1

INFORME DE RECERCA.

Lavaluaci de la investigaci a les rees de Cincies Socials, Cincies Humanes, Jurdiques i Belles Arts:

Estudi qualitatiu, anlisi i propostes.

Autors/es: Virgnia Ferrer* (Investigadora principal ), Antoni Font, Josep Garcia-Bors, Beatriz Laguna,

Antoni Mart, Sandra Martnez* i Carla Padr1

.

Universitat de Barcelona amb la collaboraci de lAgncia de Qualitat Universitria

(Conveni collaboraci UB/AQU 9927/24/07/2009)2

Barcelona, 10 Gener 2010

*Membres del Grup de Recerca Consolidat ESBRINA, Subjectivitats i Entorns Educatius Contempornis (2009SGR 0503) s levoluci del grup de recerca, consolidat des de lany 1995, Formaci, Innovaci i Noves Tecnologies 1995SGR 354, 1996SGR 111, 1998SRG 44, 2000SGR 14, 2001SGR 37, 2005SGR 431. (antic FINT: 2005SGR040031)

1 Collaboradors Externs: Francisco Gracia, Sandra Montan i Anna Villarroya

2 En el conveni de collaboraci signat entre UB/AQU 9927/24/07/2009 sespecifica que la data lmit per presentar un informe parcial de la recerca s el 10 de Gener del 2010).

2

NDEX

Abstract / Resum 4

I. INTRODUCCI, JUSTIFICACI I OBJECTIUS DE LA RECERCA:

Lavaluaci de la investigaci en les rees de Cincies Socials, Cincies Humanes, Jurdiques i Belles Arts: Estudi qualitatiu, anlisi i propostes. 5

Introducci a lestat de la qesti. 5

Justificaci de la recerca. 9

Finalitat i objectius de la investigaci. 11

II. METODOLOGA DE LA RECERCA: Lavaluaci de la investigaci en les rees de Cincies Socials, Cincies Humanes, Jurdiques i Belles Arts: Estudi qualitatiu, anlisi i propostes.

13

Instruments utilitzats . 13

Mostra 14

III. ANLISI, INTERPRETACI I TRIANGULACI DELS RESULTATS. Categores danlisi.

16

1. DOCNCIA - INNOVACI DOCENT2.

17 RECERCA

3. 18

GESTI4.

20 PUBLICACIONS

5. 21

MOBILITAT6.

24 ACCS A PLACES, CONTRACTES, CONCURSOS, OPOSICIONS

7. 26

CONDICIONS LABORALS ECONMIQUES8.

27 SINDICATS ASSOCIACIONS MOVIMENTS

9. 29

ALTRES FEINES 30

3

10. CONCEPTE DE LA RECERCA11.

31 CONCEPTE IMPACTE.

12. 32

CONCEPTE TRANSFERNCIA13.

34 OPINI AVALUACI RECERCA

14. 35

VALORACI AGNCIES AVALUADORES DE LA RECERCA15.

41 SENSACIONS EN ELS PROCESSOS AVALUATIUS

16. i 17. 42

CRITERIS I EXPERINCIES AVALUACI RECERCA, ACREDITACI I - TRAMS DE RECERCA

18. 43

TEMPS19.

47 CONCILIACI RECERCA AMB FAMILIA

20. 48

VIDA CULTURAL I INTELLECTUAL i 21.50

AFICIONS HOBBIES ESPORTS

22. COMPETITIVITAT AMB COMPANYS EXPLOTACI - ABS DE PODER - MALESTAR - MANCA DE SUPORT DEL DEPARTAMENT - MALTRACTAMENT INSTITUCIONAL CORRUPCI MOBBING.

23. 52

QUALITAT DE VIDA i 24. PATOLOGIES. BAIXES PER MALALTIA.25

56 ESTRATGIES DADAPTACI, SUBMISSI I RESISTNCIA.

26. 60

62 CRITERIS COMPLEMENTARIS ALTERNATIUS AVALUACI RECERCA

27. RELACIONS DE GNERE. 66 a. Feminitzaci i resistncies. 66 b. Fills. 66 c. A costa de la vida personal. 67 d. Violncia simblica. 69 e. Poltica de cura. 70

IV. CONCLUSIONS, PROPOSTES I RECOMANACIONS. 71

60 propostes i recomanacions per una altra avaluaci de la recerca en CCSS, CCHH, BBAA i CCJJ. 71

Conclusions 75

V. BIBLIOGRAFIA 77 Annex I 91 Annex II 94

4

Abstract

This report presents the process and results of a qualitative study on the experiences and opinions of university teachers about their own evaluative life story as well as ratings on evaluative processes and senses of the current evaluation system for research in not experimental areas from different public catalan universities. Therefore collecting a need expressed by the vast majority of teachers in our areas of social sciences, humanities, arts and law on the inadequacy of the legal forms of recognition and accreditation of our research work and scientific production and pass from the complaint to the proposal through the review of complementary or alternative indicators.

