INFORME ENQUESTA ALS IESINFORME ENQUESTA ALS IESINFORME ENQUESTA ALS IESINFORME ENQUESTA ALS IES::::

EDUCACIÓEDUCACIÓEDUCACIÓEDUCACIÓ

Àrea de joventut Consell Comarcal de l’Alt Camp

2

ÍNDEX ///////////////////////////////////////////////////////////////// 1. Introducció 1.1. Qui ha contestat l’enquesta?

1.2. Consideracions prèvies: el nostre sistema educatiu 2. Anàlisi de les dades

2.1. Et costa saber què vols estudiar?

2.2. Accés a la informació: què fas? et serveix? 2.2.1. Tens prou informació sobre estudis disponibles? 2.2.2. Recerca d’informació i assessorament 2.2.3. Necessitats informatives

2.3. Prendre la decisió

2.3.1. Agents d’influència 2.3.2. Condicionants de la tria 2.3.3. Percepció de la capacitat per triar 2.3.4. Altres interrogants: estudiar i/o treballar?

3. Conclusions 4. Annexos

3

Qui respon? Per edats. Per sexes. Per curs.

15 anys16%

17 anys34%

16 anys28%

18 anys13%

14 anys5%

13 anys 14 anys 15 anys 16 anys

17 anys 18 anys 19 anys 21 anys

3r ESO12,6CFGM

20,7

2n Batx.19,0

1r Batx.25,3

4t ESO22,4

3r ESO 4t ESO 1r Batx. 2n Batx. CFGM

1. Introducció L’àrea de joventut del Consell Comarcal de l’Alt Camp ha realitzat una enquesta, anomenada “Enquesta als instituts”, en la que s’introdueixen preguntes sobre el procés de tria d’estudis i els serveis o accions d’assessorament acadèmic. L’objectiu de preguntar sobre aquests temes és sabe r si hi ha necessitats d’orientació i assessorament en la població jove escolaritzada als centres de secundària de l’Alt Camp. Les preguntes tractaven el tema en tres àmbits:

1. Dificultat en la tria d’estudis. 2. Accés a la informació i assessorament en el procés de decisions. 3. Agents d’influència i condicionants en la tria.

En aquests àmbits s’ha estructurat el present informe que presenta l’anàlisi estadístic de les dades i un seguit de conclusions aplicades al disseny de projectes d’orientació acadèmica. L’apartat de conclusions es complementa amb els resultats d’un grup de discussió on van participar 13 alumnes enquestats/des. 1.1. Qui ha contestat l’enquesta? L’alumnat de la comarca d’ESO, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà és de 2.324 persones per al curs 2009/2010 (centres públics i privats). L’enquesta ha estat resposta per 174 alumnes −entre els mesos d’abril i juny del 2010− de dos centres de secundària públics de l’Alt Camp. Els/les alumnes enquestats/des cursaven alguns d’aquests estudis: tercer i quart d’ESO, primer o segon de batxillerat o un cicle formatiu de grau mitjà. La mitjana d’edat és de 16,3 anys i hi ha gairebé el mateix nombre de nois que de noies enquestades (50,3% de nois i un 49,7% % de noies). La persona de més edat és de 21 anys i la de menys edat és de 13 anys. Comparativament, per cursos, la majoria de respostes han estat d’alumnes que cursaven primer de batxillerat, quart d’ESO o primer de cicles formatius de grau mitjà que tenen de 15 a 17 anys.

noies49,7

nois50,3

noisnoies

4

1.2. Consideracions prèvies: el nostre sistema educatiu L’enquesta ha estat pensada per recollir valoracions d’estudiants d’entre 14 i 18 anys perquè és el moment dins de l’educació secundària en el qual s’ha de decidir què es vol estudiar i, en definitiva, amb quina professió es vol pertànyer al mercat laboral. Per això, és necessari repassar els itineraris formatius possibles: els estudis que es poden cursar en cada etapa del sistema, les vies d’accés o els títols que s’obtenen segons les edats. D’aquesta manera, es visualitza la progressió de decisions que ha de prendre una persona des de la segona etapa de la ESO, al voltant dels 14 anys. Amb aquesta informació es podran interpretar millor els resultats de l’enquesta. Quadre 1: Estudis, edats i títols obtinguts Taula-resum d’opcions formatives per a estudiants d e 14 a 18 anys

