OCTUBRE 2018

Amb aquest número, l’Indicador Universitari en pàgines centrals.

Núm. 224 Any 19 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONAwww.indicador.cat

ESPECIAL LA SELVA DEL CAMP PROMOCIÓ ECONÒMICA

La Selva del Camp reactiva les inversions als seus polígons industrials

INFORME

Empreses que amplien instal·lacions i altres de no-ves que aterren al municipi. La Selva del Camp ha reactivat en els últims anys la política de desenvolu-pament econòmic encetada als anys 90 i que l’ha convertit en un dels pols d’activitat industrial més importants del Camp de Tarragona. Una ubicació

privilegiada, preus competitius, tots els serveis que necessita una empresa i un Ajuntament amb un ta-rannà ‘business friendly’ són els actius de La Selva. En paral·lel, el consistori continua sanejant les seves finances sense deixar de fer realitat algunes de les inversions més esperades al municipi. Pàgs. 12-15

L’organització dels Jocs Me-diterranis de Tarragona ha presentat un superàvit de 152.000 euros. La creu, no-més un 15% d’entrades venu-des i un 22% dels ingressos esperats en marxandatge. Pàg. 6

El descenso del ‘turismo prestado’ obliga a la Costa Daurada a replantear estrategias

Después del récord de 2017, el retroceso ha sido superior al esperado

El resurgimiento de los destinos árabes hace mella en Tarragona

El turismo deportivo, el cultural y Hard Rock, los antídotos

Tarragona 2018 va tenir superàvit

Antoni Belmonte reelegit com a president de la patronal CEPTA

Pàg. 8

Limusines Costa DauradaAmplia la flota de vehicles de luxe davant l’auge de la demanda

La demanda de serveis de mobilitat de luxe és un nín-xol de mercat que va a més a la Costa Daurada. Una opor-tunitat que Alberto Barroso ha identificat i que l’ha fet llençar-se a la piscina, deixant la seva antiga feina de solda-dor per passar a ser xòfer de vehicles com els hummer. Una metamorfosi en la que va comptar amb l’assessorament qualificat de SECOT. Pàg. 5

Foto: Xavi Jurio

Clos Galena

Aprofitant de l’èxit assolit pel Formiga de Vellut, que va ser el vi escollit pel banquet dels Premis Nobel de 2017, el celler del Priorat ha presen-tat a Estocolm una selecció dels seus vins i la col·lecció “Art, vi i territori”, en la que ha col·laborat la galeria d’art Anquins, amb caixes pinta-des per 10 artistes. Aquesta col·lecció ja va ser presentada a Nova York i Moscou. Pàg. 8

Torna a Suècia després de l’èxit d’haver servit el vi dels Nobel

Covestro (Premi Trajectòria In-ternacional), H10 Hotels (Premi Promoció Internacional) i Espe-cialidades Médicas MYR (Premi Creixement Internacional) van rebre els guardons de la 22a edi-ció dels Premis a la Internaciona-lització, que anualment atorga la Cambra de Tarragona a les em-preses més destacades en comerç exterior. Pàg. 8

En espera de conèixer les xifres definitives, la previsió és que la temporada es tanqui amb 55 cre-uers, el que suposa un increment del 49% respecte aquest any 2017, i 80.000 passatgers, el que implica-ria un augment del 56%. El Port es continua promocionant amb la seva participació al Seatrade Cruise Med de Lisboa, la principal fira de creuers de luxe d’Europa. Pàg. 11

La Cambra de Tarragona lliura els Premis a la Internacionalització

El Port de Tarragona creix un 49% en creuers i un 56% en passatgers

Octubre 20182

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

Tarragona connecta amb el cotxe elèctric

INFORME

El sector turístico afronta la ‘resaca’ del récord de 2017

El punto final al ‘turismo prestado’ obliga a la Costa Daurada a replantear su estrategia de mercados

RobeRto VillaReal / taRRagona

A falta de conocer el balance final de los tres meses de temporada alta, todo el tejido empresarial li-gado al sector turístico de la Costa Daurada —alojamientos, hoste-lería, agencias…— reconoce sin rodeos que han notado cómo la actividad económica ha decrecido ostensiblemente. Sin alarmismos, pero sin dormirse en los laureles y dándose un baño de realidad, los empresarios saben de la ne-cesidad de un análisis estratégico riguroso para adaptarse a las exi-gencias de un nuevo contexto tras el final del turismo ‘prestado’.

Se había anunciado el im-pacto de las ofertas de otros

destinos muy competitivos del Mediterráneo como Turquía, Túnez o Egipto; se sabía del perjuicio ocasionado por la devaluación de diversas mone-

das frente al euro; y se intuía que el ‘procés’ no ayuda a ge-nerar simpatías a lo largo del corredor del Ebro, el mercado

Halloween: tematización para alargar la temporada

A la hora de encarar el futuro, la vieja aspiración de la industria turística por desestacionali-zar la temporada -en Tarragona, Cataluña y España- continúa sin germinar, aunque sí aparecen algunos ‘brotes verdes’ que dejan entrever una evolución positiva. La senda de la tematización está redescubriendo nuevas vías, ya exploradas pero todavía no optimizadas, para mejorar el producto y la oferta experiencial. La fiebre actual de Halloween, que los visionarios de PortAven-tura World supieron anticipar hace ya muchos años, está consiguiendo mantener la actividad hasta mediados de noviembre, una fecha impensable hace un par de décadas.

En Cambrils, a modo de ejemplo, los nuevos gestores de las 14 hectáreas del Parc Samà presentan entre el próximo 12 de octubre y el 10 de noviembre las ‘Halloween Scream Nights’ en lo que describe como “el parque del terror más grande de Europa”. Con 90 actores, siete pa-sajes del terror, dos experiencias de supervivencia y cuatro espectáculos, los visitantes podrán escoger distintas zonas, catalogadas por intensidad, según su capacidad para resistir el mie-do. Detrás de esta innovadora iniciativa se esconde la mano de Expertus, consultoría con 25 años de experiencia en gestión de turismo y ocio con más de 500 proyectos a sus espaldas. A ellos se debe, entre otros éxitos, la revolución que ha multiplicado las visitas a la Catedral de Tarragona y que la ha hecho merecedora de entrar en el ‘portal de la fama’ de Tripadvisor.

El Camping & Resort Sangulí Salou, integrado en otro de los grupos —propiedad de la fami-lia Blasi— que mejor está trabajando la desestacionalización a través del turismo deportivo, también se apunta al Halloween y tematiza sus instalaciones con dos pasajes del terror, disfra-ces, decoración, concursos y animación para toda la familia desde el 11 de octubre hasta el 4 de noviembre. PortAventura World, con sus 44 días temáticos, ofrece el Halloween más largo hasta el 18 de noviembre con 160 personajes, cinco pasajes del terror, nueve espectáculos, menús vampíricos y todo un desfile en las calles al caer la noche.

Turismo

doméstico tradicionalmente más sólido en la costa de Ta-rragona. Pese a esas sombras, el ‘pinchazo’ ha sido más acu-sado de lo esperado.

“En dos o tres semanas dare-mos las cifras definitivas, pero puedo avanzar que se aprecia cierto descenso, pero no dra-mático ni preocupante”, expo-

ne Joan Anton como portavoz de la Federación Empresarial de Hostelería y Turismo de Tarragona (FEHT). La norma-lización del turismo ‘prestado’

El turismo senior del mes de septiembre podría contribuir a mejorar las cifras de una temporada de retroceso.

El sector hotelero

reconoce que el

‘pinchazo’ ha sido

superior al esperado

32018 Octubre

en los grandes flujos de tou-roperación, las condiciones climáticas alteradas por las altas temperaturas en Europa y el exceso de lluvia en Tarra-gona, y otros factores como el efecto del Mundial de Fútbol están siendo analizados minu-ciosamente.

“Tras un año de récord como 2017, nos hemos en-contrado con una resaca de récord”, valoraba ya a finales de agosto el presidente de la FEHT, Eduard Farriol, que habla de una temporada “mu-cho más difícil de lo que espe-rábamos”. En este contexto, lo más preocupante es que los nubarrones no parece que va-yan a evaporarse en los próxi-mos meses y el panorama se prevé similar en 2019.

Ante semejante marejada, que parecía impensable tras el éxito del pasado ejercicio, el tejido empresarial no está dispuesto a quedarse cruzado de brazos. La fórmula para revertir la tendencia es co-nocida, aunque no sencilla: “Vamos seguir luchando —avanza Farriol— para adap-tarnos lo mejor posible a las exigencias del cliente; hemos de continuar invirtiendo en la calidad de nuestras instalacio-nes y servicios para garantizar la mejor experiencia vacacio-nal”. Se calcula que la indus-tria turística ha invertido más de 100 millones de euros en los últimos cuatro años para la mejora de alojamientos ho-teleros.

Llegada la calma de octu-bre, una vez pasada la resaca de julio, agosto y septiembre, y con la temporada 2019 en el horizonte, la salud sector turístico, —al menos en su vertiente de sol y playa—, requiere pasar por un baño de realidad para reflexionar sobre el modelo y diagnos-ticar sus debilidades. Según los especialistas, Tarragona y la Costa Daurada deben se-guir trabajando en adaptar su propuesta de valor al nuevo

contexto; se trata de identi-ficar las carencias y mejorar los activos pendientes para re-forzar el atractivo de la oferta respecto a los mercados com-petidores.

“Hemos experimentado —analiza Joan Anton— lo que es llegar prácticamente a nuestro tope máximo de acogida de clientes, con ocu-paciones superiores al 90% y más de 22 millones de per-noctaciones, pero ahora toca volver al juego de la compe-tencia con los mercados ‘low cost’: nuestra apuesta clara está en la calidad, porque no podemos ni queremos tirar los precios”.

¿Efecto Hard Rock?

Desde un punto de vista estratégico, si se mira hacia 2019, sin duda la noticia que debería restar protagonismo a todas las demás pasa por el inicio de las obras del nuevo resort impulsado por Hard Rock, previsto antes del ve-rano. No sólo se trata de la inyección de 700 millones de euros que lleva aparejada la primera fase, ni tampoco de los miles de puestos de trabajo prometidos, sino del posicionamiento de la Costa Daurada central como lo que se ha llegado a denominar el ‘Orlando del sur de Europa’.

A medio y largo plazo, esta singular concentración de parques temáticos, única en el Mediterráneo, está llama-da a constituir un patrimo-nio muy valioso para la mar-ca Costa Daurada y a ejercer como imán que arrastre al resto de subsectores. El cami-no del éxito, ajeno a los vaive-nes de otros mercados, lo está marcando ya PortAventura World, que prevé seguir cre-ciendo en este 2018 y que el año próximo llegará hasta las 2.250 habitaciones. El resort confía en superar este año la frontera de los cinco millones de clientes. En 2017, año del estreno de la enseña Ferrari

en la costa tarraconense, el resort pasó de 4,1 a 4,7 millo-nes de visitantes.

En este sentido, Ferrari Land ha reforzado la posición de PortAventura World, -que posee la exclusiva en el viejo continente-, en Francia, Rei-no Unido y Rusia, cuyos mer-cados continúan creciendo. También lo hace el domésti-co, ajeno al conflicto político catalán, lo que da pie al opti-mismo respecto a esta tempo-rada. El director general, Fe-rando Aldecoa, subraya que la alianza con grandes marcas mundiales, aunque este año no habrá espectáculo del Cir-que du Soleil, “comienza a ser rentable, sobre todo a efectos de posicionamiento interna-cional”.

A nivel global, la industria de los parques temáticos sigue creciendo a buen ritmo. Los diez grupos más importantes del mundo se acercan ya a los 500 millones de visitantes/año. PortAventura World es el sexto complejo más visi-tado de Europa, donde Dis-neyland París se acerca ya a la barrera de los 10 millones de visitantes anuales. Se calcula que más de 35 millones de personas visitarán este año los parques españoles, con una facturación que ronda los 670 millones de euros.

El desembarco en Tarrago-na de Hard Rock, que com-pletó su fianza de 10 millones de euros el pasado mes de junio, debería consolidar esta tendencia positiva. A pesar de que todas las gestiones del proyecto se llevan con suma prudencia, casi se podría de-cir que secretismo, fuentes bien informadas indican que actualmente el foco de la ne-gociación se centra en la com-pra de los terrenos a La Caixa (Criteria), valorados en torno a 350 millones de euros. La concesionaria de la licencia dispone de tres años para completar las obras y empe-zar a operar.

