INFORME DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA EFECTUADA EN … · La intervenció arqueològica de la...
41
INFORME DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA EFECTUADA EN EL NUCLI IBÈRIC DEL COGULLÓ (SALLENT, BAGES). CAMPANYA 2009 David Asensio i Vilaró Arqueociència SCCL / Món Iber Rocs SL
Transcript of INFORME DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA EFECTUADA EN … · La intervenció arqueològica de la...
INFORME DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICAEFECTUADA EN EL NUCLI IBÈRIC DEL COGULLÓ
(SALLENT, BAGES). CAMPANYA 2009
David Asensio i VilaróArqueociència SCCL / Món Iber Rocs SL
INFORME DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÓGICA REALITZADA EN EL POBLAT IBÈRIC DEL COGULLÓ (SALLENT, BAGES). CAMPANYA 2009. David Asensio i Vilaró 1.- Introducció: objectius de la campanya (FIGURA 2). La intervenció en el poblat ibèric del Cogulló descrita en aquest informe s’ha
desenvolupat durant el mes d’octubre del 2009, sota la direcció tècnica de David
Asensio i Vilaró i a través dels mitjans i recursos humans aportats per l’empresa
Arqueociència Serveis Culturals S.L. i la coordinació general del seu gerent, Eduard
Sánchez i Campoy.
L’informe arqueològic que es presenta a continuació s’emmarca dins d’un projecte
global més ampli que té com a objectiu essencial la recuperació i dinamització cultural
del poblat ibèric del Cogulló (Sallent, Bages). Aquest projecte és una iniciativa que va
néixer en el propi sí de l’ajuntament de Sallent, sensibilitzat en la recuperació del seu
patrimoni i s’està desenvolupant de forma programada i continuada des de l’any 2002.
Des de l’any 2003, a més, els treballs d’excavació, consolidació i adequació d’aquest
important jaciment d’època ibèrica reben també el recolzament del Servei
d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
La primera campanya d’actuació arqueològica efectuada l’any 2002 tenia com objectiu
principal el de delimitar, amb la màxima precisió possible, l’extensió màxima de
l’assentament. Es tractava, concretament, de confirmar la presència o no d’estructures i
nivells arqueològics en aquells indrets del turó, muralles endins, que mai no havien estat
sondejades arqueològicament. Els resultats van ser molt positius ja que ha estat possible
constatar que apareixen nivells i estructures arqueològiques al llarg de tota la superfície
apte del cim del turó, en un estat de conservació desigual però en general prou bo.
Un cop delimitada l’extensió màxima del poblat, l’any 2003 es planteja endegar unes
actuacions amb les característiques més habituals d’una excavació en extensió, és a dir,
amb el propòsit bàsic d’obtenir noves dades sobre l’evolució estructural i cronològica
de l’assentament. Aquesta campanya s’articula en dos eixos bàsics: obertura superficial
de noves àrees del jaciment, en la direcció d’unificar els sectors del poblat excavats
d’antic (concretament els sectors A i B) i excavar en profunditat, exhaurint tota
l’estratigrafia existent, almenys un parell dels recintes que es delimitin en aquest sector
destapat (en concret, s’intervé en els àmbits 19 i 20, de la Zona B).
D’aquesta manera, l’any 2003 al mateix temps que es varen destapar un nou conjunt de
recintes, va restar al descobert un important tram de l’aparell defensiu de l’assentament.
Per aquesta raó l’actuació de la campanya de l’any 2004 al Cogulló es va concentrar, de
forma molt específica, en l’excavació del sector extern d’aquest nou tram de muralla
descobert l’any 2003 i, molt especialment, dels nivells que colmataven i amagaven
l’anomenada Torre 23, una imponent estructura defensiva apareguda en un notable estat
de conservació. Amb això es pretenia no només l’obtenció d’informació bàsica sinó
també, i sobretot, recuperar estructures importants del nucli ibèric de cara a la seva
revalorització a nivell patrimonial. En efecte, la documentació precisa d’aquestes
estructures defensives permetrà acarar la seva consolidació i, si s’escau, reconstrucció
parcial, fet del tot indispensable en el marc d’un projecte de recerca on l’adequació a la
visita pública del jaciment n’és una part fonamental.
La campanya de l’any 2005, seguint la dinàmica encetada en les intervencions dels anys
2003 i 2004, tenia com a objectiu principal assolir la connexió dels dos sectors més
grans excavats d’antic (sectors A i B), per la qual cosa es va destapar superficialment
tota la franja que restava, en concret, l’espai existent entre els recintes 27 i 30. També es
va seguir intervenint sobre la Torre 23, procedint a excavar a seva estratigrafia interna;
això ha proporcionat dades arqueològiques bàsiques per a interpretar el sistema defensiu
del poblat i alhora ha deixat aquesta estructura a punt per a ésser consolidada i tractada a
nivell patrimonial. En aquest darrer sentit d’avançar en l’adequació del jaciment i
facilitar la seva comprensió s’han d’emmarcar les dues darreres actuacions de la
campanya del 2005: la restitució hipotètica del traçat del tram de muralla perdut en
l’espai central entre els antics sectors A i B i la consolidació de l’afegit meridional de la
Torre 1 i del sector de la porta d’entrada al nucli ibèric del Cogulló.
A la campanya 2006 es procedeix, en primer lloc, a destapar el que resta del perímetre
frontal del jaciment. Així, de la mateixa manera que l’any 2004 s’obre tot l’espai del
traç perdut de muralla entre la Torre 1 i la Torre 23, aquesta campanya 2006 es fa el
mateix en el sector existent més al nord, entre la Torre 23 i el Bastió Nord. També
s’excaven els nivells superficials d’una àmplia àrea al davant de la Torre 1, en l’espai
que correspon al traçat del fossat defensiu, apareixent estructures d’un nou barri fora
muralles. L’excavació en vertical es centra en els recintes 28 i 30, dels quals s’exhaureix
la seva estratigrafia interna. Finalment, a nivell de recuperació patrimonial, es procedeix
a consolidar les imponent estructures de la Torre 23.
La intervenció de la campanya 2007 va tenir com a objectiu prioritari la delimitació
total del perímetre emmurallat, fet encara per a fer en els dos extrems oposats del nucli.
És per a això que es va procedir a destapar en superfície tota l’àrea al nord de
l’anomenat Bastió nord, donant lloc a la nova Zona D, i, per l’altra banda es va produir
la descoberta d’un tram de més de 30 metres de llargada de la Muralla Sud, fins el
moment pràcticament desconeguda, més enllà del seu arrencament a la banda sud de la
porta o Recinte 2. Pel que fa a l’excavació en vertical aquesta es va centrar en
l’excavació de gairebé la totalitat de l’estratigrafia conservada dels Recintes 34 i 35, de
la bateria d’habitatges adossada a la Muralla. Finalment, també es va procedir a realitzar
un sondeig estratigràfic en el punt de l’interior del fossar on comencen a aparèixer
estructures de carrer i vivendes superposades, el que és l’anomenat Sondeig C.
La campanya del 2008, un cop delimitades i documentades la totalitat d’estructures
conservades del perímetre emmurallat del poblat, d’un extrem (Bastió Nord) o l’altre
(Muralla meridional), s’ha centrat en obtenir la màxima informació possible de
l’estructura i evolució arquitectònica i cronològica de la trama urbana de l’interior del
nucli fortificat. Així, en primer lloc s’ha realitzat una intervenció intensa en l’eix viari
principal de la trama urbana interna, el Carrer C, excavant en tota la seva extensió el
nivell d’amortització més recent, fet que ha permès documentar totes les estructures de
pavimentació, voreres i desguassos, i efectuant un sondeig vertical en el seu extrem
septentrional (Sondeig D), per a precisar-ne la cronologia i evolució constructiva.
