Informe sector lleter 2008 - Ruralcat · 2016. 12. 9. · 7 21/abril/2009 Observatori de la llet 7...

1

21/abril/2009 Observatori de la llet 1

Informe sector lleter 2008

2



• Documents de l’informe 2008– Gestió econòmica explotacions vaques de llet– Els preus en el sector– El consum– Intercanvis comercials– El sector transformador– La cadena de valor afegit (document de treball)

• Equip redactor– GestRum Integral SCPP (enginyers agrònoms: J. Maynegre, J. Noguera, M. Nogué)

– ETSEA/UdL (enginyera agrònoma: S. Olives)– DAR, A. Seguí

Els documents formen l’informe de l’Observatori de la llet per a l’any 2008, presentat a la reunió OL el 21 d’abril de 2009. Al llarg de 2009 es completarà amb d’altres informes o estudis en marxa, sobre les dades de 2008.

3



• Objectiu reunió:

– DECRET 267/2006, de 20 de juny, de creació de l’Observatori de la llet dins del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

• Article 2, funció e):– Subministrar a la Taula sectorial de la llet informació sobre la situació estructural i conjuntural del sector ...

– ... fonamentada, entre d’altres: • en els preus pagats i percebuts pels productors

• en la gestió tècnica i econòmica dels costos de la producció de llet

• i en la situació d’oferta i demanda dels productes lactis en el mercat.

L’objectiu de la reunió anual de l’OL és complir amb el decret de la seva creació, concretament pel que fa a l’article 2 (sobre funcions) i en especial al punt e).

L’OL amb la xarxa d’explotacions de vaques de llet realitza la gestió tècnica i econòmica de l’activitat lletera, i en base a aquestes dades elabora els informes. A més a més, aprofitant diferents fonts d’informació posa a l’abast dels membres de la Taula Sectorial de la llet aquelles dades i resultats que creu poden ser d’interès al sector, prèviament elaborades segons les funcions que té encarregades.

En aquesta presentació s’hi resumeixen els documents esmentats

4


Informe sector lleter 2008: Els preus

5


Informe sector lleter 2008: Els preusPreu base i percebut Preu base, cts/l Preu percebut, cts/l Mes/any 2006 2007 2008 2006 2007 2008 Gener 30,46 43,17 31,88 44,97 Febrer 30,50 41,78 31,60 43,33 Març 30,16 39,59 31,25 40,89 Abril 29,83 39,12 30,91 40,06 Maig 30,67 38,55 31,70 39,46 Juny 31,78 38,43 32,56 39,13 Juliol 35,56 38,49 36,28 38,73 Agost 38,86 38,34 39,62 38,70 Setembre 43,16 37,59 44,47 38,57 Octubre 43,87 36,74 45,52 38,24 Novembre 43,76 36,39 45,98 38,23 Desembre 43,87 35,57 45,91 37,63 Mitjana anual 29,90 36,04 38,65 30,79 37,31 39,83

De 2007 a 2008 el preu base va augmentar el 6,75% i el preu percebut el 6,33%, si bé el comportament d’un i altra any ha estat ben diferent. Per exemple, fixant‐nos en el preu percebut: En el 2007 el primer semestre va tenir un preu mitjà de 31,65, sense gaires variacions mensuals, i en el segon semestre va tenir pujades constants situant‐se en una mitjana semestral de 42,96. En canvi, en el 2008 hi hagut una davallada continua, des de 44,97 a 37,63, és a dir un descens anual del 16,31%. (gràfica següent)

6


Informe sector lleter 2008: Els preusPreu base i percebut: evolució des de gener 07

30,46

37,59

31,88

45,9144,97

38,57

24

26

28

30

32

34

36

38

40

42

44

46

48

50

gn07 fb07mç07ab07mg07jn07 jl07 ag07 st07 oc07nv07 ds07gn08 fb08mç08ab08mg08jn08 jl08 ag08 st08 oc08nv08 ds08

Preu base

Preu percebut

La pujada de meitat del 2007 es va amortint des del gener de 2008

7


Informe sector lleter 2008: Els preusPreus percebuts arreu del món: cas francès (Preu mitjà cts/l 4,2% greix i 3,4 % proteïna bruta, 2008)

40,00 39,7138,71

32,59 32,9433,79

35,75

37,62 37,69

33,62 33,4732,45

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre

En el gràfic hi ha l’evolució del preu pagat durant 2008 a França. S’hi pot observar la baixada important durant la primavera, la remuntada i posterior baixada de finals d’any.