INFORME

Turismo

El auge del turismo deportivo

R. V. / taRRagona

El maná del turismo deportivo, -que hace tan solo unos años tan sólo se mencionaba como un ni-cho de mercado por conquistar-, comienza a sonar con fuerza en-tre los empresarios del sol y pla-ya, convencidos por fin de que la oferta de experiencias es a día de hoy casi tan importante como el clima o la perfecta conserva-ción de las condiciones naturales. Además de captar nuevos turis-tas, la mejor noticia es que sus viajes se prolongan durante todo el año, no sólo en verano. Es más, el buen tiempo habitual en Tarra-gona favorece los ‘stages’ depor-tivos invernales.

El ciclismo, el golf y el fút-bol, por este orden conforman a día el podio de los deportes que atraen más turistas a Tar-ragona. Lógicamente, la náu-tica también está llamada a jugar un papel relevante, y el baile deportivo ya posee una cierta tradición en la Costa Daurada. A falta de los datos del Observatori del Parc Cien-tífic i Tecnològic de Turisme i Oci, la Federació d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona (FEHT) reitera cada vez que tiene ocasión el potencial de este subsector tu-rístico. “Si lo sabemos cuidar nos puede dar muchas alegrí-as”, explican.

El fulgurante éxito de la apuesta por el turismo depor-tivo en Tarragona va ligado a un nombre propio, el de la familia Blasi y su fuerte inver-sión en el Complex Esportiu Fútbol Salou, pionero en su clase y sólo comparable en Cataluña a La Masía. Con un equipo propio de comerciali-zación ajeno a los touropera-dores, su idea de negocio se basa en diversificar el cliente,

crear sinergias para el aloja-miento y alargar la temporada gracias a la pasión de practi-cantes (aficionados o de élite) de fútbol, ciclismo, tenis, tri-athlon y otras especialidades deportivas.

Lejos de adormilarse tras el éxito inicial, tras la aproba-ción por parte de la Comisión Territorial de Urbanismo, han comenzado las del Miniesta-di que se prevé inaugurar en 2019. Contará con medidas reglamentarias FIFA, gradas cubiertas y capacidad para 1.000 personas, con el reto de acoger partidos de equipos profesionales y de selecciones nacionales, además de grandes eventos.

Además se han iniciado las obras de varias zonas especí-ficas de entrenamiento y un campo de arena con medidas internacionales para la reali-zación de entrenamientos y partidos de fútbol playa. Estos campos también se utilizan mucho para procesos de re-habilitación de jugadores que han sufrido alguna lesión. La primera fase del proyecto de ampliación se estrenó en ju-nio con la presentación de un campo polivalente de rugby y fútbol, y dos campos de futbol once.

La directora técnica del Patronato de Turismo de la Diputación de Tarragona —gestor de la marca Costa Daurada—, Marta Farrero, considera que se empiezan a recoger los frutos de una tarea iniciada hace años, “es-pecialmente con el golf y el cicloturismo”. Además de Cambrils y Salou, las nuevas instalaciones estrenadas en los Juegos Mediterráneos han puesto a Tarragona ciudad en situación de competir en este mercado.

Octubre 20184

La dada

15% és el percentatge d’entrades que es van vendre als Jocs Mediterranis, molt per sota de les expectatives.

D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li co-muniquem que les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestionar adequadament la relació exis-tent. Les dades són confidencials i d’ús exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer Illes Medes 6-10, 43203 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.

www.indicador.cat

NOTAFundat per José Pedro Rueda Gallisà

Editor: DAVID ARIASDirector: DANI REVENGARedacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVI SOLÉ, ACN, JAVI SERRANOFotografia: XAVI JURIODisseny i maquetació: BONAIMATGECorrecció: BONAIMATGE

Redacció i disseny: continguts@indicadordeeconomia.com

Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30

Comercial i administració: comercial@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30

Carrer Illes Medes, 6-10 / 43203 REUS (Tarragona)

Imprimeix: INDUGRAF OFFSET S.A. - DL T893-2016

EDITA:

Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ

Carrer Illes Medes, 6-10 43203 REUSTel. 977 12 72 17 Fax 977 12 70 30

“IE” ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.

LA

IMATGE

Trets al peu. La situació dels presos polítics és lamentable i és legítim denunciar-la. Però fer-ho perjudicant l’economia és un tret al peu. Si aquesta és la idea d’una ‘tardor calenta’, convindria que refresqui una mica. Pel bé del país.

Foto: Xavi Jurio

El president de la Generalitat Quim Torra ha llançat un ambiciós ultimàtum a Pedro Sánchez: si en un mes no es presta a parlar d’un referèn-dum sobre la independència de Catalunya, li reti-rarà el suport parlamentari que l’ha fet president i el deixarà caure. Ultimàtum és una paraula amb connotacions negatives, perquè sona a amenaça, a xantatge. Però en política són un legítim instru-ment per reclamar el compliment d’allò acordat, que no arriba en temps i forma. Però hi ha una al-tra premissa que han de complir els ultimàtums: ser efectius. Que serveixin d’alguna cosa, vaja. I aquest és el problema que venim arrossegant.

Des dels seus orígens, el procés pateix de legiti-mitis. Ha portat els seus arguments fins a les últi-mes conseqüències convençut que la legitimitat

és garantia de sortir-te’n amb la teva. I, lamen-tablement, no ha esta així, com no ho ha estat tampoc en una innumerable quantitat de causes al llarg de la història geopolítica. Ara i aquí, passa el mateix.

No sabem, perquè ningú ens ho ha explicat, si aquest ultimàtum té la seva raó de ser en una pro-mesa secreta de Pedro Sánchez a l’independen-tisme sobre el referèndum pactat i vinculant (que en aquestes mateixes línies ja hem defensat que és l’única manera de resoldre aquest enquistat conflicte). Però no cal ser un gran analista de la política ibèrica per tenir clar que, amb Casado i Rivera rivalitzant per ser el gran assot del bonis-me del PSOE, Sánchez no farà concessions (o no complirà compromisos) en un tema tan sensible per a l’opinió pública espanyola. L’últimàtum, en canvi, si té la dubtosa virtut d’aportar més inesta-bilitat a casa nostra i de desviar el sobiranisme del

seu veritable gran repte, una vegada instal·lats en l’atzucac actual: ampliar la seva base social.

Però això és política. I quan es té la capacitat d’exercir pressió, s’ha de fer servir, com bé saben al País Basc. Si Torra fos un polític possibilista, po-dria agafar-se, per exemple, a l’estudi de Foment del Treball, que revela que la despesa prevista per a les obres no executades en infraestructures en els exercicis 2015, 2016 i 2017 és la mateixa pre-vista per a aquest 2018. És a dir: us pressupostem allò que us vam prometre i que no hem complert. Un joc de til·lers que hem d’agrair al govern del PP, els enemics de Sánchez, els que van anunciar una pluja de milions per a Catalunya.

Doncs, posats a llençar ultimàtums, intueixo que instar-lo a corregir aquest greuge tindria mol-

tes més possibi-litats de prospe-rar. Perquè el PSOE ho podria interpretar com una acostament

acceptable, marcant perfil propi davant dels seus rivals. I, a sobre, penjar-se una medalla a Catalu-nya, que és un dels seus feus davant unes Elecci-ons Generals, ja siguin o no imminents. Proba-blement fer realitat les infraestructures pendents a Catalunya no té la trans-cendència històrica d’un referèndum acordat. Però no només de sobiranisme viu el país, com bé sap el teixit productiu, que tre-mola quan sent proclames que criden a una tardor calenta o s’anima a les ac-tuacions de determinats grups.

Editorial En veu alta

Un punt estratègic de la Uni-versitat Rovira i Virgili (URV) passa per potenciar la projecció de la seva imatge fent més visible la recerca i la transferència amb la visió d’enfortir les relacions amb el teixit socioeconòmic del territori. Aquest és un dels grans objectius fixat pels pròxims anys i al qual es té previst arribar a tra-vés de diferents actuacions. Una d’elles serà implantar un cen-tre de relació amb el teixit em-presarial i la comunitat univer-sitària que permeti conèixer les necessitats i, alhora, identificar oportunitats de col·laboració. Una altra, impulsar el desenvo-lupament territorial a través del finançament competitiu, facili-tant l’accés a convocatòries naci-onals i internacionals a entitats i empreses, de la mà de grups de recerca de la URV.

Aquestes i altres accions s’em-marquen en el Pla estratègic 2016-2020 de la Fundació URV (FURV), entitat que promou i incentiva la relació entre la so-cietat i la URV amb l’objectiu d’identificar i satisfer les necessi-tats de l’entorn socioeconòmic, cultural i universitari a través de la gestió de projectes, la transfe-rència de coneixements, la for-mació permanent i la innovació. Per treballar aquests objectius, la FURV compta amb el Centre de Formació Permanent (CFP), que gestiona l’oferta de forma-ció permanent i facilita l’ampli-ació de coneixements, reciclatge

i especialització professional, i el Centre de Transferència de Tec-nologia i Innovació (CTTi), que gestiona la transferència de tec-nologia i coneixement, la pro-pietat industrial i intel·lectual, l’emprenedoria i l’oferta d’in-fraestructures de transferència.

El paper de la FURV és es-pecialment rellevant, posant a disposició de persones, empre-ses i organitzacions el potencial innovador de la URV, amb més de 140 grups de recerca que integren un miler d’investiga-dors, i una extensa comunitat docent amb una àmplia oferta científic-tecnològica i formativa. Alguns exemples que mostren aquest important paper són les xifres dels últims cinc anys: més de 42 milions d’euros mobilit-zats en projectes de transferèn-cia i finançament no competi-tiu; 44 sol·licituds de patent i 14 copyrights, i 30 con-tractes de llicència de tecnologia; 10 empreses spin-off, i 3 startup im-pulsades per titulats de la URV.

L’altre ultimàtum

Dani RevengaDirector

drevenga@indicador.cat

Francisco MedinaVicerector d’Innovació

i Transferència del Coneixement de la

Universitat Rovira i Virgili

OPINIÓ

Posats a llençar ultimàtums, Torra podria reclamar Sánchez les inversions en infraestructures, que no són tan transcendents com un referèndum, però sí més factibles

La transferència, objectiu estratègic vital de la URV

52018 Octubre

TEMPS D’OPORTUNITATS

Cas d’èxitEl luxe prem l’acceleradorLimusines Costa Daurada amplia la flota per consolidar l’oferta d’experiències a bord de vehicles de gran luxe

oRiol MaRgalef / Salou

Limusinas Costa Daurada, empresa especialitzada en mobilitat de luxe, ha adquirit un segon vehicle tipus Hummer per ampliar la cartera de serveis i seguir creixent a la zona, amb Salou com a gran referent del turisme i l’oci. El mercat de les experiències associades al luxe no ha deixat de créixer els últims anys, i a pesar que s’entra en un nou cicle de desacceleració econòmica, segons els experts, el sector mostra una alta capacitat d’adaptació i resis-tència.

EXPERIÈNCIA

SECOT, associació d’exdirectius que ajuda

a emprenedors, va implicar-se de forma activa

en el pla de negoci

Limusinas Costa Daurada va iniciar l’activitat fa un parell d’anys i treballa principalment al Camp de Tarragona i Llei-da en competència amb altres agències. La majoria de serveis són casaments i festes d’aniver-sari, però l’empresa ha comen-çat a oferir paquets d’experi-ències que inclouen tastos de vins al Priorat, vols amb para-pent a motor i rutes turístiques amb guia. L’objectiu és ampli-ar l’oferta de serveis per arri-bar a nous públics que vulguin compartir un dia diferent. “El que oferim no és simplement un passeig en limusina. Plante-gem una experiència de qua-litat, una festa privada a dins

d’un vehicle”, explica Alberto Barroso, gerent i xofer.

Tot i que l’empresa encara du poc recorregut, els dos pri-mers anys d’activitat i les bones perspectives de mercat fan ser

optimista a Barroso, que ha ampliat el negoci. “Hem ad-quirit una segona limusina per estar al nivell d’altres agències i oferir un servei diferent, que demanda el nostre públic. Cre-iem que hi ha mercat”, expli-ca. Així, a la clàssica Lincoln Town Car, amb capacitat per a vuit passatgers i enfocada a les celebracions protocol·làri-es, com ara casaments, Limu-sinas Costa Daurada ha afegit una Ford Expedition, un tot terreny convertit a vehicle ex-trallarg i gran luxe pensat per a altres tipus de festes i experi-ències.

