Informe anual 2010

Click here to load reader

  • date post

    30-May-2015
  • Category

    Documents

  • view

    540
  • download

    17

Embed Size (px)

Transcript of Informe anual 2010

  • 1. Informe Anual10

2. SumariCarta de la presidenta 003 4. Protecci del medi ambient0804.1 El Pla Director de Sostenibilitat Ambiental0834.2 La gesti ambiental084Carta del vicepresident004 4.3 Una flota dautobusos ms sostenible 086executiu4.4 Una xarxa de metro ms eficient 0904.5 Altres iniciatives contra el canvi climtic 0914.6. Emissions 0924.7 Millores del sistema de gesti de residus 095El ms destacat de lany 0054.8 Compra verda 0984.9 Tractament i reutilitzaci de laigua 0991.a mobilitat sostenible, L008 pilar de lorganitzaci5. Implicaci amb la ciutadania1001.1 Qu s TMB 009 5.1 La Fundaci TMB es posa en marxa 1031.2 La sostenibilitat com a eix estratgic 014 5.2 Conservaci del patrimoni de vehicles histrics1041.3 Una organitzaci oberta als seus grups dinters 017 5.3 Promoci de la cultura 1041.4 Transparncia i bon govern 019 5.4. Novetats del programa educatiu TMB Educa1095.5 Recolzament a les celebracions de la ciutat1105.6 La solidaritat a TMB 1105.7 Relacions amb la comunitat 1122.a xarxa de transport L024 pblic referent2.1 Xifra rcord de passatgers 0276. Aposta ferma per la innovaci 1142.2 La xarxa de metro arriba a nous punts del territori 0302.3 Millores als trens i a les estacions 034 6.1 Model de gesti de les tecnologies 1162.4 Ms de 100 lnies de bus a labast dels ciutadans040 6.2 Innovaci a nivell intern1162.5 Serveis especials 044 6.3 Impulsant la innovaci en xarxa1182.6 Empenta al comproms amb laccessibilitat046 6.4. Assessorament en innovaci1192.7 A lavantguarda en seguretat ferroviria 0502.8 Comunicaci amb lusuari 0537.provisionament responsable A120 i sostenible3. La nostra gent0577.1 rgans de gesti i control de lactivitat contractual 1243.1 Qui integra TMB0607.2 Publicitat de lactivitat contractual1263.2 Un personal qualificat 0657.3 Cap a la facturaci electrnica1273.3 Igualtat doportunitats, benestar i dileg 0683.4 Salut i seguretat a la feina 0733.5 Relacions laborals basades en el consens 0788.ctuaci econmica A1289.nnexos A1419.1 Sobre lInforme Anual 2010 1429.2 ndex Global Reporting Initiative (GRI) 143 3. Carta dela presidentaA Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) estem compromesos amb lamillora constant del servei que prestem a les ciutadanes i els ciutadans de lreametropolitana. I ho hem demostrat un any ms malgrat les restriccions econ-miques imposades per lactual context. Aquest ha estat precisament el gran repteal qual ens estem enfrontant tots els que formem part daquest Grup: continuaravanant fent front a les reduccions de pressupostos.A TMB som conscients del paper que representem a les ciutats, com a eix ver-tebrador del territori, facilitant la mobilitat de les persones i apropant-les alsseus llocs de treball i als principals serveis pblics, entre daltres. Tamb en somgarantia de sostenibilitat, disminuint el nombre de trajectes en transport privat,ms contaminants; i de seguretat, contribuint a la reducci de la sinistralitat ales carreteres. A ms a ms, tenim una gran responsabilitat com a integradors detots els collectius, obrint el transport pblic i fent-lo accessible a tothom.Durant el 2010 hem seguit aprofundint en aquest comproms amb la ciutadania,portant a terme importants millores tant pel que fa al servei de metro i bus, comen la contribuci a la Responsabilitat Social de lempresa, en els mbits laboral,social, ambiental i de dileg amb els nostres grups dinters, situant-nos de noucom un referent en accessibilitat, eficincia, innovaci i sostenibilitat del trans-port pblic europeu. Aquest Informe recull en detall les principals activitats quehem dut a terme en aquest sentit durant lany.Vull agrair a tot lequip de TMB la seva dedicaci, especialment en aquesta difcilsituaci en qu es troba leconomia, i a tots els nostres grups dinters, especial-ment a la ciutadania, la seva confiana. Ens empeny a seguir endavant i no cessaren la nostra voluntat de millora. Assumpta Escarp i Gibert, Presidenta de TMB003 4. Carta del vicepresidentexecutiu2010 ha estat un any amb fites histriques per a Transports Metropolitans de Barcelona mal-grat les dificultats imposades pel context econmic actual.En lmbit del servei hem registrat un augment de ms de 13 milions de viatgers respecte al 2009.Una xifra que ha trobat la seva correspondncia amb un oferta de 16.000 milions de places-km,rcord histric. Hi ha contribut lallargament de les lnies 2, 5 i 9/10 que han perms larribadadel metro al centre de Badalona, una major facilitat per laccs a la Vall dHebron i un pas ms enel gran projecte que suposa la lnia 9/10 per a la millora de la mobilitat a lrea metropolitana deBarcelona. A ms a ms, ens alegra especialment lopini de la ciutadania envers TMB que shamanifestat en els millors ndex de satisfacci registrats fins el moment, tant a metro com a bus.Dues fites importants sn tamb la presentaci dels Plans Directors dAccessibilitat i deSostenibilitat Ambiental, que reflecteixen respectivament el comproms de TMB per fer untransport pblic obert a tothom i respectus amb lentorn. Respecte al primer punt, cal dir queel 100% de la flota dautobs ja est adaptada a persones amb mobilitat reduda i que 108 deles 138 estacions de metro disposen dascensors i del gap o espai entre el tren i andana adaptat.Pel que fa a la protecci del medi ambient, sest fent una ambiciosa aposta per la posada encirculaci dautobusos amb combustibles alternatius i menys contaminants com el gas naturalo el biodisel. Aix mateix, shan incorporat quatre vehicles hbrids nous.Quant a lmbit social, TMB ha presentat la seva Fundaci que canalitzar lacci social i cul-tural del grup, vertebrada en quatre pilars: la recuperaci i conservaci del patrimoni histricde vehicles, la recerca i formaci entorn el transport pblic i el foment dactivitats culturals.Respecte a aquest ltim punt, en 2010 sha celebrat amb xit la Primavera cultural i sha con-tinuat amb activitats emblemtiques com el concurs de relats curts i el programa TMB Educa.De totes aquestes iniciatives, rendeix comptes aquest Informe Anual, que un any ms hem sotmsa verificaci externa, en un exercici de transparncia i que, com en ocasions anteriors, assoleix elnivell ms alt de qualificaci, A+, que atorga lentitat internacional Global Reporting Initiative.Els animo a llegir-lo i a participar enviant-nos les seves opinions i suggerncies per aconseguirentre tots el millor transport pblic per a Barcelona i el seu entorn.Ddac Pestaa Rodrguez, vicepresident executiu de TMB004 5. !El ms destacat de lany005 6. Augment de 13,1 milions de viatgersrespecte el 2009 Nous trams de laL2, L5 i L9/10 Ms de 16.000 milionsde places-km ofertes al metro, rcordhistric Un total de 106 lnies de busamb un recorregut global de 932,37 km Presentaci del Pla DirectordAccesibilitat Universal Aprovacide la poltica de seguretat ferroviria Els usuaris valoren els serveis demetro i bus amb la nota ms alta des de2006 Plantilla consolidada amb msde 8.000 treballadors i treballadores Nou model de gesti de persones Augment dels cursos de formaci tanta lrea de Metro com a la de Bus Posada en marxa de la primera edicidels Ajuts per a la prctica dactivitatsesportives, culturals i socials per alsempleats/des de TMB Saprova elPla Director de Sostenibilitat Ambiental Adjudicaci de la compra de 80 006 7. nous autobusos propulsats amb gasnatural comprimit Incorporaci a laflota dautobusos de quatre vehicleshbrids nous Prova pilot de recollidaselectiva a quatre estacions de metro Constituci de la Fundaci TMB Primera edici de la Primavera Culturalde TMB Inauguraci de lEspai MercSala Subtravelling Festival 2010 IV edici del Concurs de Relats Curtsde TMB Incorporaci a lofertaeducativa del nou taller TMB es mouper leducaci 41 serveis especialsper fomentar lautonomia de personesamb necessitats especials per a lamobilitat La valoraci dels actius endess cedits a projectes de cooperaciha superat els 300.000 euros Acordde collaboraci amb Accin contra elHambre Treballs per implantar unsistema de facturaci electrnica alsprovedors 007 8. 1La mobilitat sostenible, pilar de lorganitzaci008 9. 1.1. Qu s tmb1 La mobilitat sostenible, pilar de lorganitzaciTransports Metropolitans de Barcelona (TMB) s la denominaci comuna de les empre-ses Ferrocarril Metropolit de Barcelona, S.A., Transports de Barcelona, S.A. i Projectes iServeis de Mobilitat, S.A., pertanyents a lEntitat Metropolitana del Transport (EMT).Com a principal operador de transport pblic de Barcelona, la missi de la companyia sacompanyar a la ciutadania all on vulgui arribar dins Barcelona i deu municipis ms delrea metropolitana.TMB ofereix dues xarxes regulars de transport: la de bus i la de metro, i diversos serveis detransport doci (Barcelona Bus Turstic, Tramvia Blau i Telefric de Montjuc).Transports de Barcelona, S.A. (TB) gestiona la xarxa de superfcie, mentre que FerrocarrilMetropolit de Barcelona (FMB) sencarrega de la subterrnia, el metro. Projectes i Serveisde Mobilitat s la societat que gestiona el Telefric de Montjuc.Lobjectiu de TMB es pot resumir en tres punts: atisfer les necessitats de mobilitat i fer ms cmodes i rpids els desplaamentsSdels ciutadans. ferir un servei pblic accessible per a tothom. O illorar la qualitat de vida a lrea metropolitana de Barcelona, retallant les M distncies entre les diferents ciutats. 009 10. 1 La mobilitat sostenible, pilar de lorganitzaciTMB EN XIFRESActivitat global TMB (2008-2010)200820092010 Viatgers transportats*571,2 557,6570,7 (en milions) Plantilla* 7.707 7.8918.037 Places-Km (en milions)18.175,717.910,919.566,2 Trajecte recorregut (milers de 121.757,2 121.265,9130.019,7 cotxes-km tils)* No inclou Projectes i Serveis de Mobilitat, S.A. que opera el Telefric de MontjucSERVEI DE METRODades bsiques 2010 Places-km (milions) 16.062,5 Cotxes-km tils (milers)87.625,2 Viatgers (en milions)381,2 Viatgers/cotxe-km til4,3 Viatgers-km (places-km/1000) 121,0 Recorregut mitj per viatge (km)5,1SERVEI DE BUSDades bsiques 2010 Places-km (milions)3.503,8 Cotxes-km tils (milers)42.394,5 Viatgers (en milions) 183,4 Viatgers/cotxe-km til4,5 Viatgers-km (places-km/1000)156,8 Recorregut mitj per viatge (km)2,9 010 11. BARCELONA BUS TURSTIC 1 La mobilitat sostenible, pilar de lorganitzaciEl Barcelona Bus Turstic s una iniciativa conjunta de Transports Metropolitans deBarcelona (TMB) i de Turisme de Barcelona que funciona des de 1987 i dna servei totlany sense interrupcions. El servei disposa daudioguia en 10 idiomes i dun informador deTurisme de Barcelona per a qualsevol consulta dels clients, i inclou tamb una guia de liti-nerari i un carnet de descomptes.Durant 2010 ha realitzat tres recorreguts turstics: les rutes Blava i Vermella, que funcionentot lany, i la Verda, que ho ha fet des del 26 de mar fins a l1 de novembre. El Barcelona BusTurstic de Nit, que fa una passejada mostrant els edificis illuminats ms emblemtics de laciutat, ha funcionat des del 4 de juny al 19 de setembre.Cal destacar que en 2010 shan iniciat les vendes dels bitllets a travs de la pgina webprpia www.barcelonabusturistic.cat. Aix mateix, el mes de setembre es va posar en marxalaplicaci de realitat augmentada