Informatiu Municipal la Bisbal d'Empordà

0077Informatiu municipal // Edició trimestral // Desembre 2009

LLAA BBIISSBBAALL DD’’EEMMPPOORRDDÀÀ

IINNFFOORRMMAATTIIUUMMUUNNIICCIIPPAALL

AJUNTAMENT DELA BISBAL D’EMPORDÀ

0022 Editorial

0033 Opinió

0044 Es posa en funcionament l’oficina del Pla de Barris

0066 Pla de xoc de neteja biannual

0077 Noves tecnologies LED als senyals lluminosos

0088 Empremtes de la Bisbal i la creació de la marca ciutat

0099 Èxit de la primera edició del Tastaolletes

1100 Fira de Brocanters

1111 Parelles lingüístiques. Èxit de les jornades de patrimoni

1122 Escrits dels grups polítics municipals

1144 Telèfons d’interès. Les obres de la Bisbal

1166 Sabies que...?

22 IINNFFOORRMMAATTIIUUMMUUNNIICCIIPPAALL

Benvolguts, benvolgudes,

L’arribada del final d’any és, sens dubte, un bon moment per fer balanç i reflexió serena del que ha donatde si l’acció de govern, des de la signatura del nou pacte de govern Esquerra – CiU el mes de setembrede l’any passat.

Des del primer moment que vaig assumir l’Alcaldia he defensat aferrissadament la necessitat i el deureque teníem envers la ciutat de donar-li un govern fort i estable per afrontar els reptes i definir el full deruta de la Bisbal dels propers anys.

I això és exactament el que hem estat fent aquests mesos, continuant el camí marcat a l’inici delegislatura, amb la dificultat afegida de trobar-nos davant una conjuntura econòmica gens favorable,amb una disminució important dels ingressos que s’ha corregit racionalitzant les despeses per noperjudicar els ciutadans amb pujades desmesurades d’impostos. Prova d’això la tenim en l’aprovació deles ordenances fiscals d’enguany, en què es congelen per a l’any que ve gairebé tots els impostos i taxes–exceptuant les escombraries que incrementaran un 3 %, malgrat que l’increment real del cost del serveiserà superior al 9 %– i en les quals es manté un any més el mateix coeficient de l’IBI.

També és destacable que enguany s’estableixen bonificacions en el pagament de l’IBI, tant a famíliesnombroses com a pensionistes i jubilats en funció de les seves rendes, així com també bonificacions enla taxa de recollida d’escombraries per ús de la Deixalleria.

Doncs bé, malgrat aquesta conjuntura abans esmentada, l’equip de govern ha treballat en diferents eixosintentant reforçar el nostre paper com a ciutat de serveis (potenciació de fires, ordenació del nucli antic,Pla de barris, ordenació del Passeig i carrer Agustí Font...) i ens estem esforçant per dotar la ciutat delsequipaments imprescindibles que necessita i la dignifiquen (Arxiu Històric Comarcal i zona esportivaactualment en execució i en el decurs del 2010 la Biblioteca Central Comarcal, la darrera fase deTerracotta Museu, el Casal Cívic, l’estació d’autobusos...). També intentem endreçar la ciutatprogressivament en diferents espais i en funció de les disponibilitats econòmiques (parcs infantils,carrers, voreres i renovacions de xarxes de serveis, com la que tindrà lloc a partir del 2010 a laurbanització del Puig de Sant Ramon).

Sabem i som conscients i coneixedors que no arribarem a pertot ni a satisfer a tothom a la velocitat quees voldria i que ens agradaria, però el compromís de treballar, amb un full de ruta clar i transparent pelscompromisos adquirits, és ferm de tots i cada un dels regidors i regidores de l’equip de govern.

No voldria acabar sense desitjar-vos un bon any 2010 en el qual la salut i la feina us acompanyin.

Cordialment,

Lluís Sais i Puigdemont

AAllccaallddee

Editorial

33IINNFFOORRMMAATTIIUUMMUUNNIICCIIPPAALL

Opinió

L a Bisbal ha estat escenari enguany d’una activitat firal intensa. Vam començar amb F ira Rebaixa Empordà,idesprés, una F ira Antic Empordà consolidada, amb més qualitat que mai i que ha esdevingut la segona firad’aquest sector més important de Catalunya. L a F ira Mercat de l’1 de Maig es va potenciar, amb una mostrade ceràmica i una fira del vehicle d’ocasió com a novetats. El setembre vam tenir la XXII F ira de Brocanters alpasseig i, finalment, T astaolletes, fira de ceràmica i gastronomia, ha superat qualsevol expectativa. Volemagrair l’esforç de tots els que ho han fet possible. En total, la col·laboració entre Ajuntament, per una banda, icomerciants i industrials, per l’altra, en aquests quatre esdeveniments ha mogut més de 60.000 persones, unaxifra molt important per a un municipi que viu, en part, de la gent que ens visita.

És precisament en temps de dificultats que les administracions han de donar suport als sectors econòmics, alsemprenedors. L es polítiques de promoció han de ser vistes com una inversió i no com una simple despesa més.Aquest equip de govern ho ha entès sempre així. I aquí permeteu-me que faci un incís en la col·laboració sectorpúblic- sector privat. És imprescindible que tots plegats anem conjuntament, que coordinem prioritats, esforçosi polítiques a seguir. Ben aviat veurà la llum un nou òrgan on seurem Ajuntament i emprenedors per assoliraquest objectiu. Penso que les fires han estat un bon laboratori d’assaig d’aquestes experiències i des del’Ajuntament en fem una valoració altament positiva. Ens hem de moure, no podem quedar estancats, i ens hemde moure amb una visió global, de conjunt. Hem estat massa anys d’esquenes uns dels altres i cal disposar d’unpunt de trobada estable i a l’hora també eficaç.

No oblidem tampoc que la promoció de la ciutat és transversal: s’ha de tenir O ficina de Turisme, però tambés’han de tenir els carrers arreglats o el castell obert. Si hem de convidar gent de fora que ens visiti, hem de tenirla casa endreçada. És el que estem fent al Passeig, al carrer Agustí Font o al centre històric. O a la zonaesportiva, no oblidem que també ve molta gent per l’esport. Un altre element que també és important és laneteja. T robareu un article que explica l’esforç que fa l’Ajuntament en aquest tema. L es properes setmanesinsistirem a demanar col·laboració al conjunt de la ciutadania. Hem d’entendre que tenir la Bisbal neta és feinade tots i agraeixo per endavant la resposta positiva que de ben segur obtindrem.

Xavier D ilmé i Vert Segon tinent d’alcalde

Invertir en promoció és invertir en la Bisbal


UUnn ppllaa ppeerr mmiilllloorraarr llaa BBiissbbaallLL’’OOffiicciinnaa ddeell PPllaa ddee BBaarrrriiss lliiddeerraarràà llaa ttrraannssffoorrmmaacciióó ddeell NNuuccllii AAnnttiicc ddee llaa cciiuuttaatt

DESENVOLUPAMENT LOCAL: L’alcalde de la Bisbal, Lluís Sais, liderarà el projecte del Pla de Barris, que elspropers quatre anys ha de servir per millorar la ciutat. Tindrà una oficina pròpia que coordinarà les diferentsàrees municipals implicades en dur a bon terme el Pla. La participació dels ciutadans de la Bisbal serà unaspecte essencial del desenvolupament d’aquest projecte.

Per gestionar el Projecte d’intervencióintegral s'ha creat una Oficina específicadel Pla de Barris que se situarà a TorreMaria. Es tracta d’un òrgan especialitzat,creat amb aquesta finalitat pel mateixAjuntament dins la seva estructuraorgànica i sense personalitat jurídicapròpia.

Estarà adscrit directament a l’Alcaldia, fetque il·lustra el caràcter central que elprojecte suposa, garanteix la màximaagilitat i jerarquia en la presa dedecisions i facilita l’execució icoordinació de les múltiples actuacionssectorials que un projecte d’aquestescaracterístiques ha d’integrar.

