INFORME FINAL D'AVALUACIÓ DE LA … · concretaria en la convocatòria recollida en l’Ordre...

INFORME FINAL D'AVALUACIÓ DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

PROGRAMA 1999

Elaboració tècnica: Gabinet Tècnic del Rectorat. URV Informe final d’avaluació aprovat per la Comissió d’Avaluació de la Qualitat de la Universitat Rovira i Virgili en data 12 de febrer de 2001

ÍNDEX 1. El procés d’avaluació institucional en el marc universitari general 1

1.1 Antecedents: el pla nacional 1 1.2 L'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya 1

2. El procés d'avaluació institucional a la URV 3

2.1 Què s'ha fet fins ara a la URV 3 2.1.1 Els anteriors programes d'avaluació 4

2.1.2 Creació de la Comissió d'Avaluació de la Qualitat a la URV 5 2.1.3 Creació del Gabinet Tècnic del Rectorat 6 2.1.4 Normativa d'aplicació i seguiment dels resultats 7 dels processos d'avaluació d'ensenyaments i serveis

3. Programa d’avaluació 1999 de la URV 9 4. El model d’avaluació 10

4.1 Avaluació interna 10 4.2 Avaluació externa 10 4.3 Informe final d’avaluació 11 4.4 Disseny, execució i seguiment del pla de millora 11

5. L’avaluació dels ensenyaments 12

5.1 Metodologia emprada 12 5.2 Desenvolupament de l'avaluació dels ensenyaments 13

5.2.1 Antropologia Social i Cultural 13 5.2.2 Enginyeria Química 21 5.2.3 Enologia 27 5.2.4 Infermeria 34 5.2.5 Mestre: especialitats d'Educació Infantil, 41

Educació Primària, Educació Musical, Educació Especial, Educació Física i Llengua Estrangera

5.3 Síntesi de punts forts i accions de millora dels ensenyaments 48 6. L’avaluació del procés d'incorporació d'estudiants a la Universitat 54

6.1 Metodologia emprada 54 6.2 Desenvolupament de l'avaluació 56 6.3 Síntesi de punts forts i accions de millora 58

7. L’avaluació del Servei de Biblioteca 63 7.1 Metodologia emprada 63 7.2 Desenvolupament de l'avaluació 65 7.3 Síntesi de punts forts i accions de millora 68

8. Anàlisi del desenvolupament del programa 1999 d'avaluació a la URV 73

i propostes de millora

ANNEXOS I. Glossari d'acrònims utilitzats 76 II. El programa 1999 d'avaluació de la qualitat en xifres 77

Informe final avaluació URV programa 1999

1. EL PROCÉS D’AVALUACIÓ INSTITUCIONAL EN EL MARC

UNIVERSITARI GENERAL 1.1 ANTECEDENTS: EL PLA NACIONAL El Pla Nacional d’Avaluació de la Qualitat a les Universitats es va posar en marxa l’any 1995 amb l’objectiu clar de promoure l’avaluació institucional de la qualitat a les universitats, tot elaborant metodologies homogènies amb les vigents a la Unió Europea i proporcionar la informació objectiva necessària per a la presa de decisions dels diferents òrgans implicats en l’àmbit universitari.

L '1 de desembre de 1995 es va publicar al BOE el Reial Decret 1947/1995, pel qual s’establia el Pla Nacional d’Avaluació de la Qualitat a les Universitats. En l’àmbit de Catalunya, la Generalitat va assumir la gestió del Pla mitjançant la signatura d’un acord amb el Ministeri d'Educació i Ciència, que es concretaria en la convocatòria recollida en l’Ordre ministerial de 21 febrer de 1996 i en la Resolució de Presidència de la Generalitat de 20 de març de 1996. En la Resolució del Comissionat per a Universitats i Recerca de 4 de desembre de 1996 es concreta el programa de les avaluacions de les universitats catalanes.

Pla Nacional d’Avaluació

de la Qualitat de les Universitats

Conveni Generalitat de CatalunyaMinisteri de Educació i Ciència

1.2 L'AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI A CATALUNYA1 El següent pas endavant en el procés d’avaluació institucional a Catalunya va ser la creació de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, constituïda de manera conjunta per les universitats públiques catalanes i el Comissionat per a Universitats i Recerca, sota la figura jurídica de consorci, el 26 de setembre de 1996. Les entitats que integren el consorci són: Comissionat per a Universitats i Recerca, del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Recerca (ara Departament d'Universitat, Recerca i Societat de la Informació) Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Pompeu Fabra Universitat de Girona Universitat de Lleida Universitat Rovira i Virgili Els seus òrgans de govern són: El president del Consell de Direcció El Consell de Direcció El director de l'Agència

1

1 Informació elaborada a partir dels continguts de la publicació de presentació de l'Agència, titulada Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. Barcelona, 1999 (NA-350-1999).


L'Agència té com a objectius l'avaluació del sistema universitari a Catalunya, l'anàlisi dels seus resultats i la proposta de mesures de millora de la qualitat dels serveis que presten les universitats públiques catalanes, especialment els de docència i recerca. Per tal de facilitar l'intercanvi d'experiències en l'àmbit de la qualitat de l'ensenyament universitari, s'han creat tres comissions de treball, la primera formada pels vicerectors responsables de la garantia de la qualitat, la segona formada perls tècnics de les unitats de garantia de la qualitat a les universitats, i la tercera formada pels responsables dels programes de qualitat dels consells socials. Amb la creació de l'Agència, el Comissionat per a Universitats i Recerca li encomana la gestió dels projectes d'avaluació que aleshores estan en funcionament. L'Agència pren la responsabilitat de l'execució del Pla Nacional d’Avaluació de la Qualitat a les Universitats a Catalunya a partir de la segona convocatòria, corresponent al programa 1996. Tot el procés d’avaluació institucional s’ha realitzat, com es va establir a l’acord entre el Ministeri d'Educació i Ciència i la Generalitat de Catalunya, seguint el model dissenyat pel Comitè Tècnic del Consejo de Universidades. Aquest model deriva del que es va consensuar i se segueix a la Unió Europea en el marc del pla pilot europeu i és homologable als sistemes emprats en altres països del nostre entorn que ja han acumulat experiència en aquest tema, com poden ser Holanda, Dinamarca, França o el Regne Unit.

CONSORCI: Agència per a la

Qualitat del Sistema Universitari a

Catalunya

Universitats públiques de Catalunya

Generalitat de Catalunya

Comissionat per a Universitats i recerca

Rectors

2


2. EL PROCÉS D'AVALUACIÓ INSTITUCIONAL A LA URV 2.1 QUÈ S'HA FET FINS ARA A LA URV 2.1.1 ELS ANTERIORS PROGRAMES D'AVALUACIÓ

De bon començament, la URV fa una aposta clara pels processos d'avaluació com a eina per instrumentalitzar la millora continuada. El primer projecte d'avaluació de la qualitat dels ensenyaments a la URV s'emmarca en el programa 1996 d'avaluació de la qualitat. La URV s'acull a la convocatòria d'ajuts per posar en marxa el pla d'avaluació, aprovada per resolució de la Presidència de la Generalitat, de 20 de març de 1996. A partir d'aquest any, un cop creada l'Agència, l'execució dels projectes d'avaluació de la qualitat s'articula entorn de convenis signats amb l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. El primer d'aquests convenis, entre el Consorci Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili per realitzar projectes d’avaluació institucional, es va signar, en data 8 de juny de 1998. Mitjançant aquest conveni de col·laboració la Universitat Rovira i Virgili es comprometia, seguint la metodologia d’avaluació proposada a la Guia d’avaluació, a avaluar la qualitat dels ensenyaments d’educació superior, de la recerca i dels serveis de la Universitat especificats en el programa d’avaluació 1997-98, aprovat per la Comissió Permanent de l’Agència en data 1 d’abril de 1998. En el marc dels programes 1996 i 1997-98 d'avaluació de la qualitat, a la URV s'avaluen un total de nou ensenyaments. En el programa 1999 s'avaluen onze ensenyaments, un servei i un procés. A continuació es reprodueix un quadre amb la situació actual dels programes d'avaluació. En verd s'assenyalen aquells ensenyaments, serveis i processos que ja s'han avaluat i en taronja aquells que està previst avaluar en propers programes d'avaluació.

3


4

CENTRES/ENSENYAMENTS 1996 1997 1998 1999 2000ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ENGINYERIAEng. Tècn. Industrial, en Electricitat Eng. Tècn. Industrial, en Electrònica Industrial Eng. Tècn. en Informàtica de Gestió Eng. Tècn. en Informàtica de Sistemes Eng. en Automàtica i Electrònica IndustrialEng. en Informàtica

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ENGINYERIA QUÍMICAEng. Tècn. Industrial, en Química Industrial Enginyeria Química

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D'INFERMERIAInfermeria Graduat Superior en Ciència i Mètode en Infermeria

FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALSCiències Empresarials Administració i Direcció d'Empreses EconomiaGraduat en Administració i Gestió Immobiliària

FACULTAT DE CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ I PSICOLOGIAMestre en Educació Especial Mestre en Educació Física Mestre en Educació Infantil Mestre en Educació de Llengua Estrangera Mestre en Educació Musical Mestre en Educació Primària Pedagogia Psicologia Educació Social

FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUESRelacions Laborals Dret

FACULTAT D'ENOLOGIAEng. Tecn. Agríc. en Ind. Agràries i Alimentàries Enologia

FACULTAT DE LLETRESFilologia Anglesa Filologia Catalana Filologia Hispànica Geografia Història Antropologia Social i Cultural Arqueologia Graduat Superior en Estudis Alemanys

FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUTFisioteràpia Medicina

FACULTAT DE QUÍMICAQuímica Bioquímica

TOTAL ACUMULAT 3 5 9 20 31

PROGRAMA D'AVALUACIÓ DE SERVEIS I PROCESSOS

SERVEIS I PROCESSOS 1996 1997 1998 1999 2000Servei de Biblioteca Procés d'incorporació a la universitat

TOTAL ACUMULAT 2

Pendent de programació

PROGRAMA D'AVALUACIÓ DELS ENSENYAMENTSPrograma d'Avaluació

Pendent de programacióPendent de programació


Pendent de programació

Programa d'Avaluació



2.1.2 CREACIÓ DE LA COMISSIÓ D'AVALUACIÓ DE LA QUALITAT A LA URV

L'inici de l'avaluació dels ensenyaments en el marc de la URV s'acompanya de la creació, en data 16 d'octubre de 1996, de la Comissió d'Avaluació de la Qualitat de la URV (CAQ).

La CAQ és una comissió no delegada de la Junta de Govern, que neix com a òrgan d'assessorament i consulta per al desenvolupament de les funcions pròpies de la Junta de Govern en els aspectes relacionats amb l'avaluació de la qualitat institucional. Es constituí el 16 d'octubre de 1996 presidida pel vicerector de Docència i Innovació Pedagògica, actualment d'Ordenació Acadèmica i Qualitat Universitària, i amb una composició plural de membres de l'equip de govern, personal acadèmic, PAS i estudiants. Aquesta composició fou reformada el 8 de juliol de 1998 i ha desenvolupat les seves funcions fins a l'actualitat de manera regular.

Àmbit de la Comissió La Comissió d'Avaluació de la Qualitat de la URV és competent en els processos d'avaluació institucional de la Qualitat organitzats per l'Agència de la Qualitat . Funcions de la Comissió - Revisar i conèixer el programa anual d’avaluació institucional de la Universitat.

En aquest programa es recullen els ensenyaments, serveis i processos que s'avaluaran seguint el model dissenyat per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya.

- Fer el seguiment dels processos d’avaluació en totes les seves fases.

Estudiar i reflexionar sobre el seu funcionament i sobre els resultats obtinguts i formulació de propostes de millora.

- Aprovar els resultats del procés d’avaluació.

Els resultats dels processos avaluats en el programa anual seran inclosos en l'Informe anual d’avaluació de la Universitat, amb els resultats de totes les avaluacions d'ensenyaments i serveis realitzades dins el programa d'avaluació i la valoració del procés.

- Considerar i valorar els plans de millora.

Tots els plans de millora sorgits del procés d'avaluació d'ensenyaments i serveis seran sotmesos a la consideració de la Comissió d'Avaluació de la Qualitat, que podrà fer les recomanacions que consideri oportunes.

- Seguir els plans de millora i assessorar en la realització de les accions de millora

planificades. Després de la seva aprovació, per Consell Rectoral, els plans de millora seran posats en pràctica totalment o parcialment, segons s'hagi acordat. És funció de la Comissió d'Avaluació de la Qualitat realitzar el seguiment dels plans de millora i assessorar els responsables de posar en pràctica les accions de millora planificades en el desenvolupament de les seves funcions.

Composició de la Comissió La Comissió d'Avaluació de la Qualitat està formada pel vicerector d'Ordenació Acadèmica i Qualitat Universitària (president), el vicerector d'Estudiants i Docència, el vicerector d'Investigació i Relacions Internacionals, un representant del Consell Social, cinc membres del personal docent i investigador, dos membres del personal d'administració i serveis, tres estudiants i un membre del Gabinet Tècnic del Rectorat (secretari).

5


2.1.3 CREACIÓ DEL GABINET TÈCNIC DEL RECTORAT

Paral·lelament a la constitució de la Comissió d'Avaluació de la Qualitat, es constitueix també la Unitat Tècnica d'Avaluació de la Qualitat, que posteriorment es va integrar al Gabinet Tècnic del Rectorat. La creació d'una unitat tècnica de suport al procés d’avaluació de la qualitat respon a una aposta de l’equip de govern de la URV per la qualitat i la millora continuades.

El marc institucional en el qual es crea el Gabinet Tècnic del Rectorat es caracteritza per l'aparició de noves necessitats de respondre als importants reptes plantejats. Per fer-ho és imprescindible articular a l'entorn de l'equip de govern una estructura que doni suport a la presa de decisions a partir del disseny de projectes i actuacions, la definició d'instruments d'acció i el plantejament d'escenaris de treball. D'aquesta manera, el juliol de 1998 s’organitza el Gabinet Tècnic del Rectorat (GTR) amb la missió de donar suport tècnic als processos de desenvolupament de la Universitat, que alhora esdevenen les principals funcions assignades al GTR. Bàsicament, aquestes funcions s'emmarquen en quatre grans àmbits: la planificació estratègica, la qualitat i l'avaluació institucional, la informació, i la programació i els estudis.

En el moment de la creació, la principal activitat a desenvolupar és redactar el Pla Estratègic de Qualitat de la Universitat. Paral·lelament, es creu convenient que dins el marc de la planificació estratègica s'integri el procés d'avaluació institucional, que és competència del Vicerectorat d'Ordenació Acadèmica i Qualitat Universitària.

En l’àmbit de l’avaluació institucional, el GTR s'encarrega de coordinar i gestionar el programa d'avaluació dels ensenyaments i serveis desplegat anualment a la URV i de donar suport tècnic als comitès d'avaluació. Aquestes funcions es podrien resumir en:

- Formació dels comitès interns en aspectes relacionats amb el procés d’avaluació. - Subministrament de dades institucionals per al procés d’avaluació.

- Assessorament a comitès interns sobre aspectes logístics del procés d'avaluació interna i

externa: obtenció d'altres dades necessàries, planificació de les tasques, convocatòries a les audiències, mecanismes de difusió del procés i de l'autoinforme, etc.

- Suport metodològic durant tot el procés d’avaluació: assessorament per a l’elaboració de

l’autoinforme i de l’informe final, per a la interpretació de les dades institucionals, etc.

- Tramesa de l’informe intern als membres del CAE i a l’Agència

- Coordinació amb el comitè d'avaluació externa per la visita d'avaluació (dates, informació) i suport durant l’avaluació

- Logística de la visita del comitè d'avaluació externa i col·laboració per la planificació de la

mateixa.

- Elaboració de l'informe final d'universitat i altres documents relacionats amb l'avaluació de la qualitat

- Col·laboració en jornades i seminaris sobre temes relacionats amb l'avaluació i la garantia

de la qualitat

- Treball en la millora continuada dels processos d'avaluació i garantia de la qualitat, a nivell intrauniversitari i també participant en comissions i grups de millora en col·laboració amb l'Agència i la resta de les universitats públiques del sistema universitari a Catalunya.

6


2.1.4 NORMATIVA D'APLICACIÓ I SEGUIMENT DELS RESULTATS DELS PROCESSOS D'AVALUACIÓ D'ENSENYAMENTS I SERVEIS

El 24 de febrer de 2000 la Junta de Govern aprova la Normativa d'aplicació i seguiment dels resultats dels processos d'avaluació d'ensenyaments i serveis.

L'objectiu d'aquesta normativa és impulsar i consolidar els processos d'avaluació de la qualitat, així com constituir el marc de referència per implantar els plans de millora sorgits del procés d'avaluació.

La Normativa d'aplicació i seguiment dels resultats dels processos d'avaluació d'ensenyaments i serveis neix després de les experiències avaluadores realitzades els darrers anys i davant l'inici d'un nou programa d'avaluacions, que culminarà amb l'avaluació de la totalitat de les titulacions de la URV. En aquest moment es creu necessari consolidar el procés mitjançant un marc normatiu que permeti fer un seguiment de les millores introduïdes amb la finalitat de comprovar si s'han corregit les mancances observades i es mantenen les fortaleses descrites.

7


NORMATIVA D’APLICACIÓ I SEGUIMENT DE PLANS DE MILLORA

És correcte?

Elaboració INFORME FINAL TITULACIÓ

Í

Responsable de l'ensenyament o servei avaluat

Elaboració PLA DE MILLORA

Es correcte?

Comissió d’Avaluació de la Qualitat

Consell Rectoral

Assignació d’accions segons responsabilitats

PLA D'EXECUCIÓ

Seguiment del pla de millora

O

REVISIÓ ANUAL

8

CONTINGUT: - Valoració del procés d'avaluació - Síntesi de punts forts, punts a millorar - Accions de millora S'elabora a partir de l'autoinforme d'avaluació i de l'informe extern d'avaluació

COM: Es revisa mitjançant check-list que determina la idoneïtat de:

- Estructura - Concreció i priorització de les propostes de millora

QUI: Vicerectorat OAQU - GTR

S

NO

COM: Mitjançant un model a definir QUI: El responsable de l’ensenyament, servei o procés avaluat

COM: Es revisa mitjançant check-list que determina la qualitat tècnica QUI: Vicerectorat OAQU - GTR

SI

N

QUI: Vicerectorat OAQU - GTR

Recomanacions al document presentat

Aprova i fa alegacions, especialment en temes relacionats en qüestions econòmiques i docents. Les alegacions s'adjunten al document com a part d'ell.
COM: Reavaluar periòdicament la
necessitat d'introduir o redefinir alguns dels elements de millora QUI: Responsables de centre, servei o procés QUAN: Conjuntament amb el seguiment del pla de millora

COM: Cada responsable rebrà un document amb les accions que són de la seva competència

Cada responsable d’executar les accions ha de definir les diferents variables a concretar per l'execució de les accions de la seva competència. El pla elaborat es posarà en coneixement del Vicerectorat OAQU

COM: - Els responsables elaboren un informe anual de les

accions desenvolupades - El GTR elabora un informe anual de síntesi


3. PROGRAMA D’AVALUACIÓ 1999 DE LA URV En data 1 de juny de 1999 se signa el conveni entre el Consorci Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili per realitzar projectes d’avaluació institucional. Mitjançant aquest conveni de col·laboració la Universitat Rovira i Virgili es compromet, seguint la metodologia d’avaluació proposada a la Guia d’avaluació, a avaluar la qualitat dels ensenyaments d’educació superior, de la recerca i dels serveis de la Universitat especificats en el programa d’avaluació 1999, aprovat per la Comissió Permanent de l’Agència.

