INFORME ANUAL DEL MERCAT DE TREBALL - La web de les ... · Informe anual sobre el mercat de treball...

Informe anual sobre el mercat de treball 2009

1

INFORME ANUAL

DEL

MERCAT DE TREBALL

(2009)

UGT de Catalunya Juliol 2010


ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ................................................................................................. 3 2. DIAGNOSI GENERAL DEL MERCAT DE TREBALL................................................ 5

3. ANÀLISI DELS COL·LECTIUS AMB MÉS DIFICULTATS DAVANT LA CRISI....... 21

4. ANÀLISI DEL MERCAT DE TREBALL PER TERRITORIS..................................... 28

5. EVOLUCIÓ DE L’AFILIACIÓ PER COMARQUES................................................... 32

6. El PERFIL DE LA PERSONA DESOCUPADA A CATALUNYA............................... 36

7. ALTRES DADES...................................................................................................... 38

8. SÍNTESI DELS PRINCIPALS TITULARS SOBRE MERCAT DE TREBALL........... 46

9. EL PAPER DE LA REFORMA LABORAL AL NOSTRE MERCAT DE TREBALL... 48

10. VALORACIONS I CONCLUSIONS.......................................................................... 51

2


1. INTRODUCCIÓ Abans d’aquesta crisi que actualment pateix Catalunya, el mercat de treball català gaudia d’un període que s’ha caracteritzat pel gran creixement de l’ocupació, però una ocupació majoritàriament de baixa qualitat i molt precària. No obstant això, des de la UGT de Catalunya ja avisàvem que no n’hi havia prou de crear ocupació, sinó que reclamàvem que havia de ser de qualitat. El nostre mercat de treball oferia feines temporals, amb uns horaris maratonians que no afavoreixen la conciliació entre la vida laboral i familiar i amb uns salaris molt baixos. Aquest creixement, poc sostenible i totalment conjuntural, que s’ha aprofitat de l’empenta del mercat immobiliari, havia de tenir data de caducitat. En aquest sentit, l’any 2007 va ser, en molts aspectes, un any de moderació i cert trencament amb la dinàmica de creixement expansiu que s’havia anat donant durant els darrers anys de la dècada dels anys noranta i els primers anys del segle XXI. Aquesta etapa d’alentiment en certs casos ja anunciava una situació de conjuntura internacional més crítica, que s’ha deixat sentir plenament al llarg de l’any 2008 i que durant l’any 2009 ha tingut uns efectes devastadors en l’activitat productiva catalana i un decreixement gradual dels principals indicadors econòmics. Per exemple, la taxa d’atur catalana al 2009 segons l’EPA ha arribat ja a un 16,2% i ha doblat gairebé la taxa de l’any anterior i triplicat pràcticament la de fa dos anys. Segons l’EPA, durant l’any 2009, Catalunya va registrar 618.700 persones desocupades, un 79% més que durant el mateix període de l’any anterior i un 152% més que durant el mateix període de fa dos anys. Una altra dada significativa fa referència a les famílies que tenen la persona principal desocupada. Segons l’EPA del quart trimestre, 251.300 famílies es trobaven en aquesta situació, un 66% més de famílies que durant el mateix període de l’any passat i un 198% més que al mateix període de fa dos anys.

3


Des de la nostra organització volem fer palès que, com sempre acostuma a passar en les situacions de crisi, les persones amb més dificultats al mercat de treball són les que han patit primer la crisi. Concretament, parlem de les persones amb baixa qualificació, persones immigrades, joves, persones majors de 45 anys o persones sense ocupació anterior, entre d’altres. En aquest context, el sector més afectat en un primer moment ha estat la construcció, que després del gran creixement, ha patit un descens espectacular que ha provocat que moltes persones, majoritàriament homes, s’hagin quedat sense feina. Seguidament, la indústria es troba en una situació d’estancament que ha generat un gran increment d’expedients de regulació d’ocupació (ERO) i, conseqüentment, que moltes empreses marxin a l’estranger per augmentar els seus beneficis a costa dels salaris. Per últim, el sector serveis també està patint de forma molt contundent els efectes de la crisi, sobretot respecte del personal temporal i de baixa qualificació. En conseqüència, estem afrontant el canvi de model industrial i de serveis a l’empresa immersos en un procés de crisi econòmica global. El model en què s’ha basat el creixement econòmic, centrat en la construcció i el consum, ha estat insostenible i no ha revertit en benefici de tothom, ja que mentre els salaris reals han disminuït, els beneficis empresarials s’han duplicat i, en molts casos, triplicat. Ara que ens trobem en una situació de crisi econòmica, les persones amb més dificultats tornen a ser les víctimes, mentre les empreses del nostre país privatitzen els beneficis i socialitzen les pèrdues. Si bé és cert que el Govern de la Generalitat de Catalunya està buscant fórmules per tal de reactivar l’economia i donar suport a les persones expulsades del mercat de treball, des de la nostra organització considerem que molts d’aquests esforços no estan tenint els resultats esperats. Durant aquest informe, hem fet una anàlisi tant quantitativa com qualitativa i detallada de la situació del mercat de treball a Catalunya a partir de les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Institut d’Estadística de Catalunya de l’Enquesta de Població Activa, Servicio Público de Empleo Estatal (SPEE) i pel Departament de Treball (Observatori del Treball).

4


2. DIAGNOSI GENERAL DEL MERCAT DE TREBALL 2.1 Situació actual del mercat de treball català

A Catalunya, l’any 2009, 4.877.700 persones han tingut l’edat legal per poder desenvolupar una feina remunerada, entre 16 i 64 anys. De la totalitat de persones amb edat de treballar, 3.780.300 persones són persones actives (treballen o busquen feina), mentre que la resta estan estudiant, fan feines submergides, són pensionistes o tenen alguna discapacitat.

Situació de la població de 16 a 64 en el mercat

de treball. Catalunya 2009

Població activa78%

Població inactiva22%

Font: EPA

De la totalitat de la població catalana, 3.807.600 persones estan en situació d’activitat, tant poden ser ocupades com en situació de desocupació. Durant aquest any 2009, la població activa ha patit un petit descens respecte de l’any anterior. Concretament, si comparem la població activa actual amb la població activa de l’any 2008, veiem que hi ha hagut un petit decrement d’un 0,85%, que representa 32.800 persones que han passat a una situació d’inactivitat. A la UGT de Catalunya ens preocupa aquesta dinàmica i hem buscat les causes que l’expliquen:

Persones immigrades que davant la greu situació que estem vivint decideixen rebre la prestació contributiva de cop i tornar al seu país d’origen.

Increment molt significatiu de persones prejubilades a causa del fort increment d’ERO. Increment de la població major de 65 anys, que creix a un ritme superior a la gent que

s’incorpora al mercat de treball.

5


Persones joves de 16 a 34 anys. Aquestes persones davant la situació actual del mercat de treball decideixen continuar estudiant i formant-se. A més, com que els joves són els que tenen menys cobertura per subsidis, una vegada finalitzada la prestació d’atur queden desprotegits, i per tant, estudien, però sense cobrar cap mena de subsidi i, per tant, passen a una situació d’inactivitat.

La taxa d’activitat catalana durant aquest any 2009 ha estat del 62,7%, i és molt més alta a la franja d’edat de 25 a 54 anys (87,2%), ja que és l’edat més productiva de les persones. Per sexe,

Font: EPA

Taxa d'activitat. Catalunya 2009Homes Dones Total

< 25 anys 57,7% 50,5% 54,2%25 - 54 anys 94% 80,3% 87,2%

55 i més anys 31% 18,1% 24%Total 70,7% 55% 62,7%

a l’any 2007 hi havia una diferència de 19,1 punts percentuals, mentre que a l’any 2009, tot i que la destrucció de llocs de treball que hi ha hagut des de l’inici de la crisi (final 2007) ha afectat més els homes, la diferència continua essent important, concretament 15,7 punts percentuals menys.

En el darrer any, al mercat de treball català s’han destruït més de 300.000 llocs de treball, que representen un 22% del total de llocs de feina perduts a tota Espanya. De la totalitat de persones actives a Catalunya a l’any 2009, 3.188.850 persones han estat ocupades. En aquest sentit, la població ocupada catalana al darrer any ha patit un decrement força important, concretament ha disminuït en 305.780 persones, que representes una disminució d’un 8,8%.

Evolució de la població ocupada. Catalunya 2009

3.188.850

3.494.6303.510.600

3.418.7003.291.100

3.106.500

2004 2005 2006 2007 2008 2009Font: EPA

6


La destrucció de llocs de treball que s’ha produït durant la crisi ha afectat de manera més contundent la població masculina, ja que els sectors més afectats han estat ocupats majoritàriament per homes. En aquesta línia, veiem com la població ocupada masculina respecte de l’any anterior ha patit un descens d’un 11,1%, mentre que la població ocupada femenina ho ha fet en un 5,7%. S’ha de destacar que mentre a l’any 2007 la població ocupada femenina representava un 42,5% de total de persones ocupades, a l’any 2009 aquest percentatge arriba al 45,3%, és a dir, les dones han guanyat pes respecte del total de la població ocupada.

Evolució de la població ocupada segons el sexe. Catalunya 2009

2.017.100 1.964.430

1.745.730

1.493.600 1.530.1801.443.150

2007 2008 2009

Home DonaFont: EPA La taxa d’ocupació catalana ha experimentat un descens força considerable. Concretament, a l’any 2009 la taxa d’ocupació ha estat del 52,5%, 5 punts percentuals menys que a l’any anterior (57,5%). La taxa d’ocupació a la UE 27 durant l’any 2009 s’ha situat en el 64,6%, una xifra molt superior a la registrada a Catalunya. Si comparem la taxa per sexes respecte a l’any anterior, observem que mentre la taxa d’ocupació femenina ha disminuït 2,9 punts percentuals, la masculina ha patit un decrement de 7,1 punts percentuals. Evolució taxa d'ocupació. Catalunya 2009

68,3% 68,1%65,7%

58,6%

48,1% 48,9% 49,5%47%

58,1% 58,4% 57,5%

52,5%

2006 2007 2008 2009

Homes Dones TotalFont: EPA

7


Si analitzem la població ocupada segons l’edat, trobem que les persones que estan patint més la crisi són les persones joves. Concretament, respecte a l’any anterior, la població ocupada menor de 25 anys ha patit un decrement d’un 26,4%, mentre que, per exemple, la franja de 25 a 44 anys només ha disminuït un 9,1%. De la totalitat de llocs de treballs destruïts, un 26,6% estaven ocupats per persones menors de 25 anys, seguits de les persones de 30 a 34 anys amb un 22,1%.

Una dona amb una ocupació alta cobra utreball.

La quantitat mitjana bruta reconeguda a donsuposa el 84% de la quantia mitjana dels ho

Les dones tenen una pensió mitjana que rep

De la totalitat de llocs de treball destruïtsproduït al sector de la indústria. Si analitzem la població ocupada segons els seafectats per la crisi han estat la construcció i laocupada ha disminuït un 18,4% al sector de la c

Font: INE

Salari anual segons sexe i ocupació. Catalunya

Dones Homes Total TODAS

2007

18.137 25.110 21.998 ALTA 25.805 36.197 31.262 MEDIA 15.089 21.530 18.334 BAJA 13.118 19.641 17.506

2007

-2,80

-123,80

Agricultura Indústria

Variació absoluta interanuat Catalu

2009

Font: INE

Tot i que aquest any 2009 ha afectat de forma més directa la població masculina, la situació de la dona al mercat de treball continua essent més complicada, ja que continua patint desigualtats per raó de gènere. Per exemple:

n 28,7% menys que un home al mateix lloc de

es beneficiàries d’una prestació contributiva d’atur mes. resenta el 58% de la pensió mitjana dels homes.

durant l’any 2009, 4 de cada de 10 s’han

ctors, veiem que els sectors que han estat més indústria. Respecte de l’any passat, la població onstrucció i un 16,5% a la indústria.