Implicació de les àreesL’oficina estarà oberta al públic icomptarà amb un horari i un espaiespecífic per rebre els ciutadans. Per a lagestió del Pla en general i de cadascunade les actuacions previstes en aquest, elprojecte comptarà amb totes les àreesimplicades. Cada àrea serà l’encarregadad’executar en última instància les actua-cions previstes. També es preveu la possi-bilitat de contractar empreses, profes-sionals i operadors sota la direcció isupervisió del personal propi del progra-ma Llei de barris.

Primeres passesTTot i aquesta supervisió, una partimportant dels tècnics de les diferentsàrees treballaran durant els quatre anysd’execució a l’Oficina del Pla, cosa quefacilitarà una millor coordinació entre ellsi un seguiment més directe de la sevafeina.

Pel que fa al personal adscrit al’esmentada oficina i més enllà dels

professionals contractats específicamentper a cada actuació, el Pla comptarà ambuna persona contractada a dedicaciócompleta per a aquest projecte entre elsanys 2010 i 2013.

L'any 2009 es dedica a habilitar l’oficinadel Pla de barris i a dotar-la del mobiliarii de l’equipament tecnològic i materialnecessari. La funció d’aquesta personaserà la coordinació i supervisió integraldels diferents projectes desplegats pel Plade barris i, juntament amb l’alcalde de laBisbal, formarà la Direcció del Pla.

El coordinador del Pla s’encarregaràtambé de supervisar el programa decomunicació de l’execució del Pla vers laciutadania.

Seguiment i avaluació delprojecteEl seguiment i avaluació del projecte sónaspectes cabdals per al seu bonfuncionament del mateix i per assegurar

l’assoliment dels objectius plantejats al’estratègia del Pla.

En aquest sentit, es planteja laconstitució de diferents espais de treball,cadascun amb composició i finalitatsdiferenciades.

Comissió d’Avaluació iSeguimentLa Comissió d’Avaluació i Seguiment estàintegrada per representants del’Administració (de la Generalitat i del’Administració local) i per representantsde les entitats veïnals, dels agentseconòmics i socials, i de les associacionsciutadanes.

La composició i les funcions dels comitèsd’avaluació i seguiment, i la periodicitatamb què s’han de reunir, s’han d’establirper reglament, tenint en compte quedurant l’execució del projecte els comitèsd’avaluació i seguiment han de fer, com amínim, tres reunions l’any, i que els

L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Lluís Sais, al seu despatx. FOTO: Lluís Bruguera.


municipis han de presentar un informe dedesenvolupament del projecte cadasemestre.

Així mateix, s’han d’establir perreglament els supòsits en què es podenacordar pròrrogues per a l’execució delprojecte i les causes que, d’acord amb lalegislació vigent en matèria de financespúbliques, poden donar lloc al cessamentdel finançament o a l’obligació deretornar els fons percebuts.

Direcció del PlaLa Direcció del Pla està formada peltècnic responsable del Pla que, juntamentamb l’alcalde, s’encarregarà de prendreles decisions més de dia a dia respecte alfuncionament del Pla, possiblesdesviacions dels objectius, terminis ipropostes marcades i possiblesreformulacions.

Així com la convocatòria i seguiment delsaltres espais de treball. La direcció del Placelebrarà una reunió setmanal amb totesles persones contractades per aquest Plaper tractar tots aquests temes.

Comissió Tècnica deSeguimentLa Comissió Tècnica de Seguiment estàformada pels responsables de programes(caps d’àrea) que es reuniranmensualment per realitzar l’avaluació, elseguiment i la coordinació de lesdiferents actuacions.

Les principals funcions d’aquest òrgansón procurar informació actualitzada del’execució de les actuacions, de lesalteracions essencials del seu contingut,procurar que no hi hagi desviamentsquant al finançament, revisar i modificarel calendari o algun altre aspecte remar-cable vinculat amb el desplegament delprograma. Per facilitar aquesta tasca, escomptarà també amb tallers internstransversals amb responsables i tèc-nics municipals per a l’adopció de

El passat 29 de setembre el Ple del’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà vaaprovar per unanimitat el document de Pladirector de participació ciutadana (podeuconsultar-lo visitant www.labisbal.cat). ElPla, subvencionat per la Direcció general deParticipació Ciutadana de la Generalitat, haestat elaborat de forma compartidacomptant amb l’opinió de polítics, tècnics,entitats i ciutadans. Actualment, doncs,disposem d’un full de ruta realista iadaptat al nostre context local que ensmarca de forma estratègica el camí aseguir per desenvolupar de forma efectivala política participativa de la vila.

El document planteja millores en gransàmbits temàtics estretament relacionatsamb la promoció de la participacióciutadana: organització interna, sistemainformatiu, relacions entre ciutadaniai Ajuntament i relacions entre Ajuntamenti entitats cíviques.

L’elaboració del document, doncs, ens hapermès conèixer on som i determinar onvolem anar. Aquest exercici de reflexió iplanificació era molt necessari per apostar

per una democràcia més participativa a laBisbal d’Empordà. Tot i això, cal tenir moltclar que la feina feta era necessària,imprescindible, però no suficient. Ara tocapassar de la teoria de la pràctica, traslladarles pautes del document a la quotidianitat.Un desplegament que s’ha de fer a poc apoc i amb bona lletra. Només així seremcapaços de vincular els resultats deldocument teòric a la política local.

No voldríem finalitzar aquest article senseexposar una reflexió: sabem i entenem queel desenvolupament d’aquest projecte potsemblar excessivament complex i/oabstracte. Tot i això, és molt importanttenir clara la necessitat d’aquestacomplexitat. La realitat social i, per tant, larealitat de la Bisbal d’Empordà, pateixcanvis i transformacions ràpids i constants(fluxos migratoris, transformacions delterritori, noves necessitats de col·lectius degent gran i joventut...). Aquesta realitatexigeix als governs locals nous models defer política, adaptats al segle XXI i basatsen models professionalitzats que permetinobtenir resultats eficients de cara aldesenvolupament municipal.

AApprroovvaatt eell PPllaa ddiirreeccttoorr ddee ppaarr--ttiicciippaacciióó cciiuuttaaddaannaa

mesures tècniques de resolució delsproblemes que sorgeixin durantl’execució de les actuacions, establimentde mecanismes de coordinació delsdiferents ens actuants i coordinació de lesaccions.

Comissió CiutadanaLa Comissió Ciutadana, que està formadaper representants de les entitats de veïnsdel nucli antic de la Bisbal, es reuniràtrimestralment. Aquest serà l’espai ons’explicarà quins són els passos realitzats,els futurs i els perquès metodològics. Les

seves funcions seran les de col·laborar enla diagnosi de les situacions, en les pro-postes d’implementació i el seguiment iavaluació de les actuacions.

No es descarta formar grups de treballespecífics, puntuals o recurrents, mixtosentre tècnics de l’Ajuntament i veïns delterritori, per definir més concretamentalgunes actuacions o, fins i tot,desenvolupar-ne algunes altres. Esplanteja la possibilitat de comptar ambun suport extern que assistirà quinzenal-ment a la Direcció del Pla per tald’assessorar tècnicament eldesenvolupament de les accions.

DESENVOLUPAMENT LOCAL: El Ple de l’Ajuntament de la Bisbal del passat 29 de setembre va aprovar el Pladirector de participació ciutadana. És una clara aposta per una ciutat més participativa i, una vegada fet això,cal traslladar la teoria a la pràctica, a poc a poc i amb bona lletra. La nova realitat de la Bisbal exigeix nousmodels de fer política adaptats al segle XXI.


Segons ha explicat el regidor de ViaPública, Xavier Dilmé, “l’execució d’aquestpla no comporta cap augment depersonal però sí una millora enl’equipament destinat a la neteja delscarrers”. Dilmé afegeix que “a més de lacompra de bufadors o nous carretons perals escombriaires, també entra enfuncionament una nova màquina deneteja, amb una inversió econòmicaimportant, per prioritzar la neteja devoreres i espais urbans de difícil accés”.

Per al regidor, “la Bisbal no ha estat durantmolts anys la ciutat neta que totsvoldríem, en som conscients, tot i que hede dir que no només ha estatresponsabilitat de l’Ajuntament. Entenemque darrerament hem aconseguit trencarla tendència negativa però encara no n’hiha prou. Cal rematar la feina amb un plade xoc que s’allargui en el tempspotenciant els mitjans de què disposem,demanant una major col·laboració ciu-tadana que estic segur que tindrem itambé sancionant els incívics”.