anomenada Bus Turstic Virtual, que facilita la localitza-ci dels punts dinters de la ciutat.Dades bsiques 2010 Viatges (milions)5,77 Cotxes dobles pis Srie 2100 67 Jardinera (un pis descobert)7 Total flota74 KM DE RECORREGUT I NOMBRE DE PARADES Ruta Blava 19,50 km i 13 parades Ruta Vermella23,48 km i 23 parades Ruta Verda7,66 km i 8 paradesTRAMVIA BLAUAquest transport clssic de la ciutat de Barcelona fa un recorregut d1,3 km entre lavingudaTibidabo i el peu del funicular del Tibidabo. Disposa duna flota de set vehicles, entre elsquals destaquen un model jardinera i un tramvia de lany 1901. Lany 2010 ha incorporat unanova imatge a la senyalitzaci, tant de les parades com de la informaci.Dades bsiques 2010 Recorregut 1.276 m Desnivell93 m Velocitat mxima dexplotaci 3,6 m/s Capacitat de passatgers per tramvia48 Passatgers asseguts32 Passatgers drets 16011 12. TELEFRIC DE MONTJUC1 La mobilitat sostenible, pilar de lorganitzaci2010 ha estat el tercer any complet de funcionament del Telefric de Montjuc. Ha prestat3.219 hores de servei. Els mesos destiu ( juliol, agost i setembre) s quan loferta en hores deservei ha estat major.Dades bsiques 2010 Longitud (metres) 752 Desnivell (metres) 84,55 Nombre de suports 12 Nombre de cabines (totes vidriades) 55 Capacitat de les cabines (persones)8 Capacitat del sistema (persones/hora/sentit) 2.000 Distncia mnima entre cabines (metres) 48 Velocitat (metres/segon) 2,5-5LA CONTRIBUCI DE TMB A LA MOBILITATEl transport pblic s un pilar clau duna societat inclusiva, sostenible, segura i integradora. El 2010 es van ferEl 2010 es van fer ms de 16 milions de desplaaments a la Regi Metropolitana dems de 16 milions deBarcelona, segons dades de lAutoritat del Transport Metropolit (ATM) -consorci que arti-cula loferta de transport pblic de la Regi Metropolitana de Barcelona-, dels quals un 48% desplaaments a lavan ser a peu i en bicicleta, un 19% en transport pblic i la resta en vehicles privats: cotxesi motos (33%). Regi Metropolitana de Barcelona, dels quals un 19% van serDesplaaments a la Regi Metropolitana de Barcelona en 2010en transport pblicTransport pblicModes no motoritzats A peu18,7%Modes 97,7%3.044.365ferroviaris 59,3%Transport privat33,5% Cotxe5.456.896 86,1%47,7%7.767.824 Autobs 36,3% Bicicleta Altres 2,3% Moto 4,4%10,9%Altres3,0%Font Autoritat del Transport Metropolit (ATM) 012 13. La demanda del transport pblic collectiu en lmbit del sistema tarifari integrat de lrea 1 La mobilitat sostenible, pilar de lorganitzacide Barcelona es va concretar en 922,3 milions de viatges, xifra que representa un incrementde 8 milions respecte lany 2009. Del total de viatges realitzats, ms de 570 corresponen aTMB, xifra que fa palesa la gran contribuci que TMB fa a la mobilitat de la ciutat.En el quadre segent es pot veure el detall per operadors/administracions titulars, destacantlaugment en la xarxa de metro de TMB dun 5,4%.El transport pblic a la Regi Metropolitana de BarcelonaANY 10/09Viatges any Viatges any 20102009Nombres% absoluts Metro 381,2361,7 19,65,4% Bus 189,4196,0-6,5 -3,3% Total TMB 570,7557,6 13,12,3% FGC 79,8 79,80,0 0,0% Renfe Rodalies103,7110,1-6,4 -5,8% Tramvia 23,8 23,9 -0,1 -0,5% Autobusos EMT 73,4 73,5 -0,1 -0,2% Autobusos DGTT30,2 28,81,4 5,0% Autobusos urbans40,8 40,60,2 0,5%TOTAL922,3914,3 8,0 0,9%Font Autoritat del Transport Metropolit (ATM)Ls del metro o el bus no noms afavoreix laccs als passatgers a la feina, als serveis bsics iapropa la ciutat als seus habitants. El transport pblic ajuda a descongestionar les carreteresde trnsit i contribueix a reduir els ndexs daccidents i lemissi de substncies contami-nants a latmosfera, causants, entre daltres, del canvi climtic. El cam que des de TMB shaemprs per aconseguir el 100% daccessibilitat no fa ms que accentuar aquesta voluntatintegradora inherent al transport pblic.Malgrat aquests avantatges, TMB ns conscient dels riscs inherents a la seva activitat i quehi estan molt relacionats. La seguretat, la protecci del medi ambient i el repte de fer fronta lajustament de pressupostos derivat de la crisi econmica, sense minvar la qualitat delservei, sn grans desafiaments als quals TMB, com a principal operador de transport pblicde Barcelona i els seus voltants, ha de treballar fermament.013 14. 1.2. La sostenibilitat1 La mobilitat sostenible, pilar de lorganitzacicom a eix estratgicTMB aposta per la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) com un paradigma de gestique impregna tota la seva activitat. Laportaci que TMB fa al seu entorn s inherent a lamissi de la companyia, que s la prestaci dun servei de carcter pblic als ciutadans, itamb s present a la seva visi i valors.La missi de TMB s oferir una xarxa de transport pblic que contribueixi a la millora dela mobilitat ciutadana i al desenvolupament sostenible de lrea metropolitana, garantint laprestaci del millor servei al client i desenvolupant poltiques de Responsabilitat Social enun marc de viabilitat i eficincia econmica.La visi de la companyia s ser una empresa de transport i de mobilitat ciutadana competi-tiva i referent a Europa: er la seva contribuci a la millora de la mobilitat a lrea metropolitana, p i a la sostenibilitat urbana i al medi ambient; per la qualitat tcnica oferta i per la qualitat percebuda pel ciutad; per leficincia dels seus processos i loptimitzaci de recursos; er ls eficient de la tecnologia com a palanca de millora del serveipi de leficincia; per lexcellncia dels seus treballadors; pel seu comproms amb la societat i els ciutadans; i per la seva presncia internacional.Per aconseguir-ho, TMB i el seu equip es guien pels segents valors: comproms i vocaci de servei pblic; servei excellent; gesti eficient; comportament socialment responsable; obertura a la innovaci; relacions guanyar-guanyar; reconeixement i equitat; treball en equip i compartir lxit professional; integritat i honestedat; comproms amb el creixement personal i professional; i respecte.Amb lobjectiu de gestionar sistemticament i de manera proactiva la Responsabilitat SocialCorporativa (RSC), la direcci de TMB va aprovar el 2007 un Pla Estratgic de RSC basat enset eixos,que shan continuat desenvolupant al llarg de lany 2010. 014 15. 1 La mobilitat sostenible, pilar de lorganitzaci EIXOSGRAU DE DESENVOLUPAMENT Aconseguir la plena accessibilitat de la xarxa de TMBTMB ha presentat el 2010 el seu Pla Director a totes les persones.dAccessibilitat Universal per refermar el seucomproms amb el principi digualtat doportunitats,el respecte per la diversitat humana i el dret de tothoma tenir una vida independent. A ms, el 100% delsautobusos i 108 estacions ja estan completamentadaptades a persones amb mobilitat reduda. Desenvolupar un codi de conducta per a la relaci de En fase de desenvolupament. TMB amb tots els seus grups dinters. Convertir-se en un model dintegraci mitjanant TMB ha desenvolupat un Pla dIgualtat, que poltiques dinclusi de la diversitat de la plantilla, en contempla alhora mesures per a la conciliaci de la mbits com el gnere, lorigen, ledat i les condicionsvida personal i laboral, i shan implementat iniciatives fsiques i tamb a travs de la incorporaci deper a la incorporaci de collectius amb riscos collectius amb risc dexclusi social.dexclusi social. Elaborar un Pla Director de Cooperaci que TMB va aprovar el 2009 el Pla Director de Cooperaci proporcioni coherncia a totes les actuacions quei Solidaritat de lorganitzaci. TMB duu a terme en matria dacci social. Abanderar la lluita contra el canvi climtic i per laTMB ha aprovat en 2010 el Pla Director de mobilitat sostenible.Sostenibilitat Ambiental. Impulsar programes per a la conciliaci de la vida La conciliaci a TMB es garanteix a travs de personal i laboral.diferents beneficis socials i mesures de flexibilitat. Donar a conixer les diferents accions en matria de TMB edita des de lany 2004 una memria corporativa RSC amb lobjectiu de potenciar la imatge dempresaque recull les principals actuacions en lmbit de socialment responsable.la Responsabilitat Social. Des de 2007, aquestamemria es fa seguint lestndar fixat per lorganismeinternacional Global Reporting Initiative.A ms a ms, al llarg de lany shan desenvolupatdiverses presentacions i activitats per donar aconixer tant el Pla Director dAccesibilitat com el deSostenibilitat Ambiental.El Pla Estratgic que ha guiat lactivitat de TMB lany 2010 contempla la ResponsabilitatSocial de manera concreta a lmbit de processos i de manera implcita tant al nivell definances, com de persones i de clients/ciutadans esmentant principis com: el mantenimentdunes relacions laborals basades en el dileg, la potenciaci del desenvolupament personali professional, ladequaci de processos des duna visi de sostenibilitat i la millora de laqualitat i la seguretat del servei entre daltres.015 16. Pla Estratgic de TMB 2010 1 La mobilitat sostenible, pilar de lorganitzaciGarantim la satisfacci del client Clients / Ciutadans Guanyar quota Millorar la qualitat/Millorar la de mercat deseguretat/ confortabilitatsatisfacci della mobilitat de del servei optimitzant clientforma sostenible i els recursos eficient PROCESSOS (Eficincia, Servei, Qualitat i Entorn)Per a que a travs dels processos estratgicsAdequar elsAdequarPotenciar processos i processos des sistemes i einesUtilitzar les lorganitzaci duna visi de dinformaci inoves tecnologies a les noves sostenibilitat,comunicaci ambcom a palanca necessitats eficincia el client / ciutad de canvidacord ambi qualitatlenfoc RSCPERSONESRelacionsPotenciar ellaborals basadesLa comunicaci comMillora de la desenvolupamenten el dileg i en la eix integrador productivitatpersonal i profesionalcompetitivitatPreparem la nostra gent FINANCESAssegurem la viabilitat i eficincia econmicaAconseguir de les administracions Gesti ptima responsablesi eficient deAssegurar recursos econmics perrecursos per arecursos a tots ingressos propis i la renovaci i els nivells deContracte-Programamillora de lactuallorganitzaciinfraestructura 016 17. 1.3. Una organitzaci 1 La mobilitat sostenible, pilar de lorganitzacioberta als seus grupsdintersTMB est oberta al dileg amb tots els seus grups dinters. De manera contnua, la compa-nyia demana la valoraci dels passatgers sobre la seva activitat, a travs de diverses enques-tes i estudis que es troben detallats a lapartat de Comunicaci amb lusuari.A ms a ms, a lhora dabordar projectes concrets es parla amb les principals associacionso collectius implicats, per tal dincorporar les seves necessitats i demandes. Aquest ha estatel cas, per exemple, del Pla Director dAccessibilitat, pel qual TMB ha comptat amb lajut dediverses organitzacions amb les quals collabora en lmbit de laccessibilitat:En lmbit municipal:omissi Executiva de lInstitut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD)Comissi de Transport de lIMDComissi de Prevenci, Seguretat i Mobilitat de lAjuntament de BarcelonaCacte per la Mobilitat de lAjuntament de BarcelonaPEn lmbit autonmic:omissi dAccessibilitat de la Direcci General de Transport TerrestreC(Generalitat de Catalunya)onsell de Mobilitat (Generalitat de Catalunya)CEn lmbit estatal:oro Estatal de Sostenibilidad FerroviariaFrupo de Transportes de la Federacin Espaola de Municipios y ProvinciasGEn lmbit europeu:ITPUrojecte europeu MediatePMs informaciAltres plans que han comptat amb la collaboraci dels grups dinters han estat el de Cooperacii Solidaritat i el de Sostenibilitat Ambiental. Als enllaos respectius es pot consultar la informa-ci en profunditat.Per tal de conixer les necessitats i expectatives dels diversos pblics, definits tenint encompte la relaci que tenen amb la companyia al Pla Estratgic de RSC, TMB mant diver-sos canals que permeten una comunicaci bilateral i multilateral constant i fluda. En aquestmbit, destaca lentrada de TMB en 2010 a les xarxes socials, un espai de dileg interactiu idirecte que apropa lorganitzaci a la ciutadania. 