Edat Estudis i títols Què pots fer: què has de triar

14/15 Educació obligatòria Estudiar obligatòriament (97,1%)1: triar algunes assignatures optatives

Títol GESO Estudiar Batx. (87%): triar modalitat de Batx. i centre → preinscripció Estudiar CFGM (13%): triar cicle i centre → preinscripció 15/16

16

No títol Programes de garantia social* (obtens el títol GESO): triar entre CFGM o Batx.

Estudiar Batx. Estudiar CFGM

Seguir fent segon Batx. (67,5%): triar optatives Seguir fent el CFGM (17,8%)

16/17

No títol GESO* Prova accés a CFGM (17 anys): triar el cicle i triar centre → preinscripció

Títol de batxiller Estudiar un Grau (79%): triar assignatures de les PAU i tirar grau → preinscripció Estudiar un CFGS: triar el cicle i triar centre → preinscripció

Títol de tècnic/a Estudiar un CFGS (21%): Triar fer les PAU i triar exàmens optatius PAU 17/18

No títol Fer prova accés CFGS (19 anys) o CFGM (17 anys)

Moments i edats majoritàries en què s’ha de fer la preinscripció a noves etapes formatives i elegir estudis.

1 Aquests percentatges indiquen en quina proporció es segueix un itinerari i, per tant, indiquen quines són les opcions acadèmiques majoritàries (segons percentatges de l’Enquesta de la joventut a Catalunya feta a persones de 15-34 anys el 2007, pàg. 51).

Educació secundària obligatòria ESO → 12 a 16 anys → Títol GESO

Educació secundària BATXILLERAT → 16 a 18 anys → Títol de batxiller CFGM → a partir de 16 anys → Títol de tècnic/a

Educació superior CFGS → a partir de 18 anys → Títol de tècnic/a superior GRAU → a partir de 18 anys → Títol de llicenciat/ada

5

Pregunta 6_Et costa saber què vols estudiar?

Sí47%

No53%

2. Anàlisi de les dades 2.1. Et costa saber què vols estudiar? En general, la proporció de persones que responen que els hi costa saber què volen estudiar (47%) és similar a les que no els costa (53%), encara que les persones que declaren saber el que volen estudiar superen en un 6% a les diuen que no ho saben. Malgrat això, quasi la meitat de l’alumnat enquestat (47%) manifesta que li costa sa ber què vol estudiar . Per tant, es podria afirmar que la decisió de triar els estudis és una decisió reflexionada que comporta certa dificultat de tria. No obstant això, lluny del dramatisme amb el que tractem, sovint, les dades estadístiques i més les aplicades a l’estudi del món juvenil, cal dir que el context cultural actual es basa en l’elecció pura; és a dir, les persones tenen –aparentment– menys condicionants o traves socials2, més opcions d’estudi (proliferació de cicles formatius, centres educatius) i més flexibilitat en la construcció de d’itinerari formatiu (formació continuada, vies d’accés); per tant, en aquest context és comprensible que la tria d’estudis sigui una decisió que comporti certa dificultat. Per sexes, són les noies les que manifesten en major proporció la dificultat de la decisió: un 55,8% de noies diuen que els costa saber-ho respecte al 36,8% de nois. Els nois tenen més clar què volen estudiar que les noies. Per edats, les persones de 14 i 15 anys són les que manifesten més dificultat per saber què volen estudiar i es va reduint progressivament (als 16 i 17 anys es redueix en un 7,8% i dels 17 als 18 anys es redueix encara un 14% menys). Per tant, es podria dir que el moment més costós es dóna al finalitzar la ESO quan és té uns 15 anys i s’ha de configurar l’itinerari formatiu postobligatori . Per contra, són les persones de 18 i 19 anys les que tenen més clar què volen estudiar perquè progressivament han anat definint l’itinerari, han descartat opcions amb anterioritat, estan més encaminades i tenen més maduresa (tot i que al voltant dels 18 anys han de fer la preinscripció a les PAU, als graus o als CFGS). Les opcions de tria al finalitzar la ESO, als 15 o 16 anys són (veure apartat 4.Annexos):

- cursar estudis universitaris, i això vol dir decidir si faran les PAU i ja haver de triar una de les modalitats de batxillerat que dóna accés a determinats graus.