El pla bianual també preveu la creaciód’un cens de papereres que permeti lasubstitució de totes les que es trobin enmal estat, així com incrementar en migcentenar l’actual xifra de papereres de laciutat. També s’augmentarà el nombre decendrers instal·lats en espais públics. Lespapereres es recolliran diàriament a totala ciutat, de dilluns a dissabte, mentre queels diumenges de més activitat també esrecolliran a les zones comercials.

Les zones comercials i més concorregudesde la ciutat continuaran tenint un reforçespecífic, amb la presència diàriad’escombriaires, la recollida méssovintejada de papereres i l’actuaciópuntual de maquinària que permeti laneteja a fons del paviment amb màneguesd’aigua a pressió.

Les màquines de neteja estaranfuncionant 35 hores setmanals, de dillunsa dissabte, en diferents horaris entre les 5de la matinada i les 12 del migdia. Elsdivendres s’establirà també un horari detarda per a la neteja del mercat setmanal.

Es normalitza i protocol·litza el reforç delservei els dies en què hi hagi previsió demés afluència de visitants (fires, actesculturals, entre d’altres), amb lacombinació de recollida més sovintejadade papereres i la sortida dels equips deneteja tot just acabats els esdeveniments. La recollida nocturna de les escombrariescontinuarà com fins ara, tot i ques’accentuarà la neteja de les àreesd’aportació després que aquest estius’hagi potenciat la neteja dels contenidorsper evitar males olors els mesos de més

VIA PÚBLICA: l’Àrea de Via Pública de l’Ajuntament de la Bisbal portarà a terme els dos propers anys (2009-11) un pla de neteja de carrers i places que potenciarà les feines de la brigada i permetrà als veïns de laciutat saber quin dia de la setmana s’actuarà al seu carrer. Per aquest motiu s’ha dividit la Bisbal en deusectors i setmanalment els equips de neteja municipals passaran per tots els carrers.

PPllaa ddee xxoocc LLaa BBiissbbaall ppootteenncciiaarràà llaa nneetteejjaa ddeellss ccaarrrreerrss aammbb uunn ppllaa bbiiaannuuaall

calor. A partir de gener de l’any vinent i deforma gradual, s’aniran fixant elscontenidors verds de rebuig amb braçosmetàl·lics uns i també amb tancaments defusta uns altres, que facin més difícildeixar les bosses fora d’hores a l’exteriordels contenidors.

Paral·lelament, es farà una campanya perrecordar als veïns les seves obligacions al’hora d’ajudar a mantenir la ciutat neta,que anirà des de la prohibició que lesbosses d’escombraries es dipositin a lespapereres fins a la necessitat que elsexcrements dels gossos siguin recollits delcarrer pels seus propietaris. Finalment,correspondrà a la Policia Local aplicar lesmesures sancionadores als infractors,d’acord amb el contingut de l’Ordenançade civisme i convivència ciutadana.

DDiilllluunnss

Màquina 1: Amor Filial, pont Vell, TorreBisbal, 6 d’Octubre i zona centre.

Màquina 2: Agustí Font, Paral·lel,passeig Marimon Asprer, zones pavelló icol·legis.

DDiimmaarrttss

Màquina 1: Aigüeta, Marquès de Cruïllesi Passeig Marimon Asprer.

DDiimmeeccrreess

Màquina 1: Ctra. Calonge, Sta. Llúcia, St.Josep, Convent, Pedró, i sectors la Talaiai pisos de la Pau.

Màquina 2: Agustí Font, sector Gèminisi antic camp de futbol.

DDiijjoouuss

Màquina 1: 6 d’Octubre, Morró, Coll iVehí, Josep Irla, President Companys,sectors de Sant Martí i Guardiola.

Màquina 2: Urb. Puig de Sant Ramon.

DDiivveennddrreess

Màquina 1: Passeig Marimon Asprer,polígon industrial i rotondes C-66.Mercat setmanal.

Màquina 2: Urbanització la Terrera.Mercat setmanal.

DDiissssaabbtteess

Màquina 1: Passeig i zona centre.

Màquina 2: Zona esportiva i sectorGèminis.

DDiieess ii zzoonneess dd’’aaccttuuaacciióó ddee llaa mmààqquuiinnaa


VIA PÚBLICA / MEDI AMBIENT: l’Ajuntament de la Bisbal ha acabat aquest mes d’octubre la substitució de leslàmpades convencionals dels semàfors de la ciutat per panells LED. Els semàfors de la Bisbal estalviaran entreun 80 i un 85% de l’energia que consumeixen amb la instal·lació d’aquests nous panells. Així, amb latecnologia anterior, hi havia una potència instal·lada de 29.175 watts i ara s’ha passat a 3.411 watts.

NNoovveess tteeccnnoollooggiieess aallss sseemmààffoorrssIInnssttaall··lleenn lllluummss ddeell ttiippuuss LLEEDD qquuee eessttaallvviieenn aa llaa cciiuuttaatt ffiinnss aa uunn 8855%% ddee ll’’eenneerrggiiaa

El regidor de Medi Ambient iDesenvolupament Local, Àngel Planas, haexplicat que aquesta és una iniciativa quedemostra la importància de treballartransversalment entre diferents àrees. “Enaquest cas hi ha intervingut MediAmbient gestionant l'obtenció dels LEDdavant del Ministeri d'Indústria i l'Àrea deDesenvolupament Local aconseguintsubvencions per a la col·locació delsaparells”, ha explicat Planas.

Segons el regidor de Via Pública iSeguretat Ciutadana, Xavier Dilmé, “ambaquests treballs s’ha millorat l’eficiència,s’ha generat estalvi i també s’haincrementat la seguretat de vianants iconductors. Tenim uns semàfors méspotents, que es veuen molt més, i que almateix temps gasten menys tot i que lainversió inicial és considerable”.

Els encreuaments semafòrics on s’haninstal·lat els LED són: -Intermitent de precaució c. de l'Aigüeta,núm. 101 -C. de l'Aigüeta - c. d'Adela Trayter

Desbrossament de recs

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha dut a terme durant el mesd’octubre, mitjançant l’empresa Fitor Forestal, els treballs dedesbrossament dels recs que envolten el nucli urbà, per facilitarl’escorrentia de les aigües durant els episodis de pluges abundants.

S’han desbrossat 3.233 metres lineals dels recs Madral, del Molí iRaig seguint els criteris que estableix l’Agència Catalana de l’Aigua.Així, es prioritza la neteja amb “l’efecte túnel” que deixa arranada lavegetació de la llera i del primer metre dels talussos laterals ipermet que la resta de plantes (especialment la canya) de les motesfaci ombra dins el rec. Amb això s’aconsegueix impedir o retardarl’aparició de nous rebrots en la zona on s’ha fet la neteja.

S’han retirat les restes vegetals de la llera i fora del rec s’han tritu-rat emprant una biotrituradora forestal.

-C. de l'Aigüeta - ctra. de Cruïlles -Av. de les Voltes - pl. de la Llibertat -C. de Sis d'Octubre de 1869 - c. de Coll iVehí -C. de Sis d'Octubre de 1869 - c. de laIndústria -Intermitent de precaució c. de Sisd'Octubre de 1869, núm. 121 -Av. de Josep Irla - c. d'Eusebi Díaz Costa -Av. de Josep Irla - c. del Raig -C. d'en Vinyoles - Av. de Prat de la Riba

-Intermitent de precaució pas de vianantsdel vial.

De 29.175 a 3.411 watts

La suma total de les potències de les làm-pades era de 29.175 watts. La suma totaldels panells és de 3.411 watts.

L'import dels treballs de substitució de leslàmpades convencionals per panells LED il'adaptació dels quadres de control a latecnologia LED és de 23.750,76 €. Dels 316panells instal·lats, 274 han estatsubministrats pel l’IDAE (sigles en castellàde l’Institut per a la Diversificació i Estalvide l'Energia) sense cost per l'Ajuntament.El cost dels 42 restants l'ha assumitl'Ajuntament de la Bisbal amb l’ajut de laDiputació de Girona.

La garantia dels aparells és de 5 anys perals LED i de 2 anys per a les fontsd'alimentació. Els semàfors de la Bisbalestalviaran entre un 80 i un 85% del’energia.