La baixada d’octubre (de 5 cts/l de setembre a octubre) va provocar conflictes entre productors i lleteries, i la conseqüent reunió de CNIEL i la proposta per al novembre, desembre i primer trimestre de 2009.

La mitjana de 2008 dels preus pagats per aquestes indústries va ser de 35,69 cts/l..

8


Informe sector lleter 2008: Els preus

294,41

234,67

150

170

190

210

230

250

270

290

310

330

350

gen.08 febr.08 març08 abr.08 maig08 juny08 jul.08 ag.08 set.08 oct.08 nov.08 des.08

Preus pagats inputs (pinso €/t)

En el gràfic es pot veure l’evolució del preu del pinso per a vaques durant l’any 2008. La mitjana de 2007 fou de 248,04 €/t, i la del 2008 288,07 €/t, hi ha, per tant, un increment mitjà del 16,14%, per bé que l’evolució al llarg de 2008 sigui a la baixa. Del preu en el mes de gener al relatiu a desembre de 2008 hi hagut un descens del 20,29%.

9


Informe sector lleter 2008: Els preusPreus pagats inputs (blat de moro €/t)

253,74

197,47

0

50

100

150

200

250

300


El preu a començament de 2008 va ser de 253,74 €/t situant‐se en 197,47 €/t a finals d’any. De la mostra d’explotacions, per tant, durant el 2008 el preu ha baixat el 22%. No obstant, de diversesfonts en origen, la baixada ha estat del 31,54%. La repercussió de les baixades sempre està atenuada en el dia a dia de les explotacions. De fet, el desembre de 2008 es podia trobar blat de moro a 156,36 €/t (41 €/t més baix que el pagat, o repercutit, per les explotacions)

10


Informe sector lleter 2008: Els preusPreus pagats inputs (tortó soja 44 €/t)

340,24

285,43

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500


El tortó de soja 44 va passar de 340,24 €/t el mes de gener a 285,43 €/t el mes de desembre, el preu mitjà del 2008, ateses les pujades i baixades, ha estat de 339,18 €/t, un preu realment molt elevat, sobretot si es té en compte que l’aportació nutritiva no és exclusiva del producte, podent cercar altres fonts més econòmiques. A finals d’any ha anat baixant, però a inicis de 2009 i fins el març ha tornat a encarir‐se. En origen el preu podia trobar‐se, per exemple, el gener de 2008 a 305 €/t i el desembre a 287 €/t.

11


Informe sector lleter 2008: Els preusPreus pagats inputs (alfals deshidratat 44 €/t)

210,59

126,32

20

70

120

170

220

270

gen.07 març07 maig07 jul.07 set.07 nov.07 gen.08 març08 maig08 jul.08 set.08 nov.08

El preu mitjà de l’alfals deshidratat en el 2007 fou de 145,04 €/t, i el del 2008 de 195,86 €/t, un increment del 35,04%, valor important atès el seu ús en la majoria d’explotacions. Tal i com pot veure’s en el gràfic, durant tot l’any 2008 ha anat pujant, situant‐se al desembre a 210,59 €/t.