017 18. Vies de dileg amb els diferents grups dinters de TMB 1 La mobilitat sostenible, pilar de lorganitzaciGrup dintersCanals de comunicaci Periodicitat Congressos i reunions Diverses vegades lany Societat Campanyes institucionalsDiverses vegades lany Visites a les installacionsDiverses vegades lany TMB Educa Diverses vegades lany Relaci amb mitjans de comunicaciDiverses vegades lany Publicacions institucionals de TMBUn cop lany Web Diria Xarxes socialsDiria Reunions peridiques amb associacions de vens, Diverses vegades lany districtes, institucions i ONG Participaci en actes dinters social i institucionals Diverses vegades lany Punt TMBQuatrimestral Clients TMB i Bus, punts dajuda i senyalitzaci a andanes, Tot lany parades i autobusos Sistema de recollida de queixes i suggerimentsTot lany Enquestes de satisfacciDiria Agent dAtenci al Client Tot lany Rdio Metro Diria Mou TVDiria Revista Hora PuntaMensual Web Diria Xarxes socialsMensual Esmorzars de treballTot lany Treballadors IntranetDiria Reunions peridiques amb els representants dels empleatsTot lany Quioscos dinformaci / Canal TMB Diria Procs dacollida En funci de les incorporacions Revistes internes GenTMB i I_CONMensual Grups de treball i iniciatives de millora Tot lany Notes informativesTot lany Reunions de treball Tot lany Complements quadre de serveiTot lany Full salm i full verd dinformaci sobre les Puntual quan es requereix negociacions dels convenis col.lectius. Lnia TMB En funci de lactualitat corporativa. Sense periodicitat establerta Portal on-line (perfil del contractant) Tot lany Provedors Reunions amb la Direcci de Compres Tot lany Reunions amb la Direcci de Comunicaci i Relacions Govern corporatiu i Tot lany Institucionals i organitzaci dactes institucionals administracions pbliques Participaci en grups de treball i iniciatives procedents Tot lany de lAdministraci Pblica018 19. 1.4. Transparncia 1 La mobilitat sostenible, pilar de lorganitzacii bon governLa transparncia i el bon govern corporatiu sn per a TMB, com integrant del sector pblicLa propietriai metropolit, una prioritat.del capital socialLa propietria del capital social de FMB i TB s lEntitat Metropolitana del Transport(EMT), una entitat local integrada per 18 municipis de lrea metropolitana de Barcelona, de FMB i TBcreada per la Llei 7/1987 del Parlament de Catalunya per, entre daltres competncies, pres-tar de forma conjunta els serveis de transport pblic de viatgers en el seu mbit territorial.s lEntitatEl govern i ladministraci de lEMT corresponen al Consell Metropolit i a la junta de Govern.MetropolitanaEl Ple del Consell Metropolit es compon de 34 representants escollits pels municipis inte- del Transport (EMT),grats a lEMT entre els seus regidors, proporcionalment al nombre de regidors obtinguts percada llista en les eleccions municipals. Corresponen al municipi de Barcelona 11 represen-una entitat localtants, als municipis de ms de 100.000 habitants (Badalona, lHospitalet de Llobregat i SantaColoma de Gramenet), tres representants a cada un, i a la resta de municipis, un representant.integrada per18 municipis deEntitat Metropolitana del Transport (EMT) a 31/12/2010lrea Metropolitana PresidentVicepresident Antoni Poveda Zapata Antoni Rods Insde Barcelona Vicepresidenta primera Vicepresident Assumpta Escarp Gibert (vacant) Vicepresident Jordi Portabella CalveteInformaci sobre els crrecs directius, membres de la Junta de Govern i vocals del ConsellMetropolitLagost del 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 31/2010, lobjecte de la qual screar lrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i regular-ne lorganitzaci, les competnciesi el finanament.LAMB s un ens local supramunicipal de carcter territorial integrat per 36 municipis dela conurbaci de Barcelona, entre els quals hi ha vinculacions econmiques i socials que fannecessria la planificaci de poltiques pbliques i la implantaci de serveis duna maneraconjunta. Pel que fa a la mobilitat, tot el territori de lAMB es considerar rea de gesti uni-tria del transport, per la qual cosa es considerar exclusivament urb dins del seu territori.El mxim rgan de representaci de lAMB s el Consell Metropolit, que estar integratpels 36 alcaldes dels municipis que conformen lAMB i una representaci dels regidors mu-nicipals fins a un total de 90 membres.La constituci del primer Consell Metropolit sefectuar un cop passades les eleccions locals delmaig de 2011. LAMB assumir la titularitat dels serveis, els mitjans materials, financers i perso-nals, els drets i les obligacions de lEMT (actual propietria de les accions de TB i FMB) i la suc-ceir en la titularitat de les accions de les societats mercantils en qu aquestes entitats participen. 019 20. 1 La mobilitat sostenible, pilar de lorganitzaciEls membres del Consell dAdministraci de TB i FMB sn a 31/12/2010: CONSELL DADMINISTRACI DE CONSELL DADMINISTRACI DEFERROCARRIL METROPOLIT DETRANSPORTS DE BARCELONA, S.A. (TB)BARCELONA, S.A. (FMB)PresidentaPresidentaAssumpta Escarp i GibertAssumpta Escarp i GibertPresident del Consell i President del Consell iVicepresident ExecutiuVicepresident Executiude TMBde TMBDdac Pestaa Rodrguez Ddac Pestaa RodrguezMembres MembresAntoni Poveda ZapataAntoni Poveda ZapataMaria Llusa Ibez Boira Maria Llusa Ibez BoiraPelayo Martnez BauluzPelayo Martnez BauluzEduard Freixedes PlansEduard Freixedes PlansFrancesc Narvaez PazosFrancesc Narvaez PazosJordi Portabella CalveteJordi Portabella CalveteJos Conde PrezQuim Mestre GarridoPau Noy Serrano Antoni Novel CabrManel Nadal FarrerasJoan Torres CarolJordi Oliver Sol Jos Chito SalazarAgust Abelaira DapenaAntoni Rods InsJos Lus Moure Figueiras Jordi Parayre SogueroObservadors ObservadorsJordi Parayre Soguero Jos Conde PrezAlfred Morales Gonzlez Alfred Morales GonzlezManel Villalante Llaurad Manel Villalante LlauradBenjamn Cubillo i VidalFrancesc Xavier Flores GarcaAntoni Rods Ins Pau Noy SerranoConvidatConvidatRamn Ser Esteve Ramn Ser EsteveSecretari SecretariOriol Sagarra Trias Oriol Sagarra TriasNota El Sr. Josep Maria Goi Allet va sser membre del Consell dAdministraci de Transportsde Barcelona, S.A. fins el 22 de juliol de 2010.Ddac Pestaa Rodrguez s lnic membre del Consell dAdministraci que ocupa un crrecexecutiu. El funcionament intern daquest rgan es regeix pels estatuts socials, inscrits alRegistre Mercantil, i, en tot all que no hi estigui expressament regulat per la normati-va societria. Aquests documents recullen els procediments establerts per evitar conflictesdinteressos respecte a la incompatibilitat de crrecs.La comunicaci entre la plantilla i el mxim rgan de govern de TMB sassegura amb la pre-sncia de dos membres del Comit dEmpresa, Jos Chito Salazar (UGT) i Jos Luis MoureFigueiras (CCOO), al Consell dAdministraci de FMB i TB, respectivament. 020 21. 1 La mobilitat sostenible, pilar de lorganitzaciCOMPOSICI DE LA COMISSI EXECUTIVA A 31/12/10Vicepresident Executiu i President de Director de lrea de Control dela Comissi Executiva Gesti, Pressupostos iDdac Pestaa Rodrguez Auditoria InternaAdolfo Cspedes MartnCoordinadora Tcnica delVicepresident Executiu i Secretria Director de lrea dAdministraci,de la Comissi ExecutivaFinances i AprovisionamentLola Bravo Gonzlez Enric Bech DurDirector General de Metro Director de lreaSebastin Buenestado Caballerode TecnologiaLlus Garca TorrentDirector General de BusIgnasi Armengol Vill Sotsdirector Generalde Serveis CorporatiusDirector General de Serveis i Director CorporatiuCorporatius de lrea de la DirecciAlbert Busquets Blayde PersonesJaume Tintor BalaschDirector Executiu de PresidnciaDirector de lreaJordi Nicols EspinosadAssessoria JurdicaDirector de lrea de MrquetingAlbert Casanovas Moni Ingressos AccessorisJorge Carles-Tolr Hjorth-AndersenNota Fins el 12/05/2010, data de la seva jubilaci, el Sr Josep D. Gurdia Canela va ocupar el crrec deDirector de lrea dAssessoria Jurdica i era membre de la Comissi Executiva i del Consell de Direcci.A ms de la Comissi Executiva, existeixen a TMB comits de les respectives rees, unComit de Contractaci i un Comit dAprovisionament.021 22. 1 La mobilitat sostenible, pilar de lorganitzaciCOMPOSICI DEL CONSELL DE DIRECCI A 31/12/10Presidenta Director de lreaAssumpta Escarp i Gibert dAssessoria Jurdica Albert Casanovas MonVicepresident Executiui Vicepresident del ConsellDirector de lrea de Comunicacide Direccii Relacions InstitucionalsDdac Pestaa RodrguezSantiago Torres SierraCoordinadora Tcnica Director de lreadel Vicepresident Executiu de Planificaci de la Xarxai Secretria del Jacint Soler TrilloConsell de DirecciLola Bravo GonzlezDirector del Centre Operatiu de Negoci de PonentDirector General de Metro SebastinManel Barriga MuozBuenestado Caballero Directora de lreaDirector General de BusOperativa de BusIgnasi Armengol VillAsuncin Santolaria MarcoDirector General Director de lrea Tcnicade Serveis Corporatius de BusAlbert Busquets Blay Francesc Gonzlez BalmasDirector Executiu de Presidncia Director de Serveis FinancersJordi Nicols Espinosa Ismael Urun PueyoDirector de lrea de Mrqueting Director de lrea Tcnicai Ingressos Accessoris de MetroJorge Carles-Tolr Hjorth-Andersen Ramon Rosell BusomsDirector de lrea de ControlDirector de lrea dOperacionsde Gesti, Pressupostosde Metroi Auditoria Internalex Egea MiguelAdolfo Cspedes Martn Directora del ServeiDirector de lrea dAdministraci,de Transports dOciFinances i AprovisionamentsMontserrat Prez AdrinEnric Bech Dur Gerent de lEntitatDirector de lrea de Tecnologia Metropolitana del TransportLlus Garca Torrent Pelayo Martnez BauluzSotsdirector General de ServeisDirector de Serveis GeneralsCorporatius i Director de lrea de lEntitat MetropolitanaCorporativa de Direcci de Personesdel TransportJaume Tintor BalaschAntoni Novel CabrTots els membres del Consell de Direcci ocupen un crrec executiu a excepci dels senyorsPelayo Martnez Bauluz i Antoni Novel Cabr, que ostenten el crrec de Gerent i Director deServeis Generals a lEntitat Metropolitana del Transport.022 23. RGANS DADMINISTRACI I GESTI DE TMB 1 La mobilitat sostenible, pilar de lorganitzaciTots els rgans de govern de TMB vetllen de forma contnua per una gesti de la companyiaptima en els aspectes econmic, social i ambiental dacord amb la missi, la visi i els valorsen qu es basa el seu funcionament.Existeix a TMB el departament dAuditoria Interna, que actua com a regulador i controladorde situacions concretes i especfiques, i com a eina de suport i collaboraci per al conjuntde TMB, tot tenint en compte levoluci continuada de lorganitzaci cap a nivells de gesti,eficincia i productivitat ptims. A ms, TMB est sotmesa al control de lAdministraciGeneral de lEstat i de la Sindicatura de Comptes, com tamb a auditories externes. Aquestcontrol comprn la gesti de riscos derivats de prctiques corruptes. Les unitats de negocique se sotmeten a aquest control sn tres (el 75%).ConsellConselldadministracidadministraci de Ferrocarrilde Transport deMetropolit de Barcelona, SABarcelona, SA Presidenta VicepresidentexecutiuCoordinadora Direcci tcnicaExecutiva-- Gabinet Gabinet Presidncia Presidncia DirecciDirecci General Direcci GeneralGeneral de - -XarxaServeis Xarxa de Corporatius dAutobusosMetro023 24. 