Un semàfor amb tecnologia LED de l’avingudade l’Aigüeta. FOTO: Lluís Bruguera.

El desbrossament fet amb l’’efecte túnel’. FOTO: Jordi Vicens.


PROMOCIÓ DE LA CIUTAT: l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, conjuntament amb Artesania de Catalunya,del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, ha convocat un concurs per a la creació de productesque identifiquin la ciutat. L’objectiu és crear productes a partir de les icones que recullen elpatrimoninatural, històric, monumental i cultural i potenciar l’artesania com a element d’identitat de la ciutat.

LLeess eemmpprreemmtteess ddee llaa BBiissbbaallLL’’AAjjuunnttaammeenntt ccoonnvvooccaa uunn ccoonnccuurrss dd’’aarrtteessaanniiaa ppeerr ccrreeaarr ssiiggnneess dd’’iiddeennttiittaatt ddee llaa cciiuuttaatt

El concurs és obert als artesans quegaranteixin la producció artesana i faranla seva creació a partir de les icones queidentifiquen el municipi seleccionades perl’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, quefiguren com annex a les bases del concursi que podeu consultar a www.labisbal.cat.

Es valoraran especialment els criteris derepresentativitat, qualitat, singularitat ique el producte es pugui comercialitzar,sigui econòmic, transportable i utilitzable.El concurs ha coincidit amb la MostraTurisme, Artesania i Disseny a Terrassa,instal·lada al castell palau de la Bisbal

d’Empordà.

El termini de presentació dels projectesacabarà el dijous dia 31 de desembre de2009 i cal presentar-los a l’Àrea dePromoció de la Ciutat de l’Ajuntament dela Bisbal d’Empordà, a l’edifici de TorreMaria.

Es concedirà un premi de 300 euros i lesmencions que el jurat consideri oportú.L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà iArtesania Catalunya podran presentar totsels projectes en una exposició pública.

LLeess iiccoonneess11-- EE ll nnuuccll ii aanntt iicc 22-- EE ll ccaassttee ll ll ppaallaauu33-- EE ll ppoonntt VVee ll ll 44-- LL ’’eessgg llééss iiaa ddee ssaannttaa MMaarr iiaa55-- LL ’’eessgg llééss iiaa ddee ll aa PPiieettaatt66-- LLeess VVoolltteess77-- EE ll MMuunnddiiaall88-- TToorrrree MMaarriiaa99-- LLeess xxeemmeenneeiieess iinndduussttrr iiaa ll ss 1100-- EE ll ppaassssee iigg MMaarr iimmoonn AAsspprreerr1111-- EE ll DDaarróó1122-- LLeess GGaavvaarr rreess1133-- EE ll ppoouu ddee ggllaaçç dd ’’eenn SSaa lloommóó1144-- SSaanntt PPooll 1155-- CCaassttee ll ll dd ’’EEmmppoorrddàà1166-- EE ll ddrraacc ii ll ’’àà ll iiggaa 1177-- EE ll ss ggeeggaanntt ss 1188-- EE ll ccoorr rreeffoocc1199-- TTeerrrraaccoott ttaa MMuusseeuu2200-- LLaa cceerrààmmiiccaa ddee llaa BBii ssbbaall2211-- EE ll ss aanntt iiqquuaarrii ss2222-- LLaa ff ii rraa ddee cc ii rrcc aall ccaarr rreerr 2233-- LLaa mmúúss ii ccaa 2244-- LLaa ppaasstt iisssseerr iiaa bbii ssbbaalleennccaa

El regidor de Comerç iTurisme de l’Ajuntament deTerrassa,L. F. XavierMartín, l’alcalde de laBisbal d’Empordà, Lluís Sais, i la Directorad’Artesania Catalunya,Gemma Amat, durantla presentació de lesEmpremtes deCatalunya i de lesicones de la Bisbal, quees va fer al castellpalau de la ciutat.FOTO: Joan Andreu

L’Ajuntament de la Bisbal ha organitzat unconcurs per crear la marca ciutat, queserveixi per projectar la imatge de laBisbal d’Empordà. S’ha d’associar a unsatributs intangibles, com el caràcterempordanès, la competitivitat, la sevasituació interior però amb bonesconnexions, l’autenticitat, la creativitat i lainnovació, i també a partir d’uns atributstangibles com l’artesania, vinculada a laceràmica i al patrimoni cultural i natural.

LLaa ccrreeaacciióó ddee llaa mmaarrccaa cciiuuttaattLa marca s’utilitzarà en les diferentsaccions de difusió que porti a termel’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà,especialment en les accions de caireturístic, tals com l’ús i creació deproductes de marxandatge, en publicitatestàtica i dinàmica, en la participació enfires i en l’edició de material d’informaciói promoció turística, entre d’altres.

El disseny gràfic del logotip del topònim

de la ciutat podrà tenir un eslògan.L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordàexposarà públicament les obrespresentades al castell palau de la Bisbalfins el 27 de desembre. De la més decinquantena de propostes rebudes, laguanyadora rebrà un premi de 1.000euros i l’Ajuntament encarregarà alguanyador el disseny i la creació delmanual d’estil en format digital per untotal de 1.500 € (IVA inclòs).


PROMOCIÓ DE LA CIUTAT: Tastaolletes, la mostra de gastronomia i ceràmica de la Bisbal d’Empordà, vasuperar totes les previsions i va tancar portes amb gairebé 8.000 tastets venuts, uns 5.800 de menjar i uns2.000 de vi o cava. La Policia Local va calcular que en el conjunt de les activitats del Tastaolletes al PavellóFiral i la zona de l’Aigüeta hi van prendre part entorn de les 10.000 persones.

TTaassttaaoolllleetteessLLaa ffóórrmmuullaa ddee ccoommbbiinnaarr ggaassttrroonnoommiiaa ii cceerrààmmiiccaa ssuuppeerraa ttootteess lleess pprreevviissiioonnss

L’organització calcula que unes 4.000persones van passat pel Pavelló Firal, on hihavia taules parades i cadires amb capacitatper a 250 persones. Entre tots elsrestaurants, carnisseria i pastisseries es vanrecollir 5.740 tiquets. De tastets de vi o cavaes van recollir més de 2.000 tiquets.

El regidor de Promoció de la Ciutat, XavierDilmé, ha assegurat que “ha estat unasorpresa en positiu la gran afluència devisitants a la mostra i aquest èxit garanteixla continuïtat de l’esdeveniment l’anyvinent”. El regidor ha explicat que “eraunànime la voluntat de repetir, per tant,sembla que tenim una fira que anirà bé itenim un altre motiu més per fer venir genta la Bisbal”.

Les activitats relacionades amb el món del vique es van anar desenvolupant durant el diaal Pavelló Firal també van ser un èxit depúblic, segons que ha informatl’organització de la mostra. Igualment, elsexpositors de ceràmica es van mostrarsatisfets per com es va desenvolupar i per

l’afluència de públic al recinte. L’exposició devaixelles de ceràmica estava situada al’entrada del recinte de manera que es podiaapreciar des de l’exterior del pavelló, des del’interior, i en el moment de l’entrada i de lasortida. Segons la Policia Local, per lesactivitats del Tastaolletes (Pavelló Firal i zona

de l’Aigüeta) hi van passar més de 10.000persones. El concurs de torn el va guanyarDavid Ortiz, que va aixecar el fang uns 46 cmi va ser premiat amb un lot de productes deceràmica, atorgat per l'Associació deComerciants de l’Aigüeta.

La fira va ser un èxit de públic durant tot el dia, tot i ser la primera edició. FOTO: L. Bruguera

L’endemà d’haver-se celebrat la mostral’escriptor i periodista Ramon Solsona,dedicava la seva intervenció radiofònica ala mostra Tastaolletes: ‘És un joc deparaules perfecte, que combina laceràmica, la terrissa i el menjar’. Algú vatenir la idea d’ajuntar tast, que ésgenuïnament català i s’ha imposat tastet,com a petita ració. Tastet, pròpiament, ésuna mica de carn fregida per trobar-li elpunt quan es feia la matança del porc’.