-73,30

-105,70

Construcció Serveis

l. Població ocupada segons el nya

8


En xifres absolutes, el sector que més llocs de treball ha perdut ha estat la indústria amb 123.800 llocs de feina, seguit de serveis i de la construcció amb 105.700 i 73.300, respectivament. L’evolució de l’ocupació durant aquest any ha estat molt negativa. Hi ha molt poques activitats econòmiques que hagin experimentat un creixement positiu. A nivell interanual, com hem esmentat, l’activitat de maquinària, material elèctric i de transport, han patit un decrement de 73.300 persones ocupades menys, seguit de la construcció amb 39.600 persones menys, i de l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques amb 37.100 persones ocupades menys. En el cas contrari, trobem l’Administració pública amb un creixement de 16.800 persones ocupades, educació amb 16.500 persones ocupades més i l’hostaleria amb un increment de 14.800 persones ocupades.

-30,00

00

00

00

00

-5,00

0,00

5,00

10,00

15,00

Variació interanual. Creixement de l'ocupació per activitats

-10,

-15,

-20,

-25,

econòmiques. Catalunya 2009

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca Indústries extractives, energia, aigua i residusAlimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques Química i cautxúConstrucció Metal·lúrgiaMaquinària, material elèctric i de transport Comerç engròs i reparació vehicles motor i motocicletesComerç detall Transport i emmagatzematgeHostaleria Informació i comunicacionsActivitats financeres i assegurances Activitats immobiliàries, professionals i tècniquesActivitats administratives i serveis auxiliars Administració públicaEducació Sanitat i serveis socialsActivitats culturals i esportives, i altres serveis Total Font: EPA

9


Del total de persones desocupades a Espanya, un 15% són persones que resideixen a Catalunya.

A Catalunya, durant l’any 2009, 618.700 persones s’han quedat sense feina i es troben en situació de desocupació. Respecte a l’inici d’aquesta crisi, a l’any 2007, trobem que la xifra de persones desocupades ha crescut un 151,5%, i respecte de l’any anterior ha incrementat un 78,9%.

Evolució de la població desocupada. Catalunya 2009

618.700

345.800246.000

241.600

245.900333.500

2004 2005 2006 2007 2008 2009

Font: EPA

La crisi ha afectat de manera més directa la població masculina, ja que els sectors més afectats han estat ocupats majoritàriament per homes. En aquesta línia, veiem com la població desocupada masculina respecte a l’any anterior ha augmentat un 84,8%, mentre que la població desocupada femenina ho ha fet en un

Evolució de la població desocupada segons el sexe. Catalunya 2009

71,3%. Si comparem aquestes dades amb les del començament de la crisi (2007), veiem que l’increment és espectacular. Concretament, la població aturada masculina ha tingut un creixement d’un 202,4%, mentre que la femenina d’un 103,7%. S’ha de destacar que mentre a l’any 2007 la població aturada femenina representava un 51,6% del total de persones desocupades, a l’any 2009 aquest percentatge arriba al 41,7%, és a dir, les dones han guanyat pes respecte al total de la població desocupada.

150.900

258.530

126.900

360.200

194.925

119.100

2007 2008 2009

Home DonaFont: EPA

10


La taxa d’atur catalana ha experimentat un increment molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea. Concretament, a l’any 2009 la taxa d’atur ha estat del 16,2%, això és 7,2 punts percentuals més que a l’any anterior (9%). La taxa d’atur a la UE 27 durant l’any 2009 s’ha situat entre el 8,5% i el 9,5%, una xifra molt inferior a la registrada a Catalunya. Si comparem la taxa per sexe respecte a l’any anterior, observem que mentre la taxa d’atur femenina s’ha incrementat 6,2 punts percentuals, la masculina ha patit un augment de 8,2 punts percentuals.

Evolució taxa d'atur. Catalunya 2009

17,1%

9,0%

5,6%5,3%

15%

9,0%7,8%

8,4%

16,2%

9,0%

6,5%6,6%

2006 2007 2008 2009


Si analitzem la població desocupada segons la seva edat respecte a l’any anterior, trobem que les persones que estan patint l’atur són les persones majors de 55 anys. Concretament, aquest grup de població ha patit un increment bastant superior a la resta de grups d’edat, concretament d’un 101,8%. També trobem que les persones joves de 20 a 24 anys han experimentat un creixement per sobre de la mitjana, concretament d’un 87,1%.

40,58%

87,11% 80,77% 83,19%72,64%

101,79%

78,91%

De 16 a 19 De 20 a 24 De 25 a 34 De 35 a 44 De 45 a 54 més de 55 Total

Variació interanual atur segons l'edat. Catalunya 2009

Font: EPA

11


En aquest sentit, segons l’atur registrat, trobem que 4 de cada 10 persones registrades a l’atur (42,2%) a finals de l’any 2009 són persones majors de 30 a 44 anys. Les persones majors de 45 anys també han sortit perjudicades aquest any, tenen un percentatge similar de persones registrades a les llistes de l’atur. La diferència principal entre aquests grups d’edat radica en el fet que del total de persones desocupades majors de 45 anys, el 43% fa més de 12 mesos que és a les llistes de l’atur, mentre que per a les persones de 25 a 44 anys, aquest percentatge és justament la meitat, un 21%. No obstant això, també ens preocupa especialment l’increment de l’atur en la franja d’edat de 30 a 44 anys, ja que precisament és el moment més productiu i de més promoció professional a la vida de les persones. En relació als sectors que han patit més l’atur, trobem que la construcció és el sector on més s’ha incrementat respecte a l’any anterior, concretament un 55%, seguit del sector serveis i de la indústria amb uns increments d’un 21% i un 31%, respectivament.

050.000

100.000150.000200.000250.000300.000350.000

Agricultura Indústria Construcció Serv eis Sense ocupanterior

Variació interanual de la població desocupada segons el sector. Catalunya 2009

Desembre 2009 Desembre 2008Font: Observatori del Treball

Pel que fa la distribució de la població desocupada, veiem que 6 de cada 10 persones registrades a l’atur provenen del sector serveis. Tot seguit, trobem els sectors de la indústria i serveis, que aglutinen gairebé 4 de cada 10 persones inscrites a les llistes de l’atur.

12


Distribució de la població desocupada segons el sector. Desembre 2009

1% 19%

18%58%

4%

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocup anteriorFont: Observatori del Treball

A Catalunya 8 de cada 10 persones desocupades tenen un nivell formatiu que no arriba a l’educació general, és a dir com a màxim fins a la ESO. La nostra organització des de fa molt temps reclama que el Govern aposti per impulsar la formació professional i oferir polítiques actives d’ocupació de qualitat. El baix nivell de qualificació de les persones és un dels principals problemes que tenim a Catalunya.

Nivell formatiu de les persones desocupades. Desembre 2009

17%

63%

8%12%

Primaris o inferiors Edu. general Progs. de FP SuperiorsFont: Observatori del Treball

Del total de persones registrades a les llistes de l’atur a Catalunya al desembre de 2009, 561.761 persones, gairebé el 80% són persones que o no tenen estudis, o tenen estudis primaris o inferiors inacabats, o que com a màxim tenen l’ESO. El 20% de persones desocupades restants han cursat formació professional o estudis universitaris.

13


Quan comparem alguns indicadors amb la Unió Europea dels 27, el resultat encara resulta més clarificador. Concretament, segons dades EPA quart trimestre 2009, mentre a Catalunya només el 59,7% de joves de 20 a 24 anys ha finalitzat almenys la segona etapa de l’educació secundària, a la UE 27 aquest percentatge arriba al 78,5%. Un altre indicador molt preocupant fa referència a la taxa d’abandonament escolar (EPA quart trimestre 2009). Mentre que a Catalunya el 31,1% dels joves de 18 a 24 anys abandonen prematurament els estudis, a la UE 27 aquest percentatge és un 15,2%.

5 de cada 10 persones desocupades a Catalunya tenen un grau d’ocupabilitat baix o molt baix. A la resta de l’Estat, aquest percentatge només arriba al 40%. El grau d’ocupabilitat fa referència a la probabilitat que té una persona desocupada de trobar una feina. Depèn de diverses circumstàncies com ara l’antiguitat a l’atur, l’àmbit geogràfic de recerca, el nombre d’ocupacions demanades i el tipus de prestació que està rebent.

16,09

35,00

35,36

13,56

13,72

26,37

37,11

22,80

CATALUNYA ESPANYA

Grau d'ocupabilitat. Catalunya/Espanya. Desembre 2009

MOLT BAIXA BAIXA MITJA ALTAFont: SPEE

Catalunya és una de les comunitats autònomes que té més persones amb un grau d’ocupabilitat baix o molt baix. Concretament, segons dades d’atur registrat del mes de desembre, el 51,09% de persones registrades a l’atur es troba en aquest grup (grau baix o molt baix), gairebé 287.000 persones. Cal destacar també que només el 13,56% de persones desocupades catalanes té un grau d’ocupabilitat alt, mentre que a la resta de l’Estat aquest percentatge arriba al 22,8%.

14


Respecte de l’inici de la crisi, el nombre d’habitatges familiars on la persona principal s’ha quedat a l’atur ha incrementat en un 185%. La crisi està afectant de forma molt contundent moltes famílies catalanes, que veuen disminuïts els seus ingressos de forma radical com a conseqüència que un o més d’un membre familiar es queda sense feina. En aquest sentit, un indicador molt preocupant fa referència al nombre d’habitatges familiars. Com es pot veure al gràfic, segons dades EPA 2009, el nombre de famílies on la persona que aportava els ingressos principals ha perdut la feina ha incrementat de forma molt considerable durant els últims anys. Des del començament de la crisi (2007), el nombre total de famílies que ho pateixen gairebé s’ha triplicat, mentre que respecte de l’any anterior hi ha hagut un increment d’un 87%.

Font: EPA

Evolució nombre de famílies on la persona principal està a l'atur.

Catalunya 2009

75.100

83.000 126.300

236.700

2006 2007 2008 2009

A l’any 2008 hi havia un 11,1% de famílies on hi havia una persona desocupada, mentre que a l’any 2009 aquest percentatge arriba al 18,8%. En aquesta línia, hem de destacar que a Catalunya, durant l’any 2009, el percentatge de famílies amb 2 persones actives i que una es troba en situació de desocupació arriba al 20%, mentre que el percentatge de famílies amb 3 persones actives de les quals una es troba desocupada arriba gairebé al 34%. Si comparem aquests percentatges amb l’any anterior, trobem que ha incrementat de forma considerable, ja que aquests percentatges eren d’un 12,5% i un 25% respectivament.

15


Durant l’any 2009, a Catalunya, gairebé 9 de cada 10 contractes signats han estat contractes temporals. Durant l’any 2009, al territori català, s’han formalitzat un total de 2.077.080 contractes, un 17,6% menys que a l’any 2008, un 86,4% d’aquests contractes han estat temporals (1.794.450), un 14,4% menys que l’any anterior, i només un 13,6% han estat indefinits (282.630), un 33,6% menys que l’any passat.

Evolució dels contractes indefinits sobre el total de contractes.

13,6%17,0%16,9%

Indefinit Indefinit Indefinit

2009 2008 2007Font: Observatori del Treball

Evolució dels contractes temporals sobre el total de contractes.