També s’ha practicat una obertura en extensió en el barri adossat a la muralla
meridional, on ha aparegut un habitatge complex, format per diversos recintes, dels
quals s’ha iniciat l’excavació del de més grans dimensions, el Recinte 36, intervenció
que s’ha aturat a la cota del primer paviment conservat. Finalment s’ha procedit a
finalitzar l’excavació i documentació de l’estratigrafia que restava del Recinte 35
(excavació iniciada l’any anterior), tot just el darrer nivell de circulació per damunt de
la roca natural.
La intervenció arqueològica de la campanya 2009, la que descrivim tot seguit en aquest
informe, s’ha concentrat en dues línies bàsiques de recerca (FIGURA 2):
A) Una de les tasques principals realitzades l’any 2008 fou la neteja, excavació i
documentació de la major part del tram conegut del Carrer C que ressegueix en paral·lel
el parament frontal de muralla i dóna accés a la bateria de recintes adossats a aquesta
muralla. A l’alçada del Recinte 10 l’any 2008 es va documentar el que semblava ser
l’arrencament d’un carrer perpendicular que mena en direcció al centre del recinte
emmurallat. Així per aquesta campanya 2009 s’ha endegat l’obertura superficial d’un
quadrant important a partir d’aquest possible arrencament de carrer nord/sud. D’aquesta
manera s’ha obtingut una informació cabdal sobre l’estructura de la xarxa viaria del
nucli que ha permès al mateix temps aconseguir un contacte físic amb les estructures de
l’anomenada Zona C, entre les quals hi ha el petit tram d’un tercer carrer (Carrer D),
aquest paral·lel al més septentrional Carrer C. D’aquesta manera s’ha assolit un objectiu
bàsic des de la represa de les excavacions l’any 2002 com és el de la connexió física i a
nivell interpretatiu dels tres sectors oberts des de les intervencions antigues dels anys
50’ i 60’ (antigues Zones A, B i C).
B) Continuació de l’excavació en profunditat de diferents àmbits i recintes interiors del
poblat. Es tracta d’obtenir una seqüència estratigràfica, completa i sòlida, de l’evolució
cronològica i estructural del jaciment, fet bàsic per a bastir un discurs històric sobre
aquest emplaçament ibèric. En concret, l’excavació estratigràfica per a la campanya
2009 s’ha concentrat en dos punts concrets:
B.1.) Exhaurir l’excavació de l’estratigrafia que resta en els espais interns de
l’àmbit central del Bastió Nord de la Zona D, tasca iniciada durant la campanya del
2007 i que esdevé imprescindible per a procedir a la consolidació i adequació d’aquesta
estructura (intervenció prevista per a la campanya del 2010).
B.2.) Continuació de l’excavació sistemàtica dels habitatges de la bateria
perimetral del sector central entre les Torres 23 i 1. Entre els anys 2005 i 2008 s’ha
procedit a l’excavació completa de diversos recintes correlatius dels de la bateria
adossada a la muralla. Per això per aquesta campanya del 2009 s’ha optat per
l’excavació completa d’un dels recintes de l’altra banda del Carrer C (en concret, el
Recinte 31), per tal de veure si la seqüència estratigràfica i la cronologia és anàloga
entre els recintes de les dues bateries de cases a banda i banda del Carrer C.
2.- Situació (FIGURA 1). Municipi: Sallent
Comarca: Bages
Coordenades: x: 407.839,31 y: 4.629.367,19
Alçada: 474’8
3.- Antecedents i estat actual de la recerca del jaciment. L’interès científic per aquest jaciment arrenca dels anys 40, a partir d’unes visites al
jaciment realitzades pel Dr. Joan Maluquer de Motes. D’aquí s’esdevé que a partir de
l’any 1965 s’iniciïn per fi les intervencions arqueològiques del poblat ibèric per part
d’alguns joves alumnes de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de
Barcelona, d’entre els quals cal destacar la tasca d’en Miquel Cura i Morera. A partir de
1972 prossegueixen les excavacions però ara únicament sota la iniciativa d’una entitat
local, el Foment Arqueològic Excursionista Sallentí, i encapçalades per Ramon
Camprubí i Llorenç Villuendas. Així se succeeixen un seguit de campanyes anuals
d’excavació, neteja i manteniment del jaciment fins l’any 1981. La manca de titulació i
formació específica dels excavadors així com la manca d’un projecte de recerca
reconegut provoca l’aturada de les excavacions a partir d’aquest moment, amb la
constitució del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
L’any 1984 l’arqueòleg Eduard Sánchez inicia la revisió dels materials i de les dades
acumulades al llarg de tots aquests anys d’excavacions al Cogulló. D’aquí surt una
primera publicació de conjunt (SÁNCHEZ 1987) on aquest autor posa ordre a la
informació existent i al mateix temps planteja noves hipòtesis i posa les bases per a la
futura recerca. A principis dels anys 90, en concret a partir de l’any 1992, s’engega el
segon cicle més important d’intervencions al Cogulló, en aquesta ocasió centrat en les
tasques de neteja i consolidació de les restes exhumades en les excavacions antigues
abans esmentades. L’empresa Arqueociència, del mateix Eduard Sánchez, s’encarrega
d’aquestes feines, que inclouen també la localització i delimitació de la muralla i
l’aparell defensiu del poblat, i que es perllongen fins l’any 1995. Finalment, l’any 2002
s’endega una nova etapa d’intervencions i recerca del jaciment ibèric del Cogulló,
encarregada per l’Ajuntament de Sallent primer a l’empresa Estrats S.C.P. (els anys
2002 i 2003), i després (des de l’any 2004) a l’empresa Arqueociència Serveis Culturals
S.L.; nova etapa de la qual aquest informe en forma part.
Pel que fa a l’estat de la qüestió dels coneixements sobre aquest poblat ibèric, cal dir
que es tracta d'un assentament ubicat dalt d'un turó que té una situació privilegiada, amb
el Llobregat als peus i un immillorable domini visual de bona part del curs del riu, en el
seu pas pel Pla de Bages (FIGURA 1). L'assentament ibèric es situa a la part més alta
del turó i ocuparia uns 4000/5000 m2 de superfície, dels quals tan sols ha estat excavada
poc més d'una quarta part. La trama urbanística és també regular i densa, amb bateries
d'habitatges de tendència quadrada, en part excavats a la roca en el vessant del turó, i
estrets carrers, de poc més d'un metre d'amplada, que permeten la circulació per
l'interior del poblat (SÀNCHEZ 1987). En el límit oest de l'establiment es conserva un
tram de muralla amb un parament molt acurat que, en alguns punts, assoleix els dos
metres de gruix. L'accés a l'interior del poblat es fa per una porta molt estreta, de menys
d'un metre d'amplada, que dóna al carrer B i que, en un primer moment, estaria
protegida per un tram de mur en forma de colze. En una segona fase s'hi afegeix un nou
parament murari, de factura molt més grollera, que converteix aquest espai en una gran
torre rectangular tancada, d'uns 15 metres de llarg per 2 metres d'amplada. En definitiva,
es tracta d'una estructura defensiva d'una certa complexitat de les quals, ara per ara,
tenim una documentació molt pobre en la zona objecte d'aquest treball.
