Informe descriptiu del SATAF

Pau Claris 158, 1r 08009 Barcelona Tel. 93 567 18 88 Fax 93 567 36 44 www.gencat.cat/justicia

Generalitat de Catalunya Departament de Justícia Secretaria de Relacions amb l’Administració de Justícia Servei d’Assessorament Tècnic en l’Àmbit de Família

EL SERVEI D’ASSESSORAMENT TÈCNIC EN L’ÀMBIT DE FAMÍLIA

(SATAF)

Febrer 2011

2

Generalitat de Catalunya Departament de Justícia

ÍNDEX

1.- Introducció

2.- Marc legal

3.- Característiques del servei

4.- Principis i criteris d’intervenció tècnica

5.- Context en què es fonamenta la intervenció en els temes de família

6.- Programes d’actuació tècnica

7.- Metodologia de treball i informe tècnic

8.- Competències professionals i dinàmica de treball

9.- Bibliografia

3


1. Introducció

Aquest document informa dels principis d’actuació i del contingut de treball dels equips

del Servei d’Assessorament Tècnic de Família (SATAF). La seva exposició va sorgir amb

motiu de valorar que hi havia un buit de difusió pel que fa a la constitució, evolució i

competències d’aquest Servei.

La proposta d’aquest recull informatiu va sorgir relacionada amb la creació, l’any 2010,

de la primera comunitat de pràctica del programa Compartim de Gestió del Coneixement.

El text s’ha realitzat de forma compartida per professionals del Servei i s’ha consensuat

en grups de treball.

El Departament de Justícia ofereix, des de l’any 1991, la tasca d’assessorament als

òrgans judicials en l’àmbit del dret de família, moment en què es van transferir les

competències en aquesta matèria a Catalunya. Es va donar continuïtat al treball

professional que ja es feia des de l’any 1987, quan van sorgir i es van anar consolidant

les primeres experiències en el camp de l’assessorament judicial.

Al llarg dels anys i, fins a l’actualitat, el SATAF ha sofert canvis pel que fa a la plantilla de

professionals que l’integren. És per això que voldríem agrair als professionals que van

formar part de l’equip tècnic, durant els primers cinc anys, la seva tasca tècnica i els

primers documents de reflexió. L’any 1999 els van traslladar de lloc de treball en la seva

totalitat, per un motiu de canvi institucional.

En una segona etapa, cal agrair a l’entitat Creu Roja els seus anys de servei, amb

conveni de col·laboració, que va aportar la seva plantilla de professionals des de l’any

2000 fins al 2005.

És al gener de l’any 2006 quan la dependència orgànica i funcional del Servei va retornar

a l’Administració de Justícia i es va constituir amb la plantilla de funcionaris interins que

treballa actualment.

4


El mes de setembre de l’any 2007, la dependència i la responsabilitat tècnica d’aquest

Servei es va traspassar a la Direcció General de Recursos de l’Administració de Justícia i

en l’actualitat, per mitjà del Decret 74/2011, de 4 de gener, d’estructuració del

Departament de Justícia, el Servei queda ubicat a la Secretaria de Relacions amb

l’Administració de Justícia, dins la Subdirecció General de Suport Judicial.

Aquests anys de funcionament del Servei han permès desenvolupar una àmplia

experiència i anar construint una filosofia de treball en equip i amb famílies. De la

mateixa manera, des del punt de vista tècnic s’han anat definint progressivament el

mètode i les tècniques més adequades que cal emprar, en funció dels objectius que

persegueixen els diferents requeriments de les instàncies judicials i de la diversitat de

situacions familiars, socials i judicials que es presenten.

Els Equips d’Assessorament Tècnic de Família treballen amb una missió definida i ho fan

per objectius i amb indicadors de treball. Tota aquesta guia del context i dels límits de les

tasques professionals queda recollida en un document intern, elaborat i compartit per

tots els grups de professionals que formen part del Servei.

La informació que exposem a continuació fa un recorregut per tots els elements que

contextualitzen el treball tècnic del SATAF. Situen els principis d’actuació i els criteris

d’intervenció dins el contingut propi del treball diari del nostre Servei i de forma

actualitzada.

En la taula gràfica següent es pot observar l’evolució de les peticions anuals al Servei a

Catalunya:

5


Evolució de les peticions anuals de Catalunya

1310

1629

1955

2208 2164 2202

0

500

1000

1500

2000

2500

2005 2006 2007 2008 2009 2010

2. Marc legal

La reforma feta en el dret de família per la Llei 30/81, de 7 de juliol, l'anomenada Llei de

divorci, va canviar la perspectiva i els paràmetres per a l'adopció de mesures judicials

respecte a la cura i educació dels fills en els procediments de separació, nul·litat i divorci,

i en sintonia amb aquest canvi, el Reial decret 1322/81, de 3 de juliol, de constitució dels

jutjats de família, va materialitzar la possibilitat que en els esmentats processos judicials

intervinguessin regularment com a pèrits els psicòlegs i els treballadors socials.