86,4%

83,0%83,1%

Temporal Temporal Temporal

2009 2008 2007

Respecte a fa dos anys, quan va començar la crisi, trobem que la variació relativa encara és més considerable. Concretament, a l’any 2007 es van fer un 27,4% més de contractes que durant aquest any. Mentre la contractació indefinida ha patit un decrement d’un 41,8%, la contractació temporal ha caigut gairebé a la meitat, un 24,4%. A continuació fem una breu anàlisi relacionant diversos indicadors (sexe, edat, sectors...) amb el percentatge de contractació indefinida / temporal.

Si analitzem el percentatge de contractes indefinits o temporals per sexe, podem veure, al contrari d’altres anys, que no hi ha grans diferències. Aquest canvi és conseqüència que la crisi ha afectat molts sectors ocupats majoritàriament per homes.

Percentatge de contractes indefinits/temporals segons el sexe. Catalunya 2009

13,9% 13,3%

86,1% 86,7%

Homes Dones

Indefinits Temporals

Font: Observatori del treball

16


Percentatge de contractes indefinits/temporals segons l'edat. Catalunya 2009

9,5% 10,8% 13,9% 14,7% 15,6%

90,5% 89,2% 86,1% 85,3% 84,4%

<20 >=20 a <25 >=25 a <30 >=30 a <45 >=45

Indefinits TemporalsFont: Observatori del Treball

Percentatge de contractes indefinits/temporals segons el sector. Catalunya 2009

7,7%22,9% 13,2% 13,1%

92,3%77,1% 86,8% 86,9%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Indefints Temporals

Percentatge de cgrandàr

,6%

80,4%

1 - 50

19

Font: Observatori de

Font: Observatori del Treball

Respecte a la contractació segons el sector de procedència, podem veure que el sector de l’agricultura és el que acumula un percentatge de contractes temporals més elevat. A l’altre costat trobem el sector de la indústria, que presenta un percentatge de contractes indefinits força superior a la resta.

ontractes indefinits/temporals segons la ia de l'empresa. Catalunya 2009

10,4% 5,0%

89,6% 95,0%

51 - 500 501 i més

Indefinits Temporalsl Treball

Si analitzem el percentatge de contractes indefinits o temporals segons la grandària de l’empresa, veiem que les grans empreses i multinacionals tenen un percentatge de contractes indefinits espectacularment negatiu, ja que només 1 de cada 20 contractes en aquestes empreses és un contracte indefinit.

En relació a la contractació segons l’edat, les persones amb menys estabilitat en el mercat de treball són les persones joves, mentre que les persones majors de 45 anys són les que registren un percentatge superior de contractes indefinits.

17


A Catalunya, 8 de cada 10 contractes signats durant l’any 2009 s’han fet al sector serveis. De tots els contractes que s’han signat durant aquest any 2009, tant els homes com les dones han tingut un pes molt similar, ja que s’han repartit els contractes al 50% pràcticament. També cal destacar:

4 de cada 10 contractes els han signat persones de 30 a 44 anys. 3 de cada 10 contractes signats han tingut una durada igual o inferior a 1 mes. Gairebé 5 de cada 10 contractes s’han fet a empreses de menys de 50 treballadors/es.

Distribució de contractes per diferents grups. Catalunya 2009

50,5%39,9%

81,7%

31,6%46,3%

62,0%

29,6%

Homes >=30 a <45 Serveis DuradaContracte <=1

Empreses amb 1- 50

treballadors/es

Edu. general Treballadors noqualificats


8 de cada 10 contractes signats s’han fet al sector serveis. Gairebé 8 de cada 10 contractes s’han fet a persones amb un nivell formatiu igual o inferior

a l’ESO. 3 de cada 10 contractes han estat signats per persones treballadores no qualificades.

En definitiva, l’any 2009 ha estat un any molt negatiu quant a la contractació: menys contractes, més contractes temporals i més precarietat laboral.

18


A Catalunya, durant l’any 2009, s’han presentat gairebé 4.000 ERO, amb un balanç de 120.000 persones afectades. Durant aquest any, a Catalunya s’han presentat 3.936 expedients de regulació d’ocupació. Les dades de 2009 han quadruplicat els ERO presentats a l’any 2008.

Evolució dels ERO a 2009

506

214 336

448

368

393 434

89216

303 320

309

Gener

Febrer

Març

Abril Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

Font: Observatori del Treball Aquesta dada és molt negativa, ja que si fem una comparació amb anys anteriors, veiem que hi ha hagut més ERO aquest any que durant els últims 6 anys.

Evolució ERO en els últims 10 anys

566 581 718 795 690 653 594 488 521891

3936

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


De la totalitat d’ERO presentats al 2009, més de 6 de cada 10 expedients han tingut com a mesura la suspensió del contracte de treball. Pel que fa a les altres mesures (reducció i extinció), s’han repartit la resta d’expedients presentats de forma similar.

19


Quant al sector més afectat, el metall és el que ha patit la regulació de l’ocupació. Concretament, de la totalitat d’ERO que s’han presentat aquest any, gairebé 4 de cada 10 expedients han estat del sector del metall. Seguit pel sector de l’alimentació que ha estat també molt afectat, el 31% del total d’expedients presentats. Si ens fixem amb la grandària de l’empresa, són les empreses de menys de 50 persones treballadores, ja que s’hi ha fet 8 de cada 10 ERO. Per últim, aquest any el nombre de persones afectades per algun expedient de regulació ha incrementat de forma espectacular. Respecte de l’any anterior, el nombre de persones afectades s’ha multiplicat per quatre. Evolució de persones afectades per ERO en els últims 10 anys

10.947 9.661 21.030 25.021

16.738 15.993 16.6179.297 9.671

33.108

119.858

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


Del total de persones desocupades a Catalunya, només un 54% rep la prestació contributiva d’atur. Al mes de desembre de 2009, el nivell de cobertura total (prestació contributiva, subsidi, renda activa d’inserció) a Catalunya era d’un 86%, mentre que el nivell de cobertura per prestació contributiva arribava a un 54%. Si comparem aquestes dades amb les del mes de desembre de 2008, veiem que, mentre el nivell de cobertura total ha incrementat en 2 punts percentuals, el nivell de cobertura per prestació contributiva ha caigut 11 punts percentuals.

20


3. ANÀLISI DELS COL·LECTIUS AMB MÉS DIFICULTATS DAVANT LA CRISI

La situació de crisi econòmica està castigant de forma més directa les persones amb més dificultats i, en conseqüència, tornen a ser les veritables víctimes de la crisi, mentre les empreses del nostre país privatitzen els beneficis i socialitzen les pèrdues. En aquest apartat, analitzarem els col·lectius que durant aquest any 2009, han patit més dificultats i han estat més castigats per aquesta crisi.

3.1. Població jove El jovent és un dels col·lectius que està patint amb més virulència els efectes devastadors d’aquesta crisi. L’any 2009 és un any que la precarització i la inestabilitat del mercat de treball està afectant tota la població en general, però d’una forma més directa la població menor de 25 anys. La taxa d’atur dels joves (37,1%) supera en més de 20 punts percentuals la taxa d’atur general (16,2%)

Des del començament de la crisi, la taxa d’atur general ha augmentat un 149%, mentre que la taxa d’atur juvenil ha incrementat un 174%.

Alhora, cal destacar, a l’any 2009, que mentre la taxa d’ocupació total ha arribat al 52,5%, la dels menors de 25 ha arribat només al 34,1%.

Evolució taxa d'atur juvenil. Catalunya 2009

6,5% 9,0%

16,2%13,5%

20,4%

37,1%

2007 2008 2009

Població total Menors de 25Font: EPA

21


Durant aquest any 2009, segons l’EPA, hi ha hagut 133.700 joves desocupats, un 69% més de joves que l’any anterior i un 152% més que des del començament de la crisi. Del total de joves desocupats, 81.000 homes i 52.600 dones.

Població jove desocupada segons el sexe. Catalunya 2009

61%

39%

Homes DonesFont: EPA

Mentre que la taxa de temporalitat total se situa en un 18%, la taxa de temporalitat juvenil és gairebé tres vegades superior, se situa en un 45,9%.

Evolució taxa de temporalitat. Catalunya 2009

17,9%21,2%

23,7%

45,9%

52,9%55,6%

2007 2008 2009

Població total Menors de 25Font: EPA

Les persones joves són el col·lectiu amb una taxa de temporalitat més elevada dins del mercat de treball. Moltes persones joves compaginen estudis i treball durant una època de l’any, per tant, les feines que desenvolupen solen ser feines precàries i amb molta inestabilitat.

Un altre factor que contribueix a explicar aquesta taxa tan elevada és que les persones joves, com a conseqüència de la seva inexperiència, acostumen a ser els que han de fer les pitjors feines davant la negativa de les empreses a oferir-los llocs de treball estables i de qualitat.

22


3.2 Població estrangera Un altre dels col·lectius que també pateix de forma molt contundent els efectes de la crisi és la població immigrada. Durant els anys de bonança econòmica, que s’ha creat molta ocupació sobretot en el sector de la construcció, les persones treballadores d’origen estranger han tingut facilitat per trobar feina, encara que fossin feines poc estables i precàries. Amb l’arribada de la crisi i la caiguda del sector de la construcció, les persones estrangeres s’han vist molt afectades i han perdut molt ràpidament els seus llocs de treball. Els sectors més afectats tenen molta presència de treballadors i treballadores immigrants.

Al darrer any, de la totalitat de llocs de treball destruïts a Catalunya, més de 100.000 estaven ocupats per persones estrangeres. D’aquests llocs de treball que ocupava població estrangera i que s’han destruït, el 77% els ocupaven homes. Aquesta dada deixa clar que els homes han estat molt més afectats que la població femenina immigrant. Respecte a la variació interanual, la població ocupada immigrant ha patit un decrement força més alt que la població autòctona.

-7,1%-8,2%

-16,3% -13,9%

-8,8% -9,2%

Espanyola Estrangera Total

Variació interanual de la població ocupada estrangera. Catalunya 2009

Variació 2009-2008 Variació 2009-2007Font: EPA

23


A Catalunya, durant l’any 2009, gairebé 4 de cada 10 persones desocupades són d’origen estranger.

A Catalunya, durant l’any 2009, segons dades EPA, 211.200 persones immigrants s’han quedat sense feina, un 33% del total de persones desocupades al territori català. En relació a l’any anterior, el nombre de persones desocupades d’origen estranger ha incrementat en un 76%, és a dir un increment de més de 90.000 persones. Respecte al començament de la crisi, l’increment de persones desocupades estrangeres arriba ja al 165%.

Evolució població desocupada d'origen estranger. Catalunya 2009

120.100

211.200

79.800

2007 2008 2009

Font: EPA

Evolució taxa d'atur estranger. Catalunya 2009

16,2%

9,0%6,5%

28,9%

16,2%

11,7%

2007 2008 2009

Població total Persones estrangeresFont: EPA

Si analitzem l’increment interanual segons el sexe, veiem que els homes immigrants han patit d’una forma més intensa la crisi, ja que respecte a l’inici de la crisi (2007) han incrementat en un 228%, mentre que les dones ho han fet en un 95%. En aquest sentit, durant aquest any 2009, la taxa d’atur de població estrangera s’ha situat al 28,9%, 12 punts percentuals més que la taxa registrada l’any anterior i molt per sota de la taxa d’atur general que s’ha situat en un 16,2%.

Altres dades (SPEE, atur registrat) que considerem important remarcar són les següents:

5 de cada 10 persones desocupades d’origen estranger provenen del sector serveis. Més de 9 de cada 10 persones desocupades immigrades tenen un nivell d’estudis com

a màxim fins a l’ESO.

5 de cada 10 persones desocupades estrangeres són treballadors/es no qualificats/des.