- cursar un CFGM. - inserció al mercat laboral.

→ Es pot deduir que els serveis o accions d’orientació acadèmica haurien de començar a

donar-se o difondre’s en el moment en què s’inicien els estudis postobligatoris, entre els 15 i 16 anys.

2 Malgrat que com senyala l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2007 avui en dia la classe social encara determina el nivell d’estudis i l’edat d’accés al món laboral.

Pregunta 6_Et costa saber què vols estudiar? Per sexes.

sí36,8

sí55,8

no63,2

no44,2

0 20 40 60 80 100

Nois

Noies

6

Pregunta 7_Tens prou informació sobre estudis diponibles?

Sí55,7

No43,7

Pregunta 9_T'han explicat com funciona el sistema educatiu

Sí47,4No

52,6

→ La proporció de persones joves a qui no els costa saber què volen estudiar supera en un 6% a les que diuen que els costa saber-ho.

→ Els nois tenen més clar què volen estudiar ja que un 63,8% senyalen que no els costa saber-ho respecte al 44,2% de les noies (hi ha una diferència significativa, d’un 19%, entre sexes).

2.2. Accés a la informació: què fas? et serveix? 2.2.1. Tens prou informació sobre estudis disponibles? Un 55,7% de la gent enquestada contesta que té prou informació sobre els estudis disponibles. Això es pot relacionar amb els percentatges de la gent que afirma que li han explicat com funciona el sistema educatiu (un 47,4%). Per tant, hi ha un 43,7% de joves que diuen que no tenen prou informació sobre els estudis disponib les i més de la meitat de les persones enquestades manifesten que no els han explicat com funciona el nostre sistema educatiu (un 52,6%).

→ Quasi la meitat de la gent enquestada manifesta una manca d’informació sobre els

estudis i el nostre sistema educatiu, malgrat ser població escolaritzada dins d’aquest sistema.

Pregunta 6_Et costa saber què vols estudiar? Per edats.

66,7

53,645,8 45,9

31,8 33,3

33,3

46,454,2 54,1

68,2 66,7

100100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

13 14 15 16 17 18 19 21

NoSí

7

Pregunta 10_De tot això, què has fet?

66,7

48,344,8

31

21,820

8,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Parlarmare/pare/tutor

Buscar centres aInternet

Visitar EspaiEstduiant (Valls)

Assisitr xerrada Parlar tutor/a Visitarpsicopedagog/a

institut

Altres

%

Pregunta 10_De tot això, què has fet? Per sexes

66,7

48,1

35,3

47,442,9

49,444,8

33,3

51,9

64,7

52,657,1

50,655,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Parlarmare/pare/tutor

Buscar centres aInternet

Visitar EspaiEstduiant (Valls)

Assisitr xerrada Visitarpsicopedagog/a

institut

Assisitr xerrada Altres

Nois

Noies

2.2.2. Recerca d’informació i assessorament L’alumnat té com a primera referència la família per comentar, assessorar-se o comunicar les inquietuds en el procés de tria d’estudis. Internet és la segona font d’informació i en tercer lloc les fires d’ensenyament especialitzades, com l’Espai de l’Estudiant de Valls. La pregunta es va fer multiresposta, sense limitar les opcions de resposta, i d’entre les 7 respostes marcables, les opcions menys freqüents són precisament les que prenen com a referència els professionals especialitzats en l’en senyament : els tutors/es escolars i els serveis d’orientació del seu institut, (un 21,8% declara haver parlat amb el tutor i un 20% diu que ha visitat el/la psicopedagoga de d’institut). Caldria veure, si aquests són els serveis de referència en orientació del seu centre i si poden abastir la demanda. Per tant, caldria que els membres de la família coneguessin e l sistema educatiu o poguessin tenir una xarxa de recursos especialitzat s per tal de poder derivar/guiar els fills i filles . I alhora, caldria que l’alumnat tingués accés a pàgines web especialitzades sobre el tema.