12


Informe sector lleter 2008: Els preusPreus al consum: IPC llet i productes lactis

130,55

121,13

114,68

110,85

100

105

110

115

120

125

130

135

gn‐08 fb‐08 mç‐08 ab‐08 mg‐08 jn‐08 jl‐08 ag‐08 st‐08 oc‐08 nv‐08 ds‐08 gn‐09 fb‐09

Llet (esp)

Llet (cat)

Productes lactis (esp)

Productes lactis (cat)

En el gràfic es pot veure l’evolució de l’índex de preus de la llet i dels productes lactis a Catalunya i a Espanya, la base 100 correspon a l’índex de 2006. No hi ha diferències apreciables entre origen. Els productes lactis es mantenen al mateix nivell durant tot l’any però remunten lleugerament, un 3%, el desembre. La llet baixa aproximadament un 7,21% a Catalunya en tot el període considerat

13


Informe sector lleter 2008: Els preusPreus al consum: llet bàsica primeres marques, preus des de maig 06

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

Preu llet bàsica PM 0,77 0,78 0,78 0,78 0,80 0,78 0,79 0,81 0,86 1,01 1,00 0,99 1,00 0,96 0,95 0,96

mg06 jl06 st06 nv06 gn07 mç07 mg07 jl07 st07 nv07 gn08 mç08 mg08 jl08 st08 nv08

La mitjana de 2006 va ser de 0,78 cts/l, la de 2007 de 0,84 cts/l i la de 2008 de 0,98 cts/l, un augment del 16% respecte de 2007. La pujada dels preus en origen, al productor, de meitat de 2007, comença a repercutir al consumidor de setembre a finals d’any, mantenint‐se uns quants mesos de 2008 fins a experimentar una lleugera tendència a la baixa.

14


Informe sector lleter 2008: Els preusPreus al consum: llet bàsica marques distribució, preus des de maig 06

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

Preu llet bàsica MMD 0,57 0,55 0,57 0,56 0,57 0,56 0,58 0,59 0,66 0,75 0,75 0,74 0,74 0,74 0,71 0,71

mg06 jl06 st06 nv06 gn07 mç07 mg07 jl07 st07 nv07 gn08 mç08 mg08 jl08 st08 nv08

La mitjana de 2006 va ser de 0,56 cts/l, la de 2007 de 0,62 cts/l i la de 2008 de 0,73 cts/l, un augment del 19% respecte de 2007.

Tal i com pot veure’s la tendència ha estat la mateixa que el preu de les primeres marques, si bé el preu mitjà de tota la sèrie ha estat de 0,6461 €/lmentre que la de primeres marques ha estat de 0,8770 €/l. Les marques de distribució estan, pel que fa al preu, un 26% més baix que el de les primeres marques.

15


Informe sector lleter 2008: Gestió econòmica explotacions

16


Informe sector lleter 2008: Gestió econòmica explotacions Grups d’explotacions segons quota en t < 250 250 a 500 500 a 1000 >1000 Total Quota total per grup 1999 129.247 144.226 128.627 142.373 544.472Quota total per grup 2008 32.432 93.274 148.317 278.622 552.646Nombre explotacions per grup 1999 1.216 414 188 78 1.896Nombre explotacions per grup 2008 227 250 212 134 823

Evolució de quota per grups (1999‐2008)

23,74%26,49%

23,62%26,15%

5,87%

16,88%

26,84%

50,42%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

menys de 250 de 250 a 500 de 500 a 1000 més de 1000

perct 1999 perct 2008

La quota del conjunt d’explotacions de vaques de llet a Catalunya l’any 2008 era de 552.646 t, i el nombre d’explotacions era de 823. Respecte de 1999, la quota ha augmentat 1,5% i el nombre d’explotacions ha baixat el 56,6%.

El grup d’explotacions fins a 250 t ha passat de 1.216 a 227 explotacions, i el de més de 1.000 t ha passat de 78 a 134.

Les explotacions de menys de 250 t han passat de controlar el 23,74% de la quota a només el 5,87%, en canvi les de més de 1.000 t han passat de tenir el 26,15% a la meitat de la quota, el 50,42%.

