escriuen al tractament de text.

• Aquest teclat permet l'accés Manual i Escaneig Automàtic.

• El menú Opcions | Veure en colors ressalta els grups de síl∙labes del teclat virtual de les grafies.

• Prement sobre la tecla Mayús, del teclat virtual, posa totes les tecles en majúscula, i prement, ara, sobre Mayús, les posa en minúscula.



Pràctica

1. Activeu el Teclat Virtual i analitzeu el seu funcionament escrivint un petit text en el Word. Comproveu les diferents opcions d'accés.

Poseu en marxa el Sil∙làbic Català i observeu les síl∙labes que presenta en prémer cada lletra. Feu un petit text a partir d'aquestes síl∙labes per veure'n la seva utilitat.

4.Creació d'un teclat amb el Tpwin

Els teclats estan definits per:

• les Dades Globals que determinen la situació inicial de l'ordinador en engegar l'aplicació

• un conjunt de tecles organitzades jeràrquicament que tenen definides una funcionalitat

• una caràtula o dibuix visible que mostra les tecles i les seves icones representatives.

Pràctica: veure el teclat del Tpwin

Necessitareu el plafó Teclat que conté lletres, números i altres símbols. El podeu trobar entre els materials del curs, en la carpeta Tema 8, i també us el podeu baixar d’internet a l’adreça www.jfonoll.cat/tpwin 1 Instal∙leu el plafó Teclat cal tenir instal∙lat el programa Tpwin32

2 Engegueu l’aplicació fent clic sobre la icona que trobareu a menú Inici | Programes | Tpwin| Teclat

3 S’engegarà el WordPad i el plafó del Teclat. Observeu que en punxar les lletres aquest s’escriuen al processador.

4 Observeu que hi ha

• les lletres del teclat

• icones per controlar el processador de text

• funcions especials, com la icona de llegir els missatges

5 Tanqueu l’aplicació amb el menú Sortir del Tpwin

Pràctica: crear el teclat del Tpwin

Abans de crear un nou teclat cal planificar el seu ús responent aquestes preguntes:

• amb quin programa ha de funcionar?

• quina serà la seva distribució, contingut i tecles de funció?



• com s'explorarà el teclat? quins seran els grups de tecles?

La pràctica consisteix en crear un teclat virtual per treballar els dies de la setmana, el programa que executarà serà el WordPad.

1 Per crear un teclat cal seleccionar el menú Fitxers | Nou. Apareixerà un quadre de diàleg amb les Dades generals, és la finestra d'Inicialització. De moment seleccioneu Programes i trieu Word Pad. Feu clic al botó D'acord.

2 Fent clic i arrossegant el ratolí sobre la pantalla del Tpwin dibuixeu la zona que ocuparà el teclat i la que correspon al programa. Aquestes mides es poden modificar amb el grup de botons de les coordenades.

3 El menú Edició | Àrees | Subdividir àrea us permet subdividir la casella seleccionada en un nombre de columnes (particions verticals) i files (particions horitzontals). Per exemple, podeu dividir l'àrea en 5 columnes i 3 files.

Cada subdivisió genera un grup de tecles o un nivell d'exploració de l'escaneig manual o automàtic.

4 En aquest exemple, en què s'utilitza un processador de text, les caselles contindran paraules o funcions del programa. Per escriure les paraules seleccionareu una casella, i a la zona tecles escriureu ja el contingut que voleu que tingui el teclat virtual.

El teclat virtual, a més de paraules, ha de contenir caselles per activar les funcions del programa. En aquestes caselles s'escriuen successions de tecles, anomenades "macros", que realitzen una funció determinada. Amb el menú Veure |Teclat auxiliar apareix un teclat en pantalla que ens facilitarà la feina d'escriure les macros.



Seleccioneu la casella Sortir en el teclat virtual i en el Teclat auxiliar feu clic a ALT i F4. Heu escrit una macro que tanca una aplicació. A la casella Retorn caldrà fer clic al Retorn del Teclat auxiliar. De la mateixa manera es poden escriure altres macros amb combinacions de tecles que realitzin una funció específica.

5 Abans de provar l'aplicació és convenient desarla, ja que qualsevol error pot "penjar" el programa o l'ordinador i perdre's el treball realitzat. Per ferho seleccioneu el menú Fitxers | Desar, escriviu un nom de fitxer sense extensió, per exemple PROVA1, i feu clic a Acceptar.

6 En aquest moment l'aplicació ja pot funcionar. Seleccioneu el menú Fitxers | Activar. S'engegarà el processador de text i el teclat virtual segons el tipus d'exploració seleccionat.

Accionant el teclat virtual s'han d'escriure paraules en el processador de text.

7 Per sortir feu clic sobre el menú Sortir del teclat virtual. No us oblideu de desar el WordPad ja que de no ferho es perdrà el contingut.

8 Activeu l'aplicació per veure com presenta la caràtula.

9 Podem fer que el programa escanegi automàticament les opcions del teclat virtual. Anem a Accessibilitat, Escaneig automàtic i seleccionem de l'apartat Teclat la tecla ESPAI. També podem modificar el temps de presentació i el gruix del marc.

El Teclat auxiliar conté tecles especials per escriure ordres del programa Tpwin que no són macros.

En els teclats virtuals que s'explorin per escaneig, cada grup de tecles o nivell ha de tenir alguna casella que permeti retornar a nivells anteriors. La distribució adequada d'aquestes caselles fa més àgil el funcionament del programa.

Les tecles NIV 0 i NIV ANT s'utilitzen per gestionar l'exploració per escaneig.

• NIV ANT retorna el cursor automàtic al nivell anterior.

• NIV 0 el retorna al nivell inicial.

5. El Plaphoons

Introducció

Plaphoons és un programa de comunicació i està pensat per a persones amb discapacitat motora que no poden utilitzar amb eficàcia el llenguatge oral ni el signat. La finalitat principal del programa és aconseguir l'autonomia d'aquestes persones en la comunicació. El programa també pot tenir altres aplicacions en l'àmbit de la comunicació i de l'aprenentatge de la lectura i escriptura.



Podeu trobar el programa entre els materials del curs a la carpeta Tema 8.

La darrera versió sempre estarà a la pàgina de l’autor, en Jordi Lagares www.xtec.cat/~jlagares

Funcionament

El programa actua de dues formes diferents, com usuari (fent les funcions de comunicador) i edició (com eina d'autor per a l'edició de plafons).

Quan funciona en mode usuari

• Permet crear missatges. Aquests missatges poden ser visualitzats directament a la pantalla, ser impresos i /o ser escoltats en veu sintetitzada o enregistrada.(cal tenir prèviament instal∙lada la Síntesis de veu UPCTV )

• Es pot utilitzar directament com plafó de comunicació des de l'ordinador, activantlo mitjançant una pantalla tàctil, o utilitzant el ratolí tradicional, directament, utilitzant una palanca de control de jocs (joystick), o bé un commutador que faci la funció del clic esquerre utilitzant l'escaneig automàtic.

• També es pot utilitzar com un comunicador de gravadora utilitzant les capacitats de síntesi de veu i/o veu gravada.

En mode edició

• Permet introduir en els plafons qualsevol símbol (pictograma, paraules escrites, fotografies...) símbols definits per l'usuari, o bé símbols Blyss, SPC, MIC...

• Les graelles poden ser elaborades segons la necessitat de cada usuari tenint en compte el número de caselles i la mida.

• Els plafons editats poden ser impresos en paper.

Pràctica

1. Engegueu el programa Plaphoons.

2. Carregueu el fitxer el fitxer lleure0.pla. S'obre un plafó de comunicació sobre activitats de lleure.

3. Feu clic sobre cada una de les caselles, veureu que s'escriu a la pantalla el símbol i les paraules senyalades, a la vegada que les llegeix.

4. Comproveu què fa el programa fent clic sobre cada un dels botons de la barra d'eines.

5. Canvieu les diferents opcions del menú d'opcions, comprovantne el resultat. En especial

• Parlar

• Veure la barra de botons



• Escriure el missatge

Com fer un nou plafó de comunicació

Pràctica

1. Obriu el programa plaphoons.exe 2. Del menú Fitxer, feu clic a Plafó nou

3. Ompliu els paràmetres de la finestra Plafó nou, per exemple, a

nombre de columnes escriviu 4 i

nombre de files 3. En l'apartat

nom del fitxer escriviu prova (per defecte tindrà l'extensió pla), 4. Guardeu el fitxer al directori del mòdul 1. A la pantalla surt una quadrícula de

4x3 caselles.

5. Feu clic, amb el botó dret del ratolí, a la casella (1,1). Surt la finestra d'Edició d'un plafó.

Ompliu les opcions de la finestra:

• Text mostrat: cal escriure les etiquetes del plafó.



• Text a llegir: per defecte copiarà el que hi ha a text mostrat, però a vegades caldrà modificarho perquè llegeixi bé (veure plafó d'edició de TV3).

• Links: només escriureu el nom d'un altre plafó, en el cas que vulgueu que la casella obri un altre plafó (editeu la casella jocs al pati). Si aquesta opció està plena, en el mode usuari no escriu ni llegeix la informació que hi ha a la casella, només executa el canvi de plafó.

• Nom del fitxer: per defecte el programa crea un fitxer d'informació.

• Obrir: aquest botó serveix per buscar el fitxer de dibuix del signe que contindrà la casella.

• Enganxar: pot ser que el signe o imatge el tinguem a la carpeta del Windows. Des d'aquest botó el podeu enganxar al plafó.

• Esborrar: al fer clic al botó esborrareu tota la informació de la casella.

• D'acord : afegeix la informació nova al plafó.

• Cancel∙lar

Feu clic a les caselles per comprovar el bon funcionament i deseu el plafó per utilitzarlo posteriorment.

Tema 9. La discapacitat visual



1. Introducció

Les tècniques mecanogràfiques permeten a les persones, vidents o invidents, escriure un text sense mirar el teclat. En el model d’entrada, procés i sortida, les persones cegues necessiten equips especials en els sistemes de sortida de la informació, ja que poden utilitzar el sistema d’entrada estàndard.

L'ordinador ofereix la major part de les informacions en suport gràfic i escrit, ja sigui a la pantalla o en el paper. Les persones amb deficiència visual tenen problemes per llegir aquestes informacions, i això pot arribar a ser un impediment greu a l'hora d'utilitzar l'ordinador.

Per superar aquestes limitacions es pot aplicar una doble estratègia:

• configurar l'ordinador per facilitar la visió de les imatges

• utilitzar un canal alternatiu al visual, com a sistema de sortida de la informació: sistema Braille, codi morse, síntesi de veu...

Millorar la visió de la pantalla

No totes les persones amb discapacitat visual tenen ceguesa total. Legalment es considera cec aquell que té menys del 10% del camp visual normal. En molts casos, una adequada configuració de la pantalla o la utilització de programes "lupa" pot ser suficient per facilitar l'accés als equips estàndards.

Els programes "lupa" amplien el requadre de la pantalla on està situat el cursor. Desplaçant el cursor per la pantalla es poden veure els missatges i les icones ampliades.

El Windows i altres programes d'ordinador permeten configurar la mida de les lletres i de les icones, així com seleccionar colors contrastats. Aquestes adaptacions no tenen cap cost afegit, es poden realitzar en qualsevol ordinador i milloren sensiblement la visibilitat de la pantalla.



Sistemes alternatius

Per aquelles persones que tenen ceguesa total queda la possibilitat de convertir la informació gràfica a d'altres tipus de suport o canals de comunicació. Especialment s'utilitzen:

• els sistemes de síntesi de veu que transformen un text escrit a text oral. D'alguna manera, l'ordinador llegeix els missatges de la pantalla que s'escolten en uns altaveus o auriculars. Cal tenir present que és difícil de trobar sistemes de síntesi de veu en castellà i/o en català.

• la línia Braille és un perifèric que mostra les lletres d'una línia de la pantalla utilitzant els codis en relleu del sistema Braille. D'aquesta manera, l'usuari explora la línia Braille amb la mà i, línia a línia, pot llegir el contingut de la pantalla.

En qualsevol cas, cal considerar que els entorns gràfics, com el Windows, utilitzen icones, cursors de ratolí i altres elements gràfics de comunicació, que no sempre es poden transformar en paraules.

Aplicacions dels ordinadors en els invidents

Per a les persones cegues, igual que per a la resta de la societat, els sistemes informàtics poden suposar una eina de treball, un entorn de joc, o un sistema d'accés a la informació. Però, a més a més, per a elles pot ser un instrument per superar algunes barreres:

• El suport magnètic els facilita l'accés al text escrit.

El text escrit en suport magnètic és més fàcil de transformar a codi Braille que no pas un text escrit sobre paper. Resulta més accessible llegir el diari per Internet o consultar una enciclopèdia en CDROM que no pas ferho en una edició en paper. La informatització de la cultura aproxima les persones cegues a la cultura en general.

• Un equip adequat permet a les persones cegues llegir i escriure un text sobre paper.

Els elements necessaris són:

− un escàner que fotografia el paper i transforma la informació en un fitxer gràfic

− un programa OCR que reconeix els caràcters d'un fitxer gràfic i els transforma en un text

− un programa de síntesi de veu que llegeix el text i el converteix en veu Tot i que els resultats no són perfectes, poden ser satisfactoris.

L'ONCE fa anys que treballa en aquesta línia, facilitant recursos per integrar els



alumnes amb problemes de visió a l'escola ordinària, donant formació en informàtica als seus afiliats i col∙laborant amb la indústria i la universitat en el desenvolupament de nous equips.

2.Configuració de la pantalla

El Sistemes Operatius incorpores Opcions d'accessibilitat per tal de fer més accessibles els ordinadors a les persones amb discapacitat. Per les persones amb problemes de la visió, es poden utilitzar tipus de lletra més grans i esquemes de color de gran contrast.

Igualment es poden modificar la forma i mida dels cursors del ratolí per millorarne la visió i facilitarne la comprensió

Tot i que en el desenvolupament d’aquesta pràctica ens centrarem en el sistema operatiu Windows en el Linux podem trobar prestacions semblants

Configuració del Windows

Dins el Windows podem modificar els paràmetres de visualització de la pantalla des de les Opcions d’accessibilitat o be des de les Propietats de l’Escriptori



Pràctica

1. Per configurar la pantalla de gran contrast cal que engegueu el botó Inici | el Tauler de Control | Configuració | Opcions d'accessibilitat.

2. Feu un clic damunt de la solapa Visualització, marqueu la casella Alt contrast | Acceptar. Descriviu els efectes produïts.

3. A la mateixa solapa de Visualització hi ha el botó Paràmetres, que permet configurar per tal de canviar els paràmetres d’Alt contrast. Observeu els efectes que produeixen les opcions Negre d'alt contrast i Blanc d'alt contrast.

4. El botó Personalitzar dóna accés a diferents configuracions ja preparades. Observeune les següents: Blanc alt contrast extra gran Negre alt contrast extra gran Estàndard Windows gran Estàndard Windows enorme

5. A la mateixa solapa de Visualització, la casella Utilitzar mètode abreujat permet activar i desactivar la visió contrastada des del teclat.

Consells:

6. Tauler de Control | Pantalla permet variar els paràmetres generals de la visualització. A la solapa Configuració, modificant els valors d'Àrea de l'escriptori augmentarà o disminuirà la mida aparent de les lletres.

7. La icona Pantalla | Aparença permet modificar un per un els diferents elements de l'escriptori. Seleccioneu una barra o un botó i varieu els valors de la mida.

8. Allà mateix, la casella Combinacions permet veure les diferents configuracions. El botó Guardar com... desa la configuració actual amb un nom, per exemple Prova. El botó Eliminar esborra la configuració seleccionada.

La configuració del ratolí

Des del Tauler de control del Windows es poden modificar les característiques del cursor del ratolí per tal de facilitarne la seva visibilitat. Els elements a configurar són: els punters i el moviment.

El Windows permet triar els diferents punters del cursor que apareixen en pantalla (la fletxa, el rellotge...).

Els punters són uns fitxers gràfics amb extensió .CUR els estàtics, i .ANI els animats, situats en el directori WINDOWS \CURSORS.

Tots els punters tenen una mida màxima de 32 x 32 punts i semblen més grans o més petits en funció de la zona transparent que tinguin.



Pràctica

1. La forma dels punters es modifica en el Tauler de control | Ratolí | Punters. Observareu que les diferents accions estan associades a un punter.

2. Per canviar un punter trieu una acció, per exemple Selecció normal, feu clic al botó Examinar, escolliu un fitxer, Arrow_m.cur, cliqueu el botó Obrir i finalment Acceptar.

3. El Windows 95 guarda la configuració dels punters en un fitxer que permet canviar totes les icones de cop. Fent clic a sobre la casella Model es despleguen les possibles configuracions instal∙lades. Observeu les anomenades Estàndard Windows (gran) i Estàndard Windows (enorme). 4. Es pot guardar una configuració personalitzada fent clic a la casella d’Anomena i desa... i especificant el nom de la configuració.

Per treure una combinació de punters seleccioneu la combinació a la llista i feu clic a Suprimeix.

5. Es pot crear un cursor nou utilitzant un editor d'icones, com per exemple l'ICONWORK.EXE. El passos a seguir són:

• crear la icona i desarla en un fitxer, que tindrà l'extensió .ICO

• copiar aquest fitxer al directori WINDOWS \CURSORS

• canviar l’extensió del fitxer a .CUR

6. Seleccioneu la solapa Desplaçament i confirmeu la casella Deixant del punter. Observeu com el punter deixa un traç que facilita la seva visió.

Es pot ajustar la longitud de l'estela del punter amb el cursor de control.

7. Windows Millennium o XP, a més a més, tenen les opcions de

• Mostrar ubicació del punter, útil quan el punter està en repòs. En prémer la tecla CTRL dibuixa cercles concèntrics sobre el punter, facilitantne la seva localització. S'activa a Tauler de control | Mouse | Opcions de puntero

• Blocatge del ratolí que permet arrossegar un objecte sense tenir que mantenir pitjat el clic del ratolí. S'activa a Tauler de control | Mouse | Botons.



3. Les lupes informàtiques

Les lupes informàtiques són programes que presenten, en un requadre de la pantalla, augmentada la zona que assenyala el punter del ratolí. Són útils quan treballem amb alumnes que tenen discapacitat visuals, ja que poden veure de manera ampliada els diferents elements de la pantalla; i és possible adequar els augments de la lupa a les necessitats visuals de cada alumne.

Gopernicus una lupa en Linux

Gopernicus és un ajuda tècnica pensada per a persones amb discapacitat visual que inclou una lupa, una línia braille i la gestió de la síntesi de veu, de moment en anglès, així com altres prestacions d’utilitat per aquestes persones

En una sessió Genome aquest programa s’activa des del menú Aplicaciones | Accesibilidad



La lupa del Windows

Pràctica

1. El Windows 98 i versions posteriors inclouen una lupa que amplia un part de la pantalla.

Per activar aquesta lupa cal anar al menú Inici | Programes | Accessoris | Accessibilitat | Lupa. La lupa obre un quadre de diàleg on podeu configurar diferents paràmetres. També si pot accedir fent clic amb el botó dret del ratolí sobre l'àrea augmentada. Entre les opcions a modificar hi ha:

• Nivell d'ampliació, d'1 a 9, per escollir la quantitat d'augments de la lupa.

• Segueix el cursor del ratolí, si està marcat, la lupa augmenta per allà on passa el punter del ratolí. Si està desmarcat la lupa queda fixa a l'últim lloc que marcava el punter del ratolí a la pantalla.

• Seguir el focus del teclat, visualitza una àrea ampliada seguint les ordres del teclat, com ara el tabulador o les tecles de cursor.

• Seguir l'edició de text, quan treballem amb un processador de text (Llibreta, Word…), la lupa augmenta la línia de text que s'està escrivint.

• Inverteix els colors, si està activat, la zona de la lupa queda amb els colors invertits.

• Utilitzar el model d'alt contrast, canvia els colors de la pantalla utilitzant el model predefinit d'alt contrast.

2. Obriu un processador de text, per exemple el Word, i activeu la lupa amb l'opció Seguir l'edició del text. Comproveu el seu funcionament.

3. Proveu el funcionament de les diferents Opcions que podeu configurar.

4. Perfils d’usuari

Si tenim algun ordinador que utilitza més d’un usuari, es poden crear perfils d’usuari. D’aquesta manera cada usuari tindrà guardades per separat les dades i configuracions de cada un. Això és especialment interessant quan els usuaris que fan servir el mateix ordinador tenen unes diferències prou marcades quan a la manera d’accedirhi: dificultats motòriques i visuals, sobretot.

Creació dels perfils d’usuari

Cal anar a Inici | Configuració | Tauler de Control | Usuaris. A la finestra d’Addició d’usuari cal escriure el nom d’usuari, el millor és posarhi el nom de la persona que farà servir aquesta configuració.

A continuació es pot posarhi una contrasenya, generalment és millor no posarn’hi



per evitar problemes. La següent finestra és la de Configuració d’elements personalitzada, permet seleccionar els elements a personalitzar i com crearlos. Disposa de cinc opcions:

Carpeta escriptori i menú Documents

Menú Inici

Carpeta Adreces d'interès

Pàgines Web baixades

Carpeta Documents

Cal marcar els components que seran diferents entre aquest usuari i la resta, és a dir, allò que volem personalitzar. Això dependrà de què volem aconseguir amb la personalització, naturalment, tenint amb compte per sobre de tot l’usuari final: de si volem una aparença ben vistosa de l’escriptori, facilitarli l’accés als programes... activarem Carpeta escriptori; si volem facilitarli la feina de desar documents activarem Carpeta Documents...