→ A banda de parlar amb els familiars directes, l’accés a la informació es dóna, en primer lloc, per Internet i després a través de fires i xerrades especialitzades.

Per sexes, no hi ha massa diferència en les accions d’assessorament tret del fet que les noies visiten el serveis de psicopedagogia un 29,4% més q ue els nois (això es relaciona amb què les noies manifesten que els costa més triar i que es senten menys preparades que els nois).

8

Pregunta 8_Et són útils els serveis, les assignatures o tutories d'orientació acadèmica del teu institut?

42,2

38,2

19,7 Sí, m'han informat i ajudat béSí, però no són suficientsNo

→ Segons s’infereix a la pregunta 10 de l’enquesta, les noies pràcticament dupliquen en nombre les visites al/la psicopedagog/a.

Com s’ha vist a la pàgina anterior, Internet és una de les primeres fonts que la gent jove utilitza per buscar informació sobre els estudis. Un 35,1% diu que ha visitat webs d’orientació acadèmica. Les fonts informatives de la xarxa més consultades són les d’organismes públics: la més visitada és el web de la Generalitat de Catalunya. L’altre web de referència és el de Porta 22 (una institució de l’àmbit municipal de Barcelona). El segueixen, de lluny, els webs Infoestudio i Xtec com a fonts informatives de la xarxa. Malgrat que les opcions d’assessorament i les fonts informatives de serveis més especialitzats no es recorren en primera instància, cal dir que al voltant del 80% de l’alumnat declara que li són útils els serveis, tutories, assignatures , etc. d’orientació acadèmica del seu centre. D’aquests, un 38,2% afirma que no són suficients.

→ Els serveis i les accions que es donen des del centre educatiu a l’alumnat es valoren

positivament (un 42,2% declara que ha estat ben informat/ada i els han ajudat bé).

→ No obstant això, hi ha un 58% que declara que no són suficients o que no els han estat útils (d’aquests últims, només un 19,2%).

Pregunta 15_Has visitat alguna web d'orientació acadèmica?

Sí35,1

No64,9

Pregunta 16_Quina/es webs has visitat?3,3

3,33,3

6,7

6,7

10,0

16,7

43,3

3,3GencatPorta 22 a BarcelonaInfoestudioXtecGoogleURVFaceboockInstitut d'estudis aplicatsAltres

9

Un apunt interessant sobre la utilitat dels serveis existents als instituts és que la gent que manifesta que no els costa saber què estudiar valoren positivament la informació i l’ajuda rebuda en els serveis del centre (un 50,5%). Per contra, qui diu que li costa saber-ho, valora menys positivament aquests serveis; d’aquets, la majoria opina que els serveis al centre són útils però no suficients (un 51,30%).

→ Hi ha una relació entre la dificultat de saber què vols estudiar i la valoració dels serveis i tutories de l’institut: la gent que valora positivament els serveis té menys dificultats en saber què vol estudiar.

→ Els serveis que ofereixen els instituts faciliten l’elecció d’estudis en el seu alumnat. 2.2.3. Necessitats informatives De manera general, l’alumnat reclama més informació sobre els estudis universitaris, els cicles formatius i les beques, d’entre les opcions donades. Per tant, expressen que els agradaria estar més informats/ades sobre les opcions d’itinerari reglat, les més majoritàries entre l’alumnat.

Pregunta 17_ Sobre què t'agradaria estar més informat/ada?

49

34 33,3

21,8 21,319

16 16

5,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Estudis univ. CF Beques Proves acceésCF i univ.

Ensenyamentsarts, activitats

esportives

Pla Bolonya Formaciócompl.

(idiomes,informàtica…)

Alternatives noaprovar

ESO/Batx.

Altres

%

32,5

50,5

51,3

26,9

16,3

22,6

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Els costa saber quèestudiar

No els costa saberquè estudiar

Sí, m'han informat i ajudat béSí, però no són suficientsNo

10

Pregunta 11_ Qui t'influeix més a l'hora de triar els estudis?