17



Χ2006 Χ2007 X2008 Ingressos totals llet 38,64 44,50 46,81 Despeses variables llet 19,49 21,54 24,66 Marge brut llet 19,15 22,95 22,15 Despeses fixes llet 9,20 10,29 11,22 Marge net llet 9,94 12,67 10,93 Costos d’oportunitat 10,57 10,35 11,48 Benefici -0,62 2,32 -0,54

Χ2006 Χ2007 X2008 Llindar de rendibilitat del MN 20,38 24,83 28,39 Llindar de rendibilitat del B 30,95 35,18 39,86 Renda unitària de treball 5,60 7,11 5,78

El benefici torna a números negatius, deixant els resultats de 2007 com a una peculiaritat pròpia de l’escassetat de llet i productes lactis que van fer pujar els preus de la llet en origen.

L’any 2008, si ens atenem als resultats mitjans de les explotacions (grans, petites, intermèdies), la causa del benefici negatiu no és l’ingrés, ja que ha pujat respecte de 2007 el 5,19%, sinó el conjunt dels costos, els quals han pujat el 12,28% (els costos variables, determinats pels inputs alimentaris, han pujat el 14,48%).

El llindar de rendibilitat del MN es situa de mitjana en 28,39 cts d’€/l. Aquest llindar és superior a les explotacions més grans (29,37) i inferior a les més petites. El llindar de rendibilitat del B es situa de mitjana en 39,86 cts d’€/l. Aquí passa a l’inrevés que en el llindar del MN, les més grans tenen un llindar més petit (35,48) i les més petites el tenen més gran (54,60).

La renda unitària de treballmitjana és de 5,78 cts d’€/l. La RUT es redueix progressivament conforme s’incrementa l’estrat productiu, des de 8,59 a l’estrat inferior fins assolir els 3,17 cts d’€/l en les explotacions de >1.000 t.

18



Amb pagament únic Sense pagament únic Percentatge d’explotacions amb B > 0 71% 44% B cts/l (mitjana de les que tenen B > 0) 4,21 2,54 Percentatge d’explotacions amb B < 0 29% 56% B cts/l (mitjana de les que tenen B < 0) -12,09 -9,44

Amb pagament únic el 71% de les explotacions obtenen benefici positiu, sense pagament únic el 56% de les explotacions obtindrien benefici negatiu.

Sense pagament únic, algunes explotacions que tenen benefici superior a 0 passen a benefici inferior a 0, i per això la mitjana de les que obtindrien benefici negatiu és superior a la mitjana del benefici negatiu amb pagament (‐12,09 i ‐9,44).

19


El consum de llet i productes lactis

20


Evolució del consum total de llet 04/08 a Catalunya i Espanya

Total lletlíquida

-7,45%Total llet líquida

-8,63%

Sencera-21,54%Sencera

-22,93%

Descremada6,06%

Descremada-9,64%

Semidescremada3,70%

Semidescremada6,63%

Enriquida10,22%

Enriquida-10,47%

-25,00%

-20,00%

-15,00%

-10,00%

-5,00%

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

Catalunya Espanya

El consum total de llet líquida a Catalunya és principalment de llet esterilitzada (96%), seguida de llet pasteuritzada (3,28%) i a granel (0,71%). En conjunt, el consum de llet líquida (incloses la llet enriquida) ha baixat el 8,63 en quatre anys (de 2004 a 2008).

La baixada més important l’ha patit la llet sencera amb valors de 22,93% i 21,54% a Catalunya i Espanya, respectivament. En canvi la llet descremada i la llet funcional han disminuït a Catalunya (9,64 i 10,47%, respectivament) i han augmentat a Espanya (6,06 i 10,22%, respectivament). L’únic tipus de llet que ha augmentat ha estat la semidescremada, amb diferents valors segons la zona (6,63% a Catalunya i 3,7% a Espanya).

21


Consum per càpita de llet a Catalunya. 08

82,02

21,2418,48

29,96

5,42 4,71,71

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Total llet líquida Sencera Descremada Semidescremada Enriquida ambcalci

Llet enriquidaamb altres

aditius

Enriquida ambvitamines

litres/persona i any

El consum per càpita de llet a Catalunya l’any 2008 ha estat de 29,96 l/any per la llet semidescremada, seguida de la llet sencera amb 21,24 l/any i la descremada amb 18,48 l/any. La llet enriquida va tenir un consum per càpita de 11,81 l/any (decrement respecte l’any anterior d’un 9,78%).