Pel que fa a la cronologia, sembla clara l’existència de dues fases constructives
successives. La més antiga situaria el naixement del nucli ibèric en un moment avançat
del segle V a.C., perdurant al llarg de tot el segle IV a.C. Un nivell d’incendi marca la
separació amb una segona fase que es basteix aprofitant les estructures preexistents i
que es perllonga durant el segle III a.C., fins a finals d’aquesta centúria o, més aviat,
ben entrat el segle II a.C. Els dos moments detectats a la muralla, abans esmentats,
corresponen lògicament a aquestes dues fases generals de l’assentament. Amb tot, la
planta actualment disponible es correspon fonamentalment a l’aspecte del nucli durant
la fase més avançada, del segles III-II a.C. Es constata també una perduració de
l’assentament fins a la primera meitat del segle I a.C., però altra vegada amb poques
evidències sobre les característiques estructurals del jaciment en aquest darrer moment
d’ocupació.
4.- Metodología. El procediment d’excavació seguirà els mètodes arqueològics tradicionals, basats en el
registre de les dades a través del model de fitxa proposat per E.C Harris. El model de
fitxa permet el registre de forma sistemàtica de les unitats estratigràfiques (U.E.):
positives o dipòsits; negatives o retalls, arrasaments; així com interestrats o superfícies
d’utilització. També hem emprat el registre de les estructures complexes (formades per
més d’una Unitat Estratigràfica) a partir del concepte de Fet arqueològic, concebut i
desenvolupat a les excavacions del nucli protohistòric de Lattes (Hérault, França).
Pel que fa al registre estratigràfic, en cada una de les àrees d’intervenció obertes, es
realitzarà un dibuix de les seccions que haguem estimat necessàries. També es
realitzaran plantes acotades de tipus acumulatiu en cada un dels nivells d’ús, i en tots
aquells nivells que, pel seu interès, així ho requereixi en benefici del registre exacte del
mateix. També es procedirà a la confecció d’una planimetria completa que reflecteixi
els elements i estructures constructives aparegudes. Tota l’actuació i el procediment
arqueològic emprat restarà documentat a través de la fotografia.
Pel que fa a la numeració de les U.E. cal dir que enguany arrenquen del darrer número
(U.E. 155) donat en la intervenció de l’any anterior, el 2008, tenint en compte que l’any
2002 va ser quan es va iniciar de 0 la nova numeració d’Unitats Estratigràfiques. En
canvi la numeració de Fets Arqueològics es va iniciar de zero a partir de l’any 2003, ja
que és aquesta la primera intervenció on s’excaven nivells i noves estructures
arqueològiques. La campanya del 2009 arrenca a partir del BS-81, que és el darrer Fet
donat durant la campanya 2008.
5.- Descripció dels treballs. Campanya 2009. Les actuacions desenvolupades al llarg de la campanya d’aquest any 2009 es poden
resumir en els següents apartats:
5.1.- Obertura superficial dels carrers que comuniques el barri perimetral i el Carrer C (Zones A i B) amb els barris interiors (Zona C): Els Carrers E i D (Figures 3 i 4; Fotos 1 a 7).
El propòsit principal de la intervenció de l’any 2008 en el Carrer C era més aviat de
tipus patrimonial, amb l’objecte de facilitar la visita i comprensió del nucli ibèric. Cal
tenir present que el Carrer C, destapat en superfície entre els anys 2003 i 2005 (fet que
va permetre la connexió física de les antigues Zona A i Zona B) constitueix actualment
l’eix principal de circulació per l’interior de l’assentament ibèric, aquell que permet un
recorregut més complet al visitant.
Aquest mateix objectiu ha centrat la intervenció d’aquesta campanya 2009 ja que s’ha
procedit a estendre l’obertura del Carrer C cap a l’interior del poblat, amb la voluntat
d’assolir el contacte entre aquesta via de circulació principal i el tram conegut d’antic
de l’anomenat Carrer D, en la Zona C. Per arribar a aquest punt ja l’any 2008 es va
identificar l’arrencament d’un carrer transversal que permetria aquest contacte,
l’anomenat Carrer E. Així durant el 2009 s’ha procedit a l’obertura superficial,
fonamentalment amb mitjans manuals, d’una àmplia franja de terreny, d’uns 220 m2,
per la qual cosa s’han esmerçat la major part de recursos i personal disponibles durant
aquesta campanya.
El resultat d’aquesta destapada ha estat el de la localització i documentació gràfica i
planimètrica de la totalitat del tram de carrer transversal o Carrer E que comunica els
Carrers paral·lels C i D així com d’una bona part del recorregut del Carrer D, el que va
des del punt de connexió amb el Carrer E i el petit tram visible d’antic, obert durant les
excavacions dels anys 60’ i 70’.
En concret del Carrer D s’ha destapat un tram d’una llargada de prop de 17 metres, a
partir del sector excavat d’antic (d’uns 10 metres de llargada) cap al límit sud del nucli
fortificat. Així, actualment resta visible un recorregut de carrer interior (totalment
paral·lel al recorregut del carrer C o carrer perimetral) de gairebé 30 metres, llargada
però que no correspon a l’extensió màxima originària d’aquesta via de circulació
interna. Amb tota seguretat aquest carrer D s’estén cap a la banda septentrional del turó
per on cal suposar l’existència d’un tram d’una llargada encara superior a la del tram ara
visible (com a mínim vora uns 40 metres més de llarg). També és perfectament factible
que aquest Carrer D continués una mica més cap al límit meridional del turó, molt
probablement, fins a arribar a contactar amb el Carrer B (li mancarien, doncs, uns 10
metres més per aquest cantó), que és l’eix que permet la circulació per tota l’extensió
meridional del nucli fortificat.
Com va passar en el seu moment amb l’excavació del Carrer C, la primera destapada
superficial realitzada tant sols deixava a la vista els murs de façana dels habitatges a
banda i banda, fet que definia sobradament la via de circulació però que no feia del tot
evident i fàcil la seva percepció com a tal per part d’un públic no especialitzat. És per
aquesta raó que es va decidir l’excavació en extensió del l’estrat arqueològic més
superficial de l’interior de l’espai de carrer (U.E. 161), des d’un extrem a l’altre del tram
destapat durant aquesta campanya del 2009 (FIGURA 4; Foto 1). Es tracta d’una capa
de terra argilosa de color marró clar que conforma el nivell d’amortització d’aquest tram
del Carrer D, que apareix sistemàticament per damunt de les pedres d’enllosat i
estructures de clavegueram d’aquesta via de circulació de la Zona C.
Tal com es va documentar en el carrer C l’excavació d’aquest estrat d’amortització final
del carrer va permetre observar l’existència d’una acurada obra de pavimentació i
adequació de carrer que s’estenia en tota la seva amplada i extensió, amb presència
d’estructures viàries del tipus voreres construïdes i canalitzacions d’aigua. Tot i que el
tram més meridional, els darrers 10 metres, del segment de Carrer D destapat i excavat
enguany presenten un estat de conservació precari, molt probablement afectat pels
treballs agrícoles d’època moderna, no hi ha dubte que, al igual que en el Carrer C,
l’obra que ha restat vista, en ús en el darrer moment d’ocupació d’aquest sector de
l’assentament ibèric, mostra un nivell d’acabats molt acurat i evolucionat. Així, tot fa
pensar que al llarg d’aquest i la resta de carrers no restava ni un petit tram lliure
d’enllosat o pavimentació amb pedres planes, cap espai amb els habituals paviments de
terra batuda, fet que confereix unes condicions òptimes a aquesta via de circulació ja
que garanteix la seva millor impermeabilització, evitant que la superfície s’entolli o
s’ompli de fang. No cal dir, però, que l’ample del carrer no permet el trànsit rodat i que
aquesta habilitació del paviment de carrer està pensava únicament per a la circulació a
peu. El més destacat sigui probablement la documentació de diversos trams de canaleres
per a recollir i conduir l’aigua pel recorregut del carrer empedrat. Cal recordar que la
cota del nivell de circulació de carrer sembla haver estat sempre per damunt de la cota
de circulació dels paviments de l’interior de les cases, fet contrastat pel que fa als
habitatges ubicats a l’oest del Carrer C, això és, la bateria de cases adossades a la
muralla i que tot sembla indicar que també succeeix en els recintes a l’est d’aquest
Carrer D, ja que en el petit àmbit excavat d’antic en aquesta banda del carrer s’observen
restes d’un paviment enllosat a una cota lleugerament inferior a la de les lloses de
vorera del carrer.