La paraula tastaollletes ‘és simpàtica ibàsicament està en la línia dels compostosde verb+substantiu, molt descriptius com‘escanyapobres, somiatruites, gratapallers,

RRaammoonn SSoollssoonnaa eellooggiiaa llaa ttrriiaa ddeell nnoommmataparents’, està en la línia d’aquestesparaules expressives’ explicava Solsona.

Afegia que ‘si ho busques a Internettrobes ‘soc una tastaolletes d’art: pinto,dibuixo...’ una persona que és tastaolletes ique diu el que tasta en el món de l’art.‘Soc tastaolletes i m’agrada provar semprecoses noves’. Jo diria que té un sentitpositiu, de persona oberta, inconformistaque experimenta, que tasta coses noves’.

‘Aquesta mostra de la Bisbal recull elcreixement d’aquesta paraula. Alsdiccionaris té una connotació negativa‘persona que comença moltes coses i no

n’acaba cap’. I en el corpus literari hi ha unsentit negatiu que feia servir Josep Pla. A‘Cartes de lluny’ (1928) parla d’un‘...borratxo impenitent, tastaolletes,capellà que ha penjat els hàbits,desvergonyit’. En canvi, Josep Maria deSegarra escrivia ‘...se l’apreciava més coma filòsof, com a humanista i com a grantastaolletes de la cuina literària’. ‘El quevull dir, afegia Solsona’ és que eldiccionari va endarrerit a com s’està fentservir la paraula. Estic convençut qued’aquí a un temps els diccionaris dirand’un tastaolletes que és una persona a laque li agrada experimentar, tastar, provar,en aquest sentit positiu’, va dir Solsona.


FFiirraa ddee bbrrooccaanntteerrssEEss vvaa cceelleebbrraarr ccooiinncciiddiinntt aammbb llaa DDiiaaddaa ddee CCaattaalluunnyyaa

Coincidint amb l’11 de setembre es vacelebrar la XXII Fira de Brocanters a la Bisbald’Empordà, organitzada per l’Àrea dePromoció de la Ciutat de l’Ajuntament de laBisbal d'Empordà i l’Associació d’AntiquarisBrocanters i Restauradors de la Bisbal iRodalies.

Segons el regidor de Promoció de la Ciutat,

Xavier Dilmé, “els organitzadors hem optatper potenciar l’edició d’enguany i això s’hanotat tant pel que fa al nombre de visitantscom en la qualitat i quantitat del producteexposat”. Dilmé va afegir que “l’Ajuntamentha fet una aposta decidida per les fires coma element de dinamització de la ciutat i ésun camí que potenciarem els propers mesosamb noves ofertes”.

LLaa PPoolliicciiaa LLooccaall ddee llaaBBiissbbaall iiddeennttiiffiiccaa ddooss ddeellssaauuttoorrss ddeellss ggrraaffiittss ffeettss aaffaaççaanneess dd’’iimmmmoobblleess

Agents de la Policia Local de la Bisbal vanlocalitzar i identificar dos joves com apresumptes autors de diferents grafits fets afaçanes d’immobles de la ciutat durant elpassat mes de setembre. Es tracta de dosnois de Forallac i de la Bisbal, de 19 anys, quevan ser identificats el dia 12 de setembre, a2/4 de 4 de la matinada, quan estavenpintant una façana a la zona de les Voltes ise’ls van comissar dos esprais. Tots dos vanreconèixer que la mateixa nit havien estatfent pintades a la zona esportiva de laciutat, de la qual cosa un ciutadà ja haviaavisat.

Vistes les característiques de les pintades, esconsidera que els dos joves són elsresponsables d’actes que han motivat dotzedenúncies presentades a la Bisbal perdesperfectes. Es tracta de cinc immoblesmunicipals i set de privats afectats perpintades, amb uns danys estimats de 3.940euros. Segons el regidor de Via Pública iSeguretat Ciutadana, Xavier Dilmé, “el temadels grafits és una de les prioritats que tenimdes de fa mesos perquè és una mostrad’incivisme extrem que deteriora propietatspúbliques i privades i malmet la imatge de laciutat”.

Segons el regidor, “l’actuació de la PoliciaLocal ha estat molt completa i treballada iara és feina de les instàncies judicials aplicarla llei amb fermesa, com tocaria en aquestscasos”. Dilmé destaca que “la col·laboracióciutadana ha estat decisiva a l’hora de poderlocalitzar els incívics i per això demano alsveïns de la ciutat que ens continuïn ajudant,encara que sigui des de l’anonimat, quandetectin aquest tipus de comportaments”.

DDiirreecccciióó úúnniiccaa aall ccaarrrreerrPPaaggeessooss

L'Ajuntament de la Bisbal, d'acord amb lespeticions que van fer diversos veïns i unavegada estudiades per la Policia Municipal,ha acordat establir la direcció única decirculació de vehicles al carrer Pagesos ensentit plaça de la Sardana, coincident amb ladel carrer Barceló i Matas.

SEGURETAT CIUTADANA

Ramon Roset parla de fidelització als dijous innovadors

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà i el Consell Comarcal van organitzar una nova sessió dels‘Dijous innovadors’ el passat 22 d’octubre. L’esmorzar col·loqui va versar sobre “Com millorarla fidelització del client”, i en va ser ponent Ramon Roset, consultor d’empreses i professor dela UOC. Empresaris de la Bisbal i comarca i alumnes del 2n curs d’Administració i Finances del’IES la Bisbal van seguir aspectes com el canvi del model de venda, que ha passat d’un modeltransaccional cap a un model més relacional, cosa que comporta que actualment es consid-era que guanyar un client és millor que fer una venda. FOTO: Albert Costa.

La fira de Brocanters es va fer al passeig Marimon Asprer. FOTO: Lluís Bruguera


CULTURA: Una nova edició del Voluntariat per la Llengua està en marxaa la Bisbal d’Empordà, amb 33 parelles lingüístiques implicades. Lainiciativa és un bon complement a les classes de català a les qualsassisteixen la majoria d’aprenents. També és de destacar l’èxit de lesJornades Europees de Patrimoni celebrades l’octubre passat.

3333 ppaarreelllleess lliinnggüüííssttiiqquueessLL’’OOffiicciinnaa ddee CCaattaallàà ddee llaa BBiissbbaall pprroommoouu llaa iinniicciiaattiivvaa

El passat 26 de novembre es va donar inici auna nova edició del Voluntariat per laLlengua a la Bisbal en un acte presidit perl’alcalde de la Bisbal, Lluís Sais. L'alcalde vadestacar ‘el paper fonamental de la llenguacom element de cohesió social i integració iva agrair l'esforç i la implicació de lesdiferents persones que formen les parelles".

Des que l’any 2004 es va iniciar aquestprograma a la Bisbal, el nombre departicipants ha anat augmentant i s’hapogut comprovar que aquesta iniciativa ésun bon complement a les classes de catalàdel Consorci per a la NormalitzacióLingüística.

El programa de Voluntariat per la Llenguapermet als aprenents superar la possibleinseguretat que provoca l’aprenentatged’una nova llengua i, a més, pretén incidir enels hàbits lingüístics dels catalanoparlants(que molt sovint s'adrecen en castellà a les

persones que aprenen la nostra llengua) iconsolidar la idea que el català és i ha de serllengua d’acollida.

Si voleu participar en aquest programa,podeu posar-vos en contacte amb l’Oficinade Català de la Bisbal (972 64 34 90 [email protected]). El nombre d’alumnesdels cursos de català augmenta cada any inecessitem nous voluntaris.

Aquest octubre, es van iniciar deu cursos dediversos nivells, des dels bàsics fins alsuperior (D). D’aquests deu cursos, set estandestinats a l’aprenentatge de la llengua orali els alumnes són d’orígens molt diversos.

Dels alumnes inscrits, el 32% són del nordd’Àfrica; el 17% d’Amèrica central i deSud-amèrica; el 10% de l’Estat espanyol; el9% de la resta d’Europa; el 7% de la restad’Àfrica; un 1% de la Índia, i un altre 1% deFilipines. El 23% restant són de Catalunya.