3,44,66,37,5

16,7

77

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Ningú, ho trio jo Família Assessoramentprofessionals

Amistats Altres Professorat

%

2.3. Prendre la decisió 2.3.1. Agents d’influència Els i les joves enquestades manifesten poca influència d’agents externs a l’hora de triar els seus estudis: ho viuen com una decisió individual presa amb plena autonomia i cons ciència ja que un 77% de les persones enquestades diuen que no els influeix ningú . El primer agent que els influeix és la família (un 16,7% el marca), i en menor grau els professionals que els han assessorat (7,5%) i les amistats (6,3%). De totes les opcions de resposta, el professorat és la menys marcada i l’agent que els influeix menys. De tot això, es pot deduir que, a l’hora de triar els estudis, la pressió de grup/socials té poc pes i, per tant, en aquest aspecte es debilita el tòpic que els nois i noies són influenciables ja que només un 6,3% declara estar influenciat/ada per les amistats. Per sexes, els nois declaren estar molt més influenciats per l es amistats i pel professorat que les noies malgrat ser dels agents amb menys pes a l’hora de decidir-se (com es veu en la taula anterior). En canvi, les noies diuen estar influenciades, en primer lloc, per l’assessorament de professionals (en un 69,2%), cosa que els nois no poden declarar perquè, com s’ha vist, és un servei molt més utilitzat per les noies.

Pregunta 11_ Qui t'influeix més a l'hora de triar els estudis? Per sexes.

0

51,542,9

30,8

72,7

83,3

48,5

57,1

69,2

27,3

37,5

16,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Ningú, ho trio jo Família Assessoramentprofessionals

Amistats Altres Professorat

NoisNoies

11

Pregunta 12_Què et condiciona més a l'hora de triar els estudis?

4,65,26,9

9,2

16,7

24,7

43

47

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Vocació Sortideslaborals

Futur sou Proximitat delcentre

Altres Canviresidència

Cost matrícula Cost lloguer

%

Tant els nois com les noies declaren, en proporcions similars, que són ells i elles qui trien sense masses influències i és la família l’agent que influencia de la mateixa manera a les noies i als nois.

→ Les noies estan molt més influenciades per l’assessorament professionalitzat (com a principals usuàries dels serveis) mentre que els nois ho estan molt més pel professorat i les amistats perquè gairebé no recorren a aquests serveis i diuen tenir menys dificultats a l’hora de triar.

2.3.2. Condicionants de la tria Els principals factors que guien i condicionen la tria d’estudis combinen els de vessant més emocional, com la vocació personal (la més marcada, un 47%), amb els de vessant pràctica i finalista com les sortides laborals (un 43%) o el futur sou (24,7%). Es podria afirmar que els tres condicionants més marcats, la vocació i les sortides laborals i sou són l’ideal de qualsevol persona: trobar una feina que t’agradi, que estigui demandada i que tingui un bon sou.

Per altra banda, els condicionants econòmics com el cost de matrícula o el cost d’un lloguer (en cas de desplaçar-se a una altre ciutat) no són factors que condicionin els i les joves: només un 11% marca els factors de despesa econòmica com a condicionants en la tria.

→ A l’hora de triar els estudis es reprodueix l’ideal social d’aconseguir una feina que agradi

(vocacional, 47%), que generi ocupació o estigui demandada en la societat (sortides laborals, 43%) i, en menys mesura, que estigui ben pagada (sou 24,7%).

→ Les persones es mouen menys per motius econòmics, com el futur sou (24,7%), perquè la gent jove valora més el benestar emocional i la seguretat personal que el fet de cobrar més o menys

12

Pregunta 12_ Què et condicona més a l'hora de tirar estudis? i Et costa triar?