Això fa que la canalització d’aigua de pluja sigui un objectiu bàsic, per tal d’evitar
l’entrada d’aquesta a l’interior de les cases. També les voreres elevades, sovint
documentades precisament davant les portes de les cases fan aquesta mateixa funció. En
el tram destapat del Carrer D durant aquesta campanya 2009 cal dir que s’ha observat
com la canalització d’aigua no es fa a través d’una conducció lineal, però en aquest cas
sí continuada (a diferència del que va ser possible observar en l’excavació del Carrer C).
Així, l’excavació de la Unitat Estratigràfica 161 ha permès constatar com el tram de
claveguera evident en el petit sector obert d’antic continua de manera ininterrompuda
vers el sud, fins al punt de contacte amb el Carrer E, on s’ha interromput l’excavació
d’aquest estrat d’amortització. Ara bé aquesta canalització no discorre de manera
totalment regular. Així, si bé en el tram visible excavat d’antic aquest canal apareix
adossat o enganxat al límit oriental del carrer (Foto 2), és a dir, al mur de façana de les
cases d’aquesta banda est, aquesta ubicació es modifica uns pocs metres més enllà, on
es detecta un desplaçament en diagonal cap el centre del carrer (Fotos 3 i 4), per on
discorre en els darrers 10 metres del seu recorregut just abans del punt de connexió amb
el Carrer E. Cal dir que malgrat el nivell d’arrasament d’aquest darrer segment més
meridional del carrer, l’estructura de claveguera és perfectament reconeixible ja que es
conserva l’alineació de lloses planes que conforma el fons o base de la canalització
(Foto 5), mentre que per contra s’ha perdut completament les lloses d’empedrat o de les
voreres que hi hauria a banda i banda del canal (tal vegada es tractava de pedres de
dimensions més grans que deuen haver estat més fàcilment arrancades per l’arada o per
a ser reaprofitades). En qualsevol cas, en els segments on millor es conserva aquesta
canalització del Carrer E es pot documentar que es tracta d’una estructura amb una
fondària que oscil·la entre els 20 i 30 centímetres i una amplada mitjana dels volts dels
30 centímetres. En darrer terme cal ressenyar que la circulació global d’aigua sembla
anar en direcció de nord a sud, en funció de les cotes actuals del carrer.
Pel que fa al Carrer E tant sols hi ha hagut temps per a extreure la capa superficial, fet
que ha fet possible delimitar-ne la seva extensió entre l’arrencament des del Carrer C i
el punt de connexió amb el Carrer D (Fotos 6 i 7). Els murs de façana dels edificis que
el flanquegen a banda i banda és l’element que permet la identificació d’un tram d’una
llargada de prop dels 16 metres, que amb tota seguretat no correspon a la totalitat del
seu recorregut, ja que tot fa pensar que aquest carrer continuarà una mica més cap a
l’est, més enllà del Carrer D. Sigui com sigui, l’excavació s’ha aturat a l’alçada de
l’estrat d’amortització d’aquest carrer, que no ha pogut ser excavat, de manera que no
ha estat possible documentar l’existència d’agençament tipus enllosats, clavegueres o
voreres, tan presents en els Carrers C i D.
Un cop realitzada la destapada i excavació parcial d’aquests trams del Carrers D i E es
pot dir que la seva visibilitat i comprensió ha augmentat de manera exponencial, així
com l’atractiu patrimonial d’aquest sector del jaciment, acomplint-se plenament els
objectius inicials de la intervenció en aquesta zona.
5.2.- Excavació estratigràfica del Recinte 31, de la Zona B (Fotos 8 a 15).
De les dues llargues bateries d’habitatges que s’estenen a banda i banda del Carrer C, en
paral·lel al recorregut principal del perímetre emmurallat del nucli, des de l’any 2002
fins l’any 2008 es portaven excavades i documentades cinc unitats completes de la
bateria occidental (els Recintes 20, 28, 30, 34 o 35), la que s’adossa a la muralla, mentre
que de la bateria de la banda oriental, la que dóna a l’interior del nucli, només ha estat
possible intervenir en una unitat, el Recinte 19 (excavat l’any 2003). I a més de manera
parcial ja que la meitat davantera d’aquest recinte 19 va aparèixer buidada, suposem que
durant les intervencions antigues dels anys 60’ i 70’, de manera que in situ només es
conservava la meitat de l’estratigrafia interior.
Per tot això hem considerat adequat i necessari excavar en vertical un nou recinte
d’aquesta bateria de la banda oriental del Carrer C, un habitatge que tingués garanties de
no haver estat tocat per cap mena d’intervenció anterior. Aquestes garanties les
proporcionava el recinte adjacent al 19 per la seva banda meridional, l’anomenat
Recinte 31, que en bona mesura restava encara cobert per la capa vegetal que recobreix
els sectors no excavats del turó del Cogulló. Per aquesta raó durant la campanya 2009
s’ha procedit a delimitar i excavar completament aquest Recinte 31.
Per sota de la capa superficial que cobreix tot el terreny, fins i tot per damunt de les
estructures dels murs dels habitatges, el primer que apareix és un pedregar molt
compacte, de difícil extracció. Es tracta de la U.E. 156, una capa de terra negrosa, amb
una gran quantitat de pedres, molt compacte, que s’estén per damunt de la capa
d’enderroc i murs del Recinte 31 i que és l’equivalent de la U.E. 41 que va aparèixer per
damunt del Recinte 19. Creiem que cal interpretar aquesta U.E. 156 com un estrat
d’anivellament o reompliment d’origen incert que s’efectua inequívocament amb
posterioritat a l’amortització del Recinte 31 (Foto 8). Immediatament per sota apareix la
U.E. 157, que és un nivell de terra marró fosc, sense gaires pedres, molt homogeni, i
que també s’estén clarament per damunt de la capa d’enderroc i d’algun dels murs del
Recinte 31 (en concret, per damunt del mur meridional o MR-83), en aquest cas
equivalent a la U.E. 42 també identificada per sobre del Recinte 19 (Foto 9). Tots dos
abocament sembla clar que es realitzen en un moment en què les estances que cobreixen
ja estam amortitzades i en desús. Tots dos proporciones una cronologia de l’ocupació
més tardana de l’assentament, dels volts del 100 aC.
