Informe sobre el Zoo de Barcelona

Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior de 19 de març

de 2014 sobre diversos aspectes en l’àmbit del Zoo de Barcelona.

14 de març de 2014

Índex

Presentació

A. Estat d’execució del pla d’inversions i obres del Pla Estratègic

del Zoo de Barcelona 2012-2015.

Annex A

B. Pla de Manteniment Integral del Zoo de Barcelona.

Annex B

C. Estudi d’accessibilitat universal del Zoo de Barcelona i Pla de

Millora.

Annex C1

Annex C2

Introducció

El present informe, a presentar i debatre a la Comissió de Presidència

i Règim Interior del dimecres 19 de març, abasta tres àmbits

d’actuació de la Divisió Zoo de Barcelona de Serveis Municipals,

BSM:SA, que a continuació s’exposen i desenvolupen.

A. Estat d’execució del pla d’inversions i obres del Pla Estratègic

del Zoo de Barcelona 2012-2015

B. Pla de Manteniment Integral del Zoo de Barcelona

C. Estudi d’accessibilitat universal del Zoo de Barcelona

Els dos primers informes porten causa d’allò acordat en la sessió de la

Comissió de Presidència de juliol de 2013, mentre que l’estudi

d’accessibilitat fou acordat en la sessió de la Comissió de Presidència

de desembre de 2013 a fi i efecte d’incorporar-se al conjunt

d’actuacions directament o indirecta vinculades a Pla Estratègic i

desenvolupament Zoo.

A) Estat d’execució del pla d’inversions i obres del Pla

Estratègic del Zoo de Barcelona 2012-2015.

La mesura de govern de juliol de 2012, establia, en la seva part

introductòria el fonaments que orientaven el full de ruta del Zoo de

Barcelona en l’horitzó de l’any 2020, a saber:

1. Definició d’un Zoo en l’horitzó de l’any 2020, basat en una

dualitat expositiva. D’una banda els biomes de la sabana del

Sahel, de la selva asiàtica, la selva africana i la selva sud-

americana i una àrea geogràfica dedicada a fauna de la

Mediterrània. De l’altra tres grans àrees dedicades al mon dels

primats, els rèptils i les aus. Tot això amb criteris de flexibilitat i

adaptabilitat a l’evolució dels requeriments que es produeixen

en l’àmbit de la gestió zoològica i amb la integració d’espais

diferenciats per a gaudi dels visitants i amb una adequada

xarxa de serveis i recursos per a garantir-los la millor

experiència possible.

2. Manteniment de les 13.5 ha actuals del Parc Zoològic i definició

d’una ubicació exterior propera a on desenvolupar el nou

delfinari.

3. Compatibilització de l’actual superfície del Zoo amb les

necessitats de comunicació del Passeig de Sant Joan amb la

Barceloneta i de Ciutat Vella amb Sant Martí a través del Parc

de la Ciutadella i del recinte del Zoo.

4. Desenvolupament d’un programa d’inversió pública progressiva,

d’acord amb l’evolució de l’actual situació de crisi econòmica i

la disponibilitat de recursos municipals, complementats quan

sigui possible amb recursos externs a partir de l’establiment

d’acords amb el sector privat, tot garantint el criteris i valors

del Zoo de Barcelona.

5. Priorització en la definició i execució de les actuacions a

desenvolupar en el període 2012-2015.

6. Elaboració d’un pla de col·lecció, selecció d’espècies i

espècimens, en atenció als criteris vertebradors del Zoo:

l’educació, la recerca, la conservació i el lleure creatiu d’una

banda, i de l’altra, a la seva disponibilitat , els requeriments de

l’espai, de maneig i de benestar, la capacitat de mantenir grups

socials o el valor de conservació de l’espècie a partir de les

recomanacions internacionals entre d’altres molts criteris a

tenir en compte.

7. Atenció a quatre criteris irrenunciables: garantir el benestar

animal, oferir la millor experiència possible als visitants,

projectar la biodiversitat i potenciar la recerca i l’educació i

assegurar la sostenibilitat ambiental de les instal·lacions.

8. Esdevenir el Zoo del coneixement, amb el màxim aprofitament

de les noves tecnologies, per a esdevenir un centre de recursos

sobre la natura obert al públic i a la societat.

En aquest informe, analitzarem l’estat actual de desenvolupament i

execució de les actuacions previstes per al període 2012-2015.

Des de maig de 2012 i fins a finals de 2013 s’ha treballat

essencialment en la redacció dels projectes executius (atenent a la

quàdruple dificultat de compatibilitzar arqueologia Zoo, estructura

verda recinte, espai físic-pressupost i requeriments animals amb

solucions arquitectòniques) que han de sustentar tot el procés de

transformació i modernització, si bé des de l’any 2012 s’han anat

realitzant actuacions físiques que tindran continuïtat en el decurs de

2014 i 2015. (Veure Annex A). Les inversions realitzades han estat

de 3,6 milions d’euros i les previstes 2014-2015 de 8,6 milions

d’euros.

1. Construcció ex-novo i ampliació de diferents instal·lacions:

- Ampliació i millora instal·lació d’hipopòtams. Executada 2012.

- Ampliació de la instal·lació dels elefants. 1a fase, executada

2013. 2a Fase en licitació i previsió inici d’obres 2014.

- Ampliació de la instal·lació dels Orangutans. En licitació i

previsió inici obres juny 2014.

- Nova instal·lació de girafes. En licitació i previsió inici obres

juny 2014.

- Nova instal·lació de lleons. En licitació i previsió inici obres

juny 2014.

- Nova instal·lació de tigres. 2014 redacció projecte executiu

i execució d’obres 2015.

- Reformulació de les instal·lacions de llops, tapirs, hipopòtams,

nans, etc., fruit de l’afectació al Zoo dels projecte de nou vial

de la Ciutadella. Obres previstes pel 2014, pendents de

concreció final.

2. Execució de les actuacions prioritàries contemplades en el pla

de Manteniment del Zoo per a garantir la funcionalitat i la

seguretat de les instal·lacions d’acord amb el ritme de

transformació establert en el Pla Estratègic. Nou Model

integral de Manteniment i inversió complementària de

posada a zero d’instal·lacions per import de 1.308.607

euros abans d’IVA (994.442,67 euros import

d’adjudicació) a fi i efecte de coadjuvar a capgirar la

dinàmica de manteniment correctiu en benefici del

manteniment preventiu.

3. Determinació de la ubicació de la nova instal·lació per a dofins.

A hores d’ara es treballa en la concreció de la ubicació i

característiques de la instal·lació.

B) Pla de Manteniment Integral del Zoo de Barcelona

El Manteniment, en un equipament de les característiques històriques

(120 anys i moltes de les actuals instal·lacions dissenyades i

construïdes als anys 60 i 70 del segle passat), físiques (13.5 ha de

superfície en un entorn verd i a prop del mar i amb molts

condicionants derivats de la riquesa històrico-patrimonial del subsòl),

i d’intensitat d’us com el Zoo (animals, visitants i activitat pròpia) és

un element essencial, pel qual cal vetllar en termes d’eficàcia, i

també d’eficiència, ja que ha de garantir-se la seva sostenibilitat tot

vetllant pel seu impacte en el compte d’explotació.

Des de juliol de 2012 i fins a abril de 2013, amb la voluntat de donar

un impuls a aquest àmbit d’actuació fonamental, es va dur a terme

un estudi molt aprofundit a fi i efecte d’analitzar situació existent i

valorar possibilitats d’actuació en l’avinentesa de la finalització el mes

de maig de 2013 del contracte de manteniment existent amb una

empresa externa que assumia una part important de les tasques de

manteniment, completades per l’activitat realitzada per la brigada

pròpia de manteniment del Zoo.

Finalitzat l’estudi del sistema d’organització de la gestió del

Manteniment del Zoo, es va optar per la definició i aplicació d’un nou

model de manteniment, orientat essencialment a manteniment

preventiu i correctiu planificat, amb l’objectiu de capgirar la dinàmica

aleshores existent, centrada principalment en manteniment correctiu,

i amb un elevat grau de desconfort.

El nou model incorpora importants millores i avenços respecte del

model previ, que podem sintetitzar en els 8 aspectes següents:

1. Enfocament eficient i sostenible de les operacions de manteniment,

amb una important rebaixa de costos respecte de l’actual model, que

redueix considerablement el impacte d’aquest àmbit d’actuació en el

compte d’explotació. Assolit el punt de maduració del nou model, es

generaran importants estalvis.

2. La integració de l’activitat de tres àrees clau: manteniment, neteja

i jardineria, sota un mateix sistema de planificació, procedimentació,

supervisió i reporting, possibilita estalvis en cadascuna de les àrees i

la generació d’ economies d’escala i sinèrgies entre elles, que

degudament articulades, maximitzen la reducció de costos, al mateix

temps que optimitza els resultats esperats i per tant la satisfacció

final en un àmbit clau per al funcionament del Zoo.

3. Augment de la capacitat de supervisió i control sobre les

actuacions realitzades i sobre els recursos emprats, a partir de la

definició detallada de procediments i de l’aprofitament de les noves

oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació.

4. Cobertura flexible i especialitzada, segons les necessitats que

sorgeixin en cada moment en totes les àrees de treball, garantint la

participació de tècnics i operaris amb expertesa en nous camps i

instal·lacions amb presència creixent al Zoo.

5. Cobertura les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Amb el nou

model, s’assoleix el nivell òptim de cobertura de les necessitats de

manteniment i supervisió d’instal·lacions durant el cap de setmana,

les jornades festives i el període nocturn.

6. Disponibilitat segons necessitats, d’eines i estris, maquinària semi

pesant o pesant i d’ instruments de medició i control d’instal·lacions

complexes, en continua evolució i sotmeses a continus processos

d’homologació, que no han d’estar en el inventari de béns del Zoo,

amb el corresponent estalvi en termes de reparació i/o reposició.

7. Establiment d’un nou sistema de provisió de materials i de gestió

d’estocs, vinculada a la nova operativa integrada i als procediments,

que estalvia recursos quant a gestió i magatzematge i operativa de

compra, i que garanteix disponibilitat i homogeneïtzació progressiva

de materials i referències.

8. Elaboració i manteniment d’un inventari actualitzat , sota un

mateix sistema i vinculat a la nova operativa integrada i als

procediments, que ofereix la situació real de les instal·lacions en tot

moment.

La licitació pertinent va finalitzar amb l’adjudicació del contracte

integral de manteniment a la UTE liderada per ACSA.

La prestació derivada del contracte es va iniciar el 1 de novembre de

2013 (manteniment i neteja). El 2 de gener de 2014 el nou gestor va

assumir el paquet de jardineria i manteniment del verd. El 1 de març

va assumir la gestió de residus (punt verd del Zoo) i al mes de juny

la neteja i manteniment de piscines, completant-se de forma

definitiva el paquet integral de manteniment.

Transcorreguts 4 mesos i 13 dies des de l’inici de la nova etapa, els

resultats estan essent positius, confirmant-se els elements d’impuls i

millora perseguits. El procés d’implantació, amb les dificultats

lògiques d’un procés de canvi tant important com aquest, avança

doncs de forma satisfactòria, si bé ens cal més recorregut per a poder

maximitzar tots els elements del model a partir de la configuració i

compliment adequat i sistemàtic de les diferents fites establertes en

el contracte.

L’activitat vinculada a manteniment preventiu es realitza a plena

satisfacció així com la vinculada a manteniment correctiu. Més enllà

de l’activitat del dia a dia, en aquest període hem hagut d’atendre

diverses situacions especials (trencament bomba de captació d’aigua

de mar per efecte tempesta marina, caiguda gran arbre del parc de la

Ciutadella cap a recinte Zoo i reparació bombes i filtres de suport

vital del delfinari) actuacions totes elles resoltes amb rapidesa i a

plena satisfacció.

Igualment, continua avançant l’actuació de millora d’instal·lacions

(posada a zero) de què ja hem parlat en apartat anterior.

El procés de transició d’un esquema de funcionament a un altre, en

una instal·lació de la complexitat del Zoo, requereix un determinat

període de temps, entre 6 i 12 mesos, en que els diferents operadors

han d’ajustar procediments i coneixement mutu de situacions i

escenaris i adaptar-se a sistemes de planificació i a nous programes

de suport informàtic. Les disfuncions que en alguns àmbits s’han

produït en aquests primers quatre mesos i mig estan dins la

normalitat, se situen per sota dels paràmetres de criticitat establerts,

i estem treballant per minimitzar els efectes i aconseguir superar

aquest procés transitori en el menor temps possible.

Veure en Annex B, informe complet amb detall de les diferents fases

d’implementació del model: estructuració del model i comparativa

amb model anterior, objectius, passos realitzats i resultats en aquest

període inicial.

C) Estudi d’accessibilitat universal del Zoo de Barcelona i

Pla de Millora

En el marc de l’aspiració de garantir l’accessibilitat universal al global

del Zoo de Barcelona, es duu a terme una primera actuació

corresponent a una Auditoria Interna, (Veure Annex C 1), per

conèixer l’estat actual del grau d’adaptabilitat de tots els processos

que s’esdevenen durant una visita al Zoo, per a qualsevol col·lectiu

que es consideri. A continuació i a partir de les conclusions derivades

de l’auditoria, s’ha definit un Pla de Millores d’accessibilitat Universal

(Veure Annex C 2) que estableix les accions a desenvolupar i el

calendari previst d’implantació en l’horitzó de l’any 2016.

L’accessibilitat universal s’ha d’entendre com la possibilitat per part

de qualsevol usuari de poder gaudir molt satisfactòriament de

l’experiència de realitzar una visita al Zoo, independentment de la

seva condició física, psíquica o sensorial.

Els processos que formen part de la visita al Zoo que avalua l’

auditoria interna es llisten a continuació:

- Abans de la visita

- Accés al Parc

- Senyalització i comunicació

- Desplaçament interior

- Instal·lacions de les espècies animals

- Serveis educatius

- Serveis complementaris: restauració, cambres higièniques i

altres

- Sortida del Parc

Cal posar l’atenció en els diferents col·lectius de persones amb

discapacitat que puguin fer ús de les instal·lacions:

Realitzada l’auditoria, es va procedir a l’elaboració d’un Pla de

Millores.

Els fonaments d’aquest Pla de Millores radiquen en la relació de

mancances d’accessibilitat detectades a l’Auditoria Interna de les

instal·lacions, realitzada amb anterioritat.

Com a instal·lació amb més de 120 anys d’història, el Zoo presenta

unes certes dificultats d’accés a les diferents instal·lacions. No

obstant això, durant els darrers anys s’han dut a terme un seguit

d’actuacions de diferent envergadura per tal de possibilitar

l’accessibilitat a totes els espais, edificis i serveis que ofereix el

recinte. A tall d’exemple:

En el marc de les reformulacions integrals d’espais dutes a terme

durant els darrers anys, els criteris d’accessibilitat han estat

garantits, com per exemple a l’Espai Goril·les, al Punt Verd, i a la

instal·lació de les mangostes.

A l’edfici de l’Aquarama es van instal·lar dues plataformes

elevadores per salvar els dos pisos de l’edifici i poder gaudir de

l’espectacle que s’hi duu a terme.

Persones amb discapacitat física

(mobilitat reduïda)

Persones amb discapacitat visual

Persones amb discapacitat

auditiva


intel·lectual i trastorns mentals

Petites intervencions en forma de rampes i eliminació d’esglaons

en nombroses instal·lacions. Disposició de cambres higièniques

adaptades.

Amb tot, i tal com s’estableix a l’auditoria interna, aquestes

actuacions han permès disposar d’un Zoo que ofereix la possibilitat

que els visitants accedeixin a tots els espais però no es garanteix

adequadament una completa autonomia personal per als diferents

col·lectius considerats.

Addicionalment, el Zoo ha esdevingut una entitat referent a l’hora de

procedir a la integració de persones amb discapacitat mitjançant

altres actuacions de caràcter social. La bonificació en el preu de les

entrades, la celebració de jornades solidàries en favor de nombrosos

col·lectius, la sensibilització del personal en l’atenció a les persones

amb necessitats diverses, o l’establiment d’activitats educatives

adaptades a qualsevol col·lectiu són un bon exemple de la feina ja

realitzada en aquesta direcció.

El Pla de millores estableix els següents camps d’actuació:

Pla de Paviments

Pla d’adaptació del mobiliari i altres mesures accessòries

Pla de condicionament de rampes i supressió d’esglaons

Pla d’accessibilitat en l’observació dels animals

Pla d’accessibilitat en l’observació dels animals

Pla de supressió de barreres arquitectòniques d’ordre superior.

La redacció d’aquest Pla de Millores ha estat complementada en gran

mesura per les aportacions de les diferents entitats representants de

persones amb discapacitat de la ciutat. Mitjançant l’estreta

col·laboració amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat

(IMD), s’han vehiculat reunions de presentació del projecte a les

diferents associacions, les quals han pogut efectuar els seus

comentaris i esmenes que han enriquit notablement el Pla.