Apareixen, a la mateixa finestra, dues opcions més:

Crear còpies dels elements actius i del seu contingut.

Farà una còpia, al nou perfil d’usuari, d’allò mateix que tenim a la configuració actual. Tot i la seva utilitat suposa copiar elements que segurament el nou usuari no necessita.

Crea elements nous per estalviar espai al disc

Aquesta opció no copiarà els elements existents, haurem de crearlos nosaltres. Segurament és l’opció que ens interessarà més en la creació de la majoria de perfils d’usuaris. Caldrà marcar tots els elements a personalitzar i activar aquesta opció.

Finalment, la finestra d’Activació de la configuració multiusuari, ens informa que cal reiniciar el Windows per poder fer ús del nou perfil d’usuari que acabem de crear.

D’aquesta manera podem crear els perfils d’usuari que necessitem, però aquests només s’activaran si configurem adequadament les opcions de l’apartat Contrasenyes.

Cal anar a Inici | Configuració | Tauler de Control | Contrasenyes | Perfils de l’usuari, i activar l’opció:

Els usuaris poden personalitzar la seva configuració de preferències i escriptori....

I quan reinicieu l’ordinador el Windows us demanarà quin perfil d’usuari voleu, caldrà marcarlo i escriure, si en té, la contrasenya.

Modificació dels perfils d’usuari

Quan treballem amb mode de Perfils d’usuari, a la configuració d’Usuaris, Inici | Configuració | Tauler de Control | Usuaris, podem ferhi modificacions de configuració.



Ens surt el llistat de tots els usuaris, és a dir, de tots els Perfils d’usuari que tenim configurats en aquest ordinador. A partir de les opcions d’aquesta finestra els podem modificar, eliminar i crearne de nous.

Si no es vol treballar amb perfils d’usuari, cal anar Inici | Configuració | Tauler de Control | Contrasenyes | Perfils d’usuari, i marcar l’opció:

Tots els usuaris d’aquest ordinador utilitzen les mateixes preferències i configuració de l’escriptori.

Quan es reiniciï el Windows ja no demanarà el nom d’un Perfil d’usuari.

Pràctica

Es tracta de crear un Perfil d’usuari per a un alumne amb problemes visió, així quan aquest alumne accedeixi a l’ordinador tindrà unes opcions de visualització de pantalla adaptades a les seves necessitats. Els elements a personalitzar no caldrà configurarlos de nou, ja que s’entén que pot fer un ús normal de tots els programes.

1. Aneu Inici | Configuració | Tauler de Control | Usuaris.

2. Escriviu el nom de l’usuari.

3. No cal que poseu contrasenya.

4. D’entrada no volem personalitzar cap element, no marqueu cap opció.

5. Accepteu amb D’acord, de moment no reinicieu l’ordinador.

6. Ara aneu a Inici | Configuració | Tauler de Control | Contrasenyes | Perfils d’usuari.

7. Activeu l’opció: Els usuaris poden personalitzar la seva configuració..., i reinicieu l’ordinador.

8. Observeu com el Windows demana quin usuari volem. Seleccioneulo i D’acord. Si premeu l’opció Cancel∙la, ens obre el Windows amb la configuració estàndard (sense cap Perfil d’usuari).

9. Aneu a Inici | Configuració | Tauler de Control | Opcions d’accessibilitat | Pantalla.

10. Activeu l’opció Utilitza l’alt contrast, i premeu sobre Configuració.

11. Escolliu l’opció personalitzada Blanc alt contrast (gran), i aneu acceptant amb D’acord, fina a veure el canvi de visualització.

12. Aneu a Inici | Desconnecta “Nom d’usuari”. Activeu un altre usuari o Cancel∙la, i observeu com aquesta nova configuració del Windows no té la visualització de pantalla que heu seleccionat per al vostre Perfil d’usuari creat.

13. Podeu eliminar aquest perfil d’usuari des d'Inici | Configuració | Tauler de Control | Usuaris, seleccionarlo i prémer el botó Suprimeix.

14. Aneu a Inici | Configuració | Tauler de Control | Contrasenyes | Perfils d’usuari, i marqueu l’opció: Tots els usuaris d’aquest ordinador utilitzen



les mateixes..., per així desar l’ordinador sense Perfils d’usuari, si aquest era l’estat inicial de l’ordinador amb el qual treballeu.

5. Veu enregistrada. So digitalitzat

Introducció

Els ordinadors amb targeta de so poden enregistrar i reproduir sons fent les funcions d'un casset. El so digitalitzat es guarda en fitxers que, en les aplicacions Windows, porten l'extensió .WAV.

El programa Enregistrador de sons, que es troba al grup Accessoris, permet editar fitxers WAV amb les funcions d'enregistrar, emmagatzemar i reproduir sons. Per utilitzarlo cal disposar d'una targeta de so i d'un micròfon.

Algunes targetes de so inclouen altres programes semblants que poden incorporar funcions més avançades per controlar la qualitat dels enregistraments sonors. Els paràmetres que determinen la qualitat del so són:

• Freqüència de mostreig: determina la quantitat de mostres de so que es prenen per segon.

• Precisió de les mostres: les mostres poden desarse en relació a una escala de 8 bits (256 valors possibles) o de 16 (65.536 valors possibles).

• Mono / Estèreo: si es disposa d'una entrada doble de so és possible enregistrar els dos canals alhora.

Per enregistrar veu amb una qualitat mitjana n'hi ha prou amb una resolució d’11 KHz, 8 bits i mono, que necessita només uns 640 Kb de memòria per minut.

Els registres de més qualitat generen fitxers més grans que ocupen més espai en el disc dur.

Enregistrament i reproducció de so

Windows inclou el programa Enregistrador de sons com a eina per enregistrar però n’hi ha molts d’altes com per exemple WaveEdit que estarà instal∙lat en el grup de programes Sound Blaster , o els programes Cool Edit o Audacity que trobareu entre les eines de suport.

Pràctica

1. Poseu en marxa el programa Enregistrador de sons que trobareu al grup de



programes Accessoris. També podeu utilitzar el programa

2. El programa funciona de manera semblant a un casset:

la rodona vermella grava

el quadrat fa una pausa

les fletxes fan avançar i retrocedir

Podeu gravar un fitxer, escoltarlo i desarlo.

3. Els fitxers de so també es poden tallar, copiar i enganxar, com si es tractés de text o dibuixos. Exploreu les possibilitats que us ofereixen els menús.

Calcwav. Una calculadora parlant

Com una calculadora elemental dotada de prestacions especials per als alumnes amb problemes de visió. Destaca:

• la capacitat per ampliarse fins a ocupar tota la pantalla, facilitant la visió de les tecles i dels nombres

• un mòdul de veu que llegeix tant les tecles polsades com el visor de la calculadora

• un mòdul d'exercicis per practicar el càlcul mental amb suport oral que es pot utilitzar a cegues, sense tenir visió de la pantalla

El Calcwav el poden utilitzar alumnes amb problemes de visió, encara que siguin cecs.

Bona part del codi ha estat aprofitat de programes de demostració que incorpora el Visual Basic i pel seu funcionament es necessita una targeta de so compatible amb Sound Blaster.

Calcwav ha nascut com un material per demostrar les possibilitats i limitacions dels sistemes de veu gravada en contraposició a la veu sintetitzada. El mòdul de veu del Calcwav utilitza una col∙lecció de fitxers de veu gravada i un mòdul de lectura limitat a quantitats numèriques.



Funcionament de la calculadora

En activar la calculadora apareix la finestra principal del programa, en forma de calculadora i una veu ens dóna la benvinguda.

Es pot ampliar el programa punxant i estirant amb el ratolí una cantonada de la calculadora, o bé prement el botó de maximitzar l’aplicació, en aquest cas la calculadora ocuparà tot l’espai disponible.

La calculadora permet fer els càlculs bàsics de qualsevol calculadora. Cada vegada que premem una tecla, el programa la llegeix. Hi ha, a més, algun botó especial: el botó “Rp” permet llegir el contingut del visor (F2 també ho permet), el botó “V” el qual activa o desactiva la veu, “Bk” que esborra l’última xifra, “CE” esborra el contingut del visor i “C” esborra totes les dades de càlcul.

Amb la barra de menús podem controlar les diferents opcions de la calculadora.

En el menú Fitxers destacarem les opcions:

Obrir exercicis, des d’on, mitjançant una finestra de navegació, podem accedir a exercicis ja preparats i agrupats per cicles (CI, CM, CS), i també als problemes. Cal anar a la carpeta desitjada i seleccionar un fitxer d’exercicis o de problemes.

Desar exercicis, per a desar un fitxer amb exercicis que hàgim configurat.

En el menú Operacions hi ha les opcions:

Exercicis, per començar a fer els exercicis.

Configuració, per adaptar els exercicis a les necessitats de l’alumne, per crear ne de nous i desarlos.

El menú Configuració té les opcions:

Veu, per activar/desactivar la veu.

Accessibilitat, per triar entre treballar amb el ratolí o amb escaneig automàtic. Si triem l’escaneig automàtic surt la finestra de Configuració polsador per indicar quina acció (tecla o ratolí) caldrà fer per acceptar l’escaneig.



En el menú Ajuda hi ha l’opció Contingut de l’ajuda, és interessant consultarla.

Pràctica

1. Aneu al menú Fitxers | Obrir exercicis. Navegueu per les carpetes fins la de cicle inicial (ci). Obriu el fitxer s105.cal. Seguidament activeu aquests exercicis amb el botó “E” o des de menú Operacions | Exercicis.

2. Feu alguns exercicis per veure’n el funcionament. Es pot aturar des d’Operacions | Exercicis.

3. Carregueu alguns exercicis d’altres cicles. Proveu els problemes.

4. Ara creareu uns exercicis nous. Aneu a menú Fitxers | Nou i després a menú Operacions | Configuració. Cal configurar alguns paràmetres d’aquesta finestra de configuració:

Núm. d’exercicis, poseu 5, seran els exercicis que proposarà.

1er número, cal posar entre quins nombres volem que estigui el primer factor de les operacions. Poseuhi, per exemple, 5 i 9.

2on número, poseuhi entre 0 i 4, per exemple.

Escolliu l’operació, marqueu l’opció “suma”. I accepteu.

5. Per activar l’exercici premeu el botó “E”, comproveu si presenta els exercicis, segons els paràmetres que heu configurat. Si cal modifiqueu alguns valors.

6. Ara deseu aquests exercicis, menú Fitxers | Desar exercicis, poseuhi un nom, per exemple prova1.cal, i accepteu (botó d’Acord).

7. Comproveu si obre el fitxer d’exercicis que heu fet, menú Fitxers | Obrir exercicis.

6. La síntesi de veu.

Introducció

Molts programes d'ordinador incorporen música, sons i veu per millorar la interacció amb l'usuari. En la major part dels casos es tracta de sons digitalitzats en uns fitxers que l'ordinador reprodueix com si fos un casset. Aquest sistema, a més de consumir molts recursos del sistema (sobretot espai de disc) és poc flexible, ja que només es poden escoltar els missatges enregistrats.

Els sistemes de síntesi de veu són programes d'ordinador que converteixen el codi escrit en un missatge oral de forma que l'ordinador pot llegir qualsevol text, el qual s'escolta a través de la targeta de so i l'altaveu de l'ordinador sense que calgui l'enregistrament previ.

Actualment disposem de tres síntesi de veu en català,



− UPCTV. Es descarrega d’internet. És la més usada

− Verbio. S’instal∙la junt amb el KidPix

− Loquendo. És de pagament, però és la que ofereix la millor qualitat (http://www.loquendo.com/es/)

UpCTV

L’Upctv és un sistema de veu en català i castellà, desenvolupat pel Grup de Tractament de la Parla UPC, el qual funciona exclusivament en sistemes de Windows de 32 bits, Windows 95 o superior. L’Upctv és compatible amb qualsevol targeta de so i el podeu descarregar de:

http://www.xtec.es/cgi/programari_educatiu?REG=sintveu

El sistema inclou dos locutors, un de masculí i un de femení, que es poden alternar per comandaments interns. També hi ha comandaments per controlar la velocitat del locutor, seleccionar la llengua, així com els controls de reproducció, pausa i aturada.

Incorpora la capacitat de llegir nombres i dates, i disposa de fitxers diccionaris i d'abreviatures per resoldre les expressions més complexes. Són els fitxers ABR_*.txt, amb abreviatures i fitxers DIC_*.txt, amb diccionaris; es troben en el directori DAT de l'aplicació i es poden editar i personalitzar.

En la instal∙lació del programa copia el fitxer UPCTV.DOT, una plantilla per al Microsoft Word 97 que afegeix una barra d'eines per controlar el sistema. Aquesta plantilla cal que estigui amb la resta de plantilles del Word, generalment a \OFFICE97\PLANTILLES.

Hi ha altres programes que poden fer servir la síntesi de veu.

Pràctica

1. Obriu el Word i aneu a menú Archivo | Nuevo | General. A més de l’opció de document en blanc hi ha les plantilles disponibles, escolliu la plantilla UPCTV.dot.

Word crea un document en blanc on incorpora la barra d'eines UPC Lector amb les icones per controlar el sistema de síntesi de veu.

2. Cal escriure un text i fer clic a les icones de la barra. L’ordinador llegirà el text seleccionat o el primer paràgraf. Per experimentar les diferents opcions de la barra d'eines primer heu d’aturar la lectura. Comproveu el funcionament de les icones reproducció, pausa, aturada, diferents velocitats de lectura, idioma i tipus de veu.

3. Mireu com llegeix els següents textos



− “avui es dijous”

− “avui és dijous”

− “avui és dijous!”

− “avui és dijous?”

− 1234567890

7. La síntesi de veu al Windows XP

Windows XP inclou un nou estàndard de síntesi de veu Text to Speech TTS anomenat SAPI 5 que s’instal∙la de forma integrada amb el sistema operatiu i es gestiona des del tauler de control.

Es tracta d’un controlador intern, anomenat motor de conversió de text a veu, que reconeix i llegeix el text escrit utilitzant una veu sintetitzada elegida d’entre varies.

SAPI 5 es un estàndard que permet integrar productes de diferents fabricants amb locutors, idiomes o lèxics específics

Com si es tractés d’una impressora o qualsevol altre component del Windows Des del Tauler de control es pot configurar

§ La síntesi de veu o motor de veu que es vol utilitzar

§ l’idioma, el lèxic, el locutor, la velocitat, etc.

§ altres paràmetres específics suportats pel nostre motor de veu

En la versió del Windows XP en català només ve instal∙lada la síntesi de veu en anglès.

De la pàgina de Microsoft es poden descarregar altres motors de veu en castellà i altres idiomes però no en català

Verbio i Kidpix

Verbio és la síntesi de veu que incorpora KidPix. V 4. És compatible amb SAPI 4 i SAPI 5. Disposa de locutors en català castellà i es poden adquirir locutors en altres llengües.

En tractarse d’una veu compatible SAPI es pot aprofitar en qualsevol programa que utilitzi una síntesi de veu. Els seus locutors en català s’anomenen en Pau i la Meritxell

Instal∙lació

Hi ha deus maneres d’instal∙lar Verbio:

− Instal∙lant totalment el programa KidPix 4



− Instal∙lant el programà VerbioSAPI4.exe que trobareu a la carpeta Third Party del CDROM del KidPix.

És possible que amb aquesta instal∙lació en el vostre ordinador falti algun component de l’MSAgent . El podeu trobar a la mateixa carpeta del CDROM Kid Pix.

MsAgent

Microsoft Agent (MsAgent) no és un programa si no un conjunt d’eines i recursos de programació que permeten la utilització de personatges animats interactius dins els programes. Aquests personatges són objectes Windows com les finestres, menús, etc. i es poden utilitzar per introduir, guiar, entretenir i en general millorar el programes i pàgines Web Les ajudes de l’Office són un exemple d’utilització l’MsAgent.

Microsoft Agent permet utilitzar una nova forma d'interacció amb l’usuari usuari, que s’anomenen interfícies conversacionals, que aprofiten aspectes naturals de la comunicació social humana. Els personatges animats es comuniquen utilitzant veu sintetitzada, àudio gravat o text en una vinyeta.

Microsoft Agent, a més a més de l'entrada per teclat i ratolí, suporta, opcionalment, el reconeixement de veu de manera que les aplicacions poden respondre a ordres orals.

Trobareu informació detallada en anglès a

http://www.microsoft.com/msagent/

MsAgent funciona en Windows 95 i posteriors i ja està instal∙lat per defecte en el Windows 2000 i Windows XP. Requereix com a mínim un Pentium 100 MHz, 16 MB de RAM, i 1 MB en el disc dur per als components essencials i 4 MB addicionals per cada personatge addicional que instal∙lis.

Cal una targeta de só compatible amb Microsoft Windows. així com auriculars i micròfon.

MsAgent no es podrà desinstal∙lar ja que es converteix en una component del sistema operatiu Windows

Instal∙lació

Sí teniu el KidPix 4 instal∙lat no cal que feu aquesta instal∙lació

Els passos a seguir són:

1. Descarregar i executar el programa instal∙lador MSAGENT.EXE de 395KB a l’adreça http://activex.microsoft.com/activex/controls/agent2/MSagent.exe

2. Descarregar i instal∙lar els controls en castellà de l’MsAgent

http://activex.microsoft.com/activex/controls/agent2/AgtX0C0A.exe

3. Descarregar i instal∙lar el motor de síntesi de text a veu TruVoice TexttoSpeech



TTS

• en anglès TV_ENUA.EXE

http://activex.microsoft.com/activex/controls/agent2/tv_enua.exe

• i/o en castellà

http://activex.microsoft.com/activex/controls/sapi/spchapi.exe

4. Descarregar i instal∙lar la veu d’un locutor en castellà

• http://activex.microsoft.com/activex/controls/agent2/lhttsspe.exe

5. Descarregar i instal∙lar algun personatge dels que trobareu a

http://www.msagentring.org/index_agentchars.html

Feta la instal∙lació caldrà descarregar algun programa que utilitzi aquest recurs. Entre els més coneguts tindríem el programa Plaphoons de Jordi Lagares

MsAgent inclou les següents opcions de configuració

• Agent Character: permet seleccionar el personatge o agent que vols utilitzar (Si és que tens més d'un

• Size: pots escollir la Mida d'Agent.

• Agent Options: Determina el comportament de l'agent: globus, sons, animacions, ocultar o minimitzar

• Lexicon: Permet substituir paraules o caràcters per altres. Per exemple podries substituir :) per una cara somrient.

• Speech Options: Et permet canviar la velocitat, el to i el volum del text parlat.

• lowercase options opcions per les majúscules o minúscules. D’utilitat ja què l'agent llegeix les majúscules com lletres independents

• Ignore message impedeix que l'agent llegeixi una línia que tingui més d'un percentatge determinat de caràcters no alfanumèrics (és a dir, que no siguin lletres o números), com per exemple els dibuixos

8. Lectors de pantalla

Lectura de textos

Lectura de textos es un programa que fa servir la síntesi de veu per llegir qualsevol finestra de text, utilitzant la tècnica de copiarlo a la carpeta de Windows per llegirlo.

Lectura de textos funciona igualment en els editors de text, el programes de correu, pàgines web, documents pdf i altres aplicacions que permetin seleccionar i copiar el text

La lectura de textos, conversió en veu del text escrit, pot ser d’utilitat per persona



amb

• Discapacitat visual o cegues per facilitar l’accés a la informació escrita

• Insuficient habilitat lectora per a que els incapaciti per a comprendre el codi escrit, analfabets, nou vinguts, discapacitat intel∙lectual, lectura de textos els permet accedir a la informació escrita.

• Discapacitat motriu, o altres que la lectura de textos els fatigui en excés, la forma auditiva pot millorar el seu rendiment.

• Revisar auditivament un text escrit. La forma oral facilita la detecció d’errors en el text a algunes persones o un estalvi de temps per a altres.

Us podeu baixar el programa del web http://www.lagares.org o directament de l’adreça http://www.xtec.cat/~jlagares/download/lecturadetextos.zip

Lectura de textos no requereix instal∙lació sinó simplement descompactarlo en qualsevol carpeta o directori. El seu funcionament requereix la síntesi de veu UPCTV o l’MsAgent

Pràctica

1. Obriu el programa fent doble clic al fitxer LecturaDeTextos.exe. El programa se situa a la part superior de la pantalla com una finestra flotant petita

llegir

velocitat de lectura

2. Obriu una pàgina web o qualsevol text, seleccioneune un paràgraf i premeu el botó de llegir.

Si llegiu sense selecció prèvia el programa còpia tot el contingut de la finestra a la carpeta, d'allí se'l fa seu i es posa a llegirlo.

3. Un cop comença a llegir, Lectura de Textos canvia d’ aspecte i mostra botons per parar o aturar la lectura

parar

pausa

4. En els menús trobareu opcions per canviar de locutor, d’idioma, o funcions especifiques per a programes concrets (Outlook, ...)

Jaws

Jaws és un programa lector de pantalles de l’empresa HenterJoyce que a més de



llegir el text visible, fins i tot dels menú i quadres de diàleg, ofereix informació contextual que permet a la persona cega situarse i utilitzar l’ordinador sense veure’l.

Entre les característiques més significatives de Jaws distingiríem

• Instal∙lador amb instruccions orals i suport auditiu per facilitar l’autonomia. de la persona cega

• Inclou en 6 idiomes diferents entre ells l’espanyol llatí americà i l’espanyol castellà però no el català.