Per sota de la capa 157 és quan apareix el primer estrat d’enderroc pròpiament dit del
Recinte 31, un nivell de parets caigudes que reomple l’espai interior d’aquest habitatge,
amortitzant-lo, però que no cobreix la cota d’arrasament dels seus murs sinó que només
s’adossa a tots ells (també, a diferència de la U.E. 157, al mur llarg meridional, el MR-
83). Ara bé aquest estrat d’enderroc no es conserva en tota l’extensió del Recinte 31, ja
que en el terç davanter apareix retallat per una fossa, el reompliment de la qual
s’aprofita per a habilitar una mena d’enllosat pla que marca un nivell de circulació. Es
tracta del retall o U.E. 162 que és farcit amb la U.E. 159, que és un abocament
compacta de pedres mitjanes i de grans dimensions, a més de terra negrosa, que en la
part superior presenta un seguit de lloses planes, intencionalment disposades per a
formar una superfície d’us, tipus enllosat (EP-85), en aquesta meitat davantera del
Recinte 31 (Fotos 10 i 11). Així, aquest element mostra que una altra vegada quan el
Recinte 31 ja no funciona com a tal, damunt de la seva runa, s’implementa aquesta
superfície enllosada que apareix aïllada, és a dir, no associada a cap estructura murària i
que per aquesta raó és de difícil interpretació. Tot sembla apuntar que aquesta superfície
enllosada s’estenia cap el sud i cap el nord, però cap a la banda septentrional no ha estat
possible documentar-la ja que coincideix amb la meitat del Recinte 19 excavada d’antic,
i la seva continuació cap el sud coincideix amb el límit de l’excavació. Sigui com sigui
sembla correspondre a un espai obert, on durant l’ocupació més tardana d’època
romano-republicana, es construeix aquest nivell de circulació o espai enllosat enmig de
la runa de l’antiga bateria d’habitatges ara amortitzada.
Així, el primer nivell d’aquest sector directament relacionat amb el Recinte 31
pròpiament dit es la seva capa d’enderroc o U.E. 160, que consisteix en un nivell de
terra argilosa vermellosa, molt homogènia i compacta, amb taques de colors. Aquest
estrat, que el alguns punts conserva gairebé 60 cm. de potència, s’esten per damunt del
primer i únic nivell de circulació localitzat a l’interior del Recinte 31, el PV- 86. Aquest
paviment està format per l’estrat 163, que és una capa de terra argilosa de color gris
blavòs, amb força taques de colors diversos, d’escassa potència (un màxim de sis
centímetres), que cobreix directament el subsòl natural d’aquest sector del jaciment
(Foto 12). Cal dir que el retall practicat per habilitar l’enllosat romano-republicà o EP-
85 també afecta aquest únic nivell de circulació del Recinte 31, també perdut en tot el
terç davanter de l’estança. La capa d’enderroc o U.E. 160 proporciona uns materials que
s’han de datar en un moment indeterminat però avançat del segle III aC. (que és quan
s’abandonen o inutilitzen les cases d’aquesta bateria) mentre que el nivell de paviment
no ha donat prou materials ceràmics que permetin precisar la seva cronologia.
Cal dir que en la part del Recinte 31 no afectada per la posterior fossa de construcció de
l’empedrat 85, que correspon a gairebé dos terços de la superfície interna de la vivenda,
no s’ha localitzat cap llar de foc, a diferència del que es va documentar al també
paviment únic del Recinte 19, on va aparèixer una llar en posició central. Tanmateix no
és impossible penar que ha hagués hagut una llar de foc en la part davantera destruïda,
ja que la presència de llars excèntriques no és excepcional en aquest jaciment. De fet,
les úniques estructures internes del Recinte 31, funcionant amb el seu nivell d’ús o
paviment PV-86, són dues possibles banquetes adossades. La primera és la BQ-87,
adossada al mig del mur nord del Recinte 31, una estructura de forma rectangular, una
mica irregular, de 1,60 cm. de llargada per uns 60 cm. d’amplada, feta a partir d’un
retall del subsòl natural (Foto 13). La segona és de naturalesa totalment diferent, és
l’anomenada Estructura o ES-90, formada per dues bases de pedra que podrien
constituir els peus o fonament d’una probable banqueta de fusta adossada al mur
posterior o MR-82 del Recinte 31 (Foto 12), a la qual se li pot calcular una llargada dels
volts d’un metre. Finalment, cal destacar l’aparició de la part passiva d’un molí rotatori
caiguda damunt del paviment d’aquest Recinte 31, a tocar de l’angle de la Banqueta 87
(Foto 13).
Per sota del paviment únic d’aquest Recinte 31 en molt punts apareix, com dèiem,
directament el subsòl natural però en la banda central s’han identificat uns retalls que
són clarament anteriors a la construcció d’aquest edifici (Fotos 14 i 15). Un presenta uns
límits irregulars (RT-88) i l’altre una forma més aviat circular, com la d’una sitja (FS-
89). Els estrats de reompliment d’aquests retalls (U.E. 165 i 167, respectivament) han
començat a ser excavats però en veure que presenten una potència considerable, per
qüestions de temps, s’ha hagut de deixar la continuació de la seva exhumació per a la
propera campanya del 2010, sense que a hores d’ara hagin proporcionat materials
ceràmics amb significació cronològica.
5.3.- Excavació estratigràfica de l’àmbit central del Bastió nord (Figura 5; Fotos 16 a 19).
L’excavació d’aquest àmbit central del Bastió nord ja s’havia iniciat l’any 2007 i s’ha
volgut avançar el màxim possible durant aquesta campanya del 2009, amb el propòsit
principal que deixar aquesta estructura en disposició d’efectuar la seva consolidació i
adequació, necessària per a la seva comprensió (donat que l’angle i límit septentrional
del bastió ha estat arrasat pels treballs agrícoles moderns). L’any 2007 tant sols es va
poder extreure una primera capa de pedres de grans dimensions, sens dubte l’enderroc
de part de les parets del bastió (U.E. 119). La intervenció d’aquesta campanya del 2009
s’inicia tot just en aquest punt, en què per sota de les pedres apareix un estrat de terra,
amb una presència molt esporàdica de pedres caigudes. Es tracta de la U.E. 158 formada
per una capa de terra argilosa vermellosa, molt homogènia, amb taques blanques (de
calç?), que constitueix així el segon nivell d’enderroc a l’interior de l’àmbit central del
Bastió Nord (Fotos 16 i 17). Es tracta d’un estrat d’una potència molt considerable, de
més de 80 centímetres en molts punts, fet que, donada la disponibilitat de temps i
recursos humans, ens va obligar a dividir l’àmbit central en dues meitats i exhaurir-ne
l’excavació només d’una de les seccions, deixant l’altra per a la propera campanya del
2010. D’aquesta manera s’ha pogut assolir la base de l’estructura, que correspon
directament al subsòl natural retallat i regularitzat d’una manera poc acurada, fent una
mica de pendent cap a la cara frontal del bastió (Foto 18). De fet, entre la capa
homogènia de terra argilosa, U.E. 158, i aquest sòl natural regularitzat, a la meitat
interna (l’oriental) d’aquest àmbit central, apareix un darrer abocament, la U.E. 168,
format per una capa de picat de roca, pràcticament estèril, que s’adossa al retall a la roca
que constitueix també part de la paret que delimita la cara interna d’aquest àmbit central
del Bastió Nord (Foto 19).
Malauradament, tots aquests nivells que han aparegut reomplint l’espai interior de
l’àmbit central del Bastió Nord han proporcionat una quantitat ínfima de material
ceràmic, de manera que no ha estat possible precisar-ne la datació. Tot amb tot, el petit
lot de material ceràmic creiem que és prou significatiu per a descartar la seva formació
(especialment en el cas del nivell més potent, la U.E. 158) o pertinença a la fase de
l’ocupació més moderna de l’assentament, la del perìode romano-republicà o ibèric
tardà. És a dir, considerem que s’ha de datar aquest abocament en algun moment
indefinible anterior a finals del segle III aC.
