Definició:“Trastorn del desenvolupament caracteritzat per la dificultat a aprendre i recordar els “fets aritmètics”, executar procediments de càlcul i crear estratègies per a resoldre problemes matemàtics.” 

És un trastorn de base neurobiològica i de causa probablement genètica. Existeixen àrees específiques per al

processament numèric i actuen ambdós hemisferis. No tota dificultat de càlcul és una discalcúlia.

Podem diferenciar:

- la Discalcúlia pura (el trastorn és degut al disfuncionament cognitiu específic associat a l’habilitat aritmètica) –poc

freqüent-.

- “Discalcúlia” o trastorns de càlcul secundari; com a conseqüència d’altres alteracions: llenguatge oral o escrit, atenció, memòria, funcions visoespacials (quant a freqüència, la meitat són dislèxics, la quarta part TDA/H, i altres presenten trastorns visoespaials).

Signes d’alerta:

Educació Infantil:

· Dificultat d’accés al símbol: donar un nom a les quantitats, representar elements en els dibuixos· Dificultats per comptar: absència de correspondència biunívoca (no té en compte que cada element només es pot

comptar una vegada)

· No té noció de cardinalitat 

           (hi ha un ordre, i cada un inclou els anteriors; representa la inclusió d’un conjunt; la sèrie inclou un número, ex: 3

inclou 3 elements)

· Li costa entendre nocions elementals de quantitat: menys que, més que,...

· Dificultats per reconèixer o reproduir figures geomètriques bàsiques

· Li costa ordenar elements en una seriació

· Fa molts errors en recitar la sèrie numèrica

Primària: 

Cicle Inicial:· Problemes en l’aprenentatge de l’aritmètica bàsica· Errors en l’execució dels exercicis de càlcul

· Dificultats per saber quina operació aplicar

· Dificultats per manipular xifres grans

· Errors de lectura i transcripció de números, ex. Diu 66 en comptes de 60

· Errors freqüents en les operacions

· Absència del sentit de número. Li costa entendre situacions aritmètiques

· Discrepància de rendiment amb altres àrees acadèmiques; per exemple, és molt bon en llengües.

Cicle Mitjà:· Estratègies ineficients per sumar (de dos en dos, arrodonir,...) i fer càlculs aproximatius· Problemes en la recuperació de l’aritmètica bàsica

· Molta dificultat en comptar cap enrere i aprendre a dividir

· Discrepància de rendiment amb altres àrees acadèmiques

· Angoixa o rebuig a l’assignatura de matemàtiques

· Freqüents errors en les operacions

· Alentiment en càlcul mental. Poc ús de FA (fets aritmètics)

· Importants dificultats per manipular xifres grans

· Errors en la interpretació d’enunciats i resolució de problemes

· Dificultat en el sistema posicional (201 per 210)

Cicle Superior:· Desànim, desmotivació, sembla que no s’esforça, problemes de conducta secundaris (ansietat)

· Molt temps, dedicació i esforç que no coincideix amb el resultat obtingut

· Absència d’una base sòlida d’aprenentatges, inicials de càlcul

· Dificultats en la geometria complexa

· Manca d’estratègies de càlcul: alentiment en càlcul mental, molts errors en els problemes, dependència dels dits.

· No fa servir fets aritmètics (FA- recuperació del que s’ha après; càlcul exacte; taules; càlcul automàtic...)

· Necessita molts recursos: calculadora, etc.

ESO i Batxillerat:

· Costa molt d’entendre conceptes de física, química i comptabilitat,...· Dificultats importants per absència de base sòlida

· Discrepància amb altres assignatures

· Presència d’ansietat

· Pocs recursos, poca agilitat en càlcul mental, no recorda les taules de multiplicar

"Cal detectar el més aviat possible per oferir a l’alumne l’abordatge més adient a cada cas: Definir àrees cognitives implicades, detectar trastorns associats i dissenyar una intervenció apropiada."

Orientacions

Idees generals:

· Explicar al nen el seu problema

· Reforçar-lo positivament

· Fraccionar les activitats i permetre descansos

· Començar amb un nivell fàcil i anar augmentant complexitat

· Practicar cada nova habilitat moltes vegades

· Implicar al nen en la feina, fer-lo participar activament, prendre decisions, donar opinions

· Mantenir una actitud positiva

· Evitar el sobre esforç

Objectius de la reeducació:

El nen amb trastorn de càlcul necessita reeducació perquè:

· La seva manera de processar la informació numèrica és diferent· Les matemàtiques requereixen un aprenentatge lineal: un nou concepte suposa haver assolit un altre prèviament

· Necessita estratègies vàlides i específiques per ell

Principis d’intervenció educativa (segons Defior –2000):

· Prioritat a activitats manipulatives, comprensió de conceptes i desenvolupament dels procediments mecànics i

memorístics.