El consum total de llet (enriquides i a granel incloses) va ser de 82,02 l/persona i any.

22


Evolució del consum total de llet fermentada 04/08 a Catalunya i Espanya

-14,91-9,48

-15,36 -14,86-17,03 -16,36

-7,69

-31,03

-16,26

-1,06

-28,57

4,35

-3,36

18,1016,67 17,72

46,58

85,42

-40

-20

0

20

40

60

80

100

Catalunya Espanya

Llet fermentada (conjunt)Natural SaborsFruitesDescrematEnriquitAltres Amb bífidus Altra llet fermentada

Al gràfic s’hi representen els consums per càpita (evolució de 2004 a 2008), el consum ha baixat a Catalunya quasi el 15%.

No obstant, el consum total de llet fermentada ha crescut, des de 2004 a 2008. L’augment ha estat del 7,56% a Catalunya i del 12,52% a la resta de l’Estat. El consum a Catalunya ha augmentant de 93.289 tones al 2004 a 100.343 tones al 2008. Aquest increment en el consum es a causa de l’augment molt important del consum de llets fermentades diferents als iogurts.

23


Consum per càpita de llet fermentada a Catalunya. 08

Altra llet fermentada

2,36

Amb bífidus3,01

Altres1,44

Enriquit0,35

Descremat3,09

Fruites0,6

Sabors1,51

Natural2,81

Llet fermentada (iogurts i altres)

15,15

0

2

4

6

8

10

12

14

16

kg/persona i any

Tot i la disminució del seu consum, la llet fermentada més consumida és el iogurt descremat (3,09 kg/any), seguit del iogurt amb bífidus (3,01 kg/any) i el iogurt natural (2,81 kg/any). En total,de llet fermentada (iogurts i altres) se’n consumeixen 15,15 kg/persona i any.

24


Consum per càpita de formatges a Catalunya. 08

Altres tipus1,41

Tipus blau0,08

TipusEmmental/Gruyère

0,15

Bolla0,23

Semicurat2,59

Fos0,79

Fresc2,1

Formatge tots tipus

7,37

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

Kg/persona i any

El consum per càpita de formatge, a Catalunya, s’ha mantingut gairebé estable des de 2004 (increment del 5,29%), mantenint‐se sobre els 7 kg/any. Al conjunt de l’Estat la tendència ha estat similar però el consum per càpita és lleugerament inferior, de 6,43 kg/any.

El consum total de formatge, sí que ha augmentat, un 17,35% a Catalunya (48.829,98 tones al 2008) i 9,05% al conjunt de l’Estat (289.797,61 tones).

25


Intercanvis comercials 2007/ 08

106.35389.656

144.523120.468

-317.846

-357.069

-558.746

-618.756

-700.000

-600.000

-500.000

-400.000

-300.000

-200.000

-100.000

0

100.000

200.000

2007; tones 2008; tones 2007; milers € 2008; milers €

Durant el 2008 es van exportar 89.656,41 tones de llet i productes lactis, per valor de 120.467,88 milers d’€. Van importar 357.069,22 tones valorades en 618.756,11 milers d’€. El saldo es negatiu en 267.412,81 tones i 498.288,23 milers d’€.

Respecte de l’any anterior, 2007, les exportacions han disminuït el 15,7%, en volum, però les importacions han crescut un 12,34%. Elsaldo, sempre negatiu, ha augmentat en 55.920,18 tones (26,44%).El saldo econòmic de 2008 respecte 2007 ha augmentat, en valor absolut, en 84.065,28 milers d’€ (20,49%).

