INFORMES DELS CONSELLS SECTORIALS: SÍNTESIS PER AL … · treball en xarxa entre administracions,...

Procés participatiuPrograma d’Actuació Municipal 2008-2011 (PAM)

Desembre de 2007

INFORMES DELS CONSELLSSECTORIALS:

SÍNTESIS PER AL CONSELL DE CIUTAT

Informes de Consells Sectorials al Consell de Ciutat

S’adjunta a continuació una síntesi dels informes participatius dels consells sectorials municipalsi altres espais de participació, englobats en un àmbit comú que s’han fet arribar al Consell deCiutat.

Els informes participatius complerts, juntament als dels consells ciutadans de districtes, formaranpart de la memòria participativa que serà presentada al Consell de Ciutat en una segona fase.Pel seu volum seran annexats a la web del Consell de Ciutat que podreu consultar a partir demitjans de desembre.

En data 30 de novembre finalitzà el termini per incloure en el document a presentar a la sessióplenària del Consell de Ciutat aquest annex. Els informes tramesos amb posterioritat seraninclosos a la memòria participativa.

- CONSELL MUNICIPAL DE BENESTAR SOCIAL

- CONSELL ASSESSOR DE LA GENT GRAN DE BARCELONA

- CONSELL DE DONES DE BARCELONA

- CONSELL MUNICIPAL DE GAIS, LESBIANES I HOMES I DONES TRANSSEXUALS

- CONSELL MUNICIPAL DEL POBLE GITANO

- ENTITATS DE L’ÀMBIT DE LA SALUT

- CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

- CONSELL MUNICIPAL DE CONVIVÈNCIA, DEFENSA I PROTECCIÓ DELS ANIMALS

- CONSELL D’HABITATGE SOCIAL DE BARCELONA

- CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA

- CONSELL DE LA CULTURA DE BARCELONA

- ENTITATS DE PERSONES AMB DISCAPACITAT

- CONSELL DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL DE BARCELONA

- CONSELL MUNICIPAL DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL PER AL

DESENVOLUPAMENT

- CONSELL MUNICIPAL D’ASSOCIACIONS DE BARCELONA


INFORME DEL CONSELL MUNICIPAL DE BENESTAR SOCIALAL CONSELL DE CIUTAT

PROCÉS DE DEBAT I SUGGERIMENTSAL DOCUMENT DE TREBALL DEL PAM 2008-2011

DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

AJUNTAMENT

INFORME DE LA SESSIÓ DE TREBALLSíntesi

Àmbit Consell Municipal de Benestar Social

AJUNTAMENT DE BARCELONA

AJUNTAMENT

DOCUMENT

2

ÀMBIT: ACCIÓ SOCIAL

SESSIÓ DE TREBALL:Dia 6 de novembre de 2007, Al Consorci El Far, de 14.30 a 19.30 hores.

ASSISTENTSMembres del Consell Municipal de Benestar Social

SÍNTESI DE LES CONCLUSIONS

ACCIÓ SOCIAL

En general, a tot el document del PAM d’Acció Social, es proposa una major concreció ipriorització d’objectius.

Amb relació a la Missió d’Acció Social hauria de contemplar totes les edats i condicions,especificant els joves. També caldria posar l’accent en la garantia en l’accés als recursosbàsics.

És clau en la millora d’aquest àmbit introduir la idea de treball en xarxa, en sentit ampli, detotes les institucions, entitats i persones que treballen en serveis socials. Es fa referència altreball en xarxa entre administracions, amb els ciutadans i, especialment, en la relació ambassociacions i entitats. S’apunta que el treball en xarxa va més enllà de la coordinació delsprofessionals i entitats, ha de suposar un veritable treball en comú, no només dins del sistemade serveis social, sinó també amb salut, gent gran, infància i adolescència, educació, etc. Pera facilitar-ho, es proposa fer els acords institucionals necessaris.

Es mostra la preocupació de focalitzar les actuacions únicament en els sectors anomenatsvulnerables, en comptes de tota la població d’una edat o col·lectiu. En aquest sentit, calrepensar el model d’atenció social, tant amb relació als ciutadans com la relació entre elsdiferents grups professionals. S’assenyala que l’actual model està bastant centrat enl’assistència a persones que estan al límit, i amb un caràcter de “caritat pels mésdesafavorits”, tot i que aquest fet és en part conseqüència del pressupost i que en els últimsanys es nota certa millora. En aquesta línia, cal racionalitzar la intervenció en l’acció social,evitant la intervenció excessiva de professionals que pugui generar dependència de lapersona, i centrar més en la detecció i prevenció que no pas en l’assistència.

Es proposen diverses actuacions per tal de millorar els serveis d’atenció primària, que fanreferència a les condicions estructurals i professionals. En primer lloc, s’observa que hi haalgunes dinàmiques institucionals, generades pel funcionament i mecanismes de les mateixesinstitucions o serveis, que no afavoreixen una bona atenció als usuaris. Així doncs, esplanteja que cal una actuació ètica de l’acció social, tant dels professionals, com de lesdinàmiques de la institució. En segon lloc, en ocasions s’introdueixen nous perfilsprofessionals sense valorar realment si responen a les necessitats dels serveis en ques’ubiquen. És per això que caldria realitzar un estudi qualitatiu de les necessitats per tal deperfilar les necessitats de nous perfils professionals. També seria bo crear un referent únicper cada usuari en relació a l’acció social, que orienti, faciliti i apropi els serveis de lesdiferents administracions, entitats, ja previst en la nova llei de serveis socials. Per últim, quanparlem de ratios, cal anar més enllà dels treballadors socials i educadors, incloent altresfigures professionals que ja intervenen. Amb relació a la proposta de reforçar i ampliar elnombre de professionals, el debat va mostrar la dificultat d’establir una ràtio de personespossibles a atendre per assistent social perquè depèn de la zona, el tipus de problemàtiques imolts altres elements que no fan possible o recomanable parlar de ràtios d’assistent social pernombre d’habitants.

3

Per millorar els serveis d’atenció primària, es proposen dues actuacions. La primera és ferdifusió i donar a conèixer els serveis socials i els recursos existents, la segona simplificar elstràmits burocràtics per garantir una gestió més àgil i eficient.

Amb relació als serveis socials i sanitaris, sorgeixen dues qüestions. Per una banda, idonada la importància d’aconseguir un treball conjunt dels serveis socials i sanitaris d’atencióprimària, es proposa la possibilitat que s’ubiquin en un mateix espai. Per una altra, estudiarcom apropar els serveis socio-sanitaris a l'escola, especialment als joves.

Amb relació a persones que requereixen d’atenció especialitzada es proposa, en primerterme, canviar i parlar d’autonomia personal i no de dependència; i en segon terme, preveureels sistemes necessaris per a garantir l’accés de totes les persones a l’atenció domiciliària i ala teleassistència, per exemple, en el cas de les persones que s’allotgen en pensions i nodisposen de línia telefònica.

Amb relació al desplegament del Pla Municipal per a la Inclusió Social es comenten tresaspectes. En primer lloc, es valora positivament impulsar la recerca i establir instruments decomunicació respecte a la Inclusió Social, però es considera que són mesures que s’hauriend’estendre a tots els àmbits. En segon lloc, es ressalta la diversitat de problemàtiques isituacions que impliquen al col·lectiu sense sostre, i a les quals cal donar resposta, vinculantaltre cop la necessitat de fer efectiu el treball coordinat entre sanitat i el SIS. Finalment,s’apunta que els serveis d’alimentació haurien de cobrir ambdós àpats diaris: dinar i sopar.

Respecte a l’elaboració d’un programa d’acció contra la pobresa, s’assenyala que calintroduir el foment de polítiques preventives entorn a la pobresa, perquè s’acostuma a parlarde mesures per fer front a situacions de pobresa però mai per prevenir-la.

Pel què fa al desplegament del Programa Municipal per a les Famílies es fan diversesobservacions. En primer lloc, hi ha un debat obert entorn el sentit de parlar de col·lectiusconcrets, com “famílies vulnerables i amb necessitats específiques”, o bé de referir-se a totsels ciutadans/es entenent que es parla de polítiques universals. En segon lloc, s’assenyalaque per crear un bon servei i fer-ne una efectiva aplicació cal comptar amb la participació i laveu dels usuaris. En tercer lloc, es considera que cal fer èmfasi en la necessitat de garantir elsuport de les persones que s’ocupen d’algun familiar malalt o amb necessitats de cura.

Sobre el model de servei d’atenció domiciliària es plantegen dubtes respecte al seufuncionament i si s’aplica en tots els casos en que és necessari. Es considera que, en cas queactualment no funcioni correctament, cal analitzar quines són les seves dificultats.

Es proposen dues mesures noves. La primera, fa referència a la prevenció, detecció iatenció als casos de violència de gènere dins de les famílies, ja que l’únic que s’apunta en elredactat actual de l’objectiu és “contribuir a superar les desigualtats de gènere”. La segona, ésincloure l’ampliació de recursos per a l’etapa de 0-3 anys.

L’Acció Comunitària es comenta que no es pot deixar només al bon veïnatge i el voluntariat,i sobre els PDC (Plans de Desenvolupament Comunitari) sorgeixen dues aportacions. Enprimer lloc, la poca concreció d’aquesta mesura, i en segon lloc, la necessitat d’adaptar elsPDC a la realitat de cada barri, evitant estandarditzacions, i partnt de les xarxes socials que jaexisteixen a cada barri i assegurant-ne la coordinació amb els PDC. En aquesta línia, elsserveis a la comunitat no es poden basar únicament en el treball d’entitats i associacions,per tant, cal una implicació de l’administració en la prestació d’aquests serveis. En concret, esfa referència al projecte de bancs del temps i es comenta que, per garantir un bonfuncionament, cal que en l’equip hi hagi professionals.

Es mostra certa preocupació per no duplicar plans, i per a garantir els mecanismes decoordinació entre ells, el Pla Nacional de Voluntariat i el Pla de Voluntariat Social deBarcelona, i per a garantir la participació de les entitats en l’elaboració d’aquest últim.

4

S’especifica la necessitat d’intervenir des de les polítiques d’acollida sent respectuosos ambla diversitat cultural però, potenciant l’adaptació a la realitat cultural del territori i respectant ifomentant la cultura d’aquí.

Es proposa la creació d’un comitè assessor format per entitats plurals de la societat amb lafinalitat de vetllar pel desenvolupament del Consorci de Serveis Socials de Barcelona i/oconstituir el Consorci amb participació de les entitats i associacions.

Respecte a la transferència de competències, s’apunta la necessitat de transferir al’ajuntament de Barcelona, també els serveis d’atenció bàsica. Entorn a aquests últims, esproposa introfuir una noiva mesura que impliqui una “revisió àmplia del catàleg de prestacióde serveis de l’atenció primària (més la integració funcional)”.

INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

A nivell general, es remarca que és important treballar des de la prevenció, no només quanles situacions són de risc o vulnerabilitat, ja que realitzant una bona prevenció es podrienevitar les situacions no desitjades. Per aquesta raó es proposa introduir el concepte deprevenció de les situacions de risc i vulnerabilitat.

La participació activa i el protagonisme d’infants i joves en el disseny i el desenvolupamentde serveis i de temàtiques que els afecten es valora positivament. Cal escoltar les sevesveus, per tal de conèixer realment els seus interessos i necessitats.

Aquest objectiu s’ha de plantejar inclusiu per tots els infants i adolescents: Com es determinaque un nen és vulnerable o no? Cal establir mesures que responguin a les diversesnecessitats i que es puguin concretar en funció de cada persona i circumstancia.

Concretar els mitjans per enfortit els serveis d’acció socioeducativa i educació en el lleured’infància i adolescència, i dotar d’una cartera de serveis adequada a cada barri, que treballientre d’altres, programes sobre l’educació en valors i les habilitats socials.

El nou model d’atenció a la infància ha de tenir un protocol comú consensuat en l’atenció ala infància en risc i coordinar tots els agents implicats. S’assenyalen específicament algunstemes que haurien d’abordar les polítiques com a prevenció a diversos tipus de dependència(joc, ordinador, alcohol,..) dels infants i adolescents: la promoció dels estils de vidasaludables, la prevenció, detecció i atenció dels casos de violència vers els infants,l’establiment de criteris bàsics dels tipus de serveis lúdico-educatius que s’ofereixen alscentres escolars, etc.

Es proposa una nova mesura, basada en “potenciar la Xarxa de Centres Oberts deBarcelona per millorar l’atenció a la infància i adolescència vulnerable”.

GENT GRAN

En general, es considera que es té una visió de la gent gran força estandarditzada, com apersones fràgils i amb molts tòpics respecte els seus interessos i aficions, a més s’utilitza unllenguatge excessivament assistencialista. En aquest sentit, es destaca la vitalitat de la gentgran, que tenen molt a dir respecte la seva vida actual i futura. Cal tenir en compte ladiversitat d’interessos, desitjos i expectatives, fugint dels tòpics, i que repercuteixin en elsserveis, els equipaments i les activitats programades, estimulant el pensament innovador.

És important tenir present que hi ha diferents franges d’edat entre la gent gran, querequereixen una atenció diversa, i potenciar els recursos humans per oferir un servei dequalitat.

Cal comptar amb la participació activa de la gent gran a l’hora de definir les polítiques queles afecten i impulsar la creació de xarxes de relació entre les persones grans i també amb

5

altres generacions, sempre tenint en compte les peculiaritats de cada col·lectiu, en especial,dels joves i de la gent gran.

Augmentar el suport social i el recolzament a programes desenvolupats per voluntaris ientitats, en especial els adreçats a gent gran amb problemes de mobilitat i aïllament que esrealitzen en el propi domicili.

cal potenciar des de l’administració local el suport a les famílies/persones cuidadores, quetenen gent gran al seu càrrec tant en atenció domiciliària com en situacions no extremes, ambprogrames de suport psicològic.

Com estratègia de prevenció de casos de risc i maltractament de la gent gran, es proposarealitzar campanyes informatives de sensibilització vers les situacions de la gent gran. Enaquest sentit, es proposa crear dins de la figura jurídica del Síndic de Greuges una seccióespecífica per a la gent gran.

Es proposa dotar a l’administració de medis econòmics i personals per l’atenció de totes lespersones que detalla la llei.

Per últim, cal buscar eines per facilitar tota la burocràcia, en general, però sobretot a lagent gran. En especial també s’assenyala que cal tenir en compte els temps, per exemple,des de que es sol·licita una ajuda fins que aquesta es fa efectiva, ja que es considera queaquest és un col·lectiu més vulnerable que necessita respostes àgils i ràpides.

MATISOS ALS OBJECTIUS I MESURES

ACCIÓ SOCIAL

MissióContribuir a fer de Barcelona una ciutat inclusiva i solidària, on totes les persones -infants, joves,dones i homes de totes les edats, orígens i condicions- puguin portar a terme els seus projectesvitals amb la màxima autonomia i igualtat, tot i garantint als recursos bàsics de desenvolupamenthumà, així com la seva vinculació a relacions i xarxes socials significatives.