Barcelona, 14 de març de 2014

ANNEX A

ESTAT DE L’EXECUCIÓ D’INVERSIONS I MILLORES VINCULADES AL PLA ESTRATÈGIC DEL ZOO DE BARCELONA 2012-2015

ÍNDEX

1. HORITZÓ 2020 2. PREVISIÓ PERIODE 2012/2015

3. ACTUACIONS EXECUTADES PERIODE 2012/2013

4. ACTUACIONS 2014/2015

4.1 HÀBITAT SABANA AFRICANA 4.2 GIRAFES 4.3 ELEFANTS 4.4 LLEONS 4.5 ORANGUTANS

5. ALTRES ACTUACIONS VINCULADES AL PLA DE MANTENIMENT 6. ACTUACIONS POSA A ZERO D’INSTAL·LACIONS EN EL MARC DEL NOU MODEL DE MANTENIMENT

EN PROCÉS DE LICITACIÓ PREVISIÓ INICI OBRES JUNY 2014

ALTRES ACTUACIONS VINCULADES AL PLA DE MANTENIMENT ZOO DE BARCELONA

oct-13 nov-13 dic-13 ene-14 feb-14 mar-14 abr-14 may-14 jun-14 jul-14 ago-14

16 Rinoceront blanc 1 2

18.3 Hipopotam 1 2

19 Coipu 1 2

2 Monos aranya 1 2 3

29 LLeó Mari 1 2

33 Goril.la i ximpanzes 1 2 3

35 Dril 1

37 Mangabey gris 1

57 Wallabi 1 2

61 Grulla Coron Negra 1

64 Calao 1 2 3 66.Q Guepard i Felins 1 2

74 Foca Comun 1 2 B Escola 1 2

C Aviari 1 2 D Expo Goril.les 1 2

DIR Direcció 1 2 E Aquarama 1 2 H Terrari 1 2 3

J Monos arboricolas 1 2 3 K Casa Titis 1 2 3 L Ocellera 1

M Plaza dels lloros 1 2 3 P Aula oberta 1 2

PU Zones públiques 1 2

R Punt verd 1 2 T Taquilles 1 2

VET Veterinaria 1

ALTRES 1

Vinculades a instal·lacions generals

ACTUACIONS POSADA A ZERO D’INSTAL·LACIONS EN EL MARC DEL NOU MODEL DE MANTENIMENT

ZOO DE BARCELONA

K O

I E

C

ANNEX B

K O

I E

C

ANNEX B :

MANTENIMENT DEL ZOO

DEL CORRECTIU AL PREVENTIU

K O

I E

C

INTRODUCCIÓ A LA EFICIÈNCIA La eficiéncia de les organitzacions ve donada pel desenvolupament de Models Operatius Eficients. Lluny de la retórica, aquests models consten d’una série de peces clau i concretes que permeten arribar als objectius d’eficiéncia de qualsevol actuació. La eficiéncia és la gestió proactiva i controlada dels recursos escasos: temps, calés, materials, etc Per tant per guanyar eficiéncia cal crear un Model Operatiu que contempli i domini les peces o eixos que proporcionin capacitat de gestió, control i acotament dels recursos invertits.

K O

I E

C

INTRODUCCIÓ A LA EFICIÈNCIA

El Model Operatiu ha d’abastar obligatóriament i com a mínim els següents àmbits:

1. PROCESSOS - han d'estar definits de forma concreta, mesurable i controlable en temps i recursos, tenir objectius concrets i controls identificats per no tenir desviacions en la seva execució.

1. PLANIFICACIÓ - EXECUCIÓ DE PROCESSOS – s’ha de construir un circuit complert de Planificació i

estudi de desviacions per ser realitzat cada setmana o cada quinze díes, ajudant al control

2. ORGANITZACIÓ – les persones que executin el Model s’han d’organitzar i coordinar, així com controlar vers la nova forma de treball de forma que es continúa ajudant a la gestió del recurs escàs a l’hora que es guanya molta eficiéncia

1. SISTEMES - S‘han d’implantar noves tecnologíes i cultura de exactitud per poder afrontar aquest repte

2. ACTIUS – totes les inversions en instal · lacions han de ser controlades, mesurades i seguides de forma

estricta per guanyar explotació i durabilitat d eles mateixes.

1. QUADRE DE COMANDAMENT I CONTROL DE GESTIÓ - per controls de procediments i per controls de cost i inversió

K O

I E

C

INTRODUCCIÓ A LA EFICIÉNCIA

Per tant, per tenir el millor servei pels visitants del ZOO a l’hora que el millor control operatiu, cost i rendiment és bàsic un Model Operatiu que permet enfocar-se a prevenció i no a correcció.

1. Processos 2. Planificació 3. Organització 4. Actius 5. Control

Sense Model Operatiu

Cost

Control Eficiència

Amb Model Operatiu

CAMÍ A FER: MODEL OPERATIU EFICIENT

Cost

Control

Eficiència

K O

I E

C

SITUACIÓ INICIAL DEL MANTENIMENT DEL ZOO VERS

LA EFICIÉNCIA

K O

I E

C

S'analitza el punt de partida per implementar un Model Operatiu Eficient pel Manteniment del Zoo, sent breument el punt de partida resumit en el següent objectivament:

1. Processos: gestió del dia a dia sense planificar, ritme no controlat.

2. Urgències: 90% de les actuacions qualificades com urgents

3. Planificació: 0% es relega el preventiu centrant-se en el correctiu.

4. Estructura: sense configuració clara d'activitats ni control exacte d’actuacions

5. Actius: 0% sense inventari actualitzat ni real.

6. Indicadors: 5 d'indicadors de servei i de rendiment per 75 instal·lacions

7. Sistemes d'informació: 400 actuacions acumulades en cua no ateses en sistema antic

8. Stocks: no controlats

9. Budget: 100% correctiu, sense pressupostar preventivament

X

X

X

X

X

X

X

X

X

SITUACIÓ INICIAL DEL MANTENIMENT DEL ZOO VERS LA EFICIÉNCIA

K O

I E

C

Amb aquesta informació situem al Manteniment del ZOO en un termómetre:

CORRECTIU > PREVENTIU CORRECTIU = PREVENTIU PREVENTIU > CORRECTIU

EFICIÉNCIA MIG INEFICIÉNCIA

1. La situació del Zoo (Manteniment) i actuacions preventives és de “molt ineficient”.

2. Malgrat els recursos destinats predomina el correctiu, la manca de trasabilitat i de prevenció

3. Els sistemes impedeixen que els serveis es prestin de forma adequada als clients interns i externs


K O

I E

C

Pot el Zoo de Barcelona permetre’s aquesta situació?

Una entitat amb puntes de 9000 visitants, una capacitat de 13 hectàrees i més de 75 instal·lacions i altres edificis, amb la responsabilitat que otorga la imatge de Barcelona, no podía continuar així, sense Model Operatiu de Manteniment.

Si des del Manteniment anterior s’hagués fet una mínima intervenció preventiva, molts dels problemes correctius hauríen disminuit.


K O

I E

C

OBJECTIUS

K O

I E

C

Es donen els següents condicionants

Zoo: entitat de rellevància en la societat catalana, amb molta projecció pública Es treballa amb un primer client “animal”: comporta una prevenció màxima de cura i manteniment dels

seus hàbitats. S’han d’estudiar molt bé tot el que comporta. Partim d’informació = 0 Es treballa amb un segon client “visitant”: 1 milió de persones a l'any, gran receptor de serveis que

han de ser estudiats, regulats i previstos de forma exhaustiva i contundent.

OBJECTIUS DEL NOU MODEL OPERATIU EFICIENT DE MANTENIMENT DEL ZOO

K O

I E

C

1. EL REPTE DE PASAR DEL 90% REACTIU A 90% DE PREVENTIU

2. DEL 100% DE SERVEI DEMANAT PER TELÈFON AL 100% DE CONTROL

3. DE LA INCERTESA DE LES ACTUACIONS A LA COSTUM DEL NIVELL ÓPTIM DE SERVEI

4. DE LA INCERTESA DEL RESULTAT A LA SEGURETAT DEL REGISTRE DELS RESULTATS I QUADRE DE COMANDAMENT

5. DEL PRESSUPOST DE DESPESA A LA INVERSIÓ EN PREVENCIÓ I SOSTENIBILITAT MÀXIMA


K O

I E

C

Els riscos de no seguir aquest camí: •ECONOMIC - Cost en Manteniment Operatiu + inversions: en no tenir una Àrea integrada operativament és molt perjudicial (problemes preventius, budget, previsions, eventualitats ...)

•DE SERVEI: No poder tenir la concritud i regulació de les activitats necessàries genera indefinicions en el model que afecten a l'organització i el funcionament versus el públic i els animals.

•DE CONTROL DE RISC: Risc que una de les activitats no regulades siguin crítiques i / o que no hagi estat mantinguda de forma adequada en manteniment preventiu, i afecti de forma important a animals i / o públic, i afecti per tant a la institució.


K O

I E

C

EL NOU MODEL OPERATIU EFICIENT PEL MANTENIMENT DEL ZOO

BREU RESUM DE PASSOS FETS

K O

I E

C

Procesos de servicio por actividad

Per procedimentar s'ha de tenir una base de coneixement inventarial de les instal · lacions, actius, etc que es necessita incloure en els procediments preventius o correctius, així com establir els estàndards a futur que puguin suposar estalvis d'instal · lacions i de consums.

INVENTARI PRECÍS D’INSTAL·LACIONS

Inventario de instalaciones 1. Inventario técnico 2. Inventario de activos 3. Inventario de instalaciones 4. Mapeo de instalaciones 5. Plano de la instalación

PASSOS FETS

K O

I E

C

Hi ha tres àrees inicialment identificades de manteniment: animalístic, públic i intern. Es passa a tenir únicament dos àmbits: animals i persones

DECISSIÓ ESTRATÉGICA D’ÀMBITS D’ACTUACIÓ

PASSOS FETS

K O

I E

C

A desenvolupar i implantar processos de Manteniment Preventiu que contenen tota aquesta informació, cadascun d’ells:

1. Nom del procés 2. Descripció del procés 3. explicació descriptiva 4. Timings del servei 5. formació necessària 6. especialització necessària 7. actius necessaris 8. tecnologies necessàries 9. materials necessaris 10. Sistemes d'informació a utilitzar 11. Controls 12. Qualitat i mesuraments 13. Organització (recursos necessaris a priori que servirà per comparar amb ofertes exteriors) 14. Budget del procés en termes d'hores, materials i costos

DEFINICIÓ EN DETALL DE PROCEDIMENTS DE MANTENIMENT

PASSOS FETS

K O

I E

C

A desenvolupar i implantar:

1. Es coneixerà exactament les necessitats de gestió interna situats en diferents àrees

2. Necessitats de realització interna o bé de supervisió puntual

3. Processos globals de gestió: planificació, assignacions, materials, estocs, control, formació, valoració, budget, etc. comuns a tota l'àrea

DEFINICIÓ EN DETALL DE PROCEDIMENTS INTERNS DE L’AREA

PASSOS FETS

K O

I E

C

PROCESSOS INTERNS DE GESTIÓ COMPARTIDA AMB UTE

Pasamos a analizar los procesos globales de gestión y su situación de disponibilidad, y en cualquier caso necesarios para generar la mínima gestión eficiente

Procesos internos OTZ – DEMANDA, ASIGNACIONES CONTROL, ETC

+ Procesos contra gestor externo

PASSOS FETS

K O

I E

C

Estructuración y organización

Dos exercicis d'estructuració: 1.Estructuració de feines per àrees o per especialització : manteniment, jardinería i neteja

2.Organització interna a mantenir - Nou departament d’Operacions Técniques ZOO (OTZ)

3.Organització externa a controlar i operar – UTE Zoo

4.Nivells de jerarquia necessaris – Cap, 3 col·laboradors i assistents

5.Estructura organitzativa definitiva

NOVA ESTRUCTURA ORGANITZATIVA ENFOCADA A LA EFICIÉNCIA

PASSOS FETS

K O

I E

C

Budget + análisis de desviaciones

Tenint en compte tots el Model, es calcula el budget objectiu per partides per a la gestió controlada de l'àrea de manteniment:

• Preventiu • Correctiu • Inversions d’actualització • Desviacions

Aquest budget anirà acompanyat de l'anàlisi de desviacions que requereixin per a un millor

control de les partides principals que suposin no menys del 75% del mateix

NOU PROCÉS DE CONTROL PRESSUPOSTARI I CONTROL D’INVERSIONS

PASSOS FETS

K O

I E

C

RESULTAT DEL PROCÉS

EL MODELO DEFINIT FINAL

K O

I E

C

INVENTARI INSTAL·LACIONS

Eficiencia Operativa Informació d’instal·lacions OK

74 INSTAL·LACIONS INVENTARIADES Y 100% DELS EDIFICIS CAD + INVENTARI ELEMENTS + DESCRIPCIÓ + MARCA + FOTO ELEMENT

RESULTAT DEL PROCÉS DE DISSENY DEL MODEL OPERATIU

K O

I E

C

PROCESSOS MANTENIMENT

Eficiencia Operativa Toma de decisiones OK

PREVENTIVOS Específicos animales: 469 procesos Comunes animales: 4 procesos Específicos personas: 10 procesos Comunes ALL: 4 procesos CORRECTIVOS: 13 procesos TOTAL FINAL = 480 procesos que incluyen: - Especificación animal - Especificación técnica - Variabilidad sólo concentrada en animales


K O

I E

C

PROCESSOS INTERNS NOVA ÀREA OTA (OPERACIONS TÉCNIQUES ZOO)

1. PLANIFICACIÓ

2. EXECUCIÓ

3. SISTEMES DE CONTROL I SEGUIMENT

4. QUADRE DE COMANDAMENT

5. ASSIGNACIONS

6. CONTROL PRESSUPOSTARI


K O

I E

C

1. És un exercici que retorna el control de les operacions a l'ZOO de Barcelona en un curt espai de temps.

2. Permet generar estalvis en la base de la utilització eficient, mesura i controlada de tots els recursos invertits en format net.

3. Addicionalment permet solucionar l'aspecte de l'estructura, atès que la solució tracta d'eficiència.

4. L'estalvi previst supera la suma del cost actual de l'estructura actual de Manteniment pròpia i aliena


K O

I E

C

RESULTATS REIALS DESPRES DE NOMES 4 MESOS

K O

I E

C

1. Model iniciat en novembre 2013

2. Primera planificació executada al novembre del 2013

3. Establerts els sistemes de reunió i iniciades les mateixes

4. Planificació mensual a setmanal

5. planificació setmanal

6. Anàlisi de desviacions: correctius o canvis de planificació

7. Correctiu planificat nivells 3 i 4

8. Miscel · lània

9. Quadre de Comandament d'Indicadors iniciat

10. Dissenyat entrant en funcionament setmana del 11 novembre

11. Gestió per excepció de les aprovacions

RESULTAT REIAL DEL MODEL OPERATIU

K O

I E

C

PREVENTIU

Mantenimiento Limpieza Jardinería

120 accions 660 accions 30 accions

100% planificados 100% planificados 100% planificados

94% ejecutados ok 99% ejecutados ok 100% ejecutados ok

De 70 procesos De 128 procesos De 10 procesos

Proceso compartido de planificación semanal que comparte información y planes a una semana vista entre 4 Departamentos y la Dirección del ZOO


Preventivo por semana, cierre a Febrero 2014

K O

I E

C

CORRECTIU

Correctivo por semana, cierre a Febrero 2014

Peticiones de servicio Averías

306 peticiones registradas ok 856 averías

78 En proceso controlado 345 en proceso controlado

Resto niveles 3 y 4 planificadas 75 pendientes todas nivel 3 y 4

89 Cerradas en tiempo y forma 404 cerradas en tiempo y forma

Proceso compartido de planificación niveles 1 y 2 actuación inmediata (riesgo instalación, persona o ZOO) Niveles 3 y 4 mejoras de distinta índole a planificar


K O

I E

C

2000 INDICADORS

Descripció dels

procediments planificats

setmana “S-1”

Compliment de planificació i desviacions

Compliment d’execució i desviacions

Comprovació compliment en

detall dels procediments:

valors mesurats,

passos donats, etc

Confirmació ok per part del

Gestor Extern

Confirmació ok per part d’OTZ

Millores suggerides per part de Gestor

Extern

PARTS DEL QUADRE DE DADES I COMANDAMENT – NOU MODEL OPERATIU ZOO

1 2 3 4 5 6 7

30 de gener de 2014


QUADRE DE COMANDAMENT

K O

I E

C

0

10

20

30

40

50

60

S52 S1 S2 S3 S4 S5 S6 S7 S8 S9

Nom

bre

d'ac

cion

s

Setmana

Evolució Preventiu Posada a Zero

Activitats Planificades

Accions Executades


ACTUALITZACIÓ D’INSTAL·LACIONS EN MARXA I A BON RITME

K O

I E

C

Sense Model Operatiu

Cost

Control

Eficiència

Amb Model Operatiu

Cost

Control

Eficiència

EFICIÉNCIA MIG

EVOLUCIÓ REIAL FETA


CORRECTIU > PREVENTIU CORRECTIU = PREVENTIU PREVENTIU > CORRECTIU

K O

I E

C

REPTES QUE HI HAN

PELS ACTORS DEL NOU MODEL:

NOU DEPARTAMENT OTZ

ZOO

UTE

K O

I E

C

Tot Model Operatiu Eficient comporta un període d’implantació inherent a la nova gestió, control y rendiment. Obliga a apendre i entendre nous conceptes de gestió fins ara no inclosos en el día a día del Zoo.