PROGRAMA 1999 D'AVALUACIÓ INSTITUCIONAL

Avaluació d’ensenyaments

Antropologia Social i Cultural

Enginyeria Química

Enologia

Infermeria

Mestre especialitat d'Educació Especial

Mestre especialitat d'Educació Física

Mestre especialitat d'Educació Infantil

Mestre especialitat d'Educació Musical

Mestre especialitat d'Educació Primària

Mestre especialitat de Llengua Estrangera

Relacions Laborals2

Avaluació de serveis i processos3

Procés d'incorporació a la Universitat

Servei de Biblioteca Les avaluacions dels ensenyaments d'Antropologia Social i Cultural, Enginyeria Química, Enologia i Relacions Laborals han estat de caràcter individual. L'avaluació de l'ensenyament d'Infermeria i l'avaluació de l'ensenyament de Mestre han estat avaluacions transversals, és a dir, l'avaluació s'ha realitzat conjuntament amb la resta de titulacions d'Infermeria i de Mestres, respectivament, del sistema universitari públic català. Aquesta característica de transversalitat aporta un valor afegit com a experiència d'avaluació i proveeix d'una anàlisi de l'estat de la titulació a Catalunya, permet detectar els problemes comuns i dóna una visió més oberta de la realitat de l'ensenyament. Quant a l'avaluació del procés d'incorporació a la Universitat i l'avaluació del Servei de Biblioteca, també s'han realitzat simultàniament a totes les universitats públiques catalanes. Per al desenvolupament d'aquest programa d'avaluació s'han constituït vuit comitès d'avaluació interna i vuit comitès d'avaluació externa, de composicions típicament diferents en funció de la unitat a avaluar. 2 Els resultats de l'avaluació de l'ensenyament de Relacions Laborals es recolliran en el proper informe, a causa d’alguns endarreriments en el procés d'avaluació que han comportat que no estigui encara aprovat l'informe final d'avaluació de l'ensenyament. 3 L'avaluació de la qualitat del procés d'incorporació a la Universitat i del Servei de Biblioteca estava prevista inicialment en el programa 1998, però en restar pendent l'elaboració de les corresponents guies d'avaluació s'han incorporat finalment a la programació 1999.

9


4. EL MODEL D’AVALUACIÓ El procés d’avaluació institucional es basa en un model mixt, que consta d’una etapa d’autoavaluació o avaluació interna i d’una etapa d’avaluació externa, tal com es descriuen a continuació.

Observacions Opinions

Valoracions

Estadístiques Dades

IndicadorsPla de millora

Implantació del pla de millora

Informe intern

Informe extern

Informe final avaluació

Realitat

4.1 AVALUACIÓ INTERNA

Aquesta avaluació està realitzada i aprovada pels membres de la mateixa unitat que s’avalua. Consisteix en:

- La recollida i sistematització de tota la informació necessària sobre la unitat objecte de

l’avaluació. - La constitució del Comitè d’Avaluació Interna, de diferent composició segons si es tracta

d'avaluació d'ensenyaments, de serveis o de processos.

- L’elaboració del document Informe d’avaluació interna o autoestudi, que consta d’una descripció de la unitat avaluada, una valoració crítica de la informació recollida, una síntesi de punts forts i punt a millorar detectats en les diferents àrees avaluades i una proposta d’accions de millora per superar els punts a millorar.

4.2 AVALUACIÓ EXTERNA És una avaluació de contrast, realitzada per un comitè d’experts externs a la universitat avaluada. Són acadèmics, professionals relacionats amb l’activitat de la unitat avaluada i tècnics en avaluació. La fase d’avaluació externa consisteix en: - Estudi de l’autoinforme, estadístiques, dades de gestió i indicadors referents a la unitat

avaluada. - Visita a la unitat, que inclou audiències amb els diferents sectors que componen la unitat

avaluada.

- Elaboració d’un document anomenat Informe d’avaluació externa, amb les valoracions del Comitè Extern, que serà sotmès a la unitat avaluada, perquè faci els comentaris, matisacions o al·legacions que cregui convenients.

10


4.3 INFORME FINAL D’AVALUACIÓ A partir de l’Informe d’avaluació interna i l’Informe d’avaluació externa, el Comitè d’Avaluació Interna elabora un informe de síntesi que s’envia també als organismes responsables de la gestió. Aquest informe ha de contenir una llista de les propostes de millora que es consideren més importants per superar els punts a millorar detectats.

4.4 DISSENY, EXECUCIÓ I SEGUIMENT DEL PLA DE MILLORA L’Informe final ha de servir de punt de partida per a l’elaboració d’un Pla de millora, que permetrà articular la implantació de les accions de millora que es considerin prioritàries. L’execució d’aquest Pla ha d’anar acompanyada d’un seguiment i d’una valoració dels resultats obtinguts.

11


5. L’AVALUACIÓ DELS ENSENYAMENTS 5.1 METODOLOGIA EMPRADA La metodologia emprada en el procés d’avaluació segueix el model dissenyat pel Comitè Tècnic del Consejo de Universidades, adaptat i ampliat a la Guia d’avaluació publicada per l’Agència, resultat del treball conjunt dels responsables d’avaluació de totes les universitats catalanes i del personal tècnic i assessor de l’Agència. La Guia d'avaluació es divideix en tres grans àrees temàtiques: avaluació de l'ensenyament, avaluació de la recerca i avaluació de la gestió. Cada àrea és una guia per avaluar cadascun d'aquests aspectes d'una titulació, considerant també les interaccions entre ells. L'avaluació de l'ensenyament té en compte el context institucional, les metes, els objectius i la planificació de la titulació, el programa de formació, el desenvolupament de l'ensenyament, els alumnes, el professorat, les instal·lacions i les relacions externes. L'avaluació de la recerca se centra en el context d'oportunitats, el context institucional, l'activitat de recerca i els resultats. En el cas de la gestió, l'avaluació de la qualitat té dues grans àrees: per una banda, la gestió del personal, tant el personal docent i investigador com el personal d'administració i serveis; i per l'altra banda la gestió de processos, que inclou el disseny del pla d'estudis, la captació d'estudiants, la participació del PDI en els òrgans de govern i de gestió, els processos d'eleccions i participació estudiantil, les activitats culturals i d'extensió universitària, els mecanismes de satisfacció i els mecanismes de millora de la qualitat. A més, qualsevol aspecte que no tingui un tractament explícit a la Guia es pot incloure, ja que la Guia pretén ser un document de referència, no pas un qüestionari a respondre. Per a la docència i la recerca, les pautes que dóna la Guia es complementen amb taules de dades que, un cop emplenades, proporcionen informació quantitativa que permet sostenir les valoracions crítiques a fer sobre cada punt en particular. Per a l'avaluació dels ensenyaments, els comitès interns d'avaluació estan constituïts per professors, personal d'administració i serveis i estudiants. El comitè intern, que liderarà el procés d'avaluació interna, ha de ser representatiu, ja que una part essencial del procés es basa en el coneixement de la realitat i les opinions dels membres del CAI. Els comitès externs nomenats estan constituïts per tres o quatre persones (que poden ser més en casos d'avaluacions ampliades, de més d'una titulació). Cada membre representa un perfil diferenciat d'expert. Sempre es compta amb un expert acadèmic, d'una àrea de coneixement relacionada amb la titulació, que actua com a president i coordinador del CAE. El segon membre és un expert professional del sector, que aporta la seva visió i la seva experiència, i el tercer membre és un expert en metodologia d'avaluació. De vegades, depenent de les especificitats de l'ensenyament a avaluar, es compta amb un quart membre, que és també un expert acadèmic, normalment d'una àrea de coneixement diferent a la del president, però també relacionada amb la titulació.

12


5.2 DESENVOLUPAMENT DE L'AVALUACIÓ DELS ENSENYAMENTS 5.2.1 ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL La titulació d'Antropologia Social i Cultural és una llicenciatura de segon cicle inscrita a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili. Durant el curs 1998-99 comptava amb 15 professors i 124 alumnes matriculats en total, que representen el 35,6% dels alumnes de 2n cicle de la URV i l'1% del total d'alumnes de la URV. El procés d'avaluació de la titulació d'Antropologia Social i Cultural s'inicia al febrer de 1999, amb la constitució del comitè intern d'avaluació. Tot seguit es desenvolupa el procés d'avaluació interna que culmina en l'elaboració d'un autoinforme d'avaluació el mes de juliol de 1999 en la seva primera versió i en la seva versió definitiva el mes de desembre del mateix any. La visita d'avaluació externa es desenvolupa els dies 6, 7 i 8 de març de 2000 sense incidències. El comitè extern elabora un informe extern d'avaluació a partir de l'informe intern i a la informació recollida durant la visita, que es finalitza durant el mes de juny de 2000.

AVALUACIÓ DE LA TITULACIÓ D'ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL

COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ INTERNA Dr. Josep M. Comelles Esteban,

president del comitè i director del Departament d'Antropologia Social i Filosofia

Dr. Jordi Roca Girona, professor titular de l'àrea d'Antropologia Social i Filosofia

Dr. Julián Zubimendi Martínez,

professor titular de l'àrea de Filosofia

Sr. Pedro F. Marta Prieto, membre del PAS

Sra. Rosa M. Casas Villodre alumne

COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ EXTERNA Dra. Teresa del Valle, presidenta del comitè i catedràtica d'Antropologia Social de la

Universitat del País Basc Dr. Ubaldo Martínez Veiga, catedràtic d'Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Madrid

Sr. Xavier Marcet, assesor i expert en metodologia d'avaluació de la Universitat Politècnica de Catalunya

Sra. Helena Güell Barceló, experta professional de Sural Recerca i Formació

5.2.1.1 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ INTERN Quant al moment en què s'inicia el procés d'avaluació, el CAI és de l'opinió que aquest procés hauria de precedir sempre l'elaboració dels plans estratègics de centre. Tot i això, el moment era oportú, ja que s'associa el procés d'avaluació a una profunda revolució en la gestió i l'administració de la Universitat i del Departament d'Antropologia Social i Filosofia. A més, és un bon moment per revisar l'ensenyament després de cinc anys de funcionament. En un principi, el procés d'avaluació es veu amb escepticisme per part de la comunitat avaluada. En canvi, s'aprecia el valor que té com a exercici de reflexió i autocrítica. Problemes detectats

La Guia d'avaluació no s'adapta bé a les característiques de l'ensenyament: • - Bona part dels criteris d'avaluació fan referència a formacions a les quals s'accedeix des de

PAAU o proves d'accés per a més grans de 25 anys.

13


- Molts dels ensenyaments avaluats impliquen diverses àrees de coneixement de departaments i/o centres diferents. Aquest no és el cas de l'ensenyament d'Antropologia Social i Cultural.

- No hi ha referències explícites al cas dels ensenyaments de només segon cicle No es preveu a la Guia la situació especial que es genera en avaluar per primer cop una titulació, ja que es requereix informació que molts cops no està documentada.

•

•

•

•

El procés d'avaluació no deixa clara l'assumpció de responsabilitats entre les diferents agents implicats: departaments, centres, universitats, responsables polítics, societat.

El dispositiu de gestió de dades no permet l'obtenció de dades fiables de manera ràpida i amb formats amigables.

Els documents d' avaluació introdueixen paràmetres el sentit dels quals no s'entén o que aporten poc a l'anàlisi. En canvi, manquen dades d'aspectes fortament rellevants.

Respecte al procés d’avaluació interna En ser una titulació i un departament de mida petita, el CAI valora positivament el fet de constituir un comitè intern d'avaluació reduït, de cinc membres en total. Altrament resultaria poc operatiu, i el resultat, poc coherent. Per altra banda, tot i els esforços realitzats per difondre el procés d'avaluació i l'esborrany de l'autoinforme, la resposta del col·lectiu davant el document fou minsa i se’n va acceptar el contingut de manera global. A mesura que avança el procés d'avaluació, algunes accions de millora ja s'implanten de manera espontània, perquè es considera que certes reformes, per la seva importància, no poden esperar al curs següent. L'autoinforme generat del procés d'avaluació interna incorpora, a més de la descripció i valoració, certs elements comparatius amb altres universitats, ja que el CAI considera molt important introduir una dimensió etnogràfica al model proposat a la Guia d'avaluació. Així, la metodologia emprada es basa en tres estratègies:

- Observacions realitzades pels antropòlegs que formen part del CAI - Recopilació i anàlisi de documentació i dades - Desenvolupament, per part dels estudiants, d'un grup focal de discussió

Respecte al procés d’avaluació externa El CAI troba adequat el perfil professional dels membres del comitè extern designats, perquè permet abordar la problemàtica singular de la titulació. 5.2.1.2 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ EXTERN Respecte el procés d’avaluació interna Pel que fa al procés d'avaluació interna, el CAE destaca el coneixement general de l'autoinforme que hi ha entre la comunitat avaluada. També valoren molt positivament l'autoinforme, argumentant que el document segueix la Guia i l'enriqueix amb un enfocament etnogràfic Es considera un informe ben estructurat, que inclou descripció, anàlisi i valoració, i que en definitiva representa un excel·lent treball de síntesi. Quant a l'especificació de punts forts i febles, la consideren clara i honesta i valoren especialment la inclusió d'elements de contextualització i de contrast.

14


Respecte al procés d’avaluació externa El comitè extern posa de rellevància el clima de reflexió i de diàleg durant la visita d'avaluació i el treball en equip desenvolupat. Destaquen també la gran cooperació i participació activa en les audiències de la visita. D’altra banda, posen de manifest les dificultats constatades per complir amb els terminis de lliurament de l'informe extern. Recomanen donar un període de quatre mesos a aquesta part del procés.

15


5.2.1.3 SÍNTESI DE PUNTS FORTS I ACCIONS DE MILLORA

ENSENYAMENT D'ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL

ÀREA PUNTS FORTS Observ. ACCIONS DE MILLORA Observ.

DOCÈNCIA

1. EL CONTEXT INSTITUCIONAL Important participació en la consolidació dels estudis universitaris a Tarragona

CAI 1.1 Dades generals

Prestigi de la llicenciatura CAI Compromís relatiu de la URV amb la institucionalització de l'ensenyament

CAI 1.2 Evolució de la titulació

Incorporació de les àrees de Filosofia a l'ensenyament

CAI

Participació global de l'Àrea d'Antropologia Social en els processos

CAI 1.3 Les decisions sobre la titulació

Compromís del col.lectiu per tirar endavant el projecte de la llicenciatura en Antropologia Social i Cultural

CAI

2. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ 2.1 Anàlisi i valoració dels objectius

Possibilitat d'una estratègia relativa a les sortides professionals a partir del pla estratègic del DASF

CAI

Molt bona articulació entre segon i tercers cicles

CAI Tenir com a horitzó la nova estructura acadèmica proposada a la Declaració de Bolònia.

CAE

Cultura organitzativa basada en el consens intern i la planificació a mitjà i llarg termini

CAI

Opció per una llicenciatura de segon cicle

CAI

2.2 Planificació de la titulació

Es té en compte l'oferta de places, a més de la demanda

CAE

Ampliació dels accessos clàssics CAI Obertura dels accessos a totes les diplomatures

CAI

Bon ajust de la llicenciatura en Antropologia Social i Cultural a la demanda

CAI Introducció de les passarel.les CAI

Estabilitat de la demanda en torn a dues preinscripcions per plaça oferta

CAI Possible increment de les 50 places actuals a 60

CAI

Demanda significativa catalana de fora de les comarques de Tarragona

CAI

2.3 Demanda i qualitat d'accés

Demanda significativa d'altres comunitats autònomes

CAI

16


Xarxa d'institucions generadores de anda ben articulada dem

CAI Definició dels perfils professionals, donar a conèixer els existents i fer prospectiva de nous perfils professionals.

CAE

La titulació està alerta a les noves demandes que provenen del mercat de treball

CAE Màrqueting de la llicenciatura en mitjans de comunicació, editar tríptics, participar en jornades i congressos amb clients potencials.

CAE

Diverses iniciatives per part del Departament i de la Universitat, per millorar la inserció laboral del llicenciats en Antropologia. Es troben en fase de disseny

CAE Captar fons per la iniciació professional dels llicenciats i/o sufragar investigacions d'interès institucional o dels sectors productius

CAE

2.4 Anàlisi de la demanda i ocupació en la titulació

Formació i suport a la inserció laboral CAE 3. EL PROGRAMA DE FORMACIÓ

Influència de l'antropologia de Tarragona en el debat estatal sobre l'estructura del pla d'estudis

CAI Modificació per part de la URV dels criteris d'optativitat aprovats

CAI

Bon equilibri en l'oferta d'obligatòries, optatives i crèdits lliures

CAI Reducció de l'optativitat de 36 crèdits a 30.

CAI

Proporció raonable teòrica d'assignatures de l'AAS en el conjunt de la llicenciatura

CAI Ampliació de l'obligatorietat de 96 crèdits a 102

CAI

Itinerari en dos anys correcte CAI Creació d'un catàleg de crèdits lliures recomanats

CAI

Nucli d'assignatures generals raonable

CAI Disseny de tres perfils curriculars en teoria social i antropològica, antropologia de la medicina i en antropologia de la societat contemporània

CAI

Definició de perfils professionals específics, habilitats en els continguts i processos de la llicenciatura

CAI CAE

Fer les modificacions necessàries al pla d'estudis: eliminar algunes assignatures, reconvertir o introduir-ne d'altres

Procés de revisió dels plans d'estudi sense grans canvis estructurals

CAI Negociar la creació de dues assignatures específiques per antropòlegs: Geografia Humana i Estadística.

CAI

Procés de reforma del pla d'estudis CAE Crear una assignatura d'Introducció a l'Antropologia, per a facilitar conceptes bàsics als alumnes procedents d'altres disciplines

CAE

Activar la optativa Antropologia del Gènere, que té gran interès entre l'alumnat

CAE

Introduir una assignatura definida com Sortides, Oportunitats i Mètodes per a la professionalització de la disciplina

CAE

3.1 Estructura del pla d'estudis

Reconstrucció dels itineraris curriculars i la semestralització.

CAI

Bona elaboració dels programes de les assignatures que es proporcionen als estudiants

CAI 3.2 Programes de les assignatures del pla d'estudis Presencia dels programes a la web CAI

17


Elevada matriculació d'assignatures de la LLASC com a crèdits lliures

CAI 3.3 Organització de l'ensenyament

Bona matriculació en les assignaturesoptatives

CAI

4. DESENVOLUPAMENT DE L'ENSENYAMENT Reformes en curs del procés d'acollida, tutoria i matriculació

CAI 4.1 Atenció tutorial

Atenció tutorial organitzada durant tota la carrera

CAI CAE

4.2 Metodologia docent

Rodatge previ de les assignatures en el pla vell

CAI

Llarga experiència de treball en equip en docència

CAI 4.5 Coordinació de l'ensenyament Calendari acadèmic raonable i agenda

anual correcta CAI

4.5 Coordinació de l'ensenyament

Major coordinació dels continguts de les lectures entre les diferents matèries i major homogeneització dels criteris d'exigència de treball

4.6 Resultats de l'ensenyament

Resultats globals i rendiment acadèmic correcte

CAI

CAE

5. ALUMNES Millora de la participació estudiantil

en el procés de presa de decisions CAI

6. PROFESSORAT Equip consolidat de professors d'un

ateix grup generacional mCAI

Plantilla numeraria amb fort prestigi intel.lectual i curricular

CAI

6.1 Tipologia del professorat implicat en la docència

Plantilla contractada de molt elevada qualitat

CAI

Elevat compliment docent del professorat

CAI

Bona interacció professorat i estudiant

CAI

Ajust entre el coneixement dels professors disponibles i l'oferta d'assignatures

CAI

6.3 Professorat i desenvolupament de la docència

Elevat nivell de dedicació de la plantilla

CAI

Millora de la gestió docent CAI 6.4 Participació en els òrgans de govern i de gestió Bona acceptació del canvi en la

cultura organitzativa CAI

7. INSTAL.LACIONS I SERVEIS Ubicació cèntrica de la Facultat de

Lletres CAI

8. RELACIONS EXTERNES Projecció nacional i estatal CAI

Presència significativa internacional CAI

18


9. EL TERCER CICLE Bona programació de tercer cicle actualment consolidada i amb prestigi

CAI Fer una utilització común dels escassos recursos per al tercer cicle, tot respectant la identitat de cada programa

CAE

Projecció internacional dels tercers cicles, especialment a Amèrica Llatina

CAI Establir una coordinació i repartiment de tasques amb altres universitats catalanes, especialment la UB i la UAB

CAE

Elevada xifra d'estudiants de tercer cicle

CAI

Elevada xifra d'estudiants estrangers de tercer cicle

CAI

Desenvolupament d'una política sistemàtica de tercers cicles i consolidació de la mateixa

CAI

RECERCA

2. EL CONTEXT INSTITUCIONAL 2.1 El departament dins de la universitat

Fort pes quantitatiu de l'oferta de tercers cicles en la URV

CAI

2.2 Els recursos del departament

Finançament extern important i força consolidat

CAI

2.3 Estructura Inclusió d'un equip de recerca del Departament dins l'Institut d'Estudis Catalans

CAE

3. ACTIVITAT 3.1 Objectius Localitzar estratègies de recerca que

permetin el major impacte possible en aquells àmbits de recerca en els que el departament ha projectat un cert lideratge

CAE

Volum i qualitat de la recerca del Departament, amb projecció internacional

CAI CAE

Llarga experiència en recerca en equip: 12 trams de recerca en Antropologia Social

CAI

Bons resultats en lectura de tesis i elevada xifra de tuteles acadèmiques

CAI

3.2 Productivitat

Esforç esmerçat en la continuació del Arxiu Etnogràfic de Catalunya

CAE

3.3 Concentració La recerca presenta una diversitat de

línies, algunes molt vinculades als interessos actuals de la societat

CAE

4. RESULTATS Centre de referència europeu en

Antropologia de la Medicina CAI

19


GESTIÓ

1. GESTIÓ DE PERSONAL 1.1 Gestió de personal docent i investigador

Renegociació amb la URV de la plantilla d'associats d'ASC

CAI

2. Gestió del personal d'administració i serveis

Elevada motivació i productivitat del PAS funcionari i laboral

CAI Incorporar una política institucional que incorpori incentius per mantenir la motivació i la implicació del PAS

CAE

2. GESTIÓ DE PROCESSOS Doble període de selecció al juny i al setembre

CAI Adaptar el vídeo de presentació de la Universitat als ensenyaments de segon cicle i fer una versió castellana per a la promoció fora de Catalunya.