• 5.1.1. Objectiu: Impulsar la millora dels serveis socials d’atenció primària i els serveis d’atencióespecialitzada, per tal de garantir un bon desplegament de les lleis de serveis socials i depromoció de l’autonomia personal a la ciutat de Barcelona.

• 5.1.1.1 Aprovarem un pla director de centres de serveis socials i aplicarem les noves ràtios detreballadors i educadors socials, i altres professionals (com mediadors) amb l’objectiu degarantir les condicions infraestructurals i professionals bàsiques per a una atenció primària dequalitat a tots els barris de la ciutat, al llarg del procés d’universalització de serveis iprestacions.

• 5.1.1.2 Continuarem implantant els elements de millora qualitativa en els serveis socialsd’atenció primària, posant especial èmfasi en el model de primera d’atenció, ladesburocratització de la gestió per a fer-la àgil i eficient i la protocolització de la intervenció tantpel que fa a la promoció de l’autonomia personal dependència com al treball socioeducatiu ambinfants i famílies. Promourem el treball comunitari.

• 5.1.1.3 Assegurarem l’accés universal als serveis socials d’atenció primària, treballarem deforma a per a la cobertura universal de necessitats en el terreny de l’atenció domiciliària i lateleassistència. Sempre segons l’aplicació de la llei de promoció de l’autonomia personal ipersones en situació de dependència

• Nova mesures:5.1.1.4. Revisió àmplia del catàleg de prestació de serveis de l’atenció primària (més laintegració funcional).5.1.1.4. Millorar la informació dels serveis socials.

6

• 5.2.2.1 Elaborarem programes de cooperació transversal entre Acció Social i educació(programa integral de prevenció de l’absentisme i el fracàs escolar), salut (cooperació entresistema de salut i serveis socials), habitatge (programa d’habitatges d’inclusió), i ocupació(programa d’inserció sociolaboral).

• 5.2.3.1 Posarem en marxa, en el marc d’una política d’orientació universal, centresd’informació, orientació i assessorament a les famílies als 10 districtes de la ciutat. Donaremsuport a totes les famílies en funció de la seva estructura, o bé de situacions de crisi odificultats (programa de suport Recàrrega, mediació familiar, servei d’acolliment familiar...)

• Noves mesures:5.2.3.4. Ampliació de recursos per a l’etapa de 0-3 anys.5.2.3.4. Referència a la violència de gènere.

• 5.2.7.2 Acordarem amb el govern de la Generalitat de Catalunya la transferència a l’Ajuntamentdels serveis d’atenció bàsica i especialitzada que li pertoquen segons el marc normatiu vigent,per tal de fer efectius els principis de capitalitat i de proximitat en el desplegament de lespolítiques socials.

INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

• MissióContribuir a fer de Barcelona una ciutat on la participació i els drets dels infants i adolescentsestiguin plenament desenvolupats i garantits. Elaborar un conjunt potent i articulat de polítiques iserveis orientats a la realització de la ciutadania infantil, així com prevenció i a la superació de lessituacions de risc i vulnerabilitat en l’atenció a la infància, en el marc del desplegament delPrograma Municipal per a la Infància i l’Adolescència.• 5.4.1.2 Potenciarem els espais de participació, aplicarem el pla de millora de casals a tots els

districtes, promourem més accés i millors prestacions vinculades a la targeta rosa, enfortirem elprograma viure i conviure i posarem en marxa noves iniciatives de treball intergeneracional.

• 5.4.2 Objectiu: Potenciar i articular el conjunt de serveis de proximitat orientats al suport de lavida quotidiana de les persones grans fràgils. Ampliar i millorar sota criteris d’equilibri territorialla xarxa de serveis i equipaments adreçats a les de totes persones grans.

GENT GRAN

• 5.3.1.1 Definirem, juntament amb les persones grans, una política integral de promoció socialde la gent gran, en coherència amb els principis i els valors de l’envelliment actiu en entornsdomiciliaris i comunitaris acollidors i afectius.


INFORME DELCONSELL ASSESSOR DE LA GENT GRAN DE BARCELONA

AL CONSELL DE CIUTAT



AJUNTAMENT


Consell assessor de la Gent Gran de Barcelona


AJUNTAMENT

DOCUMENT

ÀMBIT: GENT GRAN

SESSIÓ DE TREBALL:Dia 23 d’octubre 2007, al Centre Cívic Fort Pienc.

ASSISTENTSMembres del Consell de la gent gran i persones que s’incorporaran properament .


En primer lloc, pel que fa a la participació, es considera que cal fomentar una majorincidència i protagonisme de la gent gran. Això significa potenciar la implicació detothom, més enllà de les entitats i els casals, amb especial cura de les persones ambdificultats que no poden assistir als espais existents. Tanmateix, es fa referènciaexplícita a la necessitat de donar suport a les entitats de gent gran i fomentar la relació iel treball conjunt entre entitats i ajuntament.

Vinculat a aquest tema, es considera que el PAM ha de concretar més de quina maneraes potenciarà la implicació de la gent gran i es proposa crear espais de trobada de gentgran per debatre i proposar sobre temes comuns tenint en compte, però, espais jaexistents com el consell assessor, les comissions, els casals, les entitats, els plansd’acció comunitària, etc.

Garantir casals o locals de trobada a tots els barris dotant-los de pressupost i suporttècnic és una altra de les propostes vinculades a la participació i la dinamització de lagent gran. A més es proposa, promoure l’intercanvi i el debat entre membres de casals através de trobades periòdiques i la creació de pàgines web on penjar les activitats.També es fa esment a fomentar la participació de la gent gran en el Pla de Casals.

En relació a l’impuls d’iniciatives per millorar la convivència, s’està d’acord en crearprogrames de convivència intergeneracional, però també programes de convivènciaentre gent gran. A més de programes nous, s’assenyala potenciar i estendre els que jafuncionen com “Aprendre amb la gent gran”, “Viure i conviure”, etc. Internet es destacacom una eina a tenir en compte per afavorir l’intercanvi intergeneracional i també esproposa establir intercanvis i contactes entre la gent gran i els Casals d’altres col·lectius(joves, etc.).

Entorn el desplegament de forma activa de la llei estatal de promoció de l’autonomiapersonal i atenció a la dependència, s’assenyala que cal dotar-la del pressupostnecessari i donar-la a conèixer entre la ciutadania. Així mateix, es proposa crear unacomissió de control i seguiment de la llei. S’apunta que cal partir d’un concepte amplid’autonomia, no només física, sinó també de decisió. En aquest marc es proposadifondre documents com “Drets i Llibertats de la gent gran amb dependència deBarcelona” , “Voluntats anticipades” i el “document dels drets i deures de la gent gran”.També es proposa crear la figura del defensor de la gent gran.

Quant a la millora integral de les condicions d’habitabilitat, es destaca que calpromoure el bon funcionament del programa d’instal·lació d’ascensors, i en cas que noes pugui, crear un servei de voluntaris que pujarien i baixarien la gent de casa seva.També potenciar l’accés a pisos amb serveis.

Pel que fa als equipaments d’atenció especialitzada, es proposa incrementar el nombrede centres de dia o residències, per fer-ne una distribució territorial equilibrada i disposarde menjadors en tots els centres de dia, casals i residències municipals, oberts a tothom.D’altra banda, caldria adaptar els serveis i equipaments a tots els col·lectius, ambespecial èmfasi en les persones homosexuals, per tal de garantir que poden exercir laseva identitat sexual sense problemes.

La millora de serveis es centra sobretot en l’assistència a domicili i l’ increment delnombre de metges geriàtrics als CAPs. En relació a mesures concretes com la millorade la targeta rosa, es proposa ampliar-ne l’accés, però amb un debat obert de fonsentorn l’objectiu i a qui ha d’anar dirigida, per tal d’adreçar-la a les persones que més honecessiten.

Incrementar els esforços i els recursos destinats a les famílies, persones cuidadoresi entitats sense ànim de lucre que cuiden la gent gran. També es proposa donar suport alvoluntariat que atén les persones grans i potenciar la corresponsabilitat entrel’administració, el voluntariat i les persones receptores.

Vinculat a la corresponsabilitat, es considera important fomentar la coordinaciósociosanitària per oferir uns bons serveis integrats, així com garantir el seguimentassistencial de les persones mitjançant un interlocutor únic i estable.

En l’àmbit de la violència envers la gent gran, es proposa promoure la informació,sensibilització i denúncia dels casos de maltractament, per exemple, amb un telèfongratuït per denunciar, igual que es fa en el cas de les dones. També caldria aplicar elsprotocols de detecció de maltractaments de la gent gran a tots els centres sanitaris iextremar, en general, la vigilància de la violència contra la gent gran. I per tal de donarvisibilitat al tema, es proposa celebrar la commemoració del dia contra el maltractament ,el 15 de juny.

D’altra banda, la necessitat de facilitar l’assessorament i la informació apareixvinculada a diferents àmbits: tràmits, adaptació del domicili a les necessitats de la gentgran, accés als serveis i programes existents, els òrgans de participació perquè esconeguin i s’obrin a la ciutadania, etc.

També es proposa incloure com a objectiu garantir les condicions mínimes de la gentgran per viure dignament i treballar el tema de la pobresa que pateix molta gent, en elmarc del Consell assessor de la gent gran.

Per últim, es fan diferents aportacions generals al document de treball del PAM:recuperar els compromisos no assolits del PAM anterior, fer una bona programació iseguiment del PAM tot arribant a resultats, més concreció del PAM en general pel que faals mitjans econòmics i els mecanismes amb els que es desenvoluparan les propostes,utilitzar un llenguatge més planer evitant paraules massa específiques o de poc ús iincorporar la perspectiva de gent gran de forma transversal en el PAM.


5.1.1.1.: “Definirem una política integral i generalitzada de promoció personal i social dela gent gran en coherència amb els principis i els valors de l’envelliment actiu enentorns domiciliaris, veïnals i comunitaris acollidors i afectius”.

5.1.1.2.: “impulsar la participació en la presa de decisions i en el disseny de les accionsmunicipals (serveis a la gent gran)”/ “ Potenciarem els espais de participació, fomentantla col·laboració i cooperació amb totes les entitats que treballen amb persones”/“Impulsarem nous mecanismes d’informació social i sanitària per a la gent gran”grans.”

5.1.2.: “Potenciar i articular el conjunt de serveis de proximitat orientats al suport de lavida quotidiana de totes les persones grans, especialment les més fràgils”/ subjectesamb carències físiques o econòmiques”.

5.1.2.2. Canviar “dret subjectiu” per “dret universal”, 5.1.2.2. Afegir “enfortir els recursos a les entitats sense ànim de lucre”, a més de les

famílies i persones cuidadores. 5.1.2.3. “Millorarem les estratègies de prevenció, detecció, atenció i acolliment en

casos de risc i de violència envers les persones grans. (...)”. 5.1.3. Afegir objectiu : “Garantir les condicions mínimes de la gent gran per viure

dignament”.


INFORME DEL CONSELL DE DONES DE BARCELONAAL CONSELL DE CIUTAT


DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONAAJUNTAMENT


Consell de Dones de Barcelona


AJUNTAMENT

DOCUMENT

ÀMBIT: DONA

SESSIÓ DE TREBALL:Dia 30 d’octubre de 2007, a la Universitat Pompeu Fabra.

ASSISTENTSMembres del Consell de la dona.


En primer lloc, pel que fa al model de ciutat, es destaca que cal tenir en compte queBarcelona ha de ser una ciutat per viure-hi, accessible des del punt de vista econòmic ipensada per a la gent que hi viu. Una ciutat on l’impuls de polítiques transversals degènere es incorpori la perspectiva de les dones en tots els projectes i en la planificaciógeneral de la ciutat de Barcelona. A més, les polítiques transversals de gènere no noméss’han de limitar a l’organització municipal sinó que han de guiar les relacions del’ajuntament, així com totes les seves actuacions.

Vinculat a aquest tema, es proposa crear un òrgan o equip de professionals dins de laregidoria de Dona encarregats de vetllar per l’acompliment de l’establiment de polítiquestransversals de gènere a tota l’organització municipal. En aquest sentit, es proposaelaborar un llistat de recomanacions per a que es tinguin en compte a l’hora d’elaborarprojectes educatius, socials, urbanístics, culturals, etc. Caldria també vetllar per a quetotes les actuacions i serveis de l’ajuntament utilitzin un llenguatge que tingui en compte elgènere.

En el marc dels projectes que pot desenvolupar la Regidoria Dones, es proposa impulsarels Plans d’Igualtat, la contractació de tècniques per a la igualtat, i la formació deprofessionals per tal d’orientar l’efectiva equitat entre homes i dones dins de lesorganitzacions municipals. També s’afegeix que cal tenir en compte la diversitat culturalde la nostra ciutat.

En relació a la participació de les dones, es considera que cal desenvoluparmecanismes innovadors sobre temes de ciutat mitjançant comissions de treball o altresamb veritables garanties de reflexió i intercanvi entre les participants, així com aprofitarels espais de reunió ja existents.

La visió de les dones ha d’estar present a tots els consells de participació de la ciutat idotar de major rellevància i protagonisme els Consells de Dones, bé siguin de ciutat o dedistrictes, per debatre i treballar diferents temes. Es considera important generar espaisde trobada de dones des de la proximitat.

Pel que fa a donar més visibilitat a les dones, es considera que cal reconèixer ivisibilitzar les dones que ocupen llocs de poder i decisió, tant en el passat com actualmenti es proposa potenciar la memòria històrica de dones rellevants en diversos àmbits.També es considera que cal reconèixer les capacitats de les dones i la seva aportació alconjunt de la societat. Com a accions concretes es proposa fer la segona edició delsllibres de les Dones o incrementar el nomenclàtor de la ciutat dels noms de Dones aproposta del Consell de Dones dels Districtes.

També es proposa aconseguir una presència més paritària en els mitjans de comunicaciómunicipal i preveure algun programa especial de dones a la televisió local. A més, caltenir en compte els mitjans de comunicació locals existents per donar a conèixer elsrecursos que hi ha per a les dones a tota la ciutat. I en general, també es proposa fer mésdifusió sobre els recursos i serveis, relacionats amb les dones i també orientats a lapoblació en general, que hi ha a cada barri.

En relació a les mesures per compatibilitzar els horaris laborals amb els familiars, esconsidera que s’han de potenciar i es proposa flexibilitzar els horaris de les llars d’infants,reduir les jornades laborals o garantir un horari ampli d’atenció a la ciutadania dels serveispúblics. També cal reconèixer la tasca de cura de la llar i dels fills tot estudiant mesuresper tal que tinguin una independència econòmica, com ara un sou o garantir lesprestacions de jubilació.

En relació al Pla per la violència de les dones hi ha molt acord en destacar la necessitatde treballar de forma contínua la prevenció amb infants i joves. La coeducació s’apuntatambé com un element fonamental de prevenció que requereix la implicació de diversosagents.

D’altra banda, es proposa afegir una nova mesura al document que fomenti el treballconjunt amb els homes per tal de desenvolupar nous models de masculinitat.