024 pblic referentLa xarxa de transport2 2 La xarxa de transport pblic referent 25. Fites 2010 2 La xarxa de transport pblic referentAugment de 13,1 milions de viatgersrespecte el 2009 Nous trams de laL2, L5 i L9/10 Ms de 16.000 milionsde places-km ofertes al metro, rcordhistric Una flota de trens jove, amb9,5 anys de mitjana Un total de 106lnies de bus amb una semisuma derecorreguts global de 932,37 km Presentaci del Pla Director dAccessibilitat Universal Aprovaci de lapoltica de seguretat ferroviria Elsusuaris valoren els serveis de metro ibus amb la nota ms alta des de 2006TMB ha continuat fent esforos durant 2010 per oferir uns nivells de qualitat que satisfacinles necessitats dels seus clients, malgrat les restriccions pressupostries motivades pel con-text econmic actual. Aquests esforos shan tradut en lexpansi del servei de metro i busa nous punts del territori de lrea metropolitana de Barcelona i en la posada en marxa dac-tuacions en lmbit del material mbil, laccessibilitat, la seguretat i la neteja per manteniruns estndards de qualitat ptims.Les actuacions han intentat respondre als objectius fixats per Metro i Bus per a 2010 cen-trats a millorar la satisfacci del clients, guanyar quota de mercat de la mobilitat de formasostenible i eficient, potenciar els sistemes de comunicaci amb el client i adequar processosdes duna visi de sostenibilitat, eficincia i qualitat, aix com consolidar les noves tecnolo-gies com a palanca de canvi. 025 26. Objectius 20112 La xarxa de transport pblic referentContinuar millorant la satisfacci delsclients Seguir baixant el tempsdatur per causes internes i, durantel 2011, es vol aconseguir tambuna reducci important en latur percauses externes a la xarxa de Metro Recuperaci de la funcionalitatSIU invidents (anunciaci altaveusexteriors) Seguir millorantleficincia Millorar els kms senseavaria a la xarxa de Bus Implantacidel primer eix de la xarxa RetBus de grancapacitat i major velocitat comercial Ampliaci de la certificaci ISO 9001-UNE 13816 a un nou Centre Operatiude Negoci (Triangle) Potenciaci delssistemes de comunicaci amb el client,amb el projecte Mou TV, installantpantalles a 50 autobusos, un tren piloti dues estacions de Metro026 27. 2.1. Xifra rcord2 La xarxa de transport pblic referentde passatgersLany 2010, malgrat la conjuntura de crisi econmica generalitzada i desprs de dos anysA Metro, sha assolitconsecutius de descensos de passatge, el conjunt dels mitjans de transport de TMB han trans-portat 13,1 milions ms de viatgers que lany anterior (+2,3%), fins arribar als 570,7 milions. en 2010 una fitaEn el cas de metro, s ha marcat una fita histrica en arribar per primer cop als 381,2 milions histrica de 381,2de viatgers, un increment de prop de 20 milions respecte la xifra de lany anterior. Aquestcreixement sexplica principalment per les ampliacions de la xarxa, els nous trams de la L2,milions de viatgersla L5 i la L9/10; per tamb per diverses eventualitats com el transvasament de viatgersprocedents de Renfe pel tall de servei degut a les obres de lestaci de La Sagrera.Pel que fa a bus (xarxa regular de bus, Barcelona Bus Turstic i Tramvia Blau), lany 2010 shaprodut una disminuci de la demanda de 6,5 milions de viatgers que sexplica, bsicament,pel transvasament de passatge a metro, com a conseqncia de les ampliacions de la xarxai la millora de laccessibilitat a aquest transport. Un altre factor que tamb ha contribut aaquest descens ha estat la vaga general del dia 29 de setembre. La demanda de TB per xarxessha distribut de la segent forma:arxa regular dautobusos: Shan transportat 183,36 milions de viatgers, el queXrepresenta una disminuci del -3,4% respecte lexercici anterior.arcelona Bus Turstic: Shan transportat 5,77 milions de viatgers, una xifraBsimilar a la de 2009, que suposa un increment del 0,2%.ramvia Blau: Hi ha hagut un descens del -3,9% respecte lany anterior.TEl passatge total transportat al Telefric de Montjuc ha estat de 1.182.528 viatgers, la qualcosa ha suposat un increment del 3,86% respecte al de 2009.Viatgers transportats a TMB (en milions)% Diferncia20092010 2010-09 Viatges Xarxa Metro361,65 381,225,4 Total FMB361,65 381,225,4 Viatges Xarxa Bus189,87 183,36-3,4 Viatges Tramvia Blau 0,320,31 -3,9 Viatges Barcelona Bus Turstic 5,765,77 0,2 Total TB 195,95 189,44-3,3 Total TMB* 557,61 570,662,3*Sense Telefric de Montjuc 027 28. 2 La xarxa de transport pblic referent Evoluci de viatgers de TMB (amb Transports dOci incls) 600576,9 560571,2570,7 561,1 557,6 548,4 550,2MILIONS DE VALIDACIONS 535,7 520 511,8 493,1 480 440 20012002 2003200420052006 20072008 20092010 Viatgers transportats per lnies de metro (en milions) Diferncia % DifernciaLnia200920102010-092010-09 L1107,72109,792,07 1,9 L2 41,42 42,270,85 2,0 L3 84,41 86,762,35 2,8 L4 48,93 51,162,23 4,6 L5 78,26 85,447,18 9,2 L9/100,094,72 4,63 -L11 0,831,09 0,2631,6 Total TMB 361,65 381,2219,57 5,4 Evoluci de viatgers a la Xarxa de Metro 395 380 381,2376,4 365366,4 361,7 359 353,4MILIONS DE VALIDACIONS 342,8 345,3 335 320 331,4 321,4 305 305,1 290 275 20012002 2003200420052006 20072008 20092010 028 29. 2 La xarxa de transport pblic referent Evoluci de viatgers a la Xarxa de Bus (amb Transports dOci) 220 210 210,50207,70 203,71 205,00 205,00 200MILIONS DE VALIDACIONS194,86 195,95 190189,83189,44 187,19 180 170 1602001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 La rtio docupaci mitjana de lany 2010 a Metro, entesa com la xifra de viatgers/cotxes-km tils recorreguts, ha estat de 4,35 viatgers/cotxe-km til, enfront als 4,58 viatgers/cotxe-km til de lany anterior, la qual cosa representa una disminuci del 4,91%. Aquest descens de locu- paci mitjana de la xarxa es deu a que lincrement de loferta ha estat superior al del passatge. En el cas de TB, la rtio docupaci mitjana ha estat de 4,47 viatgers/cotxe-km til lany 2010, s a dir, un 3,7% inferior a la de lany anterior que va ser de 4,64 viatgers/cotxe-km til. Aquesta disminuci de lindicador sha degut al descens de passatge apuntat anterior- ment, la qual cosa es tradueix en una menor ocupaci mitjana dels vehicles.029 30. 2.2. La xarxa de metro 2 La xarxa de transport pblic referentarriba a nous puntsdel territoriTMB ha prolongat la xarxa de metro lany 2010 fent-la arribar a nous punts del territori.Destaquen pel volum de passatgers que sen beneficien, lampliaci de les lnies 2 i 5, i laposada en marxa de nous trams de la lnia 9/10.EL METRO, AL CENTRE DE BADALONALa prolongaci de la lnia 2 entre les estacions de Pep Ventura i Badalona Pompeu Fabra hasuposat larribada del servei de metro al centre de Badalona. Es tracta duna notable milloraper a la mobilitat, ja que interconnecta la trama urbana de la ciutat i lenllaa directamentamb el centre de Barcelona.La nova estaci de Badalona Pompeu Fabra t una andana central i dos vestbuls, cadascunamb un accs amb escales i ascensor. Al vestbul principal, sha realitzat un forjat per poderconnectar amb la L1 en una futura prolongaci daquesta des de lestaci Fondo.LA L5 ARRIBA A LA VALL DHEBRONLa lnia 5 sha ampliat en 2010 amb un nou tram de 2,3 km entre les estacions dHortai la Vall dHebron, als districtes dHorta-Guinard i Grcia de Barcelona, que inclou tresestacions: El Carmel, El Coll-La Teixonera i Vall dHebron, amb enlla amb la lnia 3, i dosvestbuls adaptats a les persones amb mobilitat reduda.030 31. 2 La xarxa de transport pblic referentLA L9/10 CONTINUA CREIXENTEl tram de la lnia 9 de metro a Santa Coloma de Gramenet, amb 4,9 kilmetres de longitudi cinc estacions, va complir el desembre de 2010 el primer any doperaci. Es tracta de laprimera lnia automtica al metro de Barcelona i a lestat espanyol.Durant lany, sha ampliat tamb la L10. A labril es van posar en servei el nou tram entreles estacions de Gorg (Badalona) i Bon Pastor (Barcelona) i el ramal de Santa Coloma deGramenet des de lestaci de Can Peixauet a la de Bon Pastor. Posteriorment, el juny es vainaugurar el tram que va entre les estacions de Bon Pastor i La Sagrera.Amb aquest nou tram, la L9/10 ha passat a tenir 11 estacions i una longitud d11,1 km. Al2010 es va normalitzar lhorari comercial de funcionament de la lnia, passant a ser el mateixque el de la resta de la xarxa de metro. Pel que fa a interval de pas, s duns sis minuts a lesdues branques i de tres minuts en el tram central. En total, circulen per la lnia nou trens. Estracta de la primera vegada que TMB explota una lnia de metro amb branques.Finalment, durant tot lany sha estat construint lestaci de Santa Rosa (situada entre lesestacions de Can Peixauet i Fondo), i shan iniciat les feines per a la infraestructura dels pro-pers trams a inaugurar: entre Terminal Sud i Amadeu Torner; entre la nova estaci de ZonaFranca i Zona Universitria; i entre Zona Universitria i La Sagrera.Aquestes ampliacions de la xarxa han repercutit notablement en el creixement de loferta deplaces-km ofertes, que sha situat en 16.062 milions, un 11,6% superior a la de lany anterior. 031 32. 2 La xarxa de transport pblic referentPlaces-km ofertes (en milions) Diferncia % Diferncia Lnia 2009 20102010-092010-09 L1 3.597,99 3.834,88 236,896,58 L2 2.351,94 2.384,0232,011,36 L3 2.946,28 2.948,30 2,020,07 L4 2.482,30 2.483,66 1,360,05 L5 2.929,51 3.215,54 286,029,76 L9/10 22,67 1.123,71 1.101,04- L11 59,5872,3412,77 21,43 TOTAL 14.390,27 16.062,461.672,19 11,62El creixement de loferta de la L11 obeeix a qu lany 2009 va estar tancada pels treballs perautomatitzar la lnia. Lincrement de la L1 est motivat per laugment de la demanda derivatdel tall de les lnies C2 i C3 de Renfe arran de les obres de lintercanviador de la Sagrera.Evoluci de les places-km ofertes (en milions)17.20016.000 16.06214.80014.656 14.39013.600 13,15112.400 12.51811.88211.20010.000200520062007200820092010Des del punt de vista de loferta, en termes de cotxes-km tils, lany 2010 shan recorregut87,6 milions, la qual cosa representa un increment del 10,9%.Evoluci dels cotxes-kms tils recorreguts (en milers) Diferncia % Diferncia Lnia 2009 20102010-092010-09 L117.996,7519.133,65 1.136,906,32 L212.880,4413.056,16 175,721,36 L317.770,8617.775,74-5,12 -0,03 L414.056,6814.060,30 3,620,05 L5 2.929,51 3.215,54 286,020,03 L9/10 15.886,9717,437,99 1.551,039,76 L11116,26 5.762,63 5.646,38- TOTAL 79.044,55 87.625,228.580,67 10,86 032 33. Pel que fa a la xifra de trens en hora punta del mat corresponents a un dia feiner dhivern, 2 La xarxa de transport pblic referentaquesta era a finals dany de 137 unitats, set ms que el 2009.Trens en hora punta (dia feiner) Lnia 2008 2009 2010 L12426 26 L22222 22 L32527 27 L41919 19 L52929 30 L9/10- 35 L11- -4 Funicular2 22 TOTAL123 130 137El grau de compliment mitj de loferta terica (% cotxes-km tils realitzats sobre els pro-gramats) ha millorat el 2010, sent del 99,30%. La causa ha estat principalment laugmentde la rtio a la L1, ja que lany anterior havia baixat a causa de les tasques dinstallaci delsistema de seguretat ATP.Grau dacompliment de loferta terica Any 2010L1L2L3L4L5L9/10 L11 Total % de compliment del servei 99,01 99,75 99,36 99,56 99,5797,91 96,55 99,30Pel que fa a la velocitat comercial, shan registrat canvis a la L2, L5 i L9, on sha incrementat.No obstant, ha baixat a la lnia 11 per adaptar-se a la seva automatitzaci parcial.Velocitat comercial (km/hora) Lnia 20092010 L1 26,826,8 L2 27,728,1 L3 26,626,6 L4 28,428,4 L5 25,926,3 L9 27,731,1 L10 -32,3 L1125,323,7 Funicular25,025,0033 34. 