24


Gairebé 5 de cada 10 contractes s’han realitzat a persones treballadores estrangeres no qualificades. Durant l’any 2009 a Catalunya, s’han formalitzat amb persones d’origen estranger un total de 586.612 contractes, 169.050 contractes menys que durant el mateix període de l’any anterior, que representen un decrement d’un 22,4%. De la totalitat de contractes, 170.827 (85,3%) han estat temporals i 27.259 (14,7%) han estat contractes indefinits. Pel que fa a la contractació acumulada de l’any 2009, s’han formalitzat un total de 1.732.562 contractes, un 21% menys de contractes que durant el mateix període de l’any anterior. De tots els contractes signats per persones estrangeres a Catalunya:

6 de cada 10 els van signar homes. 5 de cada 10 van correspondre a la franja d’edat de 30 a 45 anys. 7 de cada 10 es van signar al sector serveis. 4 de cada 10 contractes han tingut una durada igual o inferior a 1 mes. 9 de cada 10 es van realitzar a persones amb estudis d’educació general o primaris /

inferiors.

Distribució dels contractes a estrangers pels diferents grups. Catalunya 2009

61,3%

51,6%

71,9%

37,9%

55,6%60,3%

46,7%

Homes >=30 a <45 Serveis DuradaContracte

Indeterminada

Empreses amb 1- 50

treballadors/es

Edu. general Treballadors noqualificats

25


3.3 Persones majors de 45 anys Per últim, el col·lectiu de majors de 45 anys també està patint de manera molt contundent la crisi. Aquesta situació es veu agreujada pel fet de la decisió del Departament de Treball d’eliminar els tallers d’ocupació, l’única política que s’adreça a persones de 26 a 64 anys.

Gairebé 6 de cada 10 persones desocupades de llarga durada són persones majors de 45 anys. Al nostre sindicat ens preocupa de forma molt especial la situació d’aquestes persones coma conseqüència dels condicionants que dificulten la seva situació dins el mercat de treball:

1. Aquestes persones quan es queden sense feina tenen més probabilitats de convertir-se

en desocupats de llarga durada que les persones menors de 25 anys o les persones de

25 a 44 anys.

Gairebé 4 de cada 10 persones desocupades al mes de desembre de 2009 són majors de 45 anys. En paral·lel, del total de persones desocupades de llarga durada, el 55,6% són majors de 45 anys. (SPEE, atur registrat)

2. Trobar-se en situació de desocupació a aquestes edats provoca una sèrie de perjudicis

notables a efectes de la seva jubilació.

La seva exclusió del mercat de treball condiciona de forma molt greu la seva pensió de jubilació. Cal recordar que són els últims 15 anys de la vida laboral, dels 50 als 65 anys, els que determinen la quantia que tindrà la pensió a l’hora de jubilar-se. La probabilitat que aquestes persones no trobin una feina augmenta de forma important a mesura que avança l’edat. Així, inicialment cobren la prestació per desocupació, i una vegada l’esgoten es veuen abocades a percebre el subsidi per a majors de 52 anys. En conseqüència, en el moment de jubilar-se, cobren la pensió mínima (entre 519,50 € i 725,20 € depenent de l’edat de jubilació i de si té cònjuge o familiars al seu càrrec).

Per exemple, una persona de 51 anys que es quedi sense feina. Excepte en el cas que es tracti d’un acomiadament per ERO amb conveni (l’empresa es compromet a mantenir la base de

26


cotització fins al moment que la persona decideix jubilar-se), aquesta persona passaria a percebre l’atur i seguidament el subsidi per a majors de 52 anys. En aquest supòsit, la persona té dues opcions:

A) Si compleix tots els requisits demanats, a partir dels 61 anys podria avançar l’edat de jubilació sabent que per cada any que s’avança la jubilació té una penalització d’un 6% – 8% sobre la quantia final.

B) La segona opció és esperar als 65 anys. En aquest cas, la persona evita ser penalitzada per avançar la seva jubilació, però, per contra, suma 4 anys més tenint una cotització mínima, que repercuteix de forma molt negativa sobre el càlcul de la seva pensió.

En definitiva, triï una opció o una altra, la persona expulsada del mercat de treball amb una edat d’uns 50 anys i que no trobi posteriorment una feina, es veu condemnada a percebre una pensió mínima, per sota del SMI (salari mínim interprofessional, actualment 633,30 euros).

3. Les persones majors de 45 anys s’estan veient expulsades d’un mercat laboral que

evoluciona permanentment i que els demana una gran capacitat de polivalència i

d’adaptació a l’arribada de les noves tecnologies al nostre mercat de treball.

La gran majoria d’aquestes persones ha desenvolupat la seva carrera professional exclusivament en una sola empresa. Per tant, quan es queden a l’atur, tenen una doble problemàtica: dificultats d’adaptació a la nova situació (baixa autoestima i falta de confiança davant la situació d’atur, buscar feina, reorientar-se, si és necessari a altres sectors) i una baixa qualificació formal. En aquest sentit, també un percentatge molt important d’aquestes persones tenen un grau molt alt de desconeixement de les noves tecnologies, quan aquests coneixements es valoren molt al mercat de treball actual.

4. Les persones de menys edat amb més formació i sobretot disposades a acceptar unes

condicions laborals més precàries són un handicap per les persones majors de 45 anys,

que tenen com a principal bagatge la seva experiència acumulada.

En relació a la formació d’aquestes persones, 4 de cada 10 persones treballadores ocupades d’aquesta franja d’edat tenen un nivell d’estudis primaris o inferiors, mentre que a la resta de la població aquest percentatge només és 1 de cada 10 persones.

27


4. ANÀLISI DEL MERCAT DE TREBALL PER TERRITORIS En aquest apartat, fem una anàlisi breu del mercat de treball des d’una visió més territorialitzada a nivell provincial.

Durant l’any 2009, 8 de cada 10 llocs de treball destruïts s’han concentrat a la província de Barcelona. De la totalitat de llocs de treball destruïts, 305.780, gairebé el 82% s’han perdut a Barcelona província, això és 249.750 llocs de feina. Seguidament, Tarragona acumula el 9,4%, Girona el 6,8% i Lleida el 2,1% restant.

Pel que fa a la taxa d’ocupació, la província que presenta un taxa més elevada és Lleida amb un 54,7%. A l’altre extrem, trobem Barcelona que presenta una taxa més baixa, un 52,1%.

40,0%

45,0%

50,0%

55,0%

60,0%

65,0%

Barcelona Girona Lleida Tarragona CATALUNYA

Taxa d'ocupació per províncies. Catalunya 2009


En aquesta línia, Lleida presenta la taxa d’ocupació masculina més alta, mentre que Girona és qui té la taxa d’ocupació femenina més elevada.

Durant l’any 2009, Girona és la província que ha tingut una taxa d’atur més alta, concretament 2 punts percentuals més que la mitjana catalana. De la totalitat de persones desocupades a Catalunya durant l’any 2009 (618.730 persones desocupades), Barcelona acumula més persones desocupades, concretament un 73%.

28


Pel que fa a la taxa d’atur, Girona arriba al 18,2%, mentre que la província amb la taxa més baixa és Lleida amb un 11,4%. Taxa d'atur per províncies. Catalunya 2009

16,2%

18,2%

11,4%

17,0%

16,2%

9,0%10,2%

6,4%

11,1%

8,7%

3,0%6,5%6,6%

8,1%6,6%

Barcelona Girona Lleida Tarragona CATALUNYA

2009 2008 2007Font: EPA

Amb relació a la variació interanual, hem de destacar que respecte a l’any passat la província que percentualment ha patit un increment de persones desocupades més considerable han estat Barcelona i Lleida, amb un increment d’un 83 i 82% respectivament. Girona (67%) i Tarragona (66%) han tingut increments inferiors. Respecte a l’inici de la crisi, Lleida és la província que ha patit un increment de persones desocupades. En dos anys, la xifra de persones desocupades ha incrementat un 317%. Molt lluny queden els increments protagonitzats per Tarragona (177%), Barcelona (145%) i Girona (135%).

Durant el 2009, Lleida és la província amb un percentatge de contractes temporals més alt (88,2%), mentre que Tarragona presenta un percentatge més alt de contractes indefinits (22,8%). Durant l’any 2009, a Barcelona s’han signat 1.558.909 contractes, un 18,3% menys que l’any anterior i un 27,4% menys que a l’inici de la crisi (2007). Quant a Girona, se’n van signar un total de 182.518, un 16,5% menys que l’any anterior i un 27,9% menys que al començament de la crisi.

29


49.556

203.

693

253.

249

43.420

175.

294

218.

714

30.797

151.

721

182.

518

2007 2008 2009

Evolució de la contractació. Girona 2009

Indefinit Temporal Total

363.000

1.78

3.58

92.

146.

589

321.031

1.58

6.52

61.

907.

557

210.821

1.34

8.08

81.

558.

909

2007 2008 2009

Evolució de la contractació. Barcelona 2009


Lleida és la província que ha patit un menor decrement respecte a la contractació, s’han formalitzat 125.771 contractes, un 12,1% menys que l’any anterior i un 21% menys que a l’inici de la crisi. Per últim, a Tarragona s’han signat 209.882 contractes, un 16,9% menys que l’any anterior i un 30,5% menys que a l’inici de la crisi.

23.674

135.

563

159.

237

20.343

122.

727

143.

070

14.847

110.

924

125.

771

2007 2008 2009

Evolució de la contractació. Lleida 2009


49.557

252.

273

301.

830

41.138

211.

413

252.

551

26.165

183.

717

209.

882

2007 2008 2009

Evolució de la contractació. Tarragona 2009


Si analitzem la contractació per províncies, segons diferents variables trobem: - A Lleida, el 59,6% de contractes s’han fet a homes, mentre que a Barcelona aquest

percentatge no arriba al 50%. - En totes les províncies, 4 de cada 10 contractes s’han fet a persones en la franja d’edat

de 30 a 45 anys.

30


Pel que fa als sectors, cal esmentar que a totes les províncies el sector que acumula més contractes, amb molta diferència, és el sector serveis amb uns percentatges entre el 60% i el 85%. Concretament, Barcelona és qui té un percentatge més alt (84,6%), mentre que Lleida és la província que acumula menys contractes a serveis (65,1%).

0,0%10,0%20,0%30,0%40,0%50,0%60,0%70,0%80,0%90,0%

100,0%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Distribució de la contractatació segons el sector econòmic. Catalunya 2009

Barcelona Girona Lleida Tarragona

Si analitzem la contractació segons el tipus de contracte (indefinit / temporal), podem veure com la província que més contractes indefinits acumula respecte al total és Tarragona, mentre que Lleida és la província on el percentatge de contractes temporals sobre el total és més elevat.

Distribució de la contractació indefinida/temporal per

províncies. Catalunya 2009

13,52% 16,87% 11,80%22,82%

86,48% 83,13% 88,20%77,18%

Barcelona Girona Lleida Tarragona

Indefinits Temporals

31


5. EVOLUCIÓ DE L’AFILIACIÓ PER COMARQUES

Per acabar aquesta anàlisi del mercat de treball i tenir una visió més directa de què està passant al territori, adjuntem una sèrie de taules on podreu veure com ha evolucionat l’afiliació (Règim General, Mineria i del Carbó i Règim Especial de Treballadors Autònoms) a les comarques catalanes entre el quart trimestre de 2008 i el quart trimestre de 2009.