26


Intercanvis comercials 2007/ 08:Principals partides de lactis

Llet i nata, quallada, iogurt i quefir amb sucre

Llet, nata, sense concentrar i sense sucre

Formatge i mató

Serigot i altres derivats de la llet (ensucrats)

Mantega, greixos de la llet, i pasta per untar

-150.000

-100.000

-50.000

0

50.000

(tones)

2008

2008 20072007 2007 2007

20072008

2008 2008 2008

La partida Llet, nata, sense concentrar i sense sucre, en la que s’inclou la llet líquida, és la partida amb major volum d’importacions (representen el 39,80% de les totals). Augmentant el 2008 fins a un 40,18% respecte l’any anterior. Aquesta partida té un saldo negatiu al 2008, de 157.677,64 tones.

27


Intercanvis comercials 2007/08: Procedència de les importacions

2007: 317.846 t

2007

França37%

Alemania31%

P.Baixos6%

Altres25%

2008: 357.069 t

2008

França; 45%

Alemania; 34%

P.Baixos; 6%

Altres; 15%

Les importacions es realitzen majoritàriament des de França (45%) i Alemanya (34%). En comparació amb l’any 2007 han augmentat les importacions des de França.

28


La indústria i la distribució, 2007/08. La llet bàsica

0

10

20

30

40

50

60

Puleva Celta Pascual Asturiana Altres MDD

2007

2008

Volum total 2007: 1.911 milions de litresVolum total 2008: 1.936 milions de litres

En el gràfic es pot observar l’augment de les vendes de llet per part de la marca de distribució (MDD), la qual respecte de 2007 sobrepassa ja el 50% de venda de llet bàsica. El 2008 s’ha venut més llet, però la majoria de primeres marques reculen en favor de la MDD.

Són dades referides a tot l’Estat

29


La indústria i la distribució, 2007/08. La llet funcional

0

10

20

30

40

50

60

70

Kaiku Altres MDD Flora Puleva

2007

2008

Volum total 2007: 143,30 milions de litresVolum total 2008: 131 milions de litres

En el gràfic s’inclouen els percentatges del volum de llet funcional venut els anys 2007 i 2008. De la mateixa manera que en la llet bàsica les primeres marques baixen i augmenten les MDD, en aquest cas de llet funcional, PULEVA continua sent el líder de vendes.

Són dades de tot l’Estat

30


El pes de la indústria làctia a Catalunya

Vendes netes de producte (milions d’€)

Indústria no alimentària 125.322,78 Indústria alimentària no làctia 21.046,38

Indústria làctia 1.029,29

Vendes netes de producte

14%

1%

85%

Indústria no alimentària

Indústria alimentària no làctia

Indústria làctia

Per tal de tenir una idea de la posició de cada sector dins del conjunt de l’activitat productiva, s’emmarca la indústria làctia, com a part de la indústria alimentaria, dins del conjunt del sector industrial a Catalunya.

En el gràfic es pot veure el pes de la indústria alimentària dins del conjunt de la indústria pel que fa a vendes netes de producte, i a la taula en valor en milions d’€ per al 2007.

31


El pes de la indústria làctia a Catalunya: empreses i mà d’obra

Persones empleades Nombre d’empreses

Indústria no alimentària 502.251 Indústria alimentària no làctia 70.606

Indústria làctia 5.140 122

Nombre d’assalariats Nombre d'empreses indústria làctia

1 a 2 49 3 a 5 28

6 a 9 14 10 a 19 5

20 a 49 10

50 a 99 3 100 a 199 6

200 a 499 3 500 o més 4

Total assalariats (aproximació) 5.140

De les 122 empreses (taula superior) dedicades a lactis, la distribució segons empleats, per tal de veure la importància de les empreses, gairebé el 75% de les empreses tenen menys de 10 empleats (taula inferior)

32


El pes de la indústria làctia a Catalunya: destinació del negoci

Catalunya26%

Estranger8%

Resta d'Espanya66%

El volum de negoci, al voltant d’1.200 milions d’€ anuals, majoritàriament es fa amb la resta de l’Estat

33


Informe sector lleter 2008: La cadena de valor afegit

En tot procés econòmic, des de la producció fins a la venda, es genera valor afegit al producte inicial; En cada part de la cadena hi ha costos, i, sovint, només es veu allò que convé.