2.3. Millores als trens2 La xarxa de transport pblic referenti a les estacionsUNA FLOTA DE TRENS JOVE I FIABLELa incorporaci de nou material mbil en els darrers anys ha perms renovar totalment laflota de la lnia 5, amb les noves unitats de la srie 5000. La lnia 2 ha passat a estar formadantegrament per trens nous de la srie 9000 i la lnia 4 ha rejovenit tamb amb el trasps detrens de la srie 2100, procedents de la lnia 2, i la incorporaci de noves unitats de la srie9000, que van substituir els antics trens de la srie 1100. Per altra banda, a finals dany hihavia un parc de 16 trens de la srie 9000 assignats a la lnia 9/10.Amb aquestes incorporacions, el parc mbil del metro (sense Funicular), a 31 de desembrede 2010, estava format per 162 trens quntuples i tres trens dobles. Aix representa un totalde 816 cotxes, dels quals 654 eren motors i 162 remolcs, tal i com es desglossen per sries enel quadre segent:Composici del Parc Mbil (No inclou Funicular) Motors RemolcsTotal cotxesTOTAL TRENS Srie 2000 24 630 6 Srie 2100 601575 15 Srie 3000 721890 18 Srie 4000 9624 120 24 Srie 5000 156 39 195 39 Srie 6000 401050 10 Srie 9000 200 50 250 50 Srie 500 (*) 6063162 Total cotxes 654162 816 quntuples3 (*) Els trens de la srie 500 sn dobles doblesPer altra banda, el Funicular de Montjuc, integrat a la xarxa de metro des de lany 2002,compta amb una flota de dos unitats de tres cotxes cadascuna.El nombre de trens de la flota ha crescut prop dun 40% des de lany 2004, la qual cosa hasuposat una millora substancial de loferta, tant en termes quantitatius com qualitatius, ambtrens de nova tecnologia. 034 35. 2 La xarxa de transport pblic referentEvoluci del nombres de trens175165165155 160156151145135 135125 128115118 2004 2005 2006 20072008 20092010Amb aquesta incorporaci progressiva de nous trens en els darrers anys, ledat mitjana dela flota en servei ha anat disminuint de forma significativa. A finals de lexercici, era de 9,5anys, una flota fora jove si es t en compte que la vida til dun tren es pot situar entre els30-35 anys.Evoluci de ledat mitjana dels trens (en anys)20,0 19,218,615,0 14,210,09,2 9,3 9,58,7 5,0 0,0 2004 2005 2006 20072008 20092010Edat mitjana de la flota de trens per lnies a 31/12/2010 L1L2L3 L4 L5 L9/10 L11 Total Edat mitjana de la flota (anys)16,43,618,07,44,51,07,09,5Nota No shi inclouen els dos trens del Funicular de MontjucTMB ha continuat durant 2010 amb la remodelaci dels trens de la srie 3000 i 4000, ambquatre nous vehicles renovats en cadascuna de les sries. Any remodelaci Trens srie 3000 Trens srie 4000 2007 41 2008 44 2009 52 2010 44 TOTAL1711035 36. Aix mateix, ha continuat treballant en el projecte iniciat el 2008 per installar una nova 2 La xarxa de transport pblic referentfuncionalitat al sistema de tancament de portes de trens de les sries 500, 3000, 4000,2000 i 2100 (lnies 1, 3, 4 i 11).Una altra novetat ha estat la posada en servei del sistema ATO (Automatic Train Operation)a la lnia 1, amb la qual cosa es finalitza el projecte de la implantaci dun sistema dATP(Automatic Train Protection) i ATO a les lnies 1 i 3 del metro. El sistema ATO s el nom querep en alguns trens la manera de conducci que governa el tren de forma automtica sensela intervenci del conductor i que permet reduir el temps entre estacions i, per tant, millorarla freqncia de pas dels trens.Sha finalitzat el projecte dinstallaci de la Distncia Objectiu als trens de la lnia 5 dotatsdel sistema ATP/ATO, que possibilita la circulaci amb un menor interval i la possibilitat derealitzar la volta automtica sense conductor als finals daquesta lnia.Fiabilitat de funcionamentLa mitjana de quilmetres recorreguts sense avaria (inclosa L9/10) sha situat en 59.288cotxes-km recorreguts, xifra lleugerament inferior a la de lany anterior (-0,81%). No obstantaix, si es fa una comparaci homognia dels dos exercicis, excloent-hi la lnia 9/10, que comtota lnia nova ara est en el que es coneix en termes ferroviaris com a perode dinfantesa,sobserva que aquest indicador shagus situat lany 2010 en 66.903 km, s a dir, un 11,9%superior al del 2009. Cal destacar que lindicador de fiabilitat de la flota de trens ha milloratnotablement durant els darrers anys, ja que des del 2005 la mitjana de km sense avaria hacrescut ms de 21.000 km.Evoluci de la fiabilitat de la flota de trens (km sense avaria)80.00060.000 59.774 59.288 53.36540.00043.881 37.96936.79720.000 020052006 20072008 2009 2010NOVES ESTACIONS I INTERCANVIADORSTMB ha posat en servei en 2010 la nova estaci Ernest Lluch i ha rehabilitat les de SantaColoma, Hospital Clnic, Sant Pau/Dos de Maig i Sant Andreu. Aix mateix, ha inaugurat elsvestbuls de Can Vidalet, Llacuna, Bogatell i Selva de Mar, i ha remodelat els intercanviadorsdArc de Triomf i diferents enllaos de la L9 amb altres lnies de metro. l 2010 han finalitzat les obres de la nova estaci Ernest Lluch, promogudes per E la Direcci General de Transport Terrestre (DGTT). Sha realitzat lestructura principal de lestaci, deixant per a ms endavant les obres darquitectura i installacions. Lobra t un cost duns 39,2 milions deuros. a remodelaci de lestaci de Santa Coloma de Gramenet, amb un cost d1,7 L milions deuros, va comenar el mes de febrer de 2010 i est previst que finalitzi al gener de 2011. Les obres contemplen la millora dels revestiments verticals, la substituci de paviments i la renovaci de lequipament, el mobiliari, la 036 37. senyalitzaci i les installacions. Igualment, sest treballant per adaptar lestacial 100% de persones amb mobilitat reduda. a rehabilitaci de les estacions dHospital Clnic i Sant Pau/Dos de Maig a la L5 L ha consistit en la renovaci dels terres, falsos sostres i parets. A Sant Pau/Dos de Maig shan renovat els accessos. Les obres van finalitzar a lagost, amb un cost de 2,1 milions deuros a Hospital Clnic i 2 milions deuros a Sant Pau/Dos de Maig. l 2010 van finalitzar les obres de rehabilitaci de lestaci de Sant Andreu, per E un import de 2,5 milions deuros. Les millores han perms la supressi de les barreres arquitectniques de lestaci i la installaci de nous revestiments dels paraments verticals i del terra per altres materials ms actuals amb tractament antivandlic, entre daltres avantatges. a construcci dun segon vestbul a lestaci de Can Vidalet ha eliminat les L barreres arquitectniques. Lobra, promoguda per la DGTT, ha tingut un cost de 8,6 milions deuros. MB ha treballat en 2010 en els nous vestbuls de les estacions de la L4 Llacuna, T Bogatell i Selva de Mar. Lobra, promoguda tamb per la DGTT, t un cost de 22,8 milions deuros. Els nous vestbuls permeten fer accessible aquestes estacions a persones de mobilitat reduda, amb la incorporaci dascensors i absncia de barreres arquitectniques, i daltra banda, ladequaci al marc de criteris devacuaci seguit per FMB a les seves estacions. El treballs realitzats al llarg del 2010 shan centrat en el nou vestbul de lestaci de Selva de Mar i de Bogatell. l setembre sha posat en servei el nou vestbul de lintercanviador dArc de E Triomf (L1 i Renfe). Lobra, promoguda per la DGTT ha comportat ladaptaci de lespai a persones amb mobilitat reduda. stan en fase dobres diferents enllaos de la L9 amb la resta de lnies de metro: E Torrassa (L1), Zona Universitria i Lesseps (L3), Guinard (L4), Collblanc (L5) i Sagrera (L1, L5).La xarxa de metro a 31 de desembre de 2010 disposava de 140 estacions, de les quals 98 snsenzilles, 15 amb una correspondncia i quatre amb dues correspondncies.La xarxa de metro a 31/12/2010 TrensNombreInterval de pas LniaLongitud kmprogramats en estacions en hora punta hora punta L1 20,730 26 344 L2 13,118 22 244 L3 18,4 2627 313 L4 17,3 2219 400 L5 18,9 2630 258 L9/1011,1 11 5/4 314 L112,352 730 Funicular0,8221000 Total xarxa102,6 140137Nota La lnia 11 t 3 trens de 2 cotxes i la resta de lnies tenen trens quntuples.Funicular: 2 trens de 3 cotxes. Lintrval de 314 correspon al tram com de la L9/10, en els tramsindividuals s de 628 037 38. MANTENIMENT DE LES INFRAESTRUCTURES 2 La xarxa de transport pblic referentA ms de treballar en la millora de les estacions i els intercanviadors, durant 2010 shanfet actuacions a altres infraestructures, potser no tan visibles als ciutadans, per igualmentessencials per al bon funcionament de la xarxa. Entre les obres dutes a terme, destaquen: onsolidaci estructural de les estacions de Sant Ildefons, Catalunya i Parallel.C ccions per prolongar la vida til dels tnels de les bifurcacions L3/L4, L4/L5 i el A tram Drassanes-Liceu (L3). enovaci de les vies entre les estacions dArtigues i Pep Ventura (L2); a Hospital R de Bellvitge (L1), Catalunya (L1 i L3) i Passeig de Grcia (L3). rolongaci de la cua destacionament de lestaci dHospital de Bellvitge. Lobra, P promoguda per la DGTT, es va iniciar al novembre de 2006, i sha anat posant en servei, degut a les necessitats de disposar despai per estacionar trens, a mesura que es finalitzava parcialment. onstrucci de nous tallers de via a lestaci dHospital de Bellvitge (L1) amb C lobjectiu de realitzar el trasllat de part de les installacions de manteniment i tallers de via existents a lestaci de Mercat Nou. Lobra, que t un cost duns 26,6 milions deuros, es preveu que finalitzi el 2011. dequaci a la urbanitzaci existent de pous i reixes de ventilaci (obra A promoguda per la DGTT). La finalitat s alliberar espai a la vorera per a vianants i eliminar lobstacle que suposen les reixes elevades. entilaci de les dependncies de lestaci de Parallel amb lobjectiu de disminuir V les elevades temperatures que es generen. estauraci de lantic lluernari descobert amb motiu de les obres dadaptaci a R persones amb mobilitat reduda de la L3 a lestaci de Passeig de Grcia.038 39. mpliaci de 12 cambres de comunicacions de la L5 i construcci de la novaA 2 La xarxa de transport pblic referentGerncia de la L4 a lestaci de Guinard.n lestaci de Parallel sha projectat la construcci de noves dependncies perEalbergar-hi el departament de Recursos Humans dFMB que ocuparan un espaiduns 550 m2 aproximadament. Lobra va comenar a finals de desembre del 2010i es preveu acabar-la a la Setmana Santa del 2011.onstrucci duna nau taller mecnic de manteniment de via i catenria a Can Boixeres.Construcci duna base dexplotaci completa a lestaci de Sagrera L5.Cenovaci de les barreres de peatge, noves portes PAR a les estacions La Florida,RHostafrancs, Navas, Poble Sec i Bess Mar.lestaci de Gaud (L5), shan construt noves dependncies per a lesAassociacions de jubilats dFMB. Tamb sha fet una sala per a personal demanteniment de la Unitat de Manteniment dEstacions.ha realitzat lampliaci del sistema de protecci contra incendis de les estacionsSde Canyelles, Roquetes i Trinitat Nova (L3). En coordinaci amb lequip debombers, sha dotat als centres de treball, tallers i cotxeres de Vilapicina i al tallerdHospital de Bellvitge de les installacions de protecci civil necessries per assolirel grau de seguretat suficient, que garanteixi lobtenci de les llicncies ambientals.ha realitzat la posada en servei de 13 subcentrals i se nhan reformat vuit,Sampliant la capacitat energtica a nivell de tracci.nici dels treballs dinsonoritzaci a les dependncies de ventilaci de la xarxa deImetro susceptibles de generar soroll. Sha actuat sobre diferents pous destaci otnels de les lnies 1, 2 i 11.er tal de dissuadir que personal ali a TMB pugui introduir-se en el tnel des dePles andanes de les estacions, sestan illuminant els inicis de tnel de les estacionsde la xarxa convencional.l 2010 shan finalitzat les obres de les estacions Arc de Triomf, Universitat, FabraEi Puig i Urquinaona (L1); Passeig de Grcia (L2); Sants Estaci (L3); Jaume I iPasseig de Grcia (L4). 