• És compatible amb veus TTS i això facilita instal∙lar nous locutors desenvolupats per terceres companyies

• Disposa d’scripts específics que ajuden a utilitzarho amb diferents programes

• Utilitza combinacions de tecles per accedir a qualsevol funció

• Compatibilitat amb qualsevol tarja de so i amb el sistema operatiu MSDOS, les diferents versions de Windows

• Disposa de demos gratuïtes que us podeu baixa de

http://www.funcaragol.org/html/mainjaws.htm

Jaws es un programa professional i ha estat adoptat per la ONCE com estàndard per equipar als seus usuaris.



Tema 10. Discapacitat auditiva

La discapacitat auditiva auditiva no impedeix a les persones sordes comprendre la informació generada per l'ordinador que és fonamentalment gràfica o textual i per això no tenen especials dificultats per utilitzar els ordinadors.

En la majoria de programes, els sons que s'escolten es limiten als clics del teclat o a algun breu soroll d'avís. Fins i tot, en molts programes multimèdia que incorporen música i veu, la informació auditiva és marginal o complementària.

Els alumnes sords presenten necessitats i característiques específiques a les àrees del llenguatge, però incideixen a la resta dels aprenentatges. Tot i que usen alguns programes específics, els sords utilitzen prioritàriament els programes de propòsit general o estàndard que fan servir la majoria de persones. Per aquest motiu, és més útil distingir entre…

1. Visualització del so. El Globus

Les persones amb discapacitat auditiva tenen dificultats a escoltar la pròpia veu i controlar el procés de fonació. Hi ha programes d'ordinador que poden fer una presentació visual de la veu a partir del so enregistrat. Amb aquests programes els alumnes sords poden percebre les seves produccions vocals i ajustarles als patrons estàndards.

Globus pot ser útil per estimular la parla en nens especialment inhibits o sords.

Globus és un programa que visualitza la intensitat de la veu. Quan es parla davant el micròfon Globus dibuixa cercles, gràfiques, etc.

Per realitzar aquests exercicis necessiteu una placa de so, compatible SoundBlaster, i un micròfon.

El programa disposa d’aquests exercicis:

• Globus, per percebre la intensitat del so.

• Arc de Sant Martí, Joc dels rectangles, Viatge en globus, exercicis



d’absènciapresència de veu.

• Entonació, mostra l’evolució de la intensitat del so en funció del temps.

• “Xupaxups”, indicat per a la repetició de ritmes.

• Evolució que mostra l’evolució del so i es pot comparar amb un model.

• Fem moure un cotxe, exercici que desplaça un mòbil quan la veu està dins uns paràmetres predeterminats.

• Cursa, carrera del nostre mòbil contra el de la màquina, requereix una producció sonora estable.

El Globus

El Globus és un dels productes més simples en aquesta categoria i pot ser útil per estimular la parla en nens especialment inhibits o sords.

L’usuari ha de parlar davant del micròfon i el programa dibuixa cercles més o menys grans, els quals canvien en funció de la intensitat del so.

A la pantalla es dibuixen cercles de color vermell (globus) que estimulen la parla de l’usuari i serveixen com a feedback visual de l’èxit aconseguit.

Pràctica

1. Aneu a Què vull fer? i feu clic sobre Globus.

2. Parleu davant el micròfon i observeu com apareixen cercles que canvien de mida en funció de la intensitat del so que produïu.

3. Quan feu aparèixer un cercle, feu clic amb el botó esquerre del ratolí sobre la finestra. Feu aparèixer un cercle sense color, el qual servirà de patró a superar o igualar. Quan el supereu, fixeuvos que el cercle canvia de color, ara és blau quan el supera, i continua sent vermell si no hi arriba.

L’Arc de Sant Martí

És una activitat basada en l’absència/presència de so. L’Arc de Sant Martí fa que es dibuixin els colors de l’arc de sant Martí quan hi ha presència de so. Entenem que hi ha presència de so quan el valor detectat sigui més gran que el valor mínim dels paràmetres. Per tant, quan la intensitat del so no arriba a aquest valor mínim, apareix a la pantalla blanca.

Pràctica

1. Aneu a Què vull fer? | Arc de Sant Martí.

2. Parleu davant el micròfon. Apareixen per pantalla els colors de l’arc de St. Martí.



3. Aneu al menú Opcions | Canvi de paràmetres..., modifiqueu el valor mínim, deixeulo, per exemple, a 120.

4. Torneu a parlar per fer sortir l’arc de St. Martí. Haureu de parlar amb més intensitat de veu.

Joc dels rectangles

Funciona exactament igual que l’opció Arc de Sant Martí, però ara apareixen un seguit de rectangles de diferents colors.

Quan hi ha so es van generant contínuament i de forma aleatòria aquests rectangles a la pantalla, quan no hi ha so desapareixen els rectangles i queda la pantalla blanca.

Viatge en globus

En aquesta activitat el professor crea un circuit amb cops de veu, després l’alumne haurà de recórrer amb un globus aquest circuit amb l’ajuda de la seva veu per superar els obstacles.

Pràctica

1. Aneu a Què vull fer? | Viatge en globus | Crear circuit.

2. Prepareu un circuit amb cops de veu. Seran els obstacles a superar.

3. Passeu a l’opció Jugar directament en acabar de crear el circuit o des de Què vull fer? | Viatge en globus | Jugar.

4. Augmenteu la dificultat del joc. Aneu a Opcions | Canviar paràmetres..., poseu el valor mínim més alt, per exemple a 80. I comproveu com funciona ara.

Entonació

Està pensada perquè el professor faci un patró d’entonació de so i l’alumne tracti



d’imitarlo.

Hi ha tres opcions: Començar, el programa dibuixa una gràfica de la intensitat del so. Passarho a la pista de dalt, passa la forma de la intensitat del so a la pista de dalt. Esborrar, per esborrar la pista de baix i tornar a fer intents.

Pràctica

1. Activeu Què vull fer? | Gràfica Intensitat i durada | Pista de dalt (professor).

2. Davant del micròfon pronuncieu un parell de paraules. Us ha dibuixat la gràfica.

3. Activeu Pista de baix (Alumne), i torneu a repetir les mateixes paraules per aconseguir uns gràfics els més semblants possibles als creats anteriorment.

4. Esborreu la pista de baix, des de l’opció Esborra pista de baix, i feu nous intents.

Xupaxups

Té el mateix funcionament que Entonació, però preparat per repetir ritmes. En lloc de gràfics d’intensitat de so, apareixen “xupaxups” cada vegada que pel micròfon es dóna un cop de veu.

Evolució

Aquest exercici pot ser especialment útil en el treball dels ritmes i les entonacions de les frases. Els ritmes es poden produir amb la veu, o bé percudint suaument en el micròfon, seguint pautes de so i silenci, o bé intensitats amb fort i fluix.

El programa té quatre opcions: Jugar, el programa dibuixa una gràfica de la intensitat del so en funció del temps. En activar el menú Evolució un cursor avança per la pantalla traçant la intensitat de la veu captada pel micròfon. Desar i Obrir permeten enregistrar o recuperar aquestes gràfiques. Línies al mateix lloc, dibuixa les gràfiques sobreposades i en facilita l’anàlisi comparativa.

Pràctica

1. Activeu Què vull fer? | Evolució | Jugar.

2. Pronuncieu una frase davant el micròfon.

3. Des de Què vull fer? |Evolució | Desar..., deseu aquesta prova, poseuhi el nom evol01.glo.

4. Activeu Jugar. Heu de pronunciar la mateixa frase, intentant reproduir el patró.

5. Activeu Opcions | Línies al mateix lloc, podreu compararles més fàcilment.

6. Feu nous enregistraments per intentar reproduir. Aneu a Què vull fer |



Evolució | Obrir , i carregueu el fitxer que havíeu desat al punt 3, i activeu Jugar.

Fem moure un cotxe

Aquest exercici obliga a l’alumnat a un control continuat de la seva veu. A la pantalla apareix un cotxe que avança quan la veu es produeix dins els paràmetres establerts (de l’opció Canvi de paràmetres). A la part superior esquerra de la pantalla apareix una representació dels marges, mínim i màxim, i de la intensitat de la veu. L’exercici finalitza quan el cotxe arriba al final de la pantalla.

Pràctica

1. Activeu Què vull fer? | Fem moure un cotxe.

2. Aneu parlant davant del micròfon per fer avançar el cotxe per tota la pantalla.

3. Modifiqueu, des d’Opcions | Canvi de paràmetres, els valors, màxim i mínim de la intensitat del so.

4. Moveu el cotxe amb els nous paràmetres d’intensitat de so.

Cursa

Aquí el nostre cotxe corre contra un camió que mou la màquina. El nostre cotxe avança quan la veu es produeix dintre dels paràmetres establerts, mentre que el camió avança automàticament segons el valor d’Increment X del quadre de control Canvi de paràmetres del menú Opcions.

Apareixen uns indicadors de la producció instantània de la veu i un comptador que mostra els segons d’avantatge que li portem a la màquina. Quan guanyem el valor és positiu i quan perdem és negatiu.

Pràctica

1. Primer de tot seleccioneu uns paràmetres de so, que seran els que mouran el



nostre cotxe. Per modificar el moviment del camió heu de canviar el nombre de l’opció Increment X, quan més alt, més ràpid anirà el camió i més difícil serà atraparlo.

2. Activeu, a Opcions, les Línies de segons i, si voleu, Línia al mateix lloc (els dos vehicles corren a la mateixa línia).

3. Si activeu a Opcions | Es pot recular en la cursa, el nostre cotxe anirà enrere quan no hi hagi so. Això incrementa la dificultat.

4. Activeu el joc des de Què vull fer? | Cursa.

2.Discriminador de fonemes

Un pas més enllà de discriminar so i silenci és el treball dels fonemes i el reconeixement de veu. Reconeixement de fonemes és un programa que trobareu a Sinera o a la web http://www.lagares.org i té la intenció de facilitar la discriminació dels fonemes a persones amb deficiències auditives o amb dificultats en la parla. El programa funciona comparant patrons de veu que el mateix programa permet crear.

Els exercicis consisteixen en el control de senzills jocs amb la veu. El mateix programa incorpora cinc tipus d'exercicis o jocs i, a més, es pot enllaçar amb d'altres jocs externs.

El programa funciona en Windows 95 o superior i necessita d'una placa de so i micro i el trobareu ben detallat a l’Annex II d’aquest document

Una forma simplificada de treballarlo és utilitzant el programa TocaToca que integra el mòdul de Reconeixement de Fonemes del Fressa

Per fer aquest exercici us caldrà disposar de

• Micròfon i altaveus funcionant correctament

• TocaToca versió 2.10 o posterior

• L’exercici Reconeixement de Vocals que treballa el reconeixement de fonemes amb la pronúncia dels monosíl∙labs PA, PI, POP, SET i CUC.

Us el podeu baixar de l’adreça http:\\www.xtec.cat\~jfonoll\tocatoca\



Pràctica

Aquesta pràctica consisteix a veure una activitat del TocaToca que treballa sons, mitjançant el Reconeixement de fonemes.

L’exercici ens presentarà monosíl∙labs a la pantalla surt en pantalla i caldrà respondre amb dient la paraula tot i que l’ordinador només reconeixerà la vocal.

1. Si teniu el programa i l’exercici instal∙lat aneu a Inici | Programes |TocaToca i feu clic a l’exercici Reconeixement de Vocals

2. L’exercici es posarà en marxa i desprès de la consigna inicial us dictarà es paraules que caldrà respondre amb les vocals, aquesta primera vegada, amb el teclat

3. Una vegada hàgiu comprovat que el programa funciona, premeu ESCAPE per aturar l’exercici i aneu al menú Opcions | Planificar per fre que funcioni amb la veu

4. Premeu el menú Accions i observeu que hi ha 5 ítems i que cada ítem té una acció amb el teclat, la vocal i una acció amb la veu Veu 01, Veu 02 ....

Per reaccionar a la veu el sistema de reconeixement de fonemes compara el que capta amb el micro amb uns patrons prèviament enregistrats i si són equivalents els accepta com a correctes.

El que ara fareu es enregistrar els patrons de veu d’aquest exercici. Els passos a segui són



5. Aneu a Accions i feu doble clic sobre la casella que conté el micròfon. Se us desplegarà un formulari com el de la imatge que serveix per assignar accions de micròfon i per activar l’enregistrador de patrons.

6. Feu clic a Crear patrons. Després de passar la pantalla de presentació del Motor de Reconeixement de veu Fressa, el programa us anirà mostrant els indicadors d’enregistrament de veu. A mida que vagi captant les veus, el Motor les enregistra i salta al patró següent.

7. En el nostre cas, amb 1 cal dir PA, amb 2 cal dir E, amb 3 cal dir I, amb 4 cal dir O, amb 5 cal dir U.

8. Per comprovar com són els patrons creats, i rectificarlos si es el cas, cal fer clic a Millorar Patrons

9. A la finestra Gràfiques, cal seleccionar els patróns i escoltarlos. Observeu que el programa treballa amb fraccions breus de so. Podeu enregistrarlos de nou les vegades que calgui fins aconseguí la millor forma possible.

10. Tanqueu la finestra, tornareu a la finestra d’Accions de Veu del TocaToca , i aquí podeu guardar el fitxer per a que serveixi en futurs exercicis



11. Tanqueu la finestra de les Accions de veu i de Planificar i aneu al menú Opcions | Engegar.

12. Tocatoca iniciarà el dictat de paraules i cada vegada que feu una pronuncia correcta el programa ens felicita i ens presenta un nou fonema per pronunciar igual que si preméssiu el teclat

La finalitat de la pràctica és que l'alumne/a aconsegueixi pronunciar correctament els diferents monosíl∙labs que apareixien.

Com estímul es pot partir de l'escriptura del monosíl∙lab però també pot ser un dibuix que representa el monosíl∙lab, i, fins i tot, l'estímul pot ser el mateix so que després l'alumne/a ha de repetir.

3. Altres materials per desenvolupar l'audició i la fonació

Visualizador fonético

El Visualizador fonético és un sistema d’exercitació de la veu desenvolupat per la casa IBM que requereix una targeta de so específica. Incorpora tretze mòduls de treball agrupats en tres categories:

Mòdul de coneixement

Els exercicis del mòdul de coneixement estan dirigits a millorar l'autopercepció de la veu per facilitar posteriorment l'autocontrol i els exercicis de consolidació.

Coneixement del so: aquest exercici visualitza la presència i absència del so. A la pantalla apareix un calidoscopi que s'activa quan el so supera un cert nivell.

Coneixement de la sonoritat: a la pantalla apareix un tren que avança quan el so supera un determinat nivell de temps. Un rellotge a l’estació del tren marca la duració del so.

Coneixement de la intensitat i sonoritat: en aquest exercici el pallasso de la pantalla somriu amb la intensitat del so i la corbata acolora la sonoritat de l'emissió.

Coneixement del to: l'exercici mostra un termòmetre on la columna de mercuri puja o baixa en funció del to, enregistrantse el màxim i el mínim de l'emissió. Aquest exercici ajuda a prendre consciència del to de la veu i conèixer el camp tonal d'una persona.

Coneixement de la intensitat: l'exercici consisteix en inflar un globus en la pantalla, que varia la mida en funció de la intensitat del so.

Mòdul de desenvolupament de tècniques

Aquest és un mòdul de "pràctiques" format per diferents "jocs" que, de forma lúdica, conviden a fer exercicis par automatitzar el control de la fonació, pràctiques



que fetes d'altra forma resulten tedioses.

El to: en aquest joc un objecte que es desplaça ha d'evitar diferents obstacles. Amb el to de la veu el jugador controla els moviments verticals i amb la sonoritat els moviments horitzontals.

La sonoritat: a la pantalla apareix un paisatge on, amb un globus, el professor terapeuta crea un patró de veu en forma d’un perfil muntanyós recitant una paraula o frase. L'alumne ha de controlar el vol del globus recitant la mateixa frase i evitant que s'estavelli amb les muntanyes. Els sons sonors eleven el globus superant les muntanyes, mentre que els sords el fan baixar coincidint amb les valls.

Mòdul de tècniques vocàliques: precisió, contrast i creació de models vocàlics

En un joc que treballa la precisió vocàlica, apareix un mico que ha de pujar a una palmera i tirar els cocos. El mico avança mentre s'emet un determinat fonema de manera continuada. Si s'interromp la fonació o ens desviem del patró, el mico retrocedeix en el camí.

Un altre joc que treballa els contrasts vocàlics, presenta un laberint on els desplaçaments estan associats a patrons vocàlics. Segons sigui el so emès, el cursor es mou en una direcció o una altra.

Finalment, altres exercicis mostren una representació gràfica de la parla que l'alumne ha de repetir intentant ajustar la corba de la veu a la norma del model.

Mòdul d'estructuració

Aquest mòdul actua com un laboratori de fonètica que permet analitzar alguns aspectes de la parla com la sonoritat, la intensitat, el to i l'entonació.

Els registres es poden guardar en forma d'arxius, comparar amb arxius patrons o amb mostres anteriors.

4. Llenguatges alternatius

Signe

Introducció

Signe és un editor de llenguatge signat que permet crear textos en llenguatge escrit i traduirlo a llenguatge gràfic o de signes. El programa es proposa un doble objectiu:

• proporcionar una eina a les persones sordes para facilitar la lectura de textos



• agilitar la preparació de materials educatius en llenguatge signat als mestres i logopedes

El programa incorpora inicialment un diccionari amb el llenguatge signat per a sords però, canviant aquest vocabulari, es pot utilitzar com a suport de qualsevol llenguatge gràfic ( SPC, MIC...)

Signe es compon de dos mòduls:

• el gestor de gràfics, que permet mantenir el diccionari del programa afegint, modificant o eliminant paraules i dibuixos.

• el gestor de frases que després d’escriure, o importar un text, confegeix les planes amb la traducció signada del text escrit.

Pràctica

1. En engegar el programa la primera pantalla presenta quatre icones,

Activeu el Gestor gràfic i accedireu al diccionari. Observeu el tipus de vocabulari que incorpora el programa, la forma dels noms, els nexes, els temps dels verbs, etc.

En tancar el programa sempre pregunta si es volen guardar les modificacions dels gràfics, del diccionari per a properes sessions.

2. Activeu la icona del Gestor de frases on es poden escriure un text de, com màxim, 4242 paraules sense signes de puntuació. Escriviu un nom, a la zona de Títol i, fent clic a la zona de Text escriviu “el pare rentar amb aigua i sabó”.

3. Feu clic a la icona (Bilingüe) i accedireu a una nova pàgina amb el text escrit en lletres i traduït a signes. Seleccionant el text escrit el podeu modificar per millorarne el redactat.

Un cop tot estigui correcte podeu imprimir les pantalles fent clic a la icona impressora.

4. Retorneu al Gestor de frases a través de la icona i observeu que:

• el menú Edició permet retallar i enganxar

• el menú Gestor permet importar un text

• la icona esborra el text de la pantalla

5. Activeu el Gestor de gràfics per modificar el diccionari. El vocabulari es compon d’una paraula i d’un dibuix. La paraula no pot estar repetida. El dibuix ha de ser un fitxer BMP de 125 x 125 píxels.



Nou gràfic Buscar un gràfic Esborrar un gràfic

Quan realitzeu aquestes accions visualitzareu un quadre amb el pictograma corresponent a la paraula que afegiu, modifiqueu o esborreu.

Per modificar el diccionari:

• escriviu a la línia de text corresponent la paraula “PROVA”. Les paraules no poden tenir espais en blanc, en aquests casos es pot utilitzar la fórmula anar_a, tot i que això obliga a escriure sempre la paraula d'aquesta manera.

• feu clic a la icona Nou gràfic, s’obrirà un quadre de diàleg,

• navegant seleccioneu el fitxer format bmp que s'associarà a la paraula que hem escrit.

La nova paraula s’afegirà a la llista que s'ordenarà alfabèticament i visualitzem el seu pictograma corresponent.

En sortir haureu d’escollir l’opció de guardar els nous gràfics per tal que aquests quedin incorporats al programa per a properes sessions.

6. El Gestor de gràfics també permet:

• buscar una paraula en el diccionari escrivint la paraula i prement la icona Buscar un gràfic.

• eliminar una paraula el diccionari escrivint la paraula i prement la icona Esborrar un gràfic.

• accedir directament a les pàgines que mostren el diccionari amb totes les paraules.

Mira què dic!

El Mira què dic és un projecte del CEE Les Aigües de Mataró que té com a objectiu facilitar l'aprenentatge de la llengua de signes per millorar la comunicació d'algunes persones que tenen dificultats en comprensió o la producció del llenguatge oral.

El trobareu a l’EDU365 Des de l’apartat Alumnes| Primària i des de Mares i pares on trobareu també informacions d'interès per a les famílies amb fills sords.

O directament a l’adreça http://www.xtec.cat/dnee/act/miraquedic/

Es tracta d'un diccionari interactiu multimèdia que es pot consultar per ordre alfabètic o pels diferents camps semàntics. Cada paraula es representa amb :

o Una imatge amb vídeo de la paraula signada



o Una fotografia del signe

o El dibuix de la paraula

o So (veu)

Pràctica

1. Des del vostre navegador d'Internet accediu a la pàgina Edu365. Aneu a l'apartat Alumnes | Primària i escolliu l'opció Mira què dic.

2. Des de la portada del Mira què dic podeu accedir a: o Índex alfabètic, amb el llistat de totes les paraules disponibles

o Índex temàtic amb les paraules agrupades per temes concrets

3. Escolliu l'opció Índex alfabètic i del llistat , de paraules., seleccioneu diferents paraules de la llista i observeu el contingut que us presenta.