Activitat econòmica Variació anual Activitat econòmica Variació anualActivitats sanitàries i serveis socials 40 Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 88Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 22 Activitats sanitàries i serveis socials 66Educació 13 Aigua, sanejament i gestió de residus 17

Total Total

Activitat econòmica Variació anual Activitat econòmica Variació anualActivitats sanitàries i serveis socials 175

Activitats administratives i auxiliars -99 Transport i emmagatzematge -269Construcció -271 Indústries manufactureres -564Indústries manufactureres -308 Construcció -1.025

-879 -2.475

Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 31Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 102 Transport i emmagatzematge 12Transport i emmagatzematge 45 Activitats sanitàries i serveis socials 12

Total Total

Activitat econòmica Variació anual Activitat econòmica Variació anualEducació 53

Comerç a l’engròs i al detall -199 Hostaleria -46Construcció -591 Indústries manufactureres -65Indústries manufactureres -1.087 Construcció -162

-1.692 -231

Activitats administratives i auxiliars 147Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 27 Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 135Indústries manufactureres 9 Activitats sanitàries i serveis socials 43

Total 13 Total

Activitat econòmica Variació anual Activitat econòmica Variació anualActivitats sanitàries i serveis socials 1.749

Activitats artístiques i d’entreteniment -5 Comerç a l’engròs i al detall -341Construcció -34 Construcció -760Hostaleria -39 Indústries manufactureres -1.610

-2.924

Activitats sanitàries i serveis socials 183Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 259 Educació 173Informació i comunicacions 143 Energia elèctrica i gas 78

Total Total

Activitat econòmica

Comerç a l’engròs i al detall -960 Comerç a l’engròs i al detall -690Construcció -1.328 Indústries manufactureres -776Indústries manufactureres -2.918 Construcció -2009

-3.640 -3.788

Variació anual Activitat econòmica Variació anualAigua, sanejament i gestió de residus 70 Activitats sanitàries i serveis socials 78Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 51 Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 45Hostaleria 49 Activitats artístiques i d’entreteniment 11

Total Total

Baix Empordà

Alt Camp Alt Empordà

Alt Penedès Alt Urgell

Alta Ribagorça Anoia

ages Baix Camp

Baix Ebre

B

Comerç a l’engròs i al detall -285 Indústries manufactureres -482Indústries manufactureres -475 Comerç a l’engròs i al detall -592Construcció -646 Construcció -1670

-1.252 -3.390

32


Activitat econòmica Variació anual Activitat econòmica Variació anualAdm. pública, Defensa i SS obligatòria 512 Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 99Activitats sanitàries i serveis socials 451 Activitats sanitàries i serveis socials 68Educació 56 Activitats artístiques i d’entreteniment 61

Total Total

Activitat econòmica Variació anual Activitat econòmica Variació anualActivitats sanitàries i serveis socials 2628 Educació 52Educació 1578

Comerç a l’engròs i al detall -3927 Comerç a l’engròs i al detall -364Construcció -5195 Indústries manufactureres -531Indústries manufactureres -7486 Construcció -984

-18.273 -1.988

Activitats sanitàries i serveis socials 38Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 890 Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 32

Total Total


Construcció -11065 Comerç a l’engròs i al detall -74Comerç a l’engròs i al detall -11817 Indústries manufactureres -242Indústries manufactureres -14004 Construcció -293

-50.054 -579

Activitats sanitàries i serveis socials 23Comerç a l’engròs i al detall 13 Activitats artístiques i d’entreteniment 17Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 4 Activitats professionals i tècniques 14

Total Total


Transport i emmagatzematge -40 Hostaleria -51Hostaleria -83 Construcció -83Construcció -248 Indústries manufactureres -341

-421 -432

Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 16Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 60 Activitats professionals i tècniques 9Educació 44 Activitats artístiques i d’entreteniment 9

Total Total


Indústries manufactureres -606 Comerç a l’engròs i al detall -40Comerç a l’engròs i al detall -643 Indústries manufactureres -47Construcció -1204 Construcció -110

-2.620 -232

Variació anual Activitat econòmica Variació anualAdm. pública, Defensa i SS obligatòria 60 Activitats sanitàries i serveis socials 253Educació 57 Educació 243Activitats artístiques i d’entreteniment 18 Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 93

Total Total

Activitat econòmica Variació anual Activitat econòmica Variació anualActivitats professionals i tècniques 398

Comerç a l’engròs i al detall -213 Comerç a l’engròs i al detall -886Construcció -407 Indústries manufactureres -1043Indústries manufactureres -565 Construcció -1124

-1.226 -3.663

Activitats sanitàries i serveis socials 112Activitats financeres i d’assegurances 213 Aigua, sanejament i gestió de residus 58Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 184 Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 33

Total Total

Garrotxa Gironès

Maresme Montsià

Cerdanya Conca de Barberà

af Garrigues

Baix Llobregat

Baix Penedès

Barcelonès Berguedà

Garr

Comerç a l’engròs i al detall -1562 Comerç a l’engròs i al detall -236Indústries manufactureres -2328 Indústries manufactureres -346Construcció -3006 Construcció -689

-7.287 -1.453

33


Activitat econòmica Variació anual Activitat econòmica Variació anualHostaleria 43 Informació i comunicacions 157Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 36 Activitats sanitàries i serveis socials 147Activitats sanitàries i serveis socials 17 Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 89

Total Total


Comerç a l’engròs i al detall -140 Comerç a l’engròs i al detall -432Indústries manufactureres -186 Construcció -1022Construcció -231 Indústries manufactureres -1787

-513 -3.195

Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 17Informació i comunicacions 21 Educació 17Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 15 Comerç a l’engròs i al detall 6Agricultura, ramaderia i pesca -21 Indústries manufactureres -10Comerç a l’engròs i al detall -35 Altres serveis -10Construcció -153 Construcció -45

-175 -34

Total Total

Activitat econòmica Variació anual Activitat econòmica Variació anualActivitats administratives i auxiliars 41 Activitats sanitàries i serveis socials 42Activitats artístiques i d’entreteniment 37 Hostaleria 17Activitats sanitàries i serveis socials 24 Activitats artístiques i d’entreteniment 12

Total Total


Comerç a l’engròs i al detall -221 Comerç a l’engròs i al detall -71Indústries manufactureres -308 Construcció -96Construcció -356 Indústries manufactureres -335

-923 -508

Variació anual Activitat econòmica Variació anualAdm. pública, Defensa i SS obligatòria 20 Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 38Activitats professionals i tècniques 5 Activitats professionals i tècniques 26Activitats immobiliàries 2 Hostaleria 9

Comerç a l’engròs i al detall -17 Agricultura, ramaderia i pesca -58Construcció -48 Construcció -91Indústries manufactureres -58 Indústries manufactureres -102

-153 -272 Total Total

Activitat econòmica Variació anual Activitat econòmica Variació anualAdm. pública, Defensa i SS obligatòria 40 Activitats administratives i auxiliars 71Activitats sanitàries i serveis socials 33 Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 19Hostaleria 28 Hostaleria 16Altres serveis -61 Activitats professionals i tècniques -9Construcció -159 Construcció -108Indústries manufactureres -334 Indústries manufactureres -157

-591 -161 Total Total

Activitat econòmica Variació anual Activitat econòmica Variació anualActivitats sanitàries i serveis socials 199 Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 114Hostaleria 160 Activitats sanitàries i serveis socials 62Educació 148 Activitats artístiques i d’entreteniment 60

Total Total

Pla d'Urgell

Segarra

Pla de l'Estany

Priorat Ribera d'Ebre

Ripollès

Noguera Osona

Pallars à

Pallars Sobirà

rià Selva

Juss

Seg Indústries manufactureres -540 Comerç a l’engròs i al detall -341Comerç a l’engròs i al detall -918 Construcció -1263Construcció -1389 Indústries manufactureres -1327

-3.215 -3.310

34


Activitat econòmica Variació anual Activitat econòmica Variació anualHostaleria 31 Educació 408Activitats artístiques i d’entreteniment 28 Activitats sanitàries i serveis socials 114Activitats sanitàries i serveis socials 4 Activitats professionals i tècniques 27Comerç a l’engròs i al detall -24 Comerç a l’engròs i al detall -1064Construcció -168 Indústries manufactureres -1113Indústries manufactureres -312 Construcció -2412

-492 -5.805 Total Total

Activitat econòmica Variació anual Activitat econòmica Variació anualComerç a l’engròs i al detall 20 Activitats sanitàries i serveis socials 27Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 18 Activitats artístiques i d’entreteniment 23Activitats sanitàries i serveis socials 6 Altres serveis 19

Total Total


Agricultura, ramaderia i pesca -39 Comerç a l’engròs i al detall -118Indústries manufactureres -84 Construcció -160Construcció -100 Indústries manufactureres -173

-180 -572

Variació anual Activitat econòmica Variació anualHostaleria 92 Hostaleria 1073Educació 37 Educació 305Activitats sanitàries i serveis socials 16 Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 276

Total Total


Comerç a l’engròs i al detall -37 Comerç a l’engròs i al detall -3452Activitats artístiques i d’entreteniment -49 Construcció -6429Construcció -184 Indústries manufactureres -11288

-130 -25.943

Variació anual Activitat econòmica Variació anualAdm. pública, Defensa i SS obligatòria 420 Activitats sanitàries i serveis socials 5756Activitats sanitàries i serveis socials 143 Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 3789Informació i comunicacions 88 Educació 3361

Total Total

Solsonès Tarragonès

Terra Alta

Catalunya

Urgell

Val d'Aran Vallès Occidental

lès OrientalVal Comerç a l’engròs i al detall -1339 Comerç a l’engròs i al detall -31221

Construcció -2529 Construcció -49913Indústries manufactureres -4231 Indústries manufactureres -58210

-9.702 -164.318

35


6. El PERFIL DE LA PERSONA DESOCUPADA A CATALUNYA

En aquest apartat, tenint en compte tota la informació recollida, fem el perfil de la persona que durant l’any 2009 s’ha quedat a l’atur. En aquest sentit:

Per segon any consecutiu els homes han patit molt més les conseqüències de l’atur. Concretament, segons dades EPA, del total de persones noves desocupades respecte a l’any anterior (272.300), un 61% han estat homes. Per tant, 6 de cada 10 persones que s’han quedat a l’atur durant el 2009 han estat homes.

Les persones que més s’han vist afectades per l’atur han estat les de 30 a 44 anys.

Concretament, segons dades del SPEE, 4 de cada 10 persones registrades a l’atur a finals de l’any 2009 tenen entre 30 i 44 anys. Els majors de 45 anys també s’han vist força afectats, ja que del total de persones desocupades, representen el 36%.

La gran majoria de noves persones desocupades durant aquest any pertanyien al sector de

la construcció. Concretament, si comparem dades d’atur registrat del mes desembre 2009 amb el mes de desembre de 2008, el nombre de persones desocupades del sector de la construcció ha incrementat un 55%, mentre que al sector serveis només ho han fet en un 31%. No obstant això, en xifres absolutes, de les 138.529 noves persones desocupades, 76.599 provenen del sector serveis.

De la totalitat de persones desocupades a finals de 2009, segons dades de l’Observatori del

Treball, 8 de cada 10 persones desocupades tenen un nivell formatiu per sota d’educació general, és a dir com a màxim fins a la ESO.

De la totalitat de persones registrades a l’atur a finals de l’any 2009, 3 de cada 10 eren

persones treballadores no qualificades (Font: SPEE). Concretament, al desembre de 2009 la xifra de persones desocupades que eren treballador/es no qualificats/des arribava a 169.203 persones, un 31% més que l’any anterior i un 116% més que a finals de l’any 2007.

36


De la totalitat de persones que estaven a l’atur a finals de l’any 2009, 5 de cada 10

persones tenen un grau d’ocupabilitat baix o molt baix, i, per tant, les seves possibilitats de trobar una feina no són massa altes.

Una part important de les persones desocupades són estrangeres, concretament a l’any

2009 més de 3 de cada 10 persones a l’atur han estat persones immigrades.