Pel que fa al desplegament del Pla per a l’Abordatge del Treball Sexual hi ha un debatobert amb diferents posicionaments. Hi ha acord en que hi ha la necessitat dedesenvolupar un debat més extens i des de la tranquil·litat.

Com a nou àmbit, es proposa introduir mesures per lluitar contra la pobresa, i enespecial contra la feminització de la pobresa. En concret es proposa donar suporteconòmic a dones soles que viuen situacions de pobresa.

Per últim, en relació al document de treball PAM en general, es fan diferentsaportacions: incloure la visió de gènere de forma transversal a tot el document del PAM,utilitzar un llenguatge tenint en compte el gènere, segregar per sexes les estadístiques,explicitar les prioritats pressupostaries i caminar cap als pressupostos de gènere, inclourela Coeducació relacionant l’àmbit de dones amb el d’educació, i establir el compromís iassoliment de les mesures.


Canviar els verbs que fan referència a intencions o propòsits ( fomentar, promoure,impulsar,...) per verbs més exigents (aplicar, exigir, garantir,...).

Proposta a incorporar en el model de ciutat: “Un dels compromisos que ha d’assumiraquest model de ciutat és la incorporació de la perspectiva de gènere en totes lespolítiques i actuacions municipals, personals i col·lectives, perquè es puguin produirels canvis estructurals necessaris per aconseguir una efectiva igualtat d’oportunitats ide drets de les dones, i així crear un nou concepte de ciutadania que aculli i valori lapluralitat de les diferents identitats i situacions personals que configuren el nostre teixitsocial. Una ciutat on sigui impensable la violència vers les dones”. També es proposaafegir una referència de Formació vers violència.

Missió: “Amb l’objectiu d’assolir l’equitat entre dones i homes i el desenvolupamentd’una ciutadania de ple dret de les dones de Barcelona s’aplicarà la transversalitat degènere en el conjunt de les polítiques municipals per tal d’erradicar/ eliminar elsobstacles que dificulten que dones i homes puguin portar a terme un projecte de vidaautònom i en llibertat, des del respecte a les diversitats”.

1.2.1. “Donar continuïtat i potenciar/ aplicar polítiques transversals de gènere a total’organització municipal”.

1.2.1.1. “Aplicar l’equitat de gènere a a totes les àrees de l'Ajuntament de Barcelona,en concordància amb el que marca la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a laigualtat efectiva de dones i homes.

1.1.1.2. “Les estadístiques i indicadors dels diferents departaments municipals hand’estar elaborats des de la perspectiva de gènere (...). També es proposa evitar el verbpromoure.

1.2.2.2. “Augmentarem la visibilitat i el reconeixement de les dones de Barcelona, delsseus sabers i de la seva història, valorant la seva capacitat de treball, la cura de lespersones i d’enriquiment de la societat.

1.2.2.4. “Desenvoluparem, des de l’equitat i la quotidianitat, les eines de conciliació dela vida personal i laboral, imprescindibles per tal de millorar la qualitat de vida de lesdones de la nostra ciutat.”

1.2.3. “Intensificar el desplegament del Pla Operatiu contra la Violència vers lesDones, per tal d’aconseguir un canvi d’estratègies davant la violència i construir unaciutat lliure de violència masclista”.

1.2.3.1. (…) el teixit associatiu de la ciutat i intensificant la tasca preventiva mitjançantel treball amb adolescents i joves.

Nova mesura: Promourem espais de reflexió i debat amb homes per incorporar la sevamirada i instar-los a desenvolupar nous models de masculinitat.

1.2.4.1. (...) a la nostra ciutat, considerant el problema econòmic subjacent


INFORME DEL CONSELL MUNICIPAL DE GAIS, LESBIANES IHOMES I DONES TRANSSEXUALS




AJUNTAMENT


Consell Municipal de Gais, Lesbianes i homes idones transsexuals


AJUNTAMENT

DOCUMENT

PROJECTE

2

ÀMBIT: Consell Municipal de Gais. Lesbianes, homes i dones Transsexuals.

SESSIÓ DE TREBALL:Dia 12 de novembre de 2007, al Centre Cívic Pati Llimona, de 18.30 a 21.30 hores.

ASSISTENTSMembres del Consell Municipal de gais, Lesbianes, homes i dones Transsexuals.


Per reforçar l’expressió pública de la identitat de gènere i l’orientació sexual, es proposacrear una xarxa de reconeixement de llocs públics, comerços, esbarjo, etc. amb distintiu derespecte al col·lectiu GLBT. També pot contribuir a aquesta millora l’adequació del llenguatgeen els documents municipals.

En aquest sentit, els mitjans de comunicació juguen també un paper important en la millorad’aquesta visibilització del col·lectiu GLTB. En aquest àmbit es fan dues propostes. Laprimera, donar accessibilitat de les entitats als mitjans de comunicació com marca la llei – perexemple, BTV - . La segona, buscar maneres per visualitzar més les famílies lesbianes.Vinculat a la publicitat de productes que aquests ofereixen, es proposa que l’Ajuntament deBarcelona es posicioni no consumint aquells productes publicitats amb models sexistes idiscriminatoris, no consumint-los.

En relació a la millora dels equipaments públics, sorgeixen dues idees força. En primerterme, s’aposta per l’obertura de locals públics per a ús del veïns i veïnes, com a punts detrobada informal, des de la proximitat. Es posa èmfasi en la necessitat de què siguin espaison els interessos municipals respecte al que es fa passi a un segon lloc, i sigui la ciutadania laque gaudeixi i faci les activitats que li interessi. En segon terme, es planteja la creació d’unespai per entitats, siguin del Consell o no, dels col·lectius GLBT. Aquest espai estaria dotatd’uns servis comuns i permetria desenvolupar les activitats i reunions, a més d’afavorir lesrelacions entre entitats.

L’educació es centra en com arribar i incidir en la formació dels diferents agents de lasocietat. Hi ha coincidència entorn la visió de la situació actual, que no tracta la diversitatd’orientacions sexuals i l’expressió de gènere, i que aquest patró cultural és part de causa del’assetjament als infants i adolescents. Per millorar la situació, es proposen mesuresconcretes per abordar aquesta problemàtica. Per una banda, treballant dins de l’escola, ambprogrames adreçats a tots els agents que intervenen, a través de l’assignatura “educació a laciutadania”, portant experiències en primera persona, etc. També caldria concretar mesuresper treballar contra el bulling en les escoles.

En segon lloc, oferint formació a altres agents, com treballadores del lleure, treballadors/esmunicipals, per dotar-les d’una visió amplia de la realitat. Per exemple, davant el cas de lespersones grans del col·lectiu GLBT, que sovint no poden desenvolupar la seva identitatsexual quan han d’entrar en una residència o centre de dia, es proposa formar de maneraadequada als treballadors/es per a què puguin fer intervenció i garantir un tracte adient.

En tercer lloc, l’educació es pot treballar també en l’àmbit cultural a través de la inclusió delscol·lectius gai, lesbià, bisexual i transsexual a les biblioteques, l’ús del teatre i el cinema pertractar el tema, incloure la diversitat GLBT en les activitats de les festes de la ciutat, garantirun ambient on tothom pugui gaudir, etc són alguns punts sobre els que caldria treballar.

En l’àmbit laboral, es proposa desenvolupar mesures que facilitin l’accés al treball per apersones transsexuals. Tot i que la llei explicita la no discriminació per qüestions de gènere a

3

l’hora d’accedir a un lloc de treball, la realitat ens dibuixa situacions de rebuig vers lespersones transsexuals per part dels agents contractants. Es proposa que l’administració localvetlli perquè aquest fets no passin, tant pel que fa empreses pròpies com subcontractacions.Així, per una banda, es proposa reforçar aquest aspecte en les bases de la contractació coma mesura de sensibilització i formació; i per una altra banda, aplicar una discriminació positivaa les persones transsexuals.

L’accés a l’habitatge es considera que té dificultats especials per alguns dels col·lectius. Enespecial es proposa desenvolupar mesures per facilitar l’accés a les persones transsexuals,als fills/es rebutjats a la casa paterna per la seva opció sexual. En relació a personesafectades amb el VIH, es suggereix garantir l’accés a habitatges amb serveis deteleassistència.

En l’àmbit de salut, la capacitació i formació del personal sanitari per fer una atenció dequalitat, en especial als col·lectius transsexuals i homosexuals i el tractament de laintersexualitat, la visibilització del col·lectiu i el tractament actual són aspectes sobre els ques’hauria d’incidir.

D’altra banda, l’accés a eines bàsiques de protecció és un preocupació conjunta. Potenciari garantir l’informació i formació sobre mesures que evitin el contagi del SIDA, i els alts preusd’alguns dels mètodes anticonceptius són aspectes sobre els que s’hauria de desenvoluparpropostes concretes.

En l’àmbit de l’adopció, es planteja com pot l’Ajuntament de Barcelona facilitar l’adopció aparelles homosexuals i lesbianes, entenent que tot i no tenir competències, pot fer pressió ales institucions i els països que participen en el procés d’adopció.

En temes religiosos, el posicionament de l’administració local davant situacions dediscriminació per qüestions d’identitat sexual es considera fonamental per tal de treballarcanvis d’actitud.

La cooperació internacional, tant des del propi Ajuntament de Barcelona com donant suporta entitats que estableixen lligams amb entitats d’altres llocs del món és un dels eixosproposats per aprofundir i desenvolupar amb propostes concretes en el nou PAM.

Per últim, l’elaboració d’un pla municipal transversal GLBT ajudaria a concretar accions imesures vers els col·lectius a desenvolupar des de l’Ajuntament de Barcelona. .

Per finalitzar, dos apunts sobre el document de treball PAM 2007 -2011. El primer fareferència a obrir la possibilitat de contrastar les dades que inclou el PAM, explicitant lesfonts; el segon, radica en parlar de drets i llibertats i no únicament de drets i deures.


INFORME DEL CONSELL MUNICIPAL DEL POBLE GITANOAL CONSELL DE CIUTAT



AJUNTAMENT

INFORME DE LA SESSIÓ DE TREBALLConsell Municipal del Poble Gitano


AJUNTAMENT

DOCUMENT

2

PRESENTACIÓ

Aquest document és la síntesi de les idees principals realitzades en la sessió de treball de la

Comissió Permanent del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona. Aquest sessió va tenir

lloc el 5 de novembre de 2007, , a la Sala Consolat de mar de l’Ajuntament de Barcelona, de 17 a

19 hores. L’ objectiu era recollir les aportacions realitzades respecte els continguts que hauria de

contemplar el PAM de Barcelona en relació a l’àmbit del poble gitano. En cap cas pretén ser una

acta de la sessió, sinó un document que ajudi a desenvolupar la posterior proposta del Consell en

aquest àmbit.

CONCLUSIONS

Fruit de les aportacions realitzades s’extreu que alguns dels eixos a desenvolupar en el futur

PAM 2007-2011 amb relació al poble gitano són:

Fomentar la incorporació de mediadors/es gitanos per treballar amb el col·lectiu

partint de la seva realitat social i la proximitat territorial.

Treballar per la inclusió del col·lectiu romanès del poble gitano.

Lluitar contra la pobresa en general i vetllar per l’accés a les necessitats bàsiques i

unes condicions de vida millors.

Treballar per la millorar de la imatge pública del poble gitano i la difusió de la seva

cultura.

Vetllar per la protecció jurídica del poble gitano.

APORTACIONS REALITZADES

Àmbits de treball a desenvolupar i necessitats o problemàtiques assenyalades:

Necessitat de tenir mediadors i mediadores gitanos als barris.

Treballar per millorar la inclusió i les condicions de vida dels gitanos romanesos que

han arribat i arribaran a la ciutat de Barcelona. Tenir present que formen part del

nostre poble i que estan en la mateixa realitat que nosaltres fa 50 anys. S’hauria de

treballar amb ells i recollir les seves necessitats des del seu punt de vista.

Vinculat amb el punt anterior, la situació del col·lectiu gitano romanès genera una

imatge negativa dels gitanos en general, en aquest sentit, es fa un pas enrere en la

millora de la imatge pública del poble gitano.

3

Tot i la conveniència i necessitat de treballar amb i per la inclusió dels gitanos

romanesos s’apunta la necessitat de seguir treballant amb les problemàtiques dels

gitanos “d’aquí”, amb els “de casa”, els “espanyols”. Sense caure en discursos

excloents. Cal treballar en les dues línies.

El Pla de Civisme i la normativa que desenvolupa és una mala solució als problemes

dels més desafavorits.

La situació de persecució de la venta ambulant suposa un problema important per al

col·lectiu del poble gitano que viu d’aquesta treball.

Necessitat de treballar en la defensa dels Drets Humans del Poble Gitano, vetllar per

la defensa jurídica dels gitanos.

Evitar la situació de discriminació que suposa haver d’acreditar una nòmina per

accedir a una vivenda. Hi ha gitanos que pel seu tipus de feina no poden acreditar

aquesta nòmina i això suposa una discriminació per accedir a un habitatge.

Cal tenir present la heterogeneïtat del poble gitano, i treballar les problemàtiques des

de cada realitat concreta, per això és important treballar des de la proximitat territorial.

Manquen assistents socials per cobrir les baixes que es generen a Barcelona. Això

provoca que quan es demana hora es triga a donar-la i hi ha situacions d’urgència

que no poden esperar. En aquest sentit, tot i disposar d’un Equip Volant per cobrir

baixes i disposar d’un servei d’urgències a vegades si hi ha forces baixes al mateix

temps es triga a cobrir les baixes.

Realitzar un bon Pla de Difusió d’aquells materials que difonen la cultura i la realitat

del poble gitano, com per exemple, la pel·lícula Kalo d’aquí. Enviar a les Associacions

Gitanes de l’estat, i a les biblioteques municipals, i tenir present que hi ha un acord

amb la Generalitat de Catalunya que l’ha incorporat com material pedagògic de tercer

d’ESO per a l’assignatura de ciutadania.


INFORME ENTITATS DE L’ÀMBIT DE LA SALUTAL CONSELL DE CIUTAT



AJUNTAMENT


Entitats de l’àmbit de la Salut


AJUNTAMENT

DOCUMENT

2

ÀMBIT: SALUT

SESSIÓ DE TREBALL:Dia 7 de novembre de 2007, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

ASSISTENTSMembres del grup de salut del Consell de Benestar, tècnics/ques de Salut, membres dels Consellsde Salut el Districte, etc.


El tractament i detecció de malalties cròniques sorgeix com una nova temàtica a incloureen el Pla Municipal d’Acció de Salut, posant l’èmfasi en dues vessants diferents. Per unabanda, en tant que millorar el coneixement de la freqüència de les malalties cròniques,integrant més els sistemes d’informació clínics i poblacional, així com introduint la millora de laprevenció i tractament precoç d’aquestes de manera més integral. Per una altra, posant al’abast mecanismes d’estudi en relació a les persones grans que han desenvolupat unamalaltia crònica durant la seva etapa laboral sobre la que no hi ha constància. Per facilitaraquesta tasca, el Consell Assessor de la Gent Gran hauria d’establir algun vincle amb elConsell Assessor de Salut Laboral, per buscar en quina situació estem en el númerod’afectats.