Amb la llei esmentada i amb la recent Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del

Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, aprovada pel Parlament català,

amb entrada en vigor l'1 de gener de 2011, les mesures que s'adoptin sobre els fills com

a conseqüència dels procediments de separació conjugal, divorci o nul·litat han de ser

acordades sempre en benefici d’aquests. En contraposició amb etapes legals anteriors, la

perspectiva canvia radicalment, i les decisions se sostenen ja no només en la qualificació

conjugal dels progenitors, sinó també i específicament, en la valoració de les necessitats i

l’interès dels menors.

6


Article 233-8.3 L’autoritat judicial, en el moment de decidir sobre les responsabilitats

parentals dels progenitors, ha d’atendre de manera prioritària l’interès del menor.

Així mateix, al llibre segon del Codi civil de Catalunya, en la disposició addicional sisena,

referent als dictàmens pericials relatius al règim d'exercici de la responsabilitat parental,

estableix en els seus punts 3 i 4:

"3. Si els mitjans probatoris aportats per les parts relatius al règim de guarda, inclosa

la compartida, i de relacions personals no ofereixen suficients elements de judici, el

tribunal pot disposar que un pèrit judicial elabori un informe. El pèrit s'ha de designar

entre els especialistes dels equips tècnics de suport judicial, de la clínica de medicina

forense o dels col·legis professionals corresponents si els serveis públics

d'assessorament no existeixen o no poden assumir la designació.

4. Els especialistes integrats als equips tècnics que donen suport als tribunals o els

designats en lloc d'aquells són auxiliars dels tribunals. […]"

L'especialista en una matèria, a qui es recorre des d'un tribunal perquè aporti una

informació específica referent a la seva àrea de coneixement, és denominat pèrit per la

llei. En els procediments civils es reconeix la possibilitat que els pèrits de qualsevol

especialitat puguin informar; bé com a peritatge de les parts que intervenen en el litigi

(Llei d'enjudiciament civil, art. 336), bé per designació del tribunal, sense instància de

part (LEC, art. 340/341).

Des de 1983, atenent un suggeriment del Consell General del Poder Judicial, el Ministeri

de Justícia va començar a institucionalitzar la figura del psicòleg i la del treballador social

als jutjats de primera instància, de família. Ambdós professionals constitueixen els equips

psicosocials dels jutjats de família (Albarrán Olivera, J., 1989).

7


3.- Característiques del servei

L’objectiu principal del SATAF és donar resposta a les peticions judicials d’assessorament

tècnic dels jutjats especialitzats i de primera instància de família, primera instància i

instrucció, violència sobre la dona (VIDO) i audiències provincials d’arreu de Catalunya

amb seus territorials a cada demarcació provincial (Barcelona, Tarragona, Lleida i

Girona).

Així, la composició la formen quatre equips: un a Barcelona i els tres de territoris (a

Girona, Lleida i Tarragona).

L’equip de Barcelona està format per la responsable dels equips, personal administratiu i

per 27 professionals que amb coherència amb el marc legal esmentat són psicòlegs i

treballadors socials. Els equips dels serveis territorials estan formats per quatre

professionals i una administrativa a cada territori. Tots els professionals estan

especialitzats en relacions familiars en l'àmbit judicial civil i, concretament, en l'avaluació

psicològica, social i psicosocial respecte famílies amb fills immerses en un procediment

judicial.

No hi ha figures intermitges de coordinació i cal estructurar el Servei com a tal, amb la

finalitat de promocionar un funcionament adequat a les necessitats actuals i per mantenir

una correcta organització funcional.

La tasca professional implica proporcionar als òrgans judicials un informe amb elements

psicosocials d’anàlisi i valoració que els facilitin una visió global de la situació de les

persones i del grup familiar en conflicte i els ajudin a la presa de decisions judicials.

Jutges i magistrats consideren els dictàmens tècnics, incloent-los en el conjunt de mitjans

de prova de què disposen en cada cas particular, com un factor més a tenir en compte

entre els elements que els guiïn a la presa de decisions, tot tenint sempre present el seu

caràcter no vinculant, tal com disposa el Codi civil.

8


La finalitat del Servei persegueix promocionar l’economia processal, la independència

pericial, aportar major rapidesa al procés jurídic i una important especialització.

Els conflictes familiars són valorats des d'una perspectiva no jurídica, des de la

comprensió dels vincles emocionals, de les comunicacions i dels rols familiars,

humanitzant un procediment judicial que tracta de dirimir sobre relacions personals

íntimes. La finalitat és aportar al procediment jurídic una informació professional,

pertinent i clara, tenint sempre present la responsabilitat que es desprèn del treball amb

famílies en situació de crisi i, especialment, amb menors.

Els professionals dels equips exerceixen les mateixes tasques i sota els mateixos

objectius, i en aquest sentit, la interdisciplinarietat i la complementarietat de les seves

funcions específiques esdevé primordial, atenent l’actuació psicosocial inherent a la

filosofia de treball del Servei i per la riquesa que suposa la seva combinació.