Una altra problemàtica transcendent és la interpretació de la naturalesa de l’abocament
principal, l’esmentada U.E. 158. En primer lloc cal assenyalar que sembla del tot clar
que el nivell superior, la capa compacta de pedregar o U.E. 119 correspon a un estrat
d’enderroc, producte de la caiguda de les parets. En canvi, més difícil d’interpretar és
l’estrat de terra tan homogeni que apareix per sota, la U.E. 158. Certament, d’entrada
podríem pensar que es tracta d’un estrat produït per la caiguda de l’elevació en terra
(tapial o tovots) amb què estaria construïda la part superior del bastió, per damunt d’un
sòcol de pedres. El problema rau però en dos detalls que poden ser importants. En
primer lloc, en extreure aquesta capa la cara interna de la paret externa del Bastió no
acaba de dibuixar un parament regular, ben definit, sinó més aviat una cara molt mal
paramentada, fins i tot del tot dubtosa (Foto 18). En segon lloc aquesta capa 158 en cap
punt no cobreix cap nivell de circulació evident, com a molt una regularització del
subsòl natural, però molt grollera (Foto 19), a més d’aparèixer un abocament parcial
format per una capa que barreja terra i picat de roca, pràcticament estèril (la U.E. 168).
Tot plegat fa dubtar raonablement que l’espai interior d’aquest àmbit central del bastió
hagi funcionat mai com un espai buit, que hagi hagut cap mena d’ús o circulació en
l’interior d’aquest àmbit. Això podria fer considerar que l’estrat 158 no sigui un nivell
d’amortització, fruit de la destrucció o abandonament de l’estructura, sinó més aviat tot
el contrari un abocament intencional per a obtenir una estructura massissa i per tant un
nivell generat durant la construcció mateixa del Bastió. Si això es confirma voldria dir
que es tractaria d’una estructura defensiva corresponent a la modalitat anomenada com a
muralla o bastió de caixons, és a dir, aquelles estructures construïdes a partir del
bastiment de mòduls quadrangulars que tot seguit són reomplerts amb un massissat
compacta de terres i pedres. Es tracta d’una modalitat constructiva no de les més
habituals però tampoc excepcional dins de la tradició de construcció de sistemes
defensius pròpia de diversos territoris de la protohistòria mediterrània.
6.- Llistat d’Unitats Estratigràfiques i Fets de la campanya 2009.
Unitats Estratigràfiques
UE 156: Capa de terra negrosa, amb una gran quantitat de pedres, molt compacte, que s’estén per damunt de la capa d’enderroc i murs del Recinte 31 (equivalent a la U.E. 41, excavada l’any 2003). Capa d’anivellament o reompliment posterior a l’amortització del Recinte 31. UE 157: Nivell de terra marró fosc, sense gaires pedres, molt homogeni, que apareix per sota de la U.E. 156 i que també s’estén per damunt de la capa d’enderroc i murs del Recinte 31 (equivalent a la U.E. 42, excavada l’any 2003). Capa d’anivellament o reompliment posterior a l’amortització del Recinte 31. UE 158: Capa de terra argilosa vermellosa, molt homogènia, amb taques blanques (de calç?), per sota de la U.E. 119 (enderroc de pedres excavat l’any 2007), que és el segon nivell d’enderroc a l’interior de l’àmbit central del Bastió Nord. UE 159: Nivell de reompliment del retall o U.E. 162, format amb un abocament compacta de pedres mitjanes i grans dimensions, a més de terra negrosa, que en la part superior presenta un seguit de lloses planes, intencionalment disposades per a formar una superfície d’us, tipus enllosat (EP-85), en la meitat davantera del Recinte 31 (quan aquest ja està amortitzat. UE 160: Nivell de terra argilosa vermellosa, molt homogènia i compacta, amb taques de colors, que és la primera capa d’enderroc de l’interior del Recinte 31, que apareix per sota de la U.E. 157. UE 161: Capa de terra argilosa de color marró clar que conforma el nivell d’amortització de diversos sectors del Carrer D, per damunt de les pedres d’enllosat i estructures de clavegueram d’aquesta via de circulació de la Zona C. UE 162: retall o fossa reomplerta per la U.E. 159, que retalla tota l’estratigrafia conservada de l’interior del Recinte 31, inclòs el seu primer nivell d’enderroc (la U.E. 160). UE 163: Capa de terra argilosa de color gris blavòs, amb força taques de colors diversos, que constitueix el primer nivell de paviment conservat a l’interior del Recinte 31 (el PV-86), que apareix just per sota del nivell d’enderroc o U.E. 160. UE 164: Retall de forma aparentment irregular (RT-88) que apareix tallant la roca natural per sota de la única capa de paviment del Recinte 31 (la U.E. 163 o PV-86). UE 165: Nivell de terra argilosa de color taronja o vermellosa, molt tacada i heterogènia, que constitueix del reompliment del RT-88, per sota del PV-86 a l’interior del Recinte 31.
UE 166: Retall de forma circular (FS-89) que apareix tallant la roca natural per sota de la única capa de paviment del Recinte 31 (la U.E. 163 o PV-86), just a l’oest del RT-88. UE 167: Nivell de terra argilosa de color marró clar, molt tacada, heterogènia i amb cendres, que constitueix del reompliment de la FS-89, per sota del PV-86 a l’interior del Recinte 31. UE 168: Capa de picat de roca, pràcticament estèril, que apareix per sota de l’estrat d’enderroc 158 i que s’adossa al retall a la roca que constitueix part de la paret que delimita l’àmbit central del Bastió Nord. FETS MR-82: Mur curt que constitueix el límit posterior del Recinte 31 (mur est). MR-83: Mur llarg que constitueix el límit meridional del Recinte 31 (mur mitjaner amb el Recinte 32). MR-84: Mur de façana que constitueix el límit davanter del Recinte 31 (mur oest que dóna al Carrer C). EP-85: Enllosat que apareix per damunt de l’enderroc de la meitat davantera del Recinte 31, formant un nivell d’ús aparentment no associat a cap estructura murària visible en aquest sector. PV-86: Primer i únic paviment conservat dins del Recinte 31, per sota de l’enderroc o U.E. 160. BQ-87: Banqueta que apareix adossada al costat nord del Recinte 31, feta a partir d’un retall del subsòl natural, que funciona amb el PV-86. RT-88: Retall de forma aparentment irregular practicat en el subsòl natural que apareix per sota del PV-86 i també del MR-83 i, per tant, anterior a la construcció del Recinte 31. FS- 89: Retall de forma circular practicat en el subsòl natural que apareix just al costat occidental del RT-88, per sota del PV-86 i també del MR-82 i, per tant, anterior a la construcció del Recinte 31. ES-90: Estructura de naturalesa incerta, probablement les bases amb pedres o peus d’una probable banqueta de fusta adossada al Mur 82 del Recinte 31, funcionant amb el nivell d’ús d’aquest àmbit o PV-86.
7.- Consideracions finals.