Dos anys després d’haver iniciat l’activitat, el cas de Li-musinas Costa Daurada és po-sat com a exemple d’èxit per Secot, entitat sense ànim de lucre que assessora a emprene-dors. Alberto Barroso agraeix el suport i la implicació dels exdirectius de l’entitat, que el van ajudar a fixar objectius realistes amb el pla d’empresa. Això, assegura, li va obrir les portes d’un finançament que va resultar del tot necessari per posar en marxa l’empresa.

Seniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica (Secot) és una associació no lucrativa constituïda a finals dels anys vuitanta amb l’impuls del Cer-cle d’Empresaris i amb el su-

QUALITAT

“No oferim un passeig en limusina. Plantegem una experiència de qualitat, una festa privada a dins

d’un vehicle”

port del Consell Superior de Cambres de Comerç i d’Acció Social Empresarial. Actual-ment té uns 1.100 socis, direc-tius sènior i jubilats que posen tota l’experiència en gestió empresarial a ajudar a empre-nedors amb idees de negoci.

La delegació de Tarragona de SECOT funciona des del 2007. Té uns 40 socis actius, que assessoren a uns 60 emprene-dors a l’any.

“Tinc un familiar que té una agència de limusines a Sa-lamanca. Vam estar mirant la possibilitat de tirar endavant un negoci aquí, però la veritat és que sense l’ajuda de Secot aquesta idea no hagués tirat endavant”. Crucial, segons Barroso, va ser la preparació dels números per poder ob-tenir finançament. “Nosaltres quan vam anar a demanar diners al banc ja teníem molta feina feta, perquè ells nostres assessors ens van dir el que ne-cessitàvem”, explica Barroso.

Les limusines van fer-se famoses als anys seixanta i se-tanta, i com la majoria d’inno-vacions de l’època, van entrar a casa nostra pel cinema. Al principi es feien servir gairebé de forma exclusiva per a des-plaçaments de diplomàtics, caps d’estat o líders de grans corporacions, i l’ús s’associava

a l’ostentació del poder. Amb l’arribada dels anys vuitanta i noranta, el consum de luxe va democratitzar-se i s’han es-tès les agències de lloguer de limusines per a esdeveniments especials. Limusines Costa Daurada no és de fet l’única

agència amb seu al Camp de Tarragona. L’Associació Ca-talana de Limusines defensa davant de l’administració els interessos d’una setzena d’em-preses del sector.

PERFIL PROPIFa dos anys, Alberto Barroso va canviar les ulleres de soldador per la gorra de xofer. Cansat dels viatges de feina per tot Espanya, va decidir auto-ocupar-se a prop de casa, però no ha deixat de fer quilòmetres. La seva aposta, Limusinas Costa Daurada, és un negoci de llarg de recorregut, però és sobretot un camí que ha fet molt ben acompa-nyat des del principi gràcies a l’assessorament de SECOT, una associació d’exdirectius que ajuda a emprenedors. Després d’iniciar l’activitat fa un parell d’anys, l’empresa busca ara consolidar-se ampliant el negoci.

Foto: Xavi Jurio

DIVERSIFICACIÓ

L’empresa va iniciar l’activitat fa un parell d’anys i ha ampliat el

catàleg oferint paquets especials, com rutes

turístiques

V I S I T A G R A T I S # C P E 2 0 1 8 C O N I N D I C A D O R D ’ E C O N O M I A C O D I : C P E 1 8 I E PW W W . C H E M P L A S T E X P O . C O M O R G A N I Z A N E B E X T E N C O L A B O R A C I Ó N C O N A I N I A

6-8 NOVIEMBRE 2018MADRID- IFEMA

+180expertos internacionales

+200firmas expositoras

· Congreso Europeode Ingeniería del Plástico

· Congreso de QuímicaAplicada e Industria 4.0

EL MAYOR EVENTO DE INNOVACIÓN EN QUÍMICA Y PLÁSTICO APLICADA A TU INDUSTRIA

Event Partners

Global Partners

Agricultura | Alimentación | Packaging | Cosmética | Farma & Health

Automoción | Detergencia | Construcción | Pinturas | Electrónica

+9000profesionales y congresistas

+100periodistasacreditados

Octubre 20186

ONNECTAAMB LA URVTrobaràs tots els perfils socials de la Universitat Rovira iVirgili a www.urv.cat/xarxessocials

09:32

@universitatURV

/universitatURV

@universitaturv

/school/universitaturv

/canalURV

urv.cat

diaridigital.urv.cat

agenda.urv.cat

@bioquimicaURV, @alumniURV, @craiURV, @llenguesURV@esportsURV, @ocupacioURV, @publicacionsURV,@quimicaURV @etseURV, @mbaURV, @espanolURV,@cienciaURV... i molts més!

ACTUALITAT

Els Jocs Mediterranis van tenir un superàvit d’uns 152.000 euros

L’organització reconeix que només es van vendre el 15% de les entrades disponibles, molt per sota de les expectatives

Redacció / taRRagona

Els Jocs Mediterranis de Tarrago-na 2018 van vendre 28.490 entra-des, un 15% de les 194.000 dispo-nibles durant les cerimònies i les competicions. La venda de tiquets va permetre ingressar 520.000 euros, tot i que la previsió era que fossin uns 1,7 milions. Tres mesos després, el regidor comissionat dels Jocs, Javier Villamayor, i el director executiu de la Fundació, Víctor Sánchez, han admès que les xifres estan per sota de les expectatives. Tot i això, l’organit-zació es va felicitar pel fet que el pressupost operatiu s’hagi tancat provisionalment amb un superà-vit de 152.000 euros. “Hem estat austers, rigorosos i professionals, i hem gastat allò que teníem”, va afirmar Villamayor.

En concret, pel que fa a la venda d’entrades, la cerimònia

d’inauguració va sumar 6.925 tiquets venuts i, la de cloen-da, tot just 2.367. Les proves més concorregudes van ser les d’atletisme, futbol masculí, gimnàstica artística, voleibol i natació, que van superar o fregar les 2.000 entrades. Per contra, el piragüisme només en va vendre 21, el rem 32 i la lluita lliure 81. A més, la comercialització de marxan-datge va suposar uns ingressos de 22.000 euros, tot i que se’n calculaven 100.000. Tots dos responsables, però, han mini-mitzat aquests resultats perquè ambdues partides tenien un pes “ínfim” en el pressupost operatiu de 27 MEUR.

L’aspecte més positiu, se-gons l’organització, és que el pressupost operatiu dels Jocs s’ha tancat amb un resultat po-sitiu de 152.000 euros, a l’es-pera de l’auditoria del 2018.

Destaca que, dels 27,2 MEUR d’ingressos, 12,4 MEUR co-rresponen a subvencions de les administracions públiques. A més, hi hagut 8,5 MEUR de donacions i 5,1 MEUR en concepte de patrocinis. Javier Villamayor ha assegurat que

els Jocs han permès inversions per un import de 67 MEUR i que l’Ajuntament de Tarra-gona només n’ha assumit 12 MEUR.

Sánchez ha detallat que, a dia d’avui, encara tenen pen-dents de pagament factures

Promoció econòmica

per un import de 6,3 MEUR. Per contra, estan a l’espera d’aportacions públiques que sumen 4,85 MEUR, en la seva majoria del Consejo Superior de Deportes —3,75 MEUR— i 600.000 euros que els falten

La venda de

‘merchandising’ no

va arribar a la quarta

part de les previsions

de la subvenció de la Unió Europea que rebran quan pre-sentin la justificació. El direc-tor executiu de la Fundació ha insistit també que el cost de l’ajornament dels Jocs del 2017 al 2018 es manté per sota del milió d’euros.

La comissió que va analitzar les xifres dels Jocs Mediterranis.

72018 Octubre

PUBLICITAT

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Octubre 20188

ACTUALITAT

Organitzacions empresarials

La foto de família dels guardonats.

La Cambra de Reus desembarca a Suècia

de la mà del vi servit a la gala dels Premis Nobel

Redacció / ReuS

Aprofitant de l’èxit asso-lit pel vi Formiga de Vellut, que va ser el vi escollit pel banquet dels Premis Nobel de 2017, el celler del Priorat Clos Galena ha presentat a Estocolm (Suècia) una selec-ció dels seus vins i la col·lec-ció “Art, vi i territori”, en la que ha col·laborat la galeria d’art Anquins, amb caixes pintades per 10 artistes ca-talans. Aquesta especial col-lecció va ser presentada al

Covestro, H10 Hotels i Especialidades Médicas MYR reben els Premis a la Internacionalització

de la Cambra de TarragonaEls guardons reconeixen les empreses del territori que més han destacat

en l’últim any en comerç exterior

Redacció / taRRagona

La 22ena edició dels Premis a la Internacionalització, que anualment atorga la Cambra de Tarragona a aquelles em-preses que s’han distingit per la seva tasca en comerç exte-rior, han reconegut en aques-ta ocasió a Covestro (Premi Trajectòria Internacional), H10 Hotels (Premi Promoció Inter-nacional) i a Especialidades Médicas MYR (Premi Creixe-ment Internacional).

L’acte de lliurament va te-nir lloc dijous, 27 de setem-bre, a les 19 hores a la Casa de la Punxa, seu de la corporació tarragonina, i ha comptat amb l’assistència de Francesco Mu-glia, nou director general de Costa Cruceros a Espanya i Portugal. Laura Roigé, presi-denta de la Cambra de Tarra-gona, li ha lliurat a Frances-co Muglia la Clau d’Or de la Cambra, la més alta distinció que atorga la Corporació ta-

rragonina, en reconeixement a l’aposta de Costa Cruceros per fer escala a la ciutat i po-tenciar d’aquesta manera els atractius turístics tant de Ta-rragona com del conjunt de la Costa Daurada.

Roigé, en la seva interven-ció, ha posat en valor els més de 130 anys de trajectòria de la Cambra en la promoció de la internacionalització. I ha recordat l’èxit de la primera

edició de la Fira Imex, celebra-da aquest mes de juny, a Tarra-gona. “Prop de 500 assistents, 33 països representats, 30 es-tands, 50 ponents i més de 300 reunions professionals donen idea d’una iniciativa que va superar totes les expectatives i ens va situar, encara més, com un interlocutor de primer ni-vell en el tauler internacional”, ha conclòs la presidenta de la Cambra tarragonina.

Presentació a Reus de la missió empresarial.

Museu NY City de Nova York l’any 2016 i a l’hotel Marriot de Moscú, l’any 2017. Una delegació de la Cambra de Comerç de Reus va acompa-nyar la propietària del celler, Merche Dalmau, a més de representants culturals i del territori. La iniciativa exer-ceix de missió empresarial per promocionar els vins del Priorat i establir contactes d’interès empresarial per al teixit productiu de la demar-cació de la Cambra de Co-merç de Reus.

Les empreses guardonades COVESTRO, multinacional química situada al polígon sud, és un dels líders mundials en la

fabricació de polímers d’alt rendiment aplicats a molts àmbits de la vida quotidiana, com per exemple el sector automobilístic i la construcció. Disposa de 30 centres productius al món que facturen 14.100 milions d’euros i donen feina a 16.000 treballadors. A Espanya compta amb gairebé 390 empleats, dels quals 265 estan a Tarragona. La seva aposta per Tarragona es tradueix en la inversió de 200 milions d’euros en una nova planta de clor i en l’ampliació de l’actual planta de MDI, la qual cosa li permetrà incrementar la produc-ció i competitivitat a partir de 2021. Ha recollit el Premi Andrea Firenze, director general de Covestro a Espanya.

H10 HOTELS es va fundar a principis dels anys vuitanta, quan va començar a operar a les prin-cipals destinacions de vacances d’Espanya. L’empresa disposa de més de 60 hotels a 18 destinacions, és a dir, un total de més de 15.000 habitacions, la majoria de propietat. H10 Hotels és una de les deu primeres companyies hoteleres espanyoles i actualment està en fase d’expansió al Carib i a Europa. A la zona de Cambrils i Salou compten amb una oferta de sis hotels (1.690 habitacions hoteleres i 173 en règim d’aparthotel), ba-sats en una oferta d’allotjament hoteler adreçada al turisme familiar i de qualitat. H10 Hotels aposta per la Costa Daurada com a destinació familiar, per la qual cosa ha renovat la seva oferta hotelera dotant-la de la qualitat de quatre estrelles. Ha recollit el Premi Jordi Espelt, director general d’H10 Hotels.