En tot cas, l'assignació d'un o altre professional a l'execució dels programes queda

assenyalada per la mateixa demanda judicial, el contingut de la informació de l'expedient

judicial i l'especificitat del programa assignat a la demanda. Els criteris d’assignació

queden exposats en el document del marc administratiu del Servei, i formen part de

l’organització general de l’equip descrita en el seu contingut.

4.- Principis i criteris d’intervenció tècnica

Com s’ha esmentat al llarg del document, el Servei d’Assessorament Tècnic de Família té

com a funció assessorar els òrgans judicials respecte d’aquelles qüestions que

s’emmarquen en l’àmbit de la família i la infància. En aquest sentit, la intervenció neix a

partir de la petició dels jutjats i implica, conseqüentment, avaluar una família amb fills

que està immersa en un procediment de separació, divorci, reclamació de visites, etc.

També es dóna resposta a les peticions d’assessorament en procediments d’oposició a

tutela administrativa i d’idoneïtat de l’adopció.

9


Pel que fa a l’execució de sentencies judicials, el SATAF respon a les peticions de

seguiment de les sentències

Cal fer èmfasi que les intervencions del Servei s’emmarquen en procediments judicials de

controvèrsia. En els procediments de família sovint hi ha dificultats en els adults per

arribar a un consens sobre la separació, divorci o qüestió relacionada amb la ruptura; per

tant, la intervenció habitualment es duu a terme en un context familiar complex on,

freqüentment, el conflicte i les dinàmiques disfuncionals són els elements bàsics en les

relacions familiars.

En els altres procediments (tutela i adopció) la controvèrsia està relacionada amb els

desacords dels progenitors biològics dels menors tutelats i amb les peticions d’adopció de

menors per part de famílies que han estat avaluades com a no viables per la institució

pertinent.

En aquest context, la intervenció del SATAF defensa i promociona el principi de l’interès

superior del menor, principi rector i fonamental tant en la legislació estatal com

autonòmica que pren com a marc de referència la Convenció de Nacions Unides de 1989

sobre els Drets de la Infància.

Sovint, aquest principi (interès superior del menor) és mencionat i recollit en moltes lleis i

normatives, però la seva posada en marxa en situacions judicials afegeix l’element

diferencial de les intervencions tècniques: l’actuació del SATAF es dóna només en els

procediments que hi ha menors implicats.

És per aquest motiu i, davant l’existència de situacions de risc per a la infància, que cal

explicar com entenem en el nostre context la definició d’infant i els seus drets, que són

els que s’han de protegir i promocionar.

Des del Servei s’entén com a infant aquell nen, nena o adolescent que no té la majoria

d’edat i que per la seva condició i posició en la seva família té un seguit de necessitats

que de manera autònoma no pot satisfer i necessita d’un tercer per cobrir-les (pares,

10


avis, germans, etc). És una persona que sent, pensa, s’expressa i estima i que alhora

necessita algú que pensi en ell, que el senti i que l’estimi. Aquesta tasca correspon als

progenitors o en la seva absència a altres persones; tasca que, en ocasions, esdevé difícil

i complicada ja sigui per les característiques personals dels pares, per la inexperiència en

la tasca parental, pels condicionants socials i ambientals i/o per la idiosincràsia de tota

persona i societat.

Què passa quan els progenitors no poden assumir o no saben assumir el seu rol

parental? Quan la família es divideix? Quan hi ha discrepàncies significatives en l’atenció i

cura del menor? Aquestes i moltes altres preguntes són objecte de la intervenció

professional del Servei. Intervenció que, com hem assenyalat anteriorment, es dóna en

un context judicial de conflicte o de manca d’acords, per tant, requereix, tal com disposa

l’ordenament jurídic, d’una intervenció mínima.

En aquest aspecte, cal assenyalar que la intervenció del Servei persegueix articular les

accions oportunes que permetin donar resposta a la petició judicial i evitar la

multiintervenció i la victimització secundària. Així, la finalitat de la intervenció té dos

objectius: d’una banda respondre al jutjat i, de l’altra, reduir les tensions i promoure la

recerca de solucions consensuades amb les famílies des d’una perspectiva de

coresponsabilització, objectiu que permetrà un millor benestar al menor.

L’experiència acumulada demostra que si els progenitors adopten un exercici parental de

responsabilitat mútua, l’interès superior del menor queda garantit, en la majoria dels

casos.

Així mateix, cal assenyalar que l’avaluació parteix inicialment d’entrevistes amb

progenitors i de coordinacions amb diferents serveis o professionals que intervinguin amb

el grup familiar. Així mateix, en cada cas particular, cal valorar per mitjà de criteris

validats per l’equip la viabilitat de dur a terme una intervenció directa o indirecta del

menor, atenent al principi del seu millor interès.

11


Els principis bàsics que vénen marcats per la mateixa institució i que fonamenten els

criteris d’actuació que hem exposat són:

- L’interès suprem dels menors, que està estretament relacionat amb la

responsabilitat dels seus progenitors o representants legals i amb allò que aquests

els puguin aportar a nivell afectiu, relacional i educatiu.

- La igualtat davant la llei de totes les persones objecte de la intervenció, que obliga

a actuar des d’una perspectiva de neutralitat, imparcialitat i objectivitat.