Vinculat a aquest últim aspecte laboral, sorgeix la proposta d’incrementar i promoure elsconeixements sobre la importància de treballar en la seguretat en quant a accidents de treballi malalties laborals, sobretot entre el jovent.

En segon terme, es posa l’accent en la manera de treballar i organitzar-se, en tres nivells:

o Treballar en xarxa entre serveis social i serveis sanitaris, sobretot endrogodependències per a persones excloses.

o A nivell general, tenir en compte en les coordinacions a altres entitats i organismes,més enllà dels serveis de les administracions, ja que també intervenen oferint serveis,fent suport a col·lectius, treballant sensibilització, etc.

o Per últim, amb la potenciació de la participació dels diferents agents, fomentant lesnoves tecnologies (TIC) com a eina de participació.

La cobertura de necessitats bàsiques com a mesura de protecció de la salut és uns delaspectes bàsics, que si bé és transversal i vinculat a altres apartats del PAM, s’hauria decontemplar com una punt de partida.

En relació als espais de dinamització i participació com els Casals de Gent gran, esproposa fer programes concrets (no experiències pilot), per dotar-los d’una programació iatenció similar ben articulada. S’assenyala la necessitat de promoure la valoració de l’estat desalut de la gent gran, amb indicadors de continguts nutricionals i d’ús de medicaments perestablir els recursos materials i sanitaris necessaris.

D’altra banda, per millorar i facilitar el treball i la tasca del Consells i Comissions de Salutdels Districtes, es proposa unificar criteris i programes per a tots els òrgans, i elaborarprogrames guies a desenvolupar a través de les comissions de Salut.

L’avaluació dels serveis sanitaris de la ciutat es proposa elaborar-la comptant amb un agentextern. Es considera que d’aquesta manera es podrà dotar d’objectivitat la metodologia i elsresultats.

3

Quan es parla de la creació d’un centre regional de vacunacions d’àmbit territorial regional,caldria especificar a quin àmbit territorial es refereix.

Els serveis de salut sexual i reproductiva requereixen d’un increment dels recursos humans.A més a més, es proposa introduir una nova figura professional, les mediadores amb perfild’agents de salut.

El control vers les substàncies addictives s’ha d’entendre com a promoció i sensibilitzaciósocial, no com a control sancionador, si de cas a l’infractor individual però no com a col·lectiu.

Quant a la millora de la neteja de la ciutat es proposa que es contempli com un problema desalut pública a les voreres dels contenidors. També caldria fomentar un abordatge integralreduint fumigacions també en els espais privats.

En relació al control i seguretat dels aliments, s’assenyala la necessitat de introduirgaranties de qualitat en les contractacions a empreses del sector realitzades perl’administració local, i establir mecanismes de control de qualitat en la unitat de destí, és a dir,al domicili.

Es valora com a molt important realitzar accions per garantir una oferta suficient de serveid’urgències, descentralitzant territorialment l’atenció urgent fora dels grans hospitals, creantequipaments als barris amb equips de radiologia i capacitat de resoldre problemes que noprecisen d’equipament molt especialitzat, i mantenint i millorant els plans estacionals(especialment el PIUC a l’hivern). En la mateixa línea, s’introdueix la proposta de que lesambulàncies a la ciutat arriben en un màxim de 15 minuts, i que portin al malalt a l’hospital desospita d’infant més despresa.

En el marc de la millora de dotació d’equipaments, es proposa afegir la prevista ampliacióde l’Hospital del Mar.


Missió, estaria millor parlar de “política sanitària” en compte “d’autoritat sanitària”. 5.5.1.1. Canviar “indicadors precaris” per “indicadors de precarietat”. 5.5.2 Objectiu: Reforçar i actualitzar els programes de prevenció i promoció de la salut,

promovent els hàbits saludables a tota la població, de manera especial la gent gran i elsinfants, en coordinació amb altres organismes “amb un enfocament interprofessionalintegrat”.

5.5.2.4. Analitzarem les desigualtats socials en salut a partir de les dades de l’enquesta desalut i en els Informes anuals i altres estudis monogràfics i la resta de dades que puguinaportar altres entitats i institucions implicades. Impulsarem polítiques específiques decorrecció de desigualtats per raó de gènere, classe, origen, dependència o discapacitat.

5.5.2.1: Substituir i posar Objectiu: Reforçar i actualitzar els programes de prevenció ipromoció de la salut, promovent els hàbits saludables a tota la població, de maneraespecial la gent gran i els infants, en coordinació amb altres organismes “ambserveis sanitaris, associacions d’usuaris malalts i entitats”.

5.5.1.1. Farem un projecte pilot de promoció per millorar les habilitats de la gent gran, tantcognitives com la memòria com psicomotrius, en col·laboració amb els serveis personalsdels districtes i els serveis d’atenció a la Gent Gran. Promourem la millora de l’alimentacióde la gent gran, fent una valoració pilot de continguts nutricionals de menús i faremprevenció de la iatrogènia, abús i mal ús de medicacions en gent gran.

5.5.1.2 Potenciarem hàbits saludables, desenvolupant accions envers l’activitat física i lanutrició; millorant l’educació ambiental i promoció de la salut, incloent el fum ambiental detabac i amb estudis que mostrin l’impacte de la regulació del tabac i el consum

4

responsable d’alcohol i els reptes pendents. 5.5.3.1 Farem un seguiment de la millora dels serveis d’atenció primària de salut i

avaluarem els serveis sanitaris a la ciutat, col·laborant especialment amb el ConsorciSanitari de Barcelona “ i la resta d’organitzacions de professionals i proveïdors, així comels usuaris de la sanitat”en la valoració de l’eficàcia i l’eficiència de les intervencions.

5.5.3.4. Facilitarem l’accés de les dones als serveis de salut sexual i reproductiva, amb elsuport del servei d’immigració, amb el suport del servei d’immigració quan calgui.

5.5.5.2 Millorarem les infraestructures dels serveis d’atenció a les dependències ibuscarem opcions per poder atendre els pacients amb addiccions que tenen majorsdificultats de relació / integració social. Conèixer els factors implicats en el rebuig a laincorporació dels equipaments.( Incrementarem els esforços d’informació a la població i desensibilització als mitjans per evitar el rebuig als equipaments que atenen a les personesamb dependències).

5.5.5.3 Integrarem de manera pilot serveis d’atenció a les drogodependències amb elshospitals, l’atenció primària de salut i els serveis de salut mental i serveis sociosanitaris(hospital d’estància mitja, cases d’acollida, albergs, etc.)

5.5.5.4 Millorarem el control de la promoció i consum de substàncies addictivesinstitucionalitzats (tabac i alcohol); farem sensibilització social envers els riscos per a lasalut de l’alcohol, el cànnabis , la cocaïna i altres substàncies químiques ofarmacològiques i avaluarem l’impacte de les noves addiccions en la població barcelonina(jocs d’atzar, etc.).

5.5.6.3 Consolidar l’estudi del càncer a la ciutat amb la posada en marxa d’un registre, encol·laboració amb el Pla Director d’Oncologia.

5.5.7.4 Eliminar “contaminació llumínica” que no és cap risc.


INFORME DEL CONSELL MUNICIPALDE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT


Consell Municipal deMedi Ambient i SostenibilitatSecretaria tècnica

Torrent de l'Olla, 218-220, pl.2a08012 BarcelonaTelèfons 93.291.40.50Fax 93.291.40.25

1/9

INFORME DEL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT SOBREEL PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL 2008-2011

En el procés de participació pública sobre el PAM 2008-2011, des de la secretaria del

Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat s’ha treballat de manera específica amb els

principals actors ciutadans vinculats a l’Àrea de Medi Ambient, especialment, amb els

membres del CMMAS i dels grups de treball del verd, de l’energia i del soroll.

A mitjans d’octubre es va adreçar a tots ells una invitació a participar, annexant una ‘Guia

de lectura del PAM a la llum dels objectius del Compromís’, document elaborat per la

secretaria del CMMAS amb la intenció de facilitar la lectura dels apartats del PAM

directament vinculats amb l’àmbit d’interessos del CMMAS. Així mateix, també se’ls va

lliurar la ‘Proposta tècnica de l’Àrea de Medi Ambient’, que detallava millor les propostes

genèriques del PAM en els temes que són competència de l’Àrea de Medi Ambient. Les

esmenes i suggeriments s’havien d’adreçar per mail a la secretaria tècnica fins a final de

mes.

El dia 14 de novembre va tenir lloc al Saló de Cròniques una sessió presencial del

CCMAS en la qual no sols es van presentar i discutir les aportacions fetes pels membres

del CMMAS sinó també totes les que fins al moment ens havien arribat referides a temes

ambientals, tant si procedien d’organitzacions signants del Compromís Ciutadà per la

Sostenibilitat, com si venien dels treballadors municipals o bé de la ciutadania en general.

Es van projectar en pantalla les propostes recollides, sintetitzades en 120 punts i

classificades en funció dels objectius del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Després

de la lectura de cada pantalla es podien presentar objeccions, destacar alguna de les

propostes o bé suggerir millores en la formulació de la proposta. Posteriorment es

demanava als membres del Consell que expressessin el seu grau d’acord sobre les

modificacions.

A continuació es presenten les propostes resultants, aprovades pel CMMAS:



2/9

1. Espais lliures, biodiversitat i verd urbà

- Consolidar el Pla d’animals de companyia amb els agents implicats.

- Crear una oficina integrada de protecció dels animals.

- Consolidar el programa de control de gossos potencialment perillosos i de vigilànciad’agressions produïdes per animals.

- Crear un refugi d’animals que sigui referent i tingui alhora un vessant educatiu.

- Impulsar horts urbans a cada barri.

- Impulsar la declaració del Parc Natural de Collserola. S’aprova per unanimitat destacar

aquesta proposta. Així mateix el Consell, per majoria, es pronuncia sobre la incompatibilitat de

la declaració de Parc Natural amb la creació de la nova muntanya russa al parc d’atraccions

del Tibidabo.

- Declarar els penya-segats de Montjuïc com a reserves naturals parcials.

- Impulsar el desenvolupament del pla de corredors verds a Barcelona.

- Millorar la xarxa de jardins; tenir una zona verda a menys de 200 m des de cada casa.

- Fer una campanya de plantes als balcons.

- Reforçar les actuacions contra l’incivisme relacionat amb la tinença d’animals.

- Plantar arbres a les voreres d’equipaments públics perquè actuïn de climatitzadorsnaturals (CEIP Vila Olímpica, per exemple).

- Promoure l’apadrinament dels arbres de la ciutat.

2. Ciutat, espai públic i edificis

- Preservar el sòl industrial de la ciutat.

- Fomentar les places verdes en detriment de les places “dures”.

- Eliminar els aparells d’aire condicionat de les façanes i portar-los als terrats.

- Estudiar la creació d’una ordenança sobre l’ús de l’aire condicionat als comerços.



3/9

- Aplicar criteris d’ecodisseny en el mobiliari urbà i en els muntatges efímers (fires,carpes, estands, etc.).

- Incorporar en els equips de disseny de nous edificis escolars i/o projectes deremodelació els representants dels centres pedagògics.

- Definir els mínims d’habitabilitat dels carrers: soroll, emissions, circulació, horaris,usos... S’aprova destacar aquesta proposta

- Tenir una major cura dels espais infantils i els seus voltants.

- Tenir més cura de la neteja de l’espai públic i sancionar l’incivisme.

- Augmentar el nombre de papereres i posar-hi cendrers.

3. Mobilitat

- Estendre la xarxa de carril bici a tota la ciutat i fer-la més segura. Impulsar una xarxaintermunicipal de vies segregades per a la bicicleta.

- Reduir l’espai viari per al cotxe privat.

- Reduir la velocitat dels vehicles per a pacificar el trànsit.

- Avançar en la sincronització semafòrica per als autobusos (més velocitat).

- Generalitzar el model de superilles que s’està aplicant a Gràcia.

- Atorgar més espai als vianants i a les persones amb mobilitat reduïda. Que els nuclisantics siguin zones preferents per a vianants.

- Igualar el nivell de la vorera i la via quan les voreres són estretes i no hi poden passarles cadires de rodes i els cotxets

- Impulsar la creació de nous camins escolars. S’aprova destacar aquesta proposta

- Ampliar el servei ininterromput del metro.

- Accelerar la millora de l’accessibilitat amb ascensors i escales mecàniques.

- Millorar la xarxa i la freqüència dels autobusos nocturns.

- Fomentar l’ús del transport públic col·lectiu.



4/9

- Millorar la comunicació en transport públic amb els centres d’activitat econòmica i elsde lleure.

- Reduir l’ús del transport privat en les activitats internes municipals, a excepció de lesurgents.

- Oferir el servei de bicing a tota la ciutat i connectar els aparcaments amb carrils bici

- Fer campanyes sobre seguretat vial relacionades amb la bicicleta.

- Ampliar la xarxa d’aparcaments públics per a les bicicletes.

- Fomentar la creació d’aparcaments de bici a les comunitats de propietaris.

- Crear carrils multifuncionals per a busos, taxis i bicicletes (exclusivament quan no siguipossible segregar els carrils bici).

- Estudiar la interconnexió dels tramvies en conjunt perquè formin una xarxa méscompleta.

- Elaborar un pla de mobilitat per a la zona d’influència de la Sagrera.

- Millorar el Pacte per la mobilitat (pacte de convivència entre mitjans de transport).

- Millorar la seguretat dels vianants i incrementar el temps semafòric per no perjudicar elsvianants.

- Eliminar els obstacles de l’espai públic per facilitar la mobilitat dels vianants i lespersones amb mobilitat reduïda.

- Evitar la circulació de motocicletes per la vorera i sancionar les imprudències.

- Afavorir la compra i la utilització de vehicles més eficients i nets.

- Estudiar el cost ambiental de les motocicletes a la ciutat i sensibilitzar sobre el tema.Estudiar vies de control.

- Impulsar els serveis de transport públic de proximitat amb motors elèctrics.

- Estudiar mesures incentivadores de canvis d’hàbits en el transport.

- Donar més suport a la xarxa de carsharing.

- Fomentar el sistema de park and ride a les principals estacions de metro i de tren alsaccessos de Barcelona.



5/9

4. Qualitat ambiental i salut pública

- Augmentar el control de la contaminació acústica, de les emissions i de les olors.

- Millorar el control acústic del trànsit, especialment de les motocicletes, i sancionarl’incompliment de la llei.

- Major control dels efectes de les emissions contaminants sobre la salut pública.

- Controlar la contaminació acústica excessiva provocada per les sirenes de lesambulàncies.

- Reduir el soroll a les obres a la via pública.

- Controlar els nivells de soroll del transport públic nocturn, dels serveis de neteja i de lacàrrega i descàrrega de mercaderies durant la nit.

- Controlar i reduir el soroll dels aparells d’aire condicionat.

- Tenir un major control de les aus i sensibilització dels ciutadans que les alimenten.

- Impulsar amb altres administracions un augment de l’impost de circulació dels vehiclesmés contaminants.