REPTES EN L’APLICACIÓ DEL NOU MODEL

IMPLANTACIÓ CORRECTA D’UN NOU MODEL: 6 MESOS

Actualment portem 3,5 mesos en el ZOO

ANNEX C1

Accessibilitat universal al Zoo de Barcelona

Auditoria interna

Gener Febrer 2014 Pàgina 2 de 65

ACCESSIBILITAT UNIVERSAL AL ZOO DE BARCELONA.

AUDITORIA INTERNA

Sinopsi Aquest document reflexa el grau d’accessibilitat de tots els elements que conformen el Zoo de Barcelona per a qualsevol persona que vulgui gaudir de les seves instal·lacions

Versió 26

Realitzat: 2317/021/2014

Autor/s:

JODAR PLAZA, Víctor

SOLÉ SOLER, Natalia

Continguts

. INTRODUCCIÓ I ABAST ............................................................................ 5

. ANTECEDENTS EN MATÈRIA D’ACCESSIBILITAT ................................ 7

. ABANS DE LA VISITA ............................................................................... 8

. ACCÉS AL PARC ..................................................................................... 10

.1. Descripció de la situació actual ..................................................................................................... 10


Auditoria interna


.2. Oportunitats de millora .................................................................................................................... 12

.3. Resum de l’avaluació d’Accés al Parc .......................................................................................... 12

. SENYALITZACIÓ I COMUNICACIÓ ........................................................ 13



.3. Resum de l’avaluació de Senyalització i Comunicació ......................................................... 18

. DESPLAÇAMENT INTERIOR .................................................................. 20



.3. Resum de l’avaluació de Desplaçament Interior .................................................................... 26

. INSTAL·LACIONS DE LES ESPÈCIES ANIMALS .................................. 27

.1. Avaluació general ................................................................................................................................ 27

.2. Avaluació per instal·lacions ............................................................................................................ 29.2.1. Palmerar .................................................................................................. 29.2.2. Aquarama ................................................................................................ 30.2.3. Pavelló dels dofins ................................................................................... 31.2.4. Terrari ...................................................................................................... 32.2.5. Micos arborícoles .................................................................................... 32.2.6. Casa dels titís – Tritó del Montseny ......................................................... 33.2.7. Granja i bassa dels amfibis ...................................................................... 33.2.8. Punt Verd ................................................................................................ 34.2.9. Terra de dragons ..................................................................................... 35.2.10. Muntanya de Montserrat (mufló de l’Atlas, de Còrsega i cabra salvatge) . 36.2.11. Pingüins .................................................................................................. 36.2.12. Tortuga de les Galàpagos ....................................................................... 37.2.13. Mandrils ................................................................................................... 37.2.14. Edifici de Direcció .................................................................................... 37.2.15. Altres instal·lacions singulars ................................................................... 37

.3. Resum de l’avaluació d’Instal·lacions de les espècies animals ......................................... 38

. SERVEIS EDUCATIUS ............................................................................. 39



.3. Resum de l’avaluació de serveis educatius ............................................................................... 42

. SERVEIS COMPLEMENTARIS: RESTAURACIÓ, CAMBRES

HIGIÈNIQUES I ALTRES ................................................................................. 44

.1. Restauració i pícnic ............................................................................................................................ 44

.2. Cambres higièniques ......................................................................................................................... 47

.3. Altres elements del Parc ................................................................................................................... 49


Auditoria interna


.4. Resum de l’avaluació de Serveis Complementaris: restauració, cambres higièniques i altres ............................................................................................................................................. 50

. SORTIDA DEL PARC ............................................................................... 52



.3. Resum de l’avaluació de Sortida del Parc ................................................................................. 52

I. PLÀNOLS DE SUPORT .............................................................................. 53

II. LA RETOLACIÓ DEL ZOO DE BARCELONA .......................................... 54


Auditoria interna


1. INTRODUCCIÓ I ABAST

En el marc del projecte de garantir l’accessibilitat universal al global del Zoo de Barcelona, es duu a terme un primer estudi que corresponent a una auditoria interna per conèixer l’estat actual del grau d’adaptabilitat de tots els processos que ocorren durant una visita al Zoo, per a qualsevol col·lectiu que es consideri.

L’accessibilitat universal s’ha d’entendre com la possibilitat per part de qualsevol usuari de poder gaudir de la mateixa manera l’experiència de realitzar una visita al Zoo, independentment de la seva condició física o sensorial.

Els processos que formen part de la visita al Zoo que avalua la present auditoria interna es llisten a continuació:

1 Abans de la visita

2 •Accés al Parc

3 • Senyalització i comunicació

4 •Desplaçament interior

5 • Instal·lacions de les espècies animals

6 • Serveis educatius

7 • Serveis complementaris: restauració, cambres higièniques i altres

• Sortida del Parc


Auditoria interna


Cal posar l’atenció en els diferents col·lectius de persones amb discapacitat que puguin fer ús de les instal·lacions.

Seguint la normativa vigent en matèria d’accessibilitat, s’avaluarà el grau d’adaptació de cada col·lectiu a cada procés dels anteriors per tal de conèixer el punt de partida de cada procés i cada col·lectiu per a poder detectar les necessitats d’actuació en ares d’aconseguir l’accessibilitat universal del Zoo .

El recinte del Zoo serà objecte d’actuacions de gran envergadura a mig termini: la construcció d’una passera elevada per salvar el nou vial que connecta el Parc de la Ciutadella amb el carrer Wellington, la nova instal·lació per a espècies l’hàbitat de les quals és la sabana africana, i la nova àrea ampliada per als orangutans. Aquests projectes incorporen tots els requeriments arquitectònics per garantir una accessibilitat total, almenys en l’aspecte físic. Els espais afectats per aquestes actuacions han quedat fora de les descripcions i recomanacions de millora que s’avaluen a la present auditoria, en tenir ja aquests criteris incorporats. Els plànols annexes reflexen les àrees del Zoo condicionades a d’altres projectes i que queden fora de la present auditoria.

De manera general, cada capítol analitza l’accessibilitat de cadascun dels processos abans esmentats. Es descriu la situació actual i s’acompanya d’una relació de les oportunitats de millora detectades. Finalment es presenta una taula – resum de les mancances detectades, amb una avaluació de cadascuna.

L’afectació de cada mancança es realitza en base a una escala de l’1 al 5 (on 1 representa la màxima afectació i 5 la mínima). Els criteris que s’han seguit per determinar el grau han considerat la gravetat de la mancança en funció del nombre de col·lectius als quals afecta, del risc o perillositat que genera, i de si existeix actualment alguna alternativa al respecte.

( )

Persones amb discapacitat auditiva


intel·lectual i trastorns mentals


Auditoria interna


2. ANTECEDENTS EN MATÈRIA D’ACCESSIBILITAT

Previ a l’estudi de l’accessibilitat a les diferents etapes de la visita al Zoo, cal fer un resum de les actuacions ja realitzades per a garantir l’accessibilitat a les instal·lacions.

Com a institució amb més de 120 anys d’història, el Zoo presenta unes certes dificultats d’accés a les diferents instal·lacions. No obstant això, durant els darrers anys s’han dut a terme un seguit d’actuacions de diferent envergadura per tal de possibilitar l’accessibilitat a totes els espais, edificis i serveis que ofereix el recinte. Les actuacions més destacades realitzades en aquesta línia es llisten a continuació:

• 1975: Inauguració de l’Escola del Zoo, amb activitats orientades per a tots els col·lectius.

• 1986: Renovació i adaptació física de les aules de la Planta Baixa de l’Edifici del Departament d’Educació.

• 1996: Accés en rampa a la planta superior del terrari a través de la nova instal·lació dels cocodrils.

• 2004: Inauguració de l’Espai Goril·les, seguint criteris d’accessibilitat. • 2008: Accés a les plantes superiors de l’Aquarama mitjançant cadires

d’elevació mecànica. • 2008: Disposició de vehicles de transport adaptat per al desplaçament

de persones amb mobilitat reduïda per l’interior del Parc. • 2009: Inauguració de la instal·lació del Punt Verd • 2011: Obertura de la sala 120è aniversari • 2011-2013: Noves instal·lacions i renovacions d’existents amb criteris

d’accessibilitat: Terra de Dragons, mangostes, hipopòtams, voltors i trencalòs, rampa d’accés al dofinari,etc.

Addicionalment, el Zoo ha esdevingut una entitat referent a l’hora de procedir a la integració de persones amb discapacitat mitjançant altres actuacions de caràcter social. La bonificació en el preu de les entrades, la celebració de jornades solidàries en favor de nombrosos col·lectius, la sensibilització del personal en l’atenció a les persones amb necessitats diverses, o l’establiment d’activitats educatives adaptades a qualsevol col·lectiu en són un bon exemple de la feina ja realitzada en aquesta direcció.


Auditoria interna


Con formato: Sangría: Izquierda: 0cm

3. ABANS DE LA VISITA

La planificació de la visita és el primer pas dels processos que intervenen en l’ús de la instal·lació del Zoo de Barcelona. L’usuari ha de poder assabentar-se dades bàsiques del serveis que s’ofereixen, tals com horaris d’obertura, preus de les entrades o activitats complementàries disponibles, amb anterioritat a la visita, per tal de poder-la planificar adequadament.

En aquest sentit el principal canal d’informació és internet. El web del Zoo de Barcelona (zoobarcelona.cat) segueix els protocols d’accessibilitat a la informació on-line recomanats pel Consorci World Wide Web – W3C, impulsat per la Web Accesibility Iniciative – WAI.

Figura 1 Protocols d’accessibilitat acomplerts per la web del Zoo de Barcelona

La programació s'ha adaptat a la normativa XHTML 1.0 Strict i els estils a la normativa CSS 2.1. S'han adoptat totes les recomanacions que s'estableixen amb prioritat 1 i 2, així com bona part de les que s'estableixen a prioritat 3. Així, entre d'altres característiques, trobem:

• Compatibilitat amb diversos navegadors com Explorer 7 o superior, Firefox 1.5 o superior, i Mozilla 1.1

• Navegació sense dependència del JavaScript.

• Accés a tots els continguts indistintament amb ratolí o teclat

• Textos descriptius per a les imatges, i alternatives als continguts multimèdia

• Indicació explícita de tots els enllaços, oferint alternatives en casos com els mapes d'imatges, i advertiment d'obertura de finestra nova quan s'escau.

• Control per l'usuari del tamany de la lletra

• Diverses mesures de caràcter tècnic previstes per facilitar l'accés amb navegadors - lectors


Auditoria interna


Els continguts que s’ofereixen al web són adequats, però manquen informacions sobre com arribar al Parc per a persones amb mobilitat reduïda que es desplacin en transport públic. S’indiquen els diferents modes de transport que permeten arribar-hi (autobus, tramvia i metro), però no es reflexa, per exemple, que l’estació de Ciutadella-Vila Olímpica de la L4 del metro, la més propera a les instal·lacions, no està adaptada.

MANCANÇA DETECTADA COL·LECTIU

AFECTAT GRAU

D'AFECTACIÓ

Manca d’informació al web sobre transport públic adaptat Físic 3

Con formato: Sin subrayado, Color defuente: Automático, Catalán

Tabla con formato

Con formato: Catalán

Con formato: Sangría: Izquierda: 0cm


Auditoria interna


Accés general

Accés general

Accés Dept. Educatiu

4. ACCÉS AL PARC

4.1. Descripció de la situació actual

El Zoo de Barcelona té actualment tres accessos, dos per al públic general, situats al carrer Wellington i a l’interior del Parc de la Ciutadella, i un d’ús exclusiu per als col·lectius escolars, atès que està situat a l’edifici del Departament d’Educació del Zoo, al Passeig de Circumval·lació núm. 3.

Ambdós accessos generals estan adaptats totalment, garantint un accés a peu pla des de la via pública fins a les instal·lacions del parc. L’accés a través del Departament Educatiu presenta un tram d’escala de quatre esglaons, sense passamà entre el carrer i la planta baixa de l’edifici del Departament.

Aquest accés és utilitzat únicament pels col·lectius que realitzen activitats educatives al Zoo que entren directament a les aules. L’accés per a persones amb mobilitat reduïda al Departament Educatiu es garanteix mitjançant l’accés general del Parc de la Ciutadella, mitjançant el qual s’accedeix a les aules a de l’edifici de l’aviari, tot salvant una curta pendent del 13% sense passamà, que excedeix els paràmetres normatius. Aquesta opció representa un desplaçament de 330 metres a cobrir; no obstant, en ser col·lectius amb visita concertada, se’ls informa de les opcions d’accés abans d’acudir a les instal·lacions del Zoo.

Figura 2 Planta general i accessos al Zoo de Barcelona


Auditoria interna


La compra de les entrades esdevé un altre punt del procés d’accés per al públic general. Les guixetes es situen a una alçada adequada per a atendre a qualsevol col·lectiu, oferint la informació de forma visual (panell amb els preus, caixa automàtica que mostra el preu total a pagar) i auditiva (veu del personal d’atenció).

Un cop es disposa de l’entrada a la instal·lació, els torns ofereixen un accés el suficientment ample com per a garantir l’accés de persones usuàries de cadires de rodes al recinte.

Figura 5 Guixetes accés Wellington

Figura 3 Estat actual de l’accés al Departament d’Educació pel Pg.Circumval·lació

Figura 4 Desnivell a salvar per accedir al Departament d’Educació a través de

l’aviari


Auditoria interna


4.2. Oportunitats de millora

Com ja s’ha comentat l’accés per a persones amb mobilitat reduïda al Departament d’Educació no és pràctic, i la seva alternativa a través de l’aviari presenta dificultats. Es planteja la possibilitat d’instal·lar passamans i modificar la rampa de l’aviari per fer-la menys inclinada; cosa que no presenta gaires afectació a altres instal·lacions. Pel que fa a l’accés directe al carrer, la solució més factible és la instal·lació d’un dispositiu mecànic d’elevació per a casos puntuals.

El col·lectiu de persones amb discapacitats auditius auditives pot tenir alguna dificultat a l’hora d’ establir una conversació amb el personal de guixetes, doncs aquests es troben separats del públic per un vidre de seguretat i la seva veu es fa sentir a l’exterior per mitjà d’un sistema d’altaveus. En aquest sentit, a la majoria d’equipaments públics de la ciutat es procedeix a implantar un sistema de bucle magnètic, que de manera senzilla i en connexió amb el micròfon dels empleats i els audiòfons permet amplificar el so per a una correcta audició.

4.3. Resum de l’avaluació d’Accés al Parc


AFECTAT GRAU

D'AFECTACIÓ

Accés amb esglaons al Departament d'Educació Físic 5

Rampa fora de normativa en l'accés al Departament d'Educació a través de l'aviari Físic 3

Guixetes sense dispositius amplificadors de so Auditiu 4 Taula 1 Resum de l’avaluació d’Accés al Parc


Auditoria interna


5. ORIENTACIÓ, GUIA I SENYALITZACIÓSENYALITZACIÓ I

COMUNICACIÓ


La primera presa de contacte del visitant amb les instal·lacions té per objectius assimilar les dimensions del Parc i planificar un possible itinerari per tal de no deixar de visitar cap instal·lació. Aquesta orientació es realitza actualment de dues maneres: a través d’un tríptic que s’entrega als visitants a les guixetes, o a través dels diferents plafons d’orientació que es troben a les entrades.

Un cop a l’interior del recinte, la informació se segueix mostrant amb els mateixos plafons o bé amb banderoles de senyalització.

Figura 6. Plànol tríptic que s’entrega als vistants del Zoo. Al revers hi apareixen diverses informacions i serveis complementaris del Parc


Auditoria interna


La informació disponible per als usuaris es composa principalment dels plafons informatius existents annexes a la instal·lació de totes i cadascuna de les espècies animals del Parc. Des de l’any 2011 s’està procedint a incorporar als plafons codis QR per, a través de dispositius mòbils, poder accedir a la informació del plafó en format audible.

Figura 7 Banderoles per a la orientació a l’interior del Parc. Incorporen informació escrita i pictogrames en color negra sobre fons de color fusta natural

Figura 8 Plafons informatius d’espècie. Incorporen informació escrita, pictogrames i mapa de situació de l’espècie. El plafó del dofí incorpora el codi QR


Auditoria interna


Altres aspectes d’interès per al visitant apareixen en panells ubicats en punts estratègics del recinte, ampliant la informació sobre diferents tipus d’animals, mostrant els seus hàbitats, comunicant als visitants la tasca que realitza el Zoo en matèria de conservació, recerca i sensibilització, conscienciant sobre determinades espècies en situació de vulnerabilitat o perill d’extinció, etc. Aquests plafons segueixen formats similars als anteriorment descrits. La informació present en tots els suports escrits apareix sempre en tres llengües: català, castellà i anglès.

En instal·lacions concretes es projecten de manera continuada vídeos de curta durada que aporten un suport extra a l’escrit (Espai Goril·les, Sala 120è aniversari, Punt Verd, Espai Dragons,...). Tots els vídeos tenen subtítols en català, excepte el que es projecta a la Sala 120è aniversari.

Existeix també un sistema de megafonia centralitzada en ubicacions concretes, on es transmet al visitants missatges molt puntuals: informació sobre el temps que resta fins al tancament, avisos d’emergències,...