En el document, tot seguint un estudi del MARM , i fonts pròpiesde l’Observatori de la llet, s’indiquen les diferents partides que s’han de tenir en compte en el conjunt de costos de cada part de la cadena: producció de llet, transformació, distribució i venda.

A continuació el resum de la part de costos

34


Cadena productiva Cost mitjà Cost mínim Cost màxim

Producció1 36 28 48 Transformació2 26,5 21 32

Distribució2 9 8,5 14 Botiga (venda)2 15,5 10,5 23

Taula 1. Costos de la cadena productiva. 1 Dades Observatori llet (2008).2 Dades MARM 2008. Valors en cts/l

El cost de posar 1 litre de llet a la venda

A la taula incloem els costos, agrupats per a les diferents parts de la cadena de valor afegit. Els costos només estan referits a costos variables i fixos, sense tenir en compte els costos d’oportunitat que generaran el benefici. Valors en cts/l

35



Repartiment de costos

Producció42%

Transformació30%

Distribució10%

Venda18%

De la taula anterior es treu aquest gràfic, del cost de posar 1 litre de llet bàsica a la venda al públic, el 42% són costos de produir la llet, el 30% són costos de transforma‐la, el 10% són costos de la distribució i el 18% de la venda a la botiga.

36



Mitjana Mínim Màxim Cost total de posar a la venda 1 litre de llet 87 68 117 Preu venda PM 98 92 101 El que queda 11 24 -16 Taula 3. El que queda entre el preu de venda al públic d’un litre de llet bàsica de primeres marques i el cost total, valors en cts/l. 2008

A la taula 3 el que queda és la diferència entre el preu de venda al públic i el cost de posar a la venda 1 litre de llet. Per a les primeres marques

De mitjana, quedarien 11 cts/l, els quals serien el benefici total de la cadena de posar un litre de llet de primeres marques a la venda.

37



Repartiment

cts/l Producció 4,55 Transformació 3,35 Distribució 1,14 Venda 1,96 Taula 4. Hipotètic repartiment del benefici entre els quatre agents de la cadena

Si es repartís el que queda (11 cts/l) en funció de la imputació de costos el guany de cada part seria (només ho presentem sobre els valors mitjans) para cada part de la cadena el valor indicat a la taula.Per exemple, segons la taula, per a cada litre de llet venuda, de primeres marques, al productor li correspondrien 4,55 cts de benefici. De fet, amb aquest repartiment matemàtic al productor i al transformador li correspondrien el 72% del guany.

38



Mitjana Mínim Màxim Cost total de posar a la venda 1 litre de llet 87 68 117 Preu venda MMD 73 56 85 El que queda -14 -12 -32 Taula 5. El que queda entre el preu de venda al públic d’un litre de llet bàsica de les marques de distribució i el cost total, valors en cts/l. 2008

Per al cas de les marques de la distribució, si es repartís el que queda (‐14 cts/l) en funció de la imputació de costos el guany de cada part seria nul.

39



Mitjana Mínim Màxim Cost total de posar a la venda 1 litre de llet 87 68 117 Preu mitjà de la llet posada en venda (54% PMM 46% PM) 84,5 72,56 92,36 El que queda -2,5 4,56 -24,64 Taula 6. El que queda entre el preu de venda al públic d’un litre de llet bàsica i el cost total, valors en cts/l. 2008

Considerem que la llet bàsica que arriba al mercat, sigui de primeres marques o de la distribució, en la majoria dels casos es fabrica per les centrals lleteres, per tant el preu mitjà del litre de llet serà el preu ponderat de les dues referències (pes de la primera marca 46%, pes de la marca de distribució 56%). En conseqüència, ens quedarà la taula 6.

40


Apunt finalLa llet, val el que costa?