37


7. ALTRES DADES 7.1 Dades generals

38

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones TotalBarcelona 1.249,08 1.067,38 2.316,43 1.425,13 1.141,08 2.566,18 1.473,9 1.119,8 2.593,8Girona 184,35 141,725 326,075 201,8 144,95 346,75 204,9 147,1 351,9Lleida 112,975 84,15 197,15 116,825 86,9 203,675 118,3 79,3 197,5Tarragona 199,3 149,9 349,225 220,75 157,25 378 220,0 147,4 367,4CATALUNYA 1.745,73 1.443,15 3.188,85 1.964,43 1.530,18 3.494,63 2.017,1 1.493,6 3.510,6ESPANYA 10.646,43 8.241,55 18.887,98 11.720,70 8.536,95 20.257,63 11.987,3 8.368,8 20.356,0

Homes Dones Total Homes Dones TotalBarcelona -12,35 -6,46 -9,73 -15,25 -4,68 -10,69Girona -8,65 -2,22 -5,96 -10,02 -3,62 -7,34Lleida -3,30 -3,16 -3,20 -4,46 6,15 -0,19Tarragona -9,72 -4,67 -7,61 -9,42 1,68 -4,95CATALUNYA -11,13 -5,69 -8,75 -13,45 -3,37 -9,17ESPANYA -9,17 -3,46 -6,76 -11,19 -1,52 -7,21

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones TotalBarcelona 258,2 190,825 448,975 136,4 108,825 245,225 88,3 94,9 183,1Girona 45,575 27,125 72,675 25,975 17,525 43,5 14,4 16,5 31,0Lleida 14,75 10,65 25,425 7,55 6,4 13,95 3,3 2,9 6,1Tarragona 41,7 29,925 71,625 25 18,125 43,125 13,2 12,7 25,9CATALUNYA 360,2 258,53 618,73 194,925 150,9 345,8 119,1 126,9 246,0ESPANYA 2.292,08 1.857,45 4.149,50 1.310,98 1.279,60 2.590,60 815,2 1.018,7 1.833,9

Homes Dones Total Homes Dones TotalBarcelona 89,30 75,35 83,09 192,58 101,08 145,17Girona 75,46 54,78 67,07 215,94 64,64 134,81Lleida 95,36 66,41 82,26 350,38 273,68 316,80Tarragona 66,80 65,10 66,09 217,11 135,63 177,08CATALUNYA 84,79 71,32 78,93 202,43 103,76 151,49ESPANYA 74,84 45,16 60,18 181,17 82,34 126,27

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones TotalBarcelona 1.507,28 1.258,20 2.765,45 1.561,5 1.249,9 2.811,4 1.562,1 1.214,7 2.776,9Girona 229,9 168,85 398,75 227,8 162,5 390,3 219,3 163,5 382,8Lleida 127,725 94,85 222,55 124,4 93,3 217,7 121,6 82,1 203,6Tarragona 240,975 179,85 420,85 245,7 175,4 421,1 233,2 160,1 393,3CATALUNYA 2.105,90 1.701,70 3.807,60 2.159,4 1.681,1 3.840,4 2.136,2 1.620,4 3.756,6ESPANYA 12.938,50 10.099,00 23.037,48 13.031,7 9.816,5 22.848,3 12.802,5 9.387,4 22.189,9

Homes Dones Total Homes Dones TotalBarcelona -3,47 0,66 -1,63 -3,51 3,58 -0,41Girona 0,94 3,91 2,18 4,82 3,26 4,16Lleida 2,69 1,69 2,25 5,08 15,49 9,29Tarragona -1,93 2,57 -0,05 3,35 12,34 7,01CATALUNYA -2,48 1,23 -0,85 -1,42 5,02 1,36ESPANYA -0,72 2,88 0,83 1,06 7,58 3,82

Població desocupadaVariació any anterior Variació any 2007

2008Població desocupada

Població ocupada

Població ocupada

2009 2008

Població activaVariació any anterior Variació any 2007

Població activa2009 2008

Població activa

Població desocupada

Població ocupada

2009

Variació any anterior

2007Població ocupada

Població activa2007

Població desocupada2007

Variació any 2007


Homes Dones TotalBarcelona 2.157,78 2.286,45 4.444,23

305,7 299,975 605,675 Homes Dones < 25 anys Total181,175 179,425 360,625 1.396,50 1.267,50 214,5 2.664,00

rragona 334,4 330,55 664,95TALUNY

GironaLleidaTaCA A 2.979,05 3.096,40 6.075,45 Homes Dones < 25 anys Total

PANYES A 18.848,13 19.583,45 38.431,58 241 237,8 98,5 478,8

Homes Dones Totalcelona 2.179,70 2.286,28 4.466,03


rragona 328,45 325,425 653,875TALUNY

BarGironaLleidaTaCA A 2.988,38 3.089,30 6.077,68 Homes Dones < 25 anys Total

PANYES A 18.752,15 19.455,70 38.207,85 312,9 305,2 154,6 618,1

Homes Dones Totalcelona 2.172,68 2.272,88 4.445,50


rragona 319,275 311,375 630,65TALUNY

BarGironaLleidaTaCA A 2.959,60 3.051,15 6.010,78 Homes Dones < 25 anys Total

PANYES A 18.480,68 19.182,20 37.662,88 371,8 322,9 177,7 694,7

Ocup. Assalariats Total

Ocup. Assalariats Temporals

Càlcul taxa temporalitat 2007

Càlcul taxa temporalitat 2008Ocup. Assalariats Total


2008Població 16 i més anys

2007Població 16 i més anys

Població 16 i més anys2009

Ocup. Assalariats Total


Càlcul taxa temporalitat 2009

39


Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones TotalBarcelona 17,1% 15,2% 16,2% 8,7% 8,7% 8,7% 5,6% 7,8% 6,6%

rona 19,8% 16,1% 18,2% 11,4% 10,8% 11,1% 6,6% 10,1% 8,1%eida 11,5% 11,2% 11,4% 6,1% 6,9% 6,4% 2,7% 3,5% 3,0%arragona 17,3% 16,6% 17,0% 10,2% 10,3% 10,2% 5,6% 7,9% 6,6%

TALUNY

GiLlTCA A 17,1% 15,2% 16,2% 9,0% 9,0% 9,0% 5,6% 7,8% 6,5%

ANYESP A 17,7% 18,4% 18,0% 10,1% 13,0% 11,3% 6,4% 10,9% 8,3%

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Totalarcelona 57,9% 46,7% 52,1% 65,4% 49,9% 57,5% 67,8% 49,3% 58,3%rona 60,3% 47,2% 53,8% 67,2% 48,3% 57,8% 70,4% 50,4% 60,4%eida 62,4% 46,9% 54,7% 65,0% 48,9% 57,0% 67,0% 45,2% 56,1%arragona 59,6% 45,3% 52,5% 67,2% 48,3% 57,8% 68,9% 47,3% 58,3%

TALUNY

BGiLlTCA A 58,6% 46,6% 52,5% 65,7% 49,5% 57,5% 68,2% 49,0% 58,4%

ANYESP A 56,5% 42,1% 49,1% 62,5% 43,9% 53,0% 64,9% 43,6% 54,0%

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Totalarcelona 69,9% 55,0% 62,2% 71,6% 54,7% 63,0% 71,9% 53,4% 62,5%rona 75,2% 56,3% 65,8% 75,8% 54,2% 65,0% 75,3% 56,1% 65,7%eida 70,5% 52,9% 61,7% 69,2% 52,5% 60,9% 68,9% 46,8% 57,9%arragona 72,1% 54,4% 63,3% 74,8% 53,9% 64,4% 73,0% 51,4% 62,4%

TALUNY

BGiLlTCA A 70,7% 55,0% 62,7% 72,3% 54,4% 63,2% 72,2% 53,1% 62,5%

ANYESP A 68,6% 51,6% 59,9% 69,5% 50,5% 59,8% 69,3% 48,9% 58,9%

2009Taxa d'ocupació

2009

Taxa d'atur

Taxa d'ocupació

2009Taxa d'atur

2008Taxa d'activitatTaxa d'activitat

2007Taxa d'atur

2008

2008 2007Taxa d'ocupació

2007Taxa d'activitat

Taxa de temporalitat %2007 2008 2009

Homes 23,1 20,0 17,3

ones 24,5 22,7 18,8

< 25 anys 55,6 52,9 45,9

Total 23,7 21,2 18,0

a

D

Cataluny

Total < 25 anysa d'atur 16,2% 37,1%a d'ocupació 52,5% 34,1%a d'activitat 62,7% 54,2%a temporalit

TaxTaxTaxTax a 18,0% 45,9%

2009TALUNYACA Total < 25 anys

Taxa d'atur 9,0% 20,4%Taxa d'ocupació 57,5% 45,6%Taxa d'activitat 63,2% 56,7%Taxa temporalita 21% 52,9%

CATALUNYA2008

Total < 25 anysTaxa d'atur 6,5% 13,5%Taxa d'ocupació 58,4% 49,4%Taxa d'activitat 62,5% 57,1%Taxa temporalita 23,7% 55,6%

CATALUNYA2007

40


Població ocupada. Catalunyaionalitat / Sexe

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Totalpanyola 1.459,4 1.211,2 2.670,6 1.601,0 1.274,4 2.875,4 1.656,7 1.252,3 2.909,0trangera 286,3 231,9 518,2 363,5 255,8 619,3 360,3 241,3 601,6

otal 1.745,7 1.443,1 3.188,8 1.964,4 1.530,2 3.494,6 2.017,0 1.493,6 3.510,6

tatges s/totalpanyola 83,6% 83,9% 83,7% 81,5% 83,3% 82,3% 82,1% 83,8% 82,9%trangera 16,4% 16,1% 16,3% 18,5% 16,7% 17,7% 17,9% 16,2% 17,1%

otal 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Nac

EsEsT

PercenEsEsT

Variació interanual Variació mensualpanyola -11,9% -3,3% -8,2% -8,8% -5,0% -7,1%trangera -20,5% -3,9% -13,9% -21,2% -9,3% -16,3%

otal -13,5% -3,4% -9,2% -11,1% -5,7% -8,8%

blació activa. Catalunyaionalitat / Sexe

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Totalpanyola 1.682,6 1.395,6 3.078,2 1.721,1 1.379,9 3.101,0 1.734,1 1.341,1 3.075,2trangera 423,3 306,1 729,4 438,3 301,2 739,4 402,1 279,3 681,4

otal 2.105,9 1.701,7 3.807,6 2.159,4 1.681,1 3.840,4 2.136,2 1.620,4 3.756,6


otal 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

EsEsT

PoNac

EsEsT

PercenEsEsT

Variació interanual Variació mensualpanyola -3,0% 4,1% 0,1% -2,2% 1,1% -0,7%trangera 5,3% 9,6% 7,0% -3,4% 1,6% -1,4%

otal -1,4% 5,0% 1,4% -2,5% 1,2% -0,9%

blació desocupada. Catalunyaionalitat / Sexe

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Totalpanyola 223,2 184,4 407,6 120,1 105,5 225,6 77,4 88,8 166,2trangera 137,0 74,2 211,2 74,8 45,4 120,1 41,8 38,0 79,8

otal 360,2 258,6 618,8 195,0 150,9 345,8 119,2 126,8 246,0


otal 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

2008 2007

2008 2007

2008 2007lers de persones

2009

lers de persones

lers de persones2009

2009

EsEsT

PoNacMi

EsEsT

PercenEsEsT

Mi

Mi

41


42

Població ocupada. Catalunya.Sector d'activitatMilers de persones

2009 2008 2007 Var. 2008 Var. 2007 Var. 2008 Var. 2007Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 57,9 60,7 65,1 -4,61 -11,06 -2,8 -7,2Indústries extractives, energia, aigua i residus 38,2 44 44,3 -13,18 -13,77 -5,8 -6,1Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques 172,7 209,8 192,9 -17,68 -10,47 -37,1 -20,2Química i cautxú 94,1 112,2 101,9 -16,13 -7,65 -18,1 -7,8Construcció 94,9 134,5 120,6 -29,44 -21,31 -39,6 -25,7Metal·lúrgia 225,3 248,6 240,9 -9,37 -6,48 -23,3 -15,6Maquinària, material elèctric i de transport 325,2 398,5 367,9 -18,39 -11,61 -73,3 -42,7Comerç engròs i reparació vehicles motor i motocicletes 163,4 189,1 186,7 -13,59 -12,48 -25,7 -23,3Comerç detall 292,9 325,6 301,3 -10,04 -2,79 -32,7 -8,4Transport i emmagatzematge 175,5 197,2 197,4 -11,00 -11,09 -21,7 -21,9Hostaleria 230,4 215,6 217,7 6,86 5,83 14,8 12,7Informació i comunicacions 103,9 99,3 104,5 4,63 -0,57 4,6 -0,6Activitats financeres i assegurances 79,6 85,7 80,2 -7,12 -0,75 -6,1 -0,6Activitats immobiliàries, professionals i tècniques 194,3 215,3 211,3 -9,75 -8,05 -21 -17Activitats administratives i serveis auxiliars 142,5 173,6 162,3 -17,91 -12,20 -31,1 -19,8Administració pública 153 136,2 137,4 12,33 11,35 16,8 15,6Educació 206,2 189,7 201,5 8,70 2,33 16,5 4,7Sanitat i serveis socials 218 212,9 225,7 2,40 -3,41 5,1 -7,7Activitats culturals i esportives, i altres serveis 220,9 246,1 239,2 -10,24 -7,65 -25,2 -18,3Total 3188,9 3494,6 3399 -8,75 -6,18 -305,7 -210,1