Figura 9 Sistema de megafonia interna del Parc


Auditoria interna



La informació que es presenta al col·lectiu de persones amb discapacitats visuals és insuficient.. Els tríptics no presenten la possibilitat de lectura en braille. Així mateix, tot i que mitjançant la implantació (encara parcial) de QR que reprodueixen auditivament el contingut dels plafons informatius d’espècie, no estan disponibles de manera autònoma per a aquest col·lectiu, doncs cal realitzar una fotografia del codi per a poder accedir a la informació que conté.

Sistemes d’autoguiat per proximitat aprofitant les tecnologies NFC serien proposables per a garantir un accés complet a la informació per part d’aquests col·lectius. Un altre element a considerar podria ser la presència de maquetes tàctils que reprodueixin espais singulars del Zoo.

D’altra banda, per a persones amb disminució parcial del camp de visió, es recomana que als diferents elements de retolació, el contrast existent entre color de lletra i color del fons sigui l’adequat per a un correcte ressaltat de l’escrit. Així succeeix a la majoria de plafons on negre sobre fons groc ofereix un bon contrast, no així a les banderoles, on es detecta negre sobre marró (fusta).

El col·lectiu de persones amb discapacitats auditius auditives no tenen té accés al sistema d’informació per megafonia. Atesa la gran dimensió de les instal·lacions no és gaire efectiva la instal·lació de panells visuals amb aquesta informació i es proposa l’adaptació dels missatges als terminals mòbils dels usuaris que tinguin mancances auditives, previ registre a l’entrada al recinte. Cal també assegurar-se que tota la informació que es presenta en format audiovisual presenti subtítols.

Les necessitats d’informació del col·lectiu de persones amb discapacitats intel·lectuallectuals / mentals passen per a disposar d’informació el més senzilla i clara possible, sense elements superflus, i amb la major presència de pictogrames i dibuixos possible. Això s’assoleix a la majoria d’indicacions, que incorporen pictogrames representatius de les diferents espècies animals, així com els elements de senyalització clàssics: serveis, sortida, etc...


Auditoria interna


Caldria repensar el format de la informació que s’ofereix, tant als tríptics com als plafons generals, doncs incorporen molta informació en molt poc espai. Es podrien establir tríptics orientats a cada col·lectiu, en aquest cas, sintetitzant al màxim la informació, però extensible a la resta de grups, on es remarqui la informació que els és d’interès per a cadascun d’ells al seu tríptic. Addicionalment es suggereix la simplicitat en el maneig del tríptic reduint el nombre de plecs necessaris per al seu desplegament.

En aquest sentit, es proposa la segmentació de la informació en l’estadi previ de la visita, on via una consulta a la web, s’ofereix la informació orientada per col·lectius amb la finalitat de poder planificar de manera còmode i relaxada la visita, atenent a totes les necessitats que el col·lectiu demanda.

Com es comenta a l’apartat corresponent, no totes les instal·lacions de lavabos estan adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. S’ha detectat que no s’informa de quins estan adaptats i quins no, tant en els plànols com en la senyalització interna. Altres mancances detectades en elements d’informació i senyalització en instal·lacions puntuals es recullen als corresponents annexes.

Finalment, cal fer esment de la importància de l’atenció al client en l’accessibilitat universal de les instal·lacions del Zoo de Barcelona. Tot i que es promou el concepte d’autonomia personal en el marc de les propostes de millora, el tracte humà esdevé un punt clau en la resolució d’hipotètiques situacions que involucrin a persones amb discapacitat. Tot i que el personal del Parc és plenament conscient de les diferents sensitivitats i les proposa reforçar la formació per tal de resoldre de manera òptima aquestes situacions. Qualsevol col·lectiu es pot sentir beneficiat per aquesta mesura, però té especial incidència en el col·lectiu de persones que pateixen trastorns mentals.


Auditoria interna


Con formato: Fuente:(Predeterminado) Arial, 11 pto, Sinsubrayado

Con formato: Sin subrayado





















Con formato ...Con formato: Sin subrayado

Con formato ...


Con formato ...Con formato: Sin subrayado

5.3. Resum de l’avaluació d’Orientació, Guia i Senyalitzacióde

Senyalització i Comunicació


AFECTAT GRAU

D'AFECTACIÓ

Absència d'elements informatius tàctilsAbsència

d'elements informatius tàctils VisualVisual 4

Poc contrast en algunes senyalitzacionsPoc

contrast en algunes senyalitzacions VisualVisual 3

La informació sonora dels plafons no és

fàcilment accessibleLa informació sonora dels

plafons no és fàcilment accessible VisualVisual 3

La informació emesa per megafonia no pot

arribar a tots els usuarisLa informació emesa

per megafonia no pot arribar a tots els usuaris

AuditiuAuditiu

2

Audiovisuals sense subtítols a la Sala 120è

aniversariInformació audiovisual sense subtítols AuditiuAuditi

u 3

Tríptics informatius que contenen massa

informació i són poc manejablesTríptics

informatius que contenen massa informació

Intel·lectualMental

3

Manca de senyalització sobre l'adaptació dels

lavabosManca de senyalització sobre l'adaptació

dels lavabos FísicFísic 2


Auditoria interna


Necessitat de formació del personal per afrontar

situacions de conflicte amb persones amb

discapacitat Mental 2

Taula 2 Resum de l’avaluació d’Orientació, Guia i Senyalització

Com a complement al desenvolupat en aquest punt, l’annex II conté l’Informe Tècnic de la Retolació del Zoo de Barcelona, on s’inventarien i es cataloguen les diferents tipologies de retolació existents a les instal·lacions del Zoo, tot esmentant les característiques tècniques de cadascuna d’elles.




Auditoria interna


6. DESPLAÇAMENT INTERIOR


El Zoo es situa en una zona del Parc de la Ciutadella sense desnivells naturals. Les diferències de cota detectades es basen principalment en les adquirides per la pròpia construcció de les instal·lacions de les diferents espècies al llarg de la història de l’equipament.

L’accés a l’exterior de totes les espècies que s’exhibeixen en instal·lacions a l’aire lliure està garantit sense haver de salvar desnivells inassolibles, tot i que, determinats itineraris no són accessibles, tal i com recull l’annex II.

En aquest sentit, existeix un passadís de connexió entre l’àrea dels goril·les i la dels ximpanzés, amb rampes inaccessibles de fins al 18%. L’antic accés al mirador dels felins, avui tancat però les rampes del qual es mantenen, esdevé un altre d’aquests punts.

Figura 10 Itineraris no accessibles del Parc: a sobre, connexió goril·les - ximpanzès, a la dreta, accés al mirador dels felins


Auditoria interna


Cal fer esment a l’accés als dos miradors existents del conjunt sabana - Sahel, que es mantindran un cop es realitzi la reforma prevista. Tot i no ser necessari accedir-hi per contemplar cap espècie animal que no es pugui veure des d’altres punts del Parc, ofereixen una visió prou interessant i diferent com per haver de garantir l’accés al mateix. Ambdós accessos parteixen de la instal·lació dels hipopòtams i presenten inclinacions notables. La rampa de la vessant dels rinoceronts, de longitud superior a 20 m presenta una pendent constant del 3,5% amb un petit tram inicial al 7,5%. La de la vessant de les girafes, és més curta però amb pendents que se situen entre el 8,5 i el 10%. Un cop superats aquests desnivells, els miradors presenten diferents nivells en forma de terrasses a diferent cota, unides per pendents curtes (fins a 2m) però molt costerudes, arribant a valors del 18%.

Figura 11 Accessos als miradors del conjunt sabana – Sahel: a l’esquerra, vessant rinoceront, a la dreta, vessant girafes

Figura 12 Rampes de connexió entre les diferents terrasses dels miradors. Són de pendent molt pronunciada i no incorporen protecció en el contacte amb els esglaons annexes


Auditoria interna


L’estat general dels paviments als itineraris del parc és millorable. Es detecten deformacions en forma de sots (que, en ploure, acumulen aigua) degudes en part a l’efecte de les branques dels arbres de grans dimensions, discontinuïtats entre paviments que creen petites diferències de cota perilloses per al trànsit de persones, tapes de registre que sobresurten degut a l’assentament del paviment al seu voltant, etc. Dins del projecte de posta a zero s’està duent a terme un manteniment correctiu dels espais més malmesos, començant amb l’asfaltat durant el Gener de 2014, de l’entorn de l’àrea dels felins. Està previst també que s’actuï a l’entorn de les zebres i els estruços.

Figura 13 Rampa d’accés al mirador de la Sabana

Figura 14 A dalt, dos exemples de paviments malmesos, a l’esquerra entorn la Granja (se’n parlarà més endavant), a la dreta, entrada Wellington. A l’esquerra, resultat final de l’actuació realitzada a l’entorn de l’Espai dels Felins


Auditoria interna


Es detecta també la presència d’obstacles en punts de pas dels itineraris relativament estrets. Tot i deixar lliures una distància adequada pel pas de persones i fins i tot dels vehicles elèctrics de transport interior del Parc, es constata la presència d’obstacles en matèria de senyalització (plafons no alineats amb els marges) i sobretot de grans escocells d’arbres.

Cal fer un esment de l’accessibilitat actual de l’espai de descans de l’entorn de l’estàtua de la Dona Dama del Paraigües, doncs l’accés es difícil per la presència d’un esglaó, que tot i estar malmès facilitant el pas, constitueix un obstacle que impedeix la correcta accessibilitat de l’espai per a persones amb mobilitat reduïda.

El zoo disposa de sistemes de transport elèctric per l’interior del Parc, de manera col·lectiva (trenet) i individual (cotxet). L’empresa concessionària del

Figura 15 Escocell d’arbre en punt principal de pas i antic escocell que esdevé un risc per desnivells

Figura 16 Accés difícil a l’interior de la zona de descans de la DonaDama del Paraigües


Auditoria interna


contracte de transport (Transports Ciutat Comtal) garanteix la mobilitat de tots els usuaris doncs disposa de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda, tal i com així s’estipula en el contracte de la seva concessió.


Auditoria interna



El col·lectiu de persones amb discapacitats visuals es troba amb dos impediments principals. D’una banda no disposen de cap element que els permeti el desplaçament correcte pels diferents itineraris interiors del Parc; caldria estudiar la implantació de mesures d’encaminament, com ara paviment tàctil als itineraris principals per poder garantir una completa autonomia en aquest sentit. La presència dels escocells dels plataners en determinats punts de pas és un altre problema, resoluble fàcilment amb el reblert amb paviment porós que s’adopta en altres punts de la ciutat com ara a l’entorn de les parades d’autobús. En la mateixa direcció, es recomana la instal·lació de tots els elements annexes a l’itinerari, com ara plafons informatius, papereres i demés, s’alineïn correctament amb els parterres que marquen els marges del camí, eliminant el major nombre d’obstacles possible al camí.

La millora general de la pavimentació és una actuació de caràcter transversal a qualsevol col·lectiu. Es recomana continuar amb les mesures previstes i fer-les extensibles a la resta dels itineraris del Parc. Preferentment i tal i com ja es fa actualment, caldria implantar paviments continus que aporten una major regularitat. Les actuacions puntuals en les pavimentacions d’algunes instal·lacions en particular s’esmentaran posteriorment.

Sobre els desnivells existents, dels sí que compleixen la normativa en matèria d’accessibilitat, cal millorar el seu equipament incorporant-ne baranes, passamans i elements de pavimentació que indiquin la seva presència. Molt important és la disposició d’aquests elements en aquells desnivells formats per escales i rampes per diferenciar-ne clarament el seu àmbit i evitar situacions perilloses.

Pel que respecta al punt particular dels accessos als miradors de la sabana, a banda d’incorporar baranes i passamans inexistents avui dia, cal resoldre el problema de les petites rampes que comuniquen les diferents terrasses, d’inclinació inassolible, mitjançant un augment del desenvolupament d’aquests trams que faci les pendents més esteses. L’amplitud dels espais anterior i posterior als desnivells són tals que permeten una actuació senzilla.

Caldria condicionar també l’accés a l’àrea de descans de la DonaDama del Paraigües eliminant el petit graó que n’impedeix l’entrada.


Auditoria interna


6.3. Resum de l’avaluació de Desplaçament Interior


AFECTAT GRAU

D'AFECTACIÓ

Accés no adaptat al conjunt de miradors de la sabana, en pendents i equipament

Físic 2

Presència d'obstacles en itineraris de pas Físic Visual 1

Pavimentació general irregular Físic Visual 1

Absència d'elements de desplaçament tàctils Físic 3

Accés no adaptat a l’àrea de descans de la DonaDama del Paraigües

Físic 3

Taula 3 Resum de l’avaluació de Desplaçament Interior


Auditoria interna


7. INSTAL·LACIONS DE LES ESPÈCIES ANIMALS

7.1. Avaluació general

Es detecten dos punts de millora generals en les instal·lacions d’alguns animals a l’aire lliure:

• La presència d’obstacles en el curt espai existent entre l’itinerari i el punt d’observació de l’espècie.

• La protecció dels vidres de seguretat.

La primera problemàtica, es basa en la conjugació de diversos factors que dificulten l’accés fins a l’extrem del recinte d’exhibició de persones amb la mobilitat reduïda i per tant, dificultant la visibilitat dels animals:

• Existència de paviment discontinu, format per fustes amb distàncies entre fustes contigües inadmissibles.

• Pendents • Esglaons i ressalts • Poca amplitud entre els pals de protecció de l’accés que en dificulta

la maniobrabilitat (alguns per sota de 0,80 m de distància entre elements contigus).

S’han detectat aquestes problemàtiques a les següents instal·lacions: goril·les, ximpanzés, zebres, hipopòtams nans, ós formiguer, llúdries, walabis, guepard, hienes, impales, llops ibèrics, mangabeis, hocos, drils, facoquers i ós bru.

Figura 17 Diferents instal·lacions amb deficiències d’accés al punt d’observació de les espècies.


Auditoria interna


La protecció dels vidres esdevé una altra patologia generalitzada. Habitualment, els vidres no es senyalitzen amb cap mena de sanefa o senyalització que pot provocar dificultats d’interpretació de l’espai per a persones amb dificultats visuals. Una altra opció és la de protegir l’extrem inferior de l’expositor amb un sòcol metàl·lic per evitar col·lisions.

Figura 18 A dalt, diferents instal·lacions amb deficiencies d’accés al punt d’observació de les espècies A l’esquerra, exemple d’instal·lació ben resolta, que combina accessibilitat amb integració paisatgística

Figura 19 Vidres delimitadors de l’espai d’observació sense protecció.


Auditoria interna


7.2. Avaluació per instal·lacions

Un cop descrites les problemàtiques més generalitzades a les instal·lacions, el present apartat avalua l’accessibilitat actual, les mancances i possibles solucions d’instal·lacions en particular.

7.2.1. Palmerar

Es detecta un paviment irregular amb ressalts de difícil superació per a persones en cadira de rodes, en ocasions estret (1,10m d’ample). Tot i garantir l’accés a totes les espècies, existeix un camí per un pont que no és accessible. La retolació de l’espai no contrasta el suficient amb el fons en el qual es recolza.

Figura 20 Exemples d’instal·lacions amb el vidres ben protegit. A l’esquerra, hipopòtams, a la dreta, mangosta

Figura 21 A la dreta, paviment irregular i pas estret, sense protecció lateral. A l’esquerra, senyalització sense contrast amb el fons


Auditoria interna


7.2.2. Aquarama

Instal·lació accessible totalment (les dues plantes) mitjançant plataformes d’elevació mecànica i rampes metàl·liques. No obstant, la capacitat del sistema és reduïda podent-se dur a terme un seguit d’actuacions per a millorar-la:

• Implantació de rampa (llarga però amb espai per a desenvolupar-la) d’accés a la primera planta

• Col·locació d’una segona plataforma elevadora a la comunicació entre les plantes primera i segona (existeixen dues escales d’accés en paral·lel)

• Ascensor-muntacàrregues exterior d’accés a totes dues plantes d’utilització conjunta per persones amb mobilitat reduïda i per al trasllat d’animals.

Figura 22 A dalt, escales d’accés a la primera planta, amb plataforma. A l’esquerra (superior), escales d’accés a la segona planta. A l’esquerra (inferior), rampa metàl·lica d’accés a les grades


Auditoria interna


7.2.3. Pavelló dels dofins

L’espectacle que s’hi duu a terme és accessible mitjançant una rampa de recent construcció que dona accés a la part inferior de la grada, amb capacitat per a 6 cadires de rodes. No obstant, aquest espai es troba dins la zona d’esquitxades de l’espectacle i caldria proveir d’algun element d’impermeabilització per a cadires de rodes elèctriques.

La rampa anteriorment descrita presenta un problema d’enrasament en el seu tram inferior i una altura insuficient de la barana de protecció que caldria resoldre.

No es planteja la possibilitat d’accés a la part superior de la grada, en no ser necessària i ser una solució de complexitat tècnica elevada.

Figura 23 A dalt, espai accesible des d’on contemplar l’espectacle per a persones amb mobilitat reduïda. A la dreta (superior i inferior), rampa d’accés a la instal·lació i deficiencia en l’enrasament de la mateixa


Auditoria interna


7.2.4. Terrari

Tot i ser accessible en la seva totalitat, excepte la segona planta, utilitzada per a tallers educatius i que s’avalua dins el marc del servei educatiu, caldria destacar alguns punts de millora observats. El públic realitza un circuit on primer s’accedeix a la primera planta a través d’unes escales exteriors per sortir posteriorment a través d’una rampa progressiva a través de la instal·lació dels cocodrils. L’accés per a persones amb mobilitat reduïda és diferent al general, efectuant l’entrada i la sortida a través de la instal·lació dels cocodrils. Aquest circuit diferenciat està correctament senyalitzat.