4. Feu clic sobre la foto per veure l’animació. (Caldrà esperar un cert temps fins que s’estableixi la comunicació amb el servidor de vídeo)

5. Disposeu d'uns botons per escoltar la pronúncia de la paraula i per anar a l'Índex alfabètic i a l'Índex temàtic.

6. Ara accediu a l'Índex temàtic. S'hi pot anar des de qualsevol finestra prement sobre el botó

7. Escolliu un tema. Us presenta les paraules de què disposa relatives al tema escollit. Una vegada premeu sobre una paraula accediu al seu contingut, de la mateixa manera que hi heu anat mitjançant l'Índex alfabètic.

Fonts de lletra signada

Hi ha la possibilitat de carregar, en les fonts de lletres del Windows, la font “Signlang.ttf”, és un fitxer de fonts True Type. D’aquesta manera estarà disponible en totes les aplicacions Windows de l’ordinador.

És una font de lletra la qual ens passa a lletra signada tot allò que escrivim des del



teclat de l’ordinador. Té la limitació d’algunes lletres que no tenen la seva traducció a signes: ñ i ç. I cal escriure amb la posició de majúscules activada.

Pot ser útil per traduir paraules i frases en els seus símbols corresponents, lletra a lletra.

Pràctica

1. Instal∙leu a l’ordinador la font de lletra signada “Signlang.ttf”. Aneu a Inici | Configuració | Tauler de Control | Tipus de lletra.

2. Seleccioneu Afegir font de lletra, i des de la seva ubicació (disquet), marqueu el fitxer en qüestió i accepteu.

3. Obriu el processador de text Word. Escriviu una paraula, la seleccioneu i aneu a la finestreta de tipus de lletra per escollir el tipus de lletra signada, apareix com a Sign Language. Ha convertit el vostre escrit en signes.

4. També hi ha, naturalment, la possibilitat d’escriure directament en lletra de signes. Només cal tenir seleccionada aquesta font de lletra.

5. Podeu fer els signes més grans augmentant la seva grandària des de la finestreta de mida de lletra. Els signes poden aparèixer malament per pantalla, però quan ho imprimeix, sol quedar bé.

5. Llenguatge escrit

L’Exler: exercicis de llengua en català

Sovint els alumnes sords tenen pobresa de vocabulari, ja que manquen els estímuls ambientals. Per ells no és fàcil incorporar aquells aspectes que no s'ensenyen específicament, sinó que s'aprenen en la conversa amb els companys o a través dels mitjans de comunicació.

El sistemes informàtics documentals amb suport gràfic, atles visuals o geogràfics, enciclopèdies, contes interactius... poden ser un recurs alternatiu per a aquests



alumnes.

L’Exler està concebut com un vocabulari multimèdia, contextualitzat, amb el qual treballar diferents exercicis del llenguatge oral i escrit. El programa està organitzat com un conte d'imatges amb una successió de pantalles gràfiques. Cada pantalla conté un vocabulari actiu que es treballarà amb els exercicis. Un sistema d'icones permet seleccionar les diferents opcions del programa. Les icones són de dos tipus.

Pràctiques

1. Engegueu el programa. Després de la primera pantalla accedireu a una llista amb els fitxers d’històries gràfiques disponibles. En seleccioneu una, fent un doble clic a la llista. Exler us presentarà la primera pantalla interactiva on estan definits alguns objectes o paraules. En clicarlos, els objectes mostren el seu nom en forma oral i escrita.

2. La icona Explorador desplega una sèrie de dibuixos que representen les paraules actives. Seleccionantles, el programa assenyala l'objecte a la pantalla, escriu el seu nom i el llegeix. D'aquesta manera els alumnes sords poden assolir un nou vocabulari on el significat es desprèn del context gràfic.

3. La icona Exercicis desplega les icones de les quatre activitats: comprensió oral, lectura, dictat i dictat d'objectes. Naturalment, els exercicis amb forts components orals no són adequats per als alumnes sords.

4. La icona Escoltar activa l'exercici de comprensió oral. En aquest exercici els alumnes sords tindran dificultats. El programa dicta una paraula que cal assenyalar amb el clic del ratolí a la pantalla.

5. La icona Mirar activa l'exercici de lectura on es presenta una paraula per escrit. Cal llegir aquesta paraula i assenyalar, amb un clic del ratolí, l'objecte a la pantalla. El programa corregeix automàticament la resposta, amb un missatge positiu o negatiu, i admet fins a tres respostes equivocades abans de passar a la pregunta següent.

6. La icona Escoltar i escriure activa l'exercici de dictat. En aquest exercici el programa dicta una paraula que cal escriure amb el teclat i finalitza prement RETORN. És previsible que els alumnes sords tinguin moltes dificultats per fer aquest exercici.

7. La icona Escriure activa el dictat d'objectes. En aquest exercici el programa assenyala un objecte a la pantalla amb un cursor intermitent i cal respondre escrivint el seu nom. Observeu quines particularitats té el procés d'escriure.

8. L'ajuda en aquest exercici conté tres icones, l'altaveu que repeteix el dictat, la mà que assenyala l'objecte i la vareta màgica que mostra la solució durant uns instants i cal memoritzar.

9. El programa té un sistema de tolerància ortogràfica que permet ajustar el nivell d'exigència a la capacitat de l'alumne. Escriviu una vocal incorrectament amb accent o sense i observeu què es mostra en pantalla.



El programa, en aquesta configuració, les considera lletres iguals i s'accepten indistintament.

10. Quan sigui oportú, escriviu equivocadament, V per B, J per G o a l'inrevés i observeu què fa el programa.

Aquestes lletres estan declarades com a lletres equivalents, ja que d'alguna manera estan relacionades i generen gran quantitat d'errors ortogràfics. El programa les identifica i proposa teclejar la forma correcta per continuar.

11. Dígrafs: són grups de tres lletres que el programa reconeix i corregeix completant automàticament a l'usuari quan s'oblida d'escriure alguna lletra. Els dígrafs estan definits en el fitxer de configuració.

12. A la primera pantalla trobareu el menú Opcions | Configuració, que us permetrà triar el Nombre d'exercicis (3,5, ... ) i Tipus de lletra, manuscrita o d'impremta.

13. El fitxer EXLER2.CFG conté les dades generals del programa i en especial la declaració de lletres iguals i equivalents. La sintaxi és # n1n2 n3n4 ... # on # indica el principi i final de la llista. n1 i n2, n3 i n4 són les parelles de lletres que cal considerar iguals o equivalents.

Modifiqueu aquests valors i observeu la resposta del programa.

14. En el cas dels dígrafs la sintaxi serà # n10n1 n20n2 ...# on # indica el principi i final de la llista i n10, n20... són els dígrafs que el programa accepta en qualsevol de les seves formes incompletes.

Modifiqueu aquests valors i observeu la resposta del programa.

Clics de llengua

El Clic en la versió 3.0 incorpora un nou tipus d’activitats que anomena Activitats de text que eixamplen encara més el ventall de possibilitats de creació d'activitats. Un exemple d'aquesta tipologia és el paquet Adaptació d'activitats Babel, (Aplicació MSDOS) que recull algunes de les activitats creades anteriorment amb el programa Babel (Aplicació MSDOS) adaptades al nou entorn d'activitats de text del Clic.

En el paquet trobareu tres blocs d'activitats:

§ Català Primària

§ Català Secundària

§ Castellà Secundària

Des del CD Sinera tindreu les opcions d'Execució, d'Instal∙lació o de Còpia (en un disquet per a posteriors instal∙lacions).

Pràctica

1. Des del CD Sinera navegueu pel Programari Educatiu | Clic | Activitats Clic (llengües).

2. Executeu Adaptació d'activitats Babel | Català Primària.



3. En començar l'activitat presenta l'índex a partir del qual podem escollir els diferents tipus d'activitats a fer. Hi trobem exercicis del tipus:

§ Substituir forats per unes lletres determinades: c/q, m/n, d/g, c/ç, o/u, b/v/p, t/d, c/z, g/j, y/j/i, etc.

§ Omplir un text amb les consonants o les vocals que han desaparegut.

§ Omplir un text amb lletres que han desaparegut.

§ Ordenar les paraules d'una frase o línia de text, les quals estan barrejades.

§ Ordenar les línies d'un text que s'han barrejat.

§ Completar les paraules d'un text, pot aparèixer una ajuda.

§ Relacionar paraules de diferents columnes.

§ Posar els espais a les frases …

Observeu el contingut de les diferents activitats i feune algunes.

4. Una vegada feta una activitat, activeu l'opció d'imprimir i feune una còpia. Valoreu aquesta possibilitat en el treball amb els alumnes.

6. FACIL Factoria d'Activitats Combinades d’Informàtica i Llengua

FACIL és una aplicació que genera automàticament activitats de llengua a partir d’una base dades de paraules i un models d’activiats.

Les activitats que trobareu en Facil versió 1.5 són:

• Jocs de llengua taulers, fitxes, daus i altres materials que es poden imprimir i retallar per convertirlos en jocs de taula.

• Activitat de lectoescriptura exercicis en paper que ,segueixen els models d’activitats que habitualment ja fan els alumnes però que ara podreu preparar a mida.

• Activuitats a l’ordinador: Clic, Exler, Tocatoca, Power Point i altres semblants que permeten preparar materials personalitzats oerò que Facil ho fa automaticament.

Práctica

Per utilitzar Facil necessitareu fer servir l’Acces. Si voleu utilitzar els exercicis directament cal tenir instal∙lat el Clic, el TocaToca i el PowerPoint.

1. Podeu baixar el FACIL de l’adreça http://www.xtec.net/dnee/facil . S’ha de descarregar el fitxer facil.zip que ocupa més de 40 Mb.

2. Descompacteu el fitxer facil.zip en una carpeta, entreuhi i executeu el



programa instal∙lador instal_facil.exe.

3. Posteriorment, si cal executeu l’Actualització que trobareu a la web

4. Engegueu el programa amb la drecera que trobareu a Aplicacions Pie |Facil. Accedireu a la portada del programa i a continuació al menú principal.

5. Aneu a Joc Nou feu clic a Seleccionar informació per escollir el criteris per seleccionar les paraules de l’exercici

6. Tria criteri de paraules per selecciona aquelles amb les que treballaràs. Si tens marcada la casella Afegir totes les paraules automàticament s’omple la llista de paraules. Altrament pots anar a Cercar paraules i es collirles una a una.

7. Repassa la llista i elimina aquelles paraules que no vulguis fer servir. Procura que quedin unes 10 o 15 paraules

8. Surt d’aquest formulari per la icona porta i escull el botó Jocs de llengua i trien un, per exemple cartes. Automàticament es generarà el material per imprimir.

9. De manera semblant podreu generar altres materials.



Tema 11. Discapacitat cognitiva

1. Informàtica i discapacitat cognitiva

Les persones afectades per alguna discapacitat de tipus psíquic poden utilitzar l'ordinador, però sovint l'entorn de treball i el funcionament d'alguns programes resulten excessivament complexos perquè ho facin amb autonomia.

Aquestes persones són molt diferents entre si, i a l’hora d’utilitzar els ordinadors presenten una problemàtica variada, que va des de la seva manca d'interès pel que passa a la pantalla, en els més profunds, a la impossibilitat d'utilitzar un sistema de menús en cascada o de prendre certes decisions.

Amb aquests alumnes es fa necessària la utilització d'un programari adaptat, de manera que: • les tasques proposades tinguin un nivell de complexitat adequat a la capacitat de

la persona • presenti un entorn de treball senzill, on tots els elements de control siguin

visibles • tutorialitzi l'activitat dels alumnes prenent decisions quan el deficient mental no

ho pugui fer.

Programes causaefecte

L’alumnat amb discapacitat cognitiva greu sovint no mostra atenció pel que passa en el seu entorn. Quan manipulen el teclat o el ratolí ho fan sense cap finalitat i ni tant sols miren la pantalla de l'ordinador.

Els programes causeefecte miren de captar l’atenció de l’usuari de manera que les persones associïn les seves accions amb la resposta de l'ordinador. L’objectiu és provocar un gest intencionat promovent l'autocontrol personal, ja sigui estimulant l'acció, en casos de passivitat, o inhibintla en els casos d'hiperactivitat.

Aquest tipus de programes són el primer graó en la comunicació amb l'ordinador i, mica en mica, el gest es pot fer més precís i diferenciat. La comunicació amb



l’ordinador, de vegades, és un pas important cap a la comunicació amb l'entorn.

Tots els programes d'ordinador segueixen la seqüència d’accióreacció, ja que activant els controls del programa es modifica el seu funcionament: per aquests tipus d'activitat cal trobar programes molt espectaculars on una petita acció del nen o nena produeixi una gran reacció de l'ordinador, que sigui capaç de cridarli l'atenció.

Programes d'exercitació d'habilitats

Els deficients mentals aprenen més a poc a poc que els altres alumnes i necessiten superar un llarg període de pràctiques per a consolidar els aprenentatges.

Existeixen gran varietat de programes d'ordinador, anomenats educatius o EAO, que cobreixen una bona part del currículum i en especial els aprenentatges escolars més elementals.

Els programes d'EAO, encara que no sempre tinguin una gran valor educatiu, permeten realitzar activitats d'aplicació i exercitació respectant el ritme de treball personal. Aquests programes solen adoptar la forma d'un joc, la qual cosa encara resulta més estimulant.

Ajudes a l'escriptura: correctors, predictors...

L'ordinador amb el processador de text incorpora eines i recursos que simplifiquen el procés d'escriure. És més fàcil traçar les lletres amb el teclat que no pas ferho manualment, l'ortografia és més fàcil de corregir amb un diccionari informatitzat que consultant un diccionari de paper.

Escriure, però, és molt més complicat que traçar una successió de lletres sobre un paper. Són necessàries les funcions mentals superiors per elaborar les idees, estructurarles i generar el text.

Els sistemes informàtics no poden pensar per les persones, però poden facilitar la generació de missatges escrits que d'alguna manera expressin les intencions comunicatives de l'usuari.

Es poden crear sistemes icònics de creació de frases o textos on en una primera pantalla hi hagi els subjectes, amb les fotos de les persones, en una segona les accions i en una tercera els complements, de tal manera que es puguin crear textos. Existeixen sistemes predictius que a partir d'unes poques lletres et proposen una sèrie de paraules o frases més habituals.

Simuladors de la vida quotidiana

Els simuladors són programes que presenten un món virtual que l'usuari pot visitar i manipular de manera semblant a com ho faria en el món real. La forma més popular d'aquests programes són els jocs de conducció de cotxes o avions, però hi ha aplicacions més professionals que s'utilitzen per assajar prototipus de màquines



abans de construirles, entrenar pilots, astronautes i altres professionals en situacions de risc sense posar en perill els aparells ni la seva vida.

Aplicant les tècniques de la simulació i la realitat virtual es podrien construir simuladors de la vida quotidiana on els alumnes pugessin entrenarse a agafar el transport públic, comprar i vendre, o triar la roba adequada a cada moment.

Perifèrics especials

Encara que els alumnes amb discapacitat cognitiva no tinguin limitacions físiques per utilitzar el teclat o el ratolí, poden existir autèntiques barreres cognitives que els impedeixi utilitzar els perifèrics estàndards.

Algunes persones no comprenen la relació entre els moviments del ratolí i els moviments del cursor a la pantalla o no poden simultàniament exercir el control visual de la mà i del cursor. La pantalla tàctil elimina elements interposats entre la causa i l'efecte. El control es realitza únicament sobre la pantalla i el mateix dit assenyala i situa el cursor.

En qualsevol cas, la pantalla tàctil simplifica l'entorn de treball i redueix l'equip a utilitzar per l'alumne, que pot quedar reduït a la pantalla.

De vegades, els programes resulten massa complexos o els sistemes d'accés són poc significatius. La tauleta sensible actua com un plafó de comunicació amb l'ordinador que permet configurar l'entorn de treball simplificant l'accés als programes. Amb una pulsació es pot activar qualsevol opció d'un programa.

Com a símbols de comunicació es poden utilitzar dibuixos, fotos, o qualsevol element concret que es pugui situar sobre la tauleta.

2. Tocatoca

Tocatoca és un programa de causaefecte dissenyat per incentivar les primeres interaccions dels alumnes amb l'ordinador i amb el món extern. Es tracta d'aprofitar les capacitats multimèdia dels equips per captar l'atenció de l’alumnat, despertar l'interès i educar l’acció voluntaria. El mateix programa permet desenvolupar exercici de major complexitat on intervenen la percepció, la discriminació, la lectura o l’escriptura.

Per a l’alumne, el programa té un funcionament molt simple: en realitzar una de les accions previstes, amb el teclat, el ratolí, la palanca de control de jocs (joystick), la veu o la Webcam, l’ordinador reacciona presentant imatges, sons o animacions. L’exercici cal configurarlo en funció dels interessos dels alumnes i de l'espectacularitat de la resposta.

L'última versió del programa Tocatoca es troba a l’adreça web www.jfonoll.cat/tocatoca.



Funcionament del programa

Tocatoca es comporta de maneres diverses, segons el tipus d’exercici a fer:

Exercicis amb estímuls que esperen una resposta:

Regularment el programa mostra un estímul, a l’atzar, i espera que l’usuari faci una acció. Quan es produeix, desapareix l’estímul i, el programa presenta la reacció programada segons l’acció sigui la correcta o no.

Exercicis d’exploració sense estímuls previ:

El programa presenta una pantalla estàtica amb una icona al centre a l’espera d’una acció de l’usuari. Si l’acció és una de les planificades, el programa mostra la reacció i passat un temps determinat torna a la pantalla estàtica.

Quan no hi ha exercicis:

Sense exercici, el Tocatoca s’engega amb la situació de planificar, la qual permet crearne de nous o accedir al sistema de menús per anar a les diferents opcions del programa.

Durant els exercicis el Toca Toca

ocupa tota la pantalla i no mostra ni la barra de títol ni botons de maximitzar o tancar per evitar que l’alumnat pugui realitzar interaccions inadequades

filtra la majoria d’accions amb el teclat, el ratolí, i resta de perifèrics i només respon les que estan planificades.

En aquesta situació

la tecla ESC finalitza l’exercici i permet anar als menús :



la combinació SHIFT ESC tanca el programa directament

Pràctica 1. Exemples del Toca Toca

A la pàgina del programa Tocatoca us podreu descarregar una demo i diferents activitats d’exemple que poden tenir la seva aplicació en la familiarització amb el domini del teclat . L’adreça ès http://www.jfonoll.cat/tocatoca/

Hi trobem els següents exemples d’activitats:

Activitats Estímuls Accions Reaccions

Animals Animals No en té Qualsevol tecla Apareixen dibuixos d’animals amb el seu so característic

Cançons Cançons No en té Clic esquerre del ratolí

Apareixen dibuixos i el so d’una cançó.

Exploració Teclat

No en té Qualsevol tecla Surten dibuixos del conte de “La rateta”.

Teclat

Copia Teclat Dibuixos amb una lletra

Tecla de la llista Surten dibuixos del conte de “La rateta”.

Numeració Numeració (Numer)

Dibuixos amb un cert nombre d’elements (a comptar)

Tecla de la llista Dibuix del número i pronuncia el seu so.

Explora Teclat No en té Tecla de la llista Dibuix o foto de l’objecte i paraula escrita

Inicials Dibuix o foto de l’objecte

Tecla de la llista. Inicial de la paraula

Dibuix o foto de l’objecte i paraula escrita

Fotos al Teclat Diles

Escriure Dibuix o foto de l’objecte

Sèrie de lletres de la paraula

Dibuix o foto de l’objecte i paraula escrita

Orientació Orientació (Orienta)

Un dibuix amb una orientació determinada

Tecles de cursor: Amunt, avall, dreta o esquerra

Surt un dibuix amb una fletxa indicant l’orientació, el so de “bé” i un dibuix de conformitat.

1. Per accedir al exercicis cal anar a Inici | Programes | Toca Toca | Demo

2. S’engegarà el programa Toca Toca amb un menú que des d’on podeu accedir a les diferents activitats.



3. Amb el ratolí feu clic a Exploració teclat. Aquí, en prémer qualsevol tecla apareix una imatge amb el so del seu nom. Passat un temps determinat l’exercici finalitza i torna a aparèixer el menú de la Demo

4. Trieu un a un la resta d’exercicis i observeune el seu funcionament:

• Una lletra. Surt la imatge d'un animal per pantalla i cal prémer la tecla corresponent a una lletra del nom de l'animal.

• Dictat. El programa dicta paraules i cal escriureles. Són noms d'animals. Si s'escriuen bé, surt l'animal en qüestió.

• Dictat de paraules. El programa pronuncia el nom d'un animal i cal assenyalarlo a la pantalla on n'apareixen més.

• Dictat de formes. La pantalla conté les imatges d'uns quants animals. En surt un de nou al centre i cal trobar el seu igual.

• Exploració del ratolí. A la pantalla hi ha les imatges d'uns quants animals. Si s'hi clica a sobre, el programa presenta una nova imatge més gran de l'animal, amb el text del seu nom i la seva pronúncia.

5. Recordeu que

prement ESC finalitza l’exercici i s’accedeix al menú

prement SHIT ESC finalitza l’exercici i es tanca el programa

Igualment podeu instal∙lar alguns dels exercicis que hi ha a la web i veure com funcionen.

Planificació d’activitats

Planificar activitats té, com a mínim; una doble dimensió: educativa i tècnica.