C ontractes Totals

P eríode 2009 2008 2007Distribució 2009

Var. Interanual Var. B ianual

otal 2.077.080 2.521.892 2.860.905 100% ‐17,6% ‐27,4%omes 1.049.036 1.290.496 1.492.369 50,5% ‐18,7% ‐29,7%ones 1.028.044 1.231.396 1.368.536 49,5% ‐16,5% ‐24,9% 20 123.222 195.472 255.170 5,9% ‐37,0% ‐51,7%20 a <25 403.233 501.884 587.163 19,4% ‐19,7% ‐31,3%25 a <30 407.324 503.062 585.449 19,6% ‐19,0% ‐30,4%30 a <45 829.652 966.770 1.054.521 39,9% ‐14,2% ‐21,3%

=45 313.649 354.704 378.602 15,1% ‐11,6% ‐17,2%gricultura 50.449 55.441 51.776 2,4% ‐9,0% ‐2,6%ndústria 129.958 183.199 225.545 6,3% ‐29,1% ‐42,4%onstrucció 200.375 249.563 334.889 9,6% ‐19,7% ‐40,2%erveis 1.696.298 2.033.689 2.248.695 81,7% ‐16,6% ‐24,6%=1 621.399 630.630 626.764 29,9% ‐1,5% ‐0,9% a <=3 245.471 329.146 417.172 11,8% ‐25,4% ‐41,2% a <=6 190.151 275.405 343.837 9,2% ‐31,0% ‐44,7% a <=12 60.994 82.791 84.710 2,9% ‐26,3% ‐28,0%2 a <=18 1.838 2.114 2.139 0,1% ‐13,1% ‐14,1%8 a <=24 2.371 2.891 2.455 0,1% ‐18,0% ‐3,4%

24 15.497 17.104 14.307 0,7% ‐9,4% 8,3%ndeterminada 656.729 755.879 883.734 31,6% ‐13,1% ‐25,7% ‐ 50 962.465 1.148.320 1.322.172 46,3% ‐16,2% ‐27,2% ‐ 500 639.795 747.855 809.610 30,8% ‐14,4% ‐21,0% i més 429.500 443.865 219.170 20,7% ‐3,2% 96,0%

imaris o inferiors 288.850 373.366 413.477 13,9% ‐22,6% ‐30,1%du. general 1.288.052 1.574.768 1.847.193 62,0% ‐18,2% ‐30,3%ogs . de F P 252.006 118.567 334.506 12,1% 112,5% ‐24,7%uperiors 248.172 273.056 265.729 11,9% ‐9,1% ‐6,6%rectius adminis tra 9.741 12.564 14.045 0,5% ‐22,5% ‐30,6%cnics i

THD<>=>=>=>AICS<>1>3>6>1>1>I151501P rEP rSDiTè prof. cientí 198.975 204.874 192.676 9,6% ‐2,9% 3,3%

cnics i profess ion 246.476 273.504 271.516 11,9% ‐9,9% ‐9,2%TèEmpleats adminis tra 190.745 260.422 312.534 9,2% ‐26,8% ‐39,0%eb. serv. restaura 538.164 602.919 612.963 25,9% ‐10,7% ‐12,2%eb.

T rT r qualificats agr 12.610 13.297 18.838 0,6% ‐5,2% ‐33,1%eb. qual. manufac 156.880 209.500 256.206 7,6% ‐25,1% ‐38,8%T rperadors d'instal∙la 108.298 162.958 188.885 5,2% ‐33,5% ‐42,7%eballadors no

OTr qua 614.610 778.386 979.213 29,6% ‐21,0% ‐37,2%

43


C o

ntractes Indefinits

eríode 2009 2008 2007Distribució 2009


otal 282.630 425.932 485.787 100% ‐33,6% ‐41,8%omes 146.016 220.208 252.511 51,7% ‐33,7% ‐42,2%ones 136.614 205.724 233.276 48,3% ‐33,6% ‐41,4% 20 11.767 25.252 30.889 4,2% ‐53,4% ‐61,9%20 a <25 43.381 70.014 81.294 15,3% ‐38,0% ‐46,6%25 a <30 56.527 88.912 104.477 20,0% ‐36,4% ‐45,9%30 a <45 121.903 174.825 193.154 43,1% ‐30,3% ‐36,9%

=45 49.052 66.929 75.973 17,4% ‐26,7% ‐35,4%gricultura 3.865 5.084 5.485 1,4% ‐24,0% ‐29,5%

tria 29.711 54.132 62.180 10,5% ‐45,1% ‐52,2%onstrucció 26.357 37.164 51.275 9,3% ‐29,1% ‐48,6%erveis 222.697 329.552 366.847 78,8% ‐32,4% ‐39,3%

‐ 50 188.472 263.077 305.381 66,7% ‐28,4% ‐38,3% ‐ 500 66.426 109.517 118.672 23,5% ‐39,3% ‐44,0% i més 21.598 34.758 24.163 7,6% ‐37,9% ‐10,6%

imaris o inferiors 37.463 53.987 57.671 13,3% ‐30,6% ‐35,0%du. general 174.018 265.575 311.361 61,6% ‐34,5% ‐44,1%ogs . de FP 32.040 48.540 55.719 11,3% ‐34,0% ‐42,5%uperiors 39.109 57.830 61.036 13,8% ‐32,4% ‐35,9%rectius adminis tra 5.746 8.043 8.594 2,0% ‐28,6% ‐33,1%cnics i

PTHD<>=>=>=>AIndúsCS

1 51 501 P r

E P r S Di Tè prof. cientí 23.469 34.488 36.066 8,3% ‐32,0% ‐34,9%

cnics i Tè profess ion 42.332 60.926 64.636 15,0% ‐30,5% ‐34,5%

Empleats adminis tra 37.580 60.525 73.533 13,3% ‐37,9% ‐48,9%eb. serv. restaura 78.551 111.383 116.829 27,8% ‐29,5% ‐32,8%eb.

T r T r qualificats agr 1.705 2.248 2.636 0,6% ‐24,2% ‐35,3%

eb. T r qual. manufac 21.578 34.055 42.896 7,6% ‐36,6% ‐49,7% peradors d'instal∙la 19.924 33.124 35.606 7,0% ‐39,9% ‐44,0%eballadors no

O T r

qua 51.686 80.460 104.312 18,3% ‐35,8% ‐50,5%

44


C o

ntractes Temporals

eríode 2009 2008 2007Distribució 2009


otal 1.794.450 2.095.960 2.375.118 100% ‐14,4% ‐24,4%omes 903.020 1.070.288 1.239.858 50,3% ‐15,6% ‐27,2%ones 891.430 1.025.672 1.135.260 49,7% ‐13,1% ‐21,5% 20 111.455 170.220 224.281 6,2% ‐34,5% ‐50,3%20 a <25 359.852 431.870 505.869 20,1% ‐16,7% ‐28,9%25 a <30 350.797 414.150 480.972 19,5% ‐15,3% ‐27,1%30 a <45 707.749 791.945 861.367 39,4% ‐10,6% ‐17,8%

=45 264.597 287.775 302.629 14,7% ‐8,1% ‐12,6%gricultura 46.584 50.357 46.291 2,6% ‐7,5% 0,6%

tria 100.247 129.067 163.365 5,6% ‐22,3% ‐38,6%onstrucció 174.018 212.399 283.614 9,7% ‐18,1% ‐38,6%erveis 1.473.601 1.704.137 1.881.848 82,1% ‐13,5% ‐21,7%=1 621.399 630.630 626.764 34,6% ‐1,5% ‐0,9% a <=3 245.471 329.146 417.172 13,7% ‐25,4% ‐41,2% a <=6 190.151 275.405 343.837 10,6% ‐31,0% ‐44,7% a <=12 60.994 82.791 84.710 3,4% ‐26,3% ‐28,0%2 a <=18 1.838 2.114 2.139 0,1% ‐13,1% ‐14,1%8 a <=24 2.371 2.891 2.455 0,1% ‐18,0% ‐3,4%

24 15.497 17.104 14.307 0,9% ‐9,4% 8,3%ndeterminada 656.729 755.879 883.734 36,6% ‐13,1% ‐25,7% ‐ 50 773.993 885.243 1.016.791 43,1% ‐12,6% ‐23,9% ‐ 500 573.369 638.338 690.938 32,0% ‐10,2% ‐17,0% i més 407.902 409.107 195.007 22,7% ‐0,3% 109,2%

imaris o inferiors 251.387 319.379 355.806 14,0% ‐21,3% ‐29,3%du. general 1.114.034 1.309.193 1.535.832 62,1% ‐14,9% ‐27,5%ogs . de FP 219.966 70.027 278.787 12,3% 214,1% ‐21,1%uperiors 209.063 215.226 204.693 11,7% ‐2,9% 2,1%rectius adminis tra 3.995 4.521 5.451 0,2% ‐11,6% ‐26,7%cnics i

PTH

D < >= >=

>= > A Indús C S

< >1 >3 >6 >1 >1

> I 1 51 501

P r E P r S Di Tè prof. cientí 175.506 170.386 156.610 9,8% 3,0% 12,1%

cnics i Tè profess ion 204.144 212.578 206.880 11,4% ‐4,0% ‐1,3% Empleats adminis tra 153.165 199.897 239.001 8,5% ‐23,4% ‐35,9%

eb. serv. restaura 459.613 491.536 496.134 25,6% ‐6,5% ‐7,4%eb.

T r T r qualificats agr 10.905 11.049 16.202 0,6% ‐1,3% ‐32,7%eb.

T r qual. manufac 135.302 175.445 213.310 7,5% ‐22,9% ‐36,6%

peradors d'instal∙la 88.374 129.834 153.279 4,9% ‐31,9% ‐42,3%eballadors no

O T r

qua 562.924 697.926 874.901 31,4% ‐19,3% ‐35,7%

45


8. SÍNTESI DELS PRINCIPALS TITULARS SOBRE MERCAT DE TREBALL

DESTRUCCIÓ D’OCUPACIÓ

En el darrer any, al mercat de treball català s’han destruït més de 300.000 llocs de treball, un 22% del total de llocs de feina perduts a tota Espanya.