CAI

Bona gestió del procés de preinscripció i de selecció

CAI Versió en castellà i en anglès de la plana web

CAI

Ús eficient dels recursos informàtics i d'Internet en els processos de preinscripció i selecció

CAI Preveure una política genèrica de promoció dels segons cicles,que es reflecteixi en el Saló de l'Ensenyament o en altres mitjans de promoció

CAI

Actitut i iniciativa el departament en la captació de nous alumnes

CAE Promoció entre els estudiants de secundària.

CAI

Replantejament global de la política de segons cicles de la Facultat de Lletres.

CAI

2.2 Captació d'estudiants

Procurar millor encaix administratiu amb la Secretaria de la Facultat

CAE

2.7 Mecanismes de millora de la qualitat

L'Administració reconeix el paper actiu que ha jugat el Departament en el procés de canvi a nivell de departament i de centre

CAE

Observacions: CAI el punt fort o acció de millora ha estat indicat pel comitè d'avaluació interna CAE el punt fort o acció de millora ha estat indicat pel comitè d'avaluació externa

20


5.2. 2 ENGINYERIA QUÍMICA La titulació d'Enginyeria Química s'imparteix a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química (ETSEQ), conjuntament amb l'Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial. Tot i ser una titulació relativament jove, ja que comença la seva activitat el curs 1993-94, té unes fortes arrels, ja que prové de l'especialitat de Química Industrial de la llicenciatura en Química que s'impartia a la Facultat de Química de la URV. El curs 1998-99 compta amb 61 professors, entre titulars, visitants, becaris i associats provinents del món industrial. S'ha optat per no contractar professors ajudants i destinar la dotació a contractar professors visitants i becaris. Els 372 alumnes matriculats a Enginyeria Química constitueixen un 7,3% dels alumnes d'ensenyaments de 1r i 2n cicle de la URV, i un 3% respecte al total d'alumnes de la URV pel mateix curs. El procés d'avaluació de la titulació d'Enginyeria Química comença al febrer de 1999 amb la constitució del comitè d'avaluació interna, que s'acorda que siguin els membres del Consell de Qualitat de l'ETSEQ. Després de la jornada de formació del comitè, al març de 1999 comença el procés d'avaluació interna, que culminarà al mes de gener de 2000, amb la finalització de l'autoinforme d'avaluació. El procés d'avaluació externa s'inicia amb la tramesa de l'autoinforme al comitè extern, continua amb la visita d'avaluació externa a la titulació, els dies 8, 9 i 10 de març de 2000, i finalitza el mes d'abril de 2000 amb la tramesa de l'informe extern d'avaluació. La fase final del procés d'avaluació passa per l'elaboració d'un informe final d'avaluació. En el cas d'Enginyeria Química, l'informe final conté una síntesi de l'autoinforme, una síntesi de l'informe extern amb alguns aclariments a qüestions concretes i una breu ressenya del procés seguit per a l'elaboració de l'informe final, que s'acaba el mes de juliol de 2000.

AVALUAC IÓ DE LA TITULACIÓ D'ENGINYERIA QUÍMICA COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ INTERNA

Dr. Xavier Esteve Agustenc, president del comitè i professor titular del Departament d'Enginyeria Mecánica

Dr. Francesc Castells, director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química i professor titular del Departament d'Enginyeria Química

Dr. Azael Fabregat i Llangostera,

professor titular del Departament d'Enginyeria Química

Dr. Xavier Grau i Vidal, director del Departament d'Enginyeria Mecànica

Dr. Jesús Sueiras Romero, Professor titular del Departament d'Enginyeria Química

Sr. Josep Borrás Galceràn,

membre del PAS

Sra. M. Jonquera Vall Dalmau, membre del PAS

Sr. Josep M. Cruset Domènech, Estudiant

COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ EXTERNA Dr. Joan Bertran Rusca, president del Comitè i catedràtic de Química Física de la

Universitat Autònoma de Barcelona Dr. Ángel Irabien Gulias, catedràtic d'Enginyeria Química de la Universitat de Cantàbria

Dr. Juan Carlos Escudero Barragán, directiu de la empresa Clariant Ibérica, SA

Sr. Josep Manel Torres Solà, tècnic de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya

21


5.2.2.1 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ INTERN Respecte al procés d’avaluació interna Al setembre de 1996 es va endegar a l’Escola, juntament amb els departaments d’Enginyeria Química i d’Enginyeria Mecànica, un programa de millora continuada i es va veure la importància del treball en equip per poder tirar endavant aquests processos. En aquest context, no s’ha deixat mai de reflexionar per identificar les àrees prioritàries de millora. Fruit de l’experiència acumulada en els diferents tallers duts a terme en aquests anys, s’ha pogut elaborar l'informe d’autoavaluació de l’ensenyament d’Enginyeria Química. En futurs processos d’avaluació caldria que la institució que els promou doti els centres dels recursos humans i documentals necessaris. Respecte al procés d’avaluació externa El CAI jutja positivament la composició del Comitè Extern d’Avaluació i valora l’experiència complementària de l’equip avaluador. També destaca el clima de diàleg entre ells i, en general, amb els grups i persones entrevistades. Com a recomanació, apunten que en futures avaluacions de l’Agència seria més convenient que el president fos d’una àrea de coneixement majoritària de la titulació avaluada, atès que molts aspectes relatius a la docència i metodologia dels ensenyaments d’enginyeria són diferents dels emprats als estudis de ciències. Respecte a l’informe de l’ensenyament elaborat pel CAE, el CAI fa una sèrie de puntualitzacions o precisions sobre el seu contingut en l'informe final de la titulació. 5.2.2.2 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ EXTERN Respecte el procés d’avaluació interna Quant a l'autoinforme de docència, el comitè extern destaca que s'ajusta a la Guia d'avaluació, però també que és un document descriptiu i poc crític. Específicament, hi troben a faltar algunes dades concretes i una major fonamentació de les opinions emeses en l'anàlisi de les dades. Els punts forts estan ben especificats i s'observen que les propostes de millora es basen en un desenvolupament més ampli dels punts forts, però seria necessari que s'ocupessin també de la superació dels punts a millorar. Com a comentari general al procés, fan menció que en un primer moment es va restringir l'autoinforme d'avaluació als aspectes de docència, per la qual cosa es va sol·licitar la inclusió de la recerca i la gestió. Consideren que aquesta darrera part va ser preparada amb poc temps i de forma menys participativa que la resta. Quant a la difusió de l'autoinforme, constaten que el document d'avaluació era prou conegut per la comunitat avaluada, tot i que es van produir poques respostes en exposar-se públicament. Respecte al procés d’avaluació externa En referència als terminis, el període d'un mes per a l'estudi de l'autoinforme es considera adequat El comitè extern valora positivament les audiències de la visita d'avaluació externa, que han permès captar detalls que sovint no es revelen en els documents i també aclarir alguns dubtes sorgits de l'estudi de l'autoinforme. També mencionen l'ambient de col·laboració i de respecte durant la visita d'avaluació, i la gran participació en les audiències, amb la sola excepció de l'audiència pública.

22


Quant al calendari de la visita, troben que la major dificultat ha estat el poc temps per a la reflexió i per completar el debat intern del comitè d'avaluació externa. D’altra banda, el comitè extern constata que a l'Escola s'han desenvolupat processos previs d'avaluació de la qualitat amb assessorament internacional i jornades de reflexió sobre la qualitat de l'ensenyament. Això ha pogut disminuir de l'interès general en el present procés d'avaluació.

23



ENSENYAMENT D'ENGINYERIA QUÍMICA


DOCÈNCIA

1. EL CONTEXT INSTITUCIONAL

Context socioeconòmic molt favorable que proporciona professorat especialitzat, visites a empreses, estades i pràctiques en empreses, major posibilitat de col.locació dels graduats

CAI CAE

Donar a conèixer l'Escola entre els estudiants de secundària i entre les indústries

CAI

És l'únic centre d'Espanya que imparteix simultàniament l'esenyament d'EQ i el d'ETIQI, fet que permet un aprofitament màxim dels recursos.

CAI CAE

Mentalitat oberta cap a l'exterior, becaris i professors estrangers i professorat associat procedent de la indústria química

CAI CAE

1.1 Dades generals

Excel.lent entorn geogràfic, poca massificació, fàcil accés al centre.

CAI

2. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ

2.1 Anàlisi i valoració dels objectius

Obrir un debat intern sobre les metes i objectius de la carrera, per arribar a un consens

CAE


Consensuar una política de qualitat de l'accés de nous alumnes

CAE

Potenciar la Borsa de Treball CAI

Fomentar la col.legiació dels graduats al seu col.legi professional

CAI

Identificar les necessitats novedoses del mercat i la societat que poden ser cobertes pels graduats d'EQ

CAI

2.4 Anàlisi de la demanda i ocupació de la titulació

Informar als estudiants i als graduats sobre el món empresarial, procediments de selecció i estat del mercat laboral

CAI

3. EL PROGRAMA DE FORMACIÓ 3.1 Estructura del pla d'estudis

Disseny del cinquè curs com un any de treball personal, amb estada dels estudiants en una indústria i en un grup de recerca

CAI CAE

Revisar el pla d'estudis per a reduir la càrrega lectiva, disminuir les hores de classe magistral i augmentar les de treballs dirigits, facilitar la integració de matèries i aprofundir en les orientacions específiques que diferencien l'ensenyament d'altres ensenyaments d'EQ

CAI

24


4. DESENVOLUPAMENT DE L'ENSENYAMENT Existència d'un tutor acadèmic que segueix a l'alumne durant tota la carrera i l'orienta per escollir matèries i matricular-se

CAI CAE

Extendre el programa de tutories a tots els alumnes.


Afavorir el contacte alumne-professor i alumne-escola

CAI

La nova metodologia docent, que inclou un projecte integrador de matèries. Es tracten temes de les diferents assignatures en un projecte de dimensions raonables i treballant en grups.

CAI CAE

Potenciar les habilitats d'expressió oral i escrita dels alumnes, mitjançant presentacions i discussions en grup.

CAI 4.2 Metodologia docent

Filosofia d'innovació docent que sorgeix de les bases. Es detecta l'entusiasme dels professors en els projectes docents

CAE Afavorir la relació de l'alumne amb l'entorn industrial mitjançant projectes i estades en pràctiques

CAI

4,4 Avaluació dels aprenentatges

Continuar afavorint l'avaluació continuada de les matèries

CAI

Coordinar la confecció dels horaris amb la designació del professorat

CAE

Potenciar la figura del coordinador de curs i /o coordinador d'àrea o crear-ne un de nou per evaluar i fer el seguiment de les pràctiques a les indústries

CAI CAE


Potenciar la coordinació de matèries mitjaçant una revisió continuada

CAI

5. ALUMNES

Satisfacció dels estudiants per l'estructura de la carrera i el funcionament de l'Escola

CAE Establir reunions periòdiques del coordinador de curs i/o d'àrea amb els alumnes

CAI

Buscar nous canals i espais de participació dels alumnes

CAI

6. PROFESSORAT


Heterogeneïtat (de procedència geogràfica i de formació) i joventut del professorat, que aporta diferents visions i estils a la docència i és important en una escola que potencia la innovació docent.

CAI

7. INSTAL.LACIONS I SERVEIS Servei de biblioteca comú per a tots els ensenyaments.

CAI Acabar amb la situació d'interinitat en les instal.lacions provisionals.

CAE

Es potencia una Cooperativa de Consum creada pels estudiants per proporcionar llibres i material escolar a preus competitius

CAI

25


8. RELACIONS EXTERNES Millorar la connexió amb l'entorn,

fomentant les relacions amb la indústria i estant presents en els llocs de decisió

CAI

RECERCA

2. EL CONTEXT INSTITUCIONAL

2.3 Estructura Grups de recerca consolidats i competitius

CAI Aconseguir millors recursos econòmicsi generar-ne a través dels centres de transferència de tecnologia

CAI

3. ACTIVITAT

3.2 Productivitat Recerca aplicada CAI

GESTIÓ

1. GESTIÓ DE PERSONAL

1.1 Gestió de personal docent i investigador

Transformació de les places d'ajudant en places de becaris de recerca

CAI CAE

Aconseguir els millors recursos humans per a la recerca mitjançant la selecció adequada de professors, postdoctorals i becaris de recerca

CAI

Augment de la plantilla de PAS CAI

Aconseguir PAS de suport a la recerca

CAI


Programa de formació continuada per al PAS

CAI

2. GESTIÓ DE PROCESSOS

2.2 Captació d'estudiants Campanya de captació amb visites a centres de secundària de la província i de Lleida que resulten molt profitoses

CAI Estendre els programes de captació actuals arreu de Catalunya

CAI

2.3 Participació del PDI en els òrgans de govern i de gestió

Nivell de participació del professorat en els processos electius de centre i departament bo.

CAI Calen procediments d'incentivació per a millorar la implicació del PDI enla gestió del centre.

CAI

2.4 Els processos d'eleccions i participació estudiantil

Participació dels estudiants de la titulació en els òrgans de representació universitària en l'àmbit de l'Escola bona.

CAI

2.5 Activitats culturals i d'extensió universitària

La feina feta pels BACU per difondre les activitats organitzades pel centre i els departaments i d'altra informació general

CAI


Programa conjunt de millora continua de l'ETSEQ, el DEQ i el DEM endegat l'any 1996

CAI Prioritzar les activitats d'innovació docent i de millora de la qualitat, adaptant-les als mitjans i al personal disponibles

CAE


26


5.2.3 ENOLOGIA La titulació d'Enologia és un ensenyament de segon cicle inscrit a la Facultat d'Enologia, on a més també s'imparteix la titulació d'Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat en Indústries Agràries i Alimentàries. Els estudis d'Enologia comencen a Tarragona l'any 1988, en aquell moment com un títol propi de primer cicle, el graduat en Enologia, que s'imparteix a l'Escola d'Enologia, depenent de la Universitat de Barcelona. Més tard, ja creada la URV, culmina el procés d'homologació del títol amb l'aprovació del pla d'estudis que condueix a la titulació de segon cicle llicenciatura en Enologia, l'any 1996. En aquests moments, la Facultat d'Enologia de la URV és l'única Facultat a Catalunya que possibilita la formació d'enòlegs. L'ensenyament compta el curs 1998-99 amb 17 professors, dels quals, 10 són associats. El centre ha apostat des dels seus inicis per una docència compartida entre professors a temps complet, amb una formació clarament universitària, i professors associats procedents del món professional, que aportin la seva experiència real dins el sector. Quant als alumnes, la titulació compta el curs 1998-99 amb 50 alumnes, que representen el 14,3% dels alumnes de 2n cicle de la URV i el 2,8% del total d'alumnes matriculats a la URV el mateix curs. El procés d'avaluació de l'ensenyament d'Enologia comença al febrer de 1999 amb la constitució del comitè d'avaluació interna. Tot seguit, i després de la jornada de formació del comitè d'avaluació interna, s'endega el procés d'avaluació interna, que es prolonga fins al març de 2000, moment en què s'aprova l'autoinforme d'avaluació. El procés d'avaluació externa comença, com en tots els casos, amb la tramesa de l'autoinforme al comitè extern, que l'estudia i realitza la seva visita d'avaluació els dies 8, 9 i 10 de maig de 2000. Finalment, elaboren l'informe d'avaluació externa que rep la titulació al mes de juny de 2000.

AVALUAC IÓ DE LA TITULACIÓ D'ENOLOGIA COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ INTERNA

Dra. Montserrat Nadal Roquet-Jalmar,

presidenta del Comitè, vicedegana de la Facultat d'Enologia i professora titular del Departament de

Dr. Joan Miquel Canals Bosch,

professor titular del Departament de Bioquímica i Biotecnologia

Dr. Josep Guasch Torres, professor titular del Departament de Química Analítica i Orgànica

Dr. Albert Bordons Porrata-Doria, director del Departament de Bioquímica i Biotecnologia

Dra. Francesca Fort Marsal, professora titular del Departament de Bioquímica i Biotecnologia

Bernabela Moya Moya, cap de secretaria de la Facultat d'Enologia

Sra. M. Teresa Novo Molinero, estudiant

COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ EXTERNA Dr. Juan Cacho Palomar, president del ccomitè i catedràtic del Departament de Química

Analítica de la Universitat de Saragossa Dr. Laurent Torregrosa, investigador de l'Ecole Nationale Supérieure Agronomique, Agro-

Montpellier Sr. Basilio Izquierdo, Enòleg de les bodegues CVNE, de La Rioja

Sr.Santiago Roca Martín, tècnic del Gabinet de Planificació i Avaluació de la Universitat Politècnica de Catalunya

27


5.2.3.1 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ INTERN Respecte al procés d'avaluació interna El procés d’autoavaluació realitzat en l’ensenyament ha resultat valuós per a l’actuació en les millores que s’hi han d’aplicar. El comitè intern valora positivament la composició en professors dels membres de la comissió interna de l'avaluació, ja que resulta raonable i representativa quant als àmbits importants en l'enologia, la viticultura i la química. El treball de recollida d'indicadors, de dades per les taules i la redacció de tot l'informe suposa una feina addicional feixuga. La informació de moltes taules s'ha hagut de modificar a causa de les diferències d'any acadèmic respecte als altres estudis universitaris, i estadísticament tenen poc valor ja que durant l'any en què es realitza l'autoavaluació només existeix una promoció real que ha finalitzat els estudis. Per tant, un problema important a assenyalar és la manca d'indicadors per avaluar un ensenyament en el qual gairebé tots s'han hagut de modificar per la distribució del curs anual, amb els quadrimestres invertits respecte als altres ensenyaments, la qual cosa dificulta les tasques administratives. Per contra, el canvi de quadrimestre afavoreix el seguiment natural del cicle anual de la vinya. Respecte al moment en què s'ha realitzat l'avaluació, cal destacar que a causa del breu període transcorregut des de la implantació dels estudis de llicenciatura, existeix un volum important d'alumnes que convaliden estudis (antics alumnes de l'estudi propi que s'impartia abans), per la qual cosa disminueix el nombre d'alumnes que cursen normalment totes les assignatures en els primers anys. Per altra banda, en ser una llicenciatura jove, la realització de l’autoavaluació en aquests moments permet positivament la millora de l’ensenyament i la detecció d’algunes mancances o reestructuracions en les assignatures que es poden realitzar ja a partir d’aquesta avaluació. Quant a la participació dels alumnes, en el seu conjunt ha estat molt baixa, per les particularitats de l'ensenyament en Enologia, estudi de segon cicle, i la llarga durada del procés d'autoavaluació. De fet, s'ha vist restringida a una recollida de les seves opinions en un escrit adjuntat a l'informe. Malgrat això, l'alumna membre de la comissió hi ha participat activament. Quant als terminis de realització de l'autoinforme, s'han complert dins dels establerts per la URV. Respecte al procés d'avaluació externa La composició del CAE tenia un perfil molt específic i professional a causa d’aquest caràcter de forta especialització que caracteritza gaudeix el sector vitivinícola. La visita va transcórrer de forma fluida, la direcció fou encertada i s'entreveia una bona coordinació entre els membres del CAE. La preparació de les audiències i la resposta a la convocatòria es valora molt positivament, així com la representació de tots els col·lectius en les respectives reunions. Les conclusions aportades per les audiències concorden amb les presentades per escrit i compensen la mancança d'indicadors i la seva veracitat L'informe extern del CAE examina els punts més importants en relació amb els punts forts i febles, força concordant l'oral amb l'escrit i també a la vegada amb les opinions del CAI, i realitza unes propostes adients i assolibles per a la millora de l'ensenyament. Tot i això, el CAI constata algunes discrepàncies, de les quals fa menció en el seu informe final.