5. Recursos naturals

- Facilitar la copropietat ciutadana en les instal·lacions d’energies renovables de la ciutat(inversions).

- Major vigilància municipal en el funcionament de les instal·lacions d’energiesrenovables.

- Impulsar la generació distribuïda i promoure la microgeneració.

- Estudiar la implementació dels sostres solars i altres instal·lacions d’energiesrenovables mitjançant l’atorgament de crèdits al 0%.

- Estudiar la viabilitat tècnica i impulsar l’establiment d’una microxarxa de producció iconsum elèctric autònom (energies renovables) desconnectada de la xarxa dedistribució (per exemple, cas fred-calor-electricitat, zona Sant Andreu-Sagrera)..

- Deixar de regar els carrers amb aigua de boca.



6/9

- Fomentar l’aigua directa i eliminar definitivament els abonats al servei d’aigua tipus“plomes”.

- Impulsar plans d’estalvi d’aigua i plans d’estalvi energètic als centres escolars i altresedificis públics i emblemàtics (hotels...).

- Implantar sistemes d’estalvi d’aigua i energia en totes les promocions públiques.

- Reforçar el projecte d’ambientalització dels serveis i dependències municipals.Implantar més sistemes d’estalvi d’aigua i energia

- Atorgar incentius als grups de treball municipals que assoleixin objectiusd’ambientalització.

- Fer de l’estalvi de recursos materials un repte municipal. Cercar l’eficiència i l’estalvi enl’ús dels recursos naturals en el dia a dia i també en els actes públics.

- Desenvolupar polítiques d’estalvi de recursos i millora de la gestió ambiental en tots elsequipaments públics.

- Estudiar amb criteris d’eficiència energètica el projecte de remodelació de l’estadi delFCB.

- Retornar les aigües depurades al Besòs i al Llobregat lleres amunt.

6. Residus

- Aconseguir una implementació efectiva de la recollida de la matèria orgànica, i facilitarsistemes adaptats a cada barri.

- Impulsar les minideixalleries de barri tot millorant la informació al respecte.

- Implementar la recollida selectiva porta a porta als centres escolars.

- Promoure la modificació del model de gestió de tractament de residus basat en elsEcoparcs tot limitant la capacitat màxima en favor de la descentralització i la proximitat.

- Unificar els models, millorar el disseny i facilitar la utilització dels contenidors.

- Eliminar els contenidors compartimentats perquè faciliten l’abocament d’impropis;reconvertir-los en contenidors per envasos i resta no orgànica.

- Impulsar campanyes d’educació ambiental intensives i específiques per a cada sistemade recollida.



7/9

- Establir com a objectiu d’impropis en la recollida selectiva de matèria orgànica un 15%.

- Establir com a objectiu 2011 duplicar els resultats del 2006 de recollida selectiva detotes les fraccions.

- Crear una comissió de treball amb tots els agents implicats per assolir aquests objectiusen el nou contracte de recollida.

- Realitzar auditories dels punts verds per a millorar-ne la gestió.

- Desenvolupar una campanya per afavorir la minimització de les bosses de plàstic.

- Aplicar programes de reducció de residus a tots els districtes i ampliar l’experiència deles ecoauditories.

- Introduir els contenidors de recollida selectiva als edificis en els llocs on sigui adient.

- Eliminar les campanyes publicitàries en suports de paper.

- Sancionar els comerços que incompleixen la separació de residus (bars, per exemple).



8/9

7. Cohesió social i participació

- Establir l’obligatorietat de debatre les propostes dels Consells sectorials als plensmunicipals i de districte.

- Destinar suports visibles i gratuïts a la via pública per a l’ús exclusiu de comunicació deles entitats i col·lectius ciutadans.

- Plantejar noves actuacions per fomentar la participació ciutadana en general o en temesconcrets.

- Crear una Comissió d’igualtat a la ciutat.

8. Activitat econòmica

- Incentivar una gestió adequada dels recursos en les empreses. Premiar, promocionarbones pràctiques, establir estímuls fiscals.

- Donar més suport a la xarxa comercial dels barris.

- Impulsar la RSC.

- Impulsar la compra pública responsable.

- Impulsar pràctiques de responsablilitat social en empreses públiques.

9. Educació i comunicació ambiental

- Coordinar els diferents serveis municipals per a millorar la gestió ambiental dels centreseducatius.

- Promoure les eines de comunicació per a fomentar el canvi d’actituds i comportaments,i no només d’hàbits.

- Crear un nou Centre d’Educació Ambiental potent

- Impulsar el Projecte d’Educació Ambiental de la Casa de l’Aigua.

- Ambientalitzar les contractacions dels serveis de neteja i cuina de les escoles.

- Informar la ciutadania dels progressos d’ambientalització municipals.



9/9

- Elaborar un informe ambiental per part de l’Ajuntament igual que existeix a lesempreses. S’aprova destacar aquesta proposta.

- Donar exemple des de l’administració en l’ús de mitjans de transport més sostenibles.

- Resoldre amb més diligència les propostes ciutadanes.

- Fomentar la socialització dels llibres de text escolars.

10. Impacte global, solidaritat i cooperació

- Fer de Barcelona una ciutat de referència en matèria de responsabilitat ambiental i desolidaritat, aportant-hi recursos i negociant amb altres administracions.

- Fer un pla d’actuació decidit sobre canvi climàtic a Barcelona. S’aprova destacar aquesta

proposta.

- Garantir que la cooperació internacional no promogui la transferència de tecnologiaobsoleta i/o poc respectuoses amb l’entorn.

- Avançar en l’eliminació dels vehicles impulsats amb combustibles fòssils.

Barcelona, 30 de novembre de 2007

Teresa Franquesa Codinach

Secretaria Tècnica del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat


INFORME DEL CONSELL MUNICIPAL DECONVIVÈNCIA, DEFENSA I PROTECCIÓ DELS ANIMALS




1/4

INFORME PARTICIPATIU DEL CONSELL MUNICIPAL DE CONVIVENCIA , DEFENSAI PROTECCIO DELS ANIMALS SOBRE EL PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL2008-2011

En data de 29 de novembre de 2007 a la sala Lluís Companys de l’Ajuntament de

Barcelona es va celebrar la sessió extraordinària de Consell Municipal de Convivència,

Defensa i Protecció dels Animals per debatre les propostes del PAM 2008-2011

relacionades amb l’àmbit temàtic que li és propi.

Metodologia

Donat que el nomenament de la presidència del Consell es va fer en data del 23 de

novembre de 2007 es va procedir a la convocatòria de forma immediata pel dia 29 de

novembre.

La convocatòria es va fer a tots els membres del Consell i sel’s va adjuntar l’ordre del dia

que va tenir un únic punt i la relació de les mesures que estan en la proposta inicial de

PAM.

La sessió va començar a les 18:30 amb la presentació i benvinguda de la nova

presidència.

Van assistir 34 persones en representació de 16 entitats.

La sessió es va desenvolupar segons el previst amb la lectura de les mesures , la

recollida de les opinions i noves propostes. Aquestes propostes seran presentades al

Consell de Ciutat per tal que s’incorporin si s’escau al nou document del PAM.

La sessió va finalitzar a les 19:45



2/4

Les propostes

Les propostes que es varen fer vinculades a les mesures inicials son les següents.

MESURA 1: Consolidació de Pla d’animals de companyia amb la col·laboració ambentitats de protecció i defensa dels animals, fomentant la tinença responsable de gossos igats, creació d’un parc d’acollida d’animals de companyia fora del casc urbà, que puguioferir un espai més proper en la natura per als animals abandonats i extensió de lescolònies estables de gats urbans amb gestió descentralitzada.

Per part de dues organitzacions es fan una sèrie de propostes:

- Crear un centre provisional d’acollida de gats domèstics abandonats.- Punt d’adopció vinculat a un centre d’acollida.- Refugi per a gats assilvestrats.- Control de les recollides de gats.- Ambulància per a la recollida i atenció de gats.- Colònies protegides.- Servei veterinari municipal gratuït.- Actuar al patis d’illa.

Formar als treballadors de Parcs i Jardins.

- Formar a la Guàrdia Urbana.- Control de la venda i criança d’animals domèstics.- Vigilar i penalitzar a les empreses de construcció que comencen obres sense

desallotjar adequadament.- Informació, divulgació i conscienciació.

Revisió dels supòsits legals que permeten el sacrifici en els gats

Amb l’objectiu de disminuir els abandonaments i potenciar les adopcions, es proposen lessegüents mesures:

- Identificació dels animals.- Esterilització.- Canvi d’ubicació i construcció d’unes noves instal·lacions.- Programa d’animals de tinença responsable i adopcions a BTV.- Control del compliment de les ordenances municipals pel que fa els establiments

de cria i venda d’animals.- Control de les persones particulars que vénen animals.- Convenis amb botigues d’animals.



3/4

Denúncies per abandonaments i campanyes preventives.

- Convenis i informació amb residències d’animals.- Ajuda a les persones de la tercera edat.- Acabar amb la venda d’animals a les Rambles.- Animals de companyia al transport públics de Barcelona.- Instal·lació d’un colomar ecològic (prova pilot).- Funció de la Guàrdia Urbana en el control del compliment de la normativa.

MESURA 2: Creació d’una oficina integrada de protecció dels animals de Barcelona, queagrupi responsabilitats, competències i recursos ara dispersos entre diversesdependències.

MESURA3: Consolidació del programa de control de gossos potencialment perillosos i devigilància d’agressions produïdes per animals..ALTRES MESURES PROPOSADES PELS ASSISTENTS:

- Possibilitat que els animals domèstics puguin utilitzar la Xarxa de transport públic,amb plenes garanties de sanitat.

- Colomar ecològic, seguint l’experiència de Manlleu.- Posar en marxa programes coordinats amb entitats proteccionistes i socials pel

control de les colònies de gats en dos punts claus de la ciutat: Montjuïc i ParcGüell. El control de les colònies de gat millorarà la seva qualitat de vida alhoraafavorirà la diversitat de fauna urbana, els gats són un factor limitant de lespoblacions d’aus i d’esquirols.

- Elaborar un pla i desenvolupar programes per afavorir la “reserva especial” defauna de Montjuïc.

- Desenvolupar el primer corredor per aus des de la Ciutadella a Collserola.- Implantar un protocol de rescat d’amfibis en els bases i fonts de la ciutat per no

perdre la diversitat existent.- Incorporar en espais verds de la ciutat espècies que afavoreixin l’entomofauna.-

Estudiar sisteme “ètics” per controlar les poblacions de coloms i gavines

Promoure coneixements i conceptes positius associats a la relació entre persones i

animals domèstics (inicialment es posava “domesticats”): des dels beneficis de la

companyia animal a les teràpies especialitzades. Així s’afegeixen arguments

favorables, no banals, per assumir la responsabilitat

- Es proposen programes de voluntariat per persones propietàries de gossosdestinats a la conservació de parcs i jardins. També es poden oferir xerrades de



4/4

divulgació de biologia de les espècies properes als gossos, gats o lloros, per diralguns casos: és a dir que sàpiguen també de llops, linx o de la cotorra d’Argentinaa l’Argentina silvestre.

Barcelona, 3 de desembre de 2007

Fermí Valbè Bach

Direcció de Comunicació i Programes Ambientals


INFORME DEL CONSELL D’HABITATGE SOCIAL DE BARCELONAAL CONSELL DE CIUTAT

INFORME DEL CONSELL D’HABITATGESOCIAL DE BARCELONA

PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL

2008-2011

- HABITATGE -

PROCÉS:

La Comissió Permanent del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, en lasessió celebrada el 23 d’octubre va ratificar el procés de convocatòria delConsell per al debat del Programa d’Actuació Municipal 2008-2011, acordenaportar a la sessió plenària un document de treball, assumit per la Permanent,en que es desenvolupen els objectius d’Habitatge en un seguit de mesures.

S’acorda convocar el Plenari del Consell en data 6 de novembre, aportant coma documents de reflexió i debat: Síntesi del Pacte Nacional per a l’Habitatge,document de treball “Alternatives a la venda; mesures de foment del mercat delloguer”; document base per al debat del Programa d’Actuació Municipal;document de treball del PAM Habitatge.

S’acorda també convocar una reunió de la Comissió Permanent el 13 denovembre per tancar la recollida d’aportacions i elaborar la proposta d’Informedel Consell d’Habitatge Social.

REUNIÓ DEL CONSELL D’HABITATGE SOCIAL

En data 6 de novembre es reuneix en el Saló de Cent de l’Ajuntament deBarcelona el plenari del Consell de l’Habitatge Social, amb l’assistència de 45dels seus representants, havent excusat la seva presència els altres 18membres. Es presenten el Pacte Nacional per a l’Habitatge, especialmentreferit a les seves implicacions més directes a la ciutat; el document del grup detreball de la Comissió Permanent, “Alternatives a la venda; mesures de fomentdel mercat de lloguer”; i el document de treball del PAM Habitatge. Es generaun debat en el que es fan aportacions al document de treball.

S’acorda donar un termini d’aportacions per escrit a la Secretaria Tècnica delConsell, per a ser recollides per la Comissió Permanent en la seva reunió del13 de novembre.

PROPOSTES PRESENTADES

S’han presentat un total de 47 propostes, aportades per 12 col·lectius opersones membres del Plenari del Consell, que responen al conjunt delsobjectius de l’apartat d’Habitatge del Programa d’Actuació Municipal. Aquestesaportacions es relacionen en l’annexa adjunt, de propostes distribuïdes perobjectius i mesures.

Per diversos dels membres del Consell es fan les següents observacionsgenerals al document del Programa d’Actuació Municipal 2008-2011, i en eldocument d’Habitatge:

Falta de concreció en les mesures. Falta de periodificació anual d’actuacions que es preveu atendre durant

el període 2008-2011. Definir i quantificar les necessitats ajudarà a concretar els objectius El to del redactat del PAM és molt defensiu, sense tenir en compte

moltes actuacions importants que s’han dut a terme. L’Habitatge sembla desconnectat d’altres línies d’actuació del PAM.

S’haurien de reconnectar transversalment les polítiques públiquesd’habitatge.

Síntesi d’aportacions:

En síntesi, les aportacions fetes incideixen en els següents aspectes:

• Es planteja connectar les polítiques d’habitatge transversalment amb lespolítiques socials, com la cohesió social, la igualtat, la no discriminació...

• Es proposa de forma general incrementar i conservar el sòl públic destinat ahabitatge i el seu ús per incrementar el parc públic d’habitatge protegit.

• Incrementar l’habitatge protegit, l’habitatge dotacional i la proporció deldestinat a lloguer, per atendre i donar resposta a la diversitat de demandes,atenent les necessitats de les persones amb discapacitats.

• Col·laboració i suport a les entitats sense ànim de lucre i altres promotorsd’habitatge de lloguer social, com a part del desenvolupament de lespolítiques d’habitatge i aprofitant la seva experiència en determinadesaccions.

• Millorar i adequar el parc d’habitatges a les necessitats de la gent gran,incrementant l’oferta i el suport econòmic, millorant les ajudes en situacionsde risc d’exclusió o dificultats de mantenir l’habitatge.