L’Àrea de Promoció de la Ciutat del’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà havalorat de forma molt positiva larealització de les Jornades Europees delPatrimoni celebrades el dissabte 26 i eldiumenge 27 d’octubre. 131 personesrepartides en tot el cap de setmana vanseguir les visites programades. De les 86que van visitar el castell palau el dissabte,35 hi van assistir al matí i 51 a la tarda.Quant a la visita del diumenge a Castelld'Empordà, la van seguir 45 persones.

Segons el regidor de Promoció de laCiutat, Xavier Dilmé “aquest èxit departicipants ens fa plantejar fer novesedicions d’aquestes visites en altresèpoques de l'any ja que, sobretot en el casde la visita a Castell d'Empordà, ja hi ha

hagut peticions en aquest sentit”. Dilméha apostat per continuar potenciant elpatrimoni històric de la Bisbal com aelement destacat de la promoció de laciutat.

La visita del castell palau va tenir moltbona acollida, amb nombroses personesque s’havien inscrit prèviament. La visita aCastell d’Empordà va aixecar moltaexpectació i dies abans ja estava completl'aforament. La visita guiada va iniciar-sea l’exterior i va estar acompanyada en totmoment del propietari, que va explicaranècdotes històriques de l’edifici.Posteriorment, es va anar a visitar el nuclide Castell d’Empordà, que formava part dela fortificació i que va evolucionar amb eltemps cap a nucli de població.

CCaarrppeettaa ddee SSaalluuttUns 135 joves estudiants de 3 er d’ESO del’IES La Bisbal d’Empordà han rebut laCarpeta de Salut Jove. És un materialinformatiu sobre temes relacionats amb lasalut com la sexualitat, malalties detransmissió sexual, drogues i alimentacióentre d’altres. És una iniciativa de l’Àreade Joventut de l’Ajuntament del municipiamb la finalitat de conscienciar i prevenirconductes de risc entre els joves.

ZZoonnaa JJoovvee aall FFaacceebbooookkDes de l’Àrea de Joventut intentemacostar-nos als joves per conèixer lesseves inquietuds, tendències i les fontsd’informació que utilitzen. És per aquestmotiu que hem creat un compte alFacebook, eina molt utilitzada actualment.Així doncs, aprofitem les oportunitatsdonades a través de les noves tecnologiesper arribar a aquest col·lectiu i poder feruna millor i més àmplia difusió de lesactivitats que es duen a terme. Al mateixtemps, és una eina a través de la qual elsjoves poden fer consultes i propostesd’una forma ràpida i senzilla. No dubteu aagregar-nos: Zona Jove la Bisbal.http://www.facebook.com/people/Zona-Jove-La-Bisbal/100000258091839

AAuullaa dd’’aadduullttssEl mes setembre es van fer les inscripcionsals cursos de l’Aula d’Adults, amb 70inscrits entre els cursos d’idiomes (anglès,francès i àrab) i el curs de memòria. Coma novetat aquest octubre s’ha iniciat uncurs de preparació per a l’obtenció delgraduat d’educació secundària (GES), ambuns quaranta inscrits. Pel que fa als cursosd’alfabetització en llengua catalana queofereix l’Aula d’Adults i que forma part del’Itinerari d’Acollida Lingüística (IAL), hi havuitanta inscrits.

FFeessttaa dd’’iinniiccii ddee ccuurrss ddeell’’IIttiinneerraarrii dd’’AAccoolllliiddaaLLiinnggüüííssttiiccaaEl 24 d’octubre es va fer la festa d’inici decurs. Hi va haver una actuació teatral delTrampolí anomenada Vulnerables i unberenar multicultural fet amb aportacionsd’alumnes dels cursos de català.

BREUS

ÈÈxxiitt ddee lleess JJoorrnnaaddeess ddee PPaattrriimmoonnii


Per qui tingui la temptació d’acusar-nos de posar pals a les rodes, sàpiga que sigovernéssim, la nova Biblioteca, amb l’opció de 50 aparcaments al soterrani, jas’estaria construint al Mas Plaja, totalment en planta baixa, tal com preveienalgunes de les propostes més sostenibles presentades al concurs d’idees, tandeplorablement gestionat i resolt per ERC, aleshores en minoria de govern.D’aquesta manera, a més de guanyar funcionalitat i espai útil, es reduiria el sostretotal amb un estalvi d’inversió de com a mínim 530.000 €, ampliable a llursdespeses de manteniment anual. Si a més, hi afegim el cost de la imprescindibleexpropiació de la parcel·la contígua que, de segur ultrapassarà en diverses vegadesla valoració estrafolla, no ajustada a Llei, feta per l’Ajuntament (90.000 €), enstrobem davant un altre exemple de malbaratament de temps i diners per part d’unequip de govern amb una ja acreditada incapacitat per gestionar i executarprojectes i obres, tot i la conjuntura extraordinàriament favorable.

Amb tot, el que hom considera encara més greu és el cúmul d’errors d’ordreeconòmic, arquitectònic, urbanístic i paisatgístic (l’informe de la Generalitat noentra en el fons de la qüestió) que suposarà encabir amb calçador, just al costat del’edifici catalogat i a protegir de l’Escorxador, una volumetria que doblarà ambescreix la d’aquest. I amb una d’inversió prevista de 3.624.328,05 €.

La tramitació que ara ha portat a l’aprovació definitiva del Projecte, just amb elsset vots de l’equip de govern, demostra, a més d’una preocupant mancança desentit de ciutat, un seguit de més enllà que simples irregularitats; i, en l’origen, denegligència interessada i recurrent de l’alcalde: una perversa trama en perjudici delsuperior interès general. Podia comprar l’Ajuntament el Mas Plaja després del trist

paper de l’alcalde avortant, en cinc minuts, la permuta convinguda per nosaltresamb la propietat, a cost 0? Sens dubte, atès que la incidència pressupostària seriamínima (menys de l’1% de les despeses corrents) i el que és més important, senseconsumir capacitat d’endeutament legal. Com? Formalitzant-la amb un préstechipotecari a l’empara de la doble garantia de la finca i de l’aprofitamenturbanístic que l’Ajuntament rebria a canvi, sense cost, a la fàbrica La Catalana.

Sense presses i de la mà de la normalització del sector immobiliari, l’alineació del’esmentat aprofitament urbanístic permetria la cancel·lació significativamentanticipada del préstec hipotecari.

Més elements per a la reflexió: 1) Les biblioteques de Palafrugell i Palamós, ja enfuncionament, acrediten 926 i 955 m² versus els forassenyats 1.456 m² de laBisbal... 2) D’acord amb aquestes dades i basant-se en costos contrastats, les despesesanuals estimades de funcionament de la biblioteca actualment projectadadifícilment baixaran dels 350.000 €... import que, atès el persistent estat dedescontrol de les despeses de personal i corrents de l’actual Ajuntament, només espodrà eixugar augmentant més i més l’IBI. 3) Sempre vam defensar que elsatributs central i comarcal, a més de no tenir sentit en una comarca policèntricacom la nostra, no ens havia de generar cap sobrecost... i no sembla que acabi essentaixí. L’actual equip de govern està per la tasca de decorar l’aparador per al 2011malversant esforços i recursos que van heretar ... i tant els fa que a la botiga no hiquedi res de bo per oferir.

29 de novembre de 2009

La trama: A propòsit de la nova Biblioteca a l’antic

Alguna cosa està canviant...

Alguna cosa està canviant en la societat catalana aquestsdarrers mesos, l’independentisme cada cop està més arrelat acasa nostra, això si un independentisme diferent al que sempreem conegut fins ara, marcat per la defensa del sentimentidentitari a la nació catalana, la cultura, les tradicions i lallengua, com a més destacats. Altres valors s’han afegit a l’horade defensar el dret a disposar d’un estat propi, i la societatcatalana cada cop te més clar que a Catalunya s’hi podria viuremés bé, sense la tutela de l’estat espanyol i l’espoli fiscal queaixò comporta.

El fet que la majoria de la premsa catalana s’hagi unit fa unsdies per defensar l’Estatut de Catalunya en una editorialconjunta, en que es demanava que el tribunal constitucionalrespecti el text que fou aprovat pel Parlament de Catalunya ipel poble català en referèndum, ha estat un fet històric que nopodem deixar d’obviar, però també el suport que està aportantde la societat civil a l’hora d’organitzar consultes populars amolts municipis del principat, que arrel de l’èxit obtingut aArenys de Munt el 13 de setembre d’enguany i malgrat tots elsentrebancs posats per la justícia espanyola, s’han estès com unataca d’oli per tot el principat i aquest mes de desembre es durana terme consultes populars a 161 municipis i conseqüentmentun total de 707.397 persones tindran dret a votar.