Aquesta rampa és molt costeruda i llarga, amb unes pendents sostingudes d’entre el 6,5% i el 9%. Addicionalment el camí és molt estret, no presenta sòcols de protecció laterals i ha de suportar en la pujada, el trànsit de persones a contracorrent. Atès que no es factible la col·locació d’una rampa a les escales exteriors es suggereix el plantejament d’una plataforma elevadora que solucioni aquest problema, amb equipament correcte de les rampes de baixada per la zona dels cocodrils

7.2.5. Micos arborícoles

L’accés pels dos extrems està correctament garantit. Cal reforçar la protecció dels desnivells en determinats punts amb sòcols o baranes per evitar caigudes a diferents nivell.

Figura 24 Accés al terrari pel públic general, amb indicació d’ alternativa de recorregut accessible A la dreta rampa progressiva de l’àrea dels cocodrils, sense protecció inferior ni

passamans normatiu.


Auditoria interna


7.2.6. Casa dels titís – Tritó del Montseny

La instal·lació dels titís presenta deficiències en els seus accessos, bé per la presència de paviment irregular (llambordes) en rampa, o per pendents elevades (fora de normativa, entre 9 i 16%) sense elements de protecció ni senyalització entre esglaons i rampes. Addicionalment, s’observa que la informació de les espècies interiors es troba a una alçada massa elevada (per sobre de les gàbies), no recomanable.

7.2.7. Granja i bassa dels amfibis

L’accés a la zona de la granja es realitza mitjançant dues rampes de pendents entre el 8 i el 10%, sense barana ni passamà. A l’interior de la instal·lació, es detecta un deficient i perillós estat del paviment, i trams petits de pendents molt elevades (15%), amb alternativa de recorregut accessible. Es pot accedir a l’interior de la instal·lació de les cabres mitjançant una escala; caldria facilitar

Figura 25 A dalt, información col·locada en un pla massa elevat per a una correcta lectura i interpretació de qualsevol col·lectiu. A l’esquerra (superior i inferior), rampes d’accés i sortida de la instal·lació, amb mancances de senyalització i pavimentació


Auditoria interna


l’accés a peu pla a l’interior mitjançant un porticó existent que presenta però, un petit graó.

7.2.8. Punt Verd

L’espai de sensibilització ecològica del Punt Verd es troba completament adaptat i les activitats que s’hi realitzen al seu interior es troben a unes alçades adequades per a qualsevol tipus de col·lectiu.

Figura 26 Diferents deficiències en els paviments de la granja

Figura 27 Rampa d’accés a la Granja sense passamans i instal·lació de les cabres, amb

l’escala per accedir-hi dins.


Auditoria interna


7.2.9. Terra de dragons

L’entrada del recinte es realitza per trams de pendents petites (inferiors a tres metres) però elevades, de valors propers al 15%, dotades de baranes i passamans. El paviment de terra compactada, requereix d’algun reblert puntual per tal de regularitzar la seva superfície.

Figura 28 Panells d’informació educatius del Punt Verd, a una alçada adequada

Figura 29 A dalt, mancança de terra que origina un desnivell perillós. A l’esquerra (superior i inferior), rampes correctament equipades de la instal·lació terra de Dragons


Auditoria interna


7.2.10. Muntanya de Montserrat (mufló de l’Atlas, de Còrsega i cabra salvatge)

Aquest espai presenta unes particularitats tals, d’emulació de l’orografia de la muntanya de Montserrat que fan impossible l’accés per a persones amb mobilitat reduïda (rampes de fins el 14%). Atès el seu futur incert, a l’escassetat d’espècies animals al seu interior i al fet que aquestes siguin observables des d’altres punts del Parc fan que no es plategi l’adaptació d’aquesta instal·lació, d’una complexitat tècnica considerable. Sí que s’hauria de reforçar la senyalització d’instal·lació no adaptada al seu inici i d’alguns desnivells no senyalitzats degudament.

7.2.11. Pingüins

Pel que respecta a la part de la instal·lació on es té visió subaquàtica, es recomana reforçar l’equipament de la pendent d’entrada amb la instal·lació de passamans, doncs tot i disposar de zones de descans, es tracta d’una rampa llarga que assoleix valors de fins el 8% de pendent.

Figura 30 Rampa d’accés al complex Muntanya de Montserrat, amb desnivell sense protecció

Figura 31 Rampa d’accés a l’inferior de la instal·lació dels pingüins, sense equipar amb passamans


Auditoria interna


7.2.12. Tortuga de les Galàpagos

L’accés a aquesta instal·lació es realitza mitjançant una rampa curta (de menys de sis metres) al 7,5% de pendent mitjana. Es tracta d’una inclinació que caldria marcar amb baranes doncs no es troba adossada a cap paret vertical.

7.2.13. Mandrils

La instal·lació dels mandrils, tot i estar destinada a desaparèixer amb les reformes properes, mereix un comentari, doncs la contemplació dels animals és impossible per part de persones en cadires de rodes, atès la tanca de formigó que l’envolta i el fet que els animals estiguin en un fossar.

7.2.14. Edifici de Direcció

Tot i no ser un espai d’imprescindible de necessari accés per al públic, però sí per a bona part dels treballadors del Parc doncs sempre es poden fer les gestions pertinents als punts d’atenció al client, l’edifici de Direcció presenta quatre esglaons a la seva entrada, fàcilment substituibles per una rampa, a través de la ocupació d’un dels parterres laterals. Cal remarcar que existeix una alternativa accessible d’accés per la part posterior de l’edifici tot i que el seu pas està tancat amb clau. L’accés a la primera planta de l’edifici està totalment impedit.

7.2.15. Altres instal·lacions singulars

L’Espai Goril·les, l’Aviari, l’Ocellera de Vol, l’Aula Oberta, la Plaça dels Lloros i el Complex dels Felins són espais singulars que s’han considerat perfectament accessibles per a qualsevol col·lectiu.

Figura 32 Entrada de l’edifici de Direcció del Zoo de Barcelona


Auditoria interna


7.3. Resum de l’avaluació d’Instal·lacions de les espècies animals


AFECTAT GRAU

AFECT.

Observació llunyana dels animals en les instal·lacions a l'aire lliure per obstacles físics

Físic 2

Falta de protecció dels vidres de seguretat de les instal·lacions

Físic Visual 4

Contrast insuficient de la senyalització del Palmerar Visual 4

Regularitat insuficient dels paviments de Casa dels Titís, Palmerar, Terra de Dragons, Granja i Bassa dels Amfibis

Físic 2

Encaminaments sense protegir i d'amplada insuficient al Palmerar

Físic 3

Desnivells sense protegir a Casa dels Titís, Munt.Montserrat, Micos Arborícoles

Físic 3

Accés difícil a la primera planta del Terrari Físic 4

Manca d'elements de protecció de cadires de rodes davant esquitxades al Delfinari

Físic 4

Rampa d'accés al delfinari no normativa Físic 4

Augment de la capacitat de l'accés per a persones de mobilitat reduïda a l'Aquarama

Físic 5

Equipament insuficient de les pendents d'accés a Pingüins, Tortuga Galàpagos, Delfinari i Casa dels Titís

Físic 2

Accés amb esglaons a l'edifici de Direcció Físic 5

Accés amb escala a l'interior de la instal·lació de les cabres Físic 3


Auditoria interna


Informació i espècies animals a alçades inadequades a la Casa dels Titís

Físic 2

Taula 4 Resum de l’avaluació d’Instal·lacions de les espècies animals

8. SERVEIS EDUCATIUS


El Zoo, seguint la seva filosofia de sensibilització amb la conservació del món animal, realitza un seguit d’activitats per a infants i nens de totes les edats, coordinades des del Departament Educatiu.

Les activitats es duen a terme a les diferents aules per a grups presents a les instal·lacions, la majoria d’elles concentrades a l’edifici del Departament Educatiu, l’accessibilitat de l’accés la al mateix s’ha comentat amb anterioritat.

La gran part de les aules es situen a la planta baixa del mateix, i compleixen tots els requeriments d’accessibilitat possibles. Altres elements com per exemple el mostrador d’informació del Departament presenta una altura adaptada per a tots els col·lectius. Existeixen però, dues aules les plantes superiors (una al primer pis i una altra al segon) on només s’hi pot accedir superant un tram d’escales.

Figura 33 A l’esquerra, aula adaptada a l’edifici del Departament d’Educació. A dalt, mostrador adaptat del servei d’educació.


Auditoria interna


Existeixen altres aules repartides per tot el recinte:

• La sala 120è aniversari a l’aviari i l’aula de l’Espai Goril·les tenen un accés a peu pla perfectament adaptat

• L’aula Mira i Toca a la Granja presenta un petit graó a la seva entrada.

• L’aula Pintacares de la Granja és completament accessibleaccessible • L’aula Mira i Toca de la segona planta de l’edifici del Terrari, és

només accessible des de la primera planta del mateix a través d’escales

Figura 34 A l’esquerra, aula de l’Espai Goril·les. A la dreta, graó a l’accés a l’aula Mira i Toca de la Granja


Auditoria interna


Con formato: Párrafo de lista, Conviñetas + Nivel: 1 + Alineación: 0,63cm + Sangría: 1,27 cm

L’oferta educativa actual té present la majoria de sensibilitats inherents als diferents col·lectius existents. Es realitzen activitats adaptades per a persones amb discapacitats visuals amb material adequat, experiències amb ponis destinades a col·lectius de persones amb discapacitats intel·lectualmentals, etc.

La programació concertada de les activitats permet una certa preparació prèvia i redistribució dels espais on es duran a terme les activitats per tal de poder garantir l’accessibilitat total sigui quina sigui la necessitat del col·lectiu que durà a terme les activitats. Així,Aquesta adaptació en recursos físics i humans es manifesta, quan per exemple:

• no es programa la ocupació de les aules I i II del Departament d’Educació si existeix algun usuari amb la mobilitat reduïda,

• es compta amb voluntariat de suport sota consentiment aprovació de l’ Institut Municipal de Persones amb Discapacitats (IMD) en el cas de col·lectius que així ho requereixin per tal de possibilitar la participació de tothom en igualtat d’oportunitats a les activitats educatives,

• es traslladen les espècies que formen part de les activitats de Mira i Toca a altres aules accessibles en cas de no poder accedir a la segona planta de l’edifici del Terrari, etc.

Cal remarcar en aquest sentit, la tasca que es fa des del Zoo de col·laborar amb diferents associacions per a dissenyar una oferta educativa accessible i satisfactòria per a tothom. Entre d’altres, es treballa coordinadament amb l’ONCE (persones amb discapacitats visuals), amb APANSCE (persones amb discapacitats auditiusauditiva), amb diferents hospitals dins del projecte Dream, etc.

Figura 35 A l’esquerra, aula Mira i Toca de la segona planta del Terrari. A la dreta, escala d’accés a l’aula, des del primer pis del Terrari


Auditoria interna


Tabla con formato

Tabla con formato


Com s’ha comprovat, es dona servei a qualsevol tipus de col·lectiu mitjançant una adaptabilitat de condicionants i a la flexibilitat que ofereixen les diferents instal·lacions per a realitzar activitats educatives al Zoo.

És important doncs, seguir en la línia d’ampliar el ventall d’activitats disponibles, més enllà de procedir a l’adaptació arquitectònica d’aquelles aules de l’edifici del Departament Educatiu que no ho estan com de l’accés a la segona planta de l’edifici del Terrari, doncs no s’observen problemes d’aforament general de les aules com per haver de plantejar-s’ho.

Una petita actuació necessària és l’eliminació del graó d’entrada de l’aula del Mira i Toca de la granja, que evita un accés a peu pla a les instal·lacions. També caldria considerar l’adopció de sistemes d’audició magnètica per a persones usuàries d’audiòfons, en la línia dels proposats a les guixetes, per poder seguir les explicacions del professorat de forma correcte.

Per últim, es podria modificar el contrast existent entre els paraments i les portes de les entrades de l’aula de l’Espai Goril·les i el Mira i Toca de la Granja, doncs aquests són pràcticament iguals i no es diferencien de manera satisfactòria.

8.3. Resum de l’avaluació de serveis educatius


AFECTAT GRAU

D'AFECTACIÓ

Manca d'accessibilitat a les aules de plantes superiors de l'Edifici del Departament d'Educació

Físic 5

Manca d'accessibilitat a l'aula Mira i Toca de la planta segona del Terrari

Físic 5

Manca d'accessibilitat a l'aula Mira i Toca de la Granja

Físic 4

Absència de reforç auditiu durant les explicacions de monitors / professorat

Auditiu 2


Auditoria interna


Falta de contrast entre paraments i portes a l’aula de l’Espai Goril·les i del Mira i Toca de la Granja

Visual 3

Taula 5 Resum de l’avaluació de serveis educatius


Auditoria interna


9. SERVEIS COMPLEMENTARIS: RESTAURACIÓ, CAMBRES

HIGIÈNIQUES I ALTRES

9.1. Restauració i pícnic

La restauració s’ofereix en diferents espais repartits per l’interior del parc, de diferents tipologies segons el tipus de client a qui es vol donar servei. A continuació es detallen les característiques i l’accessibilitat dels diferents espais de restauració del Parc:

• 7 quioscos d’snacks, dolços i sucs (sota les marques Zoodolç, Natural i la Cabana), dels quals tots, excepte el Natural de l’entrada de Wellington i La Cabana del Parc Infantil, presenten obstacles per al seu accés, en forma d’esglaons.

• 4 establiments de cafeteria, entrepans i menjar ràpid divers (sota les denominacions les Àguiles, la Sabana, el Terrari i la Granja), d’accessibilitat garantida fins al punt de servei, excepte en el cas de les Àguiles, que s’han de superar diversos trams d’escales.

• 1 establiment de menú - autoservei (la Granja), l’accessibilitat del qual es veu compromesa per un petit esglaó a cadascun dels seus accessos.

• 1 espai de restauració i celebracions especials (la Carpa, a la DonaDama del Paraigües), amb un accés en rampa assumible del 8% en menys de 6 metres, però sense la barana pertinent. A més, la porta d’accés obre cap enfora, fet que obligaria a disposar d’un espai pla de com a mínim 1,20m de longitud..

•

En tots els espais de restauració anteriorment esmentats, els taulells d’atenció al client es situen a una alçada massa elevada com per ser accessibles a persones amb mobilitat reduïda.

Figura 36 Rampa d’accés a l’espai de la Carpa


Auditoria interna


Existeixen nombroses àrees de pícnic disseminades pel Parc, l’accés de les quals es troba adaptat, doncs es troben sovint als mateixos itineraris de pas. Aquestes àrees consten únicament d’un seguit de taules per al consum d’aliments.

El mobiliari d’aquestes àrees acostuma a ser de la mateixa tipologia que el present a la majoria de punts de restauració per al consum dels aliments adquirits en ells. Tot i existir-hi diferents models, la gran majoria tenen l’estructura de ferro inferior just al marge del volum de la taula, fet que impedeix un correcte encaix de les cadires de rodes. No es detecten tampoc taules les bancades de les quals tinguin reposa esquenes.

Figura 37 Diferents punts de restauració del Parc on s’observen les mancances comentades anteriorment: esglaons per accedir-hi, mostradors amb alçada incorrecte,etc.


Auditoria interna


Cal afegir a l’anteriorment esmentat que, tant la zona de pícnic annexa a l’espai dels felins, com la situada davant del terrari són completament inaccessibles, doncs es troben en culs de sac als quals s’hi accedeix a través de trams d’escales.

d’almeny

També s’ha detectat la presència d’un espai de màquines autoservei d’alimentació i begudes a l’entorn de l’entrada de Wellington no accessible, atès que hi ha un esglaó considerable per poder-hi accedir.

Figura 38 Diferents models de taules de pícnic no accesibles existents al Parc

Figura 39 Accés a la zona de pícnic de l’espai dels felins


Auditoria interna


9.2. Cambres higièniques

Existeixen 8 zones de cambres higièniques (lavabos) repartides per les instal·lacions del Parc, el grau d’adaptació dels quals es llista a continuació:

• Departament d’Educació: accessible • Dofinari: accessible • Interior de la Carpa: accessible • Terrari: no adaptat • Entrada Wellington: accessible • Granja: no adaptat • Mira i toca (granja) i Punt Verd: accessibles però no oberts al públic

en general

Es considera que la dotació de lavabos adaptats entre el total és correcte, tot i això, no es senyalitza enlloc més que a la porta d’entrada dels lavabos si estan adaptats o no, i caldria incorporar aquesta informació a la senyalització general del Parc.

Addicionalment, calCal recomanar també, la substitució de les portes d’accés als lavabos adaptats, que actualment obren cap endins (excepte els ubicats al

Figura 40 Esglaó a l’accés de la zona de màquines d’autoservei de l’entrada de Wellington


Auditoria interna


carrer Wellington i al Mira i Toca de la Granja) per portes que obrin en direcció contrària, o bé per portes corredisses.

També s’ha trobat que, en determinades ocasions, la distribució dels elements interiors de la cambra no és l’adequada per facilitar-ne un correcte ús i maniobrabilitat, i que els elements de mobiliari no tenen el disseny, dimensions i alçades adequades per a l’ús de qualsevol col·lectiu.