• Completar les actuacions pendents de patologies i donar prioritat a larecuperació d’habitatges, promovent la rehabilitació per a donar sortida almercat de pisos desocupats.

• Hi ha una coincidència generalitzada que planteja detectar i actuar ensituacions d’assetjament immobiliari, desnonaments o situacionsd’infrahabitatge, atenent de forma integral als afectats, amb coordinacióamb altres serveis municipals, i a través de les Oficines d’Habitatge.

ACORD DE LA COMISSIÓ PERMANENT DEL CONSELL D’HABITATGESOCIAL, DE 13 DE NOVEMBRE

La Comissió Permanent del Consell d’Habitatge Social, acorda elevar alConsell de Ciutat, el present Informe i l’Annex amb la relació de propostes alPrograma d’Actuació Municipal 2008-2011, en el seu apartat 4.1 Habitatge.

Acorda, així mateix, enviar aquest Informe a tots els membres del Conselld’Habitatge Social, i a la Regidoria d’Habitatge per a la seva valoració raonada iincorporació de propostes i accions en el Programa d’Actuació Municipal 2008-2011, en l’apartat 4.1 Habitatge.

Barcelona, 13 de novembre de 2007


INFORME DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONAAL CONSELL DE CIUTAT

PAM Educació- resum document aprovat pel CEMB - 1 -

DEBAT DEL PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL 2008-2011 - EDUCACIÓ

Consideracions generals

Ciutat Educadora

El concepte de ciutat educadora va més enllà de l’actuació i de les politiques de lesinstitucions educatives i està estretament vinculada al govern de la ciutat i ha de sercompartida per la societat civil. És un element-concepte transversal bàsic que incorporal’educació com un procés que es dóna al llarg de la vida i en tots els àmbits. Per aquestesraons es considera que l’esperit educatiu de ciutat educadora ha d’impregnar, no solsl’apartat d’educació del PAM, sinó també el conjunt de línies i eixos del PAM.Línies estratègiques com una ciutat cohesionada inclusiva, l’economia del coneixement i laqualitat de l’ocupació, la convivència i la ciutat sostenible no poden ser alienes a l’accióeducativa de la ciutat.

Objectius estratègicsEls objectius del PAM han de ser coherents amb l’”Acord estratègic per lainternacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana “,signat per les institucions i els agents socials i econòmics.

Mesures

Es troba a faltar un nivell més concret dels objectius, el conjunt de mesures per l’aplicaciódels mateixos.

1.1 EDUCACIÓ

MissióImpulsar la ciutat educadora, a partir del nostre model educatiu basat en elsprincipis de proximitat, qualitat i participació, on totes les persones puguincréixer en tots els aspectes de la vida, amb més capacitat per a concórrer icompetir en una societat global, i on el coneixement i l’educació siguin un delseixos bàsics del desenvolupament i de la cohesió social.

Proposta de redactat de la missió :

Impulsar la ciutat educadora, a partir del nostre model educatiu basat en elsprincipis de proximitat,equitat, qualitat i participació, on totes les persones puguincréixer en tots els aspectes de la vida, amb més capacitat per participar i conviure en unasocietat global i plural, i on el coneixement i l’educació siguin un delseixos bàsics del desenvolupament i de la cohesió social.


Aportacions

Modificació del concepte de “competir” i incloure els elements d’equitat, pluralisme,participació i convivència més lligats als valors educatius.

Model d’escola Barcelona.

Els principis orientadors de l’acció educativa de Barcelona es basen en un model dequalitat, de proximitat, del coneixement, de l’equitat i de la participació. La qualitat, que facompatible la universalització del dret a l’educació amb un nivell d’èxit en l’assoliment delsobjectius desitjats. La proximitat, que acosta l’escola a l’entorn on està ubicada i quepromou l’autonomia dels centres, l’arrelament a la comunitat i els itineraris de continuïtat.El coneixement , per promoure hàbits, valors i capacitats que conformen una ciutadaniaresponsable i apta per la societat de la informació. L’equitat, en l’accés a l’educació il’escola com una peça essencial de la cohesió social de la nostra ciutat i en la igualtatd’oportunitats dels nostres joves. La participació, com un estil en la presa de decisions enels centres i com aprenentatge democràtic permanent i escola de ciutadania.

Cal Impulsar un model de ciutat en què l’equitat i la igualtat d’oportunitats es pugui reflectiren la distribució de l’alumnat entre els diferents centres educatius. Les politiquespúbliques municipals -urbanisme, habitatge,mobilitat,etc.- han de cercar la redistribució dela població nouvinguda en la ciutat i afavorir la diversitat dels barris. Aquestes politiqueshan d’evitar la creació de concentracions segregades del teixit social i en conseqüència lesconcentracions de l’alumnat de famílies estrangeres. Vetllar per què -en el marc d’aquestmodel de ciutat - l’escola reflecteixi la composició de l’entorn on està ubicada.

Barcelona ha d'aconseguir consolidar un model educatiu i d'escola propi dins la seva xarxad'escoles. Cal tendir a l’equilibri de la l'oferta publica i concertada com a escolessufragades amb fons públics. L’oferta educativa ha de ser de qualitat integradora on capnen o nena pugui ser discriminat per raó d'origen, de classe social, religió i/o sexe.

L’escola ha fer un continuat esforç per assolir els índexs d’èxit escolar marcats en elsobjectius de l’Unió Europea. Impulsar els programes educatius que incideixen en l’obtencióde quotes més altes d’èxit escolar és una element rellevant de la promoció de la igualtatd’oportunitats. L’atenció educativa a la diversitat ha de ser un altre element qualitatiu delsnostres centres.

Les famílies han de tenir la confiança de que l’escola farà l’esforç per tal que el seu fill ofilla pugui obtenir els millors resultats acadèmics i pugui desenvolupar al màxim les sevescapacitats. Per això cal potenciar la comunicació, el compromís i la col·laboració amb lesfamílies per tal que ambdues parts actuïn de comú acord.

Per tal de promoure la convivència i la promoció social en el marc escolar i evitar lafragmentació social, ja incipient en algunes zones cal actuar des de l’administració perobtenir un marc legislatiu que eviti qualsevol tipus de discriminació. I a partir d’aquest


marc, actuar per part de l’Administració educativa, amb transparència, garantint el dret deles famílies a la gratuïtat de l’ensenyament obligatori, a una correcta informació i amb elcompromís i corresponsabilitat en l’exercici de la funció social que ha d’exercir l’escolasustentada amb recursos públics.

En aquest sentit cal vetllar per que la futura Llei Catalana d’Educació garanteixi la gratuïtatdels ensenyaments obligatoris en tots els centres sostinguts amb fons públics il’escolarització equitativa de les diferents tipologies de l’alumnat entre tots els centres.

Cal prioritzar la construcció de centres públics en aquells territoris de la ciutat deficitaris,tal com preveu el Mapa Escolar de Barcelona per atendre l’alumnat que ho sol·licita i aixítendir a un reequilibri territorial entre sectors. La demanda de places escolars depèn defactors directes com la població i les actuacions urbanístiques però també de lescondicions del servei que s’ofereix. Cal, per tant, potenciar un servei públic de qualitat enel marc del Consorci d’Educació de Barcelona.

Avançar-se i treballar per evitar la formació de nous centres docents on es concentramajoritàriament un sol tipus de població escolar amb acumulació de dificultats. Cal actuaren profunditat en les zones que ja es detecten aquestes situacions i treballar perreconduir-les.

Els centres en una zona han d’assumir de forma equilibrada les situacions que comportencomplexitat i dificultat, tant les referides als i les alumnes amb necessitats educativesespecials com les situacions derivades de l’escolarització de l’alumnat nouvingut.

Per propiciar la integració social, cal facilitar la integració dels diversos projectes educatiusen el territori propiciant un projecte educatiu de zona que coordini els diversos serveiseducatius, socials, esportius, culturals i de lleure, disposi de recursos per ajudar a pal·liardesajustos, eviti la fragmentació social i afavoreixi la cohesió entre grups i col·lectius.

Disposar de serveis escolars que responguin a les necessitats actuals de lesfamílies i de l'alumnat, ja sigui a nivell de centre, com de barri amb una visió de conjuntdels centres i serveis que en formen part, que faciliti i alhora optimitzi els recursosexistents.Cal desenvolupar un model de xarxa educativa per a totes les entitats que es relacionenamb l'entorn educatiu, cal consolidar alguns models existents, com a referència en elcompromís i model educatiu en xarxa i fer possible la intervenció d'altres actors confluinten un model de lleure educatiu – cultura, educació no formal, esport - adaptat a ladiversitat social i territorial de la ciutat


1.1.1. Objectiu 1: Garantir, amb la implicació de tots els sectors, el totalaccés de la ciutadania a l’educació a partir del principi d’equitat.

Aportacions

Es considera que aquest apartat ha de contemplar tot el recorregut educatiu de lapersona, de 0 anys fins l’edat adulta. Ha d’anar vinculada al concepte de formaciópermanent.

1.1.2. Objectiu 2: Potenciar els programes d’Escoles Bressol.

Proposta de redactat de l’objectiu:

Potenciar el programes d’atenció a la primera infància i la construcció de nous centres dela xarxa d’escoles bressol.

Aportacions

Canviar l’ordre d’aquest apartat , seria més coherent desprès de l’apartat 1.1.4 ja que esun aspecte més concret que el Mapa Escolar que es tracta en aquest apartat.

Incloure el concepte més ampli de foment de l’atenció a la primera infància en la definicióde l’objectiu.

Impulsar l’ actual model de qualitat de les escoles bressol.

1.1.3. Objectiu 3: Facilitar la millora constant dels mecanismes departicipació de la comunitat educativa i potenciar el governdemocràtic i participatiu dels centres.


Facilitar la millora constant dels òrgans de participació de la comunitat educativa ipotenciar el govern democràtic i participatiu dels centres sostinguts amb fons públics.Donar suport a l’associacionisme de l’àmbit educatiu

Aportacions

Incloure els suport i reconeixement als consells escolars de centre, de districte i de ciutat.Promoure l’associacionisme de l’àmbit educatiu i impulsar els programes sectorials versels pares i mares i l’alumnat. Impulsar i desenvolupar el PEC


1.1.4. Objectiu 4: Millorar les infraestructures i serveis de la xarxa de centreseducatius públics, així com de les estratègies de creixement i consolidació del mapaescolar


Millorar les infraestructures i serveis de la xarxa de centres educatius públics. Aplicaciódels objectius de construccions del mapa escolar i avaluació i desenvolupamentd’estratègies de futur.

Aportacions

La implementació del Mapa Escolar a la ciutat és una oportunitat que cal aprofitar per aincloure les consideracions necessàries sobre els aspectes que són essencials pel bonfuncionament dels centres i que tenen a veure amb la qualitat: la preinscripció, lesplantilles, les direccions, la disminució de ràtios...Aquests són aspectes que formen part dereformes sobre el sistema educatiu que s’han d’abordar en paral·lel, en el marc delConsorci d’Educació, però que tenen implicacions molt directes en la plena ocupació delparc escolar públic de la ciutat i de la qualitat educativa en general.

1.1.5. Objectiu 5: Impulsar actuacions per garantir l’èxit escolar dels estudiants,incidint en la qualitat de l’ensenyament i treballant per aconseguir l’objectiu derebaixar un 10% el fracàs escolar i assolir el 85% d’alumnes cursant ensenyamentspost obligatoris.

Aportacions

La ciutat és l’espai idoni per observar nous fenòmens emergents susceptibles de sertractats educativament. Des del municipi cal oferir els indicadors d’aquest observatori pertal que es puguin dissenyar polítiques educatives concretes per a fer-hi front.

Cal conèixer els aspectes positius de la participació en relació a l’èxit escolar.

1.1.6. Objectiu 6: Impulsar projectes de xarxes educatives i territorials d’educacióals barris i als districtes, fomentant una cultura de corresponsabilitat entre lesescoles i les entitats, aprofundint en iniciatives ja desenvolupades amb èxit.


Impulsar i visualitzar els projectes de xarxes educatives i territorials d’educació als barris ials districtes, fomentant una cultura de corresponsabilitat entre les escoles i les entitats,aprofundint en iniciatives ja desenvolupades amb èxit.


Aportacions

La vinculació de l’escola i la ciutat també s’expressa amb el fet de poder-se desplaçar enel transport públic de manera que els nois i noies en edat escolar puguin accedir alsserveis i equipaments educatius, culturals i esportius amb una identificació i/o carnetescolar que permeti el transport gratuït els dies feiners.

1.1.7. Objectiu 7: Impulsar el Consorci d’Educació com a instrument de cooperacióentre la Generalitat i l’Ajuntament per a la planificació i gestió de les institucionseducatives de la ciutat, permetent la intervenció conjunta en la presa de decisionsrelatives a tot el sistema educatiu no universitari, garantint un finançament adequata les necessitats, i propiciant la transversalitat entre l’educació i laresta de polítiques municipals.

Aportacions

El Consorci, com instrument d’intervenció conjunta interadministracions, pot afinar molt enles polítiques concretes a impulsar.Cal que tingui un clar lideratge en la potenciació d’un servei educatiu públic de qualitat.

1.1.8. Objectiu 8: Promoure Valors, ciutadania i formació integral queajudin a construir una ciutadania basada en el compromís ètic i lasolidaritat.

Aportacions

És important generar programes innovadors adreçats als centres. Cal però conèixerl’especificitat de la ciutat de Barcelona i en el marc del Consorci coordinar els programesgenerals amb els municipals ja existents.


INFORME DEL CONSELL DE LA CULTURA DE BARCELONAAL CONSELL DE CIUTAT

CONSELL DE LA CULTURA DE BARCELONAPLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL 2008-2011 EN L’ÀMBIT DE

CULTURA (PAM)

Síntesi de l’informe participatiu pel Consell de Ciutat22 de novembre de 2007

Informe Participatiu Consell de Cultura al PAM 2008-2011 – Resum pel Consell de Ciutat 2

1. INTRODUCCIÓ

Durant els mesos d’octubre i novembre de 2007 el Consell de la Cultura de Barcelona

ha impulsat el procés participatiu d’elaboració del Pla d’Actuació Municipal 2008-2011

en l’àmbit de cultura. El resultat és la proposta d’esborrany que es presenta al Ple del

Consell de la Cultura del 27 de novembre.

El principal instrument d’aquest procés ha estat el treball realitzat per les deu

Comissions Sectorials del Consell, on han participat 143 persones del sector de la

cultura de Barcelona.

Aquest procés participatiu s’ha completat amb les aportacions realitzades en el marc

de les reunions de treball de la Comissió de Lectura Pública de Barcelona; dels

membres independents del Consell d’Administració de l’Institut de Cultura de

Barcelona; dels treballadors i treballadores del Consorci de Biblioteques de Barcelona

i, finalment, amb les aportacions dels treballadors i treballadores de l’Institut de Cultura

de Barcelona. En aquestes sessions han participat 76 persones més.