039 40. 2.4. Ms de 100 lnies 2 La xarxa de transport pblic referentde bus a labast delsciutadansLa xarxa de bus ha incorporat en 2010 la lnia 94 a la ciutat de Cornell i ha ampliat la 127,196 i 105, tot apropant aquest servei a noves zones de lrea metropolitana de Barcelona. Entotal, TMB ha finalitzat lany amb 106 lnies de bus amb un recorregut global de 932,37 km. l febrer de 2010 va entrar en funcionament la nova lnia 94, que millora la E connexi de tots els barris de la ciutat de Cornell. Aquesta lnia connecta el sector de la Fira i el Word Trade Center amb el centre a travs de lavinguda Baix Llobregat. El nou recorregut complementa el que ja realitzava aquesta lnia per linterior de la ciutat. l maig de 2010 es va posar en funcionament lampliaci de E la lnia 127, que uneix els barris de la Trinitat Vella i la Trinitat Nova. La prolongaci ha comportat la creaci de set noves parades i ha coincidit amb la millora dels horaris de la lnia i les freqncies de pas. La incorporaci daquesta nova lnia 127, juntament amb la 126 que es va posar en marxa lany 2009, afavoreix la mobilitat pel barri de Trinitat Vella que t una orografia complicada. a lnia 196 tamb ha ampliat el seu L recorregut per donar servei a tota lAvinguda del Tibidabo, des de la plaa de John F. Kennedy fins a la Plaa del doctor Andreu, on acaba el Tramvia Blau i comena el funicular. Lampliaci, que absorbeix el recorregut de la lnia 195, que va quedar suprimida, afegeix vuit noves parades i facilita laccs al funicular que puja al Tibidabo. a lnia 105 ha ests significativament L el seu recorregut per donar servei al polgon Mas Blau II. Lampliaci suposa gaireb quatre quilmetres en el recorregut i la implantaci de deu parades noves, cinc en cada sentit.Durant 2010, shan registrat tamb canvis de recorreguts a diverses lnies: a lnia 78, que fa el trajecte entre lestaci de Sants i Sant Joan Desp, ha canviat L el seu recorregut fins al sector anomenat Residencial Sant Joan, per donar millor servei a lhospital comarcal Moiss Broggi. Daquesta manera, ha afegit dues parades noves. a lnia 34, que va des de Sarri a Pl. Virrei Amat, ha canviat el seu recorregut en L sentit Sarri. Amb el nou itinerari, la lnia deixa de fer dues parades a lavinguda de Sarri, per incorpora quatre de noves.040 41. Finalment, lany 2010 shan suprimit les lnies 159, al barri de Ciutat Meridiana; la 156 a2 La xarxa de transport pblic referentMontcada i Reixac; i la 195 al barri de Sant Gervasi-La Bonanova.El gener de 2010 lempresa Sagals es va fer crrec del servei de les lnies 80, 81, 82 i de lanova lnia 83, fruit de la fusi de la antiga lnia 83 de Transports Lydia i de la lnia 159 deTMB. Ladjudicaci prov de la licitaci pblica que Transports de Barcelona va organitzarlany 2009. Aquestes lnies presten servei amb midibusos.Pel que fa a la flota, al llarg de lany 2010 shan anat incorporant nous autobusos, de for-ma que a 31 de desembre de 2010 el parc estava format per 1.090 unitats. Entre els 58nous autobusos destaca la incorporaci de quatre vehicles hbrids que combinen un motordexplosi amb dos delctrics; 49 autobusos propulsats amb gas natural i cinc minibusospropulsats amb gasoil.Totes aquestes variacions en la composici de la flota han fet que ledat mitjana del parcmbil shagi situat en 6,14 anys.Edat mitjana de la flota dautobusos (en anys)8,0 7,76,76,06,46,1 6,1 5,85,34,02,02004 20052006 2007 2008 2009 2010Amb aquestes incorporacions, modificacions i supressions, les principals dades de la xarxa ide la flota dautobusos de lany 2010 sn les que es recullen a continuaci:Dades de la xarxa a 31 de desembre de 2010TOTAL Nombres de lnies (*)106 Longitud de la xarxa (*) 932.37 Nombres de parades (*) 2.610 amb marquesina 1.344 amb pal de parada1.266 Km de carril bus 125,97Nota No inclou lnies especials de Barcelona Bus Turstic (90, 99, 100, 101), del Tranvia Blau (194) nitampoc les lnies 80, 81, 82 i 83 contractades a Sagals.041 42. 2 La xarxa de transport pblic referentDades de la flota a 31 de desembre de 2010 Nm. vehicles Autobusos Estndards 656 Propulsats amb gas-oil 347 Propulsats amb biodisel83 Propulsats amb GNC 223 Hbrids (motors disel i elctrics) 3 Autobusos Articulats 283 Propulsats amb gas-oil 135 Propulsats amb biodisel30 Propulsats amb GNC 118 Midibusos 25 Propulsats amb gas-oil15 Propulsats amb biodisel9 Hbrids (motors disel i elctrics) 1 Minibusos Propulsats amb gas-oil52 Autobusos de 2 pisosPropulsats amb gas-oil67 Autobusos Jardinera Propulsats amb gas-oil7 TOTAL FLOTA 1.090 Nm. vehicles Propulsats amb gas-oil 623 Propulsats amb GNC 341 Propulsats amb biodisel 122 Hbrids (motors disel i elctrics) 4 TOTAL1.090 Equipats amb aire acondicionat (1) 1.083 Adaptats a PMR 1.090 Flota necessria per al servei (feiner en hora punta oferta hivern) (2)891Notes:(1) La diferncia amb el total de la flota correspon a 7 autobusos jardinera.(2) La diferncia entre el total de vehicles i la flota necessria per al servei (que no inclou les lnies delBarcelona Bus Turstic) obeeix al parc operatiu en reserva i a la flota en revisi, ITV, etc.Loferta de bus de lany 2010, mesurada en el nombre de places-km, ha estat de 3.503,76milions, xifra que ha representat un lleuger descens en comparaci amb les places-km delany 2009 (-0,48%).Evoluci de les places-km ofertes a TB (en milions) % Diferncia 200920102010-09 Places-km ofertes3.520,703.503,76 -0,48 042 43. Pel que fa al nombre de cotxes-km tils recorreguts, ha estat molt similar al de lany anterior, 2 La xarxa de transport pblic referentamb un lleuger increment del 0,41%. En total, shan recorregut 42,3 milions de cotxes-kmtils enfront els 42,2 milions de lany 2009.Evoluci dels cotxes-kms tils recorreguts a TB (en milers)% Diferncia 20092010 2010-09 Cotxes-km tils recorreguts 42.221,4242.394,490,41La diferncia entre levoluci dels quilmetres tils recorreguts i les places-km ofertes sex-plica perqu lany 2010 ha crescut una mica el pes del quilometratge recorregut pels auto-busos de menor capacitat.Lnies del servei dautobusosFiabilitat de funcionamentLindicador de fiabilitat de la flota, s a dir, la mitjana de quilmetres recorreguts senseavaria, sha situat en 3.436 km lany 2010, xifra lleugerament superior a la de lany anteriorquan va ser de 3.431.Evoluci dels km recorreguts sense avaria 3.600 3.4003.4683.4313.436 3.3763.376 3.2003.251 3.000 2.8002.811 2.6002.6452.648KM 2.200 2002 20032004 20052006 2007 200820092010Nous espais per a la flota de busAmb motiu del trasllat de les installacions de lempresa qumica FMC FORET S.A., TMBpodr disposar dels dos terrenys que ocupava, un de 50.000 m2 adjacent a la cotxera de laZona Franca, i laltre de 21.859 m2 al carrer nmero 40, fins el 2046.Aquesta actuaci permetr la construcci de la quarta gran cotxera de TMB, amb una ca-pacitat daproximadament 300 autobusos i amb accs a la xarxa de gas natural, la qual cosapermetr incrementar la flota dautobusos propulsats amb aquest combustible. 043 44. 2.5. Serveis especials2 La xarxa de transport pblic referentTMB ha ofert a la ciutadania, tant a travs de la xarxa de metro com la de bus, serveis especi-als per tal de facilitar la mobilitat donades certes situacions extraordinries. Aix mateix, calfer esment dalgunes interrupcions del servei motivades per diferents causes. mb motiu de la construcci de la nova estaci Sagrera Meridiana, des del 28 de A mar al 12 de setembre es va interrompre la circulaci ferroviria al tram Arc de Triomf- Sant Andreu Arenal. Per aquest motiu, TMB va establir en hora punta durant aquest perode un servei especial dautobusos amb 11 cotxes articulats, reforant el servei de la L1 de metro, que funcionava els dies laborables entre les 6 i les 10 hores entre Sant Andreu Arenal i Clot, amb aturada a lestaci La Sagrera. l servei de metro va quedar interromput durant Setmana Santa en un tram de E la L2 i la L5 per obres de millora, aprofitant el descens de passatgers en aquestes dates. A la L1 de metro, entre el 2 i el 22 dagost, no van circular trens entre les estacions Av. Carrilet Bellvitge. Finalment, durant el perode comprs entre els dies 4 i 7 de desembre el servei de metro a la L1 va estar interromput entre les estacions dHospital de Bellvitge i Avinguda Carrilet per obres de millora. En els tres casos, es va posar en marxa un servei dautobusos especial. urant el perode comprs entre els dies 8 i 26 de febrer, el Funicular de D Montjuc, que enllaa lestaci de metro amb lAvinguda Miramar i el Telefric, va tancar al pblic temporalment per realitzar les tasques anuals de revisi de les installacions. Per aquest motiu, es va habilitar un servei especial dautobusos entre Parallel i el Parc de Montjuc i es va reforar la lnia 193, amb la finalitat dafectar el menys possible als usuaris. urant tot lany shan realitzat serveis especials a Montjuc, per tal de facilitar laccs D dels diferents actes i concerts que shan celebrat al llarg de lany a lEstadi, al Palau Sant Jordi i al FC Barcelona.044 45. Altres serveis especials que shan registrat el 2010 sn:2 La xarxa de transport pblic referentSERVEIS ESPECIALS FiresDates Sal Mobile World Congress 2010 Del 05-02-2010 al 23-02-2010 Sal AlimentriaDel 22-03-2010 al 26-03-2010 Sal Urologia 2010Del 15-04-2010 al 20-04-2010 Novia Espaa 2010 Del 18-05-2010 al 23-05-2010 Sal Hematologia 2010 Del 10-06-2010 al 13-06-2010 VarisDates Fira dAbril 2010 Del 23-04-2010 al 02-05-2010 Nit de Montjuc Castell Del 03-07-2010 al 04-07-2010 Nit de Montjuc Funicular Del 03-07-2010 al 04-07-2010 Llanadora Sala MontjucDel 05-07-2010 al 06-08-2010 Llanadora Campionat Europeu dAtletismeDel 27-07-2010 al 01-08-2010 Llanadora Festes de Grcia Del 15-08-2010 al 20-08-2010 Llanadora Congrs European Respiratory Society Del 21-09-2010 al 21-09-2010 Llanadora Pl. Espanya a Castell de Montjuc Merc 2010 Del 23-09-2010 al 26-09-2010 Llanadora Sagrera a Frum Merc 2010 Del 24-09-2010 al 26-09-2010 Llanadora Sants a Pl. Espanya Piromusical 2010 Del 26-09-2010 al 27-09-2010 Llanadora Festa del CelDel 02-10-2010 al 03-10-2010 Llanadora Festa dels Spers 2010 de Pl. Espanya a lEstadi Del 23-10-2010 al 24-10-2010 Llanadora Festa dels Spers 2010 de Funicular a lEstadi Del 23-10-2010 al 24-10-2010 045 46. 