Figura 41 Cambres higièniques adaptades de delfinari i Punt Verd (adalt) amb l’obertura de portes cap a l’interior. Lavabo de l’entrada de Wellington (Esquerra) correctament accesible amb l’obertura cap enfora.


Auditoria interna


Con formato: Sin subrayado, Color defuente: Automático

9.3. Altres elements del Parc

Es detecta la presència de fonts d’aigua potable repartides pel Parc sense adaptar la majoria, ni per les seves dimensions ni per l’accés a elles. S’està procedint a la substitució d’aquestes per d’altres models adaptats (ubicades a l’entrada de Wellington, i a la Granja, tot i no poder accedir a aquesta darrera).

Existeixen al Parc tòtems informatius on poder efectuar reclamacions i suggeriments sobre diversos aspectes del Parc. Les dimensions i disposicions dels elements dels mateixos no compleixen amb els estàndards d’accessibilitat per a persones amb cadira de rodes, especialment en el que es troba sobre una pendent a la zona de la Granja.

Figura 42 Model de font adaptat (esquerra, a la Granja) i sense adaptar (dreta, zona DonaDama del Paraigües), ambdós inaccesibles per la presència de graons


Auditoria interna


De manera general, la presència de bancs als espais oberts del recinte no és l’adequada, existint zones àmplies sense possibilitat de descans. Aquest fet és de notable incidència en àrees annexes a instal·lacions on es puguin formar cues, tals com les guixetes, el Delfinari o l’Aquarama.Pel que respecta a les botigues de records del Zoo, la situada a l’entrada del Carrer Wellington presenta problemes d’espai i maniobrabilitat al seu interior per a persones que es desplacen en cadira de rodes.

9.4. Resum de l’avaluació de Serveis Complementaris: restauració,

cambres higièniques i altres


AFECTAT GRAU

D'AFECTACIÓ

Accés impedit a la restauració i màquines autoservei Físic 2

Figura 43 Tòtem de suggeriments no accessible

Figura 44 Botiga de l’entrada del Carrer Wellington


Auditoria interna


Mostradors del serveis de restauració a una alçada massa elevada

Físic 2

Taules de pícnic no accessibles Físic 2

Fonts no accessibles, en accés i disseny Físic 3

Manca d'espai en lavabos accessibles per portes que obren cap endins

Físic 3

Mobiliari amb disseny, dimensions i alçades no adequades als lavabos adaptats

Físic 2

Tòtems de suggerències no accessibles Físic 4

Absència de bancs de repòs en determinats punts de les instal·lacions

Físic 3

Poc espai interior a la botiga de Wellington que impedeix la maniobrabilitat

Físic 4

Taula 6 Resum de l’avaluació de Serveis Complementaris: restauració, cambres higièniques i altres

Tabla con formato

Tabla con formato


Auditoria interna


10. SORTIDA DEL PARC


Les vies de sortida del Parc es troben integrades a la senyalització d’orientació interior del Parc.

La sortida s’efectua pels mateixos punts on es pot accedir al Parc. Aquesta es realitza bé a través de torns, ubicats annexes a les guixetes, bé a través de la botiga de records.

Es preveu l’encaminament de les persones que, per les dimensions de la cadira de rodes no puguin emprar els punts de sortida ordinaris, cap a zones de les guixetes per on sí que puguin sortir, atesa la presència de personal en tot moment.


Un cop una persona ha abandonat les instal·lacions, es proposa la implantació de la senyalització de proximitat que s’utilitza en d’altres punts de la ciutat, per indicar en quines direccions i a quines distàncies es troben els diferents aparcaments, transports públics de la zona i altres punts d’interès de l’entorn.

10.3. Resum de l’avaluació de Sortida del Parc


AFECTAT GRAU

D'AFECTACIÓ

Absència de senyalització de proximitat a les sortides

--- 5

Taula 7 Resum de l’avaluació de Sortida del Parc


Auditoria interna


ANNEX I. PLÀNOLS DE SUPORT

Índex de plànols

0. Estat actual tríptic informatiu 1. Circulacions públiques 2. Paviments, banys i espais inaccessibles 3. Accessibilitat dels espais singulars 4. Obres previstes a mig termini 5. Instal·lacions afectades per les obres


Auditoria interna


ANNEX II. LA RETOLACIÓ DEL ZOO DE BARCELONA

El següent annex conté l’Informe Tècnic de la Senyalització del Zoo de Barcelona, on es cataloguen i inventarien les diferents tipologies de retolacions existents a les instal·lacions del Zoo de Barcelona.

En particular, i incidint en l’aspecte dels codis QR, els quals es mencionen a l’auditoria, un total de 64 elements de retolació de les Instal·lacions del Zoo de Barcelona estan equipades amb codis QR, que proporcionen informació audible del contingut del plafó el qual representen. Aquests codis es reparteixen de la següent manera:

• Espècies animals i vegetals: 25 instal·lacions retolades. Es preveu la retolació addicional de prop de 100 espècies vegetal el mes d’Abril de 2014 que incorporaran aquesta tecnologia.

• Espais genèrics: incorporen codis QR determinats espais de Granja/Zoo Infantil, Terrari, Galeria dels Petits Primats, Aviari, El món dels Titís, l’Espai Goril·les i El palmerar.

• Escultures: estan equipades un total de 13 elements escultòrics del Parc • Exposicions: es distribueixen 19 codis en les diferents exposicions

repartides per les instal·lacions.

Con formato: Título 1

Con formato: Sin Encabezado deprimera página diferente

Con formato: Párrafo de lista, Conviñetas + Nivel: 1 + Alineación: 0,63cm + Sangría: 1,27 cm


Auditoria interna



Auditoria interna


RETOLACIÓ FORMAL

El retolament és una part essencial del Zoo, ja que ens permet comunicar-nos amb el públic i potenciar la vessant educativa que conforma uns dels pilars de la nostra institució. Una part és la senyalització dels diferents serveis i dels horaris de les activitats que oferim, però la gran majoria està destinada a la informació zoològica.

Especificacions dels rètols:

• Rètols de plantes (EN DESENVOLUPAMENT): 80 rètols de 35x50 cm. Suport metàl·lic, verd. Component de gràfic amb dibuix de parts de les plantes, noms i explicacions en tres idiomes i distribució.

• Rètols de mamífers:

61 rètols. Component gràfic a color, noms i texts en tres idiomes, mapa de distribució, senyalització especial de la UICN (grau de perill) i Codi QR quan escau. 54 de 50x50 cm. Suport metàl·lic, groc. 1 de 50x50 cm. Suport vinil, Groc. 26 de mesures variades entre 200 cm i 150 cm x 20 cm i 30 cm. Suport fòrex, Groc.

• Rètols de rèptils i amfibis

89 rètols. Component gràfic a color i silueta. Distribució en format text de tres idiomes i/o gràfic. Nom de l’espècie i text explicatiu en tres idiomes. 38 de 100 cm x 25 cm. Suport vinil, Groc. 4 de 50x50 cm. Suport metàl·lic, Groc. 40 de mesures variades entre 50 cm a 200 cm x 20 cm a 30 cm. Suport fórex, Groc.

• Rètols d’aus

104 rètols. Component gràfic a color. Distribució en format gràfic i senyalització especial de l’espècie visual. Codi QR si escau. 55 de 50x50 cm. Format metàl·lic, Groc. 49 de 28x35 cm. Format fórex, Groc.


Auditoria interna



Auditoria interna


RETOLACIÓ TRANSVERSAL

Especificacions dels rètols:

• Rètols transversals:

36 rètols de mesures variades entre 150 i 400 cm x 50 cm. Suport de fusta, sostenint fórex, + disseny de fons. Generalment amb dibuixos, fotos, distribucions i d’altres en format gràfic. Tots els texts en 3 idiomes. Codi QR descarregable on escau i logo de la UICN on escau.


Auditoria interna


RETOLACIÓ D’EXPOSICIONS

• Exposició dels mamífers marins mediterranis

1 rètol de suport metàl·lic amb vinil. 27 mts x 6,5 mts.

Dibuixos, distribucions i gràfics en color.

Texts en 3 idiomes.

Element visual tipus vídeo amb selector de pel·lícula.

Element sonor amb selector d’àudio.

Element tàctil amb 3 pells de diferents espècies.

• Exposició Ikunde

12 rètols de suport fórex. 80 cm x 140 cm.

Dibuixos, distribucions i gràfics en color. Texts en 3 idiomes.

• Exposició Conservació amb primats i Floquet de Neu 10è aniversari



3 codis QR amb àudios descarregables.

• Exposició Sahel africà



3 codis QR amb àudios descarregables.

• Exposició Tritó del Montseny



1 codi QR amb àudio descarregable.


Auditoria interna


RETOLACIÓ DE CAMPANYES

• Campanya Pole to Pole, d’EAZA

5 rètols de suport metàl·lic amb vinil. 90x140 cm.


Texts en 3 idiomes.

Ubicació: Aquarama.


2 lones. 80x140 cm.


Texts en 3 idiomes.

Ubicació: Entrades del Zoo.


2 guardioles de tres cares. 90x220 cm.


Texts en 3 idiomes.

Dues guardioles incorporades per a recollir diners.

Ubicació: Entrades del Zoo.


Auditoria interna


RETOLACIÓ D’ÀMBIT DIRECCIONAL

• Pals direccionals

7 pals amb fustes de 240 cm d’alçada.

Fusta gravada amb la ubicació de l’espai. Alguns contenen vinils.

• Rètols metàl·lics

20 de 25x25 cm. Colors blancs, blaus i vermells.

Icònica del tipus de servei que mostren (ex. Lavabo, sortida, servei mèdic,...)

• Altres senyalitzacions direccionals

30 rètols de forex en diferents mesures. Color blau.

Texts en 3 idiomes.

• Retolacions de normatives

18 rètols de forex en diferents mesures. Color blau.

Texts en 3 idiomes.


Auditoria interna


ELEMENTS MULTIMÈDIA

• Codis QR

Format codi gràfic per descarregar àudio. Incorporats als rètols formals i transversals o incorporats en diferents suports de forex i fusta en ubicacions especials.

Espais genèrics Espècies Escultures Exposicions

Granja/Zoo Infantil

Terrari

Galeria dels Petits Primats

Aviari

El món dels titís

Espai Goril·les

El Palmerar

Dragó de Komodo

Elefant africà

Girafa

Orangutan de Borneo

Ximpanzé

Goril·la de costa

Dofí mular

Lleó marí de Califòrnia

Pingüí de Humboldt

Trenca

Cérvol del pare David

Gasela dorcas

Formiguer gegant

Tigre de Sumatra

Estruç

Flamenc de Cuba

Voltor negre

Quadre d’Honor

La dama del Paraigua

Conjunt d’àguiles

Conjunt d’antílops

Gos famolenc

Nens

Genoveva de Brabant

Sant Francesc d’Assís

Nena que dorm

Dofí

Lleó

Arca de Noé

Placa en honor de Félix Rodríguez de la Fuente

Exposició 10 anys sense Floquet de neu: treballant per a la conservació dels Primats (4)

Exposició Ikunde (4)

Plafó Cetacis (7)

Sahel (3)

Conservació del tritó del Montseny (1)


Auditoria interna


Tortuga gegant de les Galápagos

Guepard

Panda vermell

Llúdria

Suricata

Hipopòtam

Mangosta ratllada

Tortuga de rierol

• Pantalles de vídeo

Mides i formats diferents. Programables amb horaris i programacions diferents. 19 pantalles i 2 projectors. 7 amb àudio.

a) PRIC: Format de fusta per suportar vídeo de pantalla de 19”. Amb àudio. b) Punt Verd: Pantalles incorporades a la retolació. Pantalles de 15”. c) Pantalla Gegant: Pantalla al Dofinari. Programable amb diferents continguts. 3x2 mts

aprox. Sense so. d) Taquilles entrades: Suport visual a taquilles. Pantalles de 17”. Sense so. e) Projecció Aula Aviari: Projector a paret. Mesura 2x1,5 mts. Amb àudio. f) Audiovisual Dragons de Komodo: 3 pantalles projectors. Amb àudio evolvent 7.1


Auditoria interna


Pantalles PRIC Pantalles Punt Verd

Ximpanzés

Formiguer gegant

Gasela dorcas

Mona de Barbaria

Trenca

Dofinari

Cuines

Cuidadors

Jardineria

Visites escolars

Manteniment

Oficines

Veterinària

Visitants

ANNEX C2


Pla de Millores

Febrer 2014 Pàgina 2 de 31

ACCESSIBILITAT UNIVERSAL AL ZOO DE BARCELONA.

PLA DE MILLORES

Sinopsi Aquest document és un recull de les millores necessàries per garantir l’accessibilitat universal al Zoo de Barcelona en base a les mancances detectades a l’Auditoria Interna anteriorment realitzada

Versió 4

Realitzat: 17/02/2014

Autor/s:

JODAR PLAZA, Víctor

Continguts

. INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS ............................................................. 4

. RESUM DE MANCANCES DETECTADES ................................................ 6

. ACTUACIONS DE MILLORA PROPOSADES ......................................... 10


Pla de Millores


. PLANS D’ACTUACIÓ ............................................................................... 14

.1. Pla de Paviments ................................................................................................................................. 15

.2. Pla de condicionament de rampes i supressió d’esglaons ................................................. 16

.3. Pla d’adaptació del mobiliari i altres mesures accessòries ................................................ 17

.4. Pla de millora de la senyalització i la comunicació ............................................................... 18

.5. Pla d’accessibilitat en l’observació dels animals .................................................................... 19

.6. Pla de supressió de barreres arquitectòniques d’ordre superior ................................... 20

. ANÀLISI DE TERMINIS I CONCLUSIONS .............................................. 21

I. Actes de reunions amb entitats representants de persones amb

discapacitat ..................................................................................................... 23

II. Cost orientatiu de les actuacions del Pla de supressió de barreres

arquitectòniques d’ordre superior ................................................................ 29

III. Calendarització de les millores proposades dins del plantejament

general del Zoo per als propers anys ........................................................... 30


Pla de Millores


1. INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS

En el marc del projecte de garantir l’accessibilitat universal al global del Zoo de Barcelona, per tal que qualsevol usuari de pugui gaudir de la mateixa manera l’experiència de realitzar una visita al Parc, independentment de la seva condició física o sensorial, es proposen unes millores a realitzar per tal d’assolir els objectius anteriorment marcats. Els fonaments d’aquest Pla de Millores radiquen en la relació de mancances d’accessibilitat detectades a l’Auditoria Interna de les instal·lacions, realitzada amb anterioritat.

Com a instal·lació amb més de 120 anys d’història, el Zoo presenta unes certes dificultats d’accés a les diferents instal·lacions. No obstant això, durant els darrers anys s’han dut a terme un seguit d’actuacions de diferent envergadura per tal de possibilitar l’accessibilitat a totes els espais, edificis i serveis que ofereix el recinte.

• 1975: Inauguració de l’Escola del Zoo, amb activitats orientades per a tots els col·lectius.

• 1986: Renovació i adaptació física de les aules de la Planta Baixa de l’Edifici del Departament d’Educació.

• 1996: Accés en rampa a la planta superior del terrari a través de la nova instal·lació dels cocodrils.

• 2004: Inauguració de l’Espai Goril·les, seguint criteris d’accessibilitat. • 2008: Accés a les plantes superiors de l’Aquarama mitjançant cadires

d’elevació mecànica. • 2008: Disposició de vehicles de transport adaptat per al desplaçament

de persones amb mobilitat reduïda per l’interior del Parc. • 2009: Inauguració de l’instal·lació del Punt Verd • 2011: Obertura de la sala 120è aniversari • 2011-2013: Noves instal·lacions i renovacions d’existents amb criteris

d’accessibilitat: Terra de Dragons, mangostes, hipopòtams, voltors i trencalòs, rampa d’accés al delfinari,etc.

Amb tot i tal com es comentava a l’auditoria interna, aquestes actuacions han permès disposar d’un Zoo que ofereix la possibilitat d’accedir a tots els espais però no es garanteix una completa autonomia personal per als diferents col·lectius considerats.


Pla de Millores


Addicionalment, el Zoo ha esdevingut una entitat referent a l’hora de procedir a la integració de persones amb discapacitat mitjançant altres actuacions de caràcter social. La bonificació en el preu de les entrades, la celebració de jornades solidàries en favor de nombrosos col·lectius, la sensibilització del personal en l’atenció a les persones amb necessitats diverses, o l’establiment d’activitats educatives adaptades a qualsevol col·lectiu en són un bon exemple de la feina ja realitzada en aquesta direcció.


Pla de Millores


2. RESUM DE MANCANCES DETECTADES

Les taules següents recullen totes les mancances constatades amb el desenvolupament de la Auditoria. Seguint l’estructura d’anàlisi de la pròpia auditoria, s’indiquen a quin col·lectiu de discapacitats afecta d’entre els analitzats, i a quin procés de la visita al Parc és imputable.