2. PROCÉS DE TREBALL DE LES COMISSIONS SECTORIALS DEL CONSELL DE

CULTURA

Les deu Comissions Sectorials del Consell han estat les següents:

Arts Visuals / Audiovisual / Circ/ Cultura Popular i Tradicional/ DansaDisseny / Lletres/ Música/ Patrimoni/ Teatre

Cada Comissió ha reunit un grup màxim de 25 persones. La seva composició parteix

de la base de les taules sectorials del Pla Estratègic de Cultura (2006), actualitzada en

funció dels canvis de la pròpia dinàmica dels sectors, a les quals s’han afegit aquells

membres del Ple del Consell que així ho han desitjat. Finalment, s’ha comptat amb

totes les persones i entitats que han manifestat la seva voluntat de participar en el

procés.


Metodològicament, totes les Comissions han treballat amb el mateix esquema, que es

basava en:

a) La tramesa inicial (per correu electrònic i amb una antelació mínima de 10

dies i màxima de 15) d’un document que contenia els 8 Objectius del PAM

2008-2011 en l’àmbit de cultura i d’un altre document que contenia una

proposta de mesures per desenvolupar els 8 Objectius, elaborada per

l’Institut de Cultura de Barcelona a partir del Pla Estratègic de Cultura.

b) La realització d’una sessió de treball amb cada Comissió per recollir

opinions i aportacions en desenvolupament dels Objectius. Aquesta sessió

de treball era dirigida pel Delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona,

Sr. Jordi Martí. Les aportacions acordades en cada Comissió han permès

elaborar una proposta d’Esborrany del Pla d’Actuació, que ha estat enviada

a totes les persones que han participat en les reunions i que es presenta al

Ple del Consell de la Cultura el dia 27 de novembre.

3. RESULTATS I ASPECTES MÉS SIGNIFICATIUS DEL PROCÉS DE TREBALL

Destaca, en primer lloc, la qualitat en la composició de les Comissions, que han estat

del tot representatives de la realitat i les dinàmiques dels diversos sectors de la cultura

de la ciutat. Hi ha hagut una mostra significativa de la pluralitat, de la diversitat i de la

complexitat dels agents (persones de reconeguda vàlua, entitats aglutinades de

sectors, grups i col·lectius emergents, institucions públiques...) que conformen el

sistema cultural de la ciutat.

La quantitat també és destacable, especialment si es té en compte que encara és molt

recent el procés d’actualització del Pla Estratègic de Cultura, fet durant el 2006, que va

suposar una notable inversió de temps i d’energia de bona part de les persones que

formen part de les comissions. En aquest sentit, no s’ha apreciat cap element de

desgast o de cansament.


Com a conseqüència de la qualitat de la convocatòria, destaca també la receptivitat i la

sintonia de les comissions amb el plantejament del procés, tant en la seva dimensió

metodològica com pel que respecta al seu contingut. Les persones que han participat

han assumit la diferència entre l’elaboració d’un Pla Estratègic (centrat,

necessàriament, en una mirada en el llarg termini) i l’elaboració d’un Pla d’Actuació

Municipal, que necessàriament s’ha de circumscriure al curt i al mig termini. Tot i això,

el fil conductor entre un i altre documents és clar i evident. Val la pena esmentar que

bona part de les aportacions fetes per les Comissions tenen a veure amb la necessitat

d’incorporar al PAM programes i projectes del Pla Estratègic de Cultura.

En aquest sentit, més enllà de les aportacions específiques de cada Comissió, alguns

dels temes que ja van ser objecte de treball durant l’elaboració del Pla Estratègic de

Cultura, han ocupat bona part dels debats i de les aportacions, amb un caràcter

significativament transversal i intersectorial.

Es tracta, en primer lloc, de la coincidència en l’atenció pel desplegament de la Xarxa

d’Espais de Creació (també coneguda com “Fàbriques de Creació”): La temporalitat

del projecte, la dimensió, els criteris que ha de reunir un espai per ser incorporat a la

xarxa, els sistemes de gestió, l’atenció a tots els llenguatges de la creació (des de les

arts visuals a les lletres, passant per la cultura popular i tradicional), la implicació de

tots els agents de la cadena de valor, la territorialitat...han estat temes abordats en

totes les Comissions.

Igualment, el Pla d’Ensenyaments Artístics ha estat un dels programes més debatuts:

Orientació a l’increment de les pràctiques culturals, relacions amb els ensenyaments

més formals, diàleg amb la xarxa preexistent, compromís per l’excel·lència, definició

àmplia d’ensenyaments artístics (incloent l’audiovisual, el multimèdia, el cinema, les

lletres al costat de la formació artística tradicional), territorialitat i temporalitat. Un

increment de les pràctiques artístiques i culturals que passa, seguint el criteri de bona

part de les comissions, pel diàleg intercultural, tema central i del tot incorporat en els

debats presents sobre la ciutat i la cultura.

En relació directa amb la formació artística, ha emergit de nou la preocupació per

l’increment de les pràctiques artístiques entre els ciutadans. Una reflexió més

orientada a la incorporació de persones a les pràctiques culturals i artístiques que no a


l’increment del “consum” cultural. Amb un especial èmfasi en la necessitat d’estendre

més i millors oportunitats d’accés a la cultura per adolescents i joves, però també per

la gent gran i els nouvinguts i nouvingudes. En aquest sentit, una de les propostes

més transversal (en el sentit que ha estat acordada per més taules) ha estat l’aposta

pel Carnet de Biblioteques com a instrument per a l’ampliació de pràctiques culturals o,

tal i com algun participant ha suggerit, com a mecanisme per la construcció de

ciutadania cultural.

En alguns casos, s’han proposat mesures amb una visió de ciutat i, alhora,

localitzades en territoris concrets. La seva transcendència per la vida cultural de la

ciutat ha provocat que, amb independència del necessari vincle amb les polítiques de

districte, sigui quasi obligatori citar-los en aquesta síntesi. L’impuls al Pla cultural del

barri del Poblenou és una mesura que va més enllà de l’estricte límit d’un barri, doncs

és una aposta pel desenvolupament cultural d’un territori, amb impacte sobre diversos

sectors (el patrimonial, les arts visuals, el disseny, la creació en general) i sobre la

ciutat en general. La mateixa condició tenen les mesures relacionades amb el Castell

de Montjuïc i el Paral·lel.

No correspon a aquest informe repassar totes les mesures, sinó convidar a la lectura

de l’Esborrany resultant. En tot cas, tan sols resta insistir en que, al llarg del procés

participatiu s’ha apreciat una voluntat explícita d’incorporació a les Comissions del

Consell per part de persones, grups i entitats que fins ara no hi havien participat,

indicant un creixent interès dels diversos sectors de la vida cultural de la ciutat per

formar-ne part. Aquestes incorporacions han permès introduir noves realitats i noves

percepcions a les Comissions.

El resultat d’aquest procés és doble. D’una banda, en el terreny del contingut, el

Consell disposa d’un Esborrany de Pla d’Actuació Municipal en l’àmbit de la cultura,

que és el resultat d’un procés intens de participació i que culmina amb la seva

presentació al Ple del Consell de la Cultura de Barcelona.

D’altra banda, aquest procés ha permès la posada en marxa de 9 de les 10 comissions

sectorials (la de música era l’única comissió sectorial que havia iniciat els seus treballs,

el passat mes de març), fent efectiva la vocació de posar un marxa un instrument de

diàleg en la construcció de les polítiques culturals de la ciutat.

1

Pla d’Actuació Municipal de Cultura 2008-2011

Informe participatiu

Durant els mesos d’octubre i novembre de 2007 el Consell de la Cultura deBarcelona ha impulsat el procés participatiu d’elaboració del Pla d’ActuacióMunicipal 2008-2011 en l’àmbit de cultura. El resultat és la propostad’esborrany que es presenta a continuació.

El principal instrument d’aquest procés ha estat el treball realitzat per les deuComissions Sectorials del Consell, on han participat 143 persones del sector dela cultura de Barcelona.

Aquest procés s’ha completat amb les aportacions realitzades en el marc de lesreunions de treball de la Comissió de Lectura Pública de Barcelona; delsmembres independents del Consell d’Administració de l’Institut de Cultura deBarcelona; dels treballadors i treballadores del Consorci de Biblioteques deBarcelona i, finalment, amb les aportacions dels treballadors i treballadores del’Institut de Cultura de Barcelona. En aquestes sessions han participat 76persones més.

En aquestes comissions sectorials i en els grups de treball s’ha partit deldocument base del PAM 2008-2011 de l’àmbit de Cultura, amb la proposta de 8objectius; i del document que contenia una sèrie de mesures per desenvoluparaquests 8 objectius, elaborada per l’Institut de Cultura de Barcelona a partir delPla Estratègic de Cultura.

Cal destacar la qualitat en la composició de les Comissions, que han estat deltot representatives de la realitat i les dinàmiques dels diversos sectors de lacultura de la ciutat. Hi ha hagut, en aquest sentit, una mostra significativa de lapluralitat, de la diversitat i de la complexitat dels agents (persones dereconeguda vàlua, entitats aglutinades de sectors, grups i col·lectiusemergents, institucions públiques...) que conformen el sistema cultural de laciutat.

2

Proposta d'objectius i mesures de l'àmbit de cultura

1.6. CULTURA

MissióProcurar el desenvolupament cultural de la ciutat, a partir del Pla Estratègic deCultura, facilitant les millors condicions per a la producció cultural i per l’accés ila participació cultural dels ciutadans. En aquesta perspectiva potenciarem lasingularitat de la nostra ciutat basada en el seu fet cultural. Serà necessari, pertant, continuar impulsant les polítiques de capitalitat cultural de la ciutat amb elconcurs tant del sector públic, com del privat i de l’associatiu.

1.6.1. Objectiu 1: Promoure la producció cultural a la ciutat, com un eixfonamental per impulsar la creativitat i la innovació en tots els àmbits,accentuant les oportunitats per a l’assaig i el risc, i afavorint unaproducció cultural que fomenti l’excel·lència artística.

1.6.2. Objectiu 2: Incrementar les possibilitats per a la pràctica i laparticipació cultural de tots els ciutadans, ja sigui en l’àmbit de la ciència,com en els de les arts o el pensament, incidint de manera especial enl’impuls a l’educació artística i el diàleg intercultural.

1.6.3. Objectiu 3: Fer del diàleg i la cooperació entre els diferents agentsculturals la base principal per impulsar les noves polítiques culturals quela nova realitat de la ciutat i el seu entorn demana.

1.6.4. Objectiu 4: Donar un nou impuls als programes de foment del catalàa la ciutat.

1.6.5. Objectiu 5: Reforçar el compromís de la ciutat amb la promoció dela lectura, acomplint les previsions del Pla de Biblioteques.

1.6.6. Objectiu 6: Impulsar la rellevància del patrimoni cultural deBarcelona com a instrument per a la construcció de relats i visionscompartides sobre la ciutat.

1.6.7. Objectiu 7: Promoure la projecció de Barcelona com a metròpoliscultural i com a capital de la cultura catalana.

1.6.8. Objectiu 8: Promoure la innovació i les polítiques de suport alsemprenedors culturals de la ciutat, com una contribució decisiva alprojecte de capitalitat cultural de Barcelona

3

Mesures

1. Promoure la producció cultural a la ciutat, com un eix fonamental perimpulsar la creativitat i la innovació en tots els àmbits, accentuant lesoportunitats per a l’assaig i el risc, i afavorint una producció culturalque fomenti l’excel·lència artística.

Mesures1.1. Impulsarem una xarxa d’espais per a la creació a la ciutat, Fàbriques per

a la creació, donant suport als centres ja existents i fent realitat 10 nousespais que funcionin com a tallers per artistes visuals, centres derecursos musicals, espais d’assaig per a la dansa, el teatre o el circ,centres de producció multimèdia i audiovisual, o espais de creacióliterària.

1.2. Des de l’Ajuntament, donarem suport a la música en viu a la ciutatadequant les ordenances municipals i creant un fons de rehabilitació pera les sales de concert.

1.3. Recolzarem la creació i la formació en l’àmbit de les arts del circ, através d’un nou Centre d’entrenament, assaig i creació, en la perspectivade la creació de l'Escola de Circ de Catalunya i donant suport a l’activitatde formació i creació de l’actual Escola de circ Rogelio Rivel.

1.4. Promourem iniciatives que permetin l’ús temporal d’edificis com espais-taller per artistes.

1.5. Donarem suport a la nova escena barcelonina, de dansa, teatre i circ,impulsant plataformes i espais per als nous creadors.

1.6. Consolidarem la importància i la diversitat del cicle de festivals decinema de Barcelona com a mostra de la vitalitat d’aquest àmbit de lacreació, a través de projectes com el de la Casa del Cinema.

1.7. Vincularem al programa Fàbriques per a la Creació projectes existentsque donen suport a la producció cultural a la ciutat, com diversos centrescívics que han desenvolupat de manera prioritària un projecte cultural iartístic en l’àmbit del teatre, la dansa, les arts visuals i la música; oprogrames com Barcelona Producció.

2. Incrementar les possibilitats per a la pràctica i la participació culturalde tots els ciutadans, ja sigui en l’àmbit de la ciència, com en el de lesarts o el pensament, incidint de manera especial en l’impuls al’educació artística i el diàleg intercultural.

Mesures2.1. Impulsarem un Pla d’Ensenyaments Artístics a la ciutat que contempli

l’increment en l’oferta pública d’educació artística a partir d’un nou modeld’equipament amb implantació a tota la ciutat, que vinculi formació i

4

creació, i que s’estengui des de disciplines com la música, el teatre, ladansa, el circ i les arts plàstiques, fins a l’audiovisual o les lletres.

2.2. Enfortirem la presència del diàleg intercultural en tots els processos decreació, difusió i exhibició cultural a Barcelona, promovent les iniciativesd’entitats i institucions que treballin en aquest objectiu a partir de lacelebració de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural 2008.

2.3. Promourem iniciatives per a l’ampliació de públic per a la cultura en elconjunt de l’oferta de la ciutat promovent, per exemple, l’ús del carnet debiblioteques com un carnet de descompte per altres propostes culturals,millorant els horaris de funcionament dels equipaments culturals públics,o facilitant l’accés per a persones amb discapacitat.

2.4. Reforçarem l’activitat cultural de qualitat en els centres cívicsespecialitzats, en les biblioteques, els museus i els centres culturals dela ciutat.

2.5. Promourem activitats com les iniciades en el programa BarcelonaCiència 2007 que tinguin per objectiu fer arribar l’activitat científica alsciutadans d’una manera més propera i participativa.

2.6. Potenciarem l’activitat festiva com a eix de participació i de trobada delconjunt de ciutadans, tant a nivell de ciutat com dels diferents barris,posant de relleu el lligam entre tradició i innovació en l’àmbit de la culturapopular.

2.7. Promourem els projectes que en el marc de l’oferta cultural de la ciutatfomentin l’educació artística i l’interès dels escolars envers el patrimoni.

3. Fer del diàleg i la cooperació entre els diferents agents culturals, labase principal per impulsar les noves polítiques culturals que la novarealitat de la ciutat i el seu entorn demana.