2.6 Empenta al2 La xarxa de transport pblic referentcomproms amblaccesibilitatTMB ha presentat el 2010 el seu Pla Director dAccessibilitat Universal, un document quereferma el comproms de la companyia amb el principi digualtat doportunitats, el respecteper la diversitat humana i el dret de tothom a tenir una vida independent.El Pla s fruit del treball duna comissi de tcnics de TMB que van analitzar i avaluar elsprojectes necessaris per donar resposta a les necessitats daccessibilitat, tant en lmbit ope-ratiu de les xarxes de transport com en el corporatiu.Amb aquest Pla, TMB es compromet a continuar desenvolupant millores en la qualitat deles seves installacions i vehicles, sota els principis segents: ccessibilitat universal i disseny per a tothom. Les solucions proposades han de A beneficiar la totalitat dusuaris. orresponsabilitat en la cadena daccessibilitat. Treballar en coordinaci amb C els diferents actors implicats i participar en diferents rgans de coordinaci per assegurar que la cadena daccessibilitat no es trenqui. articipaci dels collectius involucrats. La supressi de barreres i els nous P dissenys cal fer-los escoltant els diferents collectius i promovent-ne la participaci. ideratge i oferiment de saber fer (know-how). Des de la posici de referncia a L Europa, TMB vol prestar el seu saber fer a administracions i operadors, a escala local i internacional, interessats en potenciar accions positives per millorar la seva gesti de laccessibilitat universal.El resultat ha estat la definici de 10 projectes, que actuen sobre els elements de ms impac-te en la millora de laccessibilitat. Projectes de busRampes daccs al bus (estndards per aconseguir el mxim acostament entre vehicle i parada) i plans de manteniment, evacuaci, etc). Tecnologia de la informaci i la comunicaci al bus. Infoaccessibilitat. Gesti de les incidncies en bus. Projectes de metroInfraestructures al metro (minimitzaci del gap andana-tren, alament dandanes, adequaci dencaminaments, etc). Manteniment dascensors i escales mecniques. Tecnologia de la informaci i la comunicaci al metro. Infoaccessibilitat. Protecci civil al metro. Projectes corporatius Formaci i sensibilitzaci en diversitat del personal de lempresa. Senyaltica i informaci corporativa. Gesti de la diversitat i laccessibilitat internes a TMB.Els continguts del Pla van ser exposats el dia 28 doctubre de 2010, pel vicepresident execu-tiu de TMB, al Congrs dels Diputats, davant la Comissi per a les Poltiques Integrals de laDiscapacitat.046 47. Actuacions per a la millora de laccessibilitat al metro 2 La xarxa de transport pblic referentAl llarg de lany shan fet diverses actuacions, promogudes per la DGTT (Direcci General deEn total, ja snTransport Terrestre), per a adaptar les estacions de metro a les persones amb mobilitat reduda.113 les estacionsLes obres ms destacades han estat les de les estacions de Lesseps, Montbau i Palau Reial(L3), on shan installat dascensors i sha adaptat el gap de les andanes amb rampes metldotades dascensorsliques, principalment.i 108 les que a msAix mateix, han entrat en funcionament els ascensors de les estacions Guinard (L4), Gorg(L9), La Salut (L9), Llefi (L9), Bon Pastor (L9), Montbau (L3), Can Vidalet (L3), Sagreradisposen del gapMeridiana (L9), Onze de Setembre (L9), Badalona Pompeu Fabra (L2), Teixonera (L5),tren andana adaptat,Carmel (L5), Vall dHebron (L5) i Arc de Triomf (L1).de les 138 existentsA les estacions que no tenen el gap andana-tren adaptat a persones amb mobilitat reduda, shancollocat una srie de rampes metlliques provisionals mentre no es porta a terme lexecuci del pro-jecte dalament dandanes. Durant lany 2010 shan fabricat i installat totes les rampes a excepcide Fabra i Puig (L1), Marina (L1), Catalunya (L1), Fontana (L3) i Joanic (L4). Est previst que lesfeines de les estacions pendents finalitzin a principis del 2011.Estat de ladaptaci de les estacions (amb ascensors) per a persones ambmobilitat reduda a 31/12/2010 L1L2L3L4 L5L9/10L11 Total Nombre total destacions a la lnia30 18262226115138 Nombre destacions ja adaptades24 18211321115113 (noms ascensors) Nombre destacions ja adaptades21 18201221115108 (noms ascensors i gap tren-andana) Nombre destacions en obres1 - 2 3 1 --7 Nombre destacions amb projecte3 - 3 5 3 -- 14 adjudicat i obres no iniciades Nombre destacions en projecte 2 - - 1 1 --4Laccesibilitat a la xarxa de busActualment el 100% de la flota est adaptada a persones amb mobilitat reduda, amb espaisi equipament adequat a linterior dels vehicles. En la lnia de millorar encara ms les con-Actualment eldicions daccessibilitat dels autobusos, durant el darrer exercici shan incorporat les cincs 100% de la flotaunitats de Bus de Barri (minibusos que donen accs a barriades amb carrers estrets) de noudisseny, un vehicle especial i fet a mida de les necessitats de TB, amb una plataforma de pis est adaptadabaix, amb la finalitat de donar accs fcil a tot tipus de persones amb dificultats de mobilitat.a persones ambSegons indica el Pla Director dAccesibilitat Universal, els treballs en lmbit de bus es cen-traran en els prxims anys a obtenir el mxim apropament de lautobs a la parada, a desen- mobilitat reduda,volupar nous canals dinformaci i comunicaci eficaos per a la captaci visual, auditiva icognitiva al bus, i a donar un servei ptim a les persones amb discapacitat que puguin teniramb espais ialguna incidncia en el servei. equipamentadequat a linteriordels vehicles047 48. El Telefric, totalment accessible2 La xarxa de transport pblic referentLany 2010 sha portat a terme lauditoria corresponent a la Certificaci dAccessibilitatUniversal (norma UNE 170.001) que les installacions del Telefric de Montjuc van obteniral desembre de 2008, tant pel que fa a laccessibilitat a lentorn (aspectes arquitectnics)com al sistema de gesti de laccessibilitat (gesti interna).Aquest certificat avala que qualsevol trajecte dins les installacions del Telefric sadequa ales necessitats de les persones amb mobilitat reduda i els permet una total autonomia: atravs de rampes, passos i un ajust acurat de la separaci entre andana i cabines per a lespersones que es mouen en cadira de rodes, per la mida dels rtols, els encaminaments, elsnavegadors tctils a les mquines de venda de tiquets per a persones invidents o amb dficitvisual, i per la disposici dinformaci escrita per a persones sordes.A ms a ms, el personal que presta els seus serveis al Telefric de Montjuc est format i sen-sibilitzat davant les necessitats especfiques daquest collectiu i, tant els protocols datenci alpblic com els de manteniment de les installacions, garanteixen les condicions daccessibilitat.LInstitut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona i la Federaci ECOM, queagrupa ms de 150 collectius de persones amb discapacitat, van collaborar en la definicide les caracterstiques daccessibilitat del Telefric.TMB ha treballat juntament amb el cap de lOficina dAccessibilitat de la Diputaci deBarcelona en lelaboraci duna quinzena dinformes daccessibilitat de les obres en les respec-tives estacions de metro. Aix mateix, sha elaborat un informe sobre les rampes de bus. Tambsha fet una auditoria de les installacions i trens del metro en matria dinfoaccessibilitat.Finalment, la nova web corporativa sha fet seguint els criteris del nivell AA daccesibilitat. 048 49. Compartint el coneixement sobre laccessibilitat 2 La xarxa de transport pblic referentTMB participa en nombroses associacions i collectius que treballen el tema de laccesibilitattot compartint la seva experincia, dialogant per tal de resoldre queixes i detectar suggeri-ments, i afavorint el debat per tal daconseguir una societat ms integradora i un transportms adequat al collectiu de persones amb mobilitat reduda.Durant 2010, la companyia ha assistit a cinc reunions de la Comissi Executiva de lInstitutMunicipal de Persones amb Discapacitat (IMD), a sis trobades de la Comissi de Transporton es respon tota tipologia de reivindicacions i queixes referides a laccessibilitat universal,i, convidada per la DGTT de la Generalitat, a dues trobades de la Comissi dAccessibilitatconjuntament amb altres operadors. Aix mateix, ha assistit a tres de les reunions del ForoEstatal de Empresas Ferroviarias on sha abordat el tema.En lmbit internacional, TMB ha participat activament en el desenvolupament dindica-dors de benchmarking en lmbit de laccessibilitat, dintre del projecte europeu Mediate dela xarxa de ciutats POLIS.049 50. 2.7. A lavantguarda en2 La xarxa de transport pblic referentseguretat ferroviriaTMB ha aprovat el 2010 la seva poltica de seguretat ferroviria, seguint les indicacions de ladirectiva de seguretat ferroviria 2004/49/CE i les recomanacions de lAgncia Europea delFerrocarril (ERA), situant-se en una posici de referncia com a operador segur.En virtut daquest document, la Comissi Executiva de TMB assumeix la mxima respon-sabilitat en matria de seguretat ferroviria respecte dels serveis oferts dins de la xarxa demetro. El comproms assumit s el segent: onsideraci de la seguretat com un pilar bsic del seu comproms amb C la societat, per damunt dexigncies de qualsevol tipus (poltiques, socials, econmiques, etc) que hi poguessin entrar en conflicte. onscienciaci de tota lorganitzaci en una cultura de seguretat ferroviria en C qu tots els recursos humans sinvolucrin dacord amb les seves responsabilitats dins daquesta matria. omptar amb una actuaci especfica dins de TMB orientada a identificar i C controlar els riscos lligats a lactivitat i als serveis prestats per lempresa, amb la finalitat de palliar-los i minimitzar-los per garantir la integritat dempleats i clients i la seguretat del servei en general. estinar els recursos adequats per garantir la seguretat ferroviria dels serveis D oferts per TMB. xigir a empreses, organismes i entitats collaboradores relacionades amb E lactivitat de TMB, que compleixin la normativa de seguretat aplicable als seus productes i serveis.Pla de seguretat al metroDurant lany 2010 shan dut a terme diferents actuacions en lmbit de la seguretat, la inter-venci i la protecci civil al metro. ha implantat un nou servei de vigilncia en molts vestbuls destacions, amb la S finalitat de prevenir conductes de frau i millorar la capacitat de resposta davant incidncies. etmanalment shan realitzat un total de 1.857 hores de servei especfic de S seguretatServeis de seguretat del metro 2005-2010 200520062007 20082009 2010 Mat 16 44 5555 6379 Tarda28 44 5555 6393 Nit 5 18 2425 2635 Operadors CSiPC (*) 23 468 8Nota Centre de Seguretat i Protecci Civil han installat noves cmeres de seguretat a estacions i dependncies de metro, S fins arribar a 4.331 unitats; aix com sistemes de videovigilncia intelligent a Torras i Bages i Roquetes. Es treballa per ampliar-los a altres punts dinters. 