56,3

41,744,2

25

41,4

33,3

52,449,3

43,8

58,355,8

75

58,6

66,7

47,650,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Sortideslaborals

Vocació Costmatrícula

Proximitat delcentre

Cost lloguer Futur sou Canviresidència

Altres

Sí, els costaNo els costa

Pregunta 12_Què et condiciona més a l'hora de triar estudis? Per sexes

41,344,4

33,3

58,6

37,5

53,5

41,7

68,8

58,755,6

66,7

41,4

62,5

46,5

58,3

31,3

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Sortideslaborals

Vocació Cost matrícula Proximitat delcentre

Cost lloguer Futur sou Canviresidència

Altres

NoisNoies

Per sexes, les noies presenten una visió realista i manifesten en major grau que els nois que els condicionen els factors econòmics3, com el cost de matrícula i de lloguer. Per altra banda, les noies declaren en un 17,4% més, que les sortides laborals condicionen la tria. A continuació, es vol veure quina relació hi ha entre la gent que no li costa saber què vol estudiar i el tipus de condicionants que expressen a l’hora de triar. D’aquesta manera, s’observa com la gent que no li costa saber què vol estudiar diu ten ir condicionants de tipus econòmics : cost de lloguer (en un 75%), cost de matrícula (66,7%), canvi de residència i/o proximitat (al voltant del 58%) i el futur sou.

→ Les sortides laborals i la vocació personal són els condicionants que afecten més per igual a nois i noies i a la gent que li costa i que no li costa triar.

→ Les noies expressen molt més que els nois que a l’hora de triar estudis estan més condicionades pels factors econòmics (pel cost de matrícula, pel cost de lloguer, o pel futur sou)4.

→ Els nois valoren més la proximitat del centre i les noies expressen més les ganes de voler canviar de ciutat: en aquest sentit, les noies es decantarien per pràctiques d’independització i els nois per la cohabitació amb el nucli matern (quan el centre està a prop, habitualment, no hi ha canvi de residència).

3 La categoria “Altres”, curiosament la més marcada pels nois (quasi un 70%), fa referència a que els estudis t’agradin i, per tant, es podria incloure en la categoria “Vocació”. Per aquest motiu, no s’ha comentat en l’explicació de la taula. 4 El mercat laboral i les relacions laborals avui en dia encara presenten unes condicions més precàries pel fet de ser dona: sous més baixos i dificultat d’accés a quadres de responsabilitat. Podria semblar que les noies enquestades siguin conscients d’aquestes realitats i, per tant, expressin que tenen molt més en compte els factors econòmics.

13

Pregunta 14_Amb la info que has recollit, et sents preparat/da per triar?

Sí60,8

No39,2

2.3.3. Percepció de la capacitat per triar Tenint en compte les valoracions anteriors i malgrat la manca de coneixement del sistema educatiu i altres aspectes, cal dir que més de la meitat de les persones enquestades es sen ten preparades per triar (un 60,8%) . Així doncs, hi ha un 39,3% d’alumnes que declaren que no sentir-se preparats/des per triar. D’aquestes persones, les noies és senten menys preparades que els nois, fet comprensible si es té en compte q ue també són les noies les que declaren que els costa més saber què volen estudiar .

→ Un 39,2% de l’alumnat enquestat declara no sentir-se preparat/da per triar.

→ Són les noies les que es senten menys preparades: respecte dels nois, hi ha un 19% més de noies que diuen no se sentir-se preparades per triar.

2.3.4. Altres interrogants: estudiar i/o treballar? El fet de plantejar-se si estudiar o treballar és una constant en moltes persones, fins i tot una vegada es dóna per finalitzada l’etapa formativa: estem dins del context del long life learning, la sobrequalificació, la mercantilització de l’oferta educativa, la proliferació d’estudis en línia, i també en l’època dels alts índex d’atur (fet que provoca la recerca d’aixopluc i de millora de l’ocupabilitat en la formació). Sovint, bona part de la gent jove estudia i treballa al mateix temps (en les primeres feines també sense contracte laboral). Per això, es va preguntar a l’alumnat si es plantejava acabar l’ESO i posar-se a treballar donant 3 opcions de resposta per evitar de generar la dicotomia de l’estudies o treballes, que no s’ajusta a les pràctiques socials actuals. Un 71,5% de l’alumnat enquestat diu que no s’ha plantejat de posar-se a treballar perquè tenen clar que han de seguir estudiant, per tant aquestes persones no es plantegen estudiar i treballar al mateix temps. Les que sí ho fan, representen el 26,1%i diuen que hauran de treballar i estudiar. Un 2,4% manifesta que a l’acabar l’ESO no seguirà estudiant, i per tant és una opció molt minoritària que configura la trajectòria d’inserció ràpida al mercat de treball amb poca qualificació.

36,8

55,8

63,2

44,2

0 20 40 60 80 100

Nois

Noies

Sí

No

Pregunta 13_T'has plantejat acabar l'ESO i posar-te a treballar?

2,4

26,1

71,5

No, mai. Tinc clar que he de seguir estudiantSí, perquè no seguiré estudiantSí, perquè hauré de treballar i estudiar

14

Aquesta pregunta sembla tenir molta més justificació des de l’aparició del concepte generació ni-ni a l’estat espanyol (provinent del concepte anglès NDO) per referir-se a persones que ni estudien ni treballen. Lluny dels conceptes explotats mediàticament que provoquen una identificació de jove igual a mandrós, vividor, descarat, conflictiu..., la nostra enquesta mostra com la gent jove té intenció de formar-se. Com s’indica al el “Mòdul d’incorporació dels joves al mercat laboral” de l’Enquesta de la població activa (EPA, 2009), una de cada quatre persones de 18 a 34 anys va treballar durant els estudis, percentatge que s’adiu amb el resultat de la nostra enquesta segons el qual un 26,1% de l’alumnat que ha respòs declara que haurà de trebal lar i estudiar . Aquest informe, elaborat per d’Institut nacional d’estadística (INE), conclou que com més nivell formatiu es té, el temps per trobar una feina amb certes garanties és menor; per tant, el fet de triar els estudis i el nivell de la formació és determinant per a l’accés a feines de major qualificació, que a la vegada, són llocs de treball, teòricament menys vulnerables a les crisis econòmiques.

→ Una de cada 4 persones manifesta que haurà d’estudiar i treballar quan acabin la ESO.

3. Conclusions A continuació, es detallen algunes recomanacions que poden contribuir a la viabilitat de projectes d’orientació acadèmica. Segons els resultats de l’enquesta les persones que mostren més dificultats per saber què estudiar, les que tenen més buits informatius o han presentat un major desconeixement del sistema educatiu, són aquelles a les quals han d’arribar amb els serveis d’orientació.

→ Els serveis o accions d’orientació acadèmica haurien de començar a donar-se o difondre’s al voltant dels 14 anys quan es fa 4rt d’ESO i quan s’inicien els estudis postobligatoris, entre els 15 i 16 anys.

El perfil de persones a qui adreçar i difondre més els serveis d’orientació són:

→ Noies d’entre 15 a 16 anys són les que manifesten en major proporció que els hi costa saber què volen estudiar i estudien més que els nois.

→ Nois que no han visitat el/la psicopedagog de l’institut i que tendeixen a estar més influenciats per les amistats.

→ De manera general, s’ha de contribuir al coneixement del sistema educatiu de l’alumnat de 14 a 18 anys.

→ Hi ha un 39,2% que declara no sentir-se preparat/ada per triar estudis amb tota la informació que han recollit.

Com que l’alumnat valora positivament els serveis i accions del seu institut, es podrien millorar per reforçar i com que no són suficients, complementar-los amb altres accions o recursos. Així doncs, cal potenciar els serveis i accions d’orientació que ofereix cada institut i entrevistar als seus responsables per detectar com es dóna l’accés, quina demanda poden abastir i com funcionen. Pel que fa al gènere, caldria veure si hi ha factors de gènere en l’ús i accés a l’orientació professionalitzada de l’institut per part dels nois, malgrat que sàpiguen més que volen estudiar. Per altra banda, Internet és una dels primeres fonts d’informació i l’espai on la gent jove s’informa tot i que un 64,9% declara que no ha visitat cap web d’orientació acadèmica. Per tant, qualsevol servei d’assessorament o qualsevol recurs ha de tenir en compte les noves tecnologies i s’ha de fer més difusió de les webs d’aquesta temàtica. Amb molta diferència, les altres fonts d’informació són les fires i xerrades especialitzades. L’espai de l’estudiant que organitza el Consorci pro-universitari de l’Alt Camp i la Conca és la fira de

15

referència pels estudiants de la comarca i del Camp de Tarragona. La fira és una bona ocasió per donar a conèixer serveis i per realitzar accions. Per últim, qualsevol servei d’orientació i assessorament ha de tenir instruments i vies per detectar i derivar casos individuals; casos que en l’enquesta declaren tenir més dificultat, desconeixement i sentir-se amb menys preparació per decidir l’itinerari acadèmic a qui més necessari donar suport.

4. Annexos En aquest apartat, es resumeixen alguns aspectes del sistema educatiu per tal tenir unes nocions sobre la construcció d’itineraris acadèmics actuals. I, a banda, es reprodueixen les preguntes i respostes que es fèien sobre la tria d’estudis a l’enquesta. a. Resum de vies d’accés: b. Resum d’aproximació als itineraris formatius (es tandarització)

de 25 a 45 persones de cada 100 Graduat ESO → Batx → PAU → → → → → → → → UNIVERSITAT → MT Graduat ESO → CFGM → Prova accés CFGS → CFGS → UNIVERSITAT → MT

de 15 a 25 persones de cada 100 Graduat ESO → CFGM → Prova accés CFGS → CFGS → MT Graduat ESO → Batx → CFGS → MT

de 5 a 10 persones de cada 100 Graduat ESO → Batx/CFGM → MT

de 1 a 5 persones de cada 100 No graduat ESO → (MT) → Programes garantia social → Graduat ESO No graduat ESO → (MT)

MT: Mercat de treball

c. Model d’enquesta: preguntes i respostes efectuad es sobre la tria d’estudis Dades de l’enquestat/da Curs, edat, sexe, correu electrònic i població, Preguntes i respostes

Et costa saber què vols estudiar? □ Sí □ No

Per accedir a la universitat: - PAU - CFGS - Proves accés majors 25 anys

Per accedir a CFGS: - Títol Batxiller - Títol d’un CFGM + prova accés - Prova accés majors 19 anys

Per accedir a CFGM: - Títol Graduat/da en ESO (GESO) - Prova accés majors 17 anys

16

Tens prou informació sobre els estudis disponibles? □ Sí □ No

Et són útils els serveis, les assignatures o tutories d’orientació acadèmica del teu institut ? □ Sí, m’han informat i ajudat bé □ No □ Sí, però no són suficients

T’han explicat com funciona el nostre sistema educatiu? □ Sí □ No

De tot això, què has fet? □ He parlat amb la meva mare, pare, tutor/a... □ He buscat per internet els centres on fan el que vull estudiar □ He anat a l’Espai de l’estudiant de Valls □ He parlat amb el tutor/a □ He visitat la psicopedagoga de l’institut □ He anat a una xerrada sobre estudis □ Altres:

Qui t’influeix més a l’hora de triar els estudis? □ Ningú, ho trio jo □ Els amics i amigues □ La família □ Algun/a professor/a □ L’assessorament que m’han donat professionals d’orientació acadèmica □ Altres:

Què et condiciona més a l’hora de triar els estudis? □ Les sortides laborals □ La vocació personal □ El cost de la matrícula □ La proximitat del centre □ El cost d’un lloguer a la citutat on m’he de traslladar □ El futur sou □ Voler viure en una altra ciutat □ Altres:

T’has planejat acabar l’ESO i posar-te a treballar? □ No, mai. Tinc clar que he de seguir estudiant □ Sí, perquè no seguiré estudiant. □ Sí, perquè hauré d’estudiar i treballar

Amb la info que has recollit, et sents preparat/da per triar ? □ Sí □ No

Has visitat alguna web d’orientació acadèmica? □ Sí □ No

Quina?

17

Aquest informe ha estat elaborat per l’Ârea de joventut i totes les gràfiques són d’elaboració pròpia. Núria París Fortuny Ivette Queralt Soto Santi Jiménez Ferreiro