Mesures3.1. Impulsarem el nou Consell de Cultura de Barcelona com a primer òrgan

de participació de les polítiques culturals a la ciutat, dotant-lo del mateixnivell d'atribucions que prevegi la Llei del Consell de Cultura i de les Artscom a òrgan executiu en les polítiques de cooperació cultural.

3.2. Promourem la cooperació amb els municipis metropolitans en matèria deproducció i difusió cultural a través de la implementació del ProgramaMetropolità de Cultura.

3.3. Promourem instruments, com la Fundació Barcelona Cultura o elsCercles d’Amics dels equipaments culturals, que permetin implicarempreses i emprenedors, en la promoció i el foment de la cultura feta aBarcelona.

5

4. Donar un nou impuls als programes de foment del català a la ciutat.

Mesures4.1. Impulsarem el català com a llengua compartida de la ciutadania, com a

llengua d’integració i vertebració social en l’actual marc de complexitatsocial i cultural.

4.2. Elaborarem un pla local de foment de l’ús social del català. Enfortiremels centres de normalització lingüística i la seva vinculació a lesestratègies d’aprenentatge del català per part de les personesnouvingudes, en col·laboració amb la xarxa de biblioteques públiques.

4.3. Reforçarem els programes de voluntariat lingüístic.

5. Reforçar el compromís de la ciutat amb la promoció de la lectura,acomplint les previsions del Pla de Biblioteques.

Mesures5.1. Ampliarem el mapa de biblioteques, arribant a les 40 biblioteques

previstes en el Pla de Biblioteques 1998-2010 i aprovant unaactualització del mapa en l’horitzó de l’any 2019.

5.2. Impulsarem el projecte de la Biblioteca Central Urbana com a capçalerade la xarxa de biblioteques de Barcelona, i incorporant una mirada defutur amb especial atenció als nous formats de la creació literària,l’oralitat, l’escriptura i la lectura i amb una aposta per facilitar l’accés alscontinguts digitals.

5.3. Crearem un programa de col·laboració estreta entre la xarxa debiblioteques públiques i les biblioteques escolars.

5.4. Impulsarem els festivals i les trobades literàries, com pot ser la Trobadad'Assaig, així com les accions de la xarxa de biblioteques públiques, através d’un programa Barcelona Literària, mantenint viu el compromís dela ciutat amb la lectura i el sector editorial.

5.5. Reforçarem els serveis que ofereixen les biblioteques públiques,mantenint l’aposta per un servei de qualitat i proper al ciutadà.

6. Impulsar la rellevància del patrimoni cultural de Barcelona com ainstrument per a la construcció de relats i visions compartides sobrela ciutat.

Mesures6.1. Promourem el programa d’interpretació, divulgació i difusió de la història

de la ciutat a partir de la xarxa de centres del Museu d’Història de laCiutat, l’Arxiu Històric i Fotogràfic, així com la xarxa d’arxius municipals.

6

6.2. Posarem en funcionament el Centre Cultural del Born, com un centreobert a la memòria, la ciutat i els ciutadans.

6.3. Impulsarem, conjuntament amb la Regidoria de Drets Civils i altresinstitucions implicades, el projecte del Memorial democràtic a la ciutat, ila conversió del Castell de Montjuïc en el Centre per la Pau.

6.4. Promourem el pol cultural a la muntanya de Montjuïc, amb el nou centrecultural al Castell, i amb nou impuls a la gran densitat d’activitat culturalque concentra (MNAC, Teatre Lliure, Mercat de les Flors, Fundació Miró,etc.)

6.5. Impulsarem un Pla Cultural pel barri del Poblenou, conjuntament amb elDistricte 22@, com una àrea d’especial interès per a la creativitat i lesindústries culturals a la ciutat, tot mantenint el patrimoni i reforçant laxarxa bàsica d’equipaments culturals de proximitat.

6.6. Promourem el Paral·lel com un eix cultural de la ciutat a partir de larecuperació de la memòria històrica d’aquesta àrea i l’impuls dels nousprojectes escènics que s’hi concentren.

6.7. Impulsarem el Parc Güell, conjuntament amb l'Àrea de Medi Ambient,com a conjunt patrimonial urbà d’alt valor.

6.8. Desenvoluparem projectes que accentuïn la relació entre art i espaipúblic, com, per exemple, donant un nou impuls al programad’escultures públiques de la ciutat.

6.9. Reforçarem la xarxa de centres de suport a la cultura popular itradicional, com a nous espais culturals de proximitat.

6.10. Promourem la rellevància del fet arquitectònic a la ciutat, donant suportal projecte del Museu d’Arquitectura i Urbanisme.

7. Promoure la projecció de Barcelona com a metròpolis cultural i com acapital de la cultura catalana.

Mesures7.1. Impulsarem el desplegament dels acords de capitalitat cultural d'acord

amb allò que estableix la Carta de Barcelona i promourem i milloraremels equipaments dels grans centres culturals de la ciutat per reforçar laseva singularitat i la seva contribució a la capitalitat cultural deBarcelona.

7.2. Farem realitat el Centre del Disseny com un centre cultural de primernivell per a la divulgació, la recerca i la creació en els camps del’arquitectura, el disseny industrial, la comunicació gràfica, les artsdecoratives, el disseny digital i la moda.

7.3. Promourem l’oferta de festivals de música com a plataforma per al’escena musical de la ciutat.

7

7.4. Impulsarem la creació del Museu Nacional d’Història Natural deCatalunya d’acord amb la Generalitat, a partir de les col·leccions delMuseu de Ciències Naturals, el Jardí Botànic i l’Institut Botànic.

7.5. Recolzarem la qualitat i la diversitat de l’oferta en arts escèniques,impulsant el Festival de Barcelona Grec com l’exponent de l’estretarelació de la ciutat amb el teatre, la música i la dansa.

7.6. Impulsarem la millora i l’adequació dels teatres de la ciutat a través delPla de Rehabilitació de Teatres, d'acord amb la Generalitat de Catalunyai el Ministeri de Cultura.

7.7. Es donarà impuls a la fase final de les actuacions en els gransequipaments museístics de la ciutat amb l’ampliació del MACBA, larehabilitació de l’Antic Teatre CCCB, la remodelació del Museu Marès,l’ampliació del Museu Picasso, o l’actuació al Museu d’Història de laCiutat, entre d’altres exemples.

7.8. Celebrar l’any 2009 l’Any Cerdà, en el 150è aniversari de l’aprovació delPla Cerdà, com un esdeveniment al voltant del debat i la reflexió sobreels futurs de la ciutat.

7.9. Promourem la internacionalització de la cultura feta a Barcelona.7.10. Impulsarem la cooperació cultural internacional i el paper de les ciutats

en la innovació de noves polítiques per a la cultura a través del procésde l’Agenda 21 de la cultura.

8. Promoure la innovació i les polítiques de suport als emprenedorsculturals de la ciutat, com una contribució decisiva al projecte decapitalitat cultural de Barcelona

Mesures8.1. Desenvoluparem nous mitjans per incrementar la difusió de l’oferta

cultural, i promoure un accés més ampli a les propostes generades pelconjunt d’agents de la ciutat, ampliant el seu abast a nous públics, comels visitants que vénen a la ciutat atrets pel seu dinamisme cultural.

8.2. Reforçarem la cultura digital a Barcelona, a través de projectes com elde l’Anella Cultural, el nou portal cultural Barcelona Cultura que facirealitat la difusió de programes culturals de la ciutat amb televisió IP, ladigitalització de fons del patrimoni que impulsen els museus i els arxiusde la ciutat, o l’accés digital al fons documentals dels grans equipamentsculturals.

8.3. Impulsarem mecanismes i instruments que reforcin el compromís delsector privat en el recolzament dels diversos projectes culturals de laciutat.

8

8.4. Donarem suport a la indústria cultural, com a teixit econòmic de primeramagnitud, a través de projectes com Barcelona Plató, la Ciutat del’Audiovisual o el Centre del Disseny.

8.5. Recolzarem el treball dels emprenedors culturals de la ciutat, millorantles condicions per a la producció cultural i la seva gestió, encol·laboració amb Barcelona Activa.

8.6. Promourem el treball d’iniciatives privades culturals de gran valor, comles Galeries d’Art o les Sales de cinema en versió original, quecontribueixen a reforçar l’excel·lència cultural de la ciutat.


INFORME DE LES ENTITATS DE PERSONES AMB DISCAPACITATAL CONSELL DE CIUTAT

Institut Municipal dePersones amb Discapacitat

Av. Diagonal, 233, pl. 108013 BarcelonaTel. 93 413 28 40Fax 93 413 28 00

Síntesi del procés de participació amb les entitats de persones amb discapacitat, realitzatper l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD)

per recollir propostes pel PAM 2008-2011

En el marc que ha establert l’Ajuntament, de procés de consulta ciutadana per recollir propostesal document Base per al debat del Programa d’Actuació Municipal (PAM) per al període 2008-2011, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD), ha realitzat una sessió de treballamb les entitats de persones amb discapacitat de la ciutat el 25 d’octubre de 2007.

Els objectius de la sessió de treball eren, en primer lloc, obtenir propostes al document Base delPAM, i en segon lloc prioritzar les propostes d’actuacions obtingudes.

La sessió de treball, ha permès recollir tot un seguit d’esmenes a les propostes ja exposades enel document base del PAM, així com de recollir de noves propostes, i en especial, del que fareferència a l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania.

Van ser convocades a la sessió de treball totes les entitats del sector de persones ambdiscapacitat de Barcelona. Es van inscriure 57 persones, de les quals van absentar-se’n 11. Pertant, van participar-hi 46 persones, corresponents a 42 entitats.

L’informe que adjuntem conté totes les propostes presentades i debatudes durant l’esmentadasessió de treball, a més d’algunes arribades a posteriori.

En el capítol de propostes recollides, hi apareixen les cinc propostes escollides com aprioritàries i consensuades per cadascun dels quatre grups, i el recull exhaustiu de totes lespropostes formulades, distingint les 42 esmenes i 58 noves aportacions a l’apartat de l’Àread’Acció Social i Ciutadania i les 24 esmenes i propostes a altres àrees.

En resum, podem dir que hi ha quatre grans línies d’actuació que sobresurten i que han escollitdins de les seves prioritats més d’un grup, per aquest ordre de repetició:

- Promoció de l’habitatge adaptat, públic i privat.

- Transport públic adequat a les necessitats de les persones amb discapacitat (sense descartarel transport porta a porta).

- Accessibilitat en múltiples direccions (física, comunicativa, cultural...).

- Compliment de la normativa en l’accés al treball de les persones amb discapacitat.

23 novembre 2007


INFORME DEL CONSELL DE LAFORMACIÓ PROFESSIONAL DE BARCELONA


Tel. 93 342 94 11 Fax. 93 342 94 29Pg. de Gràcia, 2 2on, 1 – A 08007 Barcelonae-mail: [email protected]/consellfpo

OBJECTIU GENERAL:

POTENCIAR UNA FORMACIÓ PROFESSIONAL ADEQUADA ICOMPATIBLE AMB LES NECESSITATS DERIVADES DEL TEIXITECONÒMIC I DE LA COHESIÓ SOCIAL A BARCELONA I ÀREAMETROPOLITANA

OBJECTIUS ESTRATÈGICS:

1. Fomentar la cultura del treball per a la millora del capital humà, il’optimització de la inserció al món laboral del jovent de formacióprofessional en el context d’una ocupació de qualitat i de reforçar eldesenvolupament econòmic de la ciutat

2. Impulsar les iniciatives que permetin millorar el procés de transició a la vidaactiva del jovent, especialment per a l’alumnat amb més dificultat d’inserciólaboral i social.

3. Promoure la difusió a les empreses i a les persones de les possibilitats queofereix el nou entorn de la FP per optimitzar el concepte de formació al llargde la vida, tant sigui com a formació continuada en el propi perfilprofessional, en la complementació de la formació inicial, en la transició d'unlloc de treball a un altre o en l'adquisició de nous coneixements.

4. Promoure la difusió a les empreses i a les persones el Sistema Integrat deQualificacions i Formació Professional i les vies d’acreditació decompetències.

5. Contribuir, a través de la formació professional, a la consolidació delconcepte de Barcelona territori obert a Europa, mitjançant la gestiód’accions de mobilitat per al jovent, professorat i personals de les empresesa través de l’Associació XARXA FP.


INFORME DEL CONSELL MUNICIPAL DE COOPERACIÓINTERNACIONAL PER AL DESENVOLUPAMENT


Consell Municipal de CooperacióInternacional per al Desenvolupament

Ciutat, 11, pral.08002 BarcelonaTelèfon 93 402 72 59Fax 93 402 75 03E-mail: [email protected]

Del Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament

Al Consell de Ciutat

Data: 30 de novembre de 2007

Tema: aportacions al PAM 2008-2011 discutides en el Plenari

El que s’indica a l’apartat de cooperació internacional del Programa d’ActuacióMunicipal 2008-2011 (PAM) ha de ser uns mínims, uns compromisos d’actuacions perals propers quatre anys, i les concrecions ja s’inclouran en l’elaboració del proper PlaDirector de Cooperació Internacional i Solidaritat (d’ara en endavant Pla Director).

Al PAM es pot definir la transversalitat amb d’altres departaments, mentre que aquestano es creu exigible per al Pla Director.

Al PAM s’han de definir línies polítiques consistents, s’ha de limitar a marcar directrius ion és important posar els grans conceptes.

Cal repensar els objectius referits a la immigració ja que estan pensats des de laproblemàtica i no des del què es pot fer.

A l’objectiu de promoure la participació dels joves en la solidaritat, cal tenir en compteque no és una garantia que els joves que ara s’impliquin continuïn en un futur, el quecaldria és implicar a tota la ciutadania, i sense oblidar la gent gran.


INFORME DEL CONSELL MUNICIPALD’ASSOCIACIONS DE BARCELONA


Departament de ParticipacióCiutadana

Àngel Aragüés i MartíSecretari del CMAB

C/ Llacuna 161, 3r dreta08018 Barcelona

Tel. 932 918 479Fax 932 918 457

E-mail: [email protected]

Aportacions al procés participatiu del PAM 2008-11

Aquestes aportacions no han estat validades pel plenari del CMAB,pendent de la seva convocatòria.

Són fuit del debat dels grups de treball del plenari del CMAB i del’especial participació de les associacions a través del CAB, organismeassociatiu de tercer nivell.

Com és propi de l’àmbit de competènciadel CMAB, el debat i la propostade les polítiques municipals de participació i foment de l’associacionisme,aquestes aportacions, 53 propostes, s’adrecen a:

Necessitats de recursos associatius, patrimoni i finançament de lesassociacions, equipaments i enfortiment de l’associacionisme, gestióassociativa de serveis públics.

Barcelona, novembre de 2007

INFORMES DELS CONSELLS SECTORIALS: SÍNTESIS PER AL … · treball en xarxa entre administracions,...

Documents

Transcript of INFORMES DELS CONSELLS SECTORIALS: SÍNTESIS PER AL … · treball en xarxa entre administracions,...