La intervenció d’aquest any 2009 segueix proporcionant dades bàsiques per a esbrinar
l’evolució arquitectònica i cronològica del nucli ibèric del Cogulló. De fet, a hores d’ara
les aportacions d’aquesta campanya del 2009 junt amb la documentació recuperada en
la represa de les excavacions des de l’any 2002 ens permet realitzar el següent quadre
sobre l’evolució constructiva i cronològica del nucli ibèric del Cogulló:
L’assentament fortificat del Cogulló arrenca com a tal dins de la segona meitat del segle
V aC., quan es construeix la major part del sistema defensiu i de la trama urbana interna
actualment visible, construccions pertanyents a la fase Cogulló 1(450-350/300 aC.). Des
del primer moment presenta l’aspecte d’un nucli fortament fortificat, amb un espai
habitat interior dens i ben planificat, estructurat a partir de diversos carrers estrets. Es
desconeix la ubicació de la porta d’accés tot i que el més lògic seria pensar que es
situaria a la banda sud, flaquejada pel llarg bastió rectangular d’aquest sector. La bateria
de cases adossada a la muralla pertany amb tota seguretat a aquesta fase inicial. Per
contra, els dos habitatges fins el moment excavats a l’altra banda del carrer pertanyen a
una segona fase constructiva. En aquest espai el que es documenta durant la fase
Cogullo 1 és un espai aparentment descobert on s’ubica una petita agrupació de sitges,
que és el que s’ha documentat durant aquesta campanya del 2009 per sota del Recinte
31 (i que també hi ha indicis de la seva existència per sota del Recinte 19, tal com es va
veure en la campanya del 2003) .
La pertinença al moment fundacional de la torre quadrangular al centre i el pany de
muralla adjacent està confirmada per dades estratigràfiques fiables, obtingudes en les
darreres campanyes d’excavació. La resta de la cinta murària, així com els bastions als
extrems, es poden associar a aquesta mateixa fase constructiva per la evident unitat
estructural del conjunt (tot i la manca de connexió física conservada deguda a dos grans
esvorancs d’època moderna). Malauradament l’excavació durant aquesta campanya del
2009 de l’estratigrafia conservada a l’interior de l’àmbit central del Bastió nord no ha
proporcionat informació contundent sobre el moment precís ni de la seva construcció ni
de la seva amortització. Això sí, ens ha donat informació interessant sobre la modalitat
constructiva d’aquesta potent estructura, que podria correspondre a la d’una estructura
de caixons. Molt més dubtosa és l’assignació de la construcció del fossat a aquesta fase
fundacional. Seria del tot versemblant, també per la coherència constructiva amb la resta
del sistema defensiu, però en no haver cap mena de relació estratigràfica conservada, no
és impossible que s’hagués afegit en la reforma constructiva que origina la fase
posterior.
A principis o primera meitat del segle III aC. té lloc una ampliació del poblat per la seva
cara sud, que és el que anomenen com a fase Cogulló 2 (300/250-20ó 20/180 aC.). Es
depassa l’antiga muralla i es construeix un nou tram de muralla (la muralla meridional)
que tanca un barri nou, amb dues noves bateries d’habitatges a banda i banda del Carrer
B. En el barri adossat a la muralla es construeix una unitat domèstica molt destacada,
d’unes dimensions i complexitat estructural inèdita en el jaciment. En aquesta reforma
s’obre una nova porta d’accés que es flanqueja amb el Bastió rectangular reforçat amb
una Torre massissa quadrangular adossada. Com dèiem abans, no és possible discernir
si el fossat es construeix en aquesta fase o ho va ser en la fase precedent i durant
aquesta, del Cogullo 2, es manté sense modificacions evidents. A aquesta fase sembla
que s’ha d’associar també l’amortització del sector obert amb fosses i sitges damunt de
les quals es construeixen els Recintes 19 i 31, tal com ha estat possible comprovar
durant l’excavació d’aquesta campanya del 2009. En aquest sentit s’ha de destacar la
diferència en l’evolució arquitectònica que amb la documentació disponible actualment
s’observa entre les construccions de la bateria adossada a la muralla i la bateria
d’edificis paral·lela, a l’altra banda del Carrer C. Mentre que la bateria perimetral,
l’occidental, presenta diverses fases constructives successives, amb la superposició de
com a mínim dos nivells de pavimentació (en alguns casos més), la bateria de l’altre
costat del carrer, almenys els dos recintes excavats (els 19 i 31) apareixen com a
habitatges d’una sola fase, amb un únic nivell d’enderroc per damunt d’un únic nivell de
paviment que s’estén directament per damunt del subsòl natural.
Durant el període ibèric tardà hi ha un canvi estructural absolut, transformació que
representa la fase Cogulló 3 (200/180 -100/50 aC.). Gairebé tota la trama urbana interna
coneguda està ja amortitzada o en desús, tot i que les muralles semblen encara en peu.
Si bé és molt incert el tipus d’ocupació intramurs, és segura la construcció d’una
agrupació d’edificis fora muralles, concentrada al sector del davant del llarg bastió
meridional. Dins muralles, tant sols podem esmentar una possible àrea oberta enllosada,
aparentment no associada a cap mena d’estructures muràries, que és l’empedrat o EP-85
documentat durant aquesta campanya del 2009. A més a l’exterior de la Torre
quadrangular s’ubica una gran estructura de combustió circular. La naturalesa precisa
d’aquest assentament ibero-romà és poc clara, tot i que podria tractar-se d’un nucli de
caràcter estratègic o de control del territori durant la fase d’implantació romana. Vers el
50 aC., amb el territori plenament romanitzat, l’ocupació antiga de l’assentament del
Cogulló arriba a la seva fi. Les noves edificacions fora muralles es basteixen ben bé per
sobre del recorregut de l’antic fossat del període ibèric ple, fet que obliga a la seva
prèvia colmatació i amortització tot just a l’inici d’aquesta fase Cogulló 3.
Tot això no hi ha dubte que representen avenços importants en l’objectiu científic
d’aprofundir en els coneixements disponibles actualment sobre la història interna
d’aquests assentament i, per extensió, sobre el seu paper en el marc de la Lacetània
ibèrica. Aquestes dades arqueològiques, a més, seran bàsiques tant per a guiar les
tasques d’adequació del jaciment com per a bastir el discurs històric necessari per a
fonamentar la visita pública d’aquest indret.
BIBLIOGRAFIA
Aquestes són les referències bibliogràfiques bàsiques sobre el jaciment i també,
per extensió, sobre el poblament ibèric a la zona, la Lacetània ibèrica:
ALAMINOS, A.; OJUEL, M.; SANMARTÍ, J. i SANTACANA, J. (1991): “Algunas observaciones sobre el comercio colonial en la costa central y meridional de Cataluña en época arcaica”. J. REMESAL i MUSSO, O. (Eds.), La presencia de material etrusco en la Península Ibérica, Barcelona, pp. 275-294. ASENSIO, D.; BELARTE, Mª C.; SANMARTÍ, J. i SANTACANA, J. (1998): “Paisatges ibèrics. Tipus d’assentaments i formes d’ocupació del territori a la costa central de Catalunya durant el període Ibèric Ple”. Actas del Congreso Internacional ‘Los Iberos: Principes de Occidente’, Barcelona, pp. 373-386. ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J. i POU, J. (2001): “Tipus d’assentaments i evolució del poblament ibèric a la Catalunya central (eix Llobregat-Cardener)”, a Territori polític i territori rural durant l’edat del Ferro a la Mediterrània Occidental, A. Martin, R. Plana (dirs), Actes de la Taula rodona celebrada a Ullastret del 25 al 27 de maig de 2000, Monografies d’Ullastret 2, pp. 183-202. BOSCH GIMPERA, P. (1932): Etnologia de la Península Ibèrica, Barcelona. CASTANY, J.; SÀNCHEZ, E.; GUERRERO, Ll.A.; CARRERAS, J.; MORA, R. i VILA, G. (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l’Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. CURA, M. (1973): “El poblament prerromà en les comarques centrals de Catalunya”. Boletín Arqueológico Tarraconense, núm. 113-120, pp. 55-67. CURA, M. (1976): “Contribució a l’estudi de les poblacions pre-romanes de l’interior de Catalunya”. 2n. Col.loqui Internacional de Puigcerdà, pp. 177-188. CURA, M. (1977): “Aportaciones al conocimiento del proceso de iberización en el interior de Catalunya”. Symposi Internacional sobre els orígens del món ibèric, Ampurias, 38-40, pp. 331-343. CURA, M. (1989): “Modelos de asentamiento y estructuras de hábitat durante la segunda edad del hierro en la Cataluña central”. Habitats et Structures Domestiques en Mediterranée Occidentale durant la Protohistoire, Colloque International Arles-sur-Rhone (Pré-Actes), pp. 91-94. CURA, M. i FERRAN, A.M. (1969): “El poblado preromano de El Cogulló (Sallent, Barcelona)”. Pyrenae, 5, pp. 115-129.