Aquests són dos exemples que alguna cosa trontolla i que el

model de relació que té Catalunya amb l’Estat Espanyol estàesgotat. Si tot va bé el proper 28 de febrer, tindrem unaconsulta popular a la nostra ciutat, però malgrat que tots sabemque el resultat que es pugui produir no té cap validesa legal,entenem que és una bona oportunitat per sortir a defensar elsnostres drets com a poble, defensar el dret a decidir el nostrefutur i a defensar poder viure en un país millor.

Des de Esquerra celebrem aquesta iniciativa i animem a tothoma participar-hi, cal sumar esforços, cal implicació personal, perque tinguem clar que Catalunya serà el que vulgui ser i nomésnosaltres el poble català, som qui tenim el dret a decidir si volemser un estat o no.

Com a país amb llarga tradició democràtica només coneixemuna manera per aconseguir-ho, a les urnes. Ara més que maivisca Catalunya.

Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya


L’Ajuntament no pot ser aliè als mals temps econòmics quevivim ni a com aquests afecten les famílies i les empreses de laBisbal. Per aquest motiu, des de CiU hem volgut que lesordenances fiscals per a l’any vinent tinguessin dos punts bàsics:la congelació d’impostos i l’augment de les bonificacions. Parlemde bonificacions dirigides a famílies nombroses i jubilats,bàsicament aplicades a l’IBI, les escombraries i la llar d’infants.Ja durant els anys 2006 i 2007, el nostre Grup va presentaral·legacions a les ordenances reclamant aquestes bonificacionsque fa temps que altres ajuntaments apliquen, però van sersempre rebutjades pel govern municipal del moment. Avui,aquesta modificació per afavorir aquests sectors es feiainajornable.

Pel que fa l’altre punt, la congelació, s’ha aplicat a la immensamajoria de taxes, impostos: vehicles, cementiri, obres, tasquesadministratives, geriàtric, etc. Només augmenta un 3% el rebutde les escombraries (tot i que els costos del servei pugen mésd’un 9%) i hi haurà un moderat increment de l’IBI tot i quedarcongelat el coeficient que aplica l’Ajuntament.

No podem amagar que aquesta política de reducció d’ingressosprovocarà que l’Ajuntament s’hagi d’estrènyer el cinturó en ladespesa i així es farà. Les prioritats en temps de crisi han de serles despeses de caire social i les polítiques de promocióeconòmica, sempre tenint en compte que la inversió no pot

afluixar per poder afrontar amb garanties l’aplicació del Pla debarris, vital per al centre històric però també per al futur de totala ciutat, la nova biblioteca i d’altres serveis que requereixen elsnostres esforços per posar remei a tants d’anys de retardsacumulats.

Una ciutat que aposta pels serveis necessita estar arreglada iendreçada i actuarem per evitar que el centre de la Bisbal escontinuï degradant i s’acabi convertint en una mena de gueto.

L’actuació policial continuada de les darreres setmanes, amb lasanció a les conductes incíviques i el precinte d’establimentsque no compleixen la normativa vigent, és un exemple d’unapolítica llargament reivindicada per la gent de la Bisbal i queaplicarem sense tenir en compte la nacionalitat de l’infractor.Tothom té els mateixos drets però també els mateixos deures,encara que a vegades costi d’entendre a alguns.

L’any 2010 no serà un any fàcil però amb l’esforç de tots plegats,amb la complicitat d’uns i altres, la Bisbal no s’aturarà i laqualitat dels serveis a les persones quedarà garantida.

Grup Municipal de CiU

Aplicar polítiques basades en la realitat del

Polítiques ambientals per millorar l’economia

Nombrosos ajuntaments de tot Europa s’estan comprometent areduir emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Ésl’anomenat Pacte d’alcaldies, a través del qual el compromís éshaver reduït l’any 2020 un mínim d’un 20% les emissions degasos amb efecte d’hivernacle.

L’assoliment d’aquests objectius es preveu millorant l’eficàcia il’eficiència energètics, augmentant l’ús de les energiesrenovables i desenvolupant la mobilitat sostenible.

Aquest pacte també es va ratificar a la Bisbal, en sessió del Plede l’Ajuntament el novembre de l’any passat, per unanimitat detots els grups municipals.

Per assolir els objectius esmentats en favor d’un millor ús del’energia, el nostre grup d’Iniciativa Verds i Esquerra Unida hemproposat algunes accions de millora energètica als edificismunicipals com són: promoure la instal·lació de plaques solarsen els teulats municipals per a l’aigua calenta en pavellons o perfer electricitat en teulats d’escoles i promoure l’ús d’energiesalternatives com la biomassa en les calderes dels edificis (labiomassa provinent dels boscos en millora la gestió sostenible ievita incendis), entre altres. En el camp de l’estalvi i l’eficiènciaenergètics es poden fer accions de substitució i millora delsenllumenats públics canviant a bombetes eficients, fent ús debombetes LED (en els semàfors ja s’ha fet), o bé apostant per

l’aïllament dels edificis en finestres per exemple.

No cal dir que, a part d’això, caldrà actuar en la conscienciaciódels treballadors i treballadores municipals i de la ciutadania engeneral pel que fa a promoure bones pràctiques en un millor úsde l’energia.

Els Fons Estatals d’Inversió Local (els fons Zapatero) arribenaquest any amb una nova convocatòria d’ajuts, una part delsquals es demana que es destinin al medi ambient. Per tant,esdevé una bona oportunitat per tirar endavant aquestespropostes i tenim els ingredients: un pacte polític unànime, elsdiners i bons professionals a la ciutat que els puguin executar.Ara només falta la voluntat política de l’equip de govern (ERC iCiU) per entendre l’oportunitat de la nostra proposta.

Treballar per millorar el medi ambient és, com hem vist, unabona oportunitat de millorar l’economia, fent de la milloraenergètica una oportunitat de modernitzar i diversificar lesempreses dels sectors implicats, entre elles les locals.

Pere Teixidor Regidor Grup Municipal Iniciativa Verds Esquerra UnidaAjuntament de la Bisbal d’Empordà

ALGUNS EXEMPLES D’OBRES FETES O EN CURS A LA CIUTAT

RReessttaauurraacciióó ddee xxeemmeenneeiieess ddeellTTeerrrraaccoottttaa MMuusseeuu

Durant el mes d’octubre es varen iniciarels treballs de rehabilitació de les duesxemeneies del Museu, de maneraparal·lela i complementant les obres demillora que es fan a la seu principal. Larestauració i consolidació d’ambduesxemeneies costa 141.613,34 euros (IVAinclòs), la majoria assumits perl’Ajuntament, i amb suports econòmics dela Diputació de Girona (13.400 euros) i deCaixa Laietana, amb 40.000 euros. Elprojecte ha esta redactat per l’arquitectePau Roig i Avilés.

Segons la documentació conservada deTerracotta, el primer forn de flamainvertida construït a l’immoble data de1926. La reforma d’aquesta antigaxemeneia i la construcció d’una segona esproduiria entre 1928 i 1934, moment enquè es bastirien dos nous forns. Aquestanova xemeneia presenta la base rodona,fust troncocònic reforçat per catorzeanelles de dos cossos units per uns tensorsi manté encara la corona al capdamunt.Encara una tercera xemeneia fou aixecadal’any 1964 en relació amb la construcciód’una nova nau amb un forn de plantacircular però es va enderrocar l’any 1982.

La rehabilitació de les dues xemeneies esjustifica pel seu preocupant estat deconservació. Entre les deficiènciesdestaquen la disgregació de l’obra vista,amb maons en procés de degradacióimportant, l’aparició d’esquerdes verticals,prou greus com per no poder assegurarl’estabilitat de l’estructura; lesdeficiències de les anelles metàl·liquesque subjecten els fusts en un procés greude degradació i oxidació, i la curvatura enel tram final amb un grau d’inclinaciópreocupant.