El grau d’afectació és una mesura de l’impacte que té la presència de la mancança a les instal·lacions actuals, en base a una escala de l’1 al 5 (on 1 representa la màxima afectació i 5 la mínima). Els criteris que s’han seguit per determinar el grau han considerat:

• Risc o perillositat associat a la mancança • Existència d’alternativa al respecte del punt analitzat. En aquest sentit

es pretén la implantació de millores que garanteixin l’autonomia personal de les persones, per tal de poder desenvolupar la visita a les instal·lacions del Zoo amb la mínima dependència possible

Accessibilitat universal al Zoo de Barcelona Pla de Millores



AFECTAT GRAU

AFECT. PROCÉS

1 Accés amb esglaons al Departament d'Educació Físic 5 Accés

2 Rampa fora de normativa en l'accés al Departament d'Educació a través de l'aviari Físic 3 Accés

3 Guixetes sense dispositius amplificadors de so Auditiu 4 Accés

4 Absència d'elements informatius tàctils Visual 4 Senyalització

5 Poc contrast en algunes senyalitzacions Visual 3 Senyalització

6 La informació sonora dels plafons no és fàcilment accessible Visual 3 Senyalització

7 La informació emesa per megafonia no pot arribar a tots els usuaris Auditiu 2 Senyalització

8 Audiovisuals sense subtítols a la Sala 120è aniversari Auditiu 3 Senyalització

9 Tríptics informatius que contenen massa informació i són poc manejables Intel·lectual 3 Senyalització

10 Manca de senyalització sobre l'adaptació dels lavabos Físic 2 Senyalització

11 Accés no adaptat al conjunt de miradors de la sabana, en pendents i equipament Físic 2 Desplaçament

12 Presència d'obstacles en itineraris de pas Físic Visual 1 Desplaçament

13 Pavimentació general irregular Físic Visual 1 Desplaçament

14 Accés impedit a l'àrea de descans de la Dona del Paraigües Físic 3 Desplaçament

15 Absència d'elements de desplaçament tàctils Físic 3 Desplaçament

16 Observació llunyana dels animals en les instal·lacions a l'aire lliure per obstacles físics Físic 2 Instal·lacions

17 Falta de protecció dels vidres de seguretat de les instal·lacions Físic Visual 4 Instal·lacions

18 Contrast insuficient de la senyalització del Palmerar Visual 4 Instal·lacions



19 Regularitat insuficient dels paviments de Casa dels Titís, Palmerar, Terra de Dragons, Granja i Bassa dels

Amfibis Físic 2 Instal·lacions

20 Encaminaments sense protegir i d'amplada insuficient al Palmerar Físic 3 Instal·lacions

21 Desnivells sense protegir a Casa dels Titís, Munt.Montserrat, Micos Arborícoles Físic 3 Instal·lacions

22 Accés difícil a la primera planta del Terrari Físic 4 Instal·lacions

23 Manca d'elements de protecció de cadires de rodes davant esquitxades al Delfinari Físic 4 Instal·lacions

24 Rampa d'accés al delfinari no normativa Físic 4 Instal·lacions

25 Augment de la capacitat de l'accés per a persones de mobilitat reduïda a l'Aquarama Físic 5 Instal·lacions

26 Equipament insuficient de les pendents d'accés a Pingüins, Tortuga Galàpagos, Delfinari i Casa dels Titís Físic 2 Instal·lacions

27 Accés amb esglaons a l'edifici de Direcció Físic 5 Instal·lacions

28 Accés amb escala a l'interior de la instal·lació de les cabres Físic 3 Instal·lacions

29 Informació i espècies animals a alçades inadequades a la Casa dels Titís Físic 2 Instal·lacions

30 Manca d'accessibilitat a les aules de plantes superiors de l'Edifici del Departament d'Educació Físic 5 Educació

31 Manca d'accessibilitat a l'aula Mira i Toca de la planta segona del Terrari Físic 5 Educació

32 Manca d'accessibilitat a l'aula Mira i Toca de la Granja Físic 4 Educació

33 Accés impedit a la restauració i màquines auotservei Físic 2 Altres

34 Mostradors del serveis de restauració a una alçada massa elevada Físic 2 Altres

35 Taules de pícnic no accessibles Físic 2 Altres

36 Fonts no accessibles, en accés i disseny Físic 3 Altres

37 Manca d'espai en lavabos accessibles per portes que obren cap endins Físic 3 Altres

38 Tòtems informatius no accessibles Físic 4 Altres



39 Formació del personal per afrontar situacions de conflicte amb persones amb discapacitat Mental 2 Senyalització

40 Absència de senyalització de proximitat a les sortides --- 5 Sortida

41 Manca d'informació al web sobre transport públic adaptat Físic 3 Abans visita

42 Absència de reforç auditiu durant les explicaciones de monitors / professorat Auditiu 2 Educació

43 Falta de contrast entre paraments i portes a l'aula de l'Espai Goril·les i del Mira i Toca de la Granja Visual 3 Educació

44 Absència de bancs de repòs en determinats punts de les instal·lacions Físic 3 Altres



3. ACTUACIONS DE MILLORA PROPOSADES

La taula següent mostra la relació de millores proposades per a una accessibilitat total a les instal·lacions del Zoo. Cadascuna d’elles s’acompanya de la numeració de la mancança a la qual fan referència; com es pot comprovar, una mateixa millora pot fer referència a diverses mancances alhora.

En la línia del que s’ha realitzat amb les mancances, s’ha avaluat cadascuna de les millores en una escala del 1 al 5 (on 1 és la puntuació màxima, i 5 n’és la mínima) segons la seva viabilitat. L’avaluació de les millores ha tingut en compte:

• Nivell del cost econòmic de l’actuació • Complexitat tècnica, en relació per exemple, a quina afectació té en la

operativa de funcionament del Parc o en el desenvolupament correcte de la visita per part dels clients.



MILLORES PROPOSADES

SOL·LUCIONA MANCANÇA

VIABILITAT

1 Adaptació entrada directa Departament Educació 1 4

2 Condicionament rampa entrada Departament Educació a través de l'aviari 2 1

3 Dispositius de bucle magnètic a les guixetes i aules 3 , 42 2

4 Maquetes d'orientació d'espais singulars 4 3

5 Informació en suport braille 4 2

6 Millora del contrast de la senyalització 5 , 18 , 43 2

7 Tecnologies d'informació sense contacte 6 3

8 Megafonia canalitzada a través de missatges en dispositius mòbils 7 2

9 Disposició de subtítols a tots els audiovisuals 8 2

10 Simplificar la informació i el format de plafons i tríptics 9 2

11 Elaboració de tríptics específics per a cada sensitivitat 9 , 10 2

12 Senyalització de lavabos adaptats integrada en la general 9 , 10 1

13 Regularització de paviments 13 , 19 ,12 3

14 Reblert d'escocells en punts de pas 12 2

15 Eliminació de l'esglaó d'accés a l'àrea de descans de la Dona del Paraigües 14 2

16 Alineació dels elements de senyalització als marges dels itineraris 12 2

17 Condicionament i millora del desenvolupament del conjunt de rampes dels miradors de la sabana 11 3

18 Paviments tàctils als itineraris principals 15 4

19 Eliminació de pendents, esglaons, paviments discontinus i pals de protecció als punts d'observació de les espècies 16 4

20 Col·locació de sanefes i/o sòcols metàl·lics als vidres d'observació de les espècies 17 2



21 Protecció de desnivells amb elements físics per evitar caigudes 21 2

22 Disposició de plàstics impermeables per a cadires de rodes a l'espectacle del Delfinari 23 1

23 Condicionament de la rampa d'accés al Delfinari, amb barana normativa i eliminació de l'esglaó inicial 23 1

24 Disposició d'un ascensor-muntacàrregues per a l'accés a l'Aquarama 25 5

25 Disposició d'elements d'elevació mecànica per a l'accés a la primera planta del Terrari 22 4

26 Condicionament de la rampa de la zona dels cocodrils amb passamans i sòcols de protecció 22 3

27 Redisseny de la instal·lació de casa dels Titís, amb alçades adequades de vidres i informació 29 4

28 Dotació d'un sistema d'accés a peu pla per a l'interior de la instal·lació de les cabres a la Granja 28 2

29 Reblert del paviment a Terra de Dragons 19 2

30 Col·locació de passamans a la rampa de la instal·lació subaquàtica dels pingüins 26 2

31 Rampa d'accés a l'Edifici de Direcció del Parc 27 4

32 Eliminació de l'esglaó d'accés al Mira i Toca de la Granja 32 2

33 Accés amb dispositius d'elevació mecànica a les plantes superiors de l'Edifici del Departament d'Educació 30 5

34 Accés amb dispositius d'elevació mecànica al Mira i Toca del Terrari 31 5

35 Ampliació i protecció lateral dels itineraris del Palmerar 20 3

36 Condicionament i millora del desenvolupament de les rampes d'accés a la Casa dels Titís 26 3

37 Disposició de baranes a la rampa d'accés a les Tortuges Galàpagos 26 2

38 Porta d'obertura automàtica a la Carpa 33 3

39 Col·locació de barana a la rampa d'accés a la Carpa 33 2

40 Eliminació de esglaons en l'accés als diferents punts de restauració 33 3

41 Rebaix de l'alçada dels mostradors dels punts de restauració 34 2

42 Disposició de taules de pícnic adaptades 35 1



43 Col·locació de portes amb l'obertura cap enfora, o corredisses, als lavabo adaptats que s'escaigui 37 3

44 Eliminació d'esglaons en l'accés a les fonts d'aigua potable 36 2

45 Col·locació de models de font accessibles allà on no hi siguin 36 3

46 Redisseny i reubicació dels tòtems de suggeriments per fer-los accessibles 38 2

48 Col·locació d'informació de proximitat a les sortides del Parc 40 2

49 Incorporació d'informació al web sobre transport públic adaptat per arribar a les instal·lacions 41 2

50 Reforç de la formació del personal del Parc en l'atenció al client a persones amb discapacitat 39 2

51 Disposició de bancs de repòs en espais annexes a instal·lacions on es generin cues (guixetes, espectacles,...) 44 1



4. PLANS D’ACTUACIÓ

En aquesta secció s’efectua un procés d’agrupació de les propostes de millora anteriorment esmentades, en línies d’actuació, que anomenem Plans, que contenen accions de similars característiques i horitzons temporals.

PLANS D'ACTUACIÓ AFECTACIÓ

MITJANA VIABILITAT MITJANA

PRIORITAT MITJANA

1 Pla de paviments 2,60 1,67 4,8

2 Pla de condicionament de rampes i supressió d’esglaons 2,21 2,79 6

3 Pla d’adaptació del mobiliari i altres mesures accessòries 2,11 2,89 6

4 Pla de millora de la senyalització i comunicació 2,00 3,15 6,44

5 Pla d’accessibilitat en l’observació dels animals 3,33 2,67 8

6 Pla d’eliminació de barreres arquitectòniques d'ordre superior 4,57 4,86 22,29

La prioritat de cada pla s’elabora en base al promig de prioritats de cadascuna de les actuacions individuals que engloba. La prioritat de cada actuació s’obté com el producte entre el grau d’afectació de la mancança que solucionen i el grau de viabilitat de la mateixa, establint doncs, una escala d’1 a 25, on 1 és la nota mínima, que representa una actuació d’execució ràpida i necessària, i 25 és la nota màxima, que representa una actuació molt costosa i poc necessària.



4.1. Pla de Paviments

S’inclouen dins del Pla de Paviments les actuacions relacionades en la seva majoria amb el procés de desplaçament interior del Parc, en el marc de garantir una circulació sense problemes pels itineraris i les instal·lacions del Parc.

ACTUACIONS DEL PLA DE PAVIMENTS PRIORITAT

14 Reblert d'escocells en punts de pas 2

16 Alineació dels elements de senyalització als marges dels itineraris 2

13 Regularització de paviments 4

29 Reblert del paviment a Terra de Dragons 4

18 Paviments tàctils als itineraris principals 12



4.2. Pla de condicionament de rampes i supressió d’esglaons

Les actuacions contingudes en aquest Pla es refereixen al correcte equipament de les rampes existents i a la supressió de petits desnivells existents al Parc, que impossibiliten l’accés a tots i cadascun dels elements i instal·lacions.

ACTUACIONS DEL PLA DE CONDICIONAMENT DE RAMPES I SUPRESSIÓ D’ESGLAONS

PRIORITAT

2 Condicionament rampa entrada Departament Educació a través de l'aviari

3

23 Condicionament de la rampa d'accés al delfinari, amb barana normativa i eliminació de l'esglaó inicial

4

30 Col·locació de passamans a la rampa de la instal·lació dels pingüins 4

37 Disposició de baranes a la rampa d'accés a les Tortuges Galàpagos 4

39 Col·locació de barana a la rampa d'accés a la Carpa 4

15 Eliminació de l'esglaó d'accés a l'àrea de descans de la Dama del Paraigües

6

17 Condicionament i millora del desenvolupament del conjunt de rampes dels miradors de la sabana

6

21 Protecció de desnivells amb elements físics per evitar caigudes 6

28 Dotació d'un sistema d'accés a peu pla per a l'interior de la instal·lació de les cabres a la Granja

6

36 Condicionament i millora del desenvolupament de les rampes d'accés a la Casa dels Titís

6

40 Eliminació de esglaons en l'accés als diferents punts de restauració 6

44 Eliminació d'esglaons en l'accés a les fonts d'aigua potable 6

32 Eliminació de l'esglaó d'accés al Mira i Toca de la Granja 8

35 Ampliació i protecció lateral dels itineraris del Palmerar 9

26 Condicionament de la rampa de la zona dels cocodrils amb passamans i sòcols de protecció

12



4.3. Pla d’adaptació del mobiliari i altres mesures accessòries

Aquest pla contempla aspectes d’accessibilitat relatius als diferents elements de mobiliari del Parc i altres mesures no englobables en cap dels altres plans d’actuació presentats.

ACTUACIONS DEL PLA DE MOBILIARI I ALTRES MESURES ACCESSÒRIES

PRIORITAT

42 Disposició de taules de pícnic adaptades 2

51 Disposició de bancs de repòs en espais annexes a instal·lacions on es generin cues (guixetes, espectacles,...)

3

22 Disposició de plàstics impermeables per a cadires de rodes a l'espectacle del Delfinari

4

41 Rebaix de l'alçada dels mostradors dels punts de restauració 4

38 Porta d'obertura automàtica a la Carpa 6

3 Dispositius de bucle magnètic a les guixetes i aules 6

46 Redisseny i reubicació dels tòtems de suggeriments per fer-los accessibles

8

43 Canvi de l'obertura de portes i redistribució del mobiliari interior als lavabos adaptats que s'escaiguin

9

45 Col·locació de models de font accessibles allà on no hi siguin 9



4.4. Pla de millora de la senyalització i la comunicació

Les actuacions contingudes en aquest pla són les relacionades amb l’accés a la informació per part dels col·lectius afectats. Incorporen mesures d’orientació interior, d’informació de mà subministrada i d’aplicació de noves tecnologies a la instal·lació entre d’altres. El gruix d’aquestes actuacions pertanyen al procés de Senyalització i Comunicació.

ACTUACIONS DEL PLA DE MILLORA DE LA SENYALITZACIÓ I LA COMUNICACIÓ

PRIORITAT

12 Senyalització de lavabos adaptats integrada en la general 2,5

49 Incorporació d'informació al web sobre transport públic adaptat per arribar a les instal·lacions 3

8 Megafonia canalitzada a través de missatges en dispositius mòbils 4

50 Reforç de la formació del personal del Parc en l'atenció al client a persones amb discapacitat 4

11 Elaboració de tríptics específics per a cada sensitivitat 6

9 Disposició de substítols a tots els audiovisuals 6

10 Simplificar la informació de plafons i tríptics 6

6 Millora del contrast de la senyalització, paraments i portes 6,7

5 Informació en suport braille 8

7 Tecnologies d'informació sense contacte 9

48 Col·locació d'informació de proximitat a les sortides del Parc 10

4 Maquetes d'orientació d'espais singulars 12



4.5. Pla d’accessibilitat en l’observació dels animals

Aquesta línia recull les actuacions d’adaptació dels punts d’observació dels animals, que tal i com s’ha vist a l’auditoria, representen una problemàtica comuna a nombroses instal·lacions a l’aire lliure del Parc.

ACTUACIONS DEL PLA D’ACCESSIBILITAT EN L’OBSERVACIÓ DELS ANIMALS

PRIORITAT

19 Eliminació de pendents, esglaons, paviments discontinuus i pals de protecció als punts d'observació de les espècies

8

20 Col·locació de sanefes i/o sòcols metàl·lics als vidres d'observació de les espècies

8

27 Redisseny de la instal·lació de casa dels Titís, amb alçades adequades de vidres i informació

8



4.6. Pla de supressió de barreres arquitectòniques d’ordre superior

Per últim, aquest pla incorpora mesures que afecten exclusivament al col·lectiu de discapacitats físics, en la línia de la superació de grans barreres arquitectòniques, principalment, en l’accés a les diferents edificacions de què consta el Zoo.

ACTUACIONS DEL PLA DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES D’ORDRE SUPERIOR

PRIORITAT

25 Disposició d'elements d'elevació mecànica per a l'accés a la primera planta del Terrari

16

1 Adaptació entrada directa Departament Educació 20

31 Rampa d'accés a l'Edifici de Direcció del Parc 20

24 Disposició d'un ascensor-muntacàrregues per a l'accés a l'Aquarama

25

33 Accés amb dispositius d'elevació mecànica a les plantes superiors de l'Edifici del Departament d'Educació

25

34 Accés amb dispositius d'elevació mecànica al Mira i Toca del Terrari 25

47 Accés a la segona planta de l’edifici de Direcció 25



5. ANÀLISI DE TERMINIS I CONCLUSIONS

De la combinació entre les mancances detectades durant l’auditoria interna i el recull de propostes de millora que es suggerien per tal de donar resposta a aquestes mancances en resulten sis Plans d’Actuació amb unes prioritats establertes en base a un anàlisi de l’abast de l’afectació i l’impacte de la proposta.