CURA, M. i ROVIRA, J. (1976): “Consideracions sobre el poblat del Bronze Final de Merlès (St. Pau de Pinós, Barcelona). Cypsela, 1, Girona. CURA, M. i FERRAN, A.M. (1977): “El poblat pre-romà de la Costa de la Vila (Santpedor, comarca del Bages)”. Pyrenae, 13, pp. 181-192. CURA, M. i SANMARTÍ, E. (1981): “Sobre els orígens de la ciutat de Manresa: les ceràmiques gregues del Puig Cardener”. Faventia, 3/1, pp. 115-133. CURA, M. i SÁNCHEZ, E. (1987): “Un poble pre-romà mal conegut, els bergusi o bergistani de l’interior de Catalunya. Estat actual de la qüestió històrica i arqueològica”. Jornades Internacionals d’Arqueologia Romana, Granollers. CURA, M. i SÁNCHEZ, E. (1992): “Excavació al jaciment ibero-romà de Can Ramon (Santpedor, Bages)”. Arqueologia i Patrimoni a la Catalunya interior: últimes investigacions, Miscel.lània d’Estudis Bagencs, 8, pp. 123-145. DAURA, A.; GALOBART, J.; PARDO, D. i SÁNCHEZ, E. (1987): El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí, Bages). Col.lecció “Monografies”, núm. 1, Ed. Associació Cultural Dovella, Manresa. DAURA, A.; GALOBART, J. i PIÑERO, J. (1995): L’Arqueologia al Bages. Monografies del Centre d’Estudis del Bages, 15, Manresa. FERNÀNDEZ, R. (1989): “Els Lacetans: interpretació a través de les fonts clàssiques, arqueològiques i numismàtiques. Estat de la qüestió”. Estrat, 1, Igualada, pp. 25-51. MOLAS, M.D. (1993): “Les recerques sobre les societats ausetana i lacetana: estat de la qüestió”. Laietània, núm. 8, Mataró, pp. 131-143. RUIZ ZAPATERO, G. (1984): “El comercio protocolonial y los orígenes de la iberización: dos casos de estudio, el Bajo Aragón y la Cataluña interior”. Kalathos, 3-4, Teruel, pp. 51-70. SÀNCHEZ, E. (1987): El poblament pre-romà al Bages. Caixa d’Estalvis de Manresa, Manresa. SÀNCHEZ, E. (1986-1989): “La iberització a la conca alta del Llobregat: Estat actual de la recerca”. Empúries, vol. II, pp. 282-291. SÀNCHEZ, E. (1991): “Distribució del poblament i control del territori a la conca alta del Llobregat en època ibèrica”. Actes del Simposi Internacional d’Arqueologia Ibèrica (Manresa, 1990), pp. 321-324. SANMARTÍ, E. (1976): “Breu aproximació a la ceràmica de vernís negre del poblat de St. Miquel de Sorba”. Cypsela, 1, pp. 125-128.
SCHULTEN, A. i BOSCH GIMPERA, P. (1935): “Las guerras de 237-154 a. de J.C.”. Fontes Hispaniae Antiquae, III, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1915-1920): Troballa prehistòrica a Merlès. Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, vol. VI, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1920): Excavaciones en el poblado ibérico de Castellvell, Solsona. Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades, núm. 27, Madrid. SERRA VILARÓ, J. (1921): Poblado ibérico de Anseresa, Olius. Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades, núm. 35, Madrid. SERRA VILARÓ, J. (1922): Poblado ibérico de San Miquel de Sorba. Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades, núm. 44, Madrid. SERRA VILARÓ, J. (1926): Excavaciones en Solsona. Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades, núm. 83, Madrid. SERRA VILARÓ, J. (1928): Ceràmica de Marlès. Musaeum Archaelogicum Dioecesanum, Solsona. TARRADELL, M. (1962): Les arrels de Catalunya, Barcelona.
Boades
La codina
CastellvellAnseresa
La Guingueta
St.Esteve
Sorba
El Cogulló
Can Bonells
Puig Cardener
Can Ramon
Costa de la Vila
Serrat dels Lladres
Merlès
Barcelona
riu Llobregat
Tarragona
riu Cardener
Figura 1
0 4m468.67
464.41
469.39
469.48
469.44
469.15
469.47
468.41
468.11
468.12
469.51
469.21
468.56
466.59
471.00
471.28
Zona A
Zona B Zona C
Zona D
Torre 23
muralla
fossat (fs-30)
Zona E
Torre 1
Àrea destapada en superfície
Recintes o àmbits excavats
Campanya 2009
mur
alla
sud
Carrer C
Carrer D
Carrer E
Car
rer B
Bastió Nord
Recinte 3119
FIGURA 2
0 4m
escala 1:200BASE TOPOGRÀFICA
PLANIMETRIA:
POBLAT IBÈRIC EL COGULLÓSallent
DIRECCIÓ ARQUEOLÒGICA: DAVID ASENSIO
Amalia Orive
PLANTA GENERAL
0 4m
El Bages
INFORME
02
Setembre 2010
PLÀNOL
ARQUEOCIÈNCIA Serveis Culturals S.L.
AKHESA GRÀFICSAK
0 5m 10m 15m 20m 25m 30m
FIGURA 3
Carrer D
Carrer E
Carrer C Car
rer B
Zona A
Zona B Zona C
Zona D
Bastió Nord
Rec. 3119
202829 30
3435 36
Fossat
escala 1:200BASE TOPOGRÀFICA
PLANIMETRIA:
POBLAT IBÈRIC EL COGULLÓSallent
DIRECCIÓ ARQUEOLÒGICA: DAVID ASENSIO
Amalia Orive
PLANTA GENERAL
0 4m
El Bages
INFORME
02
Setembre 2010
PLÀNOL
ARQUEOCIÈNCIA Serveis Culturals S.L.
AKHESA GRÀFICSAK
0 5m
FIGU
RA
4
Carrer D
Carrer E
escala 1:200BASE TOPOGRÀFICA
PLANIMETRIA:
POBLAT IBÈRIC EL COGULLÓSallent
DIRECCIÓ ARQUEOLÒGICA: DAVID ASENSIO
Amalia Orive
PLANTA GENERAL
0 4m
El Bages
INFORME
02
Setembre 2010
PLÀNOL
ARQUEOCIÈNCIA Serveis Culturals S.L.
AKHESA GRÀFICSAK
0 5m
FIGURA 5
Zona D
Bastió Nord
Àmbit central
Muralla
Muralla
FOTO 1
FOTO 2
FOTO 3
FOTO 4
FOTO 5
FOTO 6
FOTO 7
FOTO 8
FOTO 9
FOTO 10
FOTO 11
FOTO 12
FOTO 13
FOTO 14
FOTO 15
FOTO 16
FOTO 17
FOTO 18
FOTO 19