· Afavorir l’automatizació de les combinacions numèriques i algorismes.

· Treballar els problemes verbals abans de plantejar els numèrics

· Treballar l’aprenentatge de la suma i la resta de manera simultània

· Estimular la relectura i l’ús de representacions concretes per a recolzar la comprensió de problemes

· Fomentar el desenvolupament del vocabulari matemàtic

· Graduar la dificultat i presentar els exercicis de manera variada i atractiva, utilitzant situacions de la vida real

· Ensenyar explícitament les diferents estratègies

· Aprofitar les ocasions de la vida real per aplicar les coneixements matemàtics

Les adaptacions escolars:

· Disminuir les exigències· Prioritzar els objectius

· Facilitar estratègies i instruments per a compensar les dificultats.

- Introducció 

2 - Criteris diagnòstics DSM-IV 

3 - Característiques del trastorn

4 - La seva simptomatologia 

5 - Etiologia: Possibles causes

6 - Evolució i pronòstic

7 - L'avaluació psicopedagògica 

8 - Intervenció psicopedagògica

1- Introducció

Es tracta d'un trastorn caracteritzat per una alteració específica de la capacitat

d'aprenentatge de l'aritmètica, no explicable per un retard mental o una escolaritat

clarament inadequada. El trastorn afecta a l'aprenentatge dels coneixements aritmètics

bàsics: addició (suma), sostracció (resta), multiplicació i divisió més que als coneixements

matemàtics més abstractes d'àlgebra o geometria. 

L'estudi d'aquest trastorn va començar a finals del segle XIX, com mostra la quantitat de

termes que se li han aplicat ( "Síndrome de Gertsman", "discalculia", "acalcúlies", "trastorn

del desenvolupament aritmètic").

2- Criteris diagnòstics DSM-IV

A) La capacitat per al càlcul, avaluada mitjançant proves normalitzades

administrades individualment, se situa substancialment per sota de l'esperada

donats l'edat cronològica del subjecte, el seu coeficient d'intel·ligència i

l'escolaritat pròpia de la seva edat.

B) El trastorn del criteri A interfereix significativament amb el 

rendiment acadèmic o les activitats diàries que requereixin 

capacitat per al càlcul.

C) Si hi ha un dèficit sensorial, les dificultats per al rendiment del càlcul excedeixen

de les habitualment associades a ell.

3- Característiques del trastorn

Com assenyalen alguns autors, podem delimitar quatre àrees de deficiències dins del

trastorn del càlcul: 

a) Destreses lingüístiques. 

Són deficiències relacionades amb la comprensió de termes matemàtics i la conversió de

problemes matemàtics en símbols matemàtics. 

b) Destreses de percepció. 

Dificutad en la capacitat per reconèixer i entendre els símbols. També per tal d'ordenar

conjunts de números. 

c) Destresa matemàtica. 

S'inclou la dificultat amb les operacions bàsiques i les seves seqüències (suma, resta,

multiplicació i divisió). 

d) Destresa d'atenció. 

Es tracta de dificultats en copiar figures i observar els símbols operacionals correctament. 

4- La seva simptomatologia

Les dificultats fonamentals es centren al voltant de la simbolització i a l'estructura espacial

de les operacions. Els seus símptomes més característics es manifesten de la manera

següent: 

a) En l'adquisició de les nocions de quantitat, nombre i la seva transcripció gràfica.

El nen no estableix una associació nombre-objecte, encara que compti mecànicament. No

entén que un sistema de numeració està compost per grups iguals d'unitats, i que cada un

d'aquests grups forma una unitat d'ordre superior. No comprèn el significat del lloc que

ocupa cada xifra dins d'una quantitat. A mesura que les quantitats són més grans i si a més

tenen zeros intercalats, la dificultat augmenta. 

b) Pel que fa a la transcripció gràfica, apareixen els següents errors: 

No memoritza el grafisme de cada número i, per tant, li costa reproduir-lo. 

Els fa en mirall, de dreta a esquerra, i amb la forma invertida. 

Confon els dígits el grafisme és d'alguna manera simètrica (per exemple, 6 i 9). 

Li costa fer seriacions dins d'un espai determinat i seguint la direcció lineal esquerra-dreta. 

c) En les operacions: 

Suma: Comprèn la noció i el mecanisme, però li costa automatitzar-la, no arriba a sumar

mentalment ja que necessita una ajuda material per efectuar-la, com comptar amb els dits,

dibuixar palets, etc. 