28


5.2.3.2 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ EXTERN Respecte al procés d'avaluació interna Referent al procés en general, el comitè extern considera que el procés d'autoavaluació ha estat ben liderat i resulta una crítica sincera on han participat tots els agents. El procés de recollida d'opinions dels diferents col·lectius ha suposat un gran esforç, amb resultats desiguals. Tot i això, la informació a disposició del CAE suficient i rellevant, tant quantitativa com qualitativa Quant a la composició del comitè d'avaluació interna, es defineix com a representatiu. La seva participació ha resultat entusiasta i dedicada. Respecte a la participació en el procés d'avaluació interna, la participació en la reflexió interna és desigual. Les aportacions no han arribat en tots els casos, tot i que s'han fet esforços per a la difusió del procés. Els alumnes han estat el col·lectiu menys informat. Les opinions del professorat s'han inclòs a l'autoinforme; les dels alumnes només s'han annexat Sobre l'autoinforme, s'adapta a la Guia, tot i que la recerca no s'ha tractat tan a bastament com la docència. És un document integral i descriptiu. Es fan judicis de valor, encara que no sempre es recolzen en evidències o dades documentals. El contrast amb les audiències ha estat majoritàriament concordant. Les propostes de millora no estan detallades. Respecte al procés d'avaluació externa El procés d'avaluació ha estat una experiència molt positiva pel CAE. Destaquen la col·laboració i facilitats per part de tots els col·lectius i el gran interès de la titulació i les facilitats quant a mitjans materials i documentació sol·licitats. Al llarg del procés s'ha donat bona sintonia entre els membres del CAE, que ha permès planificar adequadament les audiències, i també amb els membres del CAI. Quant a la visita d'avaluació, s'han donat aportacions molt valuoses a les audiències. Per altra banda, la informació recollida a les audiències corrobora les conclusions de l'autoinforme

29



ENSENYAMENT D'ENOLOGIA


DOCÈNCIA 1. EL CONTEXT INSTITUCIONAL

La Facultat d'Enologia és l'únic ensenyament de l'Estat que poseeix vinya i celler propis.

CAICAE

1.1 Dades generals

L'especialització del centre és l'enologia i és l'única facultat d'Enologia de l'Estat.

CAICAE

1.2 Evolució de la titulació

Experiència de 8 anys anterior a la implantació de la llicenciatura.

2. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ Alumnat vocacional. CAI

CAE

Sol.licitar cursos preparatoris en les matèries que presenten deficiències

CAICAE

Creació d'un primer cicle de ciències. CAI


Reformar la normativa actual de regulació de l'accés per establir un equilibri

CAI


Enòlegs dels anteriors estudis amb feina en el sector vitivinícola CAI

Creació d'una borsa de treball coordinada amb la de la URV. CAI

3. EL PROGRAMA DE FORMACIÓ Facilitat per a realitzar el practicum en un quadrimestre sense altres assignatures a cursar

CAI Modificar i coordinar la troncalitat i optativitat de les assignatures CAI

CAE

Ampliar el nombre d'optatives CAE

Modificar el pla d'estudis per solucinar les mancances detectades en les àrees de viticultura i legislació.

CAICAE

Millorar la distribució de les optatives repartint-les en quadrimestres

CAE

Augmentar en 12 crèdits l'ensenyament.

CAICAE

Augment del treball en el celler CAE


Incorporar aspectes de legislació i gestió a les assignatures de l'àrea d'economia

CAE

3.2 Programes de les assignatures del pla d'estudis

Guia de l'estudiant amb informació complerta per l'estudiant CAI

30


d'estudis

Nivell d'actualització científica dels programes de les assignatures elevat CAI

Estudi poc massificat que permet una major qualitat docent CAI

CAE

Permetre per part de la URV els processos administratius amb el calendari vitivinícola.

CAI 3.3 Organització de l'ensenyament

El calendari acadèmic permet optimitzar les pràctiques al camp experimental i al celler

CAE Aconseguir adaptar les convocatòries de beques de doctorat als enòlegs.

CAI

4. DESENVOLUPAMENT DE L'ENSENYAMENT 4.1 Atenció tutorial Molt bona disponibilitat horària i

facilitat en látenció a lálumne CAICAE

4.2 Metodologia docent Realització de dues veremes, una en els camps experimentals i celler pilot i una altra a l'empresa (practicum).

CAICAE


Satisfacció en compliments de programes i horaris.

CAICAE

Coordinació d'assignatures i continguts en les diferents àrees.

CAICAE

4.6 Resultat de l'ensenyament

Elevat èxit en convocatòria déxàmens CAI

5. ALUMNES Positiu i vocacional. Els alumnes

que es preinscriuen excedeixen el sostre de 40 cada any.

CAI

Reben una bona atenció dels professors.

CAICAE

6. PROFESSORAT 6.1 Tipologia del professorat implicat en la docència

Associats especialistes del sector i professorat a temps complert amb 10 anys d'experiència prèvia a l'inici de la llicenciatura.

CAICAE

Coordinació per àrees. CAICAE

6.4 Participació en els òrgans de govern i gestió

Gran implicació del professorat CAICAE

Necessitat d'incrementar la plantilla.

CAICAE

7. INSTAL.LACIONS Camp vitícola i instal.lacions del celler molt satisfactòries

CAICAE

El nou campus de Sescelades solucionarà els problemes d'espai.

CAICAE

Biblioteca especialitzada i professional. Creació de base de dades pròpia: ENOVIT

CAICAE

Arranjament de la fotocopiadora. CAICAE

La facultat té una aula de tast amb 40 cabines individualitzades CAI

CAE

Dotar la sala d'informàtica (en l'actualitat ja s'ha solucionat en part el problema)

CAICAE

Incrementar la dotació de material docent dels laboratoris i mantenir-la.

CAICAE

8. RELACIONS EXTERNES Contactes amb empreses del sector. CAI Augmentar els contactes amb

altres universitats. CAI

Èxit en els intercanvis d'alumnes en el temps de verema. CAI

Augmentar els intercanvis de professorat amb universitats estrangeres

CAI

31


RECERCA 1. EL CONTEXT D'OPORTUNITATS

Oportunitats de finançament pública en recerca en enologia (Cicyt, GenCat)

CAICAE

Potenciació transferència a empreses

CAI

Unitat d'Enologia del CeRTA de la Gen.Cat.

CAI

2. EL CONTEXT INSTITUCIONAL Singularitat d'enologia a URV i forta implicació de DBB en enologia

CAI 2.1 El Departament dins de la Universitat

Grups recerca DBB en enologia ben posicionats dins context URV

CAI

Majoria de recerca a DBB relacionada amb enologia

CAICAE

Augmentar la dotació de material informàtic (ordinadors i programari)

CAI

Molt bons recursos materials: equips laboratori, finca, celler

CAICAE

Dotar de tècnics de suport a la recerca

CAICAE

Cal corregir deficiències d'infraestructures en breu

CAE

2.2 Els recursos del departament

Millorar espais (previst a les noves instal.lacions de Sescelades)

CAI

Molt positiu ambient de recerca i motivació del professorat

CAE Unificar laboratoris de recerca (també previst a les noves instal.lacions de Sescelades)

CAI 2.3 Estructura

Grups de recerca ben definits i línies d'investigació ben conegudes. També hi ha bona coordinació.

CAI

3. ACTIVITAT 3.1 Objectiu Objectius clars de recerca i

transferència en enologia CAI

Alta participació en projectes finançats

CAI Incrementar relacions amb altres universitats i grups de recerca

CAICAE

Important transferència serveis al sector enològic

CAI Promoure publicacions amb més impacte

CAICAE

3.2 Productividad

Alt nombre de tesis doctorals llegides i en elaboració

CAI Incentivar la recerca bàsica CAI

3.3 Concentració Força equilibri de productivitat entre diferents línies de recerca

CAI

3.4 Activitat de recerca i docència (interacció)

Relació de recerca amb docència en enologia, participant tots els professsors en recerca

CAICAE

Manca personal docent i investigador

CAICAE

3.5 Activitat de recerca i gestió (interacció)

Bona coordinació interna de grups recerca i amb la direcció i la secretaria del DBB

CAI

4. RESULTATS Èxit elevat a convocatòries de

projectes de recerca CAI Potenciar difusió recerca i

transferència feta a DBB: memòria DBB, web.

CAI

32


GESTIÓ 1. GESTIÓ DE PERSONAL 1.1 Gestió de personal docent i investigador

Reforçar l'estructura docent amb l'augment de professorat numerari especialitzat

CAICAE

Molt bon funcionament de la secretaria i la biblioteca.

CAICAE

Cal més personal administratiu de suport recerca

CAI 2. Gestió del personal d'administració i serveis

Consolidar les expectatives laborals del PAS i fomentar el seu accés als mitjans adequats de formació

CAE

2. GESTIÓ DE PROCESSOS 2.3 Participació del PDI en els òrgans de govern i de gestió

Professors directament implicats en els òrgans de gestió.

CAI


Incentivar la participació dels alumnes en els òrgans de govern.

CAI


Cursos de tast anuals, conferències per col.lectius del sector de coordinació amb l'STQ.

CAI

2.6 Mecanismes de satisfacció

Creació d ´ enquestes pròpies per determinar la satisfacció dels estudiants, on es contemplin les especifitats de l'ensenyament

CAI


Creació d'un comitè de professors d'Enologia per a la realització del seguiment de les propostes de millora

CAI


33


5.2.4 INFERMERIA L'ensenyament d'Infermeria és una titulació de primer cicle que s'imparteix a l'Escola Universitària d'Infermeria, juntament amb el títol propi graduat en Ciència i Mètode de la Infermeria, de segon cicle. Aquesta Escola, fins fa poc amb seu a l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, ha traslladat el darrer curs les seves instal·lacions a una nova seu, a l'avinguda Roma. El curs 1998-99, 16 professors titulars i 35 professors associats (entre associats tipus A, tipus B i tipus 2) imparteixen docència a la titulació. Pel mateix curs, el nombre d'alumnes matriculats a l'ensenyament és de 260, xifra que representa el 3,7% dels alumnes de titulacions de cicle curt de la URV, i aproximadament el 2% del total d'alumnes matriculats a la URV. El procés d'avaluació de la titulació d'Infermeria a la URV s'insereix en l'avaluació transversal dels ensenyaments d'Infermeria a les universitats públiques catalanes, segons el programa de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. S'han avaluat un total de sis ensenyaments d'Infermeria, en dues tandes del mateix programa 1999 d'avaluació. En aquest programa hi participen, a més de l'Escola Universitària d'Infermeria de la URV, l'Escola Universitària d'Infermeria Sant Pau (adscrita a la UAB), l'Escola Universitària d'Infermeria Vall d'Hebron (adscrita també a la UAB), l'Escola Universitària d'Infermeria Creu Roja de Terrassa (adscrita a la UAB), l'Escola Universitària d'Infermeria de la Universitat de Girona i l'Escola Universitària d'Infermeria de la Universitat de Lleida . Per al desenvolupament del procés d'avaluació, des de l'Agència es va adaptar la Guia d'avaluació a les especifitats de la titulació, especialment la part dedicada a les pràctiques clíniques. Per realitzar l'adaptació, es nomena una comissió que compta amb la participació de representants de l'Escola Universitària d'Infermeria de la URV. L'avaluació de la qualitat a la titulació d'Infermeria comença al febrer de 1999, moment en què es constitueix el comitè intern d'avaluació. A continuació, i després de la jornada de formació per a comitès interns d'avaluació realitzada al març del mateix any, es desenvolupa el procés d'avaluació interna que finalitza amb l'elaboració d'un autoinforme d'avaluació el mes de març de 2000. La visita d'avaluació externa es desenvolupa els dies 15, 16 i 17 de maig de 2000 sense incidències. Amb la informació recollida a les audiències del procés d'avaluació externa, més l'estudi de l'autoinforme, el comitè extern elabora el seu informe d'avaluació, que es tramet a la titulació durant el mes de juny de 2000. A partir d'aquest moment es desenvolupa la fase final del procés d'avaluació, que s’allargarà fins a finals del 2000 i que té com a objectiu redactar un informe final que ha d'incloure la valoració del procés, una síntesi de punts forts i punts a millorar i una explicitació de les accions de millora que el comitè intern proposa per a la seva implantació. Aquesta proposta ha d'incloure la responsabilitat de la implantació de l'acció, així com la seva prioritat dins una escala.

34


AVALUAC IÓ DE LA TITULACIÓ D'INFERMERIA COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ INTERNA

Sra. Carme Vives Relats, presidència compartida i directora de l'Escola Universitària d'Infermeria

Sra. Carme Ferré i Grau, presidència compartida (fins a juliol de 1999) i sotsdirectora de l'Escola Universitària d'Infermeria

Sra. M. Rosa Aparicio, presidència compartida (des de juliol de 1999) i sotsdirectora de l'Escola Universitària d'Infermeria

Sra. Virtudes Rodero Sánchez, directora del Departament d'Infermeria

Sra. Carme Nogués Domingo, professora titular del Departament d'Infermeria i membre del comitè fins a desembre de 1999

Sra. Bernarda Garcés,

professora titular del Departament d'Infermeria i membre del comitè des de febrer de 1999

Sra. Dolors Burjalès, professora titular del Departament d'Infermeria i membre del comitè des de febrer de 1999

Sra. Rosa Duran Sánchez, cap de la secretaria de l'Escola d'Infermeria

Sra. M. Eva Moncunill Martínez,

estudiant

COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ EXTERNA Sra. M. Amparo Benavent, presidenta del comitè.

Infermera i professora titular d'Escola de la Universitat de València Sra. Núria Martí, infermera i directora d'infermeria de l'Hospital Universitari Germans

Trias i Pujol Sr. Josep Grifoll i Saurí, tècnic de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a

Catalunya 5.2.4.1 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ INTERN Respecte al procés d'avaluació interna Com a punts forts, el comitè d'avaluació interna de la titulació d'Infermeria destaca: Quant al procés en general, el treball de forma cohesionada i integrada del mateix CAI, així com el fet de contractar suport administratiu, que ha facilitat el procés. També valora positivament la bona predisposició per donar suport i facilitar les dades del Gabinet Tècnic del Rectorat. Referent a la difusió i comunicació a la comunitat avaluada, es considera molt fluida en totes les seves fases, inclosa la difusió de l’autoinforme. La participació i col·laboració dels diferents col·lectius a l'hora de facilitat dades que se'ls demanen. Mereixen menció especial la participació del Consell d’Estudiants i la Biblioteca. S'han detectat, però, alguns punts a millorar que seria convenient superar en futurs processos d'avaluació: Quant a la composició del CAI, per motius personals, va ser modificada dues vegades. En les qüestions generals, destaca la manca de suport administratiu per a l’elaboració de l’avaluació i la falta de dades bàsiques per part de la URV i la Generalitat que haurien ajudat a millorar l’anàlisi de l'ensenyament. També esmenten la manca de recollida de dades de forma sistemàtica per part del centre. Referent al moment en què es va realitzar l'avaluació, es valora negativament el fet d'haver elaborat el pla estratègic abans de l’avaluació Quant als terminis, el CAI ha trobat dificultats per complir-los.

35


Per tot això, el CAI considera que seria important comptar amb una persona encarregada de l’elaboració de documentació i recollida de dades de forma sistemàtica al centre. Respecte al procés d'avaluació externa Respecte a les relacions amb el CAE, van ser totalment satisfactòries i la visita i les diferents sessions programades es van realitzar segons el calendari previst. S'ha de posar especial èmfasi en les audiències que va mantenir el CAE amb els diferents col·lectius, pel nombre de participants i el seu grau d’implicació. En destaca l’audiència publica, on hi va haver una representació important de les diferents institucions sanitàries, associacions, representants de diferents centres de la URV, L’EUI de Tortosa i professionals d’infermeria, així com professors i PAS del Centre. Quant a l'informe oral, el seu contingut coincideix amb l’escrit tramès pel CAE posteriorment. 5.2.4.2 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ EXTERN Respecte al procés d'avaluació interna El comitè extern d'avaluació destaca que hauria estat preferible avaluar abans de l'elaboració del pla estratègic. Quant al procés de recollida de dades, es valora positivament la tasca realitzada per l'escola, que hauria de permetre consolidar un sistema de processament de dades pròpies. Es valoren positivament els grups de treball establerts amb el Consell d'Estudiants, les entrevistes amb el professorat i les enquestes realitzades per correu a estudiants de postgrau. El nivell de participació en la reflexió interna ha estat alt, especialment per part dels estudiants. L'equip de govern del centre s'ha implicat i hi ha col·laborat activament. Respecte a l'autoinforme, s'ajusta a la Guia d'avaluació dels ensenyaments d'Infermeria, tot i que és més descriptiu que valoratiu. A més, el seu contingut s'ha validat a les audiències de la visita d'avaluació externa. En el capítol dedicat a les propostes de millora, caldria una priorització. També seria convenient fer una separació dels punts forts, punts a millorar i propostes de millora que corresponen a l'ensenyament de les que corresponen al Departament. Respecte al procés d'avaluació externa La participació a les audiències ha estat molt bona. L'autoinforme i el procés d'avaluació que s'estava realitzant era conegut per la majoria dels assistents. El comitè extern valora positivament la convocatòria de l'audiència pública, on van assistir professionals externs a l'Escola d'Infermeria, amb la qual cosa es va donar un referent extern molt interessant. Com a proposta de millora, a la reunió amb graduats es van convocar, tal com recomana la Guia, titulats amb una antiguitat entre 3 i 10 anys. Tot i això, el CAE considera que hauria estat molt interessant convocar també titulats recents, de les dues darreres promocions.

36



ENSENYAMENT D'INFERMERIA


DOCÈNCIA 1. EL CONTEXT INSTITUCIONAL 1.2 Evolució de la titulació

Ensenyament consolidat, bona projecció exterior, enfocament humanista, global i obert

CAICAE

Crear la figura responsable de la tasca

CAI

1.3 Les decisions sobre la titulació

Bona relació entre els diferents estaments implicats

CAICAE

2. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ 2.1 Anàlisi i valoració dels objectius

Es valoren amb igualtat els objectius de centre, infraestructures, recursos humans, etc.

CAI

Anàlisi realitat professional idemandes de la societat en general

CAI 2.2 Planificació de la titulació

Cohesió al voltant de la professió com a disciplina humanista

CAE


Bona demanda i qualitat d'accés CAICAE

Fer tràmits per donar sortida a la situació

CAI


Recollir i sistematitzar dades sobre la demanda

CAICAE

3. EL PROGRAMA DE FORMACIÓ S'ajusta a les directius legals i segueix les recomanacions de la URV

CAICAE

Homologació del segon cicle i revisió reorganització del pla d'estudis de 1r i 2n cicle


Coherència entre els continguts teòrics i pràctics

CAICAE

Atractives per als alumnes d'altres ensenyaments (matèries de lliure elecció)

CAE Integració dels objectius de les pràctiques clíniques

3.2 Programes de les assignatures del pla d'estudis Programes orientats cap a la

capacitació professional i laboral i cap a la societat

CAI

4. DESENVOLUPAMENT DE L'ENSENYAMENT Tutoria de matrícula CAI Revisar els horaris d'atenció a

l'alumne CAI 4.1 Atenció tutorial

Desenvolupar el pla tutorial CAI

4.2 Metodologia docent Accessibilitat professor/alumne: intercanvi que minimitzi la rigidesa de les clases magistrals

CAE Adequar el mobiliari i els espais per poder fer classes en grup, en l'espai definitiu de l'Escola.