La llet: val el què costa?Produir un litre de llet a Catalunya costa de mitjana, al voltant de 36 cts/l, amb un ampli ventall de valors, que van dels 28 als 48 cts/l. Els primers compradors l’han adquirida a 40 cts/l (mitjana 2008). Sense tenir en consideració els costos d’oportunitat, un productor amb eficiència mitjana en la gestió dels seus recursos, obté un marge net de l’activitat de 11 cts/l. Això, no obstant, són dades de 2008, ara la llet es paga/cobra al voltant dels 31 cts/l (entre 28 i 36), segons dades provisionals de les liquidacions de març 2009.La crisi econòmica i l’arribada de la primavera presagien un futur incert i complicat per al sector productor de llet.El futur per a les centrals lleteres també és incert. Aquestes hipotequen la seva producció, i els seus beneficis, en favor de les marques de distribuïdor, fent bona la màxima de “si no pots amb l’enemic, uneix‐te a ell”. Però quin límits hi ha?Aquelles indústries que han signat contractes de subministrament per a les principals distribuïdores del país tenen assegurades les vendes, això sí, a una contribució marginal inferior que l’aconseguida amb la seva pròpia marca. Aquest fet es tradueix en menys ingressos per a la central lletera. Aquesta manca de rendibilitat econòmica ja s’ha traslladat als despatxos d’aquestes i, sobretot, al camp del nord d’Espanya on s’han arribat a suprimir rutes de recollida.Moltes centrals, amb excedents, s’han vist obligades a convertir‐la en pols i enviar‐la a restitució, a un preu gens competitiu (17cts/l), engruixint, encara més, les reserves europees. Enmig d’aquesta incertesa, generada per la crisi econòmica mundial, i la recessió en el consum, es parla de possibles fusions, aliances, joint ventures, entre les principals centrals lleteres del país amb l’objectiu de reduir costos i aprofitar les economies d’escala.

41


Apunt finalLa llet, val el que costa?

En tota crisi sempre hi ha un beneficiat, en aquest cas, sembla que ho són les multinacionals de la distribució que operen al país. Desvinculades completament del sector productor, no dubten d’aconseguir el producte, en aquest cas la llet, al preu més econòmic possible. I en fan bandera d’obtenir qualitat a baix preu.Convertir els aliments bàsics en productes pastanaga o de reclam no fan més que malmetre la imatge de qualitat d’aquests productes. Però això ve de lluny, no només arran de la crisis. La majoria de distribuïdores han convertit un producte tant essencial com la llet en un aliment banal sense cost ni valor afegit. Queda molt lluny el temps en que la “gota de llet” era paradigma de benestar.Les marques de llet del distribuïdor, un 26% més barates que les primeres marques, afavoreixen, certament, a reduir el preu mitjà de la cistella de la compra; però les conseqüències per al sector productor i per a l’industrial, poden resultar de difícil retorn. Paral∙lelament, la indústria alimentària de les PIA (producte intermig alimentari), tambéafectada per la crisi econòmica, ha reduït la demanda de derivats provinents de la llet, principalment proteïnes làcties, i ha fet frenar de manera considerable el dinamisme del mercat mundial de productes lactis; comportant un augment dels estocs mundials i una reducció important en el preu d’aquests ingredients. El futur del sector passa necessàriament per una profunda reestructuració dels òrgans gestors de l’escena productiva, els ramaders per una banda, amb una major eficiència, si hi queb, dels recursos disponibles i la indústria, per l’altra, amb un major poder de negociació amb la distribució. Ens queda, no obstant, el consumidor, el qual hauria de saber que produir llet a Catalunya té un sobrecost respecte d’altres zones que caldria explicar. Com valorar‐ho?

Informe sector lleter 2008 - Ruralcat · 2016. 12. 9. · 7 21/abril/2009 Observatori de la llet 7...

Documents

Transcript of Informe sector lleter 2008 - Ruralcat · 2016. 12. 9. · 7 21/abril/2009 Observatori de la llet 7...