050 51. ha incrementat el nombre de vdeos formatius. Aix mateix, sha realitzar una S2 La xarxa de transport pblic referent pea amb contingut sobre la no-discriminaci que, per primera vegada, ha reunit a tres operadors ferroviaris: Metro, FGC i Renfe, i a diferents associacions i ONG en lobjectiu dacabar amb la discriminaci i el racisme. n lmbit de la protecci civil, lany 2010 shan realitzat accions formatives i E informatives en aquesta matria dirigides a empleats interns i a personal extern (bombers i policies principalment). En total, han estat 449 hores de formaci i 1.579 participants.Durant lexercici shan dut a terme diversos dispositius de protecci civil en diferents situa-cions que afecten directament el servei de metro com la Fira dAbril, la revetlla de Sant Joano les Festes de la Merc, sense registrar-se incidncies rellevants entre els clients.Daltra banda, lany 2010 sha intervingut a ms de 5,13 milions de viatgers, un 5% ms quelany anterior. Amb tot, el nombre de denncies respecte a lany anterior ha estat inferior enun 5%, degut a la disminuci del frau que sha experimentat com a conseqncia de la labordintervenci i lefectivitat mostrada per la implantaci dels serveis de vigilncia als vest-buls, aix com les campanyes de comunicaci que shan dut a terme. 051 52. Projecte Seguretat Ferroviria en el manteniment 2 La xarxa de transport pblic referent dels trens de les sries 2000, 3000 i 4000Dins del marc de la Poltica deSeguretat Ferroviria, TMB ha duta terme durant lany un estudiper detectar les operacions demanteniment crtiques per a laseguretat. Un cop analitzades, shanrealitzat unes jornades formatives alpersonal i shan definit quins sn elscriteris per gestionar adequadamentaquestes operacions crtiques.Aquest estudi permet tenir detectatsels riscos lligats amb lactivitat demanteniment i posar els recursosnecessaris per millorar la gesti,alhora que colloca al metro deBarcelona en lavantguarda europeade la gesti de la seguretat ferroviriadel material mbil052 53. 2.8. Comunicaci2 La xarxa de transport pblic referentamb lusuariEL USUARIS, SATISFETS AMB TMBEls usuaris han atorgat en 2010 les valoracions ms altes aconseguides pels serveis dautobu-sos i metro de TMB a lndex de Satisfacci del Client (ISC) des de lany 2006.En el cas del servei de metro, la nota mitjana atorgada pels usuaris ha estat de 7,24 i 7,33respectivament en els estudis realitzats al febrer i novembre de lany 2010. Entre els aspectesmillor valorats es troba el fet que no hi hagi avaries ni interrupcions del servei; el bon funci-onament de les validadores i les mquines de venda automtiques; la cmoda connexi ambaltres lnies i mitjans; i la neteja i conservaci de trens i estacions.Pel que fa al servei dautobusos, la nota mitjana ha estat de 7,38 i 7,39 respectivament en elsestudis de febrer i novembre, xifres que coincideixen tamb amb les notes ms altes acon-seguides des de lany 2006. Entre els aspectes que ms han millorat la valoraci es troben:la informaci dins lautobs; lacompliment dels temps de pas a les parades; la rapidesa i labona accessibilitat dins de lautobs.Evoluci de la nota atorgada al servei segons lISC7,5397,4 38 7,7, 7,37, 33 207,2 177, 15 24 7, 7,127,247,11 7, 7,7,10402 7,11BUS7,7, 7,7,7,0 08 09 6,6,96, 98 96 6,776,8 METRO 88 6,6,7 6, 726,66,5 feb 06nov 06feb 07nov 07 maig 08nov 08feb 09 nov 09feb 10 nov 10ESTUDIS PER A LA MILLORA DEL SERVEITMB sesfora per conixer lopini i lexperincia en ls del transport pblic de lusuari atravs destudis que tot explorant diferents aspectes del servei permetin detectar i implan-tar-ne millores. Durant 2010, shan realitzat els segents anlisis, entre daltres: studis per testejar activitats realitzades com el Festival Subtravelling i la E campanya de Sant Jordi. alan social de la xarxa de metro en collaboraci amb la Universitat de B Barcelona i amb la participaci del doctor Germ Bel. studi de benchmarking dels principals indicadors del servei (operaci, financers, E recursos humans) amb un conjunt doperadors nacionals i internacionals en collaboraci amb lInstitut dEstudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. studi per identificar les millors ubicacions possibles a la xarxa de metro per a la E installaci despais comercials. 053 54. studi sobre el comportament dels clients en relaci al mode de pagament al E2 La xarxa de transport pblic referent canal de distribudores automtiques. es noves prolongacions que shan dut a terme durant 2010 han suposat canvis L en la mobilitat de la xarxa de metro que fan necessria lactualitzaci de la informaci que es disposa. Per aquest motiu, al llarg de lany shan dut a terme enquestes per conixer el canvis en lelecci modal dels usuaris de les noves estacions i conixer els nous patrons de mobilitat. icrosimulacions de moviments de fluxos de vianants a diferents estacions que M han patit alteracions del servei. esenvolupament de lestudi de les velocitats i anlisi de temps de les lnies de D bus, aprofitant les dades obtingudes de la tecnologia RFID, utilitzada per a la realitzaci de les enquestes origen/destinaci al bus.Durant lany tamb shan dut a terme els segents estudis peridics: studi de mesura de la qualitat objectiva de servei (MPS). T com a objectiu E avaluar el compliment de la qualitat de servei ofert tant en metro com en autobs, a partir de la mesura duns indicadors de la prestaci del servei que, com a mnim, han de complir amb la norma UNE 13816 amb la qual TMB es vol certificar. ha avanat en el model destudi de queixes i reclamacions implantat en 2008. S studi de percepci del client (EPC). Es composa de lISC (ndex de Satisfacci E del Client de metro i autobs), lEIC (Expectatives i Inquietuds del Client), i dels Indicadors de Marca (IM). studis de satisfacci dels usuaris dunitats internes i estudis per a la certificaci E dunitats internes. n el cas dels Punts TMB, a ms de redefinir lestudi de satisfacci, sha realitzat E un estudi per modelitzar la demanda (volum, tipus) per cadascun dels punts i, daquesta manera, ser capaos de dimensionar de forma ptima el personal de cada centre i considerar-ne la reassignaci de tasques. studi dimatge i posicionament. Tracta de descriure la imatge que tenen els E individus de la marca TMB a partir dun seguit datributs establerts.EL DILEG AMB ELS PASSATGERSTMB ConnectaTMB ha llanat en 2010 el projecte TMB Connecta, una resposta a ls, cada cop ms fre-qent per part dels ciutadans, de les noves tecnologies i Internet. Aquesta iniciativa es recolzaen diverses eines i espais que durant lany shan anat desenvolupant de manera coordinada: ou portal web corporatiu que potencia la imatge de marca i millora la vessant de servei. N rcies al treball conjunt de lEMT-Cetramsa, TMB, Tramvia Metropolit i FGC G amb Google, lrea Metropolitana de Barcelona ha posat en funcionament el servei de Google Trnsit a Barcelona i la seva rea metropolitana, on sintegra la informaci de rutes, parades i horaris de TMB. MB ha creat una estructura slida de dinamitzaci de continguts a les xarxes T socials: Facebook, Twitter, YouTube i Flickr. ha treballat en el desenvolupament daplicacions per a dispositius mbils S com lAplicaci de Realitat Augmentada i lAplicaci QR Code. Aquesta ltima permet accedir a la informaci del servei noms fent una foto a un codi de barres bidimensional des del telfon mbil. ha treballat en un projecte de mrqueting relacional per poder comunicar-se S amb els ciutadans de manera segmentada i personalitzada.054 55. Projecte Mou TV 2 La xarxa de transport pblic referentMou TV s un servei dinformaci amb identitat prpia que representa una nova aposta deTMB per la comunicaci i lentreteniment i que acompanya els passatgers durant el tempsdespera a les andanes i durant els seus trajectes en tren o bus.Incorpora diferents tipus de continguts relatius al servei (propera parada, alteracions, tempsaproximat, etc) i de caire periodstic (actualitat, notcies, cultura, etc) i continguts publicitaris.Servei datenci al ciutadEl servei datenci al ciutad integra els Punts TMB dInformaci i Atenci, la Gesti de lesQueixes i Reclamacions i la Unitat de Gesti del Frau. any 2010 va obrir les portes a lestaci Diagonal (lnies 3 i 5 de metro) un nou L Punt TMB que ofereix, a ms de tots els serveis dinformaci i atenci al ciutad, la possibilitat de localitzar i recuperar els objectes perduts a les xarxes de metro i bus. TMB est dotant als nous Punts TMB duna imatge i dun model organitzatiu renovat que permeti una gesti ms participativa i directa de latenci al client. Destaca en aquest sentit la creaci de la figura del Cap de Centre com a responsable de la gesti de cada centre. Pel que fa a la qualitat del servei, sha renovat la certificaci ISO 9001 daquests centres amb uns resultats ptims. Els Punts TMB sn lnic lloc on es poden adquirir els nous ttols socials per a famlies nombroses i la targeta T-12, que han seguit creixent al llarg de 2010. Per altra banda, les xifres dingressos per vendes de ttols comercials han pujat un 7,1% i les de ttols integrats ATM un 16,7% respecte lany anterior. Aix mateix, aquests centres han tornat a tenir un paper rellevant en el canvi de ttols caducats en el primer semestre de lany, realitzant un total de 15.857, 4.500 ms que lany anterior. esti de queixes, reclamacions i suggeriments (QRS) G Latenci al ciutad relativa a las queixes i reclamacions ha disminut un 3%, seguint la lnia descendent iniciada lany 2008. Cal destacar la reducci del temps mitj de resposta en ms de sis dies (passa dels 19,3 dies el 2009 a poc ms de 13 al 2010) i lincrement de respostes dins del termini de 20 dies des de la data de presentaci, en passar dun 57% lany 2009 al 78,5% lany 2010. Sha continuat la implantaci del nou model de gesti de les QRS. En aquesta lnia, sest treballant en la confecci duna nova aplicaci informtica que permetr, de forma transversal, agilitzar el procs de gesti de les queixes i reclamacions, facilitant i potenciant la implementaci de la millora contnua en TMB. Grcies a ladequada gesti de les queixes, reclamacions i suggeriments, shan impulsat amb xit algunes millores com actuacions municipals en relaci a parades i recorreguts de lnies de bus, i correcci de vibracions i soroll de pous de ventilaci de la xarxa de metro, entre daltres.TMB. Expedients QRS i la seva distribuci per rees rea 20092010 Metro4.475 46% 4.290 45% Bus4.616 47% 4.482 47% Transports dOci 93 1%901% Poltica TMB 5846% 6136% Total expedients QRS TMB 9.768 9.475055 56. Sistemes innovadors de comunicaci al busEn lmbit dautobs sestan estenent sistemes innovadors de comunicaci amb lusuari comel projecte iBus, SIU i PIU, entre daltres, que milloren la informaci sobre el servei i aug-menten la rapidesa i fidelitat en la transmissi. Tal com estava previst als objectius per a2010, sha treballat en la implementaci del sistema iBus de previsi de pas del proper busper parada i del Sistema SIU de informaci a lusuari en el bus a la totalitat de les lnies i shaincrementat el nombre de Pantalles dInformaci a lUsuari.l sistema iBus permet realitzar en temps real la previsi de pas dels propersEautobusos per les parades i comunicar-la a lusuari via SMS, Smartphone i Internet.Durant lany sha ampliat el nombre de lnies que incorporen aquest servei deforma que, a 31 de desembre de 2010, totes les lnies regulars ja en disposaven.l Sistema dInformaci a lUsuari (SIU) proporciona informaci referent a laEparada on es troba el bus, la propera parada a efectuar i els enllaos amb altreslnies de bus i metro, tant de forma visual com acstica als passatgers, a travs deles pantalles i dels altaveus interiors. Totes les lnies regulars dautobusos disposendaquest sistema dinformaci a lusuari. Sest treballant en el desenvolupamentdun sintetitzador que permet dirigir-se de manera bilinge (catal/castell)a lusuari, la qual cosa permet fer