CAI

4.3 El treball dels alumnes

Reducció de treballs integrant continguts.

CAE

37


Exàmens s'adeqüen als continguts segons els estudiants

CAICAE

Seguir en la línia d'avaluació mitjançant exàmens i treballs.

CAI 4.4 Avaluació dels aprenentatges

Els alumnes són avaluats amb diferents criteris a més dels exàmens (seminaris, pràctiques clíniques, etc.)

CAI


Bona coordinació: matèries (teoria i pràctica) professors (anàlisi de contiguts de les diferents matèries)

CAI


Taxes de rendiment bones CAICAE

5. ALUMNES Oferta de places ben dimensionada a la demanda

CAE Revisar normativa d'accés CAI

Bona participació dels estudiants a la vida universitària

CAICAE

6. PROFESSORAT Grup ben cohesionat i amb nivells de formació i preparació alts. Plantilla equilibrada en relació amb les diferents categories de professorat, aproximadament un 50% tenen el segon cicle.


Bona valoració per els estudiants, tracte i disponibilitat

6.2 Política d'innovació i ajuts a la docència

Motivació i actualització del professorat en aquest camp, facilitat pel Departament

CAI Aconseguir més recursos per formació i actualització del professorat

CAI


Professionalitat alta: perfil professorat adequat a les matèries impartides

CAICAE


Bona participació i motivació CAI

7. INSTAL.LACIONS Ubicació definitiva adient a les

necessitats CAICAE

8. RELACIONS EXTERNES EUI arrelada a la ciutat de Tarragona CAI

CAE Potenciar i donar suport al projecte del mòdul europeu

CAICAE

Bona relació amb les institucions, associacions i intercanvis europeus

CAICAE

RECERCA 1. EL CONTEXT D'OPORTUNITATS Transferència de coneixements amb

les institucions sanitàries públiques i privades

CAI Incrementar i ampliar la demanda de transferència

CAI

38


2. EL CONTEXT INSTITUCIONAL 2.1 El Departament dins de la Universitat

EL PDI ordinari és el 3,1% respecte la URV i el PDI no ordinari, representa el 2,4% del total de la URV

CAI Finalització de llicenciatures i de tesis iniciades.

CAI

Pressupost del Departament CAI Insistir en l'homologació del Graduat superior en ciència i mètode en infermeria per tal d'aconseguir el 3r cicle

CAI 2.2 Els recursos del Departament

Grup de recerca Infermeria i Família CAI

3. ACTIVITAT 3.1 Objectiu Impulsar les línies d'investigació en

projectes finançats CAI Incrementar el nombre de projectes

finançats CAI

Durant el curs 1998-99, un total de 45 produccions entre articles, edició de llibres, ponències i comunicacions, conferències, col·loquis, i organització de congressos.

CAI CAI

Bona repercussió de la producció científica en l'àmbit docent

CAI CAI

Bona repercussió de la gestió en el material científic i tècnic i millora de les aules de taller

CAI CAI

1.1 Gestió de personal docent i investigador

3.2 Productivitat Incrementar el nombre d'articles en revistes amb índex d'impacte

3.4 Activitat de recerca i docència (interacció)

Consolidar i aprofundir en el grau de producció científica

3.5 Activitat de recerca i gestió (interacció)

Aconseguir l'espai adient

GESTIÓ

1. GESTIÓ DE PERSONAL Idoneïtat del perfil del professorat amb les matèries que imparteix

CAI Equilibrar en funció dels recursos humans i materials

CAI


Molt bona qualitat en el seu servei CAI Augmentar una plaça d'aux.administratiu i aux.de biblioteca

CAI

2. GESTIÓ DE PROCESSOS S'ajusta a la normativa CAI

CAE 2.1 Disseny del pla

d'estudis

Coherència de continguts CAICAE

Realització d'un vídeo informatiu CAI

Sessions informatives als centres de secundària segons demanda

CAI

2.2 Captació d'estudiants

Participació en la setmana de portes obertes

CAI

Bon nivell de participació CAI Continuar motivant els professors CAI 2.3 Participació del PDI en els òrgans de govern i de gestió Tot el personal PDI ordinari està

implicat en diverses comissions CAI


Els processos i resultats han estan sempre satisfactoris

CAI

39



Bona i diversificada oferta CAI Consolidar les existents CAI

2.6 Mecanismes de satisfacció

Enquestes d'avaluació del professorat per part de la URV

CAI Fer un seguiment mitjançant l'associació d'exalumnes

CAI


Pla estratègic CAI Seguiment acords del pla estratègic CAI


40


5.2.5 L'AVALUACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE MESTRE, ESPECIALITATS D'EDUCACIÓ ESPECIAL, EDUCACIÓ FÍSICA, EDUCACIÓ INFANTIL, EDUCACIÓ MUSICAL, EDUCACIÓ PRIMÀRIA I LLENGUA ESTRANGERA La titulació de Mestre és un ensenyament de primer cicle amb sis especialitats: Mestre de Llengua Estrangera, Mestre d'Educació Infantil, Mestre d'Educació Primària, Mestre d'Educació Especial, Mestre de Música i Mestre d'Educació Física. L'ensenyament de Mestre està inscrit a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, on també s'imparteixen les titulacions de Pedagogia i Psicologia. Durant el curs 1998-99 compta amb 69 professors pertanyents a 10 departaments diferents i 760 alumnes en el total de les sis especialitats. Aquests alumnes representen l'11% dels alumnes de 1r cicle matriculats a la URV i el 6% del total d'alumnes de la URV. L'avaluació de la qualitat de l'ensenyament de Mestre a la URV es desenvolupa dins el marc de l'avaluació transversal dels ensenyaments de Mestre del sistema universitari públic català, segons el programa de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. S'avaluen un total de 25 titulacions de Mestre a tot Catalunya. Hi participen, a més de la URV, la UB, la UAB, la UdG i la UdL. A cada universitat s'avaluen entre quatre i sis titulacions, essent la URV l'única universitat on s'avaluen les sis titulacions de Mestre (Infantil, Primària, Especial, Física, Musica i Llengües Estrangeres). En tractar-se d'un procés d'avaluació transversal, l'Agència va nomenar únicament dos comitès externs que van avaluar la totalitat de les titulacions de Mestre, per tenir d'aquesta manera una visió més àmplia. Es decideix formar comitès externs ampliats de sis persones, donada la complexitat d'avaluar diverses titulacions simultàniament a cada Universitat, que a més tenen àrees de docència diferents. Cada comitè extern compta amb tres acadèmics, dos professionals i un metodòleg. L'avaluació de la titulació de Mestre a la URV comença el gener de 1999 amb la constitució del comitè d'avaluació interna. Les particularitats d'un ensenyament com el de Mestre, amb sis especialitats que es poden assimilar a sis titulacions diferents, fan més complex el procés d'avaluació. Malgrat això, es decideix constituir un únic comitè d'avaluació interna i un únic comitè d'avaluació externa, que avaluaran el conjunt de les sis especialitats. El procés d'avaluació interna es desenvolupa des del mes de març de 1999, en què es realitza la jornada de formació del comitè intern, fins al mes de gener de 2000, en què finalitza l'elaboració de l'autoinforme d'avaluació. La visita d'avaluació externa es realitza els dies 23, 24 i 25 de febrer de 2000. El mes de març de 2000 finalitza el procés d'avaluació externa amb l'informe d'avaluació externa. El comitè intern comença a continuació la fase final del procés d'avaluació de la titulació, elaborant un informe final d'avaluació que finalitza el mes d'octubre de 2000. Aquest informe pretén ser una síntesi del procés, on hi consta la valoració de les diferents fases del procés i un recull dels punts forts, punts a millorar i accions de millora senyalats per ambdós comitès. En aquest recull s'especifiquen aquelles propostes de millora que assumeix el comitè intern i que proposa per a ser implantades en l'ensenyament.

41


AVALUAC IÓ DE LA TITULACIÓ DE MESTRE COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ INTERNA

Dr. Jacky Verrier Delahaie, vicedegà de l'ensenyament de Mestre i professor del Departament de Filologies Romàniques. President del comitè

Dr. Luis Fernando Valero, professor del Departament de Pedagogia

Sra. Maria Vives, professora del Departament de Pedagogia

Sra. Carmen Conde, professora del Departament de Psicologia

Dr. Antoni Gavaldà, professor del Departament d'Història i Geografia

Sr. Agustí Salvat, professor del Departament de Bioquímica i Biotecnologia

Dr. Julián de las Cuevas, professor del departament de Filologies Romàniques

Sra. Isabel Viscarro, professora del departament de Pedagogia

Sra. Leonor Trullols, cap de la secretaria del centre

Sr. Leonardo Lacasa,

estudiant

COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ EXTERNA Santiago Romero Granados, catedràtic d'Educació Física i degà de la Facultat de Pedagogia de la

Universitat de Sevilla . President del comitè Amparo Martínez Sánchez, professora titular de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de

València Andrés Vázquez Morcillo, catedràtic de Didàctica de les Ciències Experimentals a l'Escola

Universitària de Magisteri de la Universitat de Castella-La Mancha i director de l'Oficina d'Avaluació de la Qualitat

Francesc Salvadó Vallespí, director del CEIP Ciutat de Reus

Anna Freixenet, cap d'estudis de l'Escola Montcau-La Mola de Matadepera, a Barcelona

Josep Manel Torres Solà, tècnic de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya

5.2.5.1 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ INTERN Respecte al procés d'avaluació interna

Quant a la formació del comitè d'avaluació, es valoren positivament les relacions tant professionals com humanes entre els membres del comitè. A més, va influir positivament en les relacions i en la realització de treball el fet que tots els membres del CAI treballen junts a la Comissió Acadèmica, ja que la integració del grup ja estava feta.

L'accés a les dades no va presentar problemes, gràcies a la disponibilitat del Gabinet Tècnic i dels diferents òrgans i serveis del centre.

42


El CAI va fer grans esforços per informar a l'alumnat i el professorat, tant del procés d'avaluació interna, com de l'autoinforme i de la visita externa d'avaluació.

Quant a la participació, els alumnes van participar de forma massiva i els professors van ser menys participatius. No hi va haver cap problema quant a la participació, col·laboració i aportacions dels òrgans del centre.

No es va poder complir amb els terminis establerts de lliurament de l’autoinforme al Vicerectorat a causa de les dificultats en la interpretació de les dades estadístiques, les tasques de gestió de la Comissió Acadèmica i el retard en l’elaboració d'algunes parts de l’autoinforme .

Respecte al procés d'avaluació externa El CAI va posar a la disposició del comitè extern els espais i mitjans adequats pel desenvolupament de la seva feina. La visita es va difondre entre tota la comunitat avaluada i es van fer convocatòries per les diferents audiències, posant especial interès a informar els estudiants de la importància de l’avaluació. Quant a la difusió de l'autoinforme, sembla que molts alumnes no coneixien l’autoinforme. Cap exalumne no el coneixia. La visita del comitè extern es desenvolupa amb tota normalitat. La participació dels col·lectius no fou gaire nombrosa, en particular pel que fa als alumnes. Quant a la tasca del comitè extern, es considera que alguns membres no van participar tan activament com d'altres en el seu desenvolupament. Respecte a l'informe oral, la primera valoració del comitè intern fou la de considerar que l’avaluació externa feia referència exclusivament als punts a millorar i de millora, sense cap valoració positiva de l’ensenyament. En el contingut de l'informe extern es detecten incoherències i apreciacions subjectives. Es fan constar opinions personals, recollides durant les audiències, sense contrast amb altres dades o opinions d’altres membres de la comunitat avaluada. En resum, el comitè intern considera que l’informe extern no reflecteix la situació real de l’ensenyament de Mestre i per aquest motiu decideix presentar esmenes al fons i a la forma. Aquestes esmenes no són recollides pel comitè extern, que considera que arriben fora de termini. Finalment, el CAI opta per incorporar les esmenes a l'informe extern en l'informe final de la titulació. 5.2.5.2 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ EXTERN Respecte al procés d'avaluació interna Quant a la composició del comitè, poca representativitat de l'alumnat i diferent representativitat del professorat i del PAS. Respecte al procés de recollida d'informació, el comitè extern considera que s'hi ha dedicat esforç, però que no s'ha presentat i analitzat prou adequadament. Es valora positivament la transparència del procés d'avaluació i l'adequada publicitat i participació. Però, per altra banda, destaca l'excessiva globalització del procés amb manca de diferenciació significativa entre les especialitats de la titulació de Mestre i la manca l'avaluació de la recerca. El comitè extern valora el gran esforç de reflexió interna entre professors i PAS, encara que considera que els alumnes han tingut un escàs coneixement del procés i de l’autoinforme i que no s'hi han implicat els departaments no ubicats a la Facultat.

43


Referent a l'autoinforme, la redacció és correcta, però la síntesi realitzada es jutja massa reduccionista. El seu redactat resulta molt descriptiu i poc valoratiu. Quant a les propostes de millora, són molt concretes i permeten una anàlisi pràctica, tot i que no estan prioritzades i estan dirigides fonamentalment a la pròpia Facultat. Respecte al procés d'avaluació externa El comitè extern destaca el bon tracte rebut durant la seva estada i l'aportació de les dades necessàries en el transcurs de la visita. Les audiències amb professorat, equip directiu i PAS han estat participatives i valuoses. Les audiències amb directors de departament, alumnes de 1r i darrer curs i titulats, en canvi, han estat poc nombroses i representatives. Destaca també l'absència de participació en l'audiència pública. En general, valoren negativament la poca participació de professorat, alumnes i PAS en el procés d'avaluació.

44



ENSENYAMENT DE MESTRE


DOCÈNCIA 1. EL CONTEXT INSTITUCIONAL

Ensenyament consolidat CAI Desenvolupar accions d'integració a través de programes col.lectius

CAICAE

1.1 Dades generals

Desenvolupament vies més flexibles d'informació

CAE

1.2 Evolució de la titulació

Reinvidicació de la llicenciatura CAICAE

Implantació de la llicenciatura CAICAE

Potenciar la titulació i la imatge de l'ensenyament

CAICAE

1.3 Les decisions sobre la titulació

Creació d'un Departament de Didàctiques Específiques

CAI

2. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ

2.1 Anàlisi i valoració dels objectius

Recursos humans i organització de la gestió

CAI

2.2 Planificació de la titulació

Definir el perfil de formació de l'alumne

CAICAE


Bona demanda d'accés CAICAE


Demanda de titulats CAICAE

3. EL PROGRAMA DE FORMACIÓ

Dedicar més atenció a les especialitats CAE

Renovació del pla d'estudis CAI


Redistribuir l'itinerari curricular CAI

Actualització científica dels continguts

CAI Coordinar els programes

CAICAE

3.2 Programes de les assignatures del pla d'estudis

Introduir assignatures anuals CAICAE

3.3 Organització de l'ensenyament

Relació adient entre els grups d'alumnes i els professors

CAI Reajustament dels continguts CAI

45


Període de docència CAI Redistribució horària de les assignatures optatives i de lliure elecció

CAE

Horari setmanal CAICAE

Planificació exàmens finals CAICAE

Organització del pràcticum CAI

4. DESENVOLUPAMENT DE L'ENSENYAMENT

Atenció continuada dels alumnes, facilitada per les bones relacions entre professors i alumnes.


Inici d'una acció tutorial institucionalizada per al curs 2000-01

CAI

Classes magistrals amb grups de 80 i classes participatives en grups de 40

CAI Fomentar l'aprenentatge i la investigació a través d'un canvi metodològic

CAE

Metodologia participativa CAICAE

Fomentar la participació dels alumnes en activitats complementàries

CAE

Utilització dels recursos informàtics CAI

Compliment dels programes CAI

4.2 Metodologia docent

Preocupació per la innovació didàctica

CAI

4.3 El treball dels alumnes

Elevada assistència a classe CAI

4.4 Avaluació dels aprenentatges Desenvolupar una acció de

coordinació dels criteris d'avaluació CAI

4.5 Coordinació de l'ensenyament Desenvolupar accions entre les àrees

implicades CAI


Bons resultats de l'ensenyament CAICAE

5. ALUMNES

Atenció especial als alumnes de nou ingrés des del centre (reunions de tutoria) i del professorat (tutories)

CAI Potenciar la participació dels alumnes en els òrgans de govern

CAICAE

Bon funcionament del Consell d'Estudiants

CAI Potenciar l'accés dels alumnes a programes europeus

CAICAE

Bon clima de relació professor-alumne

CAICAE

6. PROFESSORAT


Dotació correcta de PDI en relació amb el nombre d'alumnes

CAICAE Facilitar l'accés del professorat a la

titularitat CAE

6.2 Política d'innovació i ajuts a la docència Implicar els departaments en

l'ensenyament CAICAE

46


Desenvolupar accions d'innovació CAE

Desenvolupar contactes amb altres universitats

CAICAE

Desenvolupar relacions professionals amb centres educatius de l'educació infantil i primària

CAI


Compliment de les obligacions docents

CAI


Participació del professorat CAI Eliminar aquesta situació CAI

CAE

7. INSTAL.LACIONS

Aules àmplies i il.luminades. Bona situació geogràfica del centre

CAICAE Dotar la biblioteca d'aire condicionat CAI

Dotació de la biblioteca CAICAE

Millorar la biblioteca en recursos humans

CAICAE

Dotació del servei de reproducció gràfica

CAICAE Millorar les instal.lacions CAI

Dotació del servei de cafeteria CAI Creació de laboratoris de ciències socials i llengües estrangeres CAI

Dotació amb mitjans audiovisuals i informàtics

CAICAE

8. RELACIONS EXTERNES

Ampliar les relacions externes amb centres educatius CAI


47


5.3 SÍNTESI DE PUNTS FORTS I ACCIONS DE MILLORA DELS ENSENYAMENTS Com a conclusió del procés d'avaluació de la qualitat dels ensenyaments a la URV, es presenta una síntesi dels punts forts i accions de millora que es repeteixen en un nombre significatiu de titulacions. Molts cops el punt fort o l'acció de millora no és formulat exactament de la mateixa manera pels diferents comitès, però la semblança és molt gran. En aquests casos, per fer la síntesi s'ha adoptat una formulació aproximada més general que reculli les diferents expressions. La síntesi que es presenta és un reflex de la situació del conjunt dels ensenyaments avaluats, tot i que són molt diferents entre si, ja que s'han avaluat ensenyaments de primer cicle, de primer i segon cicle, i de només segon cicle, de diferents àrees: educació, ciències de la salut, ciències socials i ensenyaments tècnics. Donades aquestes diferències, els punts que es relacionen en les taules adjuntes poden necessitar certes matisacions o aclariments per tal que constitueixin una informació útil com a punt de partida d'un procés de millora. En les taules adjuntes es presenten els punts que coincideixen en dos o més ensenyaments dels cinc ensenyaments avaluats. A més, a continuació es presenta una breu explicació dels punts forts i accions de millora més rellevants, per àrees. 5.3.1 DOCÈNCIA Punts forts En relació al context institucional, més de la meitat de les titulacions coincideixen a considerar que l'ensenyament està consolidat i gaudeix de prestigi. Només en un cas coincideixen comitè intern i extern en fer l'observació. Quant als objectius i planificació de la titulació, en quatre de les avaluacions es considera la bona demanda d'accés com a punt fort. Majoritàriament coincideixen comitè intern i extern. En valorar el programa de formació, tres de les titulacions consideren un punt fort l'organització del pràcticum, o en un cas concret, de períodes de pràctiques realitzades durant el darrer any de carrera, que es podrien assimilar a un pràcticum. Respecte al desenvolupament de l'ensenyament, destaca la implantació de tutories, que en diferents graus d'implementació es donen en quatre de les cinc titulacions avaluades. Hi ha tutories de matrícula, tutories puntuals i també tutories al llarg de tota la carrera, sota la responsabilitat del tutor acadèmic aquestes últimes. En el mateix apartat cal destacar el bon rendiment acadèmic dels estudiants també en quatre titulacions. Tant en aquest punt com en el cas de les tutories, en la meitat de les titulacions coincideixen comitè extern i intern en fer l'observació. Quant als alumnes, destaquen les bones relacions professor-alumne, valorades com a punt fort en quatre ensenyaments, i la participació dels estudiants en la vida acadèmica i els òrgans de decisió, que apareix com a punt fort en tres avaluacions. En relació als professors, en quatre titulacions es valora positivament la seva participació en els òrgans de gestió. Per altra banda, la professionalitat, la preparació i la formació del professorat es considera un punt fort en tres casos dels cinc avaluats. Els punts forts més generalitzats en l'apartat d'instal·lacions són: l'adequació de la biblioteca, en tres de les titulacions, i la bona situació del centre, també en tres casos. Respecte al darrer punt, els motius per valorar positivament la situació del centre són diversos: entorn geogràfic, ubicació cèntrica, facilitats d'accés al centre, etc.