Relacionades amb la dificultat per entendre els sistemes de numeració i la seva expressió

gràfica espacial, hi ha la mala col·locació de les quantitats per efectuar l'operació, i la

incomprensió del concepte "portar". 

Resta: Exigeix un procés molt més complex que la suma, ja que a més de la noció de

conservació, el nen ha de tenir la de reversibilitat. La posició espacial de les quantitats és,

potser, el més difícil d'assimilar per alguns nens, que resten simplement la xifra menor de la

major, sense tenir en compte si està amunt o avall. Quan ha de portar, es perden en el lloc

on han d'afegir el que porten. Tanmateix a la suma, comencen per l'esquerra i col.loquen

malament les quantitats. És freqüent que confonguin els signes i, per tant, l'operació, fent

una de l'altra, i fins i tot, de vegades, barregen les dues (suma i resta). 

Multiplicació: És una operació directa que no comporta tantes dificultats com l'anterior.

Aquí el problema rau en la memorització de les taules i el càlcul mental. 

Divisió: En ella es combinen les tres operacions anteriors per la qual cosa de la seva bona

execució dependrà el domini de les anteriors. Les dificultats principals estan, com en les

anteriors, en la disposició espacial: en el dividend, el nen no comprèn per què treballar

només amb unes xifres, deixant altres per més endavant, i d'aquelles no sap per on

començar, si apartant unes a la dreta o a l'esquerra. En el divisor li costa treballar amb més

d'una xifra, i és probable que ho faci només amb una.

5- Etiologia: Possibles causes

Igual com passa amb el trastorn de la lectura  o l'escriptura, no es coneix la causa exacta.

L'opinió actual és que es tracta d'un problema d'origen multifactorial en què influeixen

factors maduratius, cognitius, emocionals i educatius en diferents graus i combinacions,

vinculats a trastorns verbals i espacials. 

La capacitat viso-espacial i viso-perceptiva tendeixen a estar afectades. Sovint hi ha mala

lateralització( lateralitat creuada o contrariada) , amb els trastorns que comporta

d'esquema corporal, manca de ritme i desorientació espai-temporal. En alguns nens, poden

presentar-se a més, problemes socials, emocionals i / o comportamentals, essent

relativament freqüents les dificultats en les relacions interpersonals.

6- Evolució i pronòstic

En general els primers problemes amb el càlcul aritmètic es fan evidents cap als 8 anys, si

bé, alguns nens, ja mostren símptomes cap als 6. En altres no es detecta fins als 9 o 10 anys

o després. 

No es disposen d'estudis concloents que puguin orientar de forma inequívoca quin serà el

posterior desenvolupament i progressió del nen que presenta el trastorn. 

Un cop identificat el problema (normalment a primària) cal recórrer a tots els recursos

psicopedagògics per intentar que el nen aconsegueixi un millor funcionament en aquest

terreny. El que sí que sembla clar és que els nens amb una discalculia moderada que no

reben tractament i els que encara rebent-lo no aconsegueixen millorar, tot i la intervenció

educativa, tenen un major risc de presentar dificultats acadèmiques associades a baixa

autoestima, frustració i fins i tot depressió. Aquestes complicacions poden provocar rebuig a

anar a l'escola i trastorns comportamentals.

Trastorn de càlcul: detecció

El trastorn de càlcul és un trastorn que es manifesta per un a baixa capacitat per al processament numèric i del càlcul.

A l’escola es manifesta per un baix rendiment a l’àrea de matemàtica, mentre que el rendiment de les altres àrees acostuma a estar dins de la normalitat.

Així i tot, alguns alumnes poden presentar de forma simultània dificultats de lectoescriptura i/o dèficit d’atenció.

Signes que ens alerten sobre la possibilitat que un alumne presenti un trastorn de càlcul:

Utilitzen els dits per a comptar.

Presenta moltes dificultats per a comptar enrera.

Li resulta molt difícil fer càlcul aproximats.

Li costa manipular xifres grosses, com les centenes o

els milers.

Presenta dificultats per saber quina operació necessita

aplicar per a resoldre un problema.

Li costa molt memoritzar les taules de multiplicar. Avui les sap i demà no se’n

recorda.

Efectua errors de transcripció, per exemple, quan escriu nombres que li són

dictats.

Necessita dedicar molt temps i esforç a fer els deures i les activitats de

matemàtica, sense obtenir resultats positius.

És freqüent que l’alumne manifesti ansietat i/o rebuig cap a les matemàtiques, a

mida que va acumulant experiències de fracàs en questa àrea.