ESPECIALIDADES MÉDICAS MYR està ubicada a Llorenç del Penedès on des de fa més de 30 anys hi fabrica equips d’anatomia patològica (processadors, tenyidors i centres d’inclusió). És una empresa força innovadora que està present activament als mercats internacionals. Aquesta empresa factura 3,6 milions d’euros i exporta el 96 per cent de les vendes a més de 70 països. Dóna feina a 12 persones. Ha recollit el Premi Francisco Ruiz Robles, CEO de Especialidades Médicas MYR.

El celler Clos Galena i la Galeria d’Art Anquin’s presenten a Estocolm la col·lecció exclusiva i limitada

de caixes pintades “Art, vi i Territori”

Antoni Belmonte, reelegit com a president de CEPTA

Redacció / taRRagona

El fins ara president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarrago-na (CEPTA), Josep Antoni Belmonte, presidirà la pa-tronal durant 4 anys més. La de Belmonte ha estat l’única candidatura a presidir l’or-ganisme a les eleccions de la CEPTA, que es van celebrar el 26 de setembre. La nova junta directiva de la CEPTA per al període 2018-2022,

La nova junta directiva de CEPTA.

formada per Josep Antoni Belmonte (president), Josep Lluís Aymat (vicepresident 1r), Andreu Basseda (vice-president 2n), Miquel Bor-rás (vicepresident 3r), Igna-si Puig (secretari general), i els vocals Jaume Batista, Alex Mestre, Bernat Mora-les, Eduardo Pablo Serrano, Carlos Legaz, Joan Garcia, Ana María Macho, Ma. José Fernàndez, Joan Maria Ad-serà Gebellí, Joan Romeu i Antonio García.

Belmonte encapçalava l’única candidatura a les eleccions de la patronal tarragonina

92018 Octubre

PUBLICITAT

Octubre 201810

ANÀLISI

El Radar

El sector tecnològicLa darrera onada del Radar Cambra ha tractat des de la perspectiva de les

empreses de l’àmbit de la Cambra quina era la seva situació en relació a les TIC. Coincideix que aquest estiu s’ha publicat el darrer baròmetre del Ctecno (Cercle Tecnològic de Catalunya) a partir del qual s’obtenen un seguit de conclusions.

Es percep un important creixement del sector TIC, tant en facturació com en incorporació de nou personal. Es xifra el seu impacte en llocs de treball en més de 110 mil a tot Catalunya. Es destaquen també com a conclusions la dificultat que té el sector d’incorporar personal, de retenir el talent i la manca de cultura col·laborativa entre les empreses del sector TIC.

Es destaca en tot moment la força que té la capital a l’hora de concentrar l’activitat del sector, ja que per exemple suposa la meitat dels llocs de treball i on s’ubiquen les empreses de major dimensió i sense oblidar la celebració del Mobile World Congress (MWC) esdeveniment de referència que atrau a més de 100 mil professionals. Així doncs, des de la perspectiva dels experts consultats (ubicats tots a Catalunya) es conclou que Barcelona és un dels Hubs de referèn-cia a nivell europeu.

En tot l’estudi del Ctecno es parla molt poc de la presència, de les caracterís-tiques o del desenvolupament del sector TIC al territori, ja sigui Girona, Lleida o aquí a Tarragona. Possiblement no sigui necessari fer una diferenciació de les conclusions a nivell dels diferents territoris, possiblement el sector TIC és molt transversal i les problemàtiques i punts forts són les mateixes arreu. Tanmateix, potser no és tant similar.

Sense conèixer dades concretes, hom pot observar una sèrie de punts (com a mínim hipòtesis de treball) que fan el nostre territori diferent: la major dificultat per trobar i mantenir el talent a les empreses, la necessitat de comercialitzar els serveis més enllà de les nostres comarques per tal de créixer com a empresa, la imatge més positiva que tenen les empreses de Barcelona, l’aglomeració d’empre-ses a l’entorn de Redessa i la formalització i desenvolupament d’aquesta aglome-ració en format de Clúster, que ara ja respon al nom de Clúster Tic Catalunya Sud.

La demanda TIC al territori La darrera onada del Radar, corresponent al segons trimestre de 2018 i que el

dilluns 1 d’Octubre s’ha presentat a la Cambra de Comerç de Reus ha tractat des de la perspectiva de les empreses quina era la seva situació en relació a les TIC. S’observa un elevat grau de digitalització per part de les empreses, comparable al que el Ctecno conclou a nivell de Catalunya. La sèrie històrica del Ctecno permet concloure també que hi ha un procés accelerat de digitalització de les empreses, és a dir que les empreses cada vegada incorporen més eines i tecnologia a la seva activitat.

A partir de les dades del Radar s’observa un elevat nivell d’utilització de ser-vei i dispositiu a les empreses (ordinadors, correu electrònic, mòbils o fins i tot tauletes i intranet) i destaca també l’elevada utilització de diferents solucions tecnològiques com per a la gestió de la comptabilitat, els pagaments i cobraments la gestió de clients, existències o la gestió de la producció.

Les TIC, la digitalització de les empreses, suposa un element rellevant per a les estratègies de fins un 47% de les empreses del Radar, percentatge molt similar a l’estudi del Ctecno (45%). De fet, la gran majoria de les empreses que no inclo-uen les TIC en l’estratègia és perquè no tenen estratègia o plans estratègics. Es destaca també que gairebé la meitat de les empreses del Radar estant duent a ter-me processos amb els proveïdors tecnològics per trobar soluciones innovadores.

En resum doncs, es conclou l’elevat nivell de presència de les TIC a les em-preses de la demarcació, no només per la seva utilització, sinó pel seu pes en les formació de les estratègies de futur. La digitalització serà clau per sobreviure en els propers anys.

Raval de Jesús, 36

Tel. 977 773 615

http://www.gabinetceres.com

ceres@gabinetceres.com

Grau de Digitalització de les empreses (pròpia percepció)

Eines tecnològiques que s’utilitzen a l’empresa

Les TIC en l’estratègia de les empreses

Fitxa Tècnica: El Radar Cambra és una eina d’escolta activa de l’empresariat de la demarcació de la Cambra, desenvolupat conjuntament per la Cambra de Comerç de Reus i Ceres, amb el suport de l’Ajuntament de Reus.

Propòsit: Conèixer de forma periòdica la situació, necessitats i preocupacions de les empreses de la demarcació i esdevenir una eina de comunicació amb aquestes.

Metodologia: Panel, és a dir una mostra que es consulta de forma periòdica.

Àmbit territorial: Demarcació de la Cambra de Comerç de Reus.

Definició de la Mostra: Empresaris i responsables màxims d’empreses.

Periodicitat: Trimestral.

Inscrits: 160 participants.

Dates treball de camp: entre el 21 de juny i 9 de juliol de 2018.

112018 Octubre

PORT

Promoció

L’estand de Tarragona a la trobada de Lisboa.

La terminal intermodal del Port de Tarragona a

Guadalajara estarà operativa a principis del 2020

Redacció / taRRagona

La terminal intermodal Puerto Centro, a Guadalaja-ra, del Port de Tarragona, en-trarà en funcionament a prin-cipis de l’any 2020. A finals d’enguany es preveu licitar les obres d’urbanització de la nova terminal, que s’allar-garan al voltant d’un any. El conegut com a port sec s’es-tendrà al llarg de 150.000 me-tres quadrats, tindrà capacitat per canalitzar els principals fluxos de mercaderies naci-onals i internacionals entre ferrocarril i carretera cap als ports marítims i el centre. La infraestructura permetrà que el port s’expandeixi al centre

El Port de Tarragona es promociona com a destí de creuers de luxe al Seatrade

Cruise Med de LisboaAmb 80.000 passatgers i 55 creuers, Tarragona tancarà la millor

temporada de la història, gràcies sobretot a l’aposta de Costa Cruceros

Redacció / taRRagona

La marca Tarragona Cruise Port Costa Daurada va estar present a la fira de creuers més important d’Europa, la Seatra-de Cruise Med 2018, que es va celebrar a Lisboa del 19 al 21 de setembre. Una delegació de l’equip de creuers del Port de Tarragona va viatjar fins a Por-tugal per consolidar Tarragona com a destí de creuers davant dels principals agents turístics a nivell internacional.

Durant els tres dies de la fira, es van mantenir reunions amb diverses navilieres, entre elles companyies de creuers de luxe, per continuar posicionant la Costa Daurada com a destina-ció d’embarcacions Premium i de luxe. Un dia abans de l’inici de la fira, el dia 18, la delegació del Port va participar en l’esdeveni-ment CLIA Port & Destination Summit. El Port de Tarragona és membre de CLIA (Cruise Lines International Associa-

tion), l’associació comercial més gran del món de la indús-tria de creuers, que representa els interessos de 60 companyies de creuers, 300 membres exe-cutius —ports, destinacions, proveïdors i serveis— i 15.000 agències de viatges.

El Port de Tarragona està as-sistint a la millor temporada de

creuers fins al moment, princi-palment per l’aposta de Costa Crociere pel nostre territori. Les previsions per a aquesta temporada situen les xifres en 55 creuers, el que suposa un increment del 49% respecte aquest any 2017, i 80.000 pas-satgers, el que implicaria un augment del 56%.

La presentació de Puerto Centro, a l’Autoritat Portuària de Tarragona.

de la península i es comple-menti amb la terminal inter-modal la Boella, a Tarragona. El port va signar l’acord d’ad-quisició dels terrenys per 3,5 milions d’euros al juny.

El president del Port de Tarragona, Josep Andreu, va presentar el projecte a la co-munitat portuària acompa-nyat del president d’Hercesa Inmobiliaria i DTL, Juan José Cercadillo. Andreu va assegu-rar que el projecte és “bàsic” per al futur de la infraestruc-tura i que té com a objectiu potenciar la càrrega general. Andreu ha explicat que ara es començarà a debatre el model de gestió d’aquesta terminal, que es vol publicoprivada.

Octubre 201812

ESPECIAL LA SELVA

Entrevista

Jordi VinyalsAlcalde de la Selva del Camp

“Estem fent realitat inversions històriques per al municipi i sanejant les finances municipals”

dani ReVenga / la SelVa

Amb un pacte entre ERC i PSC —amb repartiment d’alcal-dia inclosa— l’Ajuntament de La Selva del Camp afrontava la present legislatura amb un doble objectiu: fer realitat in-versions llargament esperades i reduir l’endeutament munici-pal. Dues fites que, a un any del final del mandat, l’actual alcalde, Jordi Vinyas (ERC) con-sidera assolides.