48


Accions de millora Quant a les metes, objectius i planificació de la titulació, en tres casos els comitès proposen emprendre accions per afavorir l'ocupació laboral dels titulats, per diferents mitjans: potenciar la borsa de treball, fer promoció de la titulació a empreses i institucions, informar als estudiants de les sortides laborals, formar-los en tècniques de recerca de feina, etc. També es proposa, en quatre de les titulacions avaluades, introduir reformes en les normatives d'accés i determinar una política d'accés dels alumnes. Es pretén donar solució a diferents problemàtiques detectades en l'accés dels alumnes. El baix nivell d'entrada i poca incidència dels alumnes procedents de primer cicle en el cas d'ensenyaments de només segon cicle en són dos exemples. En l'anàlisi del programa de formació, en totes les avaluacions realitzades es proposen reformes del pla d'estudis, en diferents aspectes, segons la titulació. En alguns casos es persegueix eliminar llacunes temàtiques o encavalcaments, en d'altres integrar matèries o reduir la càrrega docent, per exemple. En referència a les instal·lacions, en tres casos es proposa una millora de les instal·lacions dedicades a la docència, a la recerca i/o als serveis als estudiants, depenent de la titulació en qüestió. Cal destacar que en alguns casos no apareix aquesta proposta de millora perquè ja està previst un trasllat o una millora de les instal·lacions, i així s'exposa en els informes d'avaluació. En darrer lloc, en quatre dels cinc ensenyaments avaluats, els comitès proposen potenciar les relacions externes. 5.3.2 RECERCA Punts forts En la valoració de la recerca es poden destacar dos punts forts majoritaris, a més d'altres que són més específics de cada ensenyament. En primer punt fort són els grups de recerca, consolidats i ben posicionats en el context de la URV. Aquesta observació la fan tres comitès interns. En segon lloc, també en tres titulacions es valora l'elevada productivitat de la recerca. Accions de millora La millora de les instal·lacions, recursos econòmics i materials informàtics i de laboratori destinats a la recerca és la proposta de millora més generalitzada. S'ha proposat en quatre de les avaluacions, en alguns casos pel comitè intern, en d'altres per l'extern i en un cas, per tots dos comitès. 5.3.3 GESTIÓ La gestió dels ensenyaments ha estat, en general, avaluada menys intensament que la docència o la recerca. Malgrat aquesta circumstància, hi ha certs punts de coincidència entre els ensenyaments. També hi ha punts molt específics de cada titulació, que s'expliquen àmpliament en els informes corresponents. Punts forts Es valora positivament l'elevada productivitat i bon desenvolupament de les seves funcions del personal d'administració i serveis, en tres de les avaluacions. També en tres titulacions es valora com a punt fort el desenvolupament d'accions destinades a la captació d'alumnes per iniciativa de centres i/o departaments. En darrer lloc, i també en tres dels casos, la participació del personal docent i investigador en els òrgans de govern constitueix un punt fort de la gestió.

49


Accions de millora En resposta als punts a millorar detectats a la gestió, es proposen diverses accions de millora. Les majoritàries són dues: per una banda, en quatre titulacions es proposa augmentar la dotació de personal d'administració i serveis; per altra banda es proposa implantar una política de formació i d'incentivació d'aquest personal d'administració i serveis. La primera proposta es fa per part del comitè intern en quatre de les cinc titulacions avaluades, i la segona proposta es fa en tres ensenyaments, per dos casos per part del comitè intern i en un cas per part del comitè extern.

50


SÍNTESI DE L'AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DELS ENSENYAMENTS. PROGRAMA 1999

PUNTS FORTS

ASi

C

Enol

ogia

EQ

Infe

rmer

ia

Mes

tres

ACCIONS DE MILLORA

ASi

C

Enol

ogia

EQ

Infe

rmer

ia

Mes

tres

DOCÈNCIA 1. CONTEXT INSTITUCIONAL 2. Ensenyament consolidat i/o amb prestigi

CAI CAI CAE CAI

Potenciar la imatge pública del centre i/o la titulació CAI CAI

CAE

Singularitat del centre CAI CAE

CAI CAE

3. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ 4. Bona demanda d'accés

CAI CAI CAE CAI

CAECAI CAE

Definir i documentar els objectius de la titulació i/o el perfil de formació CAE CAI

CAE

Oferta ben dimensionada respecte a la demanda

CAI CAE CAE

Afavorir l'ocupació laboral dels titulats: borsa de treball, promoció, formació i informació sobre la realitat professional

CAE CAI CAI

Procés d'anàlisi de la demanda del mercat laboral i de la realitat professional

CAE CAI

Introduir reformes en les normatives i polítiques d'accés dels estudiants CAI CAI CAE CAI

3. EL PROGRAMA DE FORMACIÓ

Continguts del pla d'estudis equilibrats i coherents (entre teoria i pràctica, entre obligatòries i optatives, etc.)

CAI CAI CAE

Renovar el pla d'estudis, en diferents aspectes, segons el centre: eliminar llacunes o solapaments, reduir càrrega lectiva, afavorir la integració de matèries, etc.

CAI CAI CAE CAI CAI CAI

Actualització científica dels continguts de les assignatures

CAI CAI

Redistribuir l'itinerari curricular

CAI CAI CAE CAI

Organització del pràcticum o de períodes de pràctiques durant el darrer any dels estudis

CAI CAI CAE CAI

4. DESENVOLUPAMENT DE L'ENSENYAMENT

Implantació de tutories institucionalitzades, en diferent grau, segons el centre

CAI CAE CAI

CAE CAI CAI

Potenciar la coordinació de l'ensenyament, en diferents aspectes, segons la titulació: matèries, avaluació, treballs i/o pràctiques, etc

CAI CAI CAE

CAI CAE CAI

Introducció de canvis en la metodologia docent: classes participatives i pràctiques

CAI CAE CAI

51


Rendiment acadèmic dels estudiants satisfactori

CAI CAI CAI CAE

CAI CAE

Calendari acadèmic adequat CAI CAE

5. ALUMNES Bones relacions professor-alumne CAI CAI

CAE CAI CAI CAE

Potenciar la participació dels alumnes en els òrgans de govern CAI CAI

CAE

Participació dels alumnes en la vida acadèmica i els òrgans de decisió

CAI CAE

CAI CAE CAI

CAE

6. PROFESSORS

Elevat compliment de les obligacions docents CAI CAI

Facilitar la formació del professorat en metodologies i innovació docent CAI CAE

Participació en els òrgans de govern i gestió

CAI CAI CAE CAI CAI

Professionalitat, preparació i formació del professorat

CAI CAI CAE CAI

7. INSTAL·LACIONS

Instal.lacions per la docència satisfactòries: aules, laboratoris, instal.lacions experimentals, etc.

CAI CAE CAI

CAE

Millorar les instal·lacions i dotacions dels laboratoris

CAI CAE CAI

Adequació de la biblioteca CAI CAI

CAE CAI CAE

Millorar els espais i instal·lacions dedicades a docència, recerca i/o serveis als estudiants

CAI CAE CAI CAE

Bona situació del centre, per entorn geogràfic, ubicació cèntrica o facilitats d'accés

CAI CAI CAI CAE

8. RELACIONS EXTERNES

Potenciar les relacions externes CAI CAI CAI CAE CAI

RECERCA

Grups de recerca consolidats i ben posicionats en el context de la universitat

CAI CAI CAI

Augmentar el nombre d'articles publicats en revistes d'elevat índex d'impacte CAI

CAE CAI

Oportunitats de finançament extern CAI CAI

CAE

Millorar les instal·lacions, recursos econòmics i/o materials informàtics i de laboratori destinats a la recerca

CAE CAI CAE CAI CAI

Elevada productivitat CAI CAE CAI CAI

52


GESTIÓ

Productivitat i bon desenvolupament de les seves funcions del personal d'administració i serveis

CAI CAI CAE CAI

Augmentar la dotació de personal d'administració i serveis

CAI CAI CAI CAI

Accions de captació d'alumnes desenvolupades pel centre i/o departaments

CAE CAI CAI

Augmentar el personal docent i investigador

CAI CAE CAI

Participació del personal docent i investigador en els òrgans de govern

CAI CAI CAI

Implantar una política de formació i d'incentivació del personal d'administració i serveis CAE CAE CAI

Participació dels estudiants en els processos electius satisfactòria

CAI CAI

Millorar les eines per a la captació (vídeo, tríptics, etc) CAI CAI

Oferta d'activitats culturals i extra-universitàries

CAI CAI Potenciar la implicació del professorat en la gestió del centre CAI CAI

Iniciatives de millora de la qualitat i d'innovació docent desenvolupades pel centre i/o departaments

CAE CAI

CAI: punt fort o acció de millora indicats pel comitè d'avaluació interna CAE: punt fort o acció de millora indicats pel comitè d'avaluació externa

53


6. L’AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'INCORPORACIÓ D'ESTUDIANTS A LA UNIVERSITAT Es considera que el procés d'incorporació a la universitat abasta des de les accions de captació i d'acollida d'estudiants que realitza la Universitat, fins al desenvolupament dels estudis acadèmics dels alumnes durant el seu primer any d'universitat. No s'hi ha inclòs, en canvi, les provés d'accés a la universitat ni la gestió de l'Oficina de Preinscripció, que s'avaluaran en etapes posteriors. El procés d'incorporació de nous estudiants a la universitat és el primer procés que s'avalua en el marc dels programes d'avaluació institucional de la qualitat. La seva importància és evident, atès que és l'input a tots els processos universitaris i, per tant, l'avaluació representa un pas endavant en el camí que porta a garantir la qualitat de l'ensenyament superior, en tots els seus aspectes. L'avaluació de la qualitat del procés d'incorporació de nous estudiants a la URV s'inicia el mes de febrer de 1999, amb la constitució del comitè intern, que després de la jornada de formació inicia la tasca d'elaboració de l'autoinforme, que s'acabarà el mes de febrer de 2000. El procés d'avaluació externa comença amb la tramesa de l'autoinforme al comitè d'experts externs, per al seu estudi, i continua amb la visita d'avaluació externa els dies 27, 28 i 29 de març sense incidències. L'informe d'avaluació externa s'acaba durant el mes de maig de 2000 i a partir d'aquest moment es desenvolupa la fase final del procés d'avaluació, que finalitza amb la redacció de l'informe final d'avaluació del procés d'incorporació a la universitat el mes de novembre de 2000. 6.1 METODOLOGIA EMPRADA L'avaluació del procés d'incorporació de nous estudiants a la universitat s'ha realitzat de manera transversal a totes les universitats públiques catalanes, a excepció de la UdL. Aquesta transversalitat no intenta donar eines per a la comparació entre universitats, sinó fer una fotografia de la realitat del procés d'incorporació a les universitats catalanes. Per al desenvolupament de l'avaluació s'ha seguit la metodologia específica recollida a la Guia d'avaluació del procés d'incorporació a la universitat (desembre 1998). Aquest document és el resultat del treball conjunt dels responsables d’avaluació de totes les universitats catalanes i del personal tècnic i assessor de l’Agència. El model d'avaluació és el mateix emprat per l'avaluació dels ensenyaments. Inclou les fases d'avaluació interna, avaluació externa, informe final i pla de millora. La Guia d'avaluació del procés d'incorporació a la universitat s'estructura en set àrees temàtiques:

- la captació d'estudiants, on es valora la situació actual, els objectius estratègics de la universitat, els fons documentals, les accions desenvolupades, el compromís institucional i la gestió del procés.

- la fase d'admissió, que inclou els processos de notificació i formalització de l'admissió, i la base de dades.

- la fase d'acolliment institucional: el coneixement de la institució dels nous alumnes, la representació estudiantil, els drets i obligacions dels nous estudiants, els serveis culturals i assistencials.

- la fase d'acolliment acadèmic, on es valora la informació donada als nous estudiants sobre el pla d'estudis i el pla docent, les tutories i les accions de formació

- la fase de resultats, on es fa una anàlisi dels resultats acadèmics del primer període lectiu - la comunicació institució-estudiant: la gestió de l'expedient acadèmic, la informació sobre

aspectes extracurriculars, les expectatives dels estudiants de programes d'intercanvi i la satisfacció de l'estudiant

- l'accés dels alumnes des de situacions especials: alumnes de programes d'intercanvi, via trasllat, canvi de carrera i des de titulacions superiors

54


A més, la Guia inclou els formats de les taules que s'han de complimentar per donar resposta a les necessitats d'informació per al procés d'avaluació. Les dades que contenen són bàsicament de matrícula, segons via d'accés, segons interval de nota de tall i segons procedència geogràfica i dades d'oferta i demanda i la seva evolució. L'anàlisi d'aquestes dades fornirà arguments per a les valoracions que requereix el procés d'avaluació. Per a la constitució del comitè intern d'avaluació es van seguir les recomanacions de la Guia d'avaluació del procés d'incorporació a la universitat. Havia de ser un comitè representatiu però no gaire ampli, per facilitar l'operativitat.

AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'INCORPORACIÓ A LA UNIVERSITAT COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ INTERNA

Dr. Estanislau Pastor,

president del comitè i vicerector de Projecció Exterior

Dr. Joan Igual, coordinador d'accés de la Universitat Rovira i Virgili

Sra. M. Cinta Olivé, cap del Servei d'Estudiants i Gestió de l'Extensió Universitària (SEGEU)

Sra. Montse Garcia, cap de la Secció d'Afers Acadèmics del Servei de Gestió Acadèmica

Sra. Maria Jonquera Vall,

cap de la Secretaria de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química

Sr. Pedro Quintero, catedràtic de física i química de secundària i membre de la comissió d'avaluació de la qualitat del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili

El comitè extern nomenat el componen tres persones amb experiència en gestió universitària i coneixedors del procés avaluat, el director d'un centre de secundària i un metodòleg. D'aquesta manera es cobrien totes les vessants del procés d'incorporació.

AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'INCORPORACIÓ A LA UNIVERSITAT COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ EXTERNA

Dr. Josep Font Cierco,

president del CAE i catedràtic del Departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona i exdirector general d'Universitats

Sr. Ignasi Romagosa, director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida

Sr. Rafael Guardiola, vicegerent de la Universitat deValència

Sr. Ferran Marcelo, director de l'IES Pons d'Icart de Tarragona

Sr. Josep Grifoll, tècnic de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya

55


6.2 DESENVOLUPAMENT DE L'AVALUCIÓ 6.2.1 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ INTERN Respecte al procés d'avaluació interna Com a proposta de millora, s'apunta la necessitat, en un futur, de donar la formació necessària per portar a terme processos d’aquest tipus. La formació ha estat constituïda per una jornada de presentació de la Guia i un procés d’autoformació ajudat per la guia lliurada, la qual ha estat un instrument molt valuós per al treball desenvolupat pel CAI. La informació i dades obtingudes des dels diferents serveis implicats a la Universitat ha estat del tot satisfactòria. Quant a la informació dels diferents col·lectius implicats, es destaca que a l’inici del procés d’avaluació se’n va informar tota la comunitat universitària i també es van mantenir informats els degans i directors de centre durant el procés. Especialment se’n va informar el Plenari i la Permanent de Secundària–Universitat. L'autoinforme també va ser àmpliament difós a través del correu electrònic i la plana web de la Universitat, a més de ser tramès a degans i directors de centre, directors de departament, serveis involucrats de la URV i la Gerència. Tot i això, les aportacions dels col·lectius implicats no van ser destacades. Cal esmentar també que el temps de difusió va ser curt. Respecte al procés d'avaluació externa La preparació de la visita va ser acurada i es van fer esforços per assegurar la presència dels diferents col·lectius convocats:

• Delegació Territorial d’Ensenyament • Inspecció de secundària • Directors de secundària • Secretaries de centre de la URV • Responsables tècnics del procés dintre dels serveis centrals de la URV • Tutors de centres de la URV • Gerència de la URV • Representants dels estudiants al Claustre de la URV • Professors • Degans i directors de centre

La tasca desenvolupada en conjunt pel comitè d'avaluació externa va ser satisfactòria. També ho van ser la preparació de l’audiència, la idoneïtat de l’espai destinat a les audiències i la convocatòria dels assistents van ser dutes a terme per la unitat tècnica (Gabinet Tècnic de Rectorat). Quant als materials posats a disposició del CAE, el comitè intern proposa, per a properes avaluacions i per tal d‘agilitar tot el procés de consulta de materials, que el CAE s’hauria d’anticipar fent una llista de la documentació necessària. Això permetria preparar tot el necessari amb antelació, ja que determinada informació no es pot obtenir de manera immediata. Cal remarcar que algunes de les recomanacions fetes pel CAE a l’informe oral van ser recollides i aplicades immediatament per part de les distintes unitats de la URV, donada la importància i la millora que suposava. L’acompliment de terminis per part del CAE ha estat correcta.

56


6.2.2 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ EXTERN Respecte al procés d'avaluació interna Fent referència a la composició del CAI, el comitè extern troba a faltar la participació d'estudiants; tot i haver-n'hi un de convocat, no va arribar a participar-hi. També hauria estat convenient la presència d'un director de centre o degà. La participació d'un membre del Consell Social, però, es valora molt positivament. Quant a l'autoinforme, segueix l'estructura recomanada a la Guia i desenvolupa tots els seus punts. És un document molt útil i consensuat que resulta fàcil de llegir. Per contra, s'hi troben a faltar alguns annexos més i una explotació més acurada d'alguns resultats. Respecte al procés d'avaluació externa El grau de participació a les audiències va ser elevat, encara que molts assistents desconeixien el contingut de l'autoinforme, malgrat que estava a disposició a la plana web de la URV. En alguns casos, les convocatòries van arribar amb poca antelació.

57


6.3 SÍNTESI DE PUNTS FORTS I ACCIONS DE MILLORA

PROCÉS D'INCORPORACIÓ A LA UNIVERSITAT


LA FASE DE CAPTACIO

Visites i relacions amb els centres de secundaria CAE

CAI

Profunditzar les informacions i relacions amb els centres de secundària

CAI

Documentació escrita subministrada als centres de secundària.

CAE

Considerar el nou model organitzatiu del procés de captació d'alumnes. Coordinar a la Universitat amb aprofitament de les particularitats de cada centre

CAE

Instrument de seguiment del grau de satisfacció dels centres de secundària CAI

Aprofitar l'experiència de l'alumnat dels últims cursos en les tasques de captació

CAE

Jornades de portes obertes CAE CAI

Incentivar la resposta dels centres a les enquestes presentades

CAI

Setmana de la Ciència CAE

Dissenyar el conjunt de dades per gestionar el procés de captació

CAE

Enquestes sobre coneixement de característiques de l'alumnat

CAE

Realitzar una enquesta d'opinió interna sobre la presència i contingut de la URV al Saló de l'Ensenyament

CAE

Coneixement i consens entre els membres de la institució dels objectius i accions empreses relacionades amb la captació de nous alumnes

CAI

Elaborar i establir un pla de captació especìfic per àrees geogràfiques adjacents. CAE

Dissenyar i transmetre imatge de "marca", qualitat dels ensenyaments i "virtuts" de la URV amb visió geogràfica àmplia.

CAE

Extendre la informació de la URV a altres institucions (per exemple consells comarcals de la demarcació i altres)

CAE

Considerar el nou model organitzatiu del procès de captació d'alumnes. Coordinar a la Universitat amb aprofitament de les particularitats de cada centre

CAE

58


Activar l'oficina de captació, orientació i informació en el marc del nou model organitzatiu.