En base als valors de graus d’afectació i de viabilitat, els plans es poden situar en un espai afectació - viabilitat, que ens permet establir horitzons temporals d’actuació. A tall d’exemple, el Pla de Paviments té una afectació molt elevada i una viabilitat d’execució relativament baixa, fet que el col·loca en un horitzó d’actuació a molt curt termini, al contrari que succeeix amb el Pla de Supressió de Barreres Arquitectòniques.

Com s’ha pogut comprovar, les actuacions relatives a paviments són les de més urgent aplicació, seguides del condicionament de rampes, senyalització i adaptacions de mobiliari i altres. A mig termini, es proposa la realització de les accions contingudes en el Pla d’accessibilitat en l’observació dels animals, quedant per un llarg o molt llarg termini, la supressió de les grans barreres arquitectòniques que es proposen.

0

1

2

3

4

5

0 1 2 3 4 5

MOLT CURT

LLARG

CURT

MIG

Supressió de gransbarreresarquitectòniques

Paviments

Rampes i esglaons

Accessibilitat a la observació dels animals

Senyalització i comunicació

Mobiliari i altres

Viab

ilita

t

Afectació

Viabilitatcompromesa

Altamentviable

Gran afectació

Afectaciómínima



PLANS D'ACTUACIÓ TERMINI

D’ACTUACIÓ

1 Pla de paviments MOLT CURT

2 Pla de condicionament de rampes i supressió d’esglaons CURT

3 Pla d’adaptació del mobiliari i altres mesures accessòries CURT

4 Pla de millora de la senyalització i la comunicació CURT

5 Pla d’accessibilitat en l’observació dels animals MIG

6 Pla d’eliminació de barreres arquitectòniques d'ordre superior LLARG – MOLT LLARG

Emprant aquesta metodologia es poden posicionar en els mateixos eixos afectació – viabilitat totes les actuacions relatives a l’accessibilitat que s’han desenvolupat al Zoo en els darrers anys. Com es pot observar a la figura, les actuacions es poden agrupar en tres blocs de mesures del mateix caire: les relatives als serveis educatius del Zoo, les actuacions encaminades a facilitar l’accés físic a les instal·lacions, i les que es refereixen a noves actuacions de sensibilització.

0

1

2

3

4

5

0 1 2 3 4 5

ServeiseducatiusVi

abili

tat

Afectació

Actuacions ja realitzadesen matèria d’accessibilitat

al Zoo de BarcelonaPeríode 1975-2014

Adaptacióaules

AccésTerrari

Sala 120è aniversari

PuntVerd

Transportinterior adaptat

Cadiresd’accés

Aquarama

Instal·lacionsanimalsdiverses

Viabilitatcompromesa

Altamentviable

Gran afectació

Afectaciómínima

ACCESSIBILITAT A L’EDUCACIÓ

ACCESSIBILITAT FÍSICA A LES INSTAL·LACIONS

ANIMALS

NOVES ACTUACIONS DE SENSIBILITZACIÓ



ANNEX I. ACTES DE REUNIONS AMB ENTITATS REPRESENTANTS DE

PERSONES AMB DISCAPACITAT

La redacció d’aquest Pla de Millores ha estat complementada en gran mesura per les aportacions de les diferents entitats representants de persones amb discapacitat de la ciutat. Mitjançant l’estreta col·laboració amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD), s’han vehiculat reunions de presentació del projecte a les diferents associacions, les quals han pogut efectuar els seus comentaris i esmenes que han enriquit notablement el Pla.

A continuació s’adjunten les actes de les dues reunions efectuades durant el mes de Febrer de 2014.



ACTA DE REUNIÓ – Dimecres 05/02/2014

Amb l’objecte de presentar a les diferents entitats de persones amb discapacitats de la ciutat el treball realitzat en el marc del Projecte d’Accessibilitat a les instal·lacions del Zoo de Barcelona, es reuneixen el dia 5 de Febrer de 2014, a la seu de l’Institut de Persones amb Discapacitat

(IMD), al Carrer València, 344 1ª Planta de Barcelona, els següents assistents:

En representació de diferents Associacions de col·lectius de persones amb discapacitat:

• Sr. Israel Belchi, tècnic de DINCAT (Discapacitat Intel·lectual Catalunya)

• Sra. Dolors Luna, tècnica de l’ONCE (Organización Nacional de Ciegos Españoles)

• Sr. Domingo Reina, tècnic de la Federació ACAPPS (Associacions Catalanes de Pares i Persones Sordes)

• Sr. Guillem Hurtado, pertanyent al Servei de Promoció i Suport del IMD (Institut Municipal de persones amb Discapacitat)

En representació de Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), com a responsable de la gestió de les instal·lacions del Zoo de Barcelona:

• Sr. Miquel Trepat, director del Zoo de Barcelona • Sr. Oscar Puigdollers, cap de la Unitat d’Estudis i I+D+i • Sra. Mireia Coma, cap d’Àrea d’Obra Civil de la Direcció de Serveis

Tècnics • Sra. Natàlia Solé, tècnica de la Direcció de Serveis Tècnics • Sr. Víctor Jodar, tècnic de la Unitat d’Estudis i I+D+i

Desenvolupament de la sessió

A càrrec de Miquel Trepat i Oscar Puigdollers es realitza la presentació del

Pla d’Accessibilitat al Zoo de Barcelona, començant pels antecedents de les instal·lacions, tant tècnics com socials, fins al detall del desenvolupament realitzat fins a la data en matèria del projecte a tractar. Al final de l’exposició, s’expressa la disponibilitat de B:SM per la col·laboració amb les diferents

entitats, per tal que efectuïn les seves aportacions i consideracions al Pla per a garantir un òptim del mateix, a la qual tots els assistents agraeixen la iniciativa i es mostren disposats a col·laborar-hi de manera activa.



Israel Belchi proposa que es defineixi de la manera d’establir aquesta

col·laboració, on potser s’haurien de concertar visites a les instal·lacions per tal de comprovar in-situ el que es planteja al projecte. Miquel Trepat manifesta

la voluntat d’acollir i acompanyar a les instal·lacions del Zoo a tothom qui

vulgui comprovar l’accessibilitat de les mateixes en primera persona per tal d’enriquir i millorar el Pla d’Accessibilitat. Oscar Puigdollers mostra la predisposició i obertura de BSM per a les propostes de col·laboració que es formulin des de les associacions.

Guillem Hurtado i Dolors Luna expressen la singularitat del recinte com un aspecte de difícil encaix en les normatives actuals en matèria d’accessibilitat i que requerirà de solucions ad-hoc per a garantir una accessibilitat universal, atesa la poca experiència que es té en l’adaptació de recintes similars arreu del món, com així ho confirma Miquel Trepat. Tanmateix, Guillem Hurtado esmenta la possibilitat d’esdevenir un referent en aquest sentit.

Domingo Reina comenta que caldria incloure aspectes comunicatius dins

el Pla, que reflecteixi la importància de la comunicació amb el personal del Parc d’igual manera que amb la senyalització fixa. En aquest sentit, esmenta que de vegades el personal necessita una formació per a una atenció correcta a les diferents sensibilitats. Tant Miquel Trepat com Oscar Puigdollers, comenten que aquests punts són clau en el projecte i que es reforçarà la seva presència explicita dins el Pla; també expliquen que el personal del Parc, en tant que és qui tracta amb les problemàtiques del dia a dia de la operativitat amb persones de qualsevol col·lectiu, ho afronta amb molta professionalitat i rigor. Oscar Puigdollers comenta que l’atenció al client està sent estudiada per a millorar-la en aquests moments en altres projectes de B:SM per els quals es mostra obert per a comptar amb el suport de les diferents associacions si així ho creuen convenient.

Dolors Luna demana el poder comptar amb una relació de mancances

detectades a les instal·lacions i de les millores proposades per tal de poder-les analitzar amb detall, avaluar la seva conveniència i proposar mesures necessàries que no estiguin incloses dins del Pla. Oscar Puigdollers manifesta la seva voluntat de remetre en breu una relació a cadascuna de les entitats de les millores proposades que afecten als col·lectius que ells representen.

Finalment, totes les parts s’emplacen a mantenir un diàleg constant en aquesta línia i a concertar en breu visites a les instal·lacions per als col·lectius que així ho demanin.

Barcelona, a 5 de Febrer de 2014



ACTA DE REUNIÓ – Dimecres 12/02/2014

Amb l’objecte de presentar a les diferents entitats de persones amb discapacitats de la ciutat el treball realitzat en el marc del Projecte d’Accessibilitat a les instal·lacions del Zoo de Barcelona, es reuneixen el dia 12 de Febrer de 2014, a la seu de l’Institut de Persones amb Discapacitat

(IMD), al Carrer València, 344 1ª Planta de Barcelona, els següents assistents:

En representació de diferents Associacions de col·lectius de persones amb discapacitat:

• Sra. Montserrat García, tècnica de la Federació ECOM • Sr. Guillem Hurtado, pertanyent al Servei de Promoció i Suport del

IMD (Institut Municipal de persones amb Discapacitat)

En representació de Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), com a responsable de la gestió de les instal·lacions del Zoo de Barcelona:

• Sr. Miquel Trepat, director del Zoo de Barcelona • Sr. Oscar Puigdollers, cap de la Unitat d’Estudis i I+D+i • Sr. Víctor Jodar, tècnic de la Unitat d’Estudis i I+D+i

Desenvolupament de la sessió

A càrrec de Miquel Trepat i Oscar Puigdollers es realitza la presentació del

Pla d’Accessibilitat al Zoo de Barcelona, començant pels antecedents de les instal·lacions, tant tècnics com socials, fins al detall del desenvolupament realitzat fins a la data en matèria del projecte a tractar. Durant l’exposició, s’expressa la disponibilitat de B:SM per la col·laboració amb les diferents

entitats, per tal que efectuïn les seves aportacions i consideracions al Pla per a garantir un òptim del mateix, a la qual els assistents agraeixen la iniciativa i es mostren disposats a col·laborar-hi de manera activa.

En finalitzar, Montserrat García agraeix la convocatòria, constatant que la

participació és un procés clau per a assolir l’èxit en projectes

d’accessibilitat com el que ens ocupa, garantint que els recursos es destinin de forma útil i eficaç per a satisfer els objectius proposats. Comenta que la

normativa és només un concepte de mínims i cal anar més enllà d’un checklist, comptant amb l’experiència pràctica de les persones amb discapacitat, col·lectius amb una diversitat de necessitats d’adaptació notable.



A continuació, Montserrat García expressa un cert grau de criticisme amb

el fet de qualificar les mancances detectades en base a l’existència

d’alternatives, doncs això pot suposar una discriminació entre persones. Oscar Puigdollers comenta que el que ha determinat la priorització de les

millores ha estat el concepte d’autonomia personal i igualtat a l’hora de poder desenvolupar l’experiència Zoo, per a satisfer una accessibilitat completa. En aquest sentit, Miquel Trepat ho exemplifica amb la instal·lació

del Terrari, on es garanteix l’accessibilitat física a la planta superior de l’edifici, però per un camí diferent a la resta del públic. Aquest fet, tot i permetre el gaudi de totes les espècies animals, no possibilita el seguiment del relat de la visita que articula el Zoo en condicions d’igualtat. Addicionalment, comenta que fa uns anys a la instal·lació de l’Aquarama, es va disposar una solució de plataformes elevadores per accedir a les plantes superiors, però que és lenta i depèn del personal del parc per poder assolir-se, impossibilitant doncs l’autonomia personal.

Durant i després de l’exposició, es succeeixen els comentaris de Montserrat

García sobre petits aspectes d’accessibilitat de les instal·lacions del Zoo de Barcelona que creu convenient incloure i tractar al Pla, que es resumeixen a continuació:

• Disposició de bancs de repòs amb unes distàncies màximes d’espaiats entre ells

• Possibilitat de transport autònom a l’interior del Parc, a la qual Miquel

Trepat contesta que existeixen vehicles adaptats individuals i per a dues persones. Oscar Puigdollers comenta que seria bo la inclusió de la

possibilitat de reservar-los amb antelació via web • Tractament especial de les diferents sensibilitats a l’hora de realitzar

les cues a l’accés al Parc i als espectacles. En sentit Miquel Trepat comenta que es podrien incloure al Fastway existent per a socis del Zoo Club.

• De cara a altres col·lectius de persones amb discapacitat, caldria disposar d’espais amb microones, cambres on poder canviar bolquers i

sondatges, senyalitzar de manera adequada la presència de lavabos, etc...



Respecte al tema de la informació, tots els assistents coincideixen a assenyalar que la segmentació per col·lectius, fins i tot previ a la visita al Parc (consulta web) és clau, per no incórrer en un excés d’oferta d’informació a l’interior del Parc i per motius de sostenibilitat ambiental. Montserrat García comenta que en aquests moments existeix un ventall ampli i difús de aplicacions per a

smartphones inventariant l’accessibilitat a espais públics. Oscar Puigdollers manifesta la possibilitat de cedir la informació de les instal·lacions del Zoo

a les aplicacions referents per arribar al màxim de públic possible. En aquesta línia, Guillem Hurtado mostra als assistents les aplicacions

ACCENTAC i ONTHEBUS tot expressant les bondats de les mateixes per a promoure l’autonomia personal de persones amb discapacitat.

A continuació, i tornant al tema de la participació en les millores, Montserrat

García constata que aconseguir una participació elevada entre els

col·lectius que ella representa és una tasca difícil d’aconseguir, sovint per la desmotivació existent en veure que no s’acompleixen les seves demandes, i que fóra bo comptar amb les persones tant en la detecció de les mancances com en la constatació dels punts forts de les instal·lacions. Miquel Trepat i Oscar Puigdollers expressen la voluntat d’efectuar enquestes a les

persones amb discapacitat que visitin al Zoo, tot premiant la seva

participació mitjançant un nombre determinat d’entrades gratuïtes per a aquests col·lectius.

Finalment, totes les parts s’emplacen a mantenir un diàleg constant en aquesta línia i a concertar en breu visites a les instal·lacions per als col·lectius que així ho demanin.

Barcelona, a 12 de Febrer de 2014



ANNEX II. COST ORIENTATIU DE LES ACTUACIONS DEL PLA DE

SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES D’ORDRE SUPERIOR

S’ha quantificat, de manera aproximada, el cost de les actuacions contingudes al Pla de supressió de grans barreres arquitectòniques, per al seu plantejament dins el plantejament general d’obres que es duran a terme al recinte de Barcelona, durant els propers anys.

ACTUACIONS DEL PLA DE SUPRESSIÓ DE BARRERES

ARQUITECTÒNIQUES D’ORDRE SUPERIOR COST (€)

1 Adaptació entrada directa Departament Educació 15.000

31 Rampa d'accés a l'Edifici de Direcció del Parc 10.000

24 25 34

Disposició d’ascensors o muntacàrregues per a l'accés a plantes superiors de les instal·lacions d’animals

240.000

33 Accés amb dispositius d'elevació mecànica a les plantes superiors de l'Edifici del Departament d'Educació

80.000

47 Accés a la segona planta de l’edifici de Direcció 80.000

Els preus anteriors no inclouen l’IVA. Es tracta d’uns valors purament orientatius que s’han d’entendre com a ordres de magnitud de les actuacions a l’espera de la redacció dels projectes associats a les actuacions en particular.



ANNEX III. CALENDARITZACIÓ DE LES MILLORES PROPOSADES DINS

DEL PLANTEJAMENT GENERAL DEL ZOO PER ALS PROPERS ANYS

El present annex té per objectiu oferir un calendari orientatiu de la realització de les propostes presentades en aquest Pla, de manera integrada amb les grans actuacions que es duran a terme al Zoo durant els propers anys.

Aquestes grans actuacions tenen les següents programacions orientatives:

• Passera vianants: inici Març 2014, final Juny 2015 • Entorn Sabana: inici Juny 2014, final Juliol 2015 • Instal·lació dels Orangutans: inici Juliol 2014, final Abril 2015

Addicionalment, nombroses actuacions d’abast petit són assumibles en un període relativament preu per la Brigada de treballs del Zoo. Aquestes actuacions són transversals a tots els Plans proposats, excepte per la seva magnitud, el de supressió de barreres arquitectòniques d’ordre superior.

Amb tot, es representa de manera esquemàtica la programació temporal dels treballs a realitzar durant els propers anys a la figura següent.



2014 2015 2016 …

Passera vianants (Març 2014 – Juny 2015)

Sabana (Juny 2014 – Juliol 2015)

Actuacionsbrigada

Mobiliari

Accessibilitat en la observació dels animals

Senyalització i Comunicació

Rampes i esglaons

Paviments

Supressió grans barreres arquitectòniques

Orangutans (Juny 2014 – Abril 2015)

19 Març- PresentacióPla Accessibilitat

Informe sobre el Zoo de Barcelona

News & Politics

Transcript of Informe sobre el Zoo de Barcelona