Educativa: la planificació s’inicia amb un usuari concret, avaluant la seva capacitat d’interaccionar amb l’ordinador, els seus interessos i proposantse uns objectius a aconseguir.

Tècnica: la planificació inclou crear un o varis ìtems ( combinació d’acció, reforç i estímul si es el cas) definint els elements següents

• acció

El Tocatoca presenta un quadre de diàleg de color blau amb les accions que pot



identificar, on cal seleccionarne una o diverses. Les accions es poden fer amb el teclat, el ratolí, la palanca de control de jocs (joystick) o la veu, utilitzant el mòdul re reconeixement de veu d’en Jordi Lagares i la webcam utilitzant l’Ull de Color.

Les accions poden tenir diferent complexitat i cal que estiguin perfectament diferenciades entre si. Per exemple: Qualsevol tecla inclou totes les respostes del teclat i no es pot combinar amb escriure una paraula o prémer una tecla concreta.

Per altre banda cal distingir entre

Llista d’accions el programa acceptarà com a resposta correcte qualsevol de les accions que hi hagi a la llista

Sèrie el programa exigirà totes les accions i amb l’ordre establert. En aquest cas l’usuari rebrà un reforç progressiu en la mesura que completi la sèrie.

El Temps de l’acció són els segons que l’ordinador espera la resposta de l’usuari. Cal configurarlo de forma coordinada amb al temps de l’estímul i el del reforç

• Reaccions Si – bé i Si malament

Les reaccions són una combinació de fitxers i ordres que el programa presenta de forma seqüencial. Entre els fitxer es poden utilitzar

fitxers gràfics (BMP, WMF, GIF, JPG),

sons (WAV, MID, MP3).

animacions (AVI, SWF, SCR, EXE)

altres : text, colors de pantalla, .....

Tocatoca planifica les reaccions a partir d’una taula de color verd o vermell, amb pictogrames, que ens informen de la seqüència d’esdeveniments de cada reacció.

Cada fila representa una reacció alternativa. Fent doble clic sobre

un pictogrames s’accedeix al seu contingut, sigui fitxer, text o altre esdeveniment

el primer pictograma vuit d’una reacció, s’afegeix un nou esdeveniment

el primer pictograma d’una fila buida s’afegeix una nova reacció

Cal tenir present:

Cada item necessita com a mínim d’una acció i una reacció.

Una reacció pot estar formada per diferents recursos multimedia, situats a la graella de les reaccions en una mateixa línia i que es presentaran successivament un darrer l’altre. És a dir, si el primer és un fitxer de so i el segon un gràfic, primer sonar el so i després es mostrarà el dibuix.

En cada cas el programa seleccionarà, de manera aleatòria, una de les reaccions disponibles.

El programa copia els fitxers dels estímuls i reaccions estiguin en una mateixa carpeta on està ubicat l’exercici.

El Temps de reforç, el temps que estarà una reacció en pantalla, és un atribut que pot ser global, de la col∙lecció de reaccions, que es defineix a General, o particular i



es defineix a cada reacció

• estímuls

Els estímuls són opcionals i es presenten abans que l’acció. Totes les accions d’un exercici han de ser coherents en l’existència dels estímuls. Si un acció té estímuls i les altres no, la resta no tindrà oportunitat d’executarse.

Els estímuls tenen la mateixa aparença que les reaccions i, perquè l’usuari no es confongui, cal estructurar l’activitat de manera que quedin clarament diferenciades

Hi ha un valor anomenat Temps de l’acció que regula la freqüència en què es presenta l’estímul, es a dir el temps que tindrem per respondre. Semblantment Temps de l’estímul determina quanta estona es mostrarà l’estimula en pantalla. Cal ajustar aquests valors adequadament perquè els estímuls no tinguin col∙lisions entre si, ni amb les reaccions.

A General es pot modificar aspectes globals de tot l’exercici com el tipus de lletra, el color dibuix o música de fons, la durada i encadenament d’activitats, etc, els temps de l’estimul, l’acció i el reforç si aquest són iguals per a tots els ítems.

Pràctica Creació d’exercicis

Aquesta pràctica consisteix en crear una activitat del Tocatoca basada en la identificació i reconeixement de les vocals.

L’Estímul serà la presentació per pantalla de les vocals en forma gràfica.

L’Acció serà prémer la tecla de les vocals corresponents a l’estímul.

La Reacció serà l’emissió del so de la vocal, juntament amb un dibuix de felicitació.

1. Prepareu cinc dibuixos, un per a cada vocal, amb el Paint. A cada dibuix cal que surti només una vocal, ben gran i acolorida. També feu un dibuix on aparegui “Molt bé”. Deseu els dibuixos a la carpeta TOCATOCA\VOCALS.

2. Creeu els fitxers de so. Activeu l’Enregistrador de so del Windows i produïu un fitxer per a cada vocal. Haureu de pronunciar el so de la vocal. Deseulo, en format WAV, a la carpeta \TOCATOCA\VOCALS.

3. Obriu el Toca Toca, us apareixerà la finestra Inici.

4. Feu clic a Crear nou exercici, seleccioneu la carpeta Vocals i poseu com a nom d’arxiu VOCALS.TOC.

5. Seleccioneu el menú Accions, apareixerà la quadricula blava, feu clic sobre la primera casella i tot seguit trieu la icona teclat per on caldrà fer les accions.

6. A Tecles escriviu la lletra “a” i feu clic a Acceptar i les tecles s’afegiran a la Llista de tecles i troneru a prémer Acceptar per incroporarlo a la llsita d’accions.



7. Seleccioneu el menú Estímuls, apareixerà la quadricula blava. Feu clic sobre la primera casella i tot seguit seleccioneu Fitxers

8. Trieu un fitxer de gràfic amb el dibuix de la vocal “A” (A.GIF), creat anteriorment i premeu el botó Acceptar



9. Aneu al menú Reaccions | Si be feu clic sobre la primera casella i tot seguit seleccioneu colors

10. Seleccioneu un color verd o un altre que us agradi i premeu Acceptar

11. Feu clic sobre la segona casella de la primera fila, seleccioneu Fitxers i trieu el fitxer “molt be.gif”, fet anteriorment

12. A continuació feu clic sobre la tercera casella de la primera fila, per afegir un altre fitxer a la Llista de reaccions. Afegiuhi el fitxer de so corresponent a la vocal “A” (A.WAV).

Amb això heu completat el primer Ítem

13. Aneu al menú Ítem | Afegir o simplement al botó Afegir i repetiu els passos fets als punts del 5 a l’ 12 per a les següents vocals. Sortiu de la finestra de Planificar prement el botó Tancar.

14. Deseu el fitxer amb el nom VOCALS.TOC.

15. Comproveu l’activitat, des del menú Opcions | Engegar.

16. Podeu ferhi modificacions, prement ESC i accedint novament al menú Opcions | Planificar

Introducció

Infograf és un sistema gràfic de documentació que segueix el model dels diccionaris visuals i dels llibres d'imatges però amb prestacions multimèdia. Cada pantalla és la pàgina d'una història on, a la imatge sensible, s'han declarat uns objectes o zones calentes que contenen informació hipermedial. En seleccionar un objecte, el sistema ens retorna la informació emmagatzemada.

L'esquema corporal és una història preparada amb el programa Infograf per treballar les parts del cos amb alumnes no lectors o que tot just comencen a llegir.

Pràctica

1. Per activar la història feu un doble clic sobre la icona de l’Esquema corporal. El programa us durà a la primera història. Les icones de pàgina amb fletxa permeten avançar i retrocedir, mentre que la icona Porta permet abandonar el programa.

2. Clicant alguna part de cos el programa mostra el seu nom. Es poden conèixer els objectes actius utilitzant el menú Paraules, o bé activant del menú Visualització | Mostrar punt actius.

3. Clicant les icones de les característiques es mostraran altres informacions. Es pot seleccionar una característica i assenyalar els diferents objectes o assenyalar un objecte i explorar les seves característiques.

4. El menú Exercicis permet triar entre les diferents activitats. Si seleccioneu



l’opció Triar apareixeran tres dades i un cursor que assenyala una part del dibuix. Cal assenyalar quina dada correspon a la part del cos assenyalada.

Les informacions fan referència a la propietat característica que està activada.

5. En el menú Exercici | Identificar presenta una informació i cal assenyalar a quina part del dibuix correspon.

6. El menú Visió permet configurar diverses característiques com mostrar les etiquetes, els menús, les icones o determinar el tipus de lletra del programa.

7. El programa incorpora un Índex i un sistema de recerca al qual s’accedeix des del menú Navegació o des de la icona Porta. A la llista de l’Índex alfabètic assenyaleu la paraula BRAÇ. A quines pàgines està aquesta paraula?

8. El programa incorpora una opció de cerca documental. Marqueu Cerca | Nova | Paraula 1 escriviu braç. Cliqueu l’opció O a Paraula 2 escriviu boca. Clicant el botó Cercar el programa presentarà una llista de pàgines que contindran les paraules seleccionades.

Fent un doble clic a algunes d’aquesta pàgines es carregaran directament.

9. La primera pantalla dóna accés al sistema d’edició. Editar una història per crear una nova successió de pantalles. Per ferho:

• poseu un nom de fitxer a la casella Història, per exemple PROVA i premeu RETORN

• cliqueu sobre la casella en blanc que apareixerà i tindreu accés a les pàgines de la col∙lecció

• cliqueu sobre les pàgines i aquestes s’aniran afegint a la història

• per eliminar una pàgina de la història cal seleccionarla i prémer la tecla Suprimir

El menú Fitxers Històries permet desar i modificar una història.

Podeu comprovar si la vostra Història funciona tal com la teniu planificada.

10. Editar pàgines, permet crear o modificar les pàgines o pantalles de la col∙lecció. Infograf admet diferents models de pàgina, per triar el més senzill activeu el menú Fitxer Pàgina, l’opció Nou i modalitat Punts.

Els passos per editar la pàgina són els següents:

• a la casella Pàgina poseu un nom de fitxer, per exemple PROVA

• a Títol, un lema que apareixerà a la barra de la finestra, per exemple: Això és una prova

• cliqueu la casella de Dibuix i seleccioneu qualsevol fitxer BMP de l’ordinador. El botó Ed permet editar el dibuix seleccionat o ferne un de nou

El botó Editar presenta una pantalla on afegir els punts actius. El procediment a seguir és:

• cliqueu un punt a la pantalla: apareixerà un senyal quadrat i la Fitxa de dades



• cliqueu la casella Nom i escriviu el nom de l’objecte assenyalat

• cliqueu els botons Acceptar, Abandonar o Eliminar, segons convingui

El menú Fitxer | Sortir retorna a la pantalla anterior.

Cal desar la pàgina utilitzant del menú Fitxer Pàgines | Desar Fitxer i afegirla a una història amb l'opció Editar Història.

11. L'estructura determina el tipus d'informació dels objectes d'una pàgina. Seleccioneu Editar pàgina | Pàgina i seleccioneu un fitxer, per exemple COS.PAG. Premeu el botó Ed de la casella Estructura i accedireu a Editar estructures, on es pot analitzar les característiques dels objectes d'aquesta pàgina.

Premeu el botó Abandornar i sortir per tornar a la situació anterior.

Cliqueu la casella Estructura, seleccioneu el fitxer comodi.str, premeu el botó Ed i podreu observar els diferents tipus d'informació que admet el programa.

Per modificar alguna dada de les característiques només cal assenyalarla, rectificar les caselles corresponents i prémer el botó Acceptar.

El botó Elimina esborra una característica de l'estructura, mentre que el botó Nou permet definir les dades d'una nova característica.

Al finalitzar, l'opció Acceptar i sortir modifica l'estructura de la pàgina, mentre que l'opció Desar del menú Fitxers guarda l'estructura en un fitxer STR.

3.Contes SPC

Introducció

Contes Spc és un material creat per Joan Antoja i Òscar Morales, el qual utilitzen en el “Taller d’expressió i contes”.

Parteixen de la base que la comunicació és un dels principals objectius de treball dins de l’entorn escolar. La pràctica diària a les escoles es troba envoltada de relacions comunicatives, la comunicació és el tot i es dóna en tot moment, és quelcom viu i s’enriqueix per la participació dels interlocutors.

Molts alumnes amb necessitats educatives especials estan impedits d’aquest fet tan vital que és la comunicació. Els llenguatges habituals per a ells són les fotografies, el llenguatge bimodal de signes, els llenguatges de símbols pictogràfics, com l’SPC...



El taller d’expressió i els contes

Són un mitjà per proporcionar als alumnes amb NEE vivències estimuladores que enriqueixen la seva imatge personal.

En una primera fase es fa la presentació del conte: diapositives, ordinador, titelles, representacions, etc. La segona part és la vivència del conte: pintar, cantar, retallar, treballar la comprensió, construir, psicomotricitat, etc.

Contes SPC a l’EDU365

L'estructura dels diferents contes és la mateixa: imatges de les escenes, un text amb símbols SPC, un text escrit, un text oral a l’altaveu i unes icones per avançar o retrocedir en la narració. En alguns contes hi trobeu el botó d'Activitats complementàries



Pràctica

1. Obriu el vostre navegador d'Internet. Entreu a l'Edu365 i seleccioneu, a l'apartat Alumnes | Infantil | Contes SPC.

2. A la pantalla inicial dels Contes SPC seleccioneu el conte La Bruixa Coloraina. Efectueu tota la seva visualització. Poseu atenció a les possibilitats que ofereix a partir dels botons de control: avançar, anar enrere, escoltar el conte pels altaveus, tornar a la pantalla inicial.

3. Comproveu la possibilitat de llegir amb els pictogrames i la coincidència entre el llenguatge oral i l’escrit.

4. Al final del conte o al començament trobareu les activitats. Algunes són fetes amb el Flash i d’altres amb JClic (Java Clic) i necessiteu el connector Java (1.3.1). Si no el teniu instal∙lat al vostre ordinador, quan premeu sobre la icona d'Activitats, us avisa que no el teniu i us ofereix la possibilitat de ferho (penseu que tindrà una estona ocupada la màquina fins que hagi finalitzat la instal∙lació)

Contes SPC a l’ordinador

Els contes SPC els podeu instal∙lar

• des del Sinera 2000 a Programari educatiu | Educació Especial dins l'apartat Lectoescriptura

• descarregar los d’internet a l’adreça

http://www.xtec.cat/cgi/programari_educatiu?REG=contespc

Aquest material requereix el Word i el Power Point però una vegada instal∙lada disposareu de noves prestacions. La col∙lecció consta de 5 contes originals,

Carnaval al bosc

Conte de Nadal

El gegant de guix

El globus

La llegenda de Sant Jordi

Podeu trobarlos amb les següents variants

• Contes en format PowerPoint

En dues versions,

Contes de presentació: amb les imatges i la narració oral. Només cal prémer qualsevol tecla, ratolí o commutador, per passar de pàgina i progressar en la narració.

Contes SPC: els quals també inclouen una línia de text i icones SPC. Aquesta versió permet un treball individualitzat amb els adults.

• Contes en format Word



Són els documents Word ( carnaval.doc, gegant.doc, globus.doc, jordi.doc i nadal.doc) els quals tenen diferents parts per imprimir.

Cada document consta de:

El “conte”, amb lectura de lletra majúscula de pal (que es pot canviar per MeMima o Script) i símbols SPC.

Les diapositives, una part imprimible en un únic full de transparències, el qual es pot retallar i emmarcar.

Una guia, adreçada a mestres i pares, on hi ha el conte en llenguatge gestual.

Pràctica

Conte amb icones SPC

1. Activeu els contes SPC que contenen les icones SPC. Aneu a Inici | Programes | Aplicacions PIE | SPC Contes Spc.

2. Escolliu un conte i passeulo a visualitzar.

3. Amb el botó Altaveu sentireu el relat del conte.

4. Fent clic a qualsevol lloc, el conte avança una pàgina. Si feu clic al botó de la Fletxa esquerra, retrocedeix una plana. El botó Casa permet sortir del conte actual, va a l’inici dels contes i en podem escollir un altre.



Conte sense icones SPC

1. Aneu a Inici | Programes | Aplicacions PIE | Contes Spc.

2. Escolliu un conte.

3. Fixeuvos que ara només surten les imatges del conte i la narració oral, però no les icones SPC i el text.

Conte en format Word

1. Aneu a Inici | Programes | Aplicacions PIE | Llibres Contes Spc | “nom conte”.

2. S’ha obert el Word amb el document del conte que hàgiu seleccionat.

3. Observeune l’estructura, una primera part amb les escenes del conte, després una pàgina amb totes les escenes a mida diapositiva i, finalment, el conte en llenguatge gestual.

4. Imprimiu la pàgina de les diapositives.

Tema 12. Eines informàtiques i aprenentatge de la lectoescriptura


Tema 12. Eines informàtiques i

aprenentatge de la lectoescriptura

Al llarg de les sessions anteriors s’han presentat diversos recursos informàtics que aborden aspectes del treball de llenguatge. En general els materials s’han presentat de forma aïllada analitzant les seves possibilitats, funcionament i aplicacions educatives.

L’objectiu d’aquesta Tema és presentar alguns d’aquests recursos ja coneguts, ordenats dins d’un procés evolutiu d’aprenentatge de la lectoescriptura, amb els diferents elements i habilitats que hi intervenen, més enllà dels condicionaments que pot imposar cada dèficit.

Una informació més àmplia dels elements que intervenen en aquests processos es pot trobar a la publicació Orientacions per a l’ensenyamentaprenentatge de la lectura i l’escriptura del Departament d’Educació i Universitats.

Els primers factors lingüístics que prediuen un bon aprenentatge de la lecto escriptura són l’anàlisi de les unitats de la tira fònica i l’habilitat per processar el llenguatge oral.

En el procés global de la lectoescriptura, les habilitats de comprensió, escoltar i llegir, i les d’expressió, parlar i escriure, estan estretament relacionades.

1. Introducció

Lectura

La tendència actual fa que els alumnes es familiaritzin des de l’inici del procés



d’aprenentatge amb el text escrit d’una manera funcional. Els primers contactes amb la llengua escrita són visuals, i en un segon terme auditius. La llengua oral s’observa de forma intuïtiva. La separació oral de paraules dins d’una frase comporta un altre tipus de dificultat, la noció de la paraula.

En un primer moment els alumnes comencen a preocuparse pel que significa una paraula o frase. En un segon moment reconeixen visualment algunes lletres i fan hipòtesis sobre el significat de les paraules. Posteriorment comencen a reconèixer globalment algunes de les paraules més treballades i per llegir combinen la informació d’algunes lletres conegudes amb paraules percebudes globalment. Més endavant es centren en la descodificació com a resultat de l’adquisició del domini d’establir correspondències de so i grafia i llegeixen lletra per lletra o per síl∙labes. Finalment fan la combinació dels mecanismes d’anàlisi i síntesi, i les habilitats d’anticipació i de verificació, porten al lector a la interpretació global i expressiva del text.

Escriptura

L’especificitat més destacable del llenguatge l’escrit respecte l’oral és la seva funció de fixar el contingut comunicatiu salvant les distàncies d’espai i temps.

Inicialment, els infants comencen produint escriptura no diferenciada, és a dir, fan una imitació de l’acte d’escriure diferenciantlo del de dibuixar, tot i no establir encara cap relació entre llegua oral i llengua escrita. Poc a poc, aquestes escriptures aniran sent diferenciades, acostantse més a les grafies convencionals per imitació de l’adult, sense establir relació entre la llengua oral i l’escrita. Des de ben petits els nens i nenes ja són capaços de memoritzar lletres i paraules, com per exemple els seus noms i escriure’ls per observació, encara que no hagin assolit l’etapa alfabètica de l’escriptura. Poc a poc establiran la relació entre parla i escriptura i percebran la segmentació de la veu i la representació gràfica de les síl∙labes per mitjà de lletres, donant peu a l’escriptura sil∙làbica.

L’ús de referents compartits, com el nom dels companys, la data, el nom de la classe, permeten obtenir informació per trobar lletres que falten en la composició de paraules, frases, petits textos, relacionant dibuixos i paraules...

Tant si miren el model com si obtenen informació dels companys són actes de lectura i escriptura que permeten establir hipòtesis de la llengua escrita aportant elements per comprendre el seu codi (linealitat, direccionalitat, ordre no aleatori de les lletres, utilitat d’un codi).

2. Llenguatge oral. Comprensió oral

Introducció

Per a treballar la comprensió oral utilitzem programes que dictin paraules, frases o ordres. Entre d’altres podem utilitzar:



Els exercicis Clic que dicten paraules, com Les de coses de classe ...

L’Exler, Llengua Interactiva cicle inicial, o altres CD que treballen el lèxic oral

El Galí, que presenta activitats amb expressions llargues o frases

Jocs, com el Pingu, que donen instruccions orals del que s’ha de fer

Alguns d’aquests materials ja s’han treballat i d’altres els presentem a continuació.

Treball del nom

Els nens, ja de ben petits, reconeixen el seu nom, aprenen que aquest és un senyal inequívoc de la seva identitat i que serveix per identificar les seves pertinences.

Amb el treball del nom, el propi i el dels companys, es potencien activitats que donen molta informació als nens i nenes sobre la lectoescriptura perquè, tant si miren el model com si obtenen la informació d'un company, són actes d'escriptura i de lectura.

1. Obriu el Clic i carregueu el paquet d’activitats N_ANIMAL.PAC. És un petit exemple d’activitats Clic de com podem treballar els noms d’animals. Però també pot servir de model pel treball dels noms de coses, objectes, personatges, alumnes...