- El respecte dels drets i les garanties, que requereix informar les parts en litigi

sobre quin és el motiu de la intervenció, l’encàrrec judicial, la metodologia que

s’utilitzarà, la finalitat de la intervenció i la destinació de la informació. Els tècnics

tenen el deure d’informar les parts i aquestes tenen dret a conèixer el motiu de la

intervenció, com es farà i quina és la destinació i la finalitat de l’informe.

- El respecte del dret a la intimitat de les persones, que obliga a actuar dins dels

límits estrictament necessaris per a l’elaboració de l’informe, evitant ingerències

il·legítimes en l’esfera personal, social o laboral dels litigants i dels menors.

- El principi de coresponsabilitat, que implica una redefinició de les responsabilitats

dels litigants com a pares.

- El principi de competència, que estableix els límits de la intervenció d’acord amb

els objectius assenyalats en cada programa.

- Els principis d’eficàcia i d’eficiència, que obliguen a donar un compliment adequat

al requeriment judicial sense dilacions i respectant els terminis establerts.

Així mateix, i atès que la pràctica professional del Servei s’emmarca en l’àmbit judicial,

els professionals no estan subjectes a la confidencialitat però apliquen els principis

fonamentals de les seves disciplines, així com els codis deontològics (1) que regeixen

aquestes professions.

5.- Context en què es fonamenta la intervenció en els temes de família

En les últimes dècades estem vivint una diversificació de la família, passant del model de

família en la qual convivien diverses generacions a la mateixa llar a la família composta

12


per la parella amb els seus fills que viu separada de la resta de membres de la família

extensa.

A més, ens trobem amb altres tipus de família, l’estructura, composició i llaços existents

de les quals entre els seus membres són molt diversos. Per anomenar-ne unes quantes,

fem referència a les famílies monoparentals, les unions consensuals (sense vincle legal),

les famílies reconstituïdes, les parelles homosexuals, les famílies amb fills adoptats i,

evidentment, les situacions de separació/divorci.

A mesura que aquesta diversificació es va generalitzant i va passant a formar part de les

representacions socials compartides respecte del concepte de família, es deixa de

percebre com una situació marginal, excepcional i com un esdeveniment no normatiu per

transformar-se en un esdeveniment evolutiu de caire més normalitzat.

Actualment, com ha referit Flaquer (1999), el matrimoni ha passat de ser percebut

com un compromís per a tota la vida a ser vist com una fase de la vida. Tanmateix, la

conversió de la separació i del divorci en una experiència relativament freqüent no l’absol

de les repercussions i conseqüències psicosocials per als diversos membres familiars

implicats en la ruptura, així com també per a la societat en general. En aquest sentit,

l’imparable creixement de les ruptures de parella ha derivat en què la societat hagi hagut

de generar recursos i serveis per atendre les demandes derivades d’aquesta situació.

Així, per exemple, en l’àmbit judicial s’han anat creant jutjats especialitzats (jutjats de

família), equips d’assessorament tècnic en l’àmbit de família adscrits a aquests jutjats,

punts de trobada familiar, serveis de mediació familiar... En l’àmbit legislatiu s’han

promogut modificacions de la Llei d’enjudiciament civil i un nou Codi civil; en l’àmbit

social s’han potenciat diversos serveis d’atenció i intervenció amb les famílies així com

escoles de pares.

Evidentment, tota ruptura de parella amb fills comporta intrínsecament una modificació

de l’organització parental. D’aquesta manera, per exemple, s’ha de redistribuir el temps

dels fills amb cada un dels progenitors i també la manera com aquests continuaran

13


exercint el seu rol parental. En termes judicials, s’ha d’establir, entre d’altres mesures,

quin progenitor tindrà la guarda i custòdia i quin tipus de règim de visites regirà les

relacions amb el progenitor no custodi. També si aquesta custòdia pot ser compartida

per ambdós progenitors.

El psiquiatre Luís Rojas Marcos (2003) defineix la ruptura matrimonial o de parella

com una de les experiències “més traumàtiques, amargues i penoses que poden patir els

éssers humans”.

Quan un matrimoni o parella entra en una crisi que no pot superar, sol prendre la decisió

de separar-se, de finalitzar la vida en comú. Aquesta decisió es pot prendre de mutu

acord per tots dos membres o de forma unilateral, un dels dos sense el consentiment de

l’altre.

Si entenem la situació de ruptura de parella com una crisi del desenvolupament, ens

trobaríem davant una situació adaptativa, la qual, una vegada resolta, col·locaria el

sistema familiar en un lloc més avançat del seu desenvolupament.

Des d’un model evolutiu de crisi, s’entén la separació/divorci com un procés que

transcorre per diferents nivells relacionats entre si, i es distingeixen diverses fases que

una parella ha d’afrontar per completar la seva ruptura. Totes elles han de ser abordades

i en totes pot aparèixer el conflicte quan no s’obtenen els resultats desitjats. Kaslow

(1997), una de les autores més destacades en l’estudi del procés de separació i divorci,

proposa un model explicatiu de les etapes que es poden diferenciar en el procés de

separació/divorci, distribuïdes en tres moments (citat a Fariña, Seijo, Arce i Novo,

2002):

a) predivorci: un període de deliberació i desànim:

• divorci emocional: fa referència al deteriorament de la relació i a

l’augment de la tensió que condueix a la ruptura.

b) divorci: un període de compromisos legals:

• divorci legal: legitima la separació i regula els seus efectes.