Arriben a l’últim any d’una legislatura en la que han ma-terialitzat alguns projectes molt esperats a La Selva del Camp. Un d’ells és la reforma del Nucli Antic gràcies a la Llei de Barris de la Generali-tat. En quin punt es troba?Estem a la recta final. A finals d’any, les obres més impor-tants que contempla ja esta-ran acabades. És un projecte que va començar el 2010, però que els problemes econòmics que han afectat la Generalitat va obligar a congelar. Un cop reactivat, però, ha agafat velo-citat de creuer i ara ja està a la darrera fase. En total, s’hau-ran invertit 4 milions d’euros, 3 dels quals provinents de la Generalitat i 1 que ha finançat l’Ajuntament. Quines són les principals ac-tuacions que han format part d’aquest projecte?La part més vistosa és el tomb de muralles, tant la part que es veu com la que no (tot el que hi ha sota terra: desaigües,

millora en termes mediam-bientals, i ens hauria d’ajudar a tenir la riera en condicions. També s’esperava des de feia molts anys la millora de la carretera d’Almoster, que ara ja sembla tenir un calendari concret...Sí. La Diputació —que és l’ad-ministració titular— està està redactant el projecte construc-tiu. Esperem que les obres pu-guin començar l’any que ve, abans de finalitzar el mandat. És una infraestructura perquè ens connecta amb Almoster i Castellvell per la part nord, sense haver de passar per la C-14. Això millorarà molt la nostra mobilitat i facilitarà l’accés dels veïns d’aquests municipis als serveis que els oferim a La Selva, com els edu-catius. I també revaloritzarà les propietats de la zona, que estaran millor connectades. És una carretera amb un gran vo-lum de trànsit que està en un estat molt precari. Feia falta. Una de les prioritats del seu govern era sanejar les finan-ces municipals. Estan satis-fets?Sí, estem fent realitat inver-sions històriques, sense perdre de vista que calia sanejar l’Ajun-tament. En aquest sentit, hem reduït l’endeutament de 5,5 milions als 3 actuals. I tot això aconseguint inversions d’en-vergadura com les que hem comentat. El secret és haver sabut trobar finançament fora i després ser rigorós amb la tresoreria. Per evitar ensurts, i seguint les recomanacions del

Departament d’Economia de la Generalitat, vam formalitzar un crèdit pont de 2 milions d’euros, que ens ha permès que les empreses cobressin en la reforma del Nucli Antic, evi-tant que el ritme de pagament de la Generalitat repercutís en la nostra tresoreria i en la de les empreses. De cara al futur... quins hau-rien de ser segons el seu pa-rer les prioritats?Una de molt clara és la d’am-pliar la Residència El Vilar. Acabem de celebrar els 15 anys, però la tenim amb llista d’espera. L’evolució demo-gràfica del municipi, amb un creixement de la gent gran en els propers anys, i els nous esti-ls de vida de la població, que fa difícil que les famílies es facin càrrec dels avis, ens fa pensar que la demanda s’incremen-tarà. Hauríem de passar de les 55 places actuals (33 públiques i 22 privades) a 90. Aquesta legislatura, l’Ajunta-ment l’ha governat un pacte entre el seu partit, ERC, i el PSC, en un context de país turbulent, amb tots dos par-tits a bàndols oposats. Quin balanç fa d’aquest pacte?Satisfactori. I per un motiu: el nostre pacte girava al voltant de la política municipal, de les necessitats que té el nostre poble. Hi ha hagut moments complicats, amb tot el que ha passat, però les relacions per-sonals han estat bones i hem compartit un programa que estem portant a la pràctica, al marge d’altres qüestions.

pluvials, etc). A banda d’això, s’han fet voreres més amples, s’han plantat arbres i s’ha mi-llorat la jardineria i l’enllume-nat, s’estan recuperant alguns edificis malmesos pel pas del temps. És una reforma inte-gral que ens deixa un nucli antic amb un aspecte molt més atractiu del que presentava fa uns anys. Ho necessitava. L’objectiu és revitalitzar-lo... Sí, donar-li vida. Que gent jove el vegi com un lloc atractiu per anar-hi a viure, que el comerç hi inverteixi i el dinamitzi... Per aconseguir-ho, també volem que hi deixin de circular els cotxes. Hem creat un carril bici i 300 places d’aparcament gra-tuïtes que doblen les que ja te-níem. Tot plegat, emmarcat en una campanya de consciencia-ció perquè els veïns entenguin que el nucli antic no és un es-pai idoni per anar-hi en cotxe. A la mateixa zona també s’ha fet una actuació al Casal del Nucli Antic...

Si, també dins d’aquest Pla de Barris. L’estructura ja està feta. L’edifici annex a l’Auditori de Santa Llúcia, que era només de planta baixa, comptarà amb dos pisos més i així guanyarem espais al servei del municipi. Una de les opcions és portar-hi el Jutjat de Pau i deixar els pi-sos superiors a disposició de les entitats, però s’ha d’acabar de perfilar. Una altra de les inversions im-portants de la legislatura és la nova Estació d’Aigües Resi-duals. Per quan es preveu que estigui enllestida?Segons l’Agència Catalana de l’Aigua, l’organisme que im-pulsa el projecte —l’Ajunta-ment ha fet d’administració actuant: hem licitat i adjudi-cat, però sota la supervisió i finançament de l’ACA—, po-dríem tenir-la la primavera de l’any que ve. Era molt ne-cessària. La nostra depuradora era dels anys 80 del segle pas-sat i estava obsoleta. Serà una

132018 Octubre

ESPECIAL LA SELVA

Promoció econòmica

Un pol industrial que no perd pistonadaAmb 6 polígons i 750.000 m2 de sòl industrial, La Selva del Camp és un dels municipis amb més volum

i varietat d’activitats econòmiques de les comarques tarragonines

dani ReVenga / la SelVa

La Selva del Camp es va mar-car l’any 1990 un model de creixement econòmic centrat en el desenvolupament del seu polígon industrial. Els resultats estan a la vista i el creixement de l’activitat econòmica al municipi continua, amb l’Ajun-tament exercint de promotor, captant inversions i oferint els serveis i prestacions que fide-litzen les empreses.

“Sabíem que no podíem te-nir serveis al costat de Reus, el turisme d’interior no existia, i no volíem ser una ciutat dor-mitori. Industrialitzar era la millor opció i ho vam fer con-vertint-nos en promotors de sòl industrial i anant a buscar

inversions”. Així recorda Josep Masdeu, actual regidor de Pro-moció Econòmica, la conjuntu-ra municipal dels anys 90 que va animar l’Ajuntament a impulsar una de les zones industrials amb més activitat i més diversificada de les comarques de Tarragona.

El consistori liderava així la configuració d’un model eco-nòmic que ha portat prosperi-tat al municipi. El rol tractor de l’Ajuntament es concreta-va, a més de captar les inver-

ció de vidres), Operador Luso Ibérico (logística i transports), Solarca (neteges industrials) o Nahuel (decoració), donen fe de la capacitat dels polígons de La Selva per atreure i mante-nir inversions industrials.

De cara al futur, Masdeu té clar que “ens hem de continu-ar movent, anticipant-nos, per-què els canvis de conjuntura són bruscos, i poden afectar una o diverses activitats in-dustrials”. En aquest sentit, la recepta és “continuar diversifi-cant, tots els sectors tenen pro-blemes tard o d’hora, no te la pots jugar a una carta”.

Imatge aèrea dels polígons de La Selva (de l’any 2011, amb el polígon Xalamec encara en fase inicial).

sions del sector privat, amb la urbanització i manteniment dels polígons, sense cost per a les empeses. Els resultats no van trigar en arribar: “Als anys 90, el 80% de les inversions al

Baix Camp eren a La Selva del Camp”, recorda Masdeu.

El polígon de La Selva del Camp són en realitat sis: Silva, La Drecera, Pedrafita, Mil·lè-nium, Argenteria i Xalamec, l’únic que no ha esgotat el seu sòl industrial (queden dispo-nibles 69.857 m2). En total, 750.814 m2 de sòl industrial (un total 1.153.819 si comp-tem la superfície urbanitzada). Una extensa àrea reservada a les activitats econòmiques on predominen les empreses del sector metal·lúrgic, el plàstic, l’agroalimentari o el tèxtil.

Empreses com Ball (antiga Rexam, dedicada a la fabrica-ció de llaunes de beguda); Fai-veley (components per al ferro-carril), PGI (teixits), Agrotrac (maquinària agrícola), Cor-mesa (grues i materials de cons-trucció), Cavallé Tèxtil (roba esportiva), Go Fruselva (antiga Pago, sucs de fruita), Sapa (ex-trusió d’alimini), Electrosteel (tubs de fundició), Transpaís (logística i transports), Mon-ner Cocoa (xocolata i derivats del cacau), Turomas-Tecnocat (maquinària per a la manipula-

El municipi compta

amb 70.000 m2 de sòl

industrial disponible i

amb tots els serveis per

acollir noves inversions

Raval St. Pere, 28 · 43470 LA SELVA DEL CAMP · Tel. 977 844 781 · ficsergrup@ficser.com · www.ficser.com

R a v a l S t . P e r e , 2 8 · 4 3 4 7 0 L A S E L V A D E L C A M P · T e l . 9 7 7 8 4 4 7 8 1

f i c s e r g r u p @ f i c s e r . c o m · w w w . f i c s e r . c o m

Especialistes en l’assessorament i planificació de testaments i herències

Ampliacions i

l’arribada de noves

empreses confirmen el

bon moment

Octubre 201814

C/ Energia, 3 - Pol. Ind. La DreceraLA SELVA DEL CAMPTel. 977 126 167 · Tel./Fax 977 340 636

www.instalroal.com · roal@instalroal.comLLARS DE FOC - CLIMATITZACIÓ - ENERGIA SOLAR - GAS - BIOMASSA

LLARS DE FOCBIOMASSA

ENERGIA SOLARGAS

ELECTRICITATFONTANERIA

A. CONDICIONATCALEFACCIÓ

MANTENIMENTS

info@climat.cat Tel. 625 399 673 - 634 079 158www.climat.cat 17

8688

-112

8214

®

C/ Energia, 3 - Pol. Ind. La DreceraLA SELVA DEL CAMPTel. 977 126 167 · Tel./Fax 977 340 636

www.instalroal.com · roal@instalroal.comLLARS DE FOC - CLIMATITZACIÓ - ENERGIA SOLAR - GAS - BIOMASSA

LLARS DE FOCBIOMASSA

ENERGIA SOLARGAS

ELECTRICITATFONTANERIA

A. CONDICIONATCALEFACCIÓ

MANTENIMENTS

info@climat.cat Tel. 625 399 673 - 634 079 158www.climat.cat 17

8688

-112

8214

®

C/ Energia, 3 - Pol. Ind. La DreceraLA SELVA DEL CAMPTel. 977 126 167 · Tel./Fax 977 340 636

www.instalroal.com · roal@instalroal.comLLARS DE FOC - CLIMATITZACIÓ - ENERGIA SOLAR - GAS - BIOMASSA

LLARS DE FOCBIOMASSA

ENERGIA SOLARGAS

ELECTRICITATFONTANERIA

A. CONDICIONATCALEFACCIÓ

MANTENIMENTS

info@climat.cat Tel. 625 399 673 - 634 079 158www.climat.cat 17

8688

-112

8214

®

ESPECIAL LA SELVA

Empreses

Instal·lacions Roal reforça l’aposta per la qualitat

Amb gairebé 4 dècades d’història, l’empresa familiar prepara el relleu generacional fidel als mateixos valors professionals, les primers marques i la confiança dels clients

Redacció / la SelVa

Instal·lacions Roal, empresa de referència al Camp de Tarrago-na en el segment de les instal-lacions, es prepara pel relleu generacional amb la garantia que donen 37 anys d’experi-ència i la credibilitat que dóna l’aposta continua per la credibi-litat. La segona generació veu el futur de la mateixa manera que els seus pares: “És una qüestió de confiança, i la nova generació de clients també ho veu així”.

Instal·lacions Roal va arren-car el 1981, amb el Joan Ramón Roberto i la seva dona Rosa M. Duran al capdavant. Dedicada al segment de les instal·lacions de fred, calor, llum, aigua, etc. ara prepara el seu relleu ge-neracional, amb els seus fills Xavier Roberto i el seu germà Joaquim, la segona generació de la família, que des de fa anys impulsen Clima’t, centra-da en les solucions energèti-ques (gas, electricitat, aigua, plaques fotovoltaiques...).

El Xavier Roberto té clar que “els valors de l’empresa han de seguir sent els matei-xos: l’aposta per la qualitat, les primeres marques, l’assessora-

Xavier Roberto i Rosa Maria Duran, dues generacions de l’empresa familiar.

ment al client per trobar en cada cas la millor solució, etc”. El Xavier aclareix que “les nos-tres dues marques tenen força i per això les mantindrem, ca-dascuna en la seva especiali-tat”.

La seva mare, Rosa Maria Duran, subratlla aquests va-lors, que han regit la trajectò-ria de l’empresa en aquestes gairebé 4 dècades: “Sempre hem treballat amb fabricants de la màxima confiança. Els nostres millors prescriptors són els clients satisfets, aquest boca-orella és el que ens ha permès arribar fins aquí i te-nim la visió que també serà clau en el futur, especialment davant de les tendències dels últims anys, en que les grans superfícies i les marques low cost han decebut molta gent”.

La fiabilitat, avantatge competitiu

“La gent està cansada que l’enganyin”, diu la Rosa Ma-ria, que explica que “ens arri-ba molta gent molt jove que busca productes de qualitat i un servei de confiança, per-què saben que el que és barat pot sortir molt car”. El seu fill recalca que “marques que tanquen i que deixen de te-

nir servei tècnic, recanvis que deixen d’existir… nosaltres

no instal·lem qualsevol cosa i hi ha un mercat que demana

precisament això”. En aquest sentit, “preferim treballar di-rectament per a particulars, en lloc de fer-ho a grans obres, on hi ha unes condicions que no garanteixen el millor servei”, diu el Xavier.