CAE

Pla de comunicació interna (informació conclusions i pla accions)

CAE

Millora de la web de la URV CAE

LA FASE D'ADMISSIÓ

2.1 La notificació de l'admissió

Els alumnes compten amb mitjans adequats per conèixer la plaça assignada

CAI Institucionalitzar i generalitzar l'avís telefònic a tots els alumnes CAE

Comunicació telefònica als alumnes sobre el dia de la matrícula, per part dels centres, per pròpia iniciativa CAI

2.2 La formalització de l'admissió

Tríptic informatiu que sintetitza les normatives i procediment CAI

Fer una guia en base a preguntes més freqüents amb les respostes pertinents

CAI

En l'elaboració de les normatives es tenen en compte els suggeriments dels òrgans de govern, del PAS i dels estudiants

CAI

Facilitar la guia de l'estudiant abans de formalitzar la matrícula CAE

CAI

Mateix període de matrícula a tot Catalunya

CAI Canvi de l'aplicació informàtica.

CAI

Els professors disposen de la llista dels alumnes matriculats en qualsevol moment per dia de matrícula CAI

Ampliació horària a les tardes, als centres grans.

CAI

Prioritzar dins dels criteris d'atorgament de beques la pertinença al centre i a cursos superiors.

CAI

Presència de personal de Secretaria a la sala d'automatrícula

CAI

Instal.lació xarxa ATM CAI

Prendre mesures per tal d'evitar modificacions de matrícula fora del termini establert.

CAI

Cobrir els costos de gestió que ocasionen els canvis de matrícula CAI

Tutories generalitzades a tots els centres i per a tots els alumnes de nou accés

CAI

59


2.3 La primera base de dades

L'explotació d'informació pels diferents usuaris interns a partir del nou aplicatiu

CAI

FASE D'ACOLLIMENT INSTITUCIONAL

3.1 Coneixement de la Institució

Publicació de la guia de l'estudiant a la web CAI

Simplificar tota la informació per tal que sigui més assequible per a l'estudiant

CAI Guia de l'Estudiant

Incorporació d'informació administrativa i acadèmica a la guia de l'estudiant

CAI Facilitar la guia de l'estudiant abans de formalitzar la matrícula CAE

CAI

3.2 Representació Estudiantil

Accions incentivadores per fomentar la participació dels estudiants dins de la Universitat CAI

Perseverar en les accions de millora i implementar-ne de noves CAI

3.3 Drets i obligacions

Realitzar xerrades informatives sobre els drets i deures dels estudiants en tots els àmbits (SG i Síndic de Greuges)

CAI

3.4 Serveis Culturals i Assistencials

Increment de l'ús dels serveis complementaris i assistencials

CAI

Incloure les propostes de millora de l'oferta de serveis complementaris als estudiants des de l'Oficina d'Atenció a l'Estudiant

CAI

Bon funcionament dels serveis complementaris (Borsa d'Habitatge i Borsa de Treball)

CAE

LA FASE D'ACOLLIMENT ACADÈMIC

4.1 El pla d'estudis

Disponibilitat d'informació relativa al pla d'estudis abans de la preinscripció.També es troba a la web de la Universitat.

CAE CAI

Implementar una enquesta de satisfacció del procés d'acolliment CAI

Bona difusió i estructuració de la informació

CAI

Repartir aquesta informació als centres de secundària en el marc de relacions URV-Secundària CAI

Suficiència d'informació de la guia docent i de la guia de l'estudiant perquè l'alumne decideixi en què ha de matricular-se

CAI

Estandarditzar les guies docents amb aquests requeriments

CAI

60


4.2 El pla docent del període lectiu

De cada assignatura es dóna informació sobre objectius, temari i mètode docent CAI

4.3 La tutoria Presentació als nous alumnes el primer

dia de curs dels aspectes acadèmics, administratius i altres d'interès CAI

Uniformitzar aquests actes en tots els centres, tot respectant les seves particularitats CAI

Funcions de la tutoria àmplies CAE

CAI Elaborar un pla tutorial institucionalitzat

CAI CAE

4.4 Formació per a una transició de qualitat

Constitució del Plenari, de la Comissió Permanent i la Comissió Tècnica Secundària-Universitat

CAE CAI

L'administració educativa de Catalunya hauria de mantenir, coordinar i impulsar les accions de la Comissió Permanent

CAE

Representació en els grups de treball dels diferents agents implicats (Delegació Territorial d'Ensenyament, secundària, Universitat i AMPAS)

CAI

Incrementar en un grup més, per al curs 00-0, els grups de treball ja existents CAI

Recollida de dades de tots els centres sobre continguts i objectius d'assignatures de primer curs. CAI

Caldria aprofundir en el tema dels cursos preparatoris

CAE

Realització de cursos preparatoris i jornades d'acollida i de formació

CAE CAI

LA FASE DE RESULTATS

5.1. Anàlisi dels resultats del primer període lectiu

Jornada de reflexió de l'ETSE

CAE

Implementar a nivell institucional un procediment d'anàlisi dels resultats acadèmics del 1r període lectiu

CAI

5.2. La segona base de dades

Dissenyar un mecanisme àgil d'explotació de tota la informació dels alumnes basant-se en el nou aplicatiu

CAI

LA FASE DE LA COMUNICACIÓ INSTITUCIÓ-ESTUDIANT

6.1 L'expedient acadèmic

El tracte eficient i correcte dispensat des de les secretaries dels centres

CAE CAI

Modificació de la forma d'accés a l'expedient CAI

La recollida de tota l'estadística necessària en el nou programa de gestió dels alumnes ÀGORA CAI

61


6.2 L'altre currículum

Els alumnes disposen d'una adreça electrònica personalitzada que permet la intercomunicació entre ells i la institució

CAI

Aprofitar la fase d'elaboració del pla de comunicació per a la detecció de mancances en la informació als alumnes de nou accés

CAI

El nombre elevat de fons d'informació de què disposen els alumnes (BACU, publicacions periòdiques, etc.) CAE

Elaboració d'una nova estratègia per a la millora de la participació

CAI

L'ACCÉS DELS ALUMNES DES DE SITUACIONS ESPECIALS

7.1 L'accés de l'alumnat de programes d'intercanvi

Progrés en la informació estandarditzada i temporalització adequada als diferents programes CAI

Mantenir els tutors acadèmics com a mínim un any acadèmic per tal de conèixer el funcionament dels programes

CAI

Cal establir els mecanismes d'avaluació de les estades per conèixer el grau de satisfacció.

CAI

7.2 L'accés del alumnat via trasllats

Disponibilitat de dues instàncies acadèmiques on acudir per a la resolució de sol.licituds de trasllat d'expedients

CAI

Aprofitar la implantació del nou aplicatiu per tenir coneixement de les dades CAI

Fer les intervencions oportunes una vegada obtingudes les dades del aplicatiu

CAI

Vetllar per l'homogeneització tot respectant les especificitats del propi centre

CAI

7.3. i 7.4 L'accés de l'alumnat de segona oportunitat de PAAU i amb titulació superior

Recollir i centralitzar la informació generada pel procés d'accés als alumnes des de situacions especials

CAI

7.5 Atenció als discapacitat

Tots els centres mostren alta receptivitat i aportació de solucions adients per resoldre problemes. CAE

Promoure accions específiques institucionals per tal de coordinar l'atenció als discapacitats. CAE

Observacions: CAI el punt fort ha estat indicat pel comitè d'avaluació interna CAE el punt fort ha estat indicat pel comitè d'avaluació externa

62


7. L’AVALUACIÓ DEL SERVEI DE BIBLIOTECA El Servei de Biblioteca de la URV està constituït per uns serveis centrals, situats a l'edifici de la Facultat de Ciències Jurídiques, al campus Centre, i vuit biblioteques de centre, ubicades a la mateixa Facultat de Ciències Jurídiques, a l'edifici de les Facultats de Lletres i Química, a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, a l'Escola Universitària d'Infermeria, a la Facultat d'Enologia i al Campus de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química, totes elles a Tarragona. A Reus s'hi troben les biblioteques de centre ubicades a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. El Servei de Biblioteca de la URV compta, durant el curs 1998-99, amb 170.500 monografies, 4.264 revistes, 34 bases de dades i 1998 subscripcions, per donar servei a un total de 12.301 alumnes i 935 professors. El procés d'avaluació del Servei de Biblioteca a la URV comença el febrer de 1999 amb la constitució del comitè d'avaluació interna. La fase d'avaluació interna es desenvolupa a continuació i fins al mes de febrer de 2000, data en què s'acaba l'autoinforme d'avaluació. La visita d'avaluació externa es realitza els dies 21, 22 i 23 de març i el comitè extern elabora un informe d'avaluació externa que es tramet durant el mes de juliol de 2000. A continuació comença la fase final de l'avaluació, que consisteix en l'elaboració, per part del comitè intern, de l'informe final d'avaluació. 7.1 METODOLOGIA EMPRADA L'avaluació de la qualitat del Servei de Biblioteca (SB) és també una experiència novedosa, ja que es tracta de la primera avaluació d'un servei central universitari. El Servei de Biblioteca té una importància cabdal tant en els processos de docència com en els de recerca. És una unitat que presta uns serveis ben definits i té uns usuaris també ben identificats. L'avaluació del Servei de Biblioteca s'ha realitzat de manera transversal a totes les universitats públiques catalanes. Per al desenvolupament de l'avaluació s'ha seguit la metodologia específica recollida a la Guia d'avaluació dels serveis bibliotecaris (desembre 1998). Aquest document, resultat del treball conjunt dels responsables d’avaluació de totes les universitats catalanes i del personal tècnic i assessor de l’Agència, marca les directrius per a l'avaluació interna i estableix els objectius tant de l'avaluació interna com de l'externa. El model d'avaluació és el mateix utilitzat per a l'avaluació dels ensenyaments. Inclou les fases d'avaluació interna, avaluació externa, informe final i pla de millora. La Guia d'avaluació dels serveis bibliotecaris recomana dividir el procés d'avaluació en quatre blocs:

- Els serveis bibliotecaris i la seva integració en el marc de la institució: cal valorar la planificació estratègica, la planificació docent i de recerca i les seves relacions amb el SB i les relacions entre el SB i els seus usuaris

- Els processos i la comunicació, que inclou la valoració de l'organització, els processos i l'oferta de serveis a distància

- Els recursos, tant el personal, com les instal·lacions, els fons i els ingressos - Els resultats, on es valora la satisfacció dels usuaris, l'eficàcia i l'eficiència en la prestació

de serveis A més, la Guia inclou els formats de les taules de dades que s'han de formalitzar amb informació de tipus general del servei, dades de personal, d'instal·lacions, de fons documentals, dades econòmiques del Servei, dades referents a l'activitat i als serveis oferts i també informació sobre les despeses en adquisicions i subscripcions. L'anàlisi d'aquestes dades constituirà una evidència per fomentar les valoracions que demana el procés d'avaluació dels serveis bibliotecaris.

63


La Guia inclou un annex amb models de qüestionaris i enquestes que es poden utilitzar com a eina per a la recollida d'opinions de diferents col·lectius implicats. Donada la diversitat dels Serveis de Biblioteca a les diferents universitats i l'existència, a banda dels serveis centrals, de diferents biblioteques de centre (BC), es decideix que, malgrat que la unitat d'avaluació és el conjunt dels serveis bibliotecaris, cal tenir en consideració les diferents unitats de prestació de serveis que el configuren. De tota manera, es recomana que l'avaluació de les biblioteques de centre es faci a un nivell de profunditat inferior al que es requereix per al conjunt del Servei de Biblioteca. Per tal d'unificar criteris i facilitar la tasca, la Guia d'avaluació dels serveis bibliotecaris incorpora una Subguia d'avaluació de biblioteca de centre, que és aplicable a un centre o a una àrea. L'estructura d'aquesta subguia és la mateixa que la de la Guia d'avaluació dels serveis bibliotecaris i les àrees temàtiques són les mateixes. També s'acompanya de taules de dades. Per a la constitució del comitè intern d'avaluació es van seguir les recomanacions de la Guia, que proposa que el procés estigui liderat pel vicerector responsable del SB i per la direcció del mateix SB. A més, s'hi ha d'implicar el personal tècnic del SB, professorat i alumnat

AVALUACIÓ DEL SERVEI DE BIBLIOTECA COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ INTERNA

Dr. Antoni Pigrau Solé, president del comitè i vicerector de Docència i Estudiants

Sra. Mariantònia Aloguín Pallach, cap del Servei de Biblioteca

Dr. Amancio Isla Frez, professor titular del Departament d'Història i Geografia

Dra.Misericòrdia Camps Llauradó, professora titular del Departament de Psicologia

Dr. Gerard Pujadas Anguiano,

professor del Departament de Bioquímica i Biotecnologia

Sra. Maria Martí Baiget,

cap de la Biblioteca de la Facultat de Ciències Jurídiques

Sra. Marta Sedó Ramon, cap de la Biblioteca de la Facultat de Lletres i Química

Sra. Esther Alberich Forns, estudiant de Filologia Catalana

Sr. Alfons Gregori Gomis

estudiant de Filologia Anglesa

Quant al procés d'avaluació externa, cal destacar que per facilitar les tasques encomanades al comitè d'avaluació externa, des de l'Agència es va preparar i editar un document que recull:

- una Guia per a l'avaluació externa dels serveis bibliotecaris, adaptació de la Guia d'svaluació externa a les característiques dels serveis bibliotecaris.

- un Quadern d'eines per a l'avaluació, en forma de quadern de treball, que pretén ser un ajut

per a l'estudi de l'autoinforme i també per al correcte desenvolupament de la visita externa.

El comitè extern nomenat incorpora els perfils previstos a la metodologia, amb la finalitat d'aportar experiències de caràcter acadèmic, investigador, professional i avaluador. El CAE es va complementar, seguint la possibilitat apuntada a la Guia per a l'avaluació externa dels serveis bibliotecaris, amb la figura d'una professora jove de la mateixa Universitat, per donar la visió d'un usuari coneixedor dels serveis bibliotecaris avaluats.

64


AVALUACIÓ DEL SERVEI DE BIBLIOTECA COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ EXTERNA

Dr. Francesc Pedró Garcia, delegat del rector per a Innovació Docent de la Universitat Pompeu Fabra

Sra. Marta Torres Santo-Domingo,

responsable de la Biblioteca Històrica Marqués de Valdesilla, de la Universitat Complutense de Madrid

Sr. Joan Bravo i Pijoan, secretari del Consell de Direcció de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya

Dra. Montserrat Nadal Roquet-Jalmar,

professora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV

El procés d'avaluació del Servei de Biblioteca de la URV forma part del programa transversal d'avaluació dels serveis bibliotecaris a totes les universitats públiques catalanes. Aquesta avaluació es programa inicialment en el desplegament del programa 1998 d'avaluació institucional a la URV, però com que la Guia d'avaluació específica que s'havia de preparar no es va acabar fins el mes de desembre del 1998, es va haver d’ajornar el projecte, que finalment encaixa en el programa 1999 d'avaluació institucional. D'aquesta manera, el procés d'avaluació comença el mes de febrer de 1999 amb la constitució del comitè d'avaluació interna. 7.2 DESENVOLUPAMENT DE L'AVALUACIÓ 7.2.1 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ INTERN Respecte al procés d'avaluació interna La composició i la dimensió del CAI ha garantit la representació de tots els punts de vista i també l’operativitat. El principal problema ha estat la poca participació dels estudiants en el procés. La metodologia de treball seguida pel CAI ha estat la creació de grups interns de treball per tractar cadascuna de les àrees d'estudi definides a la Guia d'avaluació, que després s'han consensuat per tot el comitè intern. Quant al desenvolupament general de l'avaluació de la qualitat del Servei de Biblioteca, cal esmentar que va coincidir amb la posada en funcionament a la URV de mesures de millora en l'àmbit informàtic i de comunicacions, fet pel que es donen algunes discrepàncies entre la informació que es desprèn de les enquestes i la realitat que es pot constatar durant la visita d'avaluació externa. En aquesta fase el principal problema rau en la disponibilitat de dades. Molts cops les dades recollides a les diferents biblioteques de centre no eren comparables entre si, no estaven completes o no estaven disponibles. La informació no està prou sistematitzada per satisfer les necessitats, tot i els esforços del CAI. Tota la comunitat universitària és informada de l'inici del procés d'avaluació del Servei de Biblioteca per mitjà del correu electrònic, a través de la Junta de Govern i la Comissió de Biblioteca, a més d'altres comunicacions en el context de reunions informals. Els membres de les comissions de biblioteca dels centres participen en el procés de bon començament, elaborant informes sobre cada biblioteca de centre. Amb relació a la difusió de l’autoinforme, l'esborrany es difon àmpliament: es distribueix directament al Consell Rectoral, als degans i directors de centre, a la Comissió de Biblioteca de la URV i als caps de les biblioteques de centre. També es comunica a través del correu electrònic a total la comunitat universitària la disponibilitat de l’autoinforme per a la seva consulta. Els diferents col·lectius de la comunitat avaluada han tingut diversos canals oberts per expressar les seves opinions i l'autoinforme incorpora les preocupacions de tots els col·lectius universitaris. El col·lectiu que ha tingut una participació menor ha estat els dels estudiants. Tanmateix, les opinions dels representants dels estudiants expressades en diversos àmbits han estat tingudes en compte.

65


Quant al compliment de terminis, cal explicar que la data de finalització de l'autoinforme es va endarrerir a causa deñs problemes en la disponibilitat de certes dades necessàries. Respecte al procés d'avaluació externa La composició del comitè extern s'ha vist modificada amb la inclusió d'una professora de la URV, designada per la mateixa universitat, i que cobria el perfil d'un de titulat recent de la mateixa universitat que havia proposat la comissió per a l'avaluació dels serveis bibliotecaris de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. Aquest fet va produir cert desconcert, ja que aquesta modificació no s'havia posat en coneixement de la resta de membres del CAE. Finalment, i després de contactes entre el president del CAE, l'Agència i la URV, es va solucionar a satisfacció de tots. La planificació i la preparació de la visita no va plantejar cap problema remarcable. El programa d'activitats es va anar ajustant d'acord amb els suggeriments del CAE. El CAE va poder realitzar les audiències previstes així com les visites a les biblioteques de les facultats de Medicina i Ciències de la Salut, Lletres-Química i Ciències Jurídiques. Referent a l'assistència, aquesta va ser molt alta en les audiències dirigides al personal de biblioteca i menys significativa en el cas del professorat i dels estudiants. L'informe oral va ser detallat i rigorós. El CAE es va centrar en els aspectes més deficitaris del Servei de Biblioteca i va traslladar al CAI algunes de les opinions més crítiques, manifestades en les audiències. En aquest sentit, el CAI considera que algunes d'aquestes opinions individuals es van prendre com a representatives i se'n van extreure conclusions d'abast massa general. El CAI constata també que alguns dubtes sobre l'anàlisi de les dades plantejat pel CAE en aquesta darrera sessió s'haurien pogut resoldre durant el desenvolupament de les audiències amb les persones involucrades. La data prevista per a la tramesa de l'informe extern és l'abril de 2000, però finalment s'endarrereix per diverses causes fins al mes de juliol del mateix any. 7.2.2 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ EXTERN El procés d'avaluació dels serveis bibliotecaris a la URV ha suposat un esforç addicional per un servei que apareix sobrecarregat de feines. Aquest procés ha comptat amb tot el suport institucional i ha estat guiat de forma clara i encertada per l'equip rectoral. Respecte al procés d'avaluació interna El comitè d'avaluació externa valora molt positivament el procés de recollida de dades i de generació d'un gran volum d'indicadors. Però també fa evident que en ser el primer cop que s'utilitzen necessitaran, en el futur, millores referents a l'anàlisi i contrastació de les dades. Quant a l'enquesta realitzada, tant el seu disseny com realització constitueixen una primera experiència molt valuosa. S'indiquen tres aspectes a millorar:

- S'ha centrat el procés d'avaluació interna en l'especificitat de les diferents biblioteques de centre. Caldria avaluar també el funcionament dels serveis centrals.

- Es troba a faltar informació referent al préstec interbibliotecari i, en general, les dades

referents al préstec són limitades i en algun cas presenten manca de contrastació. - Seria necessari trametre al CAE els autoinformes realitzats per les diferents biblioteques de

centre, ja que contenen informació significativa.