• divorci econòmic: comporta el repartiment dels béns i la recerca de

garanties que salvaguardin la subsistència d’ambdós cònjuges i dels

seus fills.

14


• divorci coparental: regulació de les qüestions de custòdia i visites

respecte dels fills.

• divorci social: reestructuració funcional i relacional davant la família, les

amistats i la societat en general.

c) postdivorci: un període d’exploració i reequilibri:

• divorci psíquic: consecució d’independència emocional i elaboració

psicològica dels efectes de la ruptura.

Aquestes fases no són temporalment paral·leles, tot i que en alguns moments es poden

solapar i interrelacionar. Així, per exemple, la fase del divorci emocional sol començar

molt abans de produir-se la separació de fet i pot allargar-se una vegada finalitzat el

procés legal. Aquest va íntimament lligat a l’econòmic, mentre que el social i el psicològic

solen ser els últims en resoldre’s.

Com es pot evidenciar, la ruptura genera dolor en tots dos membres de la parella i, si

existeixen, també en els fills. Els seus efectes solen englobar l’esfera psicològica,

emocional, econòmica, social, familiar i parental, tal com indiquen els resultats de

diversos estudis (per ex. Chen i George, 2005; Hetherington i Standley-Hagan,

1997; McKay, Rogers, Blades i Gosse, 2000).

El procés d’adaptació i reorganització és complex, implica introduir nombrosos canvis i

comporta la necessitat de negociar. Quan es tenen fills, cal fer un esforç major ja que el

conflicte conjugal ha de mantenir-se al marge de les funcions parentals, per tal d’evitar

que aquestes es vegin afectades i repercuteixi en l’adequat desenvolupament

psicoafectiu dels fills. Salzberg (1992) apuntava que en les ruptures es perd el paper

conjugal però no la funció parental, referint que quan això es confon comporta que la

separació de parella impliqui la separació entre progenitors i fills.

Molts progenitors entren en una dinàmica que inclou diferents graus de disfuncionalitat.

Moltes parelles no són capaces de portar a terme aquests canvis de forma autònoma i

acudeixen a la instància judicial perquè sigui aquesta qui resolgui les seves discrepàncies.

Hi ha famílies en les quals el conflicte conjugal es reactiva periòdicament cada vegada

15


que són necessàries noves negociacions o nous canvis en la relació. En aquests casos, el

conflicte mediatitza totes les interaccions i adquireix el caràcter d’una crisi estructural que

forma part de l’evolució familiar i de la de tots els seus membres. En el seu extrem

estarien aquelles parelles que han de recórrer constantment a intervencions judicials i

generen una dependència de la institució legal (Bolaños, 1998).

6.- Programes d’intervenció tècnica

La petició judicial i el seu procediment suposa la inclusió de cada família en un programa

d’intervenció determinat: assessorament en relacions familiars (a curt termini, R.P.

compartida), oposició a mesura administrativa, viabilitat de l’adopció, violència domèstica

i seguiment. Aquestes intervencions queden emmarcades pels respectius protocols

d’actuació interns, que són consensuats i revisats per l’equip tècnic periòdicament.

- Assessorament en relacions familiars

Programa d'intervenció tècnica, de naturalesa bàsicament avaluadora, que té com a

objectiu assessorar l'organisme judicial, emetent un dictamen tècnic respecte de la

situació del menor, les relacions paternofilials i maternofilials, la idoneïtat d'establir i/o

modificar règims de comunicació o estada i la valoració dels entorns familiars amb relació

a la tinença dels fills comuns, així com altres circumstàncies relatives als procediments de

separació i/o divorci.

- Assessorament en un temps d'intervenció curt: aquests tipus de peticions van començar

a arribar arran de la Llei d'enjudiciament civil (LEC), de 2001, que va modificar el

procediment judicial. Les peticions de curt termini responen a la sol·licitud formulada pel

jutge en un determinat moment d'aquest procediment judicial (després de la vista) i amb

el requeriment d'un temps de resposta breu. El procés d'exploració i avaluació en aquest

tipus de casos s'ajusta als aspectes més rellevants del conflicte en el moment actual i

que puguin aportar elements psicosocials al procediment judicial.

16


- Assessorament en casos de responsabilitat parental compartida: en el marc del

programa d'assessorament, tenint en compte les novetats legislatives del llibre segon del

Codi civil de Catalunya, una part de les peticions judicials realitzades a l'equip tenen com

a objectiu valorar la viabilitat de la família per exercir les responsabilitats parentals de

forma compartida.

En aquest sentit, s’ha realitzat un treball teòric i pràctic per tal de consensuar i definir els

elements psicosocials necessaris per a l’avaluació d’aquest tipus de circumstàncies

familiars. Aquesta tasca de recerca i anàlisi de l’equip ha permès elaborar un primer

protocol d’actuació tècnica que es revisarà una vegada hagi transcorregut un temps

d’aplicació.