La Rosa Maria posa l’exem-ple de les estufes i les calderes de pèl·lets, un dels seus pro-ductes estrella: “Nosaltres no-més venem marques premium, però assessorem al client per-què tingui clar quina és la mi-llor solució en cada cas”, i posa

l’exemple de que “hi ha diver-ses categories de pèl·lets per a cada tipus de caldera, però aquí no estan homologats com als països del centre i el nord d’Europa, si un client no s’as-sessora bé, el rendiment del que compra no serà òptim”. Per tot plegat, “comptem amb tècnics homologats per a totes les nostres activitats, perquè el nostre client pugui estar tran-quil que allò que adquireix és la millor solució en el seu cas”, subratlla la Rosa Maria.

La segona generació

impulsa Clima’t,

dedicada a les

solucions energètiques

152018 Octubre

ESPECIAL LA SELVA

Entrevista

Josep MasdeuRegidor de Promoció Econòmica

“El tarannà ‘business friendly’ de l’Ajuntament ens fa més competitius”

dani ReVenga / la SelVa

Josep Masdeu (PSC) acabarà la legislatura com a regidor de Promoció Econòmica, des-prés d’haver estat alcalde du-rant dos anys, tal com preveia el pacte de mandat amb ERC. Masdeu torna a la seva àrea predilecta amb l’ambició de completar un cicle de 4 anys en el que el consistori ha rellançat la inversió empresarial a un municipi que des dels anys 90 és un dels motors industrials del Camp de Tarragona.

Un dels objectius de la legis-latura era rellançar l’activitat industrial al municipi. S’ha aconseguit? Els fets ens demostren que sí. S’han fet noves implantacions a les nostres zones industrials, que des de 2010 no n’hi havia hagut. També s’han fet ampli-acions d’empreses que ja esta-ven a La Selva. Òbviament, té a veure amb el cicle econòmic, però també demostra confi-ança en el lloc on ets. Si no és així, una empresa no inverteix. I seguim amb la mateixa acti-tud, perquè encara disposem de 70.000 metres quadrats a disposició de les empreses que vulguin invertir al nostre mu-nicipi. Per tant la recerca d’inversi-ons segueix activa...Forma part de l’ADN del nostre poble. Ens movem als sectors empresarials valorant diverses opcions. Som els pro-pietaris del polígon i l’hem de

tatge que la gestió és munici-pal, cosa que fa que l’empresa no tingui despeses afegides. Les empreses ho agraeixen. Els experts alerten que l’eco-nomia de Tarragona està en un perillós procés de tercia-rització. No és el cas de La Selva... És cert. Si vas a l’IDESCAT veus que hi ha més altes de treballadors industrials que als serveis, quan la tendència és justament la contrària. La indústria ha perdut pistonada a Catalunya i al món occiden-tal en general. Però a La Selva sempre hem cregut en aquest sector. Hem estat exigents amb temes mediambientals, hem desestimat inversions que no eren adequades, de difícil convivència, però sem-pre hem estat consicents que el nostre motor havia de ser industrial. Amb tot plegat, han aconse-guit que els estralls de l’atur no siguin tan sagnants com a altres zones. Quin evolució ha tingut en els darrers anys?Abans de la crisi estàvem al voltant del 4%, el que es pot considerar un atur estructu-ral. Amb la davallada del ci-cle econòmic, ens vam enfilar al 13% en molt poc temps. Ara rondem el 8%. Però hem d’assumir que serà molt difícil recuperar els nivells precrisi, perquè hi ha llocs de treball que no tornaran. I no són no-més de persones poc qualifica-des. No obstant això, potenci-em la feina de la nostra borsa de treball, per facilitar els pro-

cessos de selecció a les em-preses i la recerca de feina als aturats del municipi. Una altra via per combatre l’atur és la in-versió. Si fem obra pública, ge-nerem ocupació, ni que sigui temporal. Però també perquè els equipaments després s’han de gestionar, i serà necessària la mà d’obra. Uns equipaments que també són una manera d’atreure ac-tivitat al municipi, una de les claus per desenvolupar el tu-risme... Sí, aquesta és una de les estra-tègies. Tenim un projecte de creació de marca turística amb Alcover i Constantí, elaborat pel Salvador Anton, de la URV. Desenvolupar-lo ha de ser una de les prioritats per a la prope-ra legislatura. Pivotant sobre els esdeveniments esportius i culturals, que han de perme-tre que els visitants descobrei-xin atractius com el castell, el nucli antic, etc. Quin balanç fa del pacte de govern PSC – ERC d’aquesta legislatura? Molt positiu. Hem compartit el projecte, i això esta per da-munt de tot. Les millores per al poble i la gestió municipal no creen massa contradiccions ideològiques. Cal estar d’acord amb els objectius, i aplicar-ho, fer-ho realitat. Nosaltres som molt sensibles als temes so-cials, però també tenim clar que necessitem una economia forta per combatre l’atur, re-distribuir la riquesa i tenir un model social compacte. I això ho hem compartit amb ERC.

promocionar. El boca-orella entre les empreses, per exem-ple, ens ajuda molt. En aquest sentit, la Jornada Gresol que aquest mateix més reunirà més de 300 empresaris de la zona ens ajudarà continuar posicio-nant-nos com a pol d’activitat econòmica al Camp de Tarra-gona. Fins a quin punt el tarannà d’un Ajuntament és important per aconseguir captar inversi-ons? És fonamental. Tenim actius com la ubicació, les infraes-tructures, la disponibilitat de sòl industrial... Però les empre-

ses necessiten un interlocutor àgil, que trobi solucions. I si és una administració, que si-gui ràpida, capaç d’assumir els timings empresarials, que no sempre és dóna. Aquest equip de govern té aquest tarannà business friendly, i això ens fa més competitius. Si parlem de sòl industrial, un altre factor de competitivitat és el preu. Quina política té La Selva del Camp en aquest àmbit?Fixem un preu just, no especu-lem, no entrem en guerres de prus. Estem venent a 75 euros el m2 urbanitzat. Amb l’avan-

Octubre 201816

RRHH

Javier FañanásDirector de proyectos y consultorwww.smart-management.es

el rendimiento adecuado o no encuentran un puesto acorde con su potencial

III) Contratar, recompensar y tolerar solo adultos bien formados. Piénsalo bien, ¡es genial!

IV) Un equipo, no una familia. La lealtad es un estabili-zador, no una garantía de nada. Son como un equipo profesional deportivo, no un grupo recreacional para adolescentes

V) Mayor exigencia, mayor desempeño, mayor liber-tad a medida que crece la compañía en contra de to-das las teorías que postulan la necesidad de regular y armonizar. Su negocio es creativo, no lo olvidemos.

VI) Eliminación de la política de vacaciones y de control. Toma los que necesites o creas que debes coger: te mediremos por tu rendi-miento y aportación. Por supuesto hay algunas mí-nimas normas pero no asu-mamos que por el hecho de no haber política de ves-timenta la gente va desnu-da a trabajar. Si esta política es buena para el 97% de la población, mejor ocuparse del otro 3%, ¿no?

VII) Actúa siempre en interés de Netflix, por ejemplo en los gastos de viajes de em-presa en que se espera que hagas lo que harías en tu vida privada.

VIII) Fijar el contexto, no inver-tir en el control. Si han ele-gido a los mejores tan solo se trata de ir definiendo el contexto y darles libertad.

IX) Pagar en el tope del mer-cado para cada persona teniendo en cuenta lo que le pagarían en otras empre-sas, lo que le pagarías a un reemplazo y lo que le pa-garías si tuviese una oferta mejor de otro sitio. Pagan muy bien, y exigen en con-secuencia; y si no …ver ii)

X) El manager tiene libertad de gestión de la compensa-ción, sin presupuestos ce-rrados, etc. Ahora bien, el departamento del manager también tiene que aportar valor de forma notoria; si no, imaginad.

Paradigmas, los justos…(o unos cuantos menos)

He leído muchos artículos y me he dado cuenta de que el caché aumenta si comienzan con una definición de la RAE, mientras que el lector se que-da impresionado por las dotes retóricas del autor. También es cierto que muchos otros no pasarán del primer párrafo y tacharán de presuntuoso al le-guleyo que viene a dar leccio-nes de leyes. Correré el riesgo porque la definición es nece-saria para la argumentación posterior y te pido una dosis de paciencia y confianza.

La segunda acepción de la palabra “paradigma” en el dic-cionario de la RAE reza “Teoría o conjunto de teorías cuyo núcleo central se acepta sin cuestionar y que suministra la base y modelo para resolver problemas y avanzar en el conocimiento”. Cuando tra-bajamos para empresas, y me centro en Recursos Humanos, admitimos algunas creencias firmes que luego transforma-mos en políticas y que apli-camos a rajatabla; y cuando cambiamos de empresa in-tentamos aplicar las mismas u otras muy similares porque ya forman parte de nuestro ADN. Obrar en contra de estas creencias básicas supone un esfuerzo ímprobo y nos senti-mos como si traicionásemos nuestros principios, y por ex-periencia propia afirmo que a medida que nos hacemos más maduros (que no es sinó-nimo de madurar…) cada vez tenemos menos flexibilidad y encontramos mejores razones para no desafiar el status quo de nuestros paradigmas. Vale de rollos: me centro en algu-nos paradigmas que he visto y utilizado en muchas com-pañías, aplicados a lo que los americanos llamarían salaried y que podríamos traducir como fuera de convenio: 1) No puedes hacer un equi-

po con todo estrellas. Hace falta portero, delanteros, medios de esos que hacen el trabajo a destajo y un poco sucio, jugadores que salen al final para revolu-cionar el partido, etc. En la empresa no fichemos todos cracks porque se desmoti-varán y se acabarán yendo, y no querrán hacer la parte menos glamourosa de su trabajo.

2) A medida que la empre-sa se hace más grande y compleja es necesario que haya más políticas y pro-cedimientos para evitar el desorden, garantizar la equidad y asegurar el cum-plimiento de las leyes. Esto crea rigideces y alguna dis-cusión pero nos proporcio-na un burladero fantástico para protegernos de situa-ciones especiales.

ANÀLISI

3) Las políticas de compen-sación están referenciadas al mercado. Por ejemplo, queremos pagar en la me-diana del mercado de las empresas multinacionales presentes en nuestro país o en nuestra región. Ya está, compramos la encuesta de turno y ya sabemos quién está bien pagado y le en-señamos un camino de progresión al que está mal pagado.

4) Gestionamos el desempe-ño; hay que decirle a cada empleado lo que hace bien y lo que puede mejorar, y quizás incluso lo liguemos a su retribución y a su de-sarrollo. La periodicidad es discutible pero la conversa-ción y rellenar los formula-rios son innegociables.

5) Creemos firmemente en las segundas oportunida-des. Todo el mundo puede

tener un mal periodo y no cubrir las expectativas de desempeño, no completar sus proyectos, etc pero en su momento lo hizo bien y merece otra oportunidad. Algunos managers inclu-so dan más oportunidades porque es más fácil de ges-tionar eso (y ser visto como social mejor que como un ogro) que lo contrario.

6) Hay una jornada anual que es una referencia. Si tenemos que prolongar la jornada o trabajar algún sábado por necesidades de la empresa, eso no forma parte de nuestro control ya que trabajamos por obje-tivos, y por supuesto no se devuelve ni se compensa. Y tienes x días de vacaciones.

7) Somos una familia: traba-jamos con cercanía, nos relacionamos con otros, fomentamos actividades fuera del entorno laboral para conseguir una mejor relación personal y que los procesos de la empresa flu-yan mejor.