Observeune el contingut i feune les activitats.

2. La pràctica consisteix en afegir una quarta activitat a aquest paquet Clic. Serà una continuació de la tercera activitat d’exploració. Podrà ser idèntica a l’activitat segona, però amb els animals que surten a la tercera activitat.

Alternativament podríeu fer la pràctica amb les imatges dels vostres alumnes, molt més d’acord amb el tema, prèviament escanejades, si això no és possible, utilitzeu els fitxers d’animals que ja estan fets.

3. Aneu al menú Fitxers | Nova activitat | Associació. Escolliu la carpeta de treball on tenim els fitxers d’imatges i so, serà la mateixa on està el paquet d’activitats N_ANIMAL.PAC.

4. Trieu la modalitat d’Associació i el tipus Associació normal.

5. A la Graella A, feu clic sobre Editar contingut del Nou Text. Poseu al fitxer que fareu el nom NOMANIM4.TXT, i accepteu.

6. S’obre la Llibreta. Escriviu, entre claus, els noms dels quatre fitxers de so que volem inclourehi, en el nostre cas: cavall.wav, vaca.wav, conill.wav i caragol.wav.

En l’exemple de la segona associació, heu vist que a més de la imatge de l’altaveu hi surt l’escrit “Escolta el nom de l’animal”. És el fitxer ALTAVEU.GIF, el qual si voleu, el podeu afegir davant cada fitxer de so. Seria:altaveu.gifcavall.wav...

En acabar deseu el fitxer.

7. A la Graella B hi va el fitxer de text que conté les imatges dels animals. Feu clic sobre Editar contingut (de la graella B, opció Text). Poseuhi el nom



ANIMALS4.TXT, i a la Llibreta escriviu els noms dels quatre fitxers d’animals, en el mateix ordre que els teniu al fitxer de la graella A, ja que es tracta d’una Associació normal. Recordeu que van entre claus. Són els fitxers cavall.gif, vaca.gif, conill.gif i cargol.gif.

Deseu el fitxer.

8. A Solució a la graella A, feu clic sobre Editar contingut. Serà el fitxer ANIMALS5.TXT. Escriviu el nom dels quatre animals, sense claus.

Deseu el fitxer.

9. Hauria de quedar així:

Graella A: NOMANIM4.TXT

Graella B: ANIMALS4.TXT

Solució Graella A: ANIMALS5.TXT

10. Poseu les columnes a 2 i les files a 2.

11. A missatges podeu escriure:

Inicial: “Escolta el nom de l’animal i busca’l”

Final: “Molt bé”

12. Premeu el botó Opcions, de la finestra Edició d’activitats, Associació. Podeu modificar les mides de les caselles i els colors de la finestra.

Si premeu sobre el botó Copiar estil de..., podeu deixarho igual que la segona associació del paquet d’activitats Clic, cal escollir el fitxer SONOM.ASS.

13. Cliqueu el botó D’acord, observeu com funciona l’activitat. Si cal fer modificacions, heu d’anar a menú Edició | Editar l’activitat.

14. Deseu l’activitat, des del menú Fitxers | Desar i anomenaula SONOM4.ASS.

15. Per afegirla al paquet d’activitats N_ANIMAL.PAC, cal primer tenir el paquet obert en el Clic, i des del menú Edició | Editar el paquet d’activitats, seleccionar el fitxer que heu fet (SONOM4.ASS) i afegirlo al paquet, i finalment D’acord.

Galí

Galí, Guia per a l’autoaprenentatge de la Llengua Interactiva, és un conjunt d’activitats interactives multimèdia destinades a treballar continguts de nivell llindar de llengua catalana. És un instrument per a l’aprenentatge de la llengua.

Va dirigit des dels alumnes d’incorporació tardana fins als qui presenten buits de vocabulari en un o més camps semàntics del nivell llindar.

Les activitats utilitzen el programa Clic, amb les seves variants de realització: exploració, identificació, ordenar paràgrafs, associació, sopes de lletres, completar text, trencaclosques, escoltar i repetir...



Contingut

Està organitzat en sis blocs temàtics:

Com s’escriu? Com es pronuncia?

Qui sóc? Com sóc?

Quina hora és? Quin dia som? Què m’agrada?

Què menjo? On visc?

Què faig? Què compro? On vaig?

Morfosintaxi.

A cada bloc hi ha dos grups de paquets d’activitats: iniciació (color taronja) i aprofundiment (color verd). A més, cada bloc està dividit en diversos subgrups temàtics (anomenats sessions), que van aplicant cada tema a situacions diverses (amb unes 2025 activitats per Tema).

Blocs

El primer grup temàtic (Com s’escriu? Com es pronuncia?) introdueix els alumnes en l’alfabet i la numeració, tant gràficament com fonètica. Està especialment plantejat per iniciar els alumnes en la lectura i escriptura bàsiques de l’idioma.

Els quatre següents, relacionats amb la vida quotidiana, preveuen l’aprenentatge de la llengua de la majoria de situacions de comunicació quotidiana dels adolescents.

El darrer grup, Morfosintaxi, s’ha destinat a consolidar aspectes de la llengua escrita mitjançant el repàs de nocions gramaticals bàsiques.

Activitats

Les activitats treballen les quatre habilitats bàsiques: comprensió oral i escrita i expressió oral i escrita.

Aquestes habilitats es troben creuades en la major part d’activitats. Per exemple, en les activitats de fonètica i pronúncia, l’alumne pot estar pronunciant una paraula al mateix temps que observa en pantalla la seva forma ortogràfica (ajut de lectura) i grafisme, cosa que li permet comprendre’n el significat (ajut de comprensió).

La majoria d’activitats són de resposta tancada i de correcció automàtica, exceptuant les de fonètica i pronúncia, en les quals és el propi aprenent qui s’avalua (amb l’ajut del mestre, si cal), comparant les seves produccions orals amb els models proposats.

Pràctica

1. Una vegada carregat el Galí, feu clic sobre el botó Començar, i a Aprenentatge lliure feu clic al botó Consulta d’activitats i Acceptar.

2. Podeu observar tots els grups d’activitats. Escolliu l’opció Qui sóc? Com sóc?, i la modalitat d’Iniciació.



3. Ara escolliu El nom. Realitzeu les activitats.

Observeu com les activitats finals són d’escoltar i respondre.

El Pingu

El Pingu és un joc en CDROM que permet escollir diferents activitats a realitzar (jocs i trencaclosques) i amb diferents nivells de dificultat.

Es poden treballar diferents aspectes de l’aprenentatge infantil: coordinació òculo manual, reflexos, aprenentatge de les formes, noms d’objectes quotidians, habilitats, creativitat, reconeixement de color, relacions nombreobjecte, reconeixement de lletres i el seu so...

El CD permet la instal∙lació del programa en llengua castellana o catalana.

Contingut i ús del programa

El menú principal ens permet escollir entre Jocs, Trencaclosques i Estalvis de pantalla.

En els diferents menús hi trobem:



Trencaclosques

Tennis de peix

Passagel

L’hora de la música

Blocs de construcció

Laberint de neu

Jocs

De colors

De figures

De nombres

De lletres

De so

La manera que interaccionem amb el programa és molt intuïtiva i no presenta cap dificultat. A més, el manual que està a la caixa del CD dóna una descripció de totes les activitats i, també, informa de les tecles a usar en els jocs.

Pràctica

El CD d’en Pingu es pot treballar a partir de la seva instal∙lació individual a l’ordinador, o bé, si estem connectats en xarxa, només cal que estigui físicament en el servidor i des de les estacions podem treballarhi tots de cop.

1. Des de la pantalla principal d’en Pingu escolliu Jocs.

2. Escolliu, ara, Tennis de peix, trieu dos jugadors.

3. Premeu el botó de Dificultat i escolliu, de moment, fàcil.

4. Amb el botó d’Ajuda teniu informació de les tecles a prémer per moure els jugadors, a més de les característiques del joc en qüestió.

5. Amb el botó Endavant, comenceu la partida.

6. Amb el botó Stop, podeu aturar la partida.

7. Si voleu jugar a un altre joc, cal prémer sobre el botó Menú, i per sortir dels jocs, tornar a prémer sobre Menú.

8. Ara escolliu un Trencaclosques.

9. Escolliu els de Figures, i la Dificultat de difícil.

10. Comproveu les altres opcions de Jocs i de Trencaclosques.



3. Llenguatge oral. Expressió oral

Introducció

Malgrat els avenços, els ordinadors encara no són capaços de mantenir diàlegs amb les persones. No obstant això, permeten crear a la classe situacions on els alumnes parlin de com funcionen, quines activitats els agraden més o de quina manera es pot resoldre una tasca.

En aquests els ordinadors actuen com a suport per treballar el llenguatge oral. Cal destacar:

els contes interactius, que com els llibres d’imatges faciliten el diàleg entre alumnat i professorat

l’Infograf, enciclopèdies visuals, que presenten informacions gràfiques a comentar

els jocs i altres programes, on els alumnes s’expliquin la manera de resoldre’ls, estratègies per avançar...

Un cas a part són els programes de suport a les tasques dels logopedes que reconeixen la parla però que només treballen en petites fraccions de veu, sons o paraules. En aquestes tasques podem utilitzar:

el Globus, que exercita la intensitat del so

el Reconeixement de fonemes, que treballa la pronúncia

els programes de reconeixement de veu, com el Voice Assist, el Dragon Dictate, i d’altres

Littel Monster At School

Littel Monster At School, és un conte amb diferents opcions de presentació, destaca la interactivitat per part de l’usuari a l’hora d’activar parts de les escenes del conte, avançar al seu ritme, repetir la lectura dels textos de cada escena, etc.

Contingut i ús del programa

El programa pot funcionar amb l’idioma anglès o en castellà.

La presentació del conte es fa a partir dels botons que hi ha al menú principal:

READ TO ME: Amb aquesta opció, van sortint les escenes del conte amb les línies de text, les quals són llegides pel programa. La seqüència de les imatges passa automàticament.

LET ME PLAY: Aquesta opció permet passar les escenes del conte amb les fletxes a voluntat de l’usuari. Permet la interacció de l’usuari, amb el ratolí podem prémer sobre parts de les imatges, les quals presentaran moviment i so. També pot repetir la pronúncia de les línies de text de les escenes, cal fer



clic sobre la icona de la pilota que hi ha al començament del text, també es pot fer clic sobre una paraula determinada, perquè la pronunciï el programa.

OPTIONS: Permet escollir directament una escena del conte a visualitzar i a treballar.

Pràctica

1. Poseu el CD i activeu la icona del Littel Monster. Si els ordinadors estan en xarxa (Argo), podeu activarla des de la carpeta de CDROM compartits, i posar el CD al servidor.

2. Poseu l’idioma a castellà. Cal prémer el botó Spanish.

3. Visualitzeu el conte en la modalitat de Read To Me.

4. A continuació visualitzeulo des de l’opció Let Me Play, i interaccioneu en els diferents elements.

5. Des del botó Options, aneu a alguna escena determinada del conte.

4. Llenguatge escrit. Comprensió escrita

Introducció

La comprensió de la llengua escrita és l’activitat de lectura que es pot desenvolupar a nivell de paraula, frases o textos més llargs. En aquest procés no sols s’ha de tenir en compte la codificació i decodificació del text escrit, sinó que a més cal tenir present la comprensió lectora, la rapidesa lectora i una habilitat més àmplia com és la recerca d’informació.

En els primers estadis poden ser útils els programes de relacionar noms amb imatges, per exemple

les activitats Clic, les Aplicacions Tauleta dels Contes, l’Exler

CD d’exercicis com el Galí, Llengua interactiva i d’altres

Els programes de xat, que són converses per Internet mitjançant text escrit, poden



ser útils per afavorir l’agilitat lectora al mateix tempsque treballen l’expressió.

En etapes posteriors, la recerca d’informació en enciclopèdies o a la web i l’elaboració de resums d’informació són activitats que treballen la comprensió.

Les enciclopèdies en format CDROM. Enciclopèdia Catalana Bàsica Interactiva.

L’Enciclopèdia Catalana Bàsica és una enciclopèdia en llengua catalana, de l’editorial Proa.

És una obra de consulta tipus enciclopèdic, que cobreix totes les àrees de l’activitat humana: arts, tecnologia, biografies, història, geografia... Incorpora diversos índexs temàtics per localitzar entrades, té connexions hipertextuals entre diferents conceptes relacionats i mecanismes de cerca de text.

Funciona amb el programa Adobe Acrobat, i amb el Quick Time, per a la visualització de vídeo digital.

Contingut i ús

El menú principal permet escollir entre sis índexs diferents: general, topònims, biografies, il∙lustracions, mapes i fotografies. A més, conté l’ajuda i la sortida des de qualsevol menú.

En escollir un menú, ens presenta una pàgina que conté l’índex ordenat alfabèticament i per tal d’agilitar la cerca d’un ítem (presenta les entrades de les lletres de l’abecedari), podem fer clic sobre la lletra que correspon a la inicial del terme buscat, accedint a la primera pàgina que conté mots que comencen per aquesta inicial.

Un cop localitzada la paraula, només cal fer un clic damunt seu i us portarà al punt del text on es troba.

La pantalla de l’Enciclopèdia Catalana Bàsica té quatre àrees ben diferenciades:

A la part superior, la barra d’eines. Si accionem Ctrl+Majúscules+M,



apareix la barra de menús.

A l’esquerra, l’àrea de menú d’índex i de vista general del document.

A baix, l’àrea de la barra d’estat.

A la part central, l’àrea de visualització del document.

Pràctica

Text

Aquesta pràctica consisteix a localitzar un text, seleccionarne el contingut, copiar lo i passarlo a un processador de text, des d’on podem modificarlo (resumirlo, eliminar parts que no interessen, ordenar dades, donar forma al text...) i incorporarlo a un treball determinat o imprimirlo.

1. Una vegada a la pàgina principal de l’Enciclopèdia Catalana Bàsica, feu clic sobre el botó Índex General.

2. Aneu a la lletra “E”, i ara seleccioneu l’entrada Ebre, delta de l’.

3. Apareix el text l’entrada que heu seleccionat a l’àrea de contingut. Seleccioneu l’eina de Seleccionar text. Marqueu tot el contingut de l’entrada Ebre, delta de l’.

4. Copieu la selecció des del menú Edición | Copiar.

5. Aneu al tractament de text Word, i poseuvos al lloc del document que hi tingueu on voleu incloure aquest text. Enganxeulo, amb l’opció Enganxar o Ctrl+V.

6. Ara cal que modifiqueu aquest text: elimineu les parts que no interessen, doneuli forma...

7. Finalment, imprimiu el document.

Imatges

Quan allò que volem copiar de l’Enciclopèdia són imatges, dibuixos, fotografies o il∙lustracions, per inserir en un treball o per editar en un programa de dibuix, o simplement imprimirles, cal seguir unes passes semblants a la pràctica anterior.

1. Aneu a Il∙lustracions, fent clic en aquest botó del menú principal.

2. Escolliu la lletra “F”, i seleccioneu flor (parts).

3. Moveu el contingut de la finestra del text, amb la icona de la mà de la barra d’eines, fins que la imatge surti bé a la pantalla.

4. Si no surten els menús, feu Ctrl+Majúscules+M. Aneu al menú Herramientas | Seleccionar gráficos i amb el punter del ratolí, seleccioneu tot el gràfic a copiar.

5. Copieu la selecció des de Edición | Copiar.

6. Aneu al programa de destí, processador de text o programa gràfic, i enganxeu la.



Amb les enciclopèdies de l’EDU365

L’escriptori de l’Edu permet, als usuaris registrats, accedir a diccionari Dídac, a l’Enciclopèdia Catalana, a la Britànica i a d’altres fons d’informació.

L’accés d’aquest materials per la web permet a l’estudiant treballarhi encara que no estigui al centre educatiu.

Pràctica 1. Ús del cercador del Dídac

1. Aneu a l'escriptori del portal i identifiqueuvos


2. Feu clic sobre el diccionari DÍDAC.

3. La feina és elaborar una explicació del que és el delta d’un riu. Comenceu per cercar la paraula delta

4. Quan aparegui el significat de la paraula, seleccioneu el text i copieulo amb el boto dret del ratolí o amb el menú Edición | Copiar

5. Aneu al tractament de text Word, i poseuvos al lloc del document on voleu incloure aquest text. Enganxeulo, amb l’opció Enganxar o Ctrl+V.

6. En el Dídac, podeu ampliar la definició fent doble clic sobre qualsevol de les paraules poc entenedores, per exemple desembocadura, sediment, .. . Copieu el seu significat al Word

7. Ara cal que modifiqueu aquest text: eliminant les parts que no interessen, doneuli forma...

8. Finalment, imprimiu el document.

Pràctica2 Ús de l’Enciclopèdia Catalana

1. Aneu a l'escriptori del portal i registreuvos


2. Feu clic sobre l’Enciclopèdia Catalana i, per fer un treball sobre el delta de l’Ebre, cerqueu la paraula delta.

3. Seleccioneu l’entrada més adient, copieula i enganxeula en el Word. Podeu fe cerques complementaries per ampliar el contingut del treball.

4. Finalment queda seleccionar la informació i revisar el document.

Entrena’t per llegir

http://www.edu365.com/entrena/index.html



És un projecte d'entrenament lector amb activitats relatives al procés de descodificació i de comprensió lectora.

Va adreçat a alumnes que s’inicien en el procés de la lectura. Està estructurat i seqüenciat en tres blocs, anomenats "comença a córrer", "mig fons" i "marató". Cada bloc està format per sis unitats. Dins de cada unitat hi ha sis grups d'activitats diferents: fes gimnàstica amb els ulls, troba la paraula, fixa la vista, quant trigues a llegirho bé?, fes memòria i llegeix.

Pràctica

1. Accediu a l'apartat de Primària del portal edu365.com

http://www.edu365.com/primaria/index.htm

2. Entreu a Llengua Catalana / Entrena't per llegir

http://www.edu365.com/entrena/

3. Feu clic a un dels tres blocs, Comença a córrer, Mig fons o Marató. Penseu que esteu triant el nivell de dificultat per treballar. Si ho classifiquéssim, podrien correspondre a cicle inicial, mitjà i superior de primària.

4. Escolliu una temàtica de les sis unitats que trobareu dins de cada bloc.

5. Feu les activitats en l'ordre que s'indica en el menú de l'esquerra de la pantalla. Comenceu per Fer gimnàstica amb els ulls fent clic a la lupa. Seguiu les ordres orals de l'altaveu per fer els exercicis tal com s'indica. Tant si es resol de forma correcta com incorrecta, passa a l'exercici següent. Al final, surt l'indicador de si s'ha fet més o menys bé. Sempre hi ha dos tipus d'exercicis: el que treballa l'agilitat visual i el de l'ampliació del camp visual.

6. Podeu continuar pel menú o senzillament per la mà d'avançar. Accediu a Troba la paraula, després a Fixa la vista, Quant trigues a llegirho bé?, Fes memòria i Llegeix. Us adonareu que hi ha diferents exercicis amb diferents tipus d'avaluació.

7. Heu fet la pràctica seguint l'ordre establert, tal com es faria amb els alumnes.

Per veure diferents tipus d'exercicis d'una mateixa habilitat, entreu en una mateixa opció del menú, en diferents temes i en diferents blocs: fixeuvos el que es treballa en cada cas (vegeu quadre Component del procés lector: habilitats per desenvolupar).

5. Llenguatge escrit. Expressió escrita

Introducció

L’expressió escrita és una habilitat complexa que implica diferents processos que van des de escriure les primeres lletres i paraules fins a l’escriptura de textos



complexes com són les redaccions, les revistes escolars o pàgines web.

En tots aquest processos l’ordinador és un mitjà que ajuda a realitzar aquestes tasques. A nivell metodològic podem distingir entre:

escriure les primeres paraules. Aquí cal fer esment de les eines d’escriptura global com la Tauleta i el Tpwin que permeten construir textos significatius a partir d’una imatge global de la paraula.

Altres programes com el Confegir i el Parlador permeten que el nen investigui amb les lletres i faci hipòtesis de com s’escriuen les paraules. Aquests programes llegeixen el text escrit i presenten el seu significat en forma de so o dibuix

l’estructura de les primeres frases. Alguns programes permeten el treball d’organitzar les paraules en frases. Aquest és el cas de:

les activitat Clic i altres programes que treballen l’ordenació de textos.

activitats amb la Tauleta o el Tpwin de Creació de frases.

activitats d’inici a l’escriptura amb el processador de text que amb les Adaptacions Word es treballa en un entorn adaptat a l’alumne.

la redacció de textos breus:

Un treball típic en aquest camp és la creació de redaccions il∙lustrades amb una imatge, cosa que es pot fer amb gran facilitat amb les adaptacions Word.

El Carter, una missatgeria dins l’ordinador de classe, és una bona excusa perquè els alumnes redactin notes, i petits escrits per als seus companys.

Combinant textos breus de diferents alumnes es pot aconseguir un text llarg que reculli les experiències i els records de tota la classe.

la creació de narracions, redaccions i treballs

Més enllà d’aquestes etapes inicials cal aconseguir que els nois i noies creïn textos comprensibles i ben estructurats. En aquest camp hi ha:

El Pequeño Escritor, on es combina la narració gràfica amb el text, és un bon instrument per crear textos narratius.

El treball amb esquemes del processador de text ajuden a organitzar els documents.

Eines com els corrector ortogràfic i el diccionari de sinònims faciliten la creació de textos normalitzats i amb riquesa lingüística.