Resum:

En aquest informe es presenta el procs i resultats dun estudi qualitatiu sobre les vivncies i opinions del professorat en relaci a la seva prpia histria avaluativa aix com valoracions respecte als processos i sentits de lactual sistema davaluaci de la recerca en les rees no experimentals a diferents universitats pbliques catalanes. Per tant es recull una necessitat expressada per la gran majoria del professorat de les nostres rees de cincies socials, humanitats, belles arts i cincies jurdiques sobre la inadequaci de les modalitats de reconeixement i acreditaci de la nostra tasca investigadora i producci cientfica i poder passar de la queixa a la proposta mitjanant la revisi dindicadors complementaris i/o alternatius.

5

I. INTRODUCCI, JUSTIFICACI I OBJECTIUS DE LA RECERCA:

Lavaluaci de la investigaci a les rees de Cincies Socials, Cincies Humanes, Jurdiques i Belles

Arts: Estudi qualitatiu, anlisi i propostes.

La universitat s una instituci molt poc reflexiva. Es reflexiona sobre el mn, excepte la universitat. Es cobreix tot excepte a si mateixa i el que constitueix una bona organitzaci acadmica en un mn canviant. La nova idea d'universitat amenaa l'estat de coneixement en la societat contempornia a travs de la seva mercantilitzaci, la seva avaluaci quantitativa i la fragmentaci general del coneixement. El repte s un consens en les reformes necessries en la comunitat acadmica en si, s'entn que s precisament mostra que aquest consens restaurar la seva dimensi de la comunitat. La preservaci de la llibertat de jutjar per si mateix, prenent la seva distncia de les veritats acceptades, les idees fetes, ja sigui seva o de les dels altres per examinar de nou - un tret que caracteritza a la investigaci.

(8 EHESS, 2009)

Introducci a lestat de la qesti.

En la revisi de lestat de la qesti sobre lavaluaci de la recerca universitria i l'avaluaci del professorat universitari3 un dels principals temes de discussi i controvrsia ha estat l'establiment d'uns criteris i indicadors clars i operatius (Buela-Casal, 2005a, 2005b, 2007a, 2007b; Buela-Casal i Sierra, 2007; Chacn et al., 2001; De la Orden, 1990; De Miguel, 1998; Josa et al., 2008; Mas i Ruiz, 2007; Pulido, 2005; Pulido i Prez, 2003; Saravia, 2004; Serra et al., 2008, 2009; Turajlic, 2006), sobretot quan s el professorat universitari el que ms contribueix a la qualitat universitria (De la Orden, 1990). Per aquesta ra, en aquest estudi descriptiu (Montero i Lle, 2007) s'ha analitzat la importncia d'una srie d'indicadors d'avaluaci docent.

3 Sierra. J.C. y altres (2009) Importancia de los criterios e indicadores de evaluacin y acreditacin del profesorado funcionario universitario en los distintos campos de conocimiento de la UNESCO a Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC), 6/2

Pel que fa a la valoraci dels diferents indicadors, ja s'ha assenyalat l'elevada homogenetat trobada entre els diferents camps de coneixement. Es pot afirmar que els ms importants sn noms vuit entre els quaranta-dos indicadors avaluats. De forma concreta, els articles publicats en revistes del JCR s l'indicador ms valorat en tots els camps de coneixement. Aix ve a sostenir el que s'ha trobat en estudis previs, s a dir que, pres de forma allada, s l'indicador ms important (Buela-Casal i Sierra, 2007, Pulido i Prez, 2003; Saravia, 2004; Serra et al ., 2009; Turajlic, 2006), malgrat totes les crtiques al voltant de les revistes amb factor d'impacte i als articles publicats en elles (Buela-Casal, 2001, 2002, 2003; Gil Roales-Nieto i Luciano, 2002). De la mateixa manera, tamb s rellevant la direcci de projectes de recerca amb finanament extern o la publicaci de llibres i captols de llibre en editorials de reconegut

http://rusc.uoc.edu

http://rusc.uoc.edu/

6

prestigi (Buela-Casal i Sierra, 2007; Pulido i Prez, 2003, Serra et al. , 2009). D'altra banda, tamb en lnia amb estudis previs (Polit i Prez, 2003; Saravia, 2004), les assignatures impartides en ensenyament reglat ocupen un segon lloc, la qual cosa resulta certament encoratjador davant de les crtiques freqentment realitzades davant la importncia concedida a la excellncia investigadora enfront de la docncia (Pulido, 2005; Pulido i Prez, 2003; Turajlic, 2006). Fins aqu no hi ha cap problema, ja que tots els resultats trobats coincideixen amb treballs realitzats amb anterioritat. No obstant aix, s notori com, davant el treball realitzat per Pulido i Prez (2003), la direcci de tesis doctorals s un dels indicadors ms importants, ja que apareix en els cinc primers llocs en cinc dels camps de coneixement. Tamb resulta sorprenent com alguns indicadors que tradicionalment s'han emprat per a l'avaluaci dels professors universitaris obtenen una valoraci molt baixa, com sn les avaluacions positives en enquestes d'alumnes, la qual cosa no s d'estranyar si es t en compte que aquestes valoracions poden estar infludes per aspectes subjectius (Cruz, 2007) i, sobretot, que els professors universitaris tenen una actitud poc favorable cap a elles quan es fan servir amb finalitats d'avaluaci sumativa (Fernndez, Mateu i Muiz, 1996), com s aquest cas. Cal ressaltar la importncia concedida a les estades docents i de recerca realitzades a l'estranger, cosa que tampoc s d'estranyar, ja