- Assessorament en oposició a mesura administrativa de protecció de menors


objectiu assessorar l'organisme judicial emetent un dictamen tècnic respecte de la

capacitat educativa i protectora dels progenitors i/o altres familiars per fer-se càrrec d'un

menor quan aquests s’oposen judicialment a la mesura de tutela d’un menor.

- Assessorament en oposició a mesura administrativa d'idoneïtat per a l'adopció


objectiu assessorar l'organisme judicial emetent un dictamen tècnic respecte de la

capacitat parental dels possibles pares adoptants, amb la finalitat d'avaluar i valorar un

entorn que garanteixi i cobreixi les necessitats del futur menor per adoptar.

- Assessorament en casos derivats dels jutjats de violència sobre la dona

En el marc dels programes d'assessorament i seguiment abans descrits, i a partir de la

creació dels jutjats de violència sobre la dona, una part de les peticions judicials

realitzades a l'equip tenen un rerefons de situacions de violència en l'àmbit familiar. Per

l'especificitat de la problemàtica, així com de la intervenció, ha estat necessari crear un

marc d'actuació psicosocial concret. La conceptualització de l'objecte d'intervenció

17


d'aquests casos queda delimitada a aquelles situacions de violència en l’àmbit familiar,

sempre que vinguin derivades per aquests jutjats especialitzats i que versin sobre

qüestions pròpies de la jurisdicció civil.

Així mateix, des de l’any 2008 hi ha establert un protocol de coordinació entre els Serveis

d'Assessorament Tècnic Penal i de Família, en els casos de violència de gènere, per

poder garantir:

El principi d'intervenció mínima amb les persones des de l'àmbit de Justícia.

Millorar l'atenció als usuaris atesos per equips tècnics del mateix departament.

Evitar la victimització secundària.

Aportar, des de l'Administració, una resposta que faciliti la presa de decisions

judicials de forma ràpida i global.

- Seguiment de la dinàmica familiar

Programa d'intervenció tècnica de naturalesa tant avaluadora com intervencionista, que

parteix de dues vessants: d’una banda, facilitar el compliment de les mesures judicials i,

d’una altra, facilitar l’adaptació de les famílies a la nova estructura organitzativa i

relacional que sorgeix dels acords familiars en situacions de separació o divorci

contenciós. Aquesta intervenció permet, alhora, valorar la capacitat de la família per

adaptar-se a l'esmentada resolució judicial i oferir els elements necessaris perquè els

jutges els tinguin en compte a l'hora de revisar o confirmar les mesures esmentades. En

aquest programa de seguiment és important fer especial èmfasi en aquelles decisions

judicials que inclouen un recurs extern (punt de trobada o similar) per al compliment de

les visites tenint en compte que les circumstàncies familiars requereixen aquest suport

específic.

El conjunt de totes les intervencions exposades queden emmarcades pels respectius

protocols d'actuació interns, que són consensuats i revisats per l'equip tècnic

periòdicament.

18


7. Metodologia de treball i informe tècnic

La metodologia és el marc de referència tècnic per desenvolupar el conjunt d’accions que

s’hagin de realitzar i per aplicar les tècniques més adients en cada cas.

Els continguts de l’informe i la planificació de les actuacions que cal realitzar vénen

determinats per la petició judicial, així com per la naturalesa del litigi i/o el conflicte

familiar. La intervenció del professional s’ha de limitar a aquelles actuacions que permetin

obtenir la informació necessària per respondre a la demanda judicial.

La intervenció tècnica segueix, com ja s’ha anat dient, el principi d’intervenció mínima,

pel qual es duen a terme les accions necessàries i suficients per donar resposta a la

petició judicial. Pren especial importància considerar els límits de la mateixa intervenció,

promoure la desconflictivització de la situació familiar i evitar la victimització secundària,

així com la multiintervenció.

La metodologia de la intervenció vindrà determinada pel tipus de programa en el qual

s’emmarqui la demanda judicial. D’aquesta manera els criteris d’intervenció estan recollits

en els protocols d’actuació: d’assessorament en relacions familiars tant a curt termini

com amb responsabilitat parental compartida; el de seguiment familiar; el d’oposició a

tutela administrativa i al d’idoneïtat per l’adopció.

Així mateix, les tècniques utilitzades tindran per objectiu explorar les àrees necessàries

per donar resposta a la instància judicial.

L’eina metodològica bàsica és l’entrevista, que pot ser individual i/o conjunta. També es

pot dur a terme l’exploració dels menors, la sessió d’interacció nen-progenitor, així com

l’entrevista a figures significatives de l’entorn familiar i que tinguin relació directa amb el

litigi.

Alhora, es poden emprar altres tècniques, com les visites domiciliàries per conèixer les

condicions ambientals de l’habitatge, l’administració de proves psicològiques en el cas

19


que es detectin indicadors que ho suggereixin, les coordinacions amb serveis vinculats

amb el sistema familiar, així com la recerca de recursos específics per tal de derivar la

família als serveis de la xarxa comunitària.