66


El grau de participació ha estat elevat al llarg del procés d'avaluació interna. Es valora molt positivament la creació de grups de treball mixtos professionals-usuaris, que han estat veritables fòrums de diàleg. El CAE destaca la participació del professorat en formació, especialment valuosa per ser el col·lectiu més exigent pel que fa al Servei de Biblioteca. Per altra banda, proposa incentivar la participació del personal auxiliar del servei de biblioteca, pel seu nombre i funcions, i la participació dels estudiants. Respecte a l'autoinforme, la redacció és apropiada i resulta fàcil de llegir, fet que facilita la feina del comitè extern. Malgrat això, es detecten algunes reiteracions, possiblement degudes a la intervenció de diferents persones en la redacció. Seria necessària una redacció més homogènia i posar més èmfasi en la valoració i menys en la descripció del Servei. En termes generals, el contingut de l'autoinforme es considera adequat, encara que convindria aprofundir més en l'anàlisi integrada de les dades, especialment d'aquelles que provenen d'indicadors objectius. Respecte al procés d'avaluació interna La composició del comitè d'avaluació externa s'ha modificat respecte a la composició inicial a proposta de la Comissió de Biblioteques, constituïda per l'Agència, que preveia la possibilitat d'incorporar un titulat universitari de la mateixa Universitat a fi i efecte d'aportar la perspectiva de qui, havent estudiat a la universitat, ja no en forma part. Malgrat el desconcert inicial, la inclusió de l'esmentada professora ha representat un guany significatiu per al CAE, gràcies a la seva actuació i bon criteri. El grau de participació ha estat elevat en les audiències de la visita d'avaluació externa, que han resultat molt interessants i de gran valor. El CAE vol destacar la plena identificació i satisfacció de tots els estaments universitaris amb el Servei de Biblioteca que s'ha constatat en totes les audiències.

67


7.3 SÍNTESI DE PUNTS FORTS I ACCIONS DE MILLORA

SERVEIS BIBLIOTECARIS


1. ELS SERVEIS DE BIBLIOTEQUES I LA SEVA INTEGRACIÓ EN EL MARC DE LA INSTITUCIÓ 1.1 El pla del SB en el context del Pla Estratègic de la institució

La inclusió del SB dins del PEQ de la URV

CAI CAE

Elaboració del pla estratègic del Servei de Biblioteca que englobi els objectius a assolir a mitjà/llarg termini, prevegi els mitjans necessaris i en defineixi els indicadors, amb el suport institucional.

CAI CAE

La propera redacció d'un PEQ específic

CAI CAE

Reforçament del paper de les comissions de biblioteca dels centres de la URV i del paper de la Comissió de Biblioteca de la URV en la implantació del pla estratègic del SB

CAI

El SB depèn orgànicament i funcionalde l'adjunt a Gerència dels serveis universitaris de caire tècnic (Servei d'Informàtica, Oficina Tècnica, Servei de Recursos Científics).

CAI CAE

Revisió del lloc que ocupa la biblioteca en la visió estratègica de futur de la URV. Enfortir el compromís del professorat en l'ús de les fonts bibliogràfiques com un element substantiu de l'aprenentatge i formació de l'estudiant, i establir una política de centralització dels recursos concentrada en els serveis de valor afegit amb caràcter transversal, conservant l'especifitat de les biblioteques de centre.

CAE

1.2 Planificació docent i les seves relacions amb el SB

La comunicació entre el professorat i el SB és fluida i es vehicula a través de la corresponent Comissió de Biblioteca, l'ús del correu electrònic i l'accés a bases de dades específiques del SB, creades tant per facilitar la gestió com per informar els docents.

CAI CAE

Posar en funcionament la pàgina web del SB

CAI

Celeritat en la incorporació de nous fons documentals a requeriment dels docents.

CAI CAE

Voluntat de millorar tant els mecanismes de comunicació com els d'informació.

CAI CAE

1.3 Planificació de la recerca i les relacions amb el SB

La comunicació entre el personal investigador i el SB és fluida. Hi ha mecanismes de detecció de necessitats impulsats des del SB

CAI CAE

68


1.4 Mecanismes de relació entre el SB i els seus usuaris

La comunicació amb els usuaris es vehicula per mitjà de la bústia de suggeriments que hi ha a les biblioteques de centre i també de forma oral.

CAI CAE

Elaboració de guies, fullets, màrqueting de la biblioteca, amb una imatge corporativa.

CAI

Representació de tots els estaments (professors, estudiants i PAS) tant a les comissions de biblioteca de centre com a la Comissió de Biblioteca.

CAI CAE

Dinamització de les sessions de formació d'usuaris amb diferents nivells, adequant-los a les necessitats de cada tipus d'usuari.

CAI

Disponibilitat dels bibliotecaris per a qualsevol consulta personalitzada.

CAI CAE

Desenvolupament d’un pla de col.laboració en la difusió dels serveis de la biblioteca amb el professorat, amb l'objectiu que tots els alumnes coneguin i utilitzin la biblioteca i les eines de treball que tenen al seu abast.

CAI

Disponibilitat de guies dels centres i tríptics informatius de cada biblioteca amb especificacions de serveis i guies de consulta

CAI CAE

Comunicació amb els professors molt personalitzada, a més dels canals formals

CAI CAE

Disponibilitat del cap del Servei per a qualsevol suggeriment o queixa.

CAI CAE

En aquests moments s'està treballant en la unificació identificativa de les comunicacions de tots els serveis i novetats als usuaris.

CAI CAE

2. ELS PROCESSOS I LA COMUNICACIÓ 2.1 Organització

Existència d’un reglament del Servei CAI CAE

Institucionalització de l’enquesta de satisfacció dels usuaris.

CAI

Organigrama conegut pel personal CAI CAE

Coordinació de tasques, entre les biblioteques de centre i els serveis centrals

CAI CAE

Cadascú coneix les tasques que té assignades

CAI CAE

Pràctica de reunions periòdiques CAI CAE

2.2 Processos

Informació centralitzada CAI CAE

Establiment dels mecanismes de seguiment dels indicadors de qualitat del SB

CAI

Gestió d’aquesta informació descentralitzada

CAI CAE

Creació d’una base de dades estadística que permeti l’elaboració, anàlisi i seguiment dels estàndards del Servei.

CAI

69


Sistemes informàtics segurs CAI CAE

Elaboració de documents complets de cadascun dels processos.

CAI

Processos coordinats i amb un únic responsable

CAI CAE

Planificació i priorització de tasques amb uns objectius comuns i unificats.

CAI

2.3 Oferta de serveis a distància

Àmplia oferta en serveis a distància CAI CAE

Millora de la xarxa i de l’equipaments necessaris per optimitzar l’ús dels serveis a distància.

CAI

Elaboració i difusió de bases de dades pròpies

CAI CAE

Agilitat en les transaccions de préstec interbibliotecari

CAI CAE

Existència d’un únic catàleg bibliogràfic i automatitzat

CAI CAE

Xarxa de bases de dades consultables arreu de la URV

CAI CAE

3. ELS RECURSOS 3.1 Personal

La qualitat professional del treball tècnic.

CAI CAE

Dotació d'una plantilla de personal equilibrada en relació amb el nombre d'usuaris, serveis i hores d'obertura.

CAI

La bona disposició, la flexibilitat i l’adaptabilitat del personal per cobrir baixes.

CAI CAE

Adequació dels serveis tècnics del SB pel seguiment i suport de les noves tecnologies, alhora que suport informàtic a tots els centres.

CAI

L’accessibilitat del personal bibliotecari i l’atenció a l’usuari.

CAI CAE

Revisió del sistema vigent de promoció del PAS, en el marc de la revisió del Catàleg de llocs de treball.

CAI

El suport a la docència. CAI CAE

Bona comunicació entre la direcció del SB, els serveis centrals i les biblioteques de centre.

CAI CAE

L’horari ampli d’obertura de les biblioteques.

CAI CAE

3.1.1. Plantilla

La participació i implicació del personal en l’elaboració de projectes de millora del servei.

CAI CAE

La voluntat marcada pel Servei de Biblioteca respecte a la formació del personal.

CAI CAE

Planificació de la formació contínua i específica del personal de la biblioteca.

CAI 3.1.2 Formació del personal del SB L’interès i la motivació del personal

de biblioteca per millorar i ampliar els seus coneixements.

CAI CAE

70


La difusió que es fa de la documentació rebuda als cursos de formació, a tots els membres del col.lectiu.

CAI CAE

El Pla de formació específic endegat pel CBUC.

CAI CAE

Existència d’un grup de treball específic amb l’objectiu de desenvolupar un Pla de formació a curt/mitjà termini per a tot el personal del SB

CAI CAE

Alt nivell d’implicació del personal, personal altament motivat i participatiu.

CAI CAE

La participació i implicació del personal en l’elaboració de projectes a través dels grups de treball.

CAI CAE

3.1.3 Implicació, satisfacció i motivació del personal

Bona col.laboració i relació entre els membres del personal de SB

CAI CAE

3.2 Instal.lacions

Ús intensiu de les biblioteques de centre per part dels usuaris.

CAI CAE

Trasllat dels serveis tècnics del SB a una ubicació que disposi de l’espai adequat i de les condicions de treball adients.

CAI 3.2.1 Instal.lacions

Les instal.lacions de nova construcció són àmplies i confortables.

CAI CAE

Els recursos tecnològics del sistema d’informació són els adequats.

CAI CAE

Millorar la xarxa informàtica interna de la URV i les eines de comunicació.

CAI 3.2.1 Mitjans tecnològics

Les bases de dades existents són, en general, pertinents i de fàcil accés. Accés a un nombre considerable de bases de dades.

CAI CAE

Establiment d’un sistema de control d’accés a les biblioteques.

CAI

3.3 Fons bibliogràfics i documentals

El bon funcionament de les comissions de biblioteca dels centres, i la participació i col.laboració del personal docent amb les biblioteques de centre.

CAI CAE

Planificar un programa de desenvolupament de les col.leccions.

CAI

La bibliografia bàsica i recomanada està disponible i actualitzada a totes les biblioteques de centre.

CAI CAE

Fer una planificació del creixement possible en l’àmbit de les bases de dades i les revistes electròniques

CAI

La possibilitat d’adquirir fons bibliogràfics al llarg de tot el curs acadèmic és una garantia per poder tenir les noves edicions dels manuals i els fons actualitzats.

CAI CAE

Introducció i priorització de les publicacions electròniques.

CAI CAE

Elevat ús dels fons bibliogràfics i documentals.

CAI CAE

Disposar d’un programa per fer l’anàlisi de la col.lecció

CAI

Els donatius de fons bibliogràfic incrementen el patrimoni documental de la URV.

CAI CAE

71


Bona informació i difusió de les novetats bibliogràfiques que arriben als centres. Així com també de la informació contínua que es genera des de les biblioteques i que es fa extensiva als usuaris.

CAI CAE

Bona relació i comunicació de les biblioteques de centre amb els responsables de la recerca i docència.

CAI CAE

Fluïdesa en tot el procés de compra de fons bibliogràfics.

CAI CAE

La centralització del serveis tècnics agilitzen els processos.

CAI CAE

3.4 Ingressos

L’augment del pressupost de biblioteca que s’ha produït al llarg del darrer quinquenni destinat a la compra de fons bibliogràfic i documental.

CAI CAE

Fer un estudi de finançament de les necessitats del SB

CAI

Incrementar les partides pressupostàries per a l’adquisició de fons bibliogràfics i documentals.

CAI

Observacions:

CAI el punt fort o acció de millora ha estat indicat pel comitè d'avaluació interna CAE el punt fort o acció de millora ha estat indicat pel comitè d'avaluació externa

72


8. ANÀLISI DEL DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA 1999 D'AVALUACIÓ A LA URV I PROPOSTES DE MILLORA Per tancar aquest informe d'avaluació, pot resultar útil fer un breu balanç del resultat del desenvolupament del programa 1999 d'avaluació a la URV. El programa 1999 comença el mes de gener de 1999, amb la comunicació de l'inici del procés a les titulacions que s'han d'avaluar, per part del Vicerectorat d'Ordenació Acadèmica i Qualitat Universitària. En aquest moment es demana als responsables de cada titulació la designació de les persones que formaran part del comitè d'avaluació interna. Durant els mesos de gener, febrer i març es constitueixen tots els comitès interns, que assisteixen a la jornada de formació organitzada per l'Agència el dia 11 de març. Al llarg de tot el procés d'avaluació, un total de 94 persones han participat directament en els diferents comitès d'avaluació, 61 de les quals en comitès interns i 33 en els comitès externs. S'han avaluat unitats ben diverses: ensenyaments de primer cicle, de primer i segon cicle i de només segon cicle, un servei i un procés. Aquesta activitat avaluadora ha donat com a productes tangibles 24 informes, entre autoinformes, informes externs i informes finals, durant tot el procés. 8.1 SÍNTESI DELS PUNTS FORTS Tot i la diversitat de les avaluacions realitzades en aquest programa (avaluacions d'ensenyaments individuals, avaluació d'ensenyaments transversals, avaluació de serveis i avaluació de processos), es poden destacar una sèrie de punts que, per la seva repetitivitat en molts dels processos, podríem considerar com les fortaleses del procés d'avaluació institucional de la qualitat a la URV:

El debat obert sobre la millora de la qualitat en el si de les comunitats avaluades

La composició majoritàriament adequada dels comitès interns

El treball intens desenvolupat per tots els comitès interns implicats

Els esforços esmerçats en la recollida de dades per al procés d'avaluació

Els autoinformes, per la seva adaptació a les directrius de la Guia, la seva utilitat i bona redacció

Els esforços emprats en la comunicació i difusió del procés d'avaluació als diferents col·lectius de

les comunitats avaluades

El clima de col·laboració i participació constatat durant les visites d'avaluació externa

Les audiències de la visita d'avaluació externa: en la majoria dels casos la participació ha estat nombrosa i les aportacions han estat abundants i sempre molt valuoses

La participació de tots els col·lectius en el procés de reflexió interna

8.2 PROPOSTES DE MILLORA Tot i que els processos d'avaluació institucional han millorat molt des dels seus inicis, gràcies a l'experiència acumulada, a la bona disposició dels equips avaluadors i a l'edició de nous materials de suport a la formació i al desenvolupament de les tasques dels comitès, es poden suggerir certes accions de millora a implantar en futurs processos d'avaluació. Cal remarcar que algunes d'aquestes propostes ja s'han posat en marxa en el nou programa d'avaluació que ja s'ha endegat.

Sistematitzar i millorar els processos de recollida de dades a nivell de centre i d'Universitat. En el darrer cas, la implantació dels nous aplicatius informàtics permetrà una millora substancial en la qualitat de la informació

73


Incentivar la implicació dels alumnes en els processos d'avaluació. Informar-los des de bon

començament i mantenir el contacte durant tot el procés. Recollir les seves opinions i tenir-les en compte en les valoracions. Una bona pràctica és la creació de grups de discussió, com el que ha donat molt bon resultat en el cas de l'avaluació de la titulació d'Antropologia Social i Cultural.

Millorar la planificació dels processos d'avaluació, tenint en compte les especificotats de cada

unitat avaluada i les interaccions amb la resta de processos universitaris. Fer esforços per conscienciar a totes les parts implicades que és necessari respectar els terminis que s'estableixen en cada fase del procés.

Introduir més elements valoratius en els autoinformes, que s'han de basar sempre que sigui

possible en dades i evidències, a part de les opinions dels comitès i dels diferents col·lectius implicats

Treure més profit de les dades de què es disposa per a l'avaluació interna. Aprofundir en la seva

anàlisi i utilitzar-la per fonamentar judicis de valor sobre els diferents aspectes avaluats.

Fer esforços per proposar accions de millora explicitades, creatives i coherents amb la realitat de cada unitat, i dins el possible, prioritzades, que permetin superar els punts a millorar detectats en el procés d'avaluació.

Fer esforços per explicar i fer entendre la relació que lliga els processos de planificació estratègica i els processos d'avaluació de la qualitat. És important distingir clarament l'objectiu de cada procés i el seu acoblament. Es tracta de dos cicles diferenciats, i l'avaluació de la qualitat no és l'únic input per a la planificació. Per tant, no és necessari avaluar primer per poder elaborar el pla estratègic.

Donar més importància a la preparació de les audiències públiques, ja que són una oportunitat

única de recollir opinions. Fins al moment s'ha demostrat que només el seu anunci no és suficient per atreure la participació. A banda de donar l'oportunitat de donar la seva opinió a qualsevol persona de la comunitat avaluada que no hagi participat a les audiències anteriors, seria convenient incentivar la presència de tots els col·lectius amb què la unitat avaluada manté relacions, ja siguin empreses o institucions que acullen estudiants en pràctiques, col·legis professionals, col·laboradors, empleadors, etc. Aquesta estratègia s'ha demostrat molt eficaç en alguns casos, com en l'avaluació de la titulació d'Infermeria.

Millorar els processos de difusió del procés d'avaluació. Establir mecanismes d'informació i

participació de la comunitat avaluada i assegurar-se que són prou coneguts. Donar més importància a la fase de difusió de l'autoinforme, deixar el temps suficient, donar resposta a les esmenes i observacions rebudes.

Preparar amb més antelació les audiències amb alumnes i titulats, que acostumen a ser les menys

nombroses en participants. En el cas dels alumnes, és convenient realitzar diverses accions informatives al llarg del procés i assegurar la seva participació en la reflexió col·lectiva. El col·lectiu dels titulats presenta sempre dificultats per a la seva localització i per assegurar-ne l'assistència. En aquest cas és convenient començar a contactar els titulats des de l'inici del procés i demanar-los amb antelació suficient la seva participació, a banda de trametre'ls l'autoinforme.

Respecte als informes externs, l'experiència sembla demostrar que és necessari que els comitès

externs rebin més formació sobre el procés d'avaluació interna i externa, el que s'espera d'ells i pautar més el tipus d'informe que han d'elaborar

74


INFORME FINAL D'AVALUACIÓ DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

PROGRAMA 1999

ANNEXOS

75


ANNEX I GLOSSARI D'ACRÒNIMS UTILITZATS AS Antropologia Social ASiC Antropologia Social i Cultural BACU Becari d'Atenció a la Comunitat Universitària BC Biblioteques de Centre BOE Boletín Oficial del Estado CAE Comitè d'Avaluació Externa CAI Comitè d'Avaluació Interna CAP Centre d'Atenció Primària CAQ Comissió d'Avaluació de la Qualitat CeRTA Centre de Referència de Tecnologia d'Aliments DASF Departament d'Antropologia Social i Filosofia DBB Departament de Bioquímica i Biotecnologia DEM Departament d'Enginyeria Mecànica DEQ Departament d'Enginyeria Química EQ Enginyeria Química ETIQI Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial ETSE Escola Tècnica Superior d'Enginyeria ETSEQ Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química EUI Escola Universitària d'Infermeria F Filosofia GTR Gabinet Tècnic Rectorat LFC Lògica i Filosofia de la Ciència LLASC Llicenciatura en Antropologia Social i Cultural OIV Office International de la Vigne et du vin OTRI Oficina de Transferència de Resultats d'Investigació PAAU Proves d'Aptitut per a l'Accés a la Universitat PAS Personal d'Administració i Serveis PDI Personal Docent i Investigador PEQ Pla Estratègic de Qualitat RIETSE Recursos Informàtics de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria SB Servei de Biblioteca SEGEU Servei d'Estudiants i Gestió de la Extensió Universitària STQ Servei de Tecnologia Química UAB Universitat Autònoma de Barcelona UB Universitat de Barcelona UdG Universitat de Girona UdL Universitat de Lleida URV Universitat Rovira i Virgili

76


77

ANNEX II EL PROGRAMA 1999 D'AVALUACIÓ DE LA QUALITAT EN XIFRES

PROGRAMA 1999 D'AVALUACIÓ DE LA QUALITAT

Ensenyaments avaluats 11

Processos avaluats 1

Serveis avaluats 1

Comitès interns 8

Persones participants en comitès interns 61

Comitès externs 8

Persones participants en comitès externs 33

Total de persones participants en el procés 94

Total d'informes generats 24

Visites d'avaluació externa 8

Audiències realitzades 74

Total aproximat d'assistents a les audiències 450

Cost total del programa d'avaluació (ptes.) 10.000.000

INFORME FINAL D'AVALUACIÓ DE LA … · concretaria en la convocatòria recollida en l’Ordre...

Documents

Transcript of INFORME FINAL D'AVALUACIÓ DE LA … · concretaria en la convocatòria recollida en l’Ordre...