Relació entre codi oral i codi escrit. El programa Confegir

El procés de relació entre els codis oral i escrit passa per diferents moments, des de que a cada síl∙laba de la llengua oral escriuen qualsevol lletra, sense establir correspondència grafiaso, evolucionant quan escriuen la vocal que correspon a cada síl∙laba, establint les primeres relacions sografia, fins que per a cada síl∙laba escriuen una lletra, però aquesta ja pot ser vocal o la consonant que hi correspon pel seu valor sonor. Posteriorment adquireixen més capacitats per analitzar la veu i



comencen a escriure o confegir paraules amb algunes síl∙labes completes.

El programa Confegir és un recurs més en l'aprenentatge de l'escriptura que ofereix els avantatges següents:

• resposta i avaluació immediata de les activitats

• motivació dels alumnes per a l'escriptura de paraules i

• autonomia en els treballs d'exercitació

El programa està situat en aquell moment d'aprenentatge en què les grafies comencen a esdevenir significatives, de manera que l'aprenent, jugant amb els signes, fa hipòtesis d'escriptura de paraules conegudes per ell. Després d'haver seleccionat, i seqüenciat correctament, cada una de les lletres, l'usuari rep l'afirmació d'aquella hipòtesi a través de la imatge corresponent a la paraula escrita.

D'aquesta manera s'estableix un joc d'escriptura de paraules per a desencadenarne el seu dibuix a la pantalla.

Amb aquest programa s'aconsegueix enllaçar tres procediments bàsics:

• l'anàlisi i segmentació de la paraula en fonemes i lletres

• comprensió del significat semàntic de la paraula, superant la còpia mecànica

• interacció amb un element convencional com és el llenguatge escrit a partir d'elements concrets, els dibuixos amb independència dels criteris arbitraris que poden estar representats en els/les mestres.

El programa Confegir està pensat per treballar amb la tauleta sensible, però també es pot treballar des del teclat. Consta de sis entorns o làmines amb diferents combinacions de vocals i consonants consonants que no comporten dubte en la lectura i l'escriptura.

En aquesta Tema treballarem amb el primer entorn que utilitza les vocals A E I O U i la consonant P amb les quals es poden formar les paraules pa, pi, pou, paó, pop, pau, papà, peu, api, pipí, pipa, ou, popa, au i peó.

El programa accepta algunes paraules escrites amb ortografia natural, però cal una reescriptura i escriureles correctament per finalitzar l'exercici. Per aquesta làmina les formes alternatives són pepà, pipe, pope i ao.

Pràctica

1. Un cop engegat el programa, fent un doble clic a la icona, apareix una finestra i una línia de text.

2. Cal escriure les paraules i prémer RETORN en finalitzar.

3. Observeu què passa quan s'escriu una paraula correctament, quan és errònia o quan s'utilitza l'ortografia natural.

L’aplicació Confegir utilitza:

• el programa MFWIN.EXE

• una col∙lecció de dibuixos BMP



• la llista de paraules CONFEG_1.TXT que actua com un diccionari

Modificant aquests elements es poden ampliar o variar aquestes aplicacions.

Afegiu una nova paraula CONFEG_1.TXT i el nou dibuix al directori, observeu com funciona l'aplicació.

El pequeño escritor

El pequeño escritor és un programa que permet la confecció de contes, els quals poden incloure dibuixos (d’una galeria d’escenes i objectes, o bé crearlos amb un petit editor gràfic), sons, música i, sobretot, text, el qual pot ser llegit pel mateix programa.

És un programa que pot ser útil al mestre per confeccionar contes que després passarà a l’alumne perquè els visualitzi (llegeixi, escolti o l’expliqui el mateix mestre); i és útil als alumnes ja que també ells en poden crear o modificarne de ja existents (afegirhi elements per completar escenes, posar text a les escenes, posar el nom d’objectes o accions, canviar la narració del conte...).

Contingut i funcionament del programa

Des del Menú principal del programa podem accedir a les opcions:

1. Escribir un cuento:

Nuevo, per començar la confecció d’un conte nou.

Edición, per acabar o modificar un conte desat.

Iniciador de cuentos, carregar un conte que ja està començat (surt un llistat de contes per escollirne un), i continuar la seva confecció.

2. Leer un cuento, permet carregar un conte ja creat i visualitzarlo.



Aquesta opció no permet fer modificacions al conte.

3. Imprimir, seleccionar un conte desat per imprimirlo.

4. Salir de Storybook Wever, per abandonar el programa.

Leer un cuento

Cal obrir el fitxer del conte a llegir des de la finestra Abrir un archivo para leer.

Quan el presenta ja podem realitzar les següents accions sobre el conte:

Avançar o recular per les pàgines, amb l’ajuda dels botons de les fletxes.

Activar o desactivar els sons i cançons. Ho fem des de menú Archivo | Sonido del programa.

Activar la lectura del text del conte. Des de Opciones | Vocalizar texto.

Amb el botó Parar (icona semàfor), podem plegar de llegir el conte i tornar al menú Principal.

Escribir un cuento nuevo

Quan s’escull aquesta opció el programa ens presenta un conte en blanc perquè el confeccionem.

La primera pàgina (Título) de tots els contes és la pàgina del títol, hi haurem d’escriure el títol del conte, l’autor i algun comentari, a més, permet posarhi música i un contorn gràfic.

Però quan el programa desplega totes les seves possibilitats és a partir de la confecció de la primera pàgina (Primera página).

Ens apareix una barra de menús i una barra d’eines (icones).

La barra d’eines permet poder confeccionar tot l’aspecte d’imatges, sons i música que tindrà el conte.

La barra d’eines:

Escenario Permet seleccionar diferents escenaris per afegir a les pàgines del conte.

Objetos Per seleccionar i col∙locar objectes a l’àrea gràfica del conte.

Color Per acolorir objectes o text, els quals prèviament hem seleccionat.

Sonido Per assignar efectes sonors als objectes seleccionats.



Música Permet seleccionar la música que es reproduirà mentre la pàgina estigui en pantalla.

Deletrear Permet posar el nom de l’objecte seleccionat a l’àrea de text.

Mover al fondo

Permet moure un objecte a l’àrea gràfica darrere d’un altre objecte (o davant).

Agrandar Per canviar la mida dels objectes. El farà més gran cada vegada que fem clic sobre aquesta icona. Primer cal seleccionar l’objecte.

Achicar Per canviar la mida dels objectes. A cada clic sobre aquesta icona, l’objecte seleccionat, s’empetitirà.

Voltear Girar un objecte horitzontalment o vertical.

Programa Pintar

Permet crear objectes gràfics nous o canviar objectes dibuixant i esborrant.

Basura Per eliminar objectes o text prèviament seleccionats.

Parar Permet sortir del conte. El programa pregunta si cal desarlo abans de sortir.

Per afegir el text al conte, cal inserir el punter del ratolí a l’espai inferior de la finestra, sota les imatges, i escriure directament.

Des del menú Tipo podem modificar la font, la mida i l’estil del text.

I des del menú Opciones | Vocalizar Texto, el programa llegeix el text escrit.

Quan s’ha creat tot el conte o quan volem sortir, cal desarlo, ho fem des del menú Archivo | Guardar, els desa com a fitxers *.Swd.

Pràctica

1. Des del Menú Principal activeu l’opció Escribir un cuento i Nuevo.

2. A la pàgina del títol, poseu un títol al conte, el vostre nom, un comentari, un contorn i una música.

3. Passeu a la primera pàgina utilitzant la fletxa Página siguiente.

4. Poseu unes escenes. A l’opció Categoría, podeu escollir diferents paquets d’escenaris.

5. Feu clic al botó Objetos, i afegiuhi objectes de diferents categories. Els podeu engrandir, empetitir, girar...

6. Afegiu un so a alguns objectes i una música a la pàgina.



7. Escriviu el text de la pàgina.

8. Passeu a la segona pàgina i confeccioneula.

9. Deseu el conte, des del menú Archivo | Guardar.

10. Aneu al Menú Principal i escolliu l’opció Leer un cuento, seleccioneu el fitxer del conte que heu fet i passeu a la seva visualització.

Ortografia

La capacitat d’analitzar la tira fònica i d’adonarse que a cada so de la llengua oral li ha de correspondre una lletra a l’hora d’escriure permet iniciar la sistematització de l’ensenyament de l’ortografia, observant les regularitats i plantejantse la convencionalitat de la llengua escrita. L’aprenentatge de l’ortografia es basa en la producció correcta de sons i en la memòria visual.

També és important treballar aspectes relatius a la presentació, distribució de l’espai, ús de diferents tipus de lletres i maneres de ressaltarles i combinar els elements generals del text en relació a l’estètica.

Els programes de tractament de text solen disposar de diccionaris ortogràfics, de gramàtica, de sinònims…, en les diferents llengües en què estan editats. És necessari, en alguns casos, instal∙lar els diccionaris i configurarlos abans de poder los utilitzar. El Word disposa d'un diccionari ortogràfic en català.

La verificació ortogràfica sobre un text escrit suposa als processadors de text:

§ Comprovar l'ortografia d'un text

§ Consultar les alternatives

§ Corregir o no, segons calgui

§ Ampliar el diccionari personal

Revisar l’ortografia

Cal tenir en compte que, per al Word 97, l’idioma és una propietat de cada paràgraf o selecció i, en conseqüència, ens podem trobat amb documents escrits en més d’un idioma.

A mesura que es va introduint el text, el Word modifica automàticament alguns errors comuns, és l’autocorrecció.

A banda d’aquest tipus de correcció el Word subratlla de color vermell suposats errors ortogràfics i de color verd els gramaticals, segons l’idioma de cada part del text.

Un clic del botó dret del ratolí sobre cada paraula assenyalada permet escollir una de les paraules proposades, afegirla al diccionari personal o ignorarla. La icona

de la barra d’estat informa de l’estat de revisió, si hi ha un llapis animat s’està comprovant l’ortografia, si hi ha una X és que ha detectat un error (hi ha paraules subratllades) i si hi ha el signe ü no ha detectat errors.

El Word també té una opció per revisar l’ortografia de tot el document a partir del



punt d’inserció, cal activar la icona o bé escollir l’opció Ortografía y gramática... | Herramientas.

Correcció ortogràfica d'un text

Pràctica

1. Escriviu un parell de paràgrafs amb el Word, a partir d'un document nou, menú Archivo |Nuevo. Feu algunes faltes d'ortografia per a la seva posterior correcció.

2. El Word té configurat un idioma per defecte. És el que inclou la plantilla de document que useu. Verifiqueu que el vostre document tingui l'idioma català. Heu d'anar al menú Herramientas | Idioma | Definir Idioma. Si no hi és per defecte, cal posarlo i Acceptar.

3. Per corregir el text des del Word, i amb el text en pantalla, aneu al menú Herramientas | Ortografía | Gramática, tot seguit comença la correcció.

A la finestra que apareix ara hi destaquem la part blanca superior, on hi ha el text del document que s’està revisant, amb la paraula detectada com a equivocada d'un color diferent. I la part blanca inferior, on apareixen les suggeriments, és a dir, un llistat de paraules on hi pot haver l'alternativa correcta a la paraula detectada com a equivocada.

4. El programa repassarà el text i marcarà la primera paraula que el diccionari hagi detectat equivocada. A partir d'aquí tenim les següents opcions a aplicar:

§ Omitir , si considerem que ja està bé tal i com la tenim.

§ Omitir todas, perquè no la consideri més com paraula equivocada si torna a sortir en el text.

§ Agregar, afegeix la paraula seleccionada al diccionari personalitzat, amb la qual cosa ja no la considerarà més com una paraula mal escrita.

§ Cambiar, per acceptar la paraula seleccionada de la seva llista de suggeriments, i canviarla per la paraula mal escrita.



§ Cambiar todas, per canviar de cop totes les paraules iguals mal escrites per la paraula seleccionada a suggeriments.

§ Autocorrección, farà una correcció automàtica, d'acord amb les suggeriments que ell proposa.

5. És important reflexionar sobre les implicacions escolars de l'ús dels correctors ortogràfics en l'aprenentatge de l'ortografia. Entre d'altres aspectes, hauríem de considerar:

De quina manera la informàtica desvaloritza l'estudi de l'ortografia?

Els correctors ortogràfics,

Què consideren faltes ortogràfiques?

Quin tipus d'errades no pot detectar?

Quins mecanismes han d'utilitzar els alumnes per decidir la forma correcta?

Com es poden utilitzar els diccionaris personalitzats?

En què poden modificar el treball de l'ortografia a l'escola?


Si us interessa aquest tema i voleu seguirhi treballant podeu consultar el material

• D107 Llengua oral i escrita: resposta de les TIC als problemes d'aprenentatge


Annex I. Altres necessitats educatives especials




El treball amb ordinador permet l'adaptació de l'activitat al ritme de treball propi de cada alumne, la qual cosa facilita l'atenció individualitzada dins una activitat més general com és el grup classe.

A més, la informàtica proporciona nous recursos i estratègies, permet tractar codis i llenguatges diferents, ajuda a comunicarse a grans i petites distàncies, estimula l'activitat dels alumnes desmotivats...

Per aquestes i d'altres raons que explicarem a continuació l'ordinador pot ser un vincle que apropi entre si a persones amb necessitats educatives molts diferents i que els permeti participar de la societat majoritària.

2. Escolarització tardana

Encara que no sigui un fenomen nou, amb l'entrada a la UE ha augmentat en gran manera la presència d'alumnes estrangers a les aules de les nostres escoles.

Aquests alumnes arriben de sobte, traslladats directament des del seu país, sovint amb el curs començat i sense haver fet cap procés d'adaptació i, de vegades, sense tenir cap coneixement de l'idioma.

L'escola, per la seva banda, pot no estar preparada per atendre a aquests nous alumnes. La diferència cultural i el desconeixement de l'idioma pot dificultar la comunicació amb aquests alumnes, que en el millor dels casos s'estableix mitjançant un company o per signes.

L'experiència demostra que la realitat és molt diferent segons l'edat dels alumnes. Quan l'escolarització es fa en les primeres etapes del sistema educatiu (educació



infantil o primer cicle de primària) els nens i nenes s'integren amb facilitat, aprenen l'idioma per immersió en el medi social i sovint segueixen una escolarització normal.

Quan l'escolarització és més tardana l'atenció es fa més difícil i calen accions específiques per aconseguir l'idioma, primer a nivell oral i posteriorment a nivell escrit.

En aquest cas l'ordinador és un recurs valuós que possibilita:

• el treball individual en l'aprenentatge de l'idioma i no requereix grans inversions de recursos per part del professor.

• l'aprenentatge per assaig i error reduint la necessitat d'instruccions complexes.

En aquesta línia podem assenyalar els següents materials:

• Exler aprenentatge del primer vocabulari bàsic oral i escrit.

• Clic aprenentatge de vocabulari, discriminació de fonemes...

• Processador de text: aprenentatge de l'escriptura, de l'ortografia…

• Contes i llibres interactius, enciclopèdies temàtiques per a l’aproximació al llenguatge escrit més complex.

• Navegació per Internet, que permet la connexió amb la seva cultura d'origen, aproximació a d'altres cultures i d'altres grups d'emigrants i grups d'ajuda mútua.

Recursos i adreces

Diccionari catalààrab

http://www.edu365.com/catala_arab/

Des de l’apartat Alumnes/Primària

Vocabulari temàtic infantil il∙lustrat agrupat pels temes més propers als infants. Inclou la fonètica de les paraules en àrab i en català. Els sons i les paraules corresponen a una dicció estandarditzada de l'àrab. Anomena els principals elements de la cultura àrab.

Diccionari catalàurdú

http://www.edu365.com/crisol/dic/catala_urdu/

Des de l’apartat Alumnes/Primària

Vocabulari temàtic infantil il∙lustrat agrupat pels temes més propers als infants. Inclou la fonètica de les paraules en urdú i en català. Anomena els principals elements de la cultura urdú.



3.Malalties llargues

Els nens i nenes que pateixen una malaltia greu o crònica passen llargues temporades sense poder assistir a l'escola. Aquest fet és un nou element distorsionador de la seva vida que dificulta el seu rendiment acadèmic, que pot hipotecar el seu futur.

No és conegut per tothom que la majoria dels grans centres hospitalaris amb llits pediàtrics disposen de professionals que donen atenció educativa als joves i als infants. Aquestes escoles hospitalàries vetllen per minimitzar la incidència de la malaltia en l'escolarització d'aquests alumnes i procuren normalitzar la vida del nen malalt a través de l'activitat escolar.

En funció de la seva malaltia els alumnes són atesos a l'habitació de l'hospital o es desplacen a l'aula hospitalària, on conviuen amb altres nens hospitalitzats o amb infants de l'hospital de dia.

Tot i que les estades a l'hospital són cada vegada més curtes, la problemàtica d'aquests alumnes i els seus reingressos periòdics els fan establir fortes relacions amb els mestres dels hospitals, que sovint actuen com a tutors d'aquests nois i noies.

En aquest cas:

• l'ordinador serveix com a eina de comunicació que pot mantenir el contacte de l'alumne malalt amb els seus companys i professors de l'escola o de l'hospital. El correu electrònic permetrà als nens i nenes malalts intercanviar missatges personals o escolars, amb els seus companys, estiguin on estiguin.

• la preparació dels treballs escolars en suport magnètic, per part del professor i dels alumnes, facilitarà la seva transmissió. Si el professor escriu els treballs i exercicis a l'ordinador, enviar per correu electrònic aquests materials als alumnes allunyats temporalment de l'escola no ha de significar cap esforç addicional. Per altra banda, si l'alumne resol els exercicis a l'ordinador, el professor els pot rebre a casa o a l'escola i no és difícil establir una comunicació amb el correu electrònic per resoldre els dubtes.

• les informacions en CDROM o a Internet poden proporcionar als alumnes malalts, i/o aïllats, recursos educatius i documentació complementària, que seria difícil de disposar en aquestes circumstàncies.

4. Alumnes superdotats

Els alumnes superdotats són persones que, per alguna raó biològica o educativa, disposen de capacitats o habilitats excepcionals en algun àmbit del coneixement.

Normalment, aquesta excepcionalitat no afecta per un igual a totes les capacitats ni



a tots els camps del coneixement, i sovint generen una personalitat complexa i descompensada.

Aquests alumnes poden no adaptarse bé al funcionament de l'escola, sigui en els aspectes més acadèmics, ja que es poden avorrir amb els continguts de les classes, on en l'organització sovint basada en una autoritat del professor que no accepten.

Aquests alumnes poden caure en el desinterès i la marginalitat, la qual cosa els portaria al fracàs escolar.

En aquest cas, l'ordinador:

• crea un espai de treball individual on els alumnes poden desenvolupar la seva activitat sense entrar en conflicte amb l'organització de la classe. Encara que aparentment tots estan treballant amb el mateix, l'ordinador, el contingut real de l'activitat pot ser molt diferent, ja sigui per la naturalesa de la tasca o per la seva complexitat.

• és una potent eina d'estimulació intel∙lectual, especialment en el camp de les ciències, que pot respondre a les necessitats d'aquests alumnes. Són innombrables els programes, els llenguatges de programació, els coneixements tècnics o les informacions que es poden contrastar utilitzant un equip de tipus domèstic.

• és una eina per accedir a grans quantitats d'informació, sovint desconeguda pels propis professors, on aquests alumnes trobaran els reptes intel∙lectuals que necessiten. Qualsevol treball escolar es pot enriquir amb les informacions disponibles a Internet.

5. Fracàs escolar

La major part dels alumnes que atenen els professors d'educació especial, a primària o secundària, pateixen un cert fracàs escolar sense cap etiologia determinada, que té l'origen en el seu historial escolar i sovint està associada a problemàtiques de tipus familiar i social: desinterès dels pares, problemes econòmics greus, canvis constants de domicili o escola, inadaptació escolar...

Aquests alumnes, mica en mica, han anat quedant endarrerits fins a trobarse marginats de l'escolarització dins la mateixa escola. Tothom reconeix implícitament els professors, els companys i ells mateixos, que no poden "aprovar" i no s'espera d'ells que facin cap esforç.

Sovint, el problema principal amb què lluiten els mestres d'educació especial és el desinterès i desmotivació dels propis alumnes per tot el que estigui relacionat amb l'activitat escolar.

Aquí, l'ordinador és un instrument que pot trencar el cercle viciós creat pel desinterès en l'activitat que genera un fracàs i reforça el desinterès:

• Treballant amb l'ordinador, aquests alumnes obtenen resultats brillants i una presentació de qualitat que millora la seva pròpia imatge i els estimula a seguir treballant. La mala lletra deixa de ser un estigma que acompanya els treballs d'aquests alumnes.

• Elimina els aspectes més mecànics i pesats de les tasques escolars, de manera que



augmenta la producció i el rendiment escolar.

• Permet plantejar les activitats escolars de manera diferent, la qual cosa ajuda a superar hàbits i postures ja instal∙lades en el tarannà d'aquests alumnes.

6.Risc social

Els alumnes anomenats de risc social són persones instal∙lades en la marginalitat amb greus problemes d'inseguretat i manca d'autocontrol que davant de qualsevol frustració, per petita que sigui, la seva resposta passa per l'acció directa.

Són alumnes amb greus problemes de conducta a l'escola, sovint relacionats amb ambients de delinqüència, amb problemes familiars i amb un fracàs escolar greu.

En aquests alumnes l'acció fonamental és proporcionarlos pautes de conductes socials que millorin la seu autocontrol i la relació amb els altres. Cal exercir una autoritat ferma però raonada que els permeti establir els límits i fixar les normes de conducta social. És important evitar situacions de fracàs i frustració que desencadenaran invariablement una crisi.