¿Cuántos de vosotros los suscribís o los habéis utilizado como paradigmas? Ya podéis bajar la mano: una amplia ma-yoría apoya todos, y el resto casi todos ellos. Ha caído en mis manos un documento que me ha hecho reflexionar sobre

los paradigmas y su finalidad última. En resumen, se trata de que gestionemos de la me-jor manera posible para alcan-zar los objetivos de la empresa, tratando a los empleados con equidad y respeto y proporcio-nando un buen ambiente de trabajo que redunde a largo plazo en un beneficio para no-sotros. Ese documento —fácil encontrarlo en Internet— tie-ne ya varios años y se llama “ne-tflix_culture”, atribuido a Reed Hastings, cofundador y CEO de Netflix; en él se resumen unos principios que han lleva-do a Netflix a ser una compa-ñía de éxito y que en muchos casos son rompedores con bas-tantes de los paradigmas que hemos aplicado a pies juntillas en la mayoría de las empresas y consultoras que se dedican a asesorar empresas. Desgrano algunos de ellos:I) Contratar siempre a los me-

jores. Continuamente pa-san la prueba del algodón: ”Si uno de los míos me dice que se va en dos meses, ¿por cual de ellos lucharía con fiereza para mantenerlo en la empresa?”. El resto es me-jor que se vayan ahora para crear un hueco y fichar a una estrella en su lugar

II) Pagar una indemnización generosa para rescindir en aquellos casos que no tienen

“Los principios de

Netflix rompen con

los paradigmas y les

han llevado a ser una

compañía de éxito”

“Contratan siempre a

los mejores, y cuando

alguien se quiere ir

y no lo es piensan en

contratar a uno bueno

en su lugar”

172018 Octubre

RRHH

XI) Como es normal hay opor-tunidades grandes de desarrollo y promoción, pero solo para los talentos. Aceptan que Netflix no es necesariamente un trabajo para toda la vida, y no les molesta que sus empleados vayan a entrevistarse con otras empresas.

XII) Nuestra cultura no es ina-movible: la refinamos a me-dida que aprendemos

Los escépticos por natura-leza enarcamos una ceja en modo Sobera cuando leemos

estas cosas y decimos que sí, que el papel lo aguanta todo y que ya nos gustaría ver como lo hacen en realidad o qué dis-tancia hay entre lo que dicen y lo que hacen. Eso sí, lo que es innegable es que un creci-

miento como el experimenta-do y el éxito obtenido por Net-flix no se hace con empleados desmotivados siguiendo reglas burocráticas y recolectando fir-mas para aprobar un gasto de 1,000 $; su capitación bursátil está cerca de 170.000 millones de dólares (en marzo de 2.002 recaudaron 82 millones de dó-lares en su OPV), equivalente a Citigroup, Disney o Time Warner por ejemplo, pero con unos 5.500 empleados y con 20 años de vida han consegui-do 110 millones de suscripto-res. Algo han hecho bien y sus paradigmas merecen crédito y un análisis más profundo.

No sé si a ti te pasará pero yo puedo deciros que después de releerlas críticamente digo que ¡olé sus c….! narices! y que ojalá triunfen. Voy más allá: el sistema de gestión empresa-rial, una prolongación del sis-tema educativo, está orientado a la gestión de la mayoría que estamos en la parte gorda de la campana de Gauss: te tra-to como a tus compañeros, te comparo con el mercado en general, no puedo darte un horario especial porque crea-ría un agravio comparativo, tienes que esperar 1 año para la promoción que mereces

porque la norma dice que han de pasar dos años desde la úl-tima, no puedo autorizarte el viaje hasta que mi jefe me dé el visto bueno, ya sé que has veni-do tres sábados pero no puedo darte más días de vacaciones porque me estaría saltando la política, ya sé que tu silla está rota pero tienes que hacer una orden de compra que seguirá su curso y te la repondrán es-perablemente antes de que co-jas la baja por contracturas, etc etc. Ya vale de crear políticas sobre lo que no se puede hacer

con el objetivo de controlar al 2% de tu población y frustrar al 98%. Es más, si fuésemos conscientes de número de per-sonas de este 98% que cam-bian de bando cada vez que restringimos su libertad quizás no lo pensaríamos mejor.

Me encanta su aspiración de contar con los mejores, de pagar en consecuencia y de que todos sean conscientes de lo que pasa si por la razón que sea las cosas no van bien. Co-municación abierta, directa, y gestión de adultos, entorno

competitivo ¡y a por las opor-tunidades! Hace unos años el señor presidente de una em-presa grande se enfadó con-migo porque en el curso de una selección le dije que si pagas en cacahuetes contra-tas monos; forzó el salario a la baja, perdimos candidatos pre-mium y contratamos a alguien cuya valía era proporcional al salario reducido que ofrecía-mos y que, por supuesto, en el medio plazo no satisfizo las necesidades del presidente, el cual se encargó de publicitar el mal trabajo de RRHH que le había dicho no sé qué de unos monos.

Yo me declaro fan de Ne-tflix y seguiré con interés su devenir. Podeis encontrar ma-terial sobre esto fácilmente, asi como entrevistas con Patty McCord, antigua directora de RRHH de Netflix y alma máter de muchas de estas prácticas. Y como lección para mí, en estos temas de Recursos Humanos, mente abierta y paradigmas los justos, o unos cuantos menos.

“Si quieres a los

mejores, tendrás que

pagar en consecuencia;

si pagas con

cacahuetes,

tendrás monos”

Octubre 201818

del pez enganchado al anzuelo y fuera del agua, el pez nece-sita el agua y nosotros un mó-vil de última generación y que nos arreglen las últimas factu-ras. Nos hemos vuelto clientes mendicantes. Sólo cuando qui-eres darte de baja, el silencio se rompe, te llaman y loan. Dar valor al cliente? Para qué?...

Otras compañías silencian (intentan) sus vergüenzas em-presariales, si bien a veces sa-len a la luz determinadas con-fidencias que a las pequeñas las tumbarían y a las grandes apenas les supone un rasguño. ¿Quién no ha oído hablar de Nike y la explotación infantil?, ¿quién no sabe sobre los abu-sos que Amazon practica sobre sus trabajadores (hace poco su centro logístico de San Fer-nando estuvo en huelga)? Es como si el consumidor no pe-nalizara el maltrato, salvo sea el de la tienda de al lado, que se equivocó un día en cierto comentario u acción y perdió todo su crédito y clientes. Su silencio e inacción es brutal. Hay quien se desfoga en un co-mentario desabrido en el bar,

o como mucho por un tiempo no consumes allí. ¿El proble-ma es la enormidad de las em-presas y falta de competencia, o la inacción del consumidor colectivamente y de los legisla-dores? Pobrecitos de los traba-jadores, creo no voy a comprar más ahí.

Ese secreto a voces de mal-trato al usuario no tiene es-cucha, como cuando clicas “acepto” en internet a las con-diciones que no miramos, total para qué sirve leer o no, o si te las varían a mitad del contrato: Si no aceptas ni entras ni estás. No hay más que hablar. El pac-to de silencio entre los gran-des corporaciones, incluso sin buscarlo, se agarra hasta de la misma legislación, o de una administración que o no sabe protegernos, o bien son unos corruptos o unos inútiles. Loo-bies y grupos de presión… Así el silencio actúa como autoen-gaño…

Uy! Acaba de saltarme un pop-up, lo abro y me digo: fí-jate qué bonito esto y además barato y me lo traen a casa. Uff… pero es de Amazon, con lo mal que tratan a sus emple-ados… bueno no importa, lo pongo en mi cesta de compra y mañana me alegrará el día al recibirlo. No se lo diremos a nadie.

La conspiración del silen-cio es un concepto asociado al mundo del paciente termi-nal, al que le engañan hasta sus familiares. Empieza el mé-dico ofreciendo un diagnósti-co erróneo o una curación y añadiendo aquello de que el tema va por buen camino, lu-ego viene el pariente de turno, se congratula y se lo lleva para casa, ocultando así entre todos la gravedad del asunto; y se dan ánimos con la frase tópi-ca de “le conocemos tan bien que si le decimos esto (o sea la verdad) no lo podrá soportar, seguro”. Todos quedan prote-gidos emocionalmente, total, ¿para qué vamos a aumentar su sufrimiento con la veraci-dad de su dolencia? Sólo el paciente avispado y valiente se atreve a preguntar “… ¿cuánto tiempo me queda?”. Pero para eso hay que ser muy valiente y muy avispado.

Podemos hablar de muchos tipos de conspiraciones de si-lencio, y hasta algunas remi-niscencias nos llevan a sendos títulos de películas (al menos en España), una de 1955 con un gran Spencer Tracy de pro-tagonista, quien va en busca de Komako al pueblo de Black Roch, donde sus habitantes esconden celosamente su se-creto, que no es otro que el asesinato de Kamoto, instiga-do por el cacique local, Reno Smith; y otra más reciente, de 2015, situada en la Alemania de 1958 en la que un joven fiscal, investigando a antiguos miembros de las SS que sirvi-eron en Auschwitz, descubre que hay horrores que el país prefiere silenciar.

En las organizaciones el si-lencio guarda muchos usos y juegos, no sólo en el sentido reflejado en la serie de artícu-los “Jugando a Palabras” don-de veíamos que es una forma más de conversar, de comuni-car, de negociar... Sin entrar aquí en la guasa de los silenci-os administrativos, este recur-so del silencio es elocuente y practicable en diversas situaci-ones. Las empresas lo utilizan cuando guardan sus secretos, aquello que podemos deno-minar “confidencial”, cuando conspiran, cuando gestionan situaciones difíciles e incluso cuando no saben más. Existen pactos de silencio instrumen-tados entre empresas, habitu-almente del mismo sector, for-mando lo que denominamos cártel. Un oscuro ejemplo es el del amianto, en el que desde 1929 no más de diez empres-as dominaron el negocio en el mundo, organizándose en cár-tel (SAIC se hacía llamar) para limitar la competencia, poner los precios, hacer que el nego-cio crezca, favorecer la presión a políticos y otros poderes, y sobre todo —como bien se sabe ahora— mantener la

información de la letalidad del mineral a buen recaudo. Secretos, silencios, maximi-zación de beneficios, y lo que haga falta. Manejos entre bam-balinas los ha habido siempre, como magos bien entrenados. A quien denomina alta estra-tegia a esto. Se sobreentiende el beneficio compensa los ries-gos, de lo contrario no apare-cerían en prensa prácticas de

este tipo. Podríamos añadir más ejemplos, o ligar la cosa política con la empresarial, que ya sabemos del juego..

Otros acuerdos son los de-nominados de no agresión entre empresas, así nadie se quita un chupa chups al otro. Hace unos años saltó a la luz la estrategia diseñada por Ste-ve Jobs (1955-2011) para evitar que empleados de Intel, Goo-gle, Adobe y Apple cambiasen a alguna de estas empresas. La juez Lucy Koh, del distrito de San José rechazaría la ofer-ta de 324 millones de dólares para compensar a los emple-ados afectados (la demanda colectiva, del 2011, solicitaba 3.000 millones de dólares, y fue interpuesta por un total de 64.000 empleados que acu-

saban a las 4 empresas). Este tipo de acuerdos monopolísti-cos no sólo limita la movilidad del talento sino que impone unos topes salariales, así como aporta otros ahorros en costes. Parece que el primer mail de-tectado data del 2005 y se trata de una amenaza en toda regla de Jobs al intento de contratar por parte de Google en bloque a distintos ingenieros “si lo ha-céis con sólo uno, significará la guerra”. Rosa Jiménez Cano escribió en un artículo “el es-cándalo va más allá del juzga-do, evidencia especialmente el poder de Appel y Google y deja al descubierto alguno de los rasgos del carácter de Steve Jobs”, como cuando le comu-nica Eric Schmidt (exconseje-ro delegado de Google) que ha despedido al especialista en RRHH (pobre) que ha-bía intentado el fichaje y este le responde con un bonito emoticono sonriente, eviden-ciando eso, el buen carácter y educación de Steve. No es un intento de restar mérito al per-sonaje. Es posible que lo peor y lo mejor convivan. En 2012 empleados de Pixar, LucasArts e Intuit denunciaron una situ-ación similar. Todo en silencio, como los asuntos oscuros que mejor no tocar. El silencio cus-todio salvaguarda todo secre-to. Al menos hasta que salga una grabación clandestina, ha-bitualmente de algún enemigo o de algún traidor, como ya he-mos visto.