Durant l’any 2009, 8 de cada 10 llocs de treball destruïts s’han concentrat a la província de Barcelona.

De la totalitat de llocs de treball destruïts durant l’any 2009, 4 de cada de 10 s’han produït al sector de la indústria.

Al darrer any, de la totalitat de llocs de treball destruïts a Catalunya, més de 100.000 els ocupaven persones estrangeres.

A Catalunya, durant l’any 2009, hi ha hagut prop de 4.000 ERO’s, amb un balanç de 120.000 persones afectades.

ATUR

Del total de persones desocupades a Espanya, un 15% són persones que resideixen a Catalunya.

Durant l’any 2009, Girona és la província que ha tingut una taxa d’atur més alta, concretament 2 punts percentuals més que la mitjana catalana.

5 de cada 10 persones desocupades a Catalunya tenen un grau d’ocupabilitat baix o molt baix. A la resta de l’Estat aquest percentatge només arriba al 40%.

A Catalunya, 8 de cada 10 persones desocupades tenen un nivell formatiu inferior al d’educació general, és a dir com a màxim fins a la ESO.

La taxa d’atur dels joves (37,1%) supera en més de 20 punts percentuals la taxa d’atur general (16,2%)

Gairebé 6 de cada 10 persones desocupades de llargada durada són persones majors de 45 anys.

A Catalunya, durant l’any 2009, gairebé 4 de cada 10 persones desocupades són d’origen estranger.

Respecte al començament de la crisi, el nombre d’habitatges familiars on la persona que aportava els ingressos principals ha quedat a l’atur ha incrementat en un 185%.

46


Del total de persones desocupades a Catalunya, només un 54% esta rebent la prestació contributiva d’atur.

CONTRACTACIÓ

A Catalunya, 8 de cada 10 contractes signats durant l’any 2009 han estat al sector serveis. Gairebé 5 de cada 10 contractes s’han realitzat a persones treballadores estrangeres no

qualificades. TEMPORALITAT

Durant l’any 2009, a Catalunya, gairebé 9 de cada 10 contractes signats han estat contractes temporals.

Durant el 2009, Lleida és la província un percentatge de contractes temporals més elevat (88,2%), mentre que Tarragona es qui presenta un percentatge més alt de contractes indefinits (22,8%).

Mentre que la taxa de temporalitat total se situa en un 18%, la taxa de temporalitat juvenil és gairebé tres vegades superior, se situa en un 45,9%.

47


9. EL PAPER DE LA REFORMA LABORAL AL NOSTRE MERCAT DE TREBALL

Tot i que aquest informe fa referència a l’any 2009, considerem que és important dedicar un apartat a reflexionar sobre la nova reforma laboral, i com afectarà el nostre mercat de treball, que actualment viu una situació molt complicada. La UGT de Catalunya considera que la reforma plantejada pel Govern de l’Estat no ajudarà a donar sortida a aquesta crisi i al canvi de model productiu, sinó que té l’objectiu de retallar les condicions de treball, abaratir l’acomiadament, precaritzar els serveis públics d’ocupació, debilitar la negociació col·lectiva, etc.

El Govern abarateix el cost de l’acomiadament a 12 dies per any treballat tant si es tracta de contracte indefinit o temporal.

La reforma és una retallada en tota regla. No s’han atrevit a proposar formalment el contracte únic, però només cal lligar un parell de caps: el contracte de foment de la contractació indefinida, generalitzat per a tothom en 33 dies d’indemnització per acomiadament improcedent i 20 pel procedent, però amb un descompte per l’empresa pagat pel fons de garantia salarial de 8 dies. Per tant, des del punt de vista de costos empresarials, queda en 12 dies. La mateixa indemnització de 12 dies que tindran els contractes temporals al 2015, quina casualitat. En el cas dels acomiadaments improcedents amb indemnització de 45 dies i els de 33 dies, que originàriament eren els únics afectats, ara seran de 37 dies i de 25 dies respectivament. Amb la modificació dels criteris per les causes econòmiques ens podrem trobar que una deslocalització pugui quedar reduïda a un cost empresarial de 12 dies per any treballat. Si abaratim els acomiadaments i flexibilitzem les relacions de treball, qui ens garanteix que es crearan més llocs de treball i de més qualitat? Segurament es faran més contractes indefinits, però perquè l’empresari podrà acomiadar al mateix cost una persona amb contracte temporal o amb contracte indefinit.

48


Amb aquesta reforma, molts acomiadaments improcedents poden ser procedents.

Segons aquesta reforma, n’hi ha prou amb qualsevol pèrdua econòmica per acomiadar una persona treballadora. La majoria de sectors d’activitat treuen beneficis empresarials en alguns moments de l’any (Nadal, turisme d’ estiu...), però n’hi ha d’altres que les empreses no tenen beneficis. És aquí on les empreses podran acomiadar als seus treballadors de forma procedent, tot i que el balanç sigui positiu.

La negociació col·lectiva és la solució, no el problema. Aquesta reforma porta la flexibilitat salarial i horària a l’àmbit de l’empresa, farà que les persones treballadores i la seva representació a l’empresa es trobin amb el xantatge permanent, o baixem salaris o acomiadaments, o fem horaris a la carta o acomiadaments. En definitiva, si la flexibilitat surt de l’àmbit de la negociació col·lectiva sectorial, serà més precarietat laboral.

L’eterna precarietat dels joves. La reforma només contempla i recull una fórmula contractual amb contractes de pràctiques i formació, que bonifiquen als empresaris, però no garanteixen la continuïtat de la persona treballadora. Financem, formem i acomiadem.

La formació segueix tenint un paper totalment secundari. La nova realitat del mercat laboral i els canvis tecnològics, organitzats i de producció, fan necessària l’adaptació de les persones treballadores. En aquest sentit, considerem que la formació és un element clau i que aquesta reforma laboral no proporciona cap element que pugui contribuir a canviar el model productiu.

Privatització de la intermediació laboral. El negoci de la crisi i de l’atur. Amb la reforma que proposa el Govern, els serveis públics d’ocupació renuncien a una de les seves funcions i deixen la intermediació en el mercat de treball en mans de les empreses amb ànim de lucre, agències privades de col·locació i empreses de treball temporal (ETT). A més,

49


arriben a igualar les competències de les agències privades de col·locació als serveis públics, fins al punt que les privades poden retirar la prestació d’atur a una persona treballadora. La privatització de la intermediació laboral posa en perill la garantia d’una intermediació pública, gratuïta i universal, que vetlli per la igualtat d’oportunitats en l’accés al mercat de treball i la no-discriminació. En definitiva, suposa que la intermediació privada absorbeixi les feines altament qualificades per a perfils fàcilment inseribles en el mercat de treball i la pública la reserva per a col·lectius amb pocs recursos o en risc d’exclusió social i feines poc qualificades. La reforma no només les inclou en la intermediació laboral sinó que permet que ampliïn el seu radi d’acció (via lliure a les ETT); és a dir, que les agències de col·locació podran ampliar el seu negoci a sectors on fins ara tenien vetada l’entrada, com la construcció i l’Administració pública, i provocarà en aquests sectors més precarietat i sinistralitat laboral. En definitiva, la reforma laboral no està pensada per generar nous llocs de treball, sinó que determina el tipus d’ocupació que tindrem a partir d’ara, és a dir, la reforma suposarà un increment de la precarietat laboral al nostre mercat de treball. Com sempre, i una vegada més, la reforma laboral beneficia els culpables d’aquesta crisi i castiga novament les persones treballadores. En aquest sentit, continuem esperant la flexibilització de les polítiques actives d’ocupació i la seva adequació a l’actual mercat de treball.

50


10. VALORACIONS I CONCLUSIONS L’any 2009 ha estat un any molt negatiu per al mercat de treball català si el comparem amb anys anteriors. La gran pèrdua de llocs de treball, l’increment espectacular de persones desocupades, el descens de la contractació i l’abús dels contractes precaris i temporals, l’increment exagerat d’expedients de regulació d’ocupació són alguns dels elements que aquest any ha patit Catalunya. La desacceleració de l’economia que va començar a finals de 2007 i la crisi econòmica que durant l’any 2008 va castigar la població catalana, ha continuat assetjant amb més força i més virulència durant aquest any 2009. Les mesures que el Govern ha anat adoptant no han contribuït a frenar els efectes devastadors que està tenint la crisi sobre el mercat de treball català. El mercat de treball ha patit una gran davallada a tots els sectors, principalment a serveis i a la construcció. No obstant això, la indústria també ha patit de forma molt virulenta els efectes de la crisi. Tant la construcció com la indústria són sectors ocupats majoritàriament per homes, per això s’explica que la crisi hagi afectat de forma més important la població masculina que la població femenina. Tot i això, les dones continuen tenint una situació molt complicada al mercat de treball coma conseqüència de la menor ocupació d’aquest grup de població, l’elevada parcialitat i les desigualtats tant socials com econòmiques que pateixen per raó de sexe. Una vegada més els veritables culpables de la crisi tornen a sortir-ne indemnes, mentre que els col·lectius més desfavorits (joves, persones majors de 45 anys, persones d’origen estranger) són els que n’estan patint d’una forma més directa les conseqüències. Les persones joves estan patint els efectes de la crisi d’una forma molt contundent, ja que tant la taxa d’atur com la taxa de temporalitat dels menors de 25 anys gairebé dobla i triplica respectivament les taxes de la població total.

51


Un altre col·lectiu que s’ha vist molt afectat per la crisi són les persones estrangeres. Aquestes persones s’han vist afectades especialment per la pèrdua de llocs de treball, ja que els sectors que més perjudicats (construcció, indústria i serveis) tenien una presència molt important de treballadors i treballadores estrangeres. Un cas que ens preocupa encara més són les persones majors de 45 anys. Aquest col·lectiu es troba en una situació molt vulnerable, ja que perden la seva feina de forma molt habitual. La gravetat de la situació radica en el fet aquestes persones quan arriben a aquesta edat (al voltant dels 50-55 anys) tenen moltes dificultats per trobar una nova feina i es converteixen en persones desocupades de llarga durada. Aquestes persones es troben als últims anys de la seva vida laboral i perdre la feina i no treballar durant els últims anys compromet la seva pensió de jubilació. Preocupa, i molt, a la nostra organització el decrement tan important del nivell de cobertura per prestació contributiva. Les persones desocupades cada vegada es troben més temps a l’atur i, per tant, esgoten la prestació contributiva sense haver trobat feina. Les nostres previsions ens fan pensar de cara a l’any vinent que tant el nivell de cobertura total com el nivell de cobertura per prestació contributiva continuarà disminuint. Quant a la contractació, cal esmentar que aquest any 2009 s’ha contractat molt menys i pitjor. És a dir, la contractació d’aquest any ha patit un decrement molt important respecte a l’any anterior i encara més respecte a l’any 2007. A més, la contractació cada cop és més precària i temporal, durant aquest any la contractació temporal ha anat en augment respecte a la contractació total. En resum, la UGT de Catalunya fa una valoració molt negativa d’aquest any 2009 i considera que les mesures implementades pel Govern no han estat efectives i demanem un veritable pla de rescat a les persones que protegeixi les persones treballadores. Durant aquest any 2010, la retallada del dèficit a costa de la funció pública i de l’estat del benestar; la reforma laboral, que des del nostre punt de vista atempta contra els drets dels treballadors, no fa més que retardar la sortida de la crisi econòmica i ajornar el canvi de model productiu.

52

INFORME ANUAL DEL MERCAT DE TREBALL - La web de les ... · Informe anual sobre el mercat de treball...

Documents

Transcript of INFORME ANUAL DEL MERCAT DE TREBALL - La web de les ... · Informe anual sobre el mercat de treball...