Aquí, l'ordinador proporciona:

• Una gran varietat d'activitats, jocs en gran mesura, que permeten graduar el nivell de resposta impulsiva o reflexiva en funció de la situació dels alumnes. A partir de jocs de lluita, que en qualsevol cas sempre serà simbòlica, es pot passar a jocs de més estratègia i a activitats més expressives i creatives.

• Un entorn de treball segur, previsible i atractiu. El treball amb ordinador és ben acceptat i quan es coneixen els procediments, la resposta de l'ordinador és de tipus mecànic i previsible.

• Un model de relació objectiva on les normes tenen una única interpretació. Les transgressions a la norma acostumen a produir la caiguda del sistema i l'ordinador deixa de funcionar.

• Una eina per superar el seu fracàs escolar que millorarà la seva imatge tant a nivell d'autopercepció com a nivell social, i els prepara per a una integració laboral i social.

.

Annex II. Altres programes



1.Quan em rento, conte en llenguatge bimodal

Introducció

Quan em rento és un conte en imatges escrit en llenguatge bimodal que té com a darrera finalitat potenciar la competència comunicativa de l'alumne amb handicap auditiu. Això pot ajudar als alumnes a reconèixer i comprendre el llenguatge dels signes. El conte representa les paraules mitjançant dibuixos estàtics. Al mestre li toca fer la representació gestual de les paraules perquè els nois i noies captin els signes en una situació funcional.

El conte vol facilitar l'accés i la comprensió de l'estructura de la llengua oral a través d'una interfície que utilitza la comunicació bimodal com a mitjà de relació amb l'usuari.

Pràctica

1.El programa s'engega fent un doble clic a la icona Quan em rento o bé executant el fitxer CONTE.EXE

Fent clic al botó de la dreta arribareu al menú principal que a partir d'ara denominarem Casa, que permet accedir als diferents exercicis del programa.

Per sortir del programa feu clic al botó Acabem.

2. Coneguem els personatges us porta a una escena on són presents tots els personatges. En seleccionarlos accedireu a una pantalla diferent per a cada personatge.

Cal fer clic sobre els llavis, que són en moviment, perquè aparegui la frase de presentació en text escrit i signat.

3. Per finalitzar aquest exercici és necessari haver seleccionat almenys una vegada cadascun dels personatges. En aquest cas apareix el botó Casa i podreu tornar al menú principal.



4. En l'opció Una ullada al conte es presenten les pàgines del conte, una a una, que el professor ha d'explicar o els alumnes interpreten. L'objectiu és familiaritzar los amb la història i els personatges.

5. No es pot sortir d'aquesta opció fins a la darrera escena. Aquí, la màquina de cinema repeteix la història mentre que la casa torna al menú principal.

6. El mòdul de Coneguem les paraules us presenta de manera interactiva el vocabulari de cada escena. En assenyalar una paraula activa, el cursor canvia de forma convertintse en una mà. Fent clic apareix el nom de l'objecte en llenguatge escrit i en llenguatge signat.

7. A cada pàgina podeu navegar, avançant i retrocedint, o tornar al menú principal fent clic a la icona Casa.

8. Treballem la frase treballa les frases utilitzades en el conte. Aquí es pot treballar amb paraules o signes. Feu clic als botons Un més i s'anirà completant la frase mentre que si feu clic als botons Esborrar desapareixerà tota la frase.

9. Feu clic als botons Puzle i reconstruïu la frase proposada fent clic sobre les paraules o signes ordenadament. Analitzeu el tractament de l'estímul i de l'error que fa el programa.

10. És possible sortir d'aquesta activitat sense finalitzar l'exercici fent clic sobre el botó No puzle.

2. El carter

Introducció

El Carter és un programa de comunicació dissenyat per simular el correu electrònic a l'ordinador de la classe. Pensat per a potenciar els aspectes comunicatius del llenguatge escrit, està adreçat especialment als nens que inicien la lectoescriptura, sense ser condició indispensable que tinguin un determinat nivell del llenguatge escrit.

El programa disposa de 30 bústies, una per a cada nen de la classe, i permet crear missatges escrits que poden tenir associats fitxers gràfics.

El programa també pot funcionar dins la xarxa de l'aula si els ordinadors comparteixen el directori del correu.

Pràctica

1. Per engegar el programa feu un doble clic sobre la icona del Carter i premeu el botó de la porta d'entrada.

2. La primera acció consisteix en personalitzar les bústies. Cada nen/a selecciona



una bústia i la personalitza dibuixant una icona que la identifica. Per ferho se selecciona una bústia i es fa clic al botó de "bústies". El programa obre el Paintbrush i permet modificar lliurement el dibuix.

3. Per escriure cal fer clic al llapis i relacionar la bústia d'emissor i la bústia de receptor; apareix un missatge com el de la figura: . Fent clic al botó Sí s'accedeix a l'editor de missatges.

4. Amb el missatge escrit cal fer clic a la icona Bústia per enviarlo i la icona Porta per tornar al quadre general de les bústies.

5. Per llegir missatges primer cal prémer la icona Llegir i seguidament identificar la nostra bústia. Apareixeran marcades les bústies d'aquells que ens han enviat un

missatge. Fent clic a la bústia obtindreu la figura . Fent clic al botó Sí podreu llegir el missatge.

3. Agafar

Agafar és un joc que consisteix en agafar a temps uns objectes que hi ha en pantalla. La finalitat última és desenvolupar la coordinació visualmotora, l'agilitat de reflexos i la concentració en el joc dels infants.

El programa funciona amb el ratolí, però també es pot utilitzar amb la pantalla tàctil.

Pràctica

1. Fent clic a la pantalla de presentació s'accedeix a un menú que permet triar la velocitat del joc, i tot seguit apareixerà un altre menú on es pot triar un dels quatre jocs que integren el programa.

2. El joc Estàtic consta de cinc pantalles en què apareixen una sèrie d'objectes que estan aturats. Quan els “agafem” els objectes es posen en moviment fins a desaparèixer per la pantalla.

3. Mòbil és un joc semblant a l'anterior amb la diferència que aquí els objectes es van desplaçant per la pantalla. Els moviments i la velocitat varien amb els objectes.

4. En el del joc Frontó vertical hem d'aconseguir agafar la pilota abans no traspassi el marge inferior de la pantalla. A la part superior esquerra de la pantalla hi ha un comptador que indica les vegades que heu encertat.

5. Futbol és un joc per a dos jugadors. Cada jugador pot actuar en el seu camp i així evitar que la pilota entri a la seva porteria. Quan es fa clic a la pilota en un camp, aquesta canvia la seva direcció cap a la porteria contrària. A la part superior de la pantalla, una a l'esquerra i l'altra a la dreta, apareixen dues fletxes que indiquen quin jugador ha d'actuar en cada moment. Per jugar amb aquest joc és preferible utilitzar la pantalla tàctil.



4. Joc adaptat: platets voladors

Platets Voladors (Klik&Play) és un joc adaptat que incorpora simulador de teclat amb escaneig. Funciona amb Windows 95 o superior. Si tenim targeta de so i micròfon podem aprofitar totes les possibilitats del programa.

Està dirigit a persones amb una discapacitat motora que els faci impossible la utilització del teclat normal, però que tinguin algun moviment controlat voluntàriament que els permeti aturar l’escaneig.

Descripció del programa

Quan es carrega el programa, en primer lloc s'activa el joc Platets Voladors, i a continuació apareix la finestra del teclat virtual. El punter del ratolí es posa a moure's per damunt de les tecles i s’atura en prémer el clic esquerre. El programa es pot utilitzar directament amb el ratolí o bé utilitzant un emulador.

El teclat virtaul permet quatre accions: fletxes per moure el coet cap a la dreta o esquerra, parar i disparar.

El joc comença en fer clic a la icona Disparar. El coet es mou a dreta o esquerra seleccionat les icones Fletxa Dreta o Fletxa Esquerra aturant l’escaneig fent clic amb el botó esquerre del ratolí. El coet es mourà fins que se seleccioni la icona Parar.

La icona Disparar engega un tret per destruir els platets voladors i els obstacles.

És possible regular la velocitat d'escaneig a partir de la finestreta numèrica visible a la part inferior dreta del teclat virtual.

Per parar tot el procés cal fer clic al botó dret del ratolí. S’obre una finestra de diàleg, el menú de la qual conté les opcions:

§ Actiu, per a reiniciar l'escaneig automàtic i continuar jugant.

§ Funciona amb veu, l’escaneig es gestionarà amb un micròfon i no amb el ratolí. Un petit so atura el punter del ratolí i actives les tecles.

§ Control volum del micròfon, permet controlar el nivell d'entrada d'àudio, depenent de si estem en un ambient silenciós o sorollós. Hi ha un quadre que ens mostra el nivell de so detectat. Hi ha l'opció Nivell micròfon per anar al Control de Volum del Windows o de la placa de so.

§ Parar el joc quan s'obri el menú, si està activada quan s'obre el menú (clic dret ratolí) el joc es para per poder canviar algun paràmetre, com la velocitat d'escaneig.

§ Sortir .



El menú Juego del propi joc, permet, entre d'altres opcions, començar un joc nou, Juego Nuevo, i Salir , per sortir del joc, però no de l'escanejador.

Pràctica

1. Activeu el joc, i a la primera pantalla, abans de començar a jugar, llegiu les instruccions del joc. A continuació comenceu a jugar.

2. Comproveu el funcionament del joc amb la veu, cal activar Funciona amb veu del menú del programa (surt amb clic dret del ratolí).

5.Discriminador de fonemes

Un pas més enllà de discriminar so i silenci és el treball dels fonemes i el reconeixement de veu. Reconeixement de fonemes és un programa que trobareu a Sinera o a la web http://www.lagares.org i té la intenció de facilitar la discriminació dels fonemes a persones amb deficiències auditives o amb dificultats en la parla. El programa funciona comparant patrons de veu que el mateix programa permet crear.

Els exercicis consisteixen en el control de senzills jocs amb la veu. El mateix programa incorpora cinc tipus d'exercicis o jocs i, a més, es pot enllaçar amb d'altres jocs externs.

El programa funciona en Windows 95 o superior i necessita d'una placa de so i micro i el trobareu explicat detalladament a l’annex



Quan engegueu el programa, després dels crèdits, apareix la finestra amb les opcions:

§ Carregar un patró de fonemes, ens permet recuperar un patró de fonemes prèviament creat i desat al disc. Aquesta opció és la mateixa del menú Fitxer | Obrir del de la finestra principal.

§ Crear un patró de fonemes, permet construir els patrons de fonemes. És la mateixa opció que hi ha als menús de la finestra principal amb el nom Entrenament.

§ Control de volum del micròfon, per regular el nivell de so d'entrada.

§ Cancel∙lar, si no escolliu cap opció de les anteriors, amb aquesta s’accedeix directament a la finestra principal del joc.

Finestra principal del programa

La finestra principal del programa té aquest aspecte:

Menú fitxer

Hi quatre opcions:

§ Obrir, permet carregar un fitxer de patrons que prèviament hàgim desat amb



aquest programa. L'extensió d'aquests fitxers és SonsTpmSR02.

§ Guardar, per desar els patrons de veu creats, és a dir, les dades de reconeixement recollides amb l'opció Entrenament. Els desa amb l'extensió SonsTpmSR02.

§ Veure el nivell de so, apareix una finestra on veiem el nivell de so d'entrada. La barra de desplaçament ens permet triar el nivell mínim de reconeixement. Els sons que no arribin al nivell de la fletxa no seran mai reconeguts, per tant, podem desplaçar la fletxa a l'esquerra o dreta, depenent de si estem en un ambient silenciós o sorollós. Aquesta finestra ens permet accedir, amb l'opció Nivell de micròfon, al programa Control de volum del Windows o de la placa de so, i a partir d'ell pujar o baixar el nivell de l'entrada del so.

§ Sortir , permet abandonar el programa.

Menú entrenament

És l'opció que permet crear els patrons de veu. Fa que l'ordinador aprengui a reconèixer la nostra veu.

S'activa el següent quadre:

Apareixen unes lletres que seran els sons de les quals volem crear el patró de veu. Com a mínim cal escollir dos sons.

Una vegada els hem escollit, premem sobre D'acord i ens presentarà un requadre amb els sons que volem treballar, un a un, i caldrà dir el so pel micròfon. Quan hagi detectat el so desapareixerà el requadre i ens presentarà el següent.

Quan hàgim fet tots els sons ens torna presentar la finestra principal del programa i a partir de la qual ja podem fer els exercicis.

Menú exercicis de discriminació

Una vegada creats els patrons de veu amb l'opció Entrenament, podem accedir als diferents exercicis que proposa el programa.



Disposem de les següents opcions:

§ Discriminació de fonemes, per practicar el reconeixement dels fonemes que hem creat. Una vegada el programa reconeix un fonema dels que pronunciem amb el micròfon, ens el presenta amb la seva lletra en el quadre de la dreta.

§ Jocs de X fonemes, hi ha quatre opcions de joc. Són equivalents, l'única diferència és el nombre de fonemes a discriminar, els quals faran funcionar el joc.

Joc de 2 fonemes, Futbol.

Joc de 3 fonemes, Platets voladors.

Joc de 4 fonemes, Cotxe.

Joc de 5 fonemes, Bonk – Joc del matamosques.

Només apareixen actives les caselles dels fonemes que tenim en el patró. Aquí cal triar tants fonemes com tecles necessita el joc per al seu funcionament. Ens demana que seleccionem el fonema per a cadascuna de les tecles del joc, solen ser: esquerra, dreta, pujar, baixar i/o disparar.

Una vegada les hem seleccionat totes ens permet començar el joc.

§ Programa extern, aquesta opció està pensada per obrir el programa a d'altres aplicacions (jocs o programes no inclosos en aquest).

Menú opcions

Està compost per quatre opcions:

§ Veure les funcions d'ona, serveix per detectar problemes de reconeixement del so.

§ Treure els jocs de la pantalla, per si volem treure els jocs del programa que hem executat. També es pot fer manualment sortint d'ells.

§ Intercanviar els botons de la rata, per intercanviar els clics de la rata.

Pràctica

1. Preparareu un patró de veu per a totes les vocals. Cal anar al menú Entrenament, marcar les vocals i D'acord.

2. Tot seguit ens presenta un requadre amb els sons d'aquestes vocals, un a un. Amb el micròfon pronunciem cada vocal, quan el programa detecta el so ens presenta el requadre amb la següent vocal, d'aquesta manera pronunciem el so per a les vocals seleccionades.

3. Deseu aquest patró creat. Amb menú Fitxer i Guardar posem un nom al fitxer. Poseuhi “vocals”. El desarà com a “vocalsAAEÈÉIOU.SonsTpmSR02”.

4. Carregueu el fitxer amb patró de veu creat i activeu en el menú Exercicis de discriminació | Discriminació de fonemes, comproveu el seu funcionament.



5. Activeu el joc de cinc fonemes: BONK. S’activa la finestra d'assignació de funcions als fonemes del patró de veu. Marqueu per a cada vocal la funció que tindrà en el joc: esquerra, dreta, puja, baixa i cop de martell.

6. Una vegada feta l’assignació, podeu començar el joc, responent D'acord a la pregunta Vols començar a jugar?

6. Escriptura global. Noms i llistes de paraules

L'escriptura global es pot treballar a partir de llistes amb els noms de l’alumnat de la classe. Cada nen pot escriure llistes noves segons les seves preferències: els seus amics, un grupet per a diferents jocs, els encarregats d'algunes tasques…

1. Obriu el Tpwin i carregueu l'activitat NOMSNENS.TPW. Activeu l'aplicació: menú Fitxers | Activar. Comproveune el seu funcionament.

2. Ara heu de confeccionar una activitat Tpwin semblant, que presenti la llista dels alumnes de la vostra classe amb l'objectiu que l'alumnat treballi els noms dels nens de la classe en la confecció de diferents llistes.

2.1. Obriu el Tpwin i escolliu Fitxers | Nou.

2.2. A Línia d'ordres escriureu Write.exe. 2.3. Amb el ratolí seleccioneu la meitat de la pantalla i en posició vertical.

2.4. Dividiu l'àrea seleccionada en tantes parts com alumnes tingueu, a més d'unes àrees per a les funcions de Sortir i Retorn. Cal que aneu al menú Edició | Àrees | Subdividir àrea i hi poseu el nombre de columnes i files necessaris.

2.5. Feu clic sobre la primera casella i a Tecles escriviu el nom d'un nen. Marqueu les diferents caselles i aneu escrivint els noms de tots els nens.

2.6. A les dues últimes caselles hi posarem les accions de RETORN i SORTIR.



Ens ajudarem del teclat auxiliar: menú Veure i Teclat auxiliar.

• Per al Retorn feu clic sobre la icona del Retorn del teclat auxiliar.

• Per Sortir feu clic sobre Alt i després sobre F4.

2.7. Deseu el treball fet fins ara. Menú Fitxers | Desar…, poseu al fitxer el nom LLISTA.TPW.

2.8. Confeccioneu la caràtula: menú Fitxers | Caràtula | Editar. Us ha obert el Paintbrush amb el dibuix de la caràtula, amb els noms dels nens. Completeula dibuixant, al seu lloc, les icones SORTIR i RETORN. Poseu color a les caselles. Deseu la imatge i sortiu del Paintbrush.

3. Activeu l'aplicació.

7. El parlador. Escriptura, lectura i audició

El Parlador és un processador de text dissenyat per funcionar amb la síntesi de veu UPCTV. Necessitareu targeta de so i altaveus.

Per al seu correcte funcionament primer cal instal∙lar la síntesi de veu UPCTV i, en segon lloc, el Parlador. Tots aquests programes els trobareu al Sinera. L'instal∙lador crea una icona a la carpeta de programes del Windows que engega el programa.

El Parlador va llegint text a mesura que s'escriu, cosa que pot tenir una triple finalitat:

• Reforç auditiu en el procés d'escriptura.

• Com a sistema de comunicació alternativa.

• Recurs educatiu en l'aprenentatge de la lectoescriptura.

Descripció del programa

Podem accedir a les funcions del programa a partir dels menús i de la barra del menú amb les seves icones.

El menú Arxiu ens permet realitzar les següents funcions:

• Nou, per començar un escrit nou.

• Obrir, per carregar un fitxer de text en format TXT o RTF. Cosa que permet intercanviar informació amb l'Ami Pro i el Word.

• Desar/Desar com, per guardar els documents realitzats. Pot ser en format TXT o RTF.

• Imprimir, per imprimir el document.

• Sortir , per sortir del programa.



En el menú Edició hi ha les accions pròpies dels tractaments de text de tallar, copiar, enganxar, esborrar i seleccionar text.

El menú Buscar permet cercar paraules en el document.

En el menú Opcions destacarem l'opció de Color de fons, la qual permet canviar el color de fons del document. També hi ha l'opció Hora/data, per inserir l’hora i la data actual.

El menú Veu conté les opcions de lectura del programa:

• Lletreig, llegeix lletra a lletra, a mesura que s'escriu.

• Paraules, llegeix per paraules quan premem la barra d'espai.

• Frases, el programa llegeix quan acabem una frase amb el punt.

• Frase actual (F2), llegeix la frase on hi ha el cursor.

• Selecció, el programa llegeix el contingut de la selecció.

• Todo, el programa llegeix tot l'escrit.

• Stop, per aturar la lectura.

• Configuració, permet configurar el sistema de lectura.

Qualitat, es pot escollir entre Baixa o Alta.

Velocitat de parla, per modificar la velocitat de lectura (1 a 9).

Locutor, per escollir l'idioma (Castellà/Català) i la veu (Home/Dona).

A la barra de les icones del menú (menú Opcions, Barra del menú), podem escollir, entre d'altres, el tipus de lletra i la seva mida.

Pràctica

1. Una vegada tingueu el Parlador activat, escriviu diferents frases alternant les opcions de Veu: Lletreig, Paraules i Frases. Comproveu que són compatibles entre si.

2. Modifiqueu al menú Veu | Configuració, la velocitat de parla. Observeu la diferència d'audició entre una velocitat molt lenta i una de molt ràpida. Trobeu quina pot ser la velocitat que permet una millor audició.

3. Canvieu de Locutor (menú Veu | Configuració). Comproveu l'opció Castellà en els escrits en castellà i l'opció Català en els escrits en català. Canvieu, també, la veu (Home/Dona).

4. Deseu el document realitzat en format TXT i en format RTF. Cal anar a menú Arxiu i Desar/Desar com.



8. Lletra de pal. Lletra lligada

Les lletres majúscules presenten menys complexitat, són més fàcils d’escriure que la lletra lligada, més fàcils d’identificar i, donat que no hi ha enllaços entre les lletres d’una paraula, es poden comptar. Aquest tipus de lletres es troben molt presents en l’entorn. Per tant els primers passos en l’escriptura es donaran amb lletra de pal. Poc a poc caldrà establir relacions i correspondències entre la lletra de pal i la lletra lligada amb l’ajut de situacions d’observació i de joc.

Pràctica

1. Entreu al disc Sinera i aneu a la secció Programari educatiu. 2. Obriu la carpeta Clic i aneu a l’aplicació De la lletra de pal a la lletra lligada.

3. Feu clic a la icona de l’opció Execució per obrir l’aplicació.

4. Realitzeu els exercicis de l’aplicació.

Informàtica i necessitats educatives...

Documents

Transcript of Informàtica i necessitats educatives...