Ahora bien, ¿Qué sería de una empresa sin secretos? Na-die en su sano juicio va contan-do por ahí su estrategia y sus miserias. Una variante curiosa

se produce en el terreno co-mercial, cuando el silencio del cliente es su propia traición, y la otra variante, cuando queján-dose no encuentra soluciones. Marcas un número telefónico y te responde la musiquita y luego esa máquina capaz de in-troducirte en un bucle. ¿Quién no se cansa de hablar primero con una máquina y si aún no has colgado con suerte hablas con un operador que toma nota de tu queja o incidencia y no pasa a la acción? Segui-mos teniendo la misma mala atención al cliente de siempre, que siempre lo sabemos y ma-nifestamos deseo de mejorar. La respuesta viene con un pro-longado silencio donde la em-presa no hace nada, o da lar-gas innecesarias, … y vuelta a llamar por lo mismo. ¿Sale más barato este silencio que poner en orden algunas reclamacio-nes? Cuando se produce una alta concentración en un mer-cado de lo primero que cae es la respuesta efectiva al cliente, aunque lo publiciten como su centro (así mismo que con los trabajadores). El paradigma en determinados sectores ha va-riado, véase comunicaciones, energético, banca, el agua…: La vara de medir se traslada a la competencia y a la normati-va legal sobre la que influir en detrimento del cliente. Ningu-neados, clamamos atención, escucha, transparencia, comu-nicación rápida. Los clientes de telefonía (por ejemplo) rotan hasta que llegan a la conclusión que todas las em-presas son iguales, que nadie les atenderá jamás bien; es como la inutilidad en el gesto

Conspiraciones de silencio

TRIBUNA

Roberto García Casado Director de Casado & López Consultingwww.cilconsulting.com

Las empresas utilizan el silencio cuando conspiran, cuando gestionan situaciones difíciles e incluso cuando no saben más

Solo cuando quieres darte de baja, el silencio se rompe, te llaman y loan

192018 Octubre

Albert PàmiesConsultor empresarial i EconomistaProfessor associat a la URV - apamies@inspiraconsulting.com

fet una llista de tasques a fer en un dia concret i després al finalitzar la jornada han vist que la gran majoria ni tan sols s’han iniciat?

Existeixen alguns patrons que ens ajuden a entendre aquesta fal·làcia i que justi-fiquen molts dels resultats que acabem obtenint. El pri-mer i el més important és el conegut com la planificació optimista. Acostumem a ima-ginar més poder a les nostres capacitats de les que realment tenim, creiem que tot acabarà passant tal i com hem planifi-cat i que el resultat final s’ajus-tarà a l’escenari inicialment construït, adonant-nos poste-riorment que això no acaba succeint. Volem anar del punt A al punt B amb un temps C, ho planifiquem i ho executem i al final el punt B no és exac-tament com l’havíem definit i el temps és molt superior al C que havíem previst.

Un motiu d’aquesta planifi-cació optimista acostuma a ser la manca del detall en la de-finició, planifiquem de forma generalista i obviem petites tasques necessàries i impres-cindibles per a l’obtenció del resultat. Ho fem des de les in-tencions, i no entrem al detall de les accions (l’any vinent hauríem de vendre, el proper trimestre hauríem de produir,

per d’aquí a cinc anys haurí-em d’exportar o en l’exercici 2019 hauríem d’estalviar…), un condicional massa condi-cionat a una realitat líquida i complexa.

Una altra característica és pensar que allò que estem pla-nificant és l’únic que tenim i l’eix de la nostra existència a partir d’aquell moment, arri-bant a desestimar tot allò que ja fèiem abans i que fins i tot formava part d’una planifica-ció prèvia. El món continua i les inèrcies no perdonen, i si no preparem el context i ac-tuem de forma diferent difí-cilment podrem obtenir uns altres resultats.

Una característica impor-tant és obviar les nostres ex-periències similars passades per tal d’ajudar-nos a estimar el temps necessari per la re-alització d’una tasca o d’un projecte. Si el que em propo-so que vull assolir prèviament no ho he assolit, què em ga-ranteix que ara ho faci?

La fal·làcia de la planifica-ció comporta en molts casos problemes d’improductivitat, desviació dels resultats i des-motivació de l’equip, per tal d’evitar-ho siguem-ne consci-ents i cerquem la veritat i l’au-tenticitat en totes les nostres decisions, al final tots ho aca-barem agraint.

La falàcia de planificació

Vaig escoltar per primera vegada aquesta definició de la mà del Néstor Guerra (un expert en l’àmbit de l’empre-nedoria Lean Startup) en una brillant conferència que va realitzar al TEDxTarragona l’any passat. És una expres-sió que té la facilitat de des-criure de forma precisa un

comportament habitual en moltes persones i organitzaci-ons. Wikipedia la defineix de forma senzilla com la tendèn-cia que tenim a subestimar el temps necessari per concloure una tasca o un projecte. Costa molt complir amb els reptes que ens planifiquem, i quasi sempre aquests acaben ma-

terialitzant-se en dates poste-riors a les que inicialment ens havíem compromès, arribant fins i tot a l’extrem de poder normalitzar aquesta situació. El que acaba passant no coin-cideix amb allò que havíem previst que passés, amb totes les conseqüències que això comporta. Alguna vegada han

TRIBUNA

L A C O N T R A

Redacció i publicitat: c/ Illes Medes 6-10 43203 Reus • continguts@indicadordeeconomia.com • comercial@indicadordeeconomia.com • Tel. 977 12 75 92 • Fax 977 127030

més informació a:

El Col·legi d’Economistes de Catalunya celebrarà el proper 18 d’octubre la tradicional Jornada dels Econo-mistes, una trobada que en aquest cas reflexionarà so-bre el futur de les ciutats mitjanes que es troben a poca distància d’una gran àrea metropolitana. Sota el títol “La viabilitat econòmica de les ciutats mitjanes: un rep-te de futur”, diversos ponents analitzaran les oportuni-tats de sinergies que s’obren a territoris com el nostre, si és té l’habilitat de trobar sinèrgies amb Barcelona. Experts de la URV com Antoni Terceño, Josep M. Arauzo, Agustí Segarra o economistes com Jordi Angusto o l’ar-quitecte Joan Llort analitzaran aspectes com la gestió del talent, l’urbanisme, les infraestructures, la qualitat de vida i tots els elements que intervenen en la definició d’un model propi que aprofiti al màxim les potencialitats del territori. La Jornada tindrà lloc al Centre Tarraconen-se ‘El Seminari’ a partir de les 18:30. Més informació a la web del Col·legi d’Economistes, l’adreça d’e-mail ta-rragona@coleconomistes.cat o trucant al 977217042.

El model de les ciutats mitjanes, a debat

Miquel Àngel Fuster, president de la delegació a Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya

“La indústria de Tarragona necessita un suport més ferm”

Continuisme i evolució. Aquestes són les consignes amb les que Miquel Àngel Fuster i el seu equip assumeix el relleu al capdavant de la delegació a Tarra-gona del Col·legi d’Economistes de Catalunya després de l’etapa liderada per

Pere Segarra, un relleu que s’ha consumat fa poques setmanes. Repassem amb ell el seu programa de govern i el rol dels economistes a la societat, a banda de l’anàlisi de la conjuntura de les nostres comarques.

Quines són les seves prioritats com a nou president de la delegació territo-rial del Col·legi d’Economistes de Ca-talunya?Els principals objectius ja ho han vin-gut sent en els últims anys: potenciar la col·legiació, donar el millor servei als col·legiats, amb especial atenció a la formació, i fer més visible la nostra ins-titució. Pel que fa al primer punt, pen-sem que tenim encara un nivell baix d’economistes col·legiats, perquè la nostra no és una professió en la que en molts àmbits es pot exercir sense estar col·legiat. El nivell és especialment baix en el cas dels economistes que treballen a empreses, a la banca, l’administració pública o la docència. El percentatge puja, però, en el segment dels assessors fiscals, els auditors o els consultors. Un altre segment al que volen cons-cienciar són els joves. Amb quins in-centius volen predicar la convenièn-cia de col·legiar-se?El més important, oferint una formació de qualitat, que ja la tenim, però hem de potenciar els canals no presencials. També treballem per crear un progra-ma de mentoratge, que permeti que els economistes sènior orientin als més joves en els seus primers anys d’exer-cici. L’altre argument és el networking que possibilitat ser membre del Col·le-gi, que obre oportunitats professionals gràcies a les relacions públiques. Sense oblidar el sentiment corporatiu que cal potenciar. A més, els joves no paguen quota el primer any i té bonificacions fins arriba als 30. Quin diagnòstic fa de la professió en l’entorn de l’empresa?La casuística és molt variada. A les pi-mes la feina dels economistes és molt transversal, mentre que a empreses més grans està més especialitzada en

Text: Dani Revenga / TarragonaFoto: Xavi Jurio

http://www.coleconomistes.cat

àrees diverses com la comptabilitat, la tresoreria, auditoria, la fiscalitat, el comerç exterior, etc. Hi ha camp per recórrer, en el sentit que hi ha molts empreses que a l’hora de prendre deci-sions necessiten el punt de vista quali-ficat de professionals permanentment actualitzats que puguin exercir de mà dreta de la direcció general. Un argument que també serveix per a l’Administració pública...Amb més motiu, perquè l’Ad-ministració gestiona els diners de tots i això fa encara més exigible el rigor. L’economista ha de ser el contrapès de les decisions polítiques, que són legítimes, però que han d’es-tar emparades per criteris de gestió, per evitar ensurts com els que hem tingut els últims anys. En els últims anys, la imatge social de l’economista ha patit molts contras-tos. D’una banda, la crisi els ha posat a l’aparador perquè han calgut moltes anàlisis. Però de l’altra el fet de no ha-ver-la anticipat els ha passat factura? Hem de tenir em compte que l’econo-mista no és un futuròleg. La història dels cicles econòmics i les crisis és cí-clica i repeteix un determinat patró. L’economista no ha de fer ficció. Ha de dibuixar els possibles escenaris, con-templant-los tots, ponderant-los. Però és absurd pretendre que l’economia si-gui una ciència que prediu amb l’exac-titud amb què treballen altres discipli-nes. L’economia està subjecta a factors imprevisibles: desastres naturals, con-vulsions polítiques, canvis socials... Ara el món és més inestable i tenim un vo-lum més gran d’informació. Les eines han millorat molt, però en aquest món global la predicció és complicada...Hem après alguna cosa de la crisi?

Parcialment sí. Però la millor solució passa per la formació, que tothom tin-gui uns coneixements mínims de la rea-litat econòmica, per assumir els riscos. No pot ser que la gent s’endeuti per especular, perquè ho ha fet el veí. De-vem tres vegades el PIB que generem a nivell global, i això no pot ser. L’en-deutament és necessari, per exemple, per adquirir un habitatge, però evitant

financers s’ha sofisticat molt. Però in-sisteixo en el mateix argument: amb més coneixements, tindríem més cri-teri sabríem en molts casos quan un producte no ens convé i, en els casos més complexos, quan cal recórrer a un assessor, que ens pot salvar d’una mala decisió. Com veu el model econòmic de Tarra-gona? Darrerament els experts aler-ten d’una excessiu procés de tercia-rització...L’economia de Tarragona està diver-sificada i té un gran potencial. Però, personalment, penso que manca un suport més ferm a la indústria, perquè el seu pes específic sobre el PIB hamin-vat massa. I convé no oblidar que els nivells salarials i d’estabilitat del sector secundari són superiors als altres i que gairebé totes les economies potents te-nen una indústria forta. És molt conve-nient fer política industrial: formació dual, infraestructures, costos energè-tics... Cal més implicació de l’Adminis-tració i els agents socials per potenciar la nostra indústria. Això en un context de desplaçament geoeconòmic d’occident cap a Àsia... És així. I Europa no pot competir via preu, si no amb tot allò que té a veure amb el valor afegit: recerca, tecnologia, productivitat, màrqueting... Perquè amb els costos és una guerra perduda. Hem de posar el valor els avantatges competitius europeus, que els tenim.

“La societat ha de tenir més coneixements en economia, per

minimitzar els impactes dels cicles econòmics”

els excessos que es van cometre. Amb més coneixements no evites les crisis, però minimitzes molt els efectes. Com a societat ens hem excedit moltíssim i això ha estat devastador per a famílies, empreses, administracions i països. I amb més coneixements els impactes haurien estat menors. Com es pot corregir aquest dèficit?Hem d’incorporar continguts bàsics sobre economia als plans d’estudi de l’ensenyament reglat. Són coneixe-ments que seran útils tota la vida a l’hora de prendre decisions. Perquè si només escoltes els arguments del vene-dor, et portarà al seu terreny. Un esquema que serveix en el cas dels abusos bancaris: preferents, hi-poteques multidivisa, accions d’enti-tats en fallida...La banca ha venut productes molt perillosos, molts cops sense ser-ne conscients, com demostra que alguns venedors hagin col·locat productes a la seva família. El món dels productes