L’especificitat del servei i les funcions que cal desenvolupar per part de l’equip atorga a

ambdues disciplines un caràcter de complementarietat. Aquesta circumstància determina

que l’abordatge d’algunes demandes judicials contempli ambdues disciplines

professionals. No obstant això, algunes demandes judicials, pel seu contingut, es

refereixen més a un camp d’actuació que l’altre (psicològic o social), fet a partir del qual

esdevé important que siguin contestades en funció de la seva especificitat.

L’informe és l’instrument documental escrit que utilitzen els professionals del SATAF per

assessorar els òrgans judicials en relació amb la petició sol·licitada.

Els informes tècnics mantenen una estructura definida i s’adeqüen a exposar el motiu de

la petició, la descripció de les actuacions tècniques, el procés d’intervenció i una

valoració/conclusió que va relacionada directament amb la petició judicial.

No tenen caràcter vinculant amb els òrgans judicials que els han sol·licitat i aporten

elements psicosocials per ajudar a prendre decisions respecte del litigi plantejat i

mantenen els principis de la mateixa intervenció: neutralitat, imparcialitat i adequació al

contingut de la petició judicial.

Així mateix, els professionals poden ser citats en les vistes i judicis amb la finalitat de

ratificar el contingut de l’informe, clarificar aspectes metodològics si es requereix, així

com aspectes relatius al contingut de l’informe.

8.- Competències professionals

La competència de l’Equip d’Assessorament Tècnic en l’Àmbit de Família versa sobre

l’assessorament judicial en matèria civil. Els objectius, funcions, principis rectors i

20


metodologia d’intervenció pròpies de l’equip han estat definides al llarg de capítols

anteriors.

Així mateix, també s’ha esmentat l’especificitat, especialització i complementarietat de les

dues disciplines dels professionals que integren l’equip.

Això no obstant i, més enllà de les garanties institucionals que ofereixen aquests

elements descrits per tal d’oferir un servei de qualitat a la ciutadania i als òrgans

jurisdiccionals, cal abordar ara les garanties personals i professionals. Aquestes garanties

vénen definides pel traçat dels perfils professionals dels llocs de treball, així com per

altres aspectes que permeten assegurar el manteniment i actualització d’aquestes

destreses. Amb aquests elements es completen els estàndards de qualitat que la

Secretaria de Relacions amb l’Administració de Justícia ofereix respecte de l’equip amb

relació a la seva expertesa, especialització, qualificació i bona pràctica.

El traçat del perfil professional inclou els coneixements, experiència, activitats que cal

desenvolupar i competències necessàries que es valoren per a cada professional de

l’equip.

Les competències exigides tant als psicòlegs com als treballadors socials són altament

especialitzades, per tal de garantir un desenvolupament idoni de la seva tasca

professional. Les competències professionals es relacionen amb l’activitat que cal

desenvolupar i són conseqüència del coneixement tàcit i de l’experiència, cosa que

constitueix sabers articulats que es fan automàticament efectius en la conducta expressa.

Estan lligades a les activitats professionals i a la missió que formen part dels llocs de

treball.

En aquest sentit, l’exercici de la professió en l’àmbit en què s’incardina l’equip requereix

la integració de dos tipus de coneixements. D’una banda, un coneixement de tipus

declaratiu que es relaciona amb el saber respecte de la realitat i de les coses; i d’altra

banda, un altre tipus de coneixement, d’ordre procedimental, vinculat amb el fer i amb

l’exercici de destreses i habilitats per resoldre determinades qüestions. Així doncs, calen

21


destreses tècniques (coneixement específic), així com condicions personals o aptitudinals

necessàries per a l’exercici de la tasca encomanada.

Les competències professionals de les dues professions que conformem l’equip són:

Psicòlegs

El psicòleg al SATAF és un tècnic-especialista en les temàtiques referides als menors i a

les relacions familiars (conjugal, paternofilials...), que coneix el funcionament de les

diferents àrees personals i d’interrelació, així com de l’entorn judicial.

De la mateixa manera, coneix els principis que regeixen la conducta individual i que

sustenten la personalitat, així com els conflictes interns que poden presentar les

persones, ja que és un expert en salut mental.

El psicòleg posa en relació aquesta individualitat, incardinant-la en la incidència que

aquests factors tenen en el funcionament familiar.

Així doncs, el psicòleg aporta la seva funció quant a l’exploració psicològica, i al mateix

temps les seves eines específiques; entre elles, l’administració, la correcció, l’anàlisi i la

valoració de tests psicomètrics i proves projectives, d’acord amb la normativa establerta

per l’American Psychological Association (APA) i per tal d’estudiar una qüestió concreta

plantejada, tot integrant-la en el context de l’avaluació general de la família que s’està

valorant.

Treballadors socials

El treballador social del SATAF és un professional especialitzat que, a més de conèixer la

particularitat del context judicial en el qual s’ubica la tasca diària de l’equip professional,

té coneixements específics sobre la família, les dinàmiques familiars, la interacció de les

persones amb el seu medi i els recursos de la xarxa comunitària.