CCaarrrreerr PPeerree ddee TToorrrrooeellllaa

S’ha fet una primera fase d’asfaltat delcarrer i canvi dels serveis (sanejament,aigües plujanes i aigua potable). Tambés'ha dut a terme l'adequació d'una de leszones verdes com a parc infantil mentreque la resta de zones verdes, s'arranjaranen el decurs del 2010.

AAppaarrccaammeenntt zzoonnaa eessppoorrttiivvaa

S’han enllestit les obres de la nova zona

d’aparcament en superfície, el vial d’accés ala zona d’aparcament i una via verda que hade lligar amb la futura via verda ques’executa a Agustí Font. És una gransuperfície que recupera la ciutat per aaquests usos i per fer-hi activitats puntuals,és una bossa d’aparcament gratuït propera alcentre per donar resposta a les demandesd’aparcament que pugui tenir la ciutat.Aquesta actuació està sent complementadaamb la construcció dels nous vestidors delcamp de futbol en avançat estat d'execució.

NNuuccllii aannttiicc

La primera fase del Pla especial del nucliantic ha servit per ordenar els carrers SantaMaria del Puig, Montserrat, del Foc, AltaRiera i Racó. Ha consistit en la renovacióglobal pel que fa a obra civil i serveis. S’hapavimentat tot el carrer i canviat tots elsserveis: aigua, baixa tensió, enllumenat itelecomunicacions. S’ha canviat la secció delcarrer perquè recuperin un caire més turístici comercial, per a vianants. Properament enel marc del Pla de barris i en els propers anyss’iniciarà la renovació de la resta de carrersdel nucli antic.

PPaauu CCaassaallss

A la plaça de Pau Casals s’hi ha instal·lat unazona de joc infantil gran, a prop de la llard’infants, s’ha condicionat el sauló i lesvoreres. També s’ha areglat la zona decontenidors amb un tancat de fusta de formaque queda més ordenat i s’ha fet lainstal·lació per poder-hi posar noves faroles.

CCaarrrreetteerraa ddee CCaasstteellll dd’’EEmmppoorrddàà

S’ha arreglat la carretera de Castelld’Empordà, des de la zona de Mas Clarà finsa tocar el tennis. S’ha eixamplat el vial perals cotxes, s’ha tornat a asfaltar, s’hi hancol·locat els serveis de sanejament i d’aigüesplujanes, s’ha fet un nou marge i, de la bandade les cases, s’ha eixamplat la vorera, ques’ha fet nova. Igualment, s’ha aprofitat perfer el soterrament dels serveis i s’ha instal·latun nou enllumenat públic, amb laparticularitat que en el tram que no és tanurbà s’hi ha fet un tractament especial, ambpals de fusta per a les faroles i amb un voralmés ample per a poder-hi passar a peu.Igualment, s’han fet unes esquenes d’ase perlimitar la velocitat dels vehicles que circulenper aquest tram de carretera. FOTOS: Xavier Rocas i Lluís Bruguera.


TTEELLÈÈFFOONNSS DD’’IINNTTEERRÈÈSS

AJUNTAMENT 972 64 09 75

ÀREA DE CULTURA 972 64 25 93

ARXIU COMARCAL 972 64 18 01

BIBLIOTECA 972 64 21 79

CAP 972 64 38 08 / 902 077 972(Centre d’Assistència Primària)

ESCOLES VELLES 972 64 67 37 (Educació, Joventut, Aula d’Adults)

FORESTALS 972 64 20 61

MOSSOS D’ESQUADRA 088

OF. TURISME TORRE MARIA 972 64 55 00

PAVELLÓ D’ESPORTS 972 64 21 98

POLICIA LOCAL 972 64 02 92

PUNT D’INFORMACIÓ TURÍSTICA AL CASTELL PALAU 972 64 51 66

RESIDÈNCIA GERIÀTRICA 972 64 01 10

SARFA 972 64 09 64

OFICINA DE CATALÀ 972 64 34 90

TAXIS 972 41 41 49

TERRACOTTA MUSEU 972 64 20 67

TORRE MARIA 972 64 68 06(Medi Ambient i Promoció de la Ciutat)

CCAARRTTIIPPÀÀSS MMUUNNIICCIIPPAALL

LLUÍS SAIS I PUIGDEMONTAlcalde Hisenda, Planejament i Gestió Urbaní[email protected]

NÚRIA ANGLADA I CASAMAJORRegidora de Cultura [email protected]

XAVIER DILMÉ I VERTRegidor de Promoció de la Ciutat, ViaPública i Seguretat [email protected]

CARME VALL I CLARARegidora d’ Administració i Règim Intern,Gent Gran, [email protected]

ÀNGEL PLANAS I SABATERRegidor de Desenvolupament Local, MediAmbient, Comunicació, Habitatge, [email protected]

JOSEP M. GOU I SALÓRegidor d’Esports i Joventut [email protected]

NÚRIA FELIP I JACASRegidora d’Educació, Serveis Socials iCooperació[email protected]

EEddiicciióó:: desembre 2009EEddiittaa:: Ajuntament de la Bisbal d’EmpordàCCoooorrddiinnaacciióó:: Àrea de Comunicació iDesenvolupament LocalTTiirraaddaa:: 4.250 exemplarswww.labisbal.catDipòsit legal: Gi-209-2008Foto de portada: Lluís Bruguera-Cortada; triai comentaris de Jordi Frigola i Arpa.


OBRES FETES O EN CURS A LA CIUTAT

centúria en la qual els terrissers bisbalencs van començar a guarnir la ceràmica amb dibuixos demotius florals, astrals i animals, sempre d’una faisó ben naïf tant en l’estil com en les tècniquesemprades per pintar-los abans de passar pel forn.

Sabies que...?

Amb el suport de

El petit plafó de rajoles decorades del segle XVIII que figura a l’escalaantiga de l’hospital és fet amb diverses peces aprofitades que,segurament, devien ornamentar anteriorment els fogons de la cuinao la paret d’un rentamans del vell edifici municipal.

A les quatre rajoles centrals hi ha la lluna en un cel estrellat i unadata incompleta (17..), és a dir, només dues xifres d’un any d’aquella

Des de l’Àrea de Joventut es destaca el concert de la Diada Nacional de Catalunya, amb l’actuació dels grups Kisapke (a la imatge) i Aramateix(banda de “Titot”, excantant de Brams) dins la Diada Jove, que és el segon any que se celebra. L’altra imatge correspon als concerts de barraques onvan actuar els bisbalencs The Sanjays i Kaponata Hen i The Violet Frequency, i l’Orquestra Di-Versiones (a la foto). També es va instal·lar el Punt Jovede Salut (ACAS Baix Empordà) que va informar sobre sexualitat i drogues a la zona de barraques. Com a innovació, aquest any es van fer ‘taules pre-ventives temàtiques’ relatives a la prevenció del cànnabis, l’alcohol i les drogues de disseny. FOTOS: Àrea de Joventut.

El primer Consell d’Infants de la Bisbal d’Empordà es va constituir el 26 de novembre a la Sala de Plens, presidit per l’alcalde, Lluís Sais, i amb lapresència de la regidora d’Educació, Núria Felip. El Consell d’Infants és un òrgan de participació dels nens de 6è de primària de la ciutat. Es tracta d’unespai de participació la finalitat del qual és aconseguir que els infants visquin a la ciutat essent-ne part activa, desenvolupant la seva capacitatcrítica i fent servir la seva veu. Els components del primer Consell d’Infants de la Bisbal tenen assignada una àrea cadascun i el formen Jordi Batlle iToledo (Educació), Júlia Serra i Darnaculleta (Serveis Socials i Cooperació), Anna Alsina i Saura (Joventut), Felipe Amaya i Calderón (Urbanisme), SergiSabater i Bote (Via Pública), Miquel Juzgado i Matas (Seguretat Ciutadana i Convivència), Llorenç Fanals i Batllori (Turisme i Promoció de la Ciutat),Francesc Domingo i Espinosa (Medi Ambient), Núria Gispert i Fontanet (Cultura) i Núria Paneque i Martín (Esports). FOTOS: Lluís Bruguera

Informatiu Municipal la Bisbal d'Empordà

Documents

Transcript of Informatiu Municipal la Bisbal d'Empordà