22


El treballador social aborda i valora els conflictes familiars des d’una vessant social, que

contempla elements relacionats amb les interaccions familiars, els rols de cada membre

dins el sistema familiar i els factors socials relacionats amb el conflicte.

A més, desenvolupa una tasca professional important dirigida a fomentar canvis en les

persones i dotar-les d’estratègies suficients per a promoure la resolució de dificultats en

les relacions humanes, amb l’objectiu final d’amplificar les capacitats de les persones,

millorar-ne llurs relacions i aconseguir quotes més satisfactòries de benestar personal i

familiar.

Tot això amb l’objectiu de garantir el benestar dels menors i cercar les potencialitats dels

membres del sistema familiar, així com adaptar aquesta tasca al context d’avaluació en el

qual se situa la pràctica professional. Aquesta missió és comuna en ambdues disciplines.

D’altra banda, els treballadors socials utilitzen una metodologia de treball que reuneix el

rigor i els criteris científics que han d'exigir-se a una intervenció tècnica específica

(planificació, direcció, administració i intervenció) que inclou, alhora, procediments

estructurats i operatius (avaluació preliminar, diagnòstic social, estudi de la situació

familiar, programació, execució i avaluació de la pròpia tasca) per ser aplicats a la realitat

social.

Aquesta metodologia incorpora el treball interdisciplinar, d’equip i en xarxa com a eixos

destacats per millorar els processos d’intervenció tècnica.

Altres activitats professionals que desenvolupen ambdós col·lectius tècnics:

- Accés a la formació continuada per tal d’optimitzar les competències professionals

i actualitzar els coneixements tècnics.

- Participació en l’espai de supervisió, dirigit per professionals externs per tal de

treballar conjuntament amb la resta de l’equip aquells aspectes relacionats amb la

praxi diària que poden suposar una complexitat major en el seu abordatge.

- Elaboració i revisió periòdica de protocols d’intervenció i disseny de programes

adaptats a la demanda judicial.

23


- Redefinició periòdica d’objectius i ajustament de la metodologia de treball en

l’abordatge de les intervencions que es realitzen per donar resposta a les

demandes judicials.

- Reunions d’equip per tal de consensuar aspectes tècnics.

- Participació en el disseny i execució de programes d’intervenció que gestionin

altres serveis en matèria de família a partir de l’expertesa tècnica.

- Recerca i investigació per tal d’aportar dades d’interès social i a fi de millorar les

intervencions i competències tècniques. Donar a conèixer aquestes dades a partir

de la publicació dels resultats de les diferents recerques.

- Participació en fòrums especialitzats que tractin la matèria de família o d’altres

afins, susceptibles d’actualitzar els coneixements tècnics.

9. Bibliografia

Ballonga, J., Gimeno, J. Estudi descriptiu d’aplicació de tècniques pròpies de la Mediació

Familiar en intervencions realitzades al SATAF dels Jutjats de Família de Barcelona. 2007

BOLAÑOS, J. I. (1998). Conflicto familiar y ruptura matrimonial: Aspectos psicolegales. A

J. L. Marrero (Coord.), Psicología Jurídica de la Familia, (pp 43-73). Madrid: Fundación

Universidad Empresa.

CHEN, J. i GEORGE, R. A. (2005). Cultivating Resilience in Children From Divorced

Families. The Family Journal: Counseling and Therapy for Couples and Families, 13, 452-

455.

Codi civil espanyol. Madrid: Civitas.

Codi d’Ètica i Deontològic dels Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de

Catalunya del Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de

Catalunya, aprovat en assemblea general l’any 1989.

24


Codi Deontològic del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya aprovat en Junta General el

2/11/1989.

CONSEJO GENERAL DEL PODER JUDICIAL. www.poderjudicial.es

FARIÑA, F.; SEIJO, D.; ARCE, R. i NOVO, M. (2002). Psicología Jurídica de la Familia:

Intervención de casos de Separación y Divorcio. Barcelona: Cedecs Editorial S.L.

FLAQUER, Ll. (1999). La estrella menguante del padre. Barcelona: Ariel.

HETHERINGTON, E. M. i STANDLEY-HAGAN, M. S. (1997). The effects of divorce on

fathers and their children. A M. LAMB (Eds.), The role of the father in child development

(pàg. 191-211). New-York: Wiley.

KASLOW, F. W. (1997). Child custody evaluation information for attorneys. A L. L.

Schwartz I F. W. Kaslow (Eds.), Painful Parting: Divorce and its after-math (pàg. 253-

259). Nova York: John Wiley and Sons.

McKAY, M.; ROGERS, P.; BLADES, J. i GOSSE, R. (2000). El libro del divorcio y la

separación. Barcelona: Robin Book.

ROJAS MARCOS, L. (2003). La pareja rota. Familia, crisis y superación. Setena edició.

Madrid: Espasa Calpe.

SALZBERG, B. (1992). Los niños no se divorcian. Ed. Lagos.

Informe descriptiu del SATAF

Documents

